5.1 orígens, evolució i moviments fotogràfics (1)

8/16/2019 5.1 Orígens, evolució i moviments fotogràfics (1)

1/73

UNITAT DIDÀCTICA 6 : LA IMATGE FOTOGRÀFICA

6.1: ANTECEDENTS i EVOLUCIÓ HISTÒRICA

6.1.1: EVOLUCIÓ TÈCNICA: ANTECEDENTS

La fotografia no va sorgir de sobte sinó es fruït de múltiples experiments acumulats alllarg del temps. Des de la Grècia clàssica (Aristtil! fins al "enaixement vanaparèixer molts aparells per estudiar la llum# els seus reflexes# els astres# els miralls iles pti$ues.

La camba !"#ca o camba "b#c$a%

(Si la llum d’una escena molt il·luminada entra en una habitació o capsa

completament fosques, a través d’un petit forat, es formarà una imatge de l’escena

en la superfície situada en front de l’orifici.

(! l’orifici se li diu estenop, i a la visió resultant, estenopeica

Ai#%&%i' (&')&** a+.!,a afirmava $ue si es practicava un petit forat sobre la paretd-un abitació fosca # un feix de llum dibuixaria a la paret oposada# la imatgeinvertida de l-exterior. L-auria utilit/at per estudiar els eclipsis de sol.

0ls àrabs# en els segles 12 al 21# sobretot Al)3a/en (s.2!# crearen documentscient4fics $ue parlen de la cambra fosca per estudiar eclipsis.

0n el "enaixement (s. 25# 251! i van col6locar una lent (Girolamo +ardano s. 251!. 7oannes 8epler # va crear una càmera portàtil similar a una tenda de campan9a.


2/73

A%(a)a#i$# *ic(+(principis del :.2511! va descriure detalladament el $ue erauna ''a)%+)a m,-ica# i va publicar il6lustracions d-una càmerafosca de grans dimensions%


3/73

("lanterna màgica # $it%an&ant un sistema de cambra fosca i una lent , es pro%ectenimatges de plaques vidre pintats amb una llum d’oli, precursor del pro%ector

cinematogràfic


4/73

"(a)) /a()# (; l-artista dirigia a$uesta capsa cap a on volia i copiava la imatge fotogràficadamunt una cartolina semitransparent# recol/ant)la en un vidre situat a la part

superior.. 0ls millors pintors italians aprofitaren a$uest recurs. ?amb@ em de de tenir clar $ue s-utilit/ava la perspectiva# i $ue amb a$uest aparell donaven m@s profunditato tercera dimensió.

E'# E!+c%+# 0+ 'a ''$m% La llum# i els seus efectes eren coneguts per l-antiguitat. Les pintures de les cases s-orientaven en contra del sol per$uè no es fessin malb@# pedres$ue reflectien feixos de llum de colors#etc 0l clorur de plata# des de l-0dat Bit,anaes coneixia per la propietat d-enfos$uir la llum. LCescriptura secreta amb nitrat de

plata# $ue apareixia amb la llum i despr@s desapareixia# era d-a$uella època.

7oann)3einric Sc($'+ va descobrir $ue les sals de plata s-enfos$uien amb la llum.


5/73

+arl ilem Sc(++'+ i 7ean S+)+bi+ ( :.25111! van revelar $ue les sals de plataactuaven sota la llum.?omas 2+03""0 sensibilit/ava papers o cuir amb nitrat de plata i despr@s i posavaun ob,ecte a sobre# i o exposava a la llum per fer)i aparèixer la silueta de l-ob,ecte#

per no era permanent.

Aix4 mit,anEant la imatge formada per la cambra obscura i els coneixements relatius ales propietats d-ennegrir de les sals de plata per la llum# fa $ue arribem al punttecnolgic on es descobreix la fotografia.

6.1.4: LES 5RIMERES FOTOGRAFIES

:212% 0n a$uest segle# sorgeix la fotografia.

0l f4sic danès Nic7("+ Ni7c+# aconseguir una imatge duradora# fixa i inalterable ala llum mit,anEant una cambra fosca i un procediment foto$u4mic. Les primeresimatges fotogràfi$ues de la istria l-an9 ;';


6/73

0l procediment suposava la utilit/ació de la cambra fosca i lCús de diferents materialscom a suport sensibilit/at# entre ells el paper# el vidre o diversos metalls com lCestan9#el coure# el peltre# entre dCaltres. Fer a lCobtenció de les imatges# es precisava un tempsdCexposició de la placa a la llum# durant vuit ores.

