1 la academia dels desconfiats - boneslletres.cat · la academia dels desconfiats . . en la...

14
1 LA ACADEMIA DELS DESCONFIATS NOTICIA AIST~RICA PER E. MOLINE Y Bb "??S BARCELONA - IJlPREMTh DE 1.A CASA Di? CAI<ITAT CARRBK DY MOVTALECKE, h.ihf. 5 '917

Upload: buidang

Post on 14-Oct-2018

218 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

1 LA ACADEMIA DELS

DESCONFIATS NOTICIA A I S T ~ R I C A

PER

E . M O L I N E Y B b " ? ? S

BARCELONA -

IJlPREMTh DE 1.A CASA Di? CAI<ITAT

CARRBK D Y MOVTALECKE, h . i h f . 5

'917

LA ACADEMIA DELS

DESCONFIATS

Entret del p~olc'tiri d i ia Xial ~cadcrnia de Buenas Lctras

de ,Barcelona», aiio X V l I , núm. 65

LA ACADEMIA DELS DESCONFIATS

. . En la redivivencia dcl classicisme-grech y roma manifestat ab forca

iiicrcible diirint los segles XV y XVI radica lo renaxenientacadeinich o millor dit la reaparició del mot Academia en totes les nacions cultes y molt especialment cn la gentil tema d'Italia, crcadofa un tCrips y des- prés recreadora de incuperades beileses. La primitiva Academia fou la escola de Plató en los suburbis d'Atenes y ]a desde aleshores significa alta serenitat cieiitífica, aquella que tenia y sabia cscampar com resplan- deiit iureola lo gran filosopli espiritualista de la Gi-ecia. Era ademés escola Tancada y com a tal combatia contra antagonistes tan formi- dables com los pirrc3nic.h~; mes qiian los renaxcntistas dels segles mitjos tractaren de resucitar la institució platbnica, la consideraren en son plicit y més elevat aspecte d'espansib científica o imaginativa de la qual podieii participar ab ample criteri de tolerancia totes les idees mentres fossen expressades ab erndició y bon gust; en aquest nou aspecte foren y son les Academies lo sojom de la gent de Iletres, arts y ciencies.

Es indiscutible gloria del nostre rey Alfons V, la restauració de Ics Academies a Europa, fundant la primera d'elles en la vella Partenope l'any 1442. que's reunía en IaBiblioteca tumbé fundada fiel magninim monarca. Aquesta Academia napolitana de la quc parlacxtensainent Minicri Riccio, (1) precedí a la mérlica fundada a Florensa en 1460, a la romana instituida l'any 1470 y a la dels assorditi d'urbino qu'algun escriptor i ta~ih afirma erradainent esser anterior a la nzidica. Mes enda- vant veurém quantu. fou la brotada que tragué a Italia l'arbrc acad6- nlich trasplantat de terres liel&niqiies.

Franca, abans de que'l Ice$ Lluis XIII iuhdés la Ácadeniia fraiice- sa en 163j, ja feya anys que veya reunirse asos millors literats com en . visita ordinaria, pera, cambiar impressions sobre actualitats o temes

(11 Ccnno ~ l o r i r o ' drlln Accademirc Al/onsino instituila nelln cittia di Na$ol$ Me1 1442 (Napoli 1Sí . j ) .

. .

- 4 - . .

literaris y artiitichs o pcra llegir les primicies de Iliirs trevalls (1). Fun- . .

dada la Academia després de moltes vacilacions, comen$a lo gran Diccio- n a r i quc'fou piiblicat en 1694.

A ~ s p a i i ~ a , y dintrc de la antigua Corona $Ara$, tením un dels primers exemples d'.4cadeniia en la cklel~re dcls N o c l u m s fundada a Valencia I'any 1591 gracies a la potecció y entussiasme d":en Rernat Catali d e Valeriola. Conservérn sos curiosos estatiits, de redacció seiizillíssima, reflese de lasimplicitat que tenia'l meteis organisme; en el1 lo President vitalici (ErlBernat Catali 0'1 seu sustitut o Vispre- sident) era'l tot; arbitrc d'elegir nous academichs, de autorisar les lec- tures (qu'eran s~tinaiials),.de designar los qiii devian llegir fins de triar los temes dels trevalls; un consiliari a jui recorria'l President en l'eser-

1 cici de ses amplissimcs lacultats y un secretaii qire deoia assentar en uii Uibre no sols les de!iheracions prescs sino també'ls trebails llegits, completavcn aquel1 organisrne. Se ha conservat y derrerament imprks en tres volums lo covpfts d'aqúellailustre Academia que, després d'eclip;

