Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR OBJECTE

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: OBJECTE Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Recerca de textos afins: Núria Roig Esteve Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, PISSARRA, TENSIÓ .......................................................... Pàg. 4 - Categoria: OBJECTE * Definicions curtes ............................................................................................ Pàg. 5 * Etimologia ........................................................................................................ Pàg. 5 * Història filosòfica ............................................................................................. Pàg. 5 * Nucli ................................................................................................................. Pàg. 6 * Antitermes ......................................................................................................... Pàg. 8 * Núvol d’afins ..................................................................................................... Pàg. 8 * Sociolingüística ................................................................................................. Pàg. 9 * Figures .............................................................................................................. Pàg. 10 * Texts afins ......................................................................................................... Pàg. 12 * Obra plàstica afí ................................................................................................ Pàg. 14 * Dades tècniques ................................................................................................ Pàg. 16 * Test / Qüestionari .............................................................................................. Pàg. 16 * Diccionaris consulta ......................................................................................... Pàg. 16

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 22.- PISSARRA. Cal representar la realitat globalment en una pissarra. A tal fi ens cal una pissarra amb tots els punts possibles que s’hi puguin determinar i que permetin configurar les mil formes que pot prendre la realitat. I aquesta pissarra serà global, com ja hem explicat. Serà corba, tancada i regular. Amb una dimensió cartesiana (vertical) la pissarra fóra un simple segment amb dos punts cardinals, els dos extrems. Amb dues dimensions cartesianes (vertical i anteroposterior) la pissarra fóra una circumferència, amb quatre punts cardinals. Si n’hi afegíem una tercera (dreta - esquerra) la pissarra fóra una esfera, amb sis punts cardinals. Però com que treballem amb quatre dimensions, la pissarra resultant serà una hiperesfera, amb vuit punts cardinals. (Fig. 0-1/2). 223.- TENSIÓ: t. De les quatre dimensions cartesianes de la hiperesfera, la tercera dimensió, tensió (t), té dos sentits: extensió (+), cap a la dreta, que en tallar la hiperesfera pren el nom d’“ Objecte” i intensió (-), cap a l’esquerra, que en tallar la hiperesfera pren el nom de “Subjecte”. 223.06.- OBJECTE

5

223.06.00.- Categoria: OBJECTE . OBJ 223.06.01.- Definicions curtes: Extensió. Tens desplegat. Les estructures constants pròpies de cada ésser determinat. Allò que roman constant i idèntic a si mateix. 223.06.02.- Etimologia: Del baix llatí objectum, derivat del participi llatí objectus, del verb ob(j)icere “posar davant d’alguna cosa”, “oposar”, “proposar”, “llançar”, “tirar”, “gitar”, “produir”, “causar”. Derivats: “objectiu”, “objectivitat”, “objectivar”, “objecció”, “objectable”, “objectar”, “objicir”, “òbex”. Compost d’ob- i de –iacio (no confondre amb el derivat iaceo “jeure”). A.- O(b)(s)- “cap a”, “davant de”, “per”, “a causa de”, “per a”, “amb el fi de”. Ostendo “mostro”, “presento”, obvius “obvi”, offero “ofereixo”, omitto “ometo”, officium “servei”. A1.- Vènet: op “a l’entorn de”. A2.- Antic eslau: ob, o “a l’entorn de”. A3.- Lituà: ape, api-, ap- “a l’entorn de”. A4.- Sànscrit: abhi (?) “davant”. B.- Iacio “llançar”, “engegar”, “tirar”, “gitar”. “Foragitar”, “foragit”, “adjectiu”, “conjectura”, “projectil”. Derivats i composts: iactus “llançament”, iaculum “llança”, iaculatòria “llançament”, “jaculatòria”, eiaculo “eiacular”, iactantia “donar-se importància”, abiectum “abjecte”, deiectio “dejecció”, iniectio “injecció”, interiectio “interjecció”, proiectum “projecte”, subjectum “Subjecte”, traiectus “trajecte”, iactans, “jactabciós”, iacto (freqüentatiu de iacio) “llançar”, “jactar-se”, iaceo “jeure”, “estar ajagut”, “ajeure’s”, “ajaçar-se”, “gitar-se”, adiacens “adjacent”, subjacens “subjacent”, jacium “jaç”, “jaciment”, “jeia”. Arrel *ye-: B1.- Grec: híemi (*yi-ye-mi) “llançar endavant”, “tirar”. Énema “injecció”. 223.06.03.- Història filosòfica: Estructura, Gestalt. Causa material estructural. Cohesió. Complex. Xarxa. Trama. Textura, text (Gadamer). Reticle. Espai físic. On, ubi (llatí), poû (Arist). Situació, posició, situs (llatí), keîsthai (Arist.). Lloc, topos (Arist). Camp. Constant. Sincronia. Heteronomia. Alienació (Hegel, Marx). Institució. Constitució. Cos. Cosa. Corpuscle. Element, stoikheion (grec). Extensió. Lloc dels quanta. Exterior, publicitat. Fenomen (Kant). Ubicació*. Déjà vu.

