Ill

C t00"t r ,. , . 3 I El CZ, MI iTitabt, 1

• .. I) L__A. , I —. ... 11 "..7 -...., )4--"—r 13-----, — —

, • -;----;-__.•,--- ---.!-:-- ig;': (----- i—

la; 3E.11161101D (1f4W, II t j6 6

IS1,

1; 4 t 5, Ii3 0 t ‘ 4, -:, t.- -,

Núm. 415 Any XXXV /VIC:ONTT'XTÏT2I SETEMBRE 1987

NOCES DORMATRIMONIALS

1937- 1987

Dia 2 de setembre de 1937es casaren

Josep Roca Mayol «Piadás»amb

Sebastiana Vich Verger«Mascarona»

BONA PAU, amb motiu de les

noces d'or matrimonials, s'uneixa l'alegria de tota la seva familia,els felicita desitja que puguinviure plegats molts d'anys.

DE MONTUIRI

Carta oberta a la Societat de CaçadorsCLUBS COLUMBOFILS MISSATGERSDE MONTUIRI I ALGAIDA

El passat divendres, dia 7 d'Agost,tingué lloc en el Restaurant Can Troncade ant Joan el sopar de l'entrega depremis, sopar de germanor, que, comcada any, celebram els Clubs columbó-fils Missatgers de Montuiri i Algaida.L'acte fou presidit pel President delConseil Insular de Mallorca, Joan Ver-ger, el President de la Federació Colum-baila Missatgera Balear, Sebastiá. MasVeny, el Vice-President de ia Federa-ció Nacional, Josep Lladó, i els batlesde Montuiri, Sant Joan, Vilafranca deBonany i regidors d'Algaida.

F.1 primer en rebre un premi fou EnJosep Sánchez, de Sant Joan; trofeu alcolom més lipid des d'Eivissa, trofeudonat per Na Maria de Can Tronca. Se-guidament dos trofeus per N'AndreuOliver, d'Algaida, que va fer campió deIa general de les 6 Eivisses i campió delscoloms designats.

Es de destacar la gran campanya rea-litzada p'En Sebastià Barceló (Vilafran-ca de Bonany), que essent el 2on. anyque fa viatjar coloms, va fer: ler. delIII-Alcoy (Alacant); 2on de Valdepe-ñas (Ciudad Real), ler. del IV Alcoy,2on, de Baza (Granada), per tant es me-reixia fer campió social.Aiximateix calremarcar que a l'amollada des de Baza(fondo), En Joan LI. Gayà va fer el 56.de Mallorca i En Sebastià Barceló, el 66.

Aquesta passada temporada 86-87, jaérem setze socis que féiern viatjar els co-loms, i la propera temporada, 87-88 se-rem dos més. Això vol dir que l'afició vaen augment.

Al final de la temporada, la classifi-cació general pel Campionat Social i eltrofeu a la Seguretat (regularitat), que-dava aix f:

Campionat Social(Trofeu patrocinat per

"Seguridad i Limpiezas, S.A.")

1. Jaume Martorell (Montu ïri) 218'5 pnt.2. Sebast. Barceló (Vilafranca)1713. Andreu Oliver (Algaida) 1294. Miguel Jaume (Algaida) 128'55. Joan LL.Gayá (Stjoan) 124'5

Regularitat - SeguretatTrofeu Patrocinat per "La Caixa"

1. Miguel Jaume 346'65 o/o

2. Sebastià Barceló

335'94 o/o3. Joan Bauzá. Bauzi. 333'31 o/o4. Miguel Gomila

315'00 o/o5. Jaume Martorell

295'11 o/o

Un columbbfil

PORTADA

CAMPANAR DE L'ESGLÉSIAMoltes fotos s'han captades del campanar,

però aquesta, com es pot comprovar,es una de les minor assolides.

En respuesta a las notas aparecidasen la página 13 del número de Agostode BONA PAU, nos hemos movido a es-cribir esta carta abierta, bajo la necesi-dad de parar daños i perjuicios que nosestan dando algunos de la "Sociedad deCazadores", y que consisten en desmon-tar paredes para extraer conejos y huro-nes de caza, cuyos daños ya sobrepasanlas 180.000 pesetas en nuestra zona de"Ses Rotes". Es por este motivo que seha decidido por parte de la comunidadde propietarios afectados segregar la zo-na i convertirla en coto privado particu-lar, para defensa propia de nuestros in-tereses.

I Dada la circunstancia de que los ca-zadores locales se resisten enérgicamentea ceder los terrenos, nosotros considera-mos que los mismos fueron mal adqui-ridos por la "Sociedad", ya que no dis-ponen de su vedado de caza de ningunafirma de la comunidad de propietarios.

Puesto el hecho en conocimiento deICONA, mandaron a la "Sociedad" unoficio ordenando que quedara cortadotodo vínculo con la "Sociedad" en to-da la zona por nosotros solicitada.

Con toto ello, y con falsas acusacio-nes, querian instar a nuestros propieta-rios, para que algunos renunciara a susderechos y que hicieran sabotaje a losdemás, aunque fueran en contra de susintereses, pero en bien de la "Sociedad".

En un principio acudimos a la "So-cietat de Caçadors de Montufri" parallegar a un entendimiento de buena fe,y vimos que todo era inútil, puesto queIa única alternativa que nos ofrecían eraque pusiéramos placas rojas, sin podercazar nadie, o que lo sembrado en aque-lla zona tenía que ser comida de los co-nejos, cosa que no podíamos aceptar.

La "Sociedad" quiere hacer ver anteel pueblo que la comunidad de propie-tarios de "Ses Rotes" va en su contra.Que escuche la "Sociedad" la voz delpueblo, ya que llegar a los tribunalespor no querer pagar lo justo, no es te-ner buena fe, y oponerse a la voluntadde la propiedad, como estan haciendocon nosotros, da una mala imagen dela "Sociedad".

El coto "Ses Rotes" no va en con-tra de la "Societat de Caçadors", sinoen contra de los perjuicios ocasionadosa través de ella. La "Sociedad" tendríaque vigilar para evitar gente extraña.

Pensamos que de toto ello la culpa la

tiene la Directiva, y en especial su Pre-sidente, por no saber adiestrar, casti-gar y disciplinar a sus componentes. Unpresidente, para llevar con dignidad sucargo, tiene que ser de conciencia, y

por ello no debería ser cazador, sinopersona capaz de velar a la vez por losintereses de los cazadores y por los in-

tereses de los propietarios afectados.Las quejas de los colones se ha deja-

do oír, en el sentido de que los cazado-res están pasando los límites de toleran-cia que se les puede permitir, como seha dado el caso de algunos que han sidoencontrados en corrales, dentro de cer-cados de animales, y hasta los colombó-filos se quejan porque sus unidades sonpresa de cazadores. A todo ello acompa-ña "La Sociedad" la negativa de no pagarperjuicios, acudiendo a los tribunalespara eludir el pago.

Esta clase de política en contra de lapropiedad, a la larga no les dará buenosresultados, pues la propiedad les dejausufructuar los derechos de caza, y ellosupone un gran valor que "La Sociedad"no quiere reconocer. Y encima, quierenhacer ver que tienen la representacióndel pueblo, y que los que protestan con-tra los perjuicios van en contra de "laSociedad"... No vemos tampoco quehayan disminuido —como ellos dicen—los daños y robos en el campo.

En fin, "La Sociedad de Cazadores"no tiene por qué echarnos la culpa a"Ses Rotes" de su mal estado actual enque se encuentra, porque ello es el re-sultado de su mala administración.

COMUNIDAD DE PROPIETARIOSCOTO "SES ROTES"

El Torneig de sa Llum, suposa, entre altres aspectes positius, un homenatge a l'esportbase. Aquí veim els trofeus i les autoritats que presidiren la inauguració, enguany.

OPINIÓ 3

El recolgament d'un pobleEducarestimant

M'agrada observar i veure com de lespetites coses de cada dia en podem treu-re grans lliçons que, a la vegada, ens ser-veixen per viure la vida amb ulls dife-rents. El comentari d'aquest mes em vesuggerit per una carta que no fa massatemps m'escrigué un matrimoni amic.

Entre altres coses deien: "La nostrafita és veure com el Roger (el fill) es vafent gran; procuram donar-li tot allò quepodem i creim que és bo, encara quemoltes vegades ens preguntam si amb lavelocitat amb què canvien les coses avui,potser el que ha estat vilid per a nosal-tres, deixarà de ser-ho per a ell. La res-posta que ens donam és que s'ha de ferlo que un sap i fer-ho estimant; ens pa-reix que això sempre és vigent".