, cada en 1jg6. renasqué segons diiicii Salva (2) ab lo nom de Monta,ieses del Pavnaso l'any 1616. Per referencies erudites de poca consistencia . . nos parla aquest meteis autor d'aitres dos efiineres Acadeinies espa- nyoles anteriors a la dels Nocti*rns : l'nna que's reunía a casa d'Hernan Cortés, lo conquistador de la Nova Espanya y altra anomenada Iwi- latoria establerta a Madrid l'any 1586. (3) L a Academia dels Generosos de Lisboa adquirí major celebritat. Fuiidada en. 1647 ber Antoni Al- varez da Concha, tingui. la alta honra de comptar entre sos membres alclissich de les. lletres castellanes y elcgant historiador de la nostra guerra dels Scgadors en Francisco Manuel de Melo n i la presidia eii 1662. Prompte qued:in morte; o esmortuhicles aquestes institucions a Es- panya fins que, com un faró brillantíssiin, apareix la primera Academia catalana. En lo <Resumen históricoo publicat e n l o voluin de Ics nostres Memorias, s'lii llegeix una referencia a I 'Academia dels Bcsconlials, considerantla com precursora de la de Bones Lletres. ref:rencia tant llcugera que no m& ve a dir que. funrlada en , . . . aquella remota data, prompte desaparbgub clcsprés dhaver publi- cat lec Nenias reales, y d'haver celebrat , una sessió .pública pera solerniiisar la proclamació d c Fclip V. Mes com també fa una re- fercncia a les Afemories inedites diaquella Academia de les qnals copia la nomina de sos membres, hem cercat aquest docurnent ir~ter-essant --- .

(1) Pellisson. Histoire de 1 ' ~ i a d d n i e fYancaisc, ,653. ( 2 ) CQidiogo, t. T, p. 83.'

. - (3) aEii el año de 1612, eii ~adr ic1 , ' se aliriú in acnde~nia' Selvaje; así llamada porqri6 se hizo en cnsns de D. Fraiicisco de Silva. aquel Iiicido iiigenio. q i i e l :~iiiino generoso, calidad de la casa dc Pnstrann, lustre de las Miisss. mayor trofeo d e Marte qne pni-ece iiiavió toda aquella guerra, sólo para conlras tx su valor. AsiS- ticron cn esta academin los mayores iiiginios d i Espana que al presente estabati cn Madricl, y eiitjc ellos el fertiiisimo, abundarite, siempre Ileiio y siempre vertiente Lopi d i Vega. Carpiou Pcdro Soto de Rojas. Deseiigaño dz atvor. (Madrid. 16'23)

pera la nostra Corporació disposats com' estavein a ampliar les breus noticies a qrie'ns heni referit; nies ni en l'arsiu Saques& casa ni 'en papers procedents. del domicili presidencial y social d'aquella entitat, n'liern tmbat cap rastre (1).

* * *

A falta de documents oficials manusciits hem recorregtit als estarn- pats en varis Ilibres. . ,

Lo verdader y únich Lunzen donz~,bs' (permetinine la frase) de la Acadc- m i a dcls desconfiats es la ohrasegüent quc fou composta y editada per ella:

(&Venias i-eales y lagrimas obsequiosas que a la imrnortal memoria del gran 'Carlos Segundo Rey de las Espaiias y Emperador de la .4me- rica, en crédito de su mas imponderable dolor y desempeño cle su mayor. fineza, rliclica y consagra la Academia de los Desconíiados de Barcelona. Iias saca en su nombre a la luz pública Don Josepli Amat de Planella y Uespalau, su, Secretario. Rarcelona : Por Rafael Pigueró Impressor. Año 1701. Vendense en tasa cle Jayme Batlle Librero, en la. 1.ibreria.b)

Comenca'l llibre ab 'la dedicatoria <<A las Reales Cenizas de nuestro adorado Monarca Carlos Segundoi), e n la qüal califica la Acaden~ia son treball de isukores Académicos qiie como feudo desigual a mérito tan augusto tributamos Uesconfjados a tu celebndad.~ . .