:egons el contracte dCassociació subscrit amb Daguerre# el dia ; de desembre de;'*H# per al desenvolupament i comercialit/ació de lCinvent# el mètode es trobavacompost dels segIents passos% Jen una pedra# un paper o una placa de metall )decoure plate,at# per exemple) sCestenia un vern4s realit/at amb betum de 7udea dissolten oli essencial de lavanda# posteriorment sCexposava la placa a la llum a la cambrafosca# per passar despr@s a ban9ar la mateixa en un dissolvent compost dColi delavanda i dColi de petroli blanc i# posteriorment# rentar amb aigua tèbia# podent llavorsapreciar la imatge obtinguda K.

A$uest mètode no va resoldre del tot la $Iestió de la fixació de les imatges# motiu pel$ual sCacabaven perdent. La m@s antiga $ue es conserva @s%

( ll els hi deia punt de vista# /unt de 0ista des de la finestra de "e 1ras '-.

A$uesta imatge va $uedar fixada en una placa de metall i va necessitar ' ores detemps dCexposició de la placa a la llum.


7/73

L"$i#


8/73

0ls vapors de mercuri# del revelat# són molt per,udicials per a la salut. Les imatges resultants són fràgils. o sCan de tocar fora del seu estoig o caixa

de protecció# per$uè es fan malb@ de forma irreversible. :Can de conservar

sense obrir els estoigs.Generalment# la imatge original està invertida lateralment# com en un mirall. 0n elcas de les vistes# @s molt important tenir en compte $ue una imatge invertida pot

produir errors en la identificació del lloc exacte de la presa. 5egeu la imatge ad,untade Marcelona el ;''# amb una vista de la Buralla del Bar i una aparent +asa 2ifr@#$ue en realitat @s la veïna +asa 5idal Nuadras (cantonada 4/asseig d56sabel 66 4 i 4

/as de Sota $uralla 4 !# des del Fasseig de +olom. Ambdues cases tenen faEanessimilars# amb porxos# al Fasseig dC1sabel 11.

( "a ma%oria de 7aguerreotips, tenien un punt de vista invertit com els miralls, per

tant 8engan9en a la vista:, o orientació e;acte geogràfica


9/73

( l '* de novembre de '2< va tenir lloc a =arcelona la que s5ha considerat primerademostració p>blica del daguerreotip a la península ib?rica. l català @amon

!labern i Aasas , obtingué des d5un terrat del pla de palau la primera imatge

fotogràfica de =arcelona, l5edifici de la "lot%a.

A$uest llanEament el va portar a buscar finanEament i a expandir)o comercialment.Oeia demostracions públi$ues i feia preses directes pels carrers de Far4s.

La E9"'$ci> 0+ 'a !"%"-a!ia:

0l ;'= es fundà a ova PorQ la primera revista fotogràfica del món % The Daguerreian Journal . "àpidament es popularit/ar el retrat fotogràfic. 1 amb el retratfotogràfic# es desenvoluparen els estudis RfotogràficsS . 0n a$uests# avia tot tipusd-attre//o per relaxar a la persona $ue s-avia de fotografia. L-estudi 3olle a Mostonera el m@s famós. o i avia llum elèctrica i els edificis eren grans nausd-estructura metàl6lica i vidre per aprofitar la llum natural%


10/73

(studi del més famós retratista de /arís, anomenat Béli; +adar '3C

A part del retrat# tamb@ @s va desenvolupar el paisatge per$uè no i avia elsmoviments de persones# i altres# com en una ciutat.. Al ser una imatge de llargaexposició no captava el moviment. 1 provocava m@s problemes.


11/73

0l Ca'"%i7%

0l desenvolupament de la imatge sobre paper# va comenEar al ;'&T $uan H+)? F"@Ta'b"% va descobrir el procediment fotogràfic# $ue consistia en utilit/ar paper

negatiu# i aix4 fer cpies. 0n el mateix moment Daguerre perfeccionava el seusistema# ?albot descobrir $ue el paper cobert amb iodur de plata resultava m@ssensible a la llum# si abans de la seva exposició# es submergia en una dissolució# $uetamb@ podia ser utilit/ada per al revelat del paper despr@s de l-exposició. Un copfinalit/at el revelat# la imatge negativa es submergia en tiosulfat sdic o iposulfitsdic per fer)la permanent. 0l temps d-exposició seria de & segons.