6

223.06.04.- Nucli: 223.06.04.00.- Objecte: Objecte és, en el nostre model, un dels sis punts cardinals oposat a “Subjecte”. És l’estructura constant, contraposat a la inconstància, que és pròpia de les vivències subjectives. En un sentit ampli, l’Objecte és allò cap a on s’adreça la consciència i considerem objectiu allò que és amb independència de la ment que ho coneix. Participa del concret perquè és cosa i “Signe” d’una realitat; participa de l’abstracte perquè és definible (“Significat”) amb rigorositat. Alguns enfocaments han tendit a confondre l’Objecte amb la realitat i l’objectivitat amb la veritat. La pedra angular del mètode científic és justament el postulat sobre l’objectivitat de la Naturalesa, malgrat que sembla que no és legítim establir una separació entre l’Objecte i l’instrument del seu coneixement. L’objectivitat és més aviat una forma de capturar la realitat pel seu aspecte constant, estructural, independent de les vivències i emocions subjectives. Mitjançant aquesta captura concedim certa autonomia a parcel·les de la realitat que manifesten aquesta regularitat estructural, convertint en cosa, “cosificant”, les realitats objectivades. Els Objectes es presenten per unitats, en grup, en munts, en muntatges i amb el llenguatge els assignem -desnaturalitzant-los, si cal- un rètol i una definició. L’ Objecte és la posició de les parts fora de les altres parts; disposició estructurada de la diversitat; separació entre les coses que, tanmateix, les relaciona en un tot; distribució de les parts en un conjunt. Els Objectes ocupen una porció de l'espai físic. Aquesta ocupació s'anomena “extensió”: tensió cap a fora. Els Objectes són extensos. Per captar un Objecte cal recórrer l’extensió de les seves parts a partir d'una primera captació unitària (“metafísica”). No només són Objectes les coses inanimades o materials. També en són les “coses” animades o vivents: un animal, una persona posseeixen estructures corporals. L'Objecte d'un ésser vivent es diu “cos”. El cos és el lloc objectiu de la vida, de l'esperit. Se sol dir amb intenció despectiva: “home-objecte”, “dona-objecte”. Aquestes locucions només són despectives si impliquen l'oblit o la negació dels aspectes subjectius de l'home i de la dona. L'altura, el pes, la composició química, les estructures cel·lulars, òssies, circulatòries, nervioses, etc., són Objectes, al marge que hi resideixi la personalitat subjectiva. La mateixa reflexió cal fer sobre les estructures administratives, territorials, jurídiques, etc. de la societat. Ésser objectiu és romandre fins i tot en absència d’influències o intencions subjectives. L’ Objecte és un ésser “desangelat”: estructura pura, xarxa unitària de relacions o feix de relacions compartides. Té aspectes abstractes teòrics: la forma de l'estructura (“Significat” ) i aspectes concrets pràctics: l’experiència actual de la cosa constant (“Signe”): “aquesta (cullera)”. “Aquesta”: existència de fet; “cullera”: forma abstracta. Els Objectes són estructures relacionals “encertades”, en el sentit d’equilibrades, estables, permanents, funcionals, útils, valuoses. De les moltes estructures que ens vénen a les mans, només conservem les que ens funcionen, les que ens són necessàries o les que ens agraden. La memòria és el dipòsit dels “Significats” i monuments i documents són el dipòsit dels “Signes” dels Objectes constants, seleccionats del munt canviant de relacions fenomèniques. Quan el misteri, la llibertat, la història, la vida deixen de funcionar encara roman l’Objecte, cadàver útil o fins i tot necessari. L'univers sencer té armadura objectiva. Tot avenç, tota innovació, que no qualla en una estructura, encertada i acceptada, no té res de vàlid. És fum. Cal exercitar-se en saber-se despendre de tota subjectivitat i aprendre a mantenir-se com “cosa” estable, com estructura pura. El fetge és diferent objectivament del cervell, el braç dret, de l’esquerre. És molt bo