Segueis la aprobació del canoiige Daniel de Sayol, lo qui compara aquesta Acadenbia dels Dcsconfi~lls ah la dels Gmerosos de lisboa. dels Ociosos de Napols, dels f f ~ ~ m o i i ~ l c s de Roma y dels IncUgnils de Ven-- cia, a les qüa!s imita. Lo celebre canonge liomaguera qu'en 1681 liavia publicat aquella obra d e desbordat conccptisnie titiilada Athenea de Graiidesa sobre eminencias~cultas, Catalana iacundia ab cmblemás illustrada,), tanibé hi dona sa aprobació convertintse <le censor en pa- negirista la seva.inanera; ab frase arnpulosa fa una disertació sobre les antigues Academies pcr acabar cnfilant Irases d:elogi a la harcelo- nina y a sa pnmcra obra. Vegis una mostra Sestil: <<En conclusión, cl dulce alago de la deleyttible estudiosa variedad coi1 que estas Nenias Reales sobresalen, precioso. brinco de sentenciosas agudezas y suspenso . '

al brio.de. ingeniosa valcntia con que estos noticiosos Académicos se desempeñan d e s u s prescritos assurnptos illiistrandose iada uno un Alcides en vencer y superar dificultades.»

(1) ~ s s e ~ u i a U. Aiitoiii Blias de Molins cii son discurs d'entrada cn aquesla Acirdemia,de Uoncs Llelres, Iiavcr llegit lo rcglarireiit y uctas de la dcls Descoii- fiats qi~e's guhrdcii en poder dc D Cnrles de i?oritcubertu (vol di i U. Trinitat). Acabein de fer una Iiusci en la casn;l>almasis grscics a la bons amistzt que'ns un61 ab D. Xavicr de Fontcubirta y de Dulriiascs y res Iicm trobat. Tsrnpoch diu res de nau en liaiiion Muns y Seriñb en Ics curtes noticics de la Memoria de

'

sciretiri que llegí lo dia z <le julio1 de ,842 a b inoliu <L'adjudicarse nlguns preiiiis afcrts per 1s mctcxa Acarlcinia.

Mcs cs cii la Razon de l a obra, queve a continuació, ahont se doiianno- ticies oficials de la nova entitat, les qüals procuraréin trelladar en aqrtes- tes planes. 1-Iaviaarrivat a Barceloiia lafaiiia de les moltes Academies, italianes creades en los deri-ers tenips a imitació de les antigues y es ciirio- sa la enumeració que fa d'ellcs; cita lcs dels humoristes, linces (1) y fan- tisticlis, de Roma; lcs dels iinmobles, dels fogosos, dels alterats, dels re- novats y la Crusca, de Florencia; les d e l ~ ociosos, nocturns, obtiisos y glas- sats, de Bolonia; la dels adorinits, de Genova; les dels recobrats, urdits, incognits y iiiflainats, de P~( lua ; la dels olímpiclis, de Viiicencia.; de15 anbniii~s, d r Pamia, dels amagats, de Milan; lcs dels ardeiits, ociosos ( 2 )

y cntronisats, de Nipols; la dels eiiainorats. de Mantua; dels coirliats, dc Pavia; dels ofuscati de ~esena ; dels desunits, de Fabriano; dels felipons, de Faenza; dels caliginosos, de Ancona; dcls pausats, de Rimini; dels asor- dats, dcUrhino; dels iiisensats. de Pei-ugia; dels encontrats, de Ferino; dels encadenats. de llacerata; dels obstinats,'de Viterbo; clcls quiets.de Alesandriü; dels amagals de Bressa; dels peneveraiits de Trevisso, dels '

filarmonichs, dc Vcrona; dels frets. de Luca; dels elevats, de Ferrara; rlels iiicogiiits, discordants y guissons, de Venecia, y scgocis enumerant. altres Academies de Italia, Franqa y Aleinaiiya y a llun protectors.

DcsprCs filanyeiit.se de qiie'ls espailyols, tant ingeniosos, no haguessen seguit la corre& academica, explica que a primers de Jiiny del any 1700, a proposta de don Pau Ignasi de Dalniasrs y Ros, alguns estüdiosos que freqüentaven la seGa gran llibreria <<no tant per lo apreciable y exquisit d e sos llibres com per lo inestimable de sos mei-its y prendes particularso fnndaren una Academia que, a iinitacib de les italianes, batcjaren ab lo noni qu'expressés la qüalitat predoolinant en sos fuiidadors y aquesta' era la desconfianca en llurs propris talents; y axis esciillircn com divisa .o marca social, que reproduliim en aquestes planes, uiii barqiieta desar- mada c n l a arcna dcvaiit de .la iilar esoalotada. ahont altra nüu havia nanfrzgat, ah lo tema escayer~t de Tutn quia di/f idqns. Al> lo qiial simbol expressava la riova Academia (avuy la m6s antiga d'Espanya) que coiie- a ' sia lo limitat rlc Ces forces, que s 'apoyva en la axuta arena de sa cien- cia y que s'abrigavn ab la desconfianca contra lcs tenipestats de la pre- surnpció infundada. Invocareii com patrona a la Verge de Montserrat y's proposaren observai- la niixiina neminem Ledere et onznibus prodesse.