Em cridaren l'atenció les paraulesd'aquest matrimoni que per altra ban-da em semblen vàlides per a tota perso-na que vulgui educar algú. Perquè l'e-ducador no és aquell que imposa lesseves idees, criteris o conviccions a for-ça de martellades o autoritat; tanmateixtota cosa imposada no penetra la perso-na i molt manco la transforma. Dónamés resultat educar amb la força del tes-timoni o la vivència sabent que, fent elque un sap i realitzant-ho estimant es-tarà en el calm' vàlid i sempre vigent del'educació respectuosa, i del diàleg co-municatiu.

Aquestes dues qualitats: el testimonii l'estimació, kin —com en moltes altrescoses— el termòmetre indicador del graud'una educació que mai no estarà des-fasada, qualsevol sigui el ritme del tempso la moda de torn. Potser els valorsd'una época restin ja caducats a la se-gisent, pert) el qui transmet estimant elque pensa i viu als seus fills, està en unaruta sempre válida i actual.

Andreu Genovart

PLUVICNWETRE

Durant el passat mes d'Agost no s'haenregistrat pluja a Montuiii.

L'arribada a la XV edició del "Tor-neig de la Llum" a Montufri suggereixun comentari afalagador. Els quinzeanys trancorreguts des d'aquell 11 d'A-gost de 1973, coincidint amb l'estrenade la il.luminació elèctrica del camp defutbol, han posat de relleu molts d'as-pectes positius, alguns dels quals sóndignes d'esmentar.

Amb la promoció del futbol base, to-

ta aqueixa pléiade d'al.lots i jovenets de

distints pobles que practiquen l'esportsols per afició, veuen en aquesta encon-trada montufrera un merescut home-

matge a aquesta desinteressada tasca de-

portiva.

L'esportivitat amb què es desenvo-lupen generalment els encontres és unaprova del desig que anima a aquests jo-ves esportistes. I si alguna vegada algúha "sortit de botador", pot dir-se queha estat més pel noble afany de guanyarel partit, que per ofendre, lesionar omenysprear el contrari.

La unió entre deportistes de diferentspobles és un altre caire positiu. Aixf, amés de fomentar l'esport en si, s'acon-segueix que es coneguin entre ells, can-vii'n impressions i s'animin en la pràc-tica d'aquesta disciplina. I al mateixtemps comencen o reviuen una amistatpròpia dels qui s'esforcen per un mateixideal.

La mostra del que cada equip éssimultàniament, les manques enfront

d'una temporada que està a punt de

començar, ve a ser també una provainicial, tant de conjunt de l'equip comdel deportista, individualment. Ja es po-den entreveure els "caps fluixos" ques'hauran de posar a punt.

Per a nosaltres, els montufrers, el"Torneig de la Llum" és qualque cosamés que presenciar una competició es-

portiva o que la promoció del futbolbase o una demostració cultural. Per a

quasi tots el "Torneig de la Llum" i mésconcretament la inauguració, és ja el co-mençament de les festes de Sant Bartomeu. L'espectacle de Ilum i de coloritque impregna el recinte esportiu, elssons de la nostra Banda de Música, lesevolucions de les "Majorettes", les dan-ses dels balladors, la presentació de 400esportistes, l'entrega de banderins als 24equips participants... tot això i afegint-hi la frescor d'aquests dies d'estiu, laretrobada de gent, tant del poble comexterna, que feia tant de temps que unno havia vist... tot té un significat en-tranyable, quasi emocionant.

L'experiència renovada i paulatina-ment millorada d'aquests quinze anysfa que aquesta manifestació cultural iesportiva, definitivament arrelada aMontuiri, suposi, sobretot, el recolza-ment d'un poble cap a l'esport base iun homenatge a aquests deportistesencara en flor.

ONOFRE ARBONA

4 ENTREVISTA

Joan Baptista Da viuEL DARRER TENOR MALLORQUÍ AMB "CARTELL" A EUROPA

Ei poble de Montufri i particular-ment la gent que freqüenta l'església,coneix molt bé En Joan Baptista Da-viu Romaguera, perquè en moltíssimesocasions i des de fa 35 anys forma partdel Cor Parroquial totes les vegades quees a la Vila. No nasqué a Montuiri peròs'hi casà, amb Na Francisca Sampol For-nés. Actualment té dos fills de 24 i 28anys i el seu domicili es a Palma des quees va retirar del camp professional.

Repassant BONA PAU, veim que al'Octubre de 1959 ja se li feu una en-trevista amb motiu de la seva anada aItàlia, on, fins l'any 1973, visqué, es-tablint-se a Milà com a tenor de laCompanyia d'Opera d'aquella ciutatitaliana. Després torni a Mallorca...però deixem que sia ell qui ens parli:

—Des de quan, la teva afició a la

música i al cant?

—Els meus pares, essent jo petit, jatocaven piano i orgue i escoltaven discs.I des d'aquells temps, la meva afició.

—I la teva professió?

—Quan em donaren llibertat perelegir, em vaig decidir pel "bel canto".

—Quan va esser la teva primera apa-

rició pública com a cantant líric?

—Sols tenia 20 anys i ara ja en tenc57. Va ser en el Teatre Principal d'Inca.Com aficionat el meu debut fou en elTeatre Principal de Ciutat, el 24 de Ju-liol de 1954, cantant "Marina" amb laCampanyia d'Antón Navarro. I el meudebut en ópera, en "Faust".

—Què mis recordes d'aquells anys?

—Una vegada vaig cantar "La Favori-ta" en el Líric, amb Fedora Barbieri, elbaríton Manuel Ausensi i el baix Ro-mualdo Claverol. Hi assistia com espec-tador l'empresari del Liceu de Barcelo-na, el qual em cridi i em recomani d'a-nar a estudiar a Itàlia i fer-me professio-nal. I a més em va prometre que a la

temporada següent em contractaria. Co-sa que va complir.

—Quan t'estrenares com a professio-nal?

Des de fa 35 anys

forma part

del Cor Parroquial

—Totd'una. Fou a Sitges cantant"Rigoletto" on vaig cobrar 15.000 pes-setes. Però dies abans ja m'havia estre-nat en el Liceu de Barcelona, amb"Madam Buterfly".

—Cantares a altres ciutats?

—Sí; bona part d'Europa em va po-der escoltar, ja que el meu repertori erade més de 40 Operes diferents. Recordhaver cantat a Alemanya, Austria Hon-gria, Grécia, Bélgica, França, Turquia,Romania. Aix?) a més i Espa-nya. Vull dir que "Rigoletto" ho vaigrepetir més de 130 vegades.

—On is que mis t'han apreciat?

—Sens dubte, a Munich (Alemania),en el Teatre Nacional. Atli fou gros. Lagent omplia aquell gran teatre i sembla-va que gaudia molt. A més, no em pucqueixar perquè vaig guanyar molts dedoblers.

—Què diries dels qui avui canten?

—Que n'hi ha molts que avui abusendel "falset", que no és el mateix que ferun pianíssim a base de "mezza voce"(mitja veu), que lograr-ho valent-se

Ha cantat

"Rigoletto"

més de 130 vegades

del "falset", com avui ho fa qualcú.Aim') demostra que manquen coneixe-ment tècnics.

—Per què succeeix això'—Perquè n'hi ha que no dominen la

mitja veu, cosa que és imprescindible, ique avui la majoria de cantants no hanaprès.

—Per què tornares tan aviat d'Italia?

—Després de quinze anys, unainoportuna malaltia de ronyons "em vaxapar per mig". Vaig haver de tomar aMallorca i deixar-ho fer.

--Què fas, des de !favors?

—Dins el que hi cap i degut a la pocaactivitat lírica musical que hi ha a Ma-llorca, he fet allò que se m'ha presentaten un pla un poc seriós i digne. I entre ientre, véne a cantar a Montuiri sempreque la salut m'ho permet, ja que desprésde tants d'anys em consider més montu-irer que ciutadà.

—Què recomanaries al Cor de Mon-

tu

—Que s'esforcin per assajar més ve-gades a fi d'acostumar-se més a la pràc-tica del domini de la veu pròpia. Tambés'ha d'anar a cercar dins el poble veusjoves i bones de cara a la continuftatdel Cor.

—Quina és la teva impressió del P.

Martorell?

