DIRECTOR

Fill del cèlebre cantant icompositor de culte DavidBowie, Duncan Jones hacrescut entre Londres, Berlín iVevey (Suïssa). El 1995 es vallicenciar en filosofia. A partird’aquí, va estudiar un doctoratde recerca i en acabat va cursarla carrera cinematogràfica dedirecció a la London FilmSchool. Després d’haver dirigitel curt de ciència ficció Whistlel’any 2006, va realitzar lacampanya publicitària per al’etiqueta French Connection,amb la fita de renovar l’estilfashion de la marca.El 2009 dirigeix Moon, filmque obté un amplireconeixement al Festival deSundance, així com premis ala millor pel·lícula, millor actori millor guió al Festival deCinema Fantàstic de Sitges2009.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DUNCAN JONES

MOONSam Bell és un astronauta queporta tres anys a la Lluna enuna important missió. Durantaquest període, mantéúnicament contacte amb unacomputadora: GERTY. Apoques setmanes de tornar ala Terra i reunir-se novamentamb la seva família, Bellcomença a patir una sèrie detrastorns que empitjorarandavant un fet inesperat i difícilde resoldre.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Regne Unit200997 minutsDuncan JonesNathan ParkerDuncan JonesStuart FeneganTrudie StylerGary ShawNicolas GasterClint Mansell

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE10 DE GENER DE 201018:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

2002 Whistle2009 Moon

FITXA ARTÍSTICASam BellEveOvermeyersTècnicThompsonTess BellClonGERTY

VERSIÓ ORIGINAL EN ANGLÈSSUBTITOLAT EN ESPANYOL

Sam RockwellKaya Scodelario

Matt BerryMalcolm Stewart

Benedict WongDominique McElligott

Robin ChalkKevin Spacey

COMENTARIEns trobem davant d’unapel·lícula encabida dins d’ungènere en decadència,paradoxalment, que no hasabut treure profit dels guanysen animació i efectes especialsde les sobrevalorades novestecnologies, i que ha abusatextremadament de la fórmulaacció per acció per mantenirentretingut l’espectador: laciència ficció. Només cal rellegirles nombrosíssimes crítiquesque ha rebut aquesta peça,per situar-la en la línia de dosgrans clàssics: 2001, deKubrick, i Solaris, de Tarkovsky.Fins aquí ens hem hagut deremuntar?I és que Moon, allunyada deljoc de llumenetes (que encaixaperfectament amb el so de lescrispetes), explica la històriad’un ésser humà de carn iossos que pateix, que enyora,que es troba aïllat del món ivol tornar a casa. Qui no potentendre això? La resta, lapròpia màgia que destil·la elmetratge -trencadissa,desgastada, oxidada-, és uncomplement fascinant, futuristai creïble que ens endinsa enles relacions humanes (i en lesd’home-màquina) i en laquotidianitat del seuprotagonista imposant, jad’entrada, un rigorósplantejament psicològic queamaga, com el satèl·lit naturalque ens acompanya, una caraoculta. I tot plegat amb unpressupost irrisori en relació ales pel·lícules que conreenaquest gènere. Què méspodem demanar? Doncs queguanyi merescuts premis ireconeixements. Així hoacrediten els festivalsinternacionals, des de Sitges

fins a Edimburg tot passantper Atenes i Seattle.Aquesta peça, catalogada comuna pel·lícula indie de ciènciaficció, és un híbrid legítimd’anteriors fitescinematogràfiques del campde la sci-fi, i es trobaarrebossada de seqüèncieshipnòtiques i tocs de filosofiaxopats d’una suau ironia. Eldistanciament respecte a laTerra, sempre i quan estiguitractat des d’una perspectivarealista, on la força de lagravetat minva segons laubicació, permet aquest pactede versemblança i l’exaltaciód’un paratge (el lunar, enaquest cas) i unescircumstàncies (la de

l’astronauta) que desconeixemperò que ens imaginem gràciesa la literatura (Verne, Wells,Asimov), el cinema (Méliès,Lang, Kubrick) i la televisió (lacontrovertida passad’Armstrong).Menció especial cal fer a lainterpretació de Sam Rockwell,poderós actor que vaprotagonitzar la genialConfessions d’una mentperillosa. I també a ClintMansell, col·laborador habituald’Aronofsky, que composa unabanda sonora màgica, estranyai enigmàtica, com el relleumístic de la pròpia Lluna.