Acordaren que'ls oficis <Ic Presiclent, Secret2ri.y Fiscal se renovessen cada mes y'ls clels superiiitendehts (dos d'Academia y un de hfíisica) y'l d'Arxiver fossin vitalicis. Les Academies o sessioiis devíaii cele- . .

brarse cada quinze dies en lo doniicili social que fou i'expl&iidit palau

( r ) Encara subsistcnt. Ab ella fa actiialineiil ca~hbi de publicacions la nostrv A cndenria.

( 2 ) En la Acaillcmia delc 'ociocus lii' f iguri desde que's possesion& .?el scu .cirrecheii rOro, lo Vrrrey Cornte dc Lemos. célelire y pach dadivós protector dc ,Cervantes, y sas secrctaris Luperci, Rirtomeu y Llcoiiard Argensola, no gayre devots, segaiis sembla, del autor del Quijote.

. . - 7 -

den Dalmases qu'avuy encara admirém en lo carrer de Montcada; casa ,oferta generosament pcr son yi-opietari y considerada en aquel1 temps con1 una de les inés vistoses y alegres de. Barcelona.

Foren los fundadors: don Pau Ignasi de Dalinases y Ros, Do11 Fran- cisco de Josa y de Agulló, Ardiaca de Santa María del Mar y Canonge ,d'aqnesta Seu; lo Cointe de Cavalli; don Josepli dc Taverner y . de Ar- ,dena. ~ o c t o r ' en abdós Drets y Canonge de la metexa Seu; lo Marqiies .dc Rubí., del Coiisell de S. M. y son 1,loctinent en l'0fici de Mestre Ra- cional de 1ü ¡?ea1 Casa y Cort en la Corona d'Aragó; clon Fclip d e Ferran y ~ac i re ia ; don Josepli Clua y -Granycna; Doctor en Teología; don Lloren5 de Barutell y , d'Erill; don Alexandre de l'alüu y de Aguilar; . '

Fr. don Joan de Pinós y de liocüberti, Cavaller del Orde dc Sant Joaii; .don Josepli de Rius y dc Falgucra, Doctor eii n r r t y Canonge d'aquesta Seu; don Agusti de Copons y de Copons; donAntoni de Pagucra y dc Aymerich; don Marti Diaz de Mayorga, CapMi d'lnfanteria espanyola; ,don Francisco de ~'unyent. y de Vergós y don Joseph Aniat y de Pla- ilella, Marques de Castellbell.

D'aquests forcn elcgits per als oficis perpetuals de superintendents d'Academia en Pinós y en Diaz y per . Arxiver en Dalmases. Pera encoratjar a la joventut (<<a los Abriles de la juvcntud ectudiosaij) s'ele- gircn sls cavallers dc pochs anys a fi de que s'eduquessin en tant noble sco ln . ~ q u e s t s , anornenats meninos, foren los siigücnts: Don Josepli .de Paguera y de Aymcricli; don Antoni de Copoiis de Copons; don Diego Pellicer J! Hustainaiite; do11 Joseph. Frrran y de Fivaller; don Manuel Peiiicer y Bustamante, y don Lluis de Paguera y de Aymerich.

.

La primera acnclcmia sc celebri'l dia 10 de juiiy de r700 y en ella s'elegireii President, Secretari y Fiscal, admetentse com nous membrcs .a don Joan Bautista de Vilana y de Millás, qui fou nombrat introduc- t o r d'.4cadi.miclis, lo llicenciat Francisco Valls, inestre de capella d'aquesta Seii y nn dels mellors compositors espanyols clclscu temps, :y don Diego Martinez y Folcris, Capiti d'Infanteriacspanyola.

Tra correr rkpidament la nova d e la fuildació d'aqiiesta entitat y, coin era de suposar, inolts se cregueren ab titols per a figurar en ella; ai.uís es qu'en sessió del dia 18 dcl meteix mes foren adiilesos: Don Diego Pellicer Y d e Tovar, Cavaller del Orde de Santiago y Auditor . .

e n la provincia napolitana dc Tcraino; don Joseph Carrillo de Albor- noz, Capiti de Cavalleria; don. Felip Armengol de Folch, capit:i d'In- fanteria y don Joscpli de Llupii y dc Aguiló, Bishe d'urgell. En 21 de julio1 s'adineteren don Antoni Serra, Doctor en Teología, Catedritich, exaniinador sinodal y calificador del Sant Ofici; don Diego de' cardenas, Comisan general de la Caycalleria y don Francisco Sans de Monrodon y Miquel. Lo dia 5 d1igost al germi del fundador don Josepli Baltasar de Dalmascs y Ros, Doctor cnabdós Di-ets, Dignitat y Canonge d'aques-

1. t a Seii, qui fou nornenat süperintendent de Música y don Joan Galvany cnuevo~Qrp1ieo 'de nuestros tiempos». Lo clia 3 o d e setenlbre a don

- . , .

