DIRECTOR

ARGUMENT BIOGRAFIA

LLUÍS MIÑARRO

BLOW HORN

Documental sobre un grup depracticants budistes queviatgen al monestir de SherabLing, a l'Índia. El film condueixl'espectador cap a un espai demeditació.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

Catalunya200979 minutsLluís MiñarroLluís MiñarroLama Jinpa GyamtsoChristophe FarnarierMarcos FlórezAntoni Pinent

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE16 DE GENER DE 201118:30 HSALA PETITA DELTEATRE KURSAAL

1996 Cosas que nunca tedije (productor)2003 Les mans buides(productor)2006 Honor de cavalleria(productor)2007 En la ciudad deSylvia (productor)2008 Liverpool(productor)2009 Blow Horn (director)2009 Familystrip(director)2010 Finisterrae(productor)2010 Aita (productor)2010 Uncle Boonmeerecuerda sus vidaspasadas (co-productor)

Luis Miñarro (Barcelona, 1949)va desenvolupar la seva carreraprofessional en el sector de lapublicitat per poder dedicar-se a partir del 1995 a laproducció cinematogràfica através de la seva pròpiaempresa, Eddie Saeta, on haefectuat una aposta ferma pelcinema d'autor ( Guerin, Recha,Serra ...). Va ser críticcinematogràfic en les revistesDestino i Dirigit per icofundador dels cineclubs Artsi Mirador. Ha estat així mateixjurat en nombrosos festivals iponent en diferents universitatsi filmoteques.

Actualment és membre del'European Film Academy,l'Acadèmia de les Arts i CiènciesCinematogràfiques d'Espanyai l'Associació Catalana deProductors Cinematogràfics,entre d'altres associacions.

FILMOGRAFIA

COMENTARIÉs imprescindible començarexplicant que Blow Horn no ésuna pel·lícula narrativa tal comestem acostumats a veure, queni tan sols la podria qualificarde documental, perquè no tél'afany de mostrar alguna cosaa l'espectador comdescobriment o denúncia,encara que és molt probableque sigui la categoria on menysincòmoda es trobi. Blow Hornés una pel·lícula contemplativa.

Blow Horn arrenca amb l’inicid’un viatge que diversospracticants budistes fan desde Girona a l'Índia, on rebranla confirmació en la sevadevoció. Després d'haverpassat tres anys i tres mesosd'aïllament i retir al centrebudista català, marxen almonestir de Sherab Lingacompanyats d'un petit grupde cineastes comandat pelproductor, i ara també director,Luis Miñarro.

Miñarro defuig conscientmentde la narració, deixant tot justexplicar als protagonistes delviatge quin significat té el queestan vivint i el que estemveient. No obstant això, el seudesig de convertir la matèriafílmica en materialtranscendent que puguitransmetre l'experiènciaviscuda queda en dubte alpecar el material rodatd'improvisació i desordre. Delseu visionat es dedueix que elcaire de la seva intenció ésfruit d'una casualitat o d'unenllumenament sobre la marxao de la manca per dotar dequalsevol altre significat almaterial gravat. Només calrecordar la cinta El gran silenci(Philip Gröning, 2005) per

recordar el que es potaconseguir com a experiènciaen el visionat quan tot elprojecte es dirigeix cap aaquest comès de formavoluntària, ordenada itranscendent.

En qualsevol cas, no calmenysprear l'intent de Miñarro,la visió com a realitzador enaquesta seva segona cinta

enllaça a la perfecció amb laseva prolífica i homèrica tascacom a productor. Luis Miñarro,a través de la seva productoraEddie Saeta, és responsableque arribin als nostres cinemespropostes tan estimulants iarriscades com les de Manuelde Oliveira, Marc Recha,Apitchapong Weerasethakul,Albert Serra, José Luis Guerino Isabel Coixet, entre altres.