7

experimentar la resistència de l’extensió de les coses, del cos, la irreductibilitat d'unes coses a les altres. Cal saber-se mantenir una estona llarga com el gerro decoratiu de l'angle del menjador o saber ser “arbre” immòbil hores i hores. La tradició japonesa diu que així pots esdevenir home invisible enmig d'una concurrència de persones. La memòria només es fa present ("Fenomen") mitjançant l’evocació, la rememoració, la recordació. Altrament roman “invisible”, guardada. 223.06.04.10.- Negres: Entre Objecte i “Significat” (TEO), entre Objecte i “Signe” (PRA), entre Objecte i “Ciència” (FEN), entre Objecte i “ Metafísica” (NOU), entre Objecte i “ Afinitat ” (MON) i entre Objecte i “Bosó” (PLA). (45º). 223.06.04.11.- Objecte significatiu: definit lògicament (no contradictòriament). 223.06.04.12.- Objecte sígnic: Constant observacional. 223.06.04.13.- Objecte científic: definit científicament. 223.06.04.14.- Objecte metafísic: real (de res). 223.06.04.15.- Objecte afí: ben travat, ben construït, ben lligat. 223.06.04.16.- Objecte bosònic: Tots en un. 223.06.04.20.- Roges: Entre Objecte i “ Ideica” (TEO-NOU), entre Objecte i “Raresa” (TEO-PLA), entre Objecte i “ Lògica” (TEO-FEN), entre Objecte i “Convenció” (TEO-MON), entre Objecte i “ Organisme” (MON-NOU), entre Objecte i “Orgó” (NOU-PLA), entre Objecte i “ Ona” (PLA-.FEN) entre Objecte i “ Funció” (FEN-MON), entre Objecte i “Ètica” (PRA-NOU), entre Objecte i “Prodigi” (PRA-PLA), entre Objecte i “Tècnica” (PRA-FEN), i entre Objecte i “Obligació” (PRA-MON). (55º). 223.06.04.21.- Objecte ideic: Universal. Concepte. Nom substantiu comú. 223.06.04.22.- Objecte rar: indefinit, no formulat, desdibuixat, aproximat, esborrany, esbós, caricatura. 223.06.04.23.- Objecte lògic: fórmula, constant, variable. 223.06.04.24.- Objecte convencional: Definició. Postulat. 223.06.04.25.- Objecte orgànic: Òrgan. Organisme, fruit de la genètica i de la embriologia. 223.06.04.26.- Objecte orgónic: Llavor. Realitat seminal. Fruit. 23.06.04.27.- Objecte ondulatori: vibrant, oscil· lant, giravoltant. 223.06.04.28.- Objecte funcional: Màquina. Aparell. 223.06.04.29.- Objecte ètic: Ensopec. Resistència. * Disposada cibernèticament, en feed-back. 223.06.04.2A.- Objecte prodigiós: màgic, meravellós, miraculós, paracientífic. 223.06.04.2B.- Objecte tècnic: Eina. Instrument. Utensili. Estri. 223.06.04.2C.- Objecte obligat: condicionant, plec de condicions, condicions mediambientals.