Iñigo de Villarroel. Capiti de Cavalleria (<<cle ca~~allos coracas,). Lo dia 21 d'octubre don Frav Manuel de Vega, Santre del Moneslir de Ripoll (es lo famós Reitor de PitaUugn); 17'1 dia q de janer de 1701 don Alexanclre Dini, lo Doctor en Teología Isidre Serradell. Catedritich d'Humanitats en la Universitat de Barcelona, don Francisco Botello de Moraes y Vasconcclos y'l ciilcbrc geograf en Joscph Aparici (1).

L'eidemi, dia 15 de jancr, tots aqil&tos varons ilustres en arts, cien- cies y digiiitats dedicaren una solemníssima. Acadciiiia a la mort del Fey Carles 11 ab lo nom, de Nenias redes oaludienrlo a lo fúnebre deL canto y a la presencia del caclaver (?) que suhstituian tantos seniivivos corazones. ..>>

Ea 1o.discurs d'obertura proniinciat pel rnaiquks de Rubí, se diii, aludint a15 acadEmiclis: ((Y vosotros, canoros cisnes que Gel alto Pindo hahitais las m&? ilustres mansiones apuraiido felizes los pre- ciosos raudales d6 Catalia ... u y tot seguit gmcnca mi rautlal dc sonets. acri~sticlis, caiiCons reals, lires, octaves, clegies, ouille~os., romansos heroichs, redondillns, decimes, epigrames, elzdechas reals, glosses ~7 cpi- tafis; tot en iiii meteii nivel1 de initjania.

. ~

* * * Llibre parió de les Nenias Reales foil Lagrimas nnzantes de la E%-

. cele+ztissinza Ciurlnd de Barcelona, etc., ( 2 ) compost per lo Jesuita Joseph IZocalierti y buscant en ses enfariegades pagines, tant plenes del dolor oficial inés o menys coinbiiiat ab lo inés obscur conceptisme, algun rastre' de la nostra Academia que aleshores se trobava en ses rosades primerics, sols hi trobem va-ies poesies catalanes de Lo Hermitá dc Pruneras, Acade~8ic!d descon/ial y una decima firmada per Un pretensor a la ~ c a d e m i a . Se veu jue se'ii parlava y tal vegada ab la vista. fixa als desconfiats ja. hi c a ~ i a alo;iii,, despitat o enl~ejbs.

L'altre acte oficial celebrat per la n0i.a Acacleinia lou segoiis la curta ressenya de les Memorias, ja aliidida, la dedicada a1 iioii Rey d'Espanya En Felip ,d'Anjou. Buscarem noticies d'ella e n las Festivas

. .

(1) . 'Tenini a 1s vista uii al t r i llista iiianusc~ita de 13 epoca trobnt ara nia- teix eir I'arsiu de 1s iiostra Academia, en la que adeiiiCs d'aqkests iioins, i u e ja diu lia cnpiat dc les Vcnina l¿ealas (sic), Iii afegcix los següciits: D. Joaii Bta. dc Vilana y de Millas, Arxiprestc dc Caiit Joaii de lcs Abadeses; lo Mestre de Capella. - i?raiicisco Vdls: D. Diego Nlurtinez y Folcrh, Capiti d'Infalitcría: D. Joseph Solis y de Gante; D. Gabriel Alvíirci de Tnleda y kl l ic i r ; D. Manuel de Pellicer y de Vrlasco;.D. Joscpli de Cortada y de Rru, Agutsil majo, da la R. Audieiicia; don Xnrch Antoiii Vinyas, Catedritich d'Humanitats il'squesta Universitat; D.. Bcrict de Sala; D. Marcli d'Alva, inspcctur fielicdor) dcls presiris de Girotia: D.. Joseph Miró, Cniinngc de Santa Agna; D. Joseph Eoit rie Patau y dc Ferran, Comtc dc Vallcabra; 1). Estcve rle Piiiós y Urries y D. Pcre P a t n u y de'Fciraii, Caiinnge de Lleyda. Acaba dihenl aquect paper.rlue en uns memorials donats a la Acadc mia. s'lii triihaii tamb4 les solicituts y ndmisions d e nous acad&iiiiclis dc don Joaquini de Vivcs y .Xiineiier (Ileclor deis Aa>~ys) y D. bliqiiel Francisco Sdvilclor.