—Puc dir que totd'una d'haver-loconegut em vaig donar compte que estractava d'un excel.lent músic, que sino hagués estat religiós, també haguéstriumfat dins la música profana, degutal gran lirisme vocal de la seva música.

—I de Na Paula Rosselló, que aquests

dies haura vengut a Montufri?

—Gràcies als estudis realitzats baix lamewl direcció, durant vuit anys, ella hapogut donar la passa, que pot esser defi-

Enguany qualque coei va explotar abans d'hora... Pere, no fou aquest.

ALS QUATRE CANTONS

5

Afirma que la majoria

de cantants d'avui

no dominen la mitja veu

nitiva pel seu futur, d'anar a Mili a pre-parar el repertori del cant més adequata les seves facultats vocals. A Italia, amb"ses sabates desfetes" no s'hi pot anar;seria un fracis.

—Encara volem fer-te una darrera

pregunta: Què trobes, en general, de l'a-

fició musical a Montufri?

—Com tants d'aficionats de Montuiii,trob que el Patronat de Música hauriade patrocinar, no sols la banda, sinótambé totes les altres manifestacionsmusicals, com són el Cor Parroquial, els"Cossiers" i qualsevol altra que puguisorgir, ja que això sempre serà en bene-fici de la cultura musical del poble.

ONOFRE ARBONA

S'HA DIT QUE...1... es dia de la Mare de Déu d'Agost,

quan es "Cossiers" recollien ses joies,safrase que més se va sentir no fou "banyaverda", ni "dimoni cucarell". Ses parau-les més repetides, com si se tractis d'unslogan, foren "quina calor"!.

—o0o-... dia 15 d'Agost, a les sis del capves-

pre, sa Plaça pareixia un torrador. Tantasort que ses begudes eren refrescants!,de lo contrari qualcun des mes veilshauria fet es bategot. Pere) tots anavenben animats.

—o0o-... en aquest homenatge, a s'hora

d'entregar s'obsequi a sa madona mésvella de la vila —Margalida Mayo!, viudade Cardell— es regidor Guillem Ferrer(del Centro D.S.) digué an es batle:"Convé que entreguis s'obsequi tu, nosigui cosa que si jo dic "vos regalam

aquest "centro", sa gent se pensi quem'han d'entregar a mi".

—o0o-... es batle, en es mateix acte, a s'ho-

ra d'entregar es "centro" digué: A sa

madona major de la vila li entregamaquesta "daixona" —sa daixona era uncossiol amb plantes—. Valga que el duiaamb ses mans, perquè si no, tothomhauria cercat pertot arreu "sa deixona".

—o0o--... a un refresc i durant un animat

diàleg, un que secretament és amic des"clero", però que davant ets altres sem-pre el dejecta, digué aquesta originaldefinició de capellà: "Es capellans souuns xupa-ànimes". Es "clero" contestà:"Se veu que estàs dominat per sa Ilenguade s'imperi; no se diu xupa-ànimes, sine)en tot cas xucla-Animes".

a s'hora des pregó de festes n'hi vahaver un, no sabem si ingenu o malin-tencionadament, que quan va veure espregoner amb aquella indumentària di-gué: "I si un dia el fan bisbe, com ven-drà vestit?".

—o0o-... damunt pintura blanca i amb Ile-

tres grosses hem pogut contemplar escartell des CAMP MUNICIPAL "ES RE-VOLT": tot nou i ben pintat. També,començant per details com aquest, seveu s'interès per ses coses.

—o0o-... no sols és a Navarra o en és País

Basc que peguen es "xupinaso" per co-mençar ses festes. Aquí, pen!), va sortirun poc reforçat, i enlloc d'un, foren treses coets que rebentaren a una paret de

s'ajuntament. Bé va anar que no hi ha-gué cap ferit, només uns petits desper-fectes. Vius an es foc.

—o0o-... devers les dues de sa matinada de

dia 22 d'agost, a Plaça, un improvisatequip de futbol jugava a pler. Vegeu qui-na varietat de jugadors: VicensPrado, Pep 'Bello', Pep 'Poeto', Pere Pa-lou, Tomeu 'Llagat' i Miguel 'Mosquera'Entre ets espectadors: Toni Nicolau iGuillem de 'ses Palmeres'; En Biel 'Ca-net i N'Amador per sa premsa iEn Pere Sampol i En Tomeu 'Nyol' perdonar part a s'Ajuntament; es metge persi hi havia ferits; En Joan Pocoví, per sipodia fer qualque "fitxatge" interessant,i en Tõfol 'Parr!" servint en palanganacerveses fresques per apagar sa set. No-més hi faltava un fotõfrag per deixar-neconstancia gràfica. En una paraula: unnúmero que no estava en es programaoficial de festes.

—o0o-

... a s'obertura de s'exposició de "10anys de vida de la Unió de Pagesos deMallorca" hi havia tots es regidors des'Ajuntament acompanyant altes perso-nalitats des Conseil i des sindicat foravi-ler, però hi mancava es del PSOE. Undes públic comentava: "No devien se-bre que havia de venir sa Tele".

—o0o-

... es Cossiers, per Sant Bartomeu,acompanyaven es Clero de sa rectoria al'església, mentre qualcú deia:"on són escapellans?" ja que ningú en destriavacap. "Sí que hi són" digué un altre. I esde més enllà amollava: "ben bé podrienanar vestits de capellà, en aquestes des-Hades..."

EN XERRIM

6 DE MONTUIRI

"CONSERVAU LO VOSTRO"

"FEIS FAMÍLIA"

"DONAU CULTURA"

Pel pregó de les Festes de SantBartomeu

El pregó de festes que feu don Jaume

Cabrer el passt 15 d'Agost va agradar

molt i qualcú ens ha demanat de publi-

car-16.

No podem complaure totalmet, però

st., del seu parlament, en reproduirem

el següent tros, pronunciat ja quasi a

Ia fi:

"Montufrers, feis festa, tirau-vos al

carrer per comunicar-vos l'alegria que

teniu; com més en donareu, mês en re-

breu. Feis festa, com sempre s'ha feta.

A mi em toca avui convidar-vos.

Permeteu-me que en aquesta avinen-

tesa vos digui:

Conservau lo vostro, siau qui sou,

estimau les carreres velles, coneixeu la

vostra història, els vostres personatges,

els vostres costums ancestrals... Que els

vostres avis, si tornassin, vos poguessin

conèixer i dir "són es nostros". Respec-

tau lo vostro, fins vostres pedres, i en-

tre aquestes, aquells edificis que són

història antiga. Em referesc també als

graons, a l'església, a la rectoria, a Sant

Bartomeu, Es Puig.

Feis família, feis comunitat, i això es

fa cercant el be comú, el be de tots, pe-

rò també amb respecte a cadascú. L'A-juntament ha de ser la casa de tots.

Siau dialogants, positius, integradors,

no vos enfadeu. Ni la política, ni la Ilen-

gua, ni la religió, ni l'interès, ni molt

manco l'enveja o l'odi o les passions

vos facin enfrontar. Els homes són dife-

rents un de l'altre,no n'hi ha dos d'iguals,

no som robots. Però diferents no vol dir

enemics. Sortiu-vos a cam f.

Donau cultura, Iletres, educació, que

es senyoriu de l'Esperit. Hi ha una rique-

sa que val més que els doblers, que les

terres, que les propietats. Esser persones

es lo primer. Facem del nostre perfec-

cionament la nostra il.lusió".

Va concloure el parlament agraint que

el convidassin a fer el pregó i va recordarfinalment la seva venguda a Montuiri

com a Rector.

La nota simpàtica,tradicional,

característicade les festes de

Sant Bartomeu,l'ofereixen cada

any els "Cossiers".D'ells gaudeixen

des dels més yellsfins els infants.

Tothom s'alegradels seus balls,

dels seus vestits,de les seves danses,

de les corregudesque el dimoni

fa donar als al.lots...Es el quadre yell i nouque dóna singularitat

a les nostresfestes patronals.

CARTA AL DIRECTORSr. Director de BONA PAU

Davant la insistência de BONA PAU enel tema de la distribució de les Comis-sions informatives de l'Ajuntament deMonturri i la renúncia del PSM a presi-dir-ne cap, cosa que pareix preocuparmolt a alguns redactors d'aquesta revis-ta, ens veim obligats a fer unes puntua-litzacions:

1. A les diferents cròniques, diariBaleares i BONA PAU, es presents unbatle generós i magnànim que ofereixparticipació a l'oposició que l'accepta,a excepció del PSM, l'element discor-dant que no encaixa les derrotes. Per amesurar el grau de generositat de l'ofer-ta direm, perquè es sàpiga, que l'únicacomissió que podíem presidir era la deServeis, una comissió de tantes atribu-cions, com recollida de ferns i clave-gueram, que s'ha suprimida de l'actualorganigrama municipal.