8

223.06.04.30.- Blaves: Entre Objecte i “Arquetip” (TEO-MON-NOU), entre Objecte i “Arkhé” (TEO-NOU-PLA), entre Objecte i “ Indeterminació” (TEO-PLA-FEN), entre Objecte i “Determinació” (TEO-FEN-MON), entre Objecte i “Ecologia” (PRA-MON-NOU), entre Objecte i “Àpeiron” (PRA-NOU-PLA), entre Objecte i “Acció” (PRA-PLA-FEN) i entre Objecte i “ Economia” (PRA-FEN-MON). (60º). 223.06.04.31.- Objecte arquetípic: Prototipus. Model. Patró. Mostra. 223.06.04.32.- Objecte arcaic: primitiu, ancestral, antic, atàvic. 223.06.04.33.- Objecte indeterminat: comú, indistint, indefinit, ambigu, equívoc. 223.06.04.34.- Objecte determinat: decidit, assenyalat, fixat, delimitat, definit. 223.06.04.35.- Objecte ecològic: sostenible, reciclable. “Nínxol” ecològic. Ecosistema. 223.06.04.36.- Objecte apeirònic: Partícules elementals. 223.06.04.37.- Objecte actiu: Quantum (Planck). Quantons. 223.06.04.38.- Objecte econòmic: L’objecte estable per la llei del màxim resultat útil o servei amb el mínim esforç. 223.06.05.- Antiterme 45º: SGE, SGT, CIE, MTF, BOS, AFI. 55º: ONA, ONG, ORG, FUN, TEC, IDE, ETI, LOG, PRD, CNV, OBL, RAR. 60º: IDT, ECL, ARK, ECN, ARQ, ACC, DET, APE. 90º: TEO, PRA, FEN, NOU, MON, PLA, CAV, COS, COV, CAS, ANA, AMO, SIN, EXP, ATZ, CMN, EXC, CFN, PRB, RGN, PCS, MGM, TRB, HAR, POL, SLM. 120º: GLO, ECU, BEL, AKA, COM, TIA, PAS, DIV. 125º: FOL, DSG, EST, MIS, AST, EBR, AGU, LET, PSI, MIT, GEN, TRS. 135º: STT, STM, FEL, INT, ART, MTP. 180º: SUB. 223.06.06.- Núvol d’afins: Estructura. Extensió. Gestalt. Complexitat. Complexió. Xarxa. Trama. Textura. Text. Reticle. Espai físic i social. On. Situació. Posició. Ubicació. Lloc. Identitat. Camp. Constant. Heteronomia. Alienació. Institució. Constitució. Patrimoni. Cos. Cosa. Corpuscle. Element. Exterior. Memòria. Cultura establerta. Estabilitat. Equilibri. Sistema establert. Cosa. Documents. Monuments. Relació estable. Contracte. Pacte. Signe d’identitat. Referència. Quelcom. Això. Part. Partícula. Particular. Cos. Límit. Frontera. Obstacle. Barrera. Oposició. Privacitat. Privació. Empresonament. Captivitat. Objectivitat.

9

223.06.06.- Salt als veïns propers: (45º SGE/1.02/SGT 45º) (45º CIE/1.05/MTF 45º) (45º BOS/1.06/AFI 45º) (55º ONA/2.13/OGN 55º) (55º ORG/2.14/ FUN 55º) (55º TEC/2.15/IDE 55º) (55º ETI/2.16/LOG 55º) (55º PRD/2.17/CNV 55º) (55º OBL/2.18/RAR 55º) (55º IDT/3.09/ECL 60º) (60º ARK/3.10/ECN 60º) (60º ARQ/3.11/ACC 60º) (60º DET/3.12/APE 60º) 223.06.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: ------------------------------------------------------------ 223.06.07.- Sociolingüística:

Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits.