(2) Coii licencia. Barcelona. Por Rafael Eigucró, Impressar. 1~01.22 pp. 4.

- 9 -

dimostraciones y magestziosos obsequios, ctc. II), obra de, 354 planps en lua r t en que's commemora la arribada a Barcelona del Rey y son casament ab Maria Lluisa de Saboya, y res hi . trobarcm; cn cainbi vegis lo que'il diu altra relació també contempornica pero impresa aham que la anterior, que's titula oRelación siicciiita del ieliz arribo de los sefenissinios don Felipc de Borbón y doña Maria I.uisa Gabriela 'de Caboya, 3lonarcas de l i s ~ s ~ a ñ i s ; nuestros &yes y Señ0re.s (que el Cielo guarde y prospere) y de siis Reales Boda.s (z).s

«&o quiso ni pudo la inuy Ilustre celebre Academia de los Descoiifiados, erigida eii la Ciridad de Barceloiia eii la cisa de Don Pablo Ignacio de Dal- massez y Ros que se conipone de la mayor Noblez;~ y de los sugctos mas eruditos dc Cataluña y de toda Espaüa, tener ociosas sus plumas cn ocasion quc se les ofrecia tanta copia de elevados' assiuitos, siendo el inas eminente el d e hallarse favorecida esta ciudad y todo el Principado con la presencia de sus Magestades con el motivo de las Rcales Bodas. Celebrase piies el dia 18 (3) , dedicose a siis Magestades Lira Academia en dicha Casa. de non Pablo Ignacio de Dalniassez y Ros doiide concurrierbn los mas dc los Sr: ñores Grandes, Títulos y Señores de la Corte y Real familia de su MagestaJ con casi toda la Nobleza-del ~ a i s . Fue Presidente de la Academia Don Joseph Ignacio de Solis, y Gante, NietO del Exceleiitissuno Señor Conde de Montellaiio; Secretario Don G-abrid Alvarez de Toledo y Pellicer, y Fiscal Don Agustiii decopolis y Copons, sugetos en quien lo erudito corre parejas con lo Noble y que tienen en las iiias arduas Enipresas.afiariqatlo en su Calidad y Erudicion el acierto $ desempeño, Diose principio a aquel .4ca- deiiiico exercicio con suavc acorde de ~ u s i c a a seniejan~a de la del Pnr- iiasso, y prosiguiose la rZcaden?ia en la foriiia que se acostunbra. Aili se leyeroii en las leiiguas Latina, y Castellaria diversidad de Poeuias y papeles en prosa en que se echó de ver quan dulcemente cantan los Cisnes Españoles en las orillas de la Mar de Barceloiia, no quando se mueren sitio quando les dar1 vida los Augnstos Felifie y Maria, Reyes de Españ? qiie col1 sus beiiig- nos infliuros viuificati quaiito hallaii los rayos de sus resplandores que el ciclo iuaiitenga perennes para assegurar lo tranquilo y feliz del Orbe Españo1.i)

E n aitresdues obres hi trobkm rel&eiicies a la Academia. L'una es la cscrita per lo h e t e i s Dnlniases, titulatla {iDissertación histórica por la patria de Paulo Orosio» (Earcelona-Figner6, 1702).

E n lo eParccer de D. niego Pellicei- de Tovai-1); sr diu:

o... Bieii saben todos la Siirnnia aplicacioii de v. in. a la uiiiversal espliera de las letras, y que para su cultivo ha trasplaiitado eii el suiiiptiioso Aics- zar de su Casa un amcno vergel de singulares libros y depreciosos iiiaiius- critos que franquea liberal su fineza a todns, siti reservar puertas iii ceñirse

. . (1) 13arceloiin. Eii la Imprenta de J u a n Pablo llarti, por Francisco Barnula, '

Imprcssor. Ario 1701. Año 1702. !T) Irnprcssas de urden del muy Ilustre, y Fiilelicirno Consistorio, por Rafvcl

Figiicró. Tuiiipoch se'n parla cn sltrn relnció de la Ppoca: Derioloz, oOse~uinsos oullos. leales. fes lhas aclamaciones conque cclebróla Encelenlisimn Ciudnd de Mavcelonala glo- noso lrenslacan de Olugz<er su Sanlo, y la ycgiii vesidn de su Cnliiqlico nzonarce, etc .