2. Es vol donar a entendre que perprimera vegada l'oposició ti presidèn-cies de comissions. A l'anterior etapamunicipal, i essent batle Francesc Tro-bat del PSM, Gabriel Ferrer d'AP erapresident de Comissió i Tinent-Batle

membre de la Comissió de Govern, men-tre que Jaume Ramonell, també d'AP,tenia la categoria de Delegat d'Alcaldia.No pensam que aquesta informació s'ha-gi falsejat intencionadament, sinó quel'atribuïm a una desinformació delsredactors, actualment mês preocupatsper informar dels temes municipalsque abans.

3. El PSM ha decidit adoptar unaactitud d'oposició encara que siguien solitari, perquè no entenem compodem governar junts amb uns partitsque fins ara sols havien aportat criti-ques destructives. L'oposició és fona-mental i imprescindible en tot sistemademocràtic. Nosaltres l'entenem com lavigilància constant de totes les actua-cions de la majoria, la denúncia de lesirregularitats detectades, la protesta detotes aquelles qtiestions consideradesd'interès i la collaboració en els temesque hi ha concordância. Altres l'ente-nen con l'abandó del citrrec, la renúnciaa col.laborar i la crítica sistemàtica atotes les actuacions. Per desgràciaaquests darrers són els bons i nosaltresels dolents, mirau per on.

Grup Municipal del PSM.

del 9 tr,!,19(41

id 12 de ielembre

Detall de la portada del programade les festes patronals d'enguany

NOTICIARI LOCAL 7

VOLTA DES BLATSeguirem el costum de "Sa volta des

blat"perquè és una oportunitat que esdóna a tots els montuiters perquè gene-rosament i amb tota llibertat puguin col-laborar amb obres que beneficiaran a totel poble.

Enguany donam especial relleu a lesobres de la Sala Mariana.

Les principals despeses són aquestes:Obres extraordinàries, reforçament

pis i canals de la Sala Mariana, 496.828pts. ; pintura netetja i manteniment,210.090 pts.; escenari i pati de butaques654.094 pts.

Projectes per acabar la restauració deIa Sala Mariana (butaques, electricista,fuster i altres jornals) 1.297.000 pts.

El total de subvencions, ingressos iajudes rebudes fins ara, 1.301.557 pts.

Per acabar l'obra necessitam aproxi-madament, 1.356.455 pts.

Notes. L'Ajuntament de Montuitiha ofert transportar gratuitament lesbutaques de Palma a la Sala Mariana.

Disposam de 888.000 pts. per a larestauració de l'orgue històric de la pa-rròquia (pagat ja PIVA), que es comen-çarà dins el mes de setembre proper.

La Comissió Econòmica.

ASFALTAT DE CAMINS

Les obres de pavimentació asfàlticadel camí veil de Porreres i milloratica dels camins d'Alcoraia i s'Avenc,trets a licitació fa uns mesos, definiti-vament s'han adjudicat a l'empresa Mel-Sión Mascaró per les quantitats de9.590.000 pessetes i 4.150.000 pessetesrespectivament.

Pel primer projecte, el CIM n'aportael 60 per cent i pels camins d'Alcoraia is'Avenc, el 80. 0 sia, que entre un i al-tre, l'Ajuntament hi invertira aproxima-dament 4.770.000 pessetes.

CURSET DE NATACIÓ

Organitzat per l'Ajuntament i dirigitper la monitora Eva Rodriguez, es vecelebrant a la piscina d'Es Molí Can Ri-go un curset de Natació al qual hi assis-teixen una quarentena de nins i ninesdistribu its en quatre grups. Va comen-çar el 13 de Juliol i haurà durat fins a ladarreria d'Agost.

PREMI

Lluís Biel Bauzi Mayol, alumne delCol.legi "Joan Mas i Verd" ha estatpremiat en el concurs de dibuix "Viveel Mediterrâneo". Fou un deis finalistesde Balears i per això ha rebut el corres-ponent diploma i farà un vitge a Menor-ca. Enhorabona.

PUJADA A LLUC A PEUDE LA PART FORANA

Enguany la Diada de Lluc caurà moltprop de la festa pròpia de la Mare deDéu, patrona de Mallorca: el diumenge13 de setembre. Per tant, la pujada apeu que organitza la Part Forana seriala nit del 12 de setembre, dissabte.

Es comunicara el programa, a fi ques'hi puguin ajuntar tots els pobles i grupsque vulguin, tant en la ruta completaa peu, com en autocar i llavors a peudes d'Inca.

Informau-vos a través de GabrielGomila i de Francisca Gomila "Cigala".

LA BANDERA DE MONTUIRIAL CAMPANAR

En nom de l'Ajuntament, el batle vaentregar una bandera de Montuïri a laParròquia perquè fos hissada al campa-nar, juntament amb l'espanyola i l'au-tonòmica, amb motiu de les festes pa-tronals.

SOCIETAT DE CAÇADORSDE MONTUrRI

NOVA JUNTA DIRECTIVAPresident: Joan Beltran Solivellas.Vicepresident: Miguel Munar MasTresorer: Bartomeu Mas ArbonaComptador: Miguel Cerda VergerSecretari: Raim. Arbona MassanetVocals: Joan Fomés Gomila

Bernat Fiol GarauAgustí Garau VidalJaume Bauza Verger

RECTIFICACIOL'apartat del període de mitja veda

que fa referència als cans, a l'anteriorcircular informativa, on es feia constarque els dijous, diumenges i festius es po-dia caçar amb armes de foc i cans demostra, es notifica que en el B.O.C.A.I.B. núm. 85 del 9 - 7 - 87, es modificala frase "cans de mostra" per "cans"(qualsevol classe de ca).

La Junta Directiva

NOMENAMENT

El Butlletí O ficial del Parlament dela IIles Balears de 31-7-87 publica el no-menament de Pere Sampol i Mas com amembre del Consell Assessor de R.T.V.E. a les Ines Balears.

ELS TALAIOTS DESON FORNÉS

La Conselleria de Cultura de la Co-munitat Autònoma té constância Oficial—segons hem llegit a la premsa diaria—d'un informe mitjançant el qual es posade relleu el mal estat de conservació i elperill parcial de desplomar-se i posteriorenfonsament d'una part important delconjunta talaiótic de Son Fornés, delnostre terme.

A la primera setmana d'Agost es pre-sentà un sollicitud a l'esmentada Con-selleria fent constar aquestes deficièn-cies i demanant que prest es comencinles obres per tal d'assegurar l'estructurad'aquest conjunt de tant de valor argue-

260 BUTAQUES PER A LASALA MARIANA

Dins el pla de restauració del teatrede la Sala Mariana hi entra la comprade 260 butaques encoixinades, duitesde la "Sala Regina" d'El Terreno. Tenensis anys de posades i estan ben conserva-des. Costaran 350.000 pessetes. L'Ajun-tament pagarà el transport. Com es sa-but, pels anys 1960 se n'havien adquiri-des unes 300, de fusta, i ja usades, i queara ja no aguanten més.

Cap a la reivindicació de]

La recuperació chEls molins es concentraven en el Carrer d

Les primeres noticies sobre l'existència de molins fari-ners a Montuïri es remunta al segle XVI i estaven emplaçatsen el carrer d'«Es Molinar.: i un document que data de se-tembre de 1660, assenyala la presència d'un moliner en el po-ble de Montuiri anomenat Gregori Mascaró Pisca. En el se-gle devuit són freqüents els documents en els quals constal'existència del «Moli d'En Goies i, a la fi del segle, Jeronide Berard dóna compte que el terme comptava amb devuitmolins.

També es pot afirmar que els molins d'«Es Fraret. i de«Sa Torre són del devuit o posoteriors si es té en compteque el cami vell de Montuiri a Sant Joan data d'aquest seglei que els esmentats molins resten intimament fermats al seutraçai

A mitjan segle XIX, alguns dels molins fariners sofrei-xen les primeres reformes i ampliacions, tant a la seva basecom a la torre, per a dotar de sales cobertes de volta en lapròpia construcció, substituint en part o totalment el «cin-tell. o sbcol per envelar.

I en el primer quart d'aquest segle és quan es produeixIa paralització de les activitats laborals en els molins mon-tuirers.