Entitat seleccionable i manipulable individualment.

Cosa que s'ofereix al pensament, de la qual es pren coneixença.

Matèria d’una ciència, d’un estudi, d’una conversa o exposició escrita.

Allò que es pren com a fi d'una acció, d'un esforç.

Gramàtica: Mot o grup de mots que denota allò sobre què recau l'acció expressada pel verb.

Filosofia. Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment: objecte formal Aspecte que hom pren o perspectiva des de la qual hom contempla l’objecte material. L’objecte com a tal. Observar un objecte.

10

223.06.08.- Figures: 223.06.08.01.- Símbol d’OBJ: 223.06.08.02.- Constel·lació d’OBJ:

11

223.06.08.03.- Trajectes d’OBJ:

12

223.06.09.- Texts afins: 223.06.09.01.- .- “Un ésser limitat per superfícies”. Heus ací la noció de cos i no hi ha, doncs, cos infinit, ja sigui sensible o intel·ligible*. El nombre mateix, encara que sigui independent, no és infinit**, perquè el nombre, com tot el que té un nombre, pot comptar-se. Si passem als objectes físics, prova que no hi ha cossos infinits el següent: un cos infinit no podria ser un compost, ni un cos simple. No és un cos compost, des del moment en què els cossos components són limitats en nombre. “És precís, en efecte, que en el compost hi hagi equilibri entre els elements contraris i, cap d’ells, ha de ser infinit. Si un de dos cossos constituents, fos d’alguna manera inferior en potència, el finit seria absorbit per l’infinit. D’altra banda, és impossible que cada un dels elements sigui infinit. El cos és allò que té dimensió en tots els sentits i l’infinit és allò la dimensió del qual no té límits: i si hi hagués un cos infinit, seria infinit en tots els sentits. *Els objectes dels quals tracta la geometria. **Es tracta aquí del nombre determinat. Aristóteles. Metafísica. Libro XI. X. Pàg. 249. Col. Austral. Espasa-Calpe, S.A. Madrid, 1981 223.06.02.- Trenta radis convergeixen en el centre d’una roda, però és el seu buit el que fa útil el carro. S’emmotllura el fang per a fer l’atuell però del seu buit en depèn l’ús de l’atuell. S’obren portes i finestres en els murs d’una casa i és el buit el que permet d’habitar-la. En l’ésser centrem el nostre interès però del no-ser en depèn la utilitat. Lao-Tse. Tao-Te-King. Pág. 23 Luis Cárcamo, editor. Madrid, 1982

13

223.06.03.- -SGE-OBJ-SGT- PEDRA A Xavier Zubiri Dura com l’aigua dura. Arrel d’ella mateixa. En èxtasi perenne la pedra perpetua la pedra, imatge pura, i la idea de pedra se’ns fa del tot madura. Palau i Fabre, Josep. Poemes de l’Alquimista. Pàg. 33 Edicions Proa. Barcelona, 1979

14

223.06.10.- Obra plàstica afí: 223.06.10.01.-

Vincent Van Gogh UN PARELL DE SABATES 1887 Oli sobre tela, 34 x 41’5 cm.

15

223.06.10.02-

Antoni Tàpies “COIXÍ I AMPOLLA” 1970 Encolat 42 x 44 x 43 cm.

16

223.06.11.- Dades tècniques: c = 0.00000000000000000000 p = 0.00000000000000000000 t = 0.15915494309189534600 v = 0.00000000000000000000 223.06.12.- Test / Qüestionari: 223.06.12.01. OBJ

Lluís Maria Xirinacs Damians. OBJECTE. GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. - A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed.,

1985, Klincksieck, París. - P. Chantraine, Dictionnaire étymologique de la Langue grecque, 2. vols. 1983 - 84,

Klincksieck, París.