( 3 ) SovcrnLrc dc L ~ L .

a lloras, y que a la fragancia de tan olorosos arolnas concilrren no lnellos gustosos que noblenielite interesados soberanos ingenios naturales y foras- teros de estq Principado, de que se ha formado la doctissin~a Academia de los Desconfiados, quc dcbe a los glorios- estiniulos de v. m. la priiicipal

, . aiiiiiiación~ de sus primitivos alientos . a

Dc altre Parecer, del Catedrátich Doctor Serra: . .

s... Como a tal [sibio] devia nucstro Insigne Héroe pircgrinar por'varias Naciones para aprelieiider de todas, pero en el hubiera sjdo por deniis esta diligencia logrando en su nráxinia ~ ib re r i a (poco nieiios qrie la del venerado Ptoloiiieo) una de las Academias más célebres de toda la Europa, que siendo

,,

' rlc los Desconfiados de Barcelona, es con la precisión de discretos,doiide concurren los mas elevados y floridos Iiigeriios de elOrhe, por ser los de esta Corte. Ya iip ha menester csta F,xcelentissima Ciudad ni sus nobles hijos salir para ser Sabios; los de otras si para serlo han de venir a ella ...

Tambi: s'hi llegeis lo eParccer de los Muy Illustres Señores Don Joseph . ,

de. Lupia y de .4giilló, Doctor en ainbus Dcrcclios y Canónigo Prclado de la Salita Iglcsia de Urgel, y Conde de' Cavelli de orden de la A c ~ d c - min de los Disconfiadns de la Excelentássinta Cilirlad de Bavcelonau.

Y finalmerit s'lii troba lo segücnt cn 1 a A p r o b a c i ó dcl Catcdrátich ' Gra RainonCosta:

i... Y aun de niiicho antes, mas cercana la flor a su raiz, se erigi6 en sq Casa la célebre Academia de los L'~NT~NI)IDOS, que con alla discrecion tom6, el apellido de Desconfiados. resplaiideciente coiistclacion de lumit~osos astros de la Literaria Esfera, Herculcs de la cloquericin que vibrando saetas . . fulminan arpones que perielratt ron siis agiidezas, en cuyo Conclave se Iian :idmitido conto en inás florido rnnúllete de las estudiosas prendas que los suhliinati a la cuntbrc excelsa de la celebridad, quantos han podido contri- hnir con nias desvelo para las suyas, todas las Proviiiciasdel Orbe. Hac evgo Academia collectz<vz ntelior orbem. Hoc video cmtu quidqilid ubique mical (Claurliam. ir1 Proeiii. Paiiegir. ad Marili).

L'altra obra a qiic Iiem aliidit es la segiient: <La Annonia del P x n i s iiies numerosa en les poesías Varias del

Atl.ant de1 C,el pijetic lo Dr:Viceiit García, ,Rector dc la Parroqiiial de Santa María de Vallfogona.. Recopiladas y eiiiendadas 1x3 dos Ingenis . . de la Molt Illustre Acadcmia dcls Desconfiats, erigida eii la Esceleti- tissima Ciiitat de Barcelona. Se dedica a la matcisa Academia per medi dcls rasgos de la ploma del Rector de Bellesgiiavt.' Ab llicencia y pri- vilegi. Bai-celona: P i r Rafel Fignfró. A n y ~ j o o . Se ven en Casa Joaii Veguer Llibreter, a la Placa X0va.o Aquesta. obra estS clcdicada o)\ la Estudiosa, Sabia, Illustre i\cadcmia., se acredita ab lo noin de I-scola dels Desconfiats, f~tndanientada eii la Excelenticsima Ciutat dc Bar- celona~. Eri aqucsta tledicatoria y en tres'sonets que seguexeii escrits pel propi Rector dc Bellesgriart, s'lii ti-ohan hiperbóliqiies lloances a ' . . la Academia escrites ali lo conceptuós mal gust de la kpoca. Jlseinple de la l>i-o%~. origiiial del rneteix Ii'eilor que's deya ~ o a n Goalbcs:

- c . -

eVdy, una ~irt i iosa, Sabia, Noble Acadeniia de& Descoiifiats erigida a solicitut de la nies florida ben aplicada juveiitut de.tots Estats se aplica laboriosa a descubrir eiitre l ' i ramide~~ Colosos o .i\laiisoleos dccaygnts a la incuria, aquells Esperits gegants no pogueren trabucar las Parcas, com ni las ciiltas activitat's refredar las cendras