L'inventari ens proporciona l'existència de devuit mo-lins i la desaparició de tres:

Can Rigo, Can Tavet, Ca N'Andreu. Can Perons, Can Bor-reó (esbUcat), Can Ferrando, de don Joan Castelló lesbucatt,Can Serra, Can Nofre, Can Vermeil, d'En Gospet, de Ses Bla-Ives, de Can Pietós, de Son Manera, Can Joanot (esbucat), deSon Costa, de Can Socies, de Sa Torre, d'Es Fraret, de CanBallester i de Son Boiviis.

Els molins farMers del terme munici-pal de Montuïri actualment són motiud'un estudi que pretén arribar al conei-xement d'aquestes peculiars edificacions,fonamentalment mitjançant les caracte-ristiques geomorfol6giques i histbriquesde la comarca i en concret del nostre mu-nicipi.

LA INICIATIVA

Els treballs iniciats per l'equip com-post per l'arquitecte Tomàs Bosch, ladelineant Pilar Rubio i l'historiador An-dreu Ramis, a fi d'impulsar la rehabilita-ci() dels molins fariners del nostre termemunicipal, estan a punt de concloure elseu cami.

Començaren aquesta tasca a principisdel 85 i, en l'actualitat, la iniciativa

resta desenvolupada en un 80 per cent,havent aixecat les planimetries de dotzedels devuit molins existents, aixi com lainformació complementaria corresponent.

La iniciativa de l'esmentat equip s'em-para a un decret de la Conselleria d'Edu-cació i Cultura que regula la concessiód'ajudes per a treballs que afavoresquinla conservació, en general, del patrimonicultural, i pretén —segons afirmen elsseus integrants— formar una base docu-mental que propicil el coneixement d'a-questa part tan localitzada del patri-moni arquitectônic mallorqui, mitjan-gant la seva divulgació.

PAS PREVI

Però —al mateix temps, i això es elmés important, afegeixen— es pretén

que sia el pas previ que conduesqui a 1seva rehabilitació. Aquest darrer aspe(te justifica i dóna sentit a l'enquadrEment elegit —el terme municipal de Mortuiri—. En definitiva, es confia obtenuna eina operativa que permeti la inportancia i estat d'aquestes constru(cions, i, al mateix temps, impulsadesde la iniciativa privada i pública,seva rehabilitació.

Situar l'estudi a l'espai concret doterme de Montuiri, la qual cosa supossacrificar una visió mês ampla del qusein en realitat aquestes edificadordins Mallorca, es justifica en vistes a pder obtenir un coneixement mês detall:dels molins montuirers i. en conseqüêicia, fa que aquest treball constituesqiuna eina d'aplicació immediata i facper part del Consistori, per la propiet1

•

En aquest dibuix de Montuiri, de la primeria del segle passat, encara es destrien els molins que existien aleshores.

re patrimoni arquitectònic

molins de Montuïrifolinar i en el costat del camí de Sant Joan

particular, o be, com es natural, per laComunitat Autònoma que es la que fi-nancia l'estudi. Al mateix temps, esdóna per sabuda la urgent necessitatque tenen els molins d'esser objecte d'o-bres de reforma, o, almanco, que es pro-cedesqui a la seva restauració i consoli-dació.

LOCALITZACIÓ I ESTAT

Un inventari d'aquestes edificacionsha permes localitzar en el nostre termeun total de vint-i-una maquines de mol-dre gra, de les quals tres han desapare-gut. De les devuit existents, deu es trobendins el casc urba o en els seus voltants;la ubicació de la resta es troba escam-pada al llarg del nucli rural.

Quant a l'estat i usos actuals dels an-tics molins, generalment han desapareguta quasi tots, la maquinaria prOpiamentdita amb la salvetat de l'estructura im-portant i d'accés, que es la torre. La pre-sencia de la seva dreta figura, la qual, engeneral denota procés de deterioracióper erosió i meteorització dels seus ma-terials de construcció, en els voltantsdel poble, constitueix un testimoni

d'una indústria que va tenir els seustemps d'esplendor, condicionada la sevaexistencia pel fet de tractar o elaboraruns aliments de primera necessitat, tantpel consum huma (farina per a fer pa)com pel bestiar. Hem de tenir presentque cada domicili o vivenda disposavadel seu forn i la madona era l'encarre-gada de preparar i coure les fogasses depa, almanco una vegada per setmana.

VIVENDES I COLOMERS

Llevat de quatre dels molins montui-rers, la maquina ha generat, als seuspeus, una arquitectura en forma de sa-les, les quals, en algunes ocasions, hansubstituit, a poc a poc, el «cintell obase auxiliar des d'on els moliners pro-cedien a manipular i collocar les velesde les antenes o be ja foren concebudesen el mateix moment de la construcci6originaria. L'estat actual d'aquestes edi-ficacions ubicades als peus de les torres,quasi sempre amb voltes de can6 rebai-xades, excepcionalment amb voltes d'en-creuaments, es molt precaria i en nom-brosos casos s'ha començat ja un procésde ruina.

L'as a que es destina o s'han destinataquests immobles es, manco en dues ex-cepcions que s'habilitaren per a viven-da, marginal, sobretot, si es té encompte el paper social i econòmic queexerciren en temps passats. En la majo-ria dels casos s'utilitzaven com locals idependencies d'emmagatzematge i au-xiliars a les labors que genera l'agri-cultura o es troben totalment inhabili-tats o en situació de deixadesa.

La torre, part intengrant de la maqui-na de moldre gra, per la seva especialestructura resulta dificil d'usar en unprograma de vivenda unifamiliar conven-cional ja que, en nombrosos casos, s'haintentat la seva utilitzaci6, en especialel seu tram superior, com colomers. Essuficient una simple visita a l'interiordels molins per a comprovar que l'Usque es feu d'aquestes construccions,quan deixaren de funcionar, fou el de vi-venda, tal com ho demostra la frequentreforma d'alguna de les sales amb l'ob-jectiu de convertir-la en cuina.

(Continua a la pàg. segilent)

Traducció d'un reportatge publicat

en el .Diario de Mallorca-.

I

Un dels molins del segle passat que es trobava a una casa de pagesanant a Sant Joan.

Després de molts d'anys d'abandonament, cal recuperar latradicional estampa de Montufri amb els mans

10

REPORTATGE

Les primeres construccions daten del segle XVI

(Ve de /a pag. anterior)

ORIGEN ROMANIC

L'esbós del projecte de treball inclouun breu apartat de noticies i documentscronol6gics sobre aquestes caracteristi-ques construccions i que s'inicia amb latesi de Francesc de Borja Moll el qualassegura que l'origen dels molins de tor-re es romànic, ja que en la lexicografia,que defineix les diferents parts de laseva estructura, no hi entren ni figurenparaules d'origen àrab. Els tractadistesatribueixen a les creuades la introduc-ci6, en els segles XI i XII, dels molins devent a Europa Occidental i la seva proli-feració tingué lloc de la ina del renaixe-ment econômic europeu en el segle XIII.

Segons consta documentalment, l'any1395 existia un moll de vent dins la ciu-tat de Palma, ubicat vora la Porta deSant Antoni. Altres documents ens indi-quen l'existència d'aquestes construe-cions a Castella alla pels segles XIV iXV i a les pagines d'un codi medieval,del segle XV, de la ciutat de Rodas, un

dibuix en miniatura d'.un molt de torreamb antenes».

APOGEU DELS MOLINS

Precisament a l'esmentat segle, l'any1435, es promulgaren els .capitols demoliners e de traginers», en els quals nos'esmenten els moliners de vent. Tambées coneix l'aparició d'un moll de torreamb antenes, formant part del retatulede Sant Jordi del Pintor Pere Niçard,pintura que mostra la ciutat de Palma.Un segle després, en el XVI, es registraun maxim apogeu de les construccionsdels molins, amb noticies documenta-des de la seva existencia a Catalunya i.La Mancha..

Poe a poc, a les distintes ciutats i po-bles de l'illa, concretament a les zonesmés altes o promontoris —emplaçamentsidonis per a un òptim aprofitament del'energia que proporciona el déu Eol—,apareixen les torres dels molins amb lesaspes que semblen gegantins braços. Elseu nombre va en augment, per la qual

cosa en el segle XVIII arriben a tenirtanta importancia que els molinersconstitueixen un gremi propi.

La cultura popular ens indica que elsmoliners no gaudien de bona fama en eldesenvolupament de les pròpies tas-ques. Ho demostra una sentencia del re-franyer mallorqui:

De moliner mudards,per() de lladre no en fugiras.