E' C"''"0i>: La càmera va anar evolucionant. 0l ;'= es presentà l-ob,ectiu de granangular de H*V graus# i el ;'


12/73


13/73

(Dn negatiu de col·lodió amb fons negre


14/73

La -+'a%i)a 0+ b"m$%

Banipular a l-exterior presentava forEa complicacions# per aix les investigacions buscaren un tipus de negatiu $ue es pogu@s exposar en sec# sense $ue fos necessari

revelar ,ust despr@s de l-exposició. 3o descobrir el britànic C(a'+# E. +))+%%(;'T'!.

0l ;'T'# es presentar una planxa de vidre seca recoberta amb una emulsió de gelatinai de bromur de plata# similar a les modernes# el ;''* el bromur va desbancar elcol6lodió.

L-afan9 per trobar un suport m@s pràctic $ue el vidre# faria aparèixer el ;''


15/73

( Charles E. Benett , per demostrar els aven&os va fer e;plosionar 8el flai;: de

magnesi per fer la presa

La 7+''c$'a +) ca+%:

0l ;'' G+"-+ Ea#%ma) patentà una pel6l4cula $ue consistia en un llarga tira de paper recoberta amb una emulsió sensible. ?amb@ fabricà la primera pel6l4cula decarret de * exposicions. 0l ;''' llanEà al mercat un altre aparell revolucionari de

petites dimensions (;' cm de llarg! $ue estava proveït d-un carregador de ;exposicions> dotat d-un focus fix i una velocitat d-obturació de ;W*= segons. Despr@sde realit/ar l-últim dispar# s-enviava a la casa $ue les revelava i recarregava de nou lamà$uina amb un altre carret. +ostava *= dlars i lCeslgan era%“Vostè premi el botó, nosaltres fem la resta”.A$uest nou invent reb@ un nom $ue es

faria famós en la istria de la fotografia% 8XDA8


16/73

0l ;''H va crear la primera càmera 8odaQ# tot ,ust $uan va fundar la marca. 0l ;''Hrealit/à la primera pel6l4cula flexible i transparent# en format de tires de nitrat decel6lulosa. L-invent de la pel6l4cula en rotlle marca el final de l-era de la fotografia

primitiva# i el comenEament d-un per4ode durant el $ual milers de fotgrafsaficionats# s-interessarien pel nou sistema.


17/73


18/73

La !"%"-a!ia +) c"'":

0l ;'


19/73

(s realitGaven tres fotografies successives cada vegada amb una lent d’un filtre

diferent# vermell, verd, i blau. Aadascuna de les tres imatges es pro%ectava sobre la

matei;a pantalla amb un llum de color de filtre que s’havia emperat per ferHla.

0l ;HT @s van posar a disposició del públic en general el primer material per ferfotografies a color. 0ls -+ma)# L$mi+; A$-$#%+ i L"$i# # van crear unes pla$uesde vidre anomenades A$%"c("m+#. A$uest sistema de pla$ues úni$ues (el resultatfinal era un positiu# i per tant no es podien fer cpies!# vas ser l-única a color fins ladècada del ;H&# $ue va sorgir el sistema B"0ac("m+.

( !lbert Ihan. @abindrath Jagore '


20/73

( '


21/73

@aiseLamera ('


22/73

('


23/73

Aàmera de rotllo !gfa =ill9'( '


24/73

IodaL @etina 6 ('


25/73

!gfa AlicL 6 ('


26/73

C,m++# c"m7ac%+# 0+ ca+%% :ón càmeres de petit format o sigui * x &< mm .3avien les telemètri$ues (Leica! i les no telemètri$ues com%

Meiss 6Lon Aontina "I ('


27/73

Una c,m+a !"%"-,!ica %+'+m%ica # a diferència dCuna càmera fotogràfica del tipus:L" # consta dCun visor telemètric independent del ob,ectiu# $ue permet enfocar laimatge mit,anEant la superposició de dues imatges. Al coincidir totes dues# lCob,ecteestà enfocat.