... Q gósat, no'nicnos, Ainada Academia iiiia, ab lo blasó de Descoilfiada, propri de la modestia del nacional Geiii y del Iiigeiii altiu de riostra Nació Beniprc propri y mes quant iiies de prendas acabalada teniiit vuy lo rich~ cabal de las obras de Vallfogoria lo qual meritament iniplora ton patrocini y ah Siiigiilar circuiistancia se val dc toii amparo tant Autiior per trobarte amparada del Enipori de las gracias la sempre iiostra adorada Verge Catha- lana de Monserrat, pues si eii la edat j~iliu del gran Vallfogona, quanl Gar- cerii algiins conceptes CavaUs Beriiats se desprenguiran o desgavellaren de aqnell promontori de Erudicions acasionats de fantasmas impressiona- das o de Giufieinnas farilasias vapoi-s exalats de alguna Cova eii$ablada, tingan venia eiitre los ciitesos, consideraiitlo qiiant Revereiit Dr. Vicent Garcia, victorias de aquclis Vestigles aterrit dins la Cava de fra Gari. portant a Collbato de son beii sentit y expressiu desengany a vostras obras, Sobe- rana Haria, lits taulas de sos Naufragis y de son claiidicatiiatnrdlas votadas iriuletas. perdoiiaulo, Seiiyor, y coriservau baix vostroii aiuparo per vostras glorias la inajor gloria hninariista y liimaiia eii la present edat de riostra Nació, eii la Desconfiada Academia..u

Exeiiiple de poesin: ((En elogi de la culta y erudita Academiadels Dcsconfiats de Barcelona, escrigué lo Rector rle Bellesguart lo següent Soneto:,)

Prova l a priniavera la espcranp, De ella fia lo Abril cn sas verduras, Prova lo cel benignc, ab sas llums puras, Del Mar ja la inquietut, ja la boiiaiica.

Prova dels equiiioccis la bdaiica Del fret y del calor. varias mesuras . .

Y provaii fiiis de Amor lasconjccturas O be fia'iit o be ab dcsconfianca.

De la Beioat y de la trompa amada del Utiicorn s i prova a la eiperiencia Dcl mes actiii veri reiuey al daiiy. Y provas, vuy, al toc de 1'Alina Scierrcia. En la Noble Acndenua Dcsconfiacia De ton geiii estndiós lo iiiajor guany (1).

(1) la questió plantejarla cntre'ls bibliogrufs'sohie la auteniiiitat d'aqnestz.. edició. aparentinent pknccps. dc lcs pocsics del Rector de Vnlllogona, o sia dc la rvident piioritnt de la datada cn ,703 respecte a 'questa que porta ladatadi 1700, se transforma aqui eri la scgiicnt: Si realrnent la $rimeva edició e s d i 1763 y 6s apbcrifa la anterior (s'ha dc creure que In A~adenzie deis desconlials, a qui va dcdi- Cada, se trobava encara actuant cn aquella dati? Si aixis ios. iquest seria un in- dici, I'iiiuch que tiiidriirn, de que la Academia iio havía desqsregut en 170' sin6 que coitinuava dos anys dcsprfs. Coi? pochs elenients de judici per arrivar a aqucs-

Aquests son los úiiichs I-astres qii'hem trobat'de la Academia dels Desconfiats. Aquel1 monarca a qui dedich la. segona y derrera de ses solemnitats oíicials deiué esser la causa eficient, sin6 inmediata. de son eclipse. Eii les Corts de Bárceloiia obertes lo dia 12 d'octubre de 1701 y tancades lo 14 de janer següent, s'havía manifestat lo primer síiitoma clcl antagonisine entre'l Rey y Cataltinya que dos anys després havia deproduhir los horrors.de la guerra de succesiió. La noblesa y'ls per- . sonatges mes influyents de la teri-a, entre ells d'una manera molt se- nyalada en Pau 1gnasi' de Dalmases, abracaren la causa del Arsiduch d'tlustria contraria a la dcl Rcy Felip y es de suposar que la activitat política y militar en que tots s'e vegeren comproniesos degué segar cn floi- les esperances que Catalunya pogué abrigar en 1700 respectc a la entitat que ab tant hr i~~ants auspicis actiii drirant u11 any y mig. , Després de la guerra y de la fonda crisis que com conseqiiencia d'hlla afligí a Cataluiiya, renasqué de ses propries cenclrcs ah lo nom qu'ciicara conserva de elieal Academia Buenas Letras de Barcelona.,

ta caiiciusió. Priferirn creure que la d+ln de r p o es la vcritablc cn lo ozavauscvil o borrador dc ia obra, 1.1 iiiipresió de la quvl fou retrassada fini a i7o3 o mes tart . y quo durant aquesta suspensiá s'hi nfegireii algiins aditarncnts cn lo prblech del Rector dc Pitalluga ahont se troba l a d a t a de r703 que tant ha fet pensar aJr sus. di ts bibliogrufs.