SUBVENCIONS A MOLINS

Des de fa quatre anys, el ConsellInsular de Mallorca ofereix unessubvencions de 50.000 a 70.000pessetes per pintar els molins. Peraltra part també es concedeixenunes ajudes fins a la meitat del costde la restauració, arribant a un li-mit de 250.000 pessetes.

Es tracta d'un gran al.licient sise té en compte que la construcciód'un moll —si és que encara conser-va la torre— pot arribar fins a les700.000 pessetes. I si per altrapart es pensa que el mantenimentd'un moli no passa de 500 pessetes,es podria estalviar el cost de l'elec-tricitat, que probablement pujariaa 10.000 o 15.000 pessetes men-suals.

SUGGERENCIA DEL'ASSOCIACIO

Per altra part, l'Associació deMolins de Mallorca diu que "idealseria que cada Ajuntament de lesIlles adoptAs un mol del seu termemunicipal per a la seva reestructu-rack:, i conservació. D'aquesta ma-nera es podria destinar la infraes-tructura inferior a "apartament"per a que certs artistes passassinalguna temporada escrivint o pin-

tant temes mallorquins. Es logra-ria promoure la nostra cultura i,a més, es conservarien les estructu-res dels molins".

* * *Aquells "molins damunt un pu-

jol, oblidats, que fan contrallum alsol ponent, caic no caic", és una deles estampes dels molins que Mon-tu Fri hauria de recuperar.

11

BON CONSELL,BONS RESULTATS

Acció Social. La tassa• fonamental d'aquesta Area ha consistit en

transformar urra estructura administratisafortament arrelada a conceptes assistenciais,en un Serve' tecnicamem preparar, qualificat

apropat al autada.

Cultura. L'ai:iodai culturals'ha consentrat en dues arecs d'actuacin.dorar als pobles de l'infracstructuranecessnria per l'activitai cultural t potenciarqualsesol accio per la recuperacioconservaciô del nostre patrimoni. El mater,plantejament s'ha nuit per resport.

Cooperació. Les actuacionsde la COMINSIO ifOrdenacio del Territorisobre 13 carra de CallelereS del ConseilInsular t la consersacio t manicniment delsseus centres assisiencials han aconseguitresultais mull satislacions, as ai a la sista

Economia. El foment delturisme s les ajudes a la indusiria. el comerc,l'agricultura, la pesca I la ramaderia hansaracientrat irai d'aquesta area,juntament amb projecies de proteccroconsersaciu de la naturalesa

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

12 ESPORTS

Els vestuaris de «Es RevoitL'Ajuntament va aprovar en el Ple

del mes de Juliol l'expedient per fer lar.ubhasta de les obres de construcciódel nous vestuaris del camp munici-pal d'esports "Es Revolt".

Amb aquesta millora es donarà so-lució al greu problema que tenen el cen-tenar d'esportistes montuirers que prac-tiquen el futbol federat i també elsequips que ens visiten. L'eqtat actualdels vestuaris que es contruiren fa quasivint anys presenten un deficient aspecte.En aquests dos anys en què el Montuiriha militat a III Divisió Nacional, els di-rectius locals estaven empegue ils d'ha-ver d'oferir aquestes edificacions alsequips que venien a jugar aquí.

Un altre problema que també es sol-ventarà serà el fet de la coincidència dedos partits en "Es Revoit": cosa quepassava molt sovint a causa del nombre

d'equips del poble i també de la cele-bració del "Torneig de sa Llum".Aquest hindicap quedarà solucionatperquè els vestuaris actuals no seranesbucats i podran utilitzar-se en casde coincidència de partits, i a més, dosquartets serviran per a magatzem.

SET MILIONS DE PRESSUPOST

El pressupost de les obres puja amés de set mitions de pessetes amb untermini d'execució de sis mesos. Ara136 l'Ajuntament intentarà de l'empre-sa adjudicada una reducció d'aquesttemps. L'aportació de les arques munici-pals ès de 2.378.110 pessetes.

La "Construcció dels vestuaris delcamp de futbol, primera i segona fase"fou inclosa en el Pla Territorial d'Equi-paments Esportius de 1986, encara que

LES OBRESDE CONSTRUCCIÓA SUBHASTA

QUEDARAN ELSVESTUARIS ACTUALS

EL PRESSUPOST ES DESET MILIONS

bagués estat sol.licitada l'any anteriori no hagués pogut esser subvencionada.Es tracta idò, d'una importat consecu-ció que ha costat temps i esforç. Elprojecte ha estat confeccionat per Se-bastià Company, l'arquitecte munici-

pal.Quan es va demanar per primera ve-

gada, s'havia pensat fer només la prime-ra fase i un altre any, la segona. A rel

Planol detallat i complet dels nous vestuaris del camp de futbol "Es Revoit"

El Juvenil del Montufri, campió del XV Torneig de sa Llum.

ESPORTS 13

una millora necessàriaES FARAN DOS EDIFICIS

Al primer hi haurà bar, dosvestuaris per a equips, la sala dejuntes, dos magatzems i la salad'instal.lacions.

de la durada Ilarga de les gestions i dela seva necessitat, les dues fases es fa-ran conjuntament.

Els terrenys tenen unes mesuresmaximes de 103'60 metres de llargper 83'00 d'ample i una extensió de8.366 metres quadrats. Es contruirandos edificis.

EDIFICI NUM. 1

El primer edifici que pertanyia ala primera fase es troba situat a 66 me-tres de la porta d'entrada a l'aparcamenti gairebé davant el centre del mig campnord.

Disposarà de set dependències. Dosvestuaris per als equips local i visitant.Cada un té 25 m2.. quatre dutxes in-dividuals, un WC i un lavabo. Entreambdós vestuaris hi ha la barra del bar,d'uns 15 metres quadrats i que s'orientacap a migjorn.El bar esta connectat ambun petit magetzem de 3'44 m2. Darrerahi hauri la sala de juntes de 12 m2. (jaera hora que el club en tengués una deseva!), un altre magatzem de 3'44 m2.i la saleta per a instal.lacions.

EDIFICI NUM. 2

El segon edifici està situat a 6'40 me-tres de la paret de tramuntana, en frontde rima grossa. Té dos vestuaris de 6'65m2. cada un, dedicats als arbitres. Cadaun d'ells disposarà de dutxa i lavabo. Enaquesta part que mira al pati de jugadorss'hi construiran dues dependències,una que sera pel termo i l'altra pelWC.

L'altra meitat d'aquest segon edificidisposa dels serveis sanitaris per a homes(12 m2) i per a dones (5 m2). L'entradasera per la part que dóna al camp defutbol.

Entre aquests edificis núm. 1 i núm.2 i els vestuaris actuals, hi haura el patide jugadors.

A l'altre, dos vestuaris arbi-trais, servicis sanitaris per a ho-mes i dones, un W.C. i la depen-dència del termo.

Entre aquest pati i el terreny de joces farà un petit porxo perquè els juga-dors i arbitres vagin al camp. Al costathi hauri dues portes que romandran

Un altre any més, l'èxit d'organit-zació i el triumf de l'esport base hancaracteritzat la celebració del Torneigde Sa Llum. Quinze anys ininterrom-puts són molts per a un poble tan petitcom Montufri. Els equips i persones quevénen de fora poble són els primers quelloen aquesta manifestació esportiva nosolsament de Montuïri, sinó de total'Illa.

Els actes d'inauguració assoliren lavistositat dels altres_anys; ara 136, cal re-plantejar-se la seva durada, que es per-llonga massa temps. Hem de pensar quehi havia més de 400 joves, nins i músicsdrets enmig del camp durant gairebéuna hora i mitja.

Hem de destacar les actuacions delsgrups monturrers que actuaren i que fanquedar 136 el poble davant tanta gentque ve a la inauguració: Banda de Músi-ca, Escola de Ball i Majorettes.

BONS RESULTATS ESPORTIUSPer primera vegada en quinze anys

els tres equips de la vila han disputatles finals. Es proclamaren campions elsalevins per segon any consecutiu, i elsjuvenils, una altra vegada mes.

tancades quan hagin de passar els ju-gadors i arbitres.

Damunt aquest porxo i a una alturade tres metres s'edificarà una cabinaper a retransmissions radiofòniques iper als informadors de premsa.

Tots aquests materials seran tradicio-nals, d'acord amb el nostre medi mallor-qui. les parets de marés vist i les teulesmallorquines.