Les càmeres Leica sempre an estat molt ben considerades. Les seves pti$ues estan ,untament amb les Ca' /+i## com les m@s perfectes $ue existeixen. Leica amantingut el seu caràcter tradicional i a arribat tard als últims avenEos de lafotografia. Aix# lCalt preu de les pti$ues i una especial abilitat les an fet pocatractives per al gran públic# àvid dCautomatismes. Actualment el seu ús a $uedat en

uns pocs fotgrafs professionals.Les càmeres Leica gaudeixen de gran prestigi entre molts fotgrafs# sent les

preferides dC3enri +artier)Mresson# "obert +apa# :ebastiao :algado# Agust4 +entelles

C,m++# R!'+@ TLRT3i)# L+)# R+!'+@: A$uestes càmeres van canviar lamanera de visualit/ar la imatge $ue anaven a fotografiar. Bit,anEant lents i miralls #es veia una imatge n4tida pel visor . ?enien dos lents. Fel visor $ue tenien en la partsuperior de la càmera $ue reflectia l-ob,ectiu (d-a$u4 $ue es digui "eflex per$uè pel

,oc de miralls reflectia la imatge !# i avia el buscador i l-altre l-ob,ectiu de

fotografia. Fer tant# el $ue veies pel visor era $uasi igual al $ue fotografiaves.Utilit/aven "otllo


28/73

@olleifle; ('


29/73

0s podria argumentar $ue Albert 0instein $ue va guan9ar el Fremi obel de O4sica el;H*; Jpels seus treballs de lCefecte fotoelèctricK# va ser $ui inicià la istria de lafotografia digital.

A vegades sCincorpora en la istria de la fotografia digital# la càmera dissen9ada per?exas 1nstruments 1nc el ;HT*. o obstant aix# a$uesta càmera no era digital# sinó

$ue tenia una base analgica i no tenia pel6l4cula.0l segIent pas en la istria de la fotografia digital va ser el ;HT*# $uan S%+9+)Sa##") de 8odaQ va rebre instruccions del seu supervisor dCintentar i trobar unamanera de construir una càmera usant sensors dCimatge slids. A$uests xips usend4odes fotosensibles anomenats potosites per poder gravar la llum.

Un marcador important en la istria de la fotografia digital va ser $uan :asson prencla primera foto digital el desembre de ;HT=. DCacord a :easson# la imatge trigà *&segons en gravar)se en el casset# i despr@s altres *& segons per ser llegida de la unitat

reproductora cap a la televisió.

o obstant aix# no sCavia alliberat a la venda cap càmera en a$uest pas de lacompan9ia. Despr@s# el ;H'


30/73

Son9 $avica ('


31/73

(Aàmeres compactes (Aàmeres =rige

J Ni9+'' 7"!+##i")a':

C,m++# DSLR: (Digital :ingle Lents "eflex!% ?enen un bon sensor i ob,ectius

intercanviables. 5isor reflex i un menú amb possibilitats tècni$ues. 3i a una grangamma de D:L". De m@s sen/illes# a m@s bones i cares (m@s prestacions# sensormillor etc!

C,m++# 0+ mi- !"ma%% ?enen un sensor m@s gran. [mbit professional i cient4fic per fer fotografies de gran format i per poder fer ampliacions de gran $ualitat.


32/73

(7S" (Aàmeres de mig format, P!SS"="!+7

0ls #+)#"# +'+c%&)ic# en fotografia digital són l-e$uivalent al rodet fotogràficconvencional. 0l sensors són una matriu d-elements fotosensibles $ue funcionaconvertint la llum $ue capta# en sen9als elèctrics $ue poden recollir)se# mesurar)se iconvertir)se en una representació electrnica amb un patró global d-il6luminació. 0sconverteix en informació digital $ue podrà reproduir)se en una pantalla o en paperfotogràfic (despr@s de certs processos!# i $ue nosaltres veiem com a una imatge.

0l sensor m@s estès @s el ++D# tant en fotografia com en v4deo.0l sensor CMOS està guan9ant terren9 per un menor consum energètic i menor costde fabricació.

0l p4xels (o mega p4xels \ ;Bilió de p4xels! en la resolució d-imatge en les càmeresdigitals# @s la mida de les fotografies $ue pot fer una càmera i la mida d-impressió


33/73

d-elles. ormalment a m@s megap4xels m@s bona $ualitat# encara $ue dependràd-altres trets com la profunditat de color# $ualitat dels sensor# pti$ues etc

C")"'"-ia ;HT 0s funda l-Agència Bagnum una cooperativa de fotgrafs preocupats per la manipulació de la informació fotogràfica en els mit,ans de premsa.

;H= nous procediments industrials permeten incrementar enormementla velocitat i la sensibilitat a la llum de les pel6l4cules en color i en blanc inegre. La velocitat dCa$uestes últimes es va elevar des dCun màxim de ; 1:Xfins a altre teric de =. 1:X# mentre $ue