Biel GOMILA

Aquesta foren els resultats obtingutspels montufrers:

ALEVINS: Montufri, 8 - Algaida, 1 iMontuïri, 4 - Ramon Llull, 0. EnMiquel Verd fou el màxim golejador dela categoria.

INFANTILS: Montuïri, 5 - Algaida,2i Santa Maria, 1 - Montu iii, 0. Aquí vi-rem copar els trofeus al maxim goleja-dor (Tomeu Verger) i al millor jugadordel grup (Mateu Gomila).

JUVENILS: Montuïri, 8 - Santa Ma-ria, 1 i Montufri, 2 - Petra, 0. En "To-nyete" Ortiz que va marcar quatre golsa la semifinal rebé el trofeu per esserel màxim golejador.

I PREFERENTEls resultats dels partits pre-tempo-

rada han estat:Arenal, 0 - Montuïri, 1 (Trofeu Ciu-

tat de Llucmajor).Montuïri, 2 - Cardassar, 1 (presenta-

ció temporada).Monturri, 1 - Arenal, 1 (Trofeu Sant

Bartomeu, guanyador Montufri perpenaltis).

G.GOMILA

Torneig de la Llum «Sant Bartomeu 87»Els Alevins i el Juvenils, campions en el "XV Torneig de sa Llum"PER PRIMERA VEGADA, TRES EQUIPS MONTUÏRERS A LES FINALS

L'Alevg' Montuiri, campió del XV Torneig de sa Llum de la seva categoria.

14 ESPORTS

Joan Pocoví OliverPRESIDENT DEL CLUB ESPORTIU MONTUIRI PER ENGUANY

De manera provisional, En JoanPocod Oliver, será enguany el presi-dent del Club Esportiu Montuïri. Ocu-parà la vacant deixada pel presidentdarrer i avui batte, Joan Antoni Ramo-nell.

No cal fer cap presentació d'EnJoan Pocoví. Tots sabem els esforçosi sacrificis que des de vuit anys ençà fapel Montufri. Es, sens dubte, l'ànimadel club. Al final d'aquesta temporadadeixarà el càrrec de president perquè hihaurà eleccions.

--Enguany es la temporada mês di-fícil de les que s'ha trobat el club —co-mença dient-nos En Joan Pocovi—. Heagafat la presidencia accidentalmentperquè, després del descenS, no vullque el club se'n vagi abaix. No ens hade passar el fet de Sant Joan, Porreres,Vilafranca, Binissalem... que arribarena dalt de tot i llavors desaparegueren.Es un any per saber si l'afició vol fut-bol; tendrem aquesta categoria si l'afi-ció respon. Si no ho fa, estarem allàon ella digui. Deman, per tant, unaunió forta.

—Quines són, iclò, les aspiracions?

--Jugar la lligueta d'ascens. El primerclassificat puja directament a III divisiói els classificats entre els llocs segon isetè participen a la lligueta amb elsequips campions de Menorca i Eivissa.Aquesta es la nostra meta.

—No és un altre objectiu el saneja-

ment econòmic?

—Podem dir ben fort que el Montufri,en aquesta temporada, partirà de zero,en aquest aspecte. De moment, ja hempagat la meitat dels jugadors; amb al-tres hem negociat la seva baixa, unapart la posa la directiva. La Federacióens ha donat 130.000 pessetes encaraque se n'ha quedades altres 240.000 ique ens haguessin correspost si no fosestat perquè les multes de la passadatemporada costaren aquesta quantitat.De tot el deficit que quedi, En JoanRamonell i jo ens farem responsables.

—Veim que —sortadament— tornahaver-hi molts de montuirers.

—Aquesta és una de les altres metes:Qu juguin tots el montufrers que puguin i vulguin. Per això ens ha sabutmolt de greu que En Matas hagi fitxatpel Manacor. Es una Ilistima!

—Baixes de la "plantilla" de III?—Vidal (Arenal), Alfonso (Santa Pon-

ça), Miralles (Murense), Prohens (CadePaguera) i Luque, que pot esser no pu-gui jugar riles a futbol a causa d'unalesió forta; ara 136, si pot, vendrà a Mon-tu

—Incorporacions?

—En primer lloc vull esmentaraquests montuïrers que acabaren fa unany o dos la seva etapa juvenil i jugavena Porreres —Rafel Miralles, Diego Ortizi Joan Barceló— o a Lloret —GasparMas— i han fitxat amb l'equip del nos-tre poble. Voldríem que En Pere JoanFiol jugis, i confiam que es torni calçarles botes.

—I dels juvenils?

—Dels juvenils de la temporada pas-sada s'han incorporat al primer equip

Miguel Angel Sánchez i Antoni Llull,que jugaren ja a Peguera a la promocióde permanencia a HI, i Quico Cifre,que a la temporada 85-86 ja debutà aNacional.

- d'altres equips?

—D'altres equips tenim En Carlos(Son Sardina), Maestre (At. Camp Ro-dó Santa Euliilia), Puigserver (Campos)i Capellà (Algaida). També vull remar-car —i d'això n'estic ben content— queEn Benet Campins no jugarà amb elManacor, ho fará amb noltros.

—Com teniu els equips de futbolbase?

—Tendrem els mateixos de l'anypassat. Aquesta propera temporada esta-ran ben cuidats perquè en Joan VergerJaume es el coordinador dels equipsalevins, infantil i juvenils. Reconecque a la passada campanya la feina deIII ens absorbia; ara, amb En Joan Ver-ger Jaume, l'esment dels joves estaràben cuidat. Li ajudará En Llorenç Ca-

Biel GOMILA

*A1 final de temporada hi haurà eleccions.

*No volia que a Montuïri el futbol se n'anis abaix com a altres pobles.

*De la temporada passada hem pagat 240.000pessetes de multes.

*La plantilla de Preferent está formada majori-tiriament per montufrers.

MISCEL.LANIA

15

DE OCRA FMMoviment demogràfic del mes d'Agost

MATRIMONIS

Dia 8. Cristòfol Francesc EstarellasPizà amb Coloma Ribas Ribas.

Dia 15. Dietrich Pulver amb ToninaCloque!! Gomila.

DEFUNCIONS

Dia 12. Maria Asunción DominguezEstivez, viuda de 86 anys. "Gallega' .

Dia 18. Magdalena Mayo! Arbona,viuda de 78 anys. "Pavora".

Dia 22. Maria Mas Nicolau, casadade 70 anys. "Collet".

GLOSATS D'EN "PARRI"A un que li demanava que en fes una de

política

No vull parlar des Govern,ni d'ara ni des passat,lo que puc dir en veritat:que tothom se'n va des captant si és nostre com extern.

Miguel Parrí.

CUINAR EN CASARAP D'ESTIU

Es bull el rap amb ceba, alls, oli isal. Damunt, enciam tallat molt prim,s'hi posa el rap, i després salsa maionesamesclada amb salsa de tomitiga. A lasalsa de tomitica s'hi posa sal i unacullerada de sucre, i es cola.

Recepta deJoana Arbona Ventura "Serrai"

Setembre de 1962

A fi de donar més amplitud i millor

comunicació a l'enllac del Carrer de

Baix amb Es Dau, l'Ajuntament ha

acordat esbucar les cases que fan

cap-de-cantó dels carrers Pare Vi-

cenç Mas i Costa i Llobera.

Sor Magdalena Rossinyol Trobat.

Germana de la Caritat montuirera, ha

fet professió perpetua, dins la cape-

Ila de Ca Ses Monges.

NLES PERSONES QUE FAN EL CLUB ESPORTIU MONTUIRI

TEMPORADA 1987 - 88

JUNTA DIRECTIVAPRESIDENT: Joan Pocovi OliverADJUNT A LA PRESIDENCIA. Bartomeu Andreu Rigo

VICEPRESIDENT PRIMER I COORDINADOR EQUIPS FILIALS: Joan

Verger Jaume.

VICEPRESIDENT SEGON. Esteve Barceló Prohens.

VICEPRESIDENT TERCER Guillem Garcia Pocovf.

SECRETARI: Gabriel Miralles Pizà.

TRESORER. Guillem Morlà Jaume.

CONTADOR Rafel Mayo! Cerdà.

DELEGATS I PREFERENT. Guillem Mas Miralles i Gabriel Mayol Cerdà.

VOCALS: Bartomeu Mayol Fullana, Bartomeu Mayo! Jaume, Joan Bisquerra

Miralles, Joan Rigo Bonet, Bartomeu Nicolau Garcia, Francesc Ferrer Escandell

i Llorenç Cape116 Coll (encarregat equips filials).ENCARREGAT DE CAMP: Cristòfol Cerdà.

RESPONSABLES EQUIPSALEVINS: Entrenador, Miguel Oliver Jaume. Delegat, Gabr.Verger RamonellINFANTILS: Joan Verger Ramonell i Rafel Juan.JUVENILS: Entrenador, Bartomeu Ferrer Ribas; Delegats: Joan Antoni

Payeras Fornés i Antoni Sérichez Monjem.

I PREFERENT. Entrenador, Llorenç Amengual Ferrer. Segon entrenador:

Angel Prado Peinado.

PLANTILLA DE JUGADORS

PRIMERA PREFERENT

PORTERS: Jaume Pocov í i Antoni Abrines.

DEFENSES: Benet Campins, Antoni Llull, "Nando" Fiol, Albert Pérez,

"Lloret" Capellà, Damià Sunyer, Joan Barceló, Gaspar Mas i Antoni Nicolau.

CENTRECAMPISTES Llorenç Bauzà, Sebastià Bauzé "Bussi", Francesc

Cifre,Joan Verger i Miguel Angel SAnchez.

DAVANTERS. Diego Ortiz, Angel Prado, Vicenç Vaguer, Rafel Miralles,

Rafel Fullana, Carlos,Puigserver i "Jose" Maestre.

ENTRENADOR: Llorenç Amengual Ferrer.

JUVEN ILSAntoni Roig, Bartomeu Rigo, Gabriel Nicolau, Gabriel Ramonell, Antoni

Sastre, Guillem Manera, Josep Serra, Andreu Alcover, Martí Bauzi (tots ells

provenents dels infantils), Gabriel Serra, Bartomeu Verger Serra, Miguel Sén-

chez, Josep Sans& Llorenç Llull, Francesc Mas, Josep Barceló, Joan Mayo!,

Antoni Ortiz, Miguel Samaniego i Gabriel Sampol. Total. 20.

INFANTILS

Mateu Gomila, Miguel Ribas, Llorenç Garcias, Bartomeu Verger Rossinyol,

Mateu Moll, Joan Martorell, Rafel Juan (tots ells alevins a la passada temporada),

Miguel Verger, Joan Pere Socias, Cristòfol Massanet, Jaume Bauzà, Gabriel Ar-

bona, Joan Servera i Joan Antoni Miralles. Total: 14.

ALEVINSJaume Mas, Josep Serra, Jaume Mayol Amengual, Guillem Munar, Antoni

Mesquida, Joan Antoni Blascos (ex-benjamins), Rafel Alcover, Miguel Verd,

Jaume Alcover, Jaume Mayol Roca, Cristòfol Amengual, Joan Verger, Mateu

Coll, Gabriel Roig, Rafel Manera. Total: 15.

Tant als alevins com als infantils és possible que se n'hi afegeixin alguns més

que l'any passat no jugaven a futbol.

Gabriel Gom lia

16

ESGLPSIA EN CAMÍ

Primera ComunióNins i nines que han participat per

primera vegada a l'Eucaristia, enguany

A LA PARROQUIA, EN GRUP(dies 24-V i 7-VI)

Maria Vidal RossinyolAndreu Vidal Rossinyol

Catalina Barceló SastreMa. del Pilar Amengual Gomila

Antoni Verger MirallesJaume Alcover Mayol

Antoni Cercla FerrerMargalida Cercla FerrerAntònia Font SociasMique! Lladó Pocoví

Petra Lladó Pocoví

Rafel Miralles MartorellRafel Pinter.% Massanet

Rafel H. Ribas Mayol

AL PUIG DE SANT MIQUEL(diumenges d'estiu)

Mique! Llaneres JuanIsabel Rigo TousAntoni Mesquida LlinàsJoan Mesquida LlinàsAntoni Verger BennassarAntònia Ma. Verger Bennassar

Maria Gaya RibasRatel Gayi RibasMargarita Sandra Verger RufianRosa Maria Noguera MartínezAina Gari VergerCatalina Ma. Ribas NicolauGabriel Mayol MirallesJaume Nicolau Bauza.

TENDENCIES DINS L'ESGLESIA

—Sabem que dins l'Església hi ha di-

ferents tendències. Com vos situau, com

a Bisbe? Rebeu pressions?

—Pressions se'n reben. Dins l'Esglésiahi ha un àmbit molt ample de llibertatper interpretar lo fonamental de l'evan-geli, des de distintes positures, des dedistintes edats i concepcions de l'Esglé-sia i del món, i el bisbe ha de crear unacerta harmonia entre aquestes tensions;no pot ser partidista, però ha de marcaral mateix temps les Unies que li semblenmé evangèliques. A tot això se sumenpressions vingudes també de fora del'Església: uns perquè tenen prejudiciscontra ella i se senten atacats o maltrac-tats per l'Església i protesten, a vegadesjustament i altres no; uns altres, perquècerquen el seu recolzament, i mantenirla independencia de l'Església és una tas-ca difícil.

"LA INDEPENDENCIA ESNECESSARIA A L'ESGLESIA"

—Es manté independent?—Si. Jo no voldria dibuixar una

OTICIES D'ESGLESIACurset prematrimonial a Montufri

Els dies 14 al 19 de setembre, les pa-

rróquies de la nostra comarca ofereixenun curset per a les parelles que s'haginde casar des d'ara al mes de març de1988. El començarem a la rectoria deMontuVri, el dilluns 14, a les 9'30 delvespre. Esperam que s'aprofiti al màxim

aquesta oportunitat.

Canvi a l'horari de Misses

El diumenge 27 de setembre l'horari

de misses serà el propi de l'hivern: 11'30del mat( i 8 del vespre. Al Puig, la darre-ra missa de diumenge serà dia 20 de se-tembre.

3 d'Octubre:Vetla a Lluc per als joves

Enguany, la Trobada juvenil a Lluc,es farà el dissabte 3 d'Octubre. Comen-çarà ja el dematí amb una assemblea,especialment destinada als responsablesde la tasca de fe entre els joves. Al cap-vespre hi haurà distintes activitats ober-tes a tots. I acabarà la Diada amb la bu-lia i alegria pròpia d'una revetla. Serà laVetla de Santa Maria de Lluc.

Església de Mallorca sense defectes nipecats. Hi ha moments en que no somtan independents com voldríem, altresvegades ho hem aconseguit, però la If-nia básica és d'una necessária indepen-dência, una reducció a l'àmbit religiós,sense que això no vulgui dir que no vul-guem estar presents enmig del ment, peroferir a tothom la nostra fe en Jesucrist,sense imposar-ho a ningú.

" EL MON ESTA FART DEMATERIALISMES"

—Ara que sembla que tot es compta-

bilitza en duros i domina el consumis-

me, Lés mal de vendre el "producte" de

l'Evangeli?

—Es mal de "vendre", pet-6 principal-ment perquè els qui som creients enJesucrist no som com toca i no transpa-rentam Jesús en les nostres vides, i tam-poc no tenim facilitat per trobar les ma-neres d'aproximar-nos al món, i tambéés dificil per aquesta qüestió que tuapuntaves: lamentablement, la nostra ci-vilització i la nostra cultura està basadadamunt un pareil de valors que són gai-rebé antagònics amb el cristianisme,com són el materialisme, el consumisme,l'afany de qualsevol satisfacció materiala qualsevol preu, l'afany de poder i d'in-fluência: i en un món, on el que comp-ten són els "duros", anar a proclamar ladoctrina d'un senyor que diu: 'Taosels pobres, els qui saben desprendre's icompartir el que tenen amb els altres...això dificflment té penetració.

Però jo també vull dir que la gent delnostre món i especialment la joventut,arriben a estar tan farts de materialismes,de consumismes, de "duros", de pres-sions, de mentides, que jo crec que repa la nostra Mallorca amb major fruïció iamb millor acolliment aquestes propos-tes d'un evangeli que va descobrint comun camí d'alliberament de tots aquestsesclavatges, i com un element que potajudar a construir la justicia i la pau, aalliberar la persona i la societat. Pertant: dificultat de "vendre el nostre pro-ducte", que és la fe en Jesucrist; i peraltre costat, una certa major gana,un desig nou entre la joventut.

Per considerar-les d'interés, continuareminserint diferents respostes a les preguntes queformularen al Bisbe de Mallorca, a Montuiri,el 20 de Juny de 1987.

IDE L'ENTREVISTA DEL BISBE DE MALLORCA A 'RADIO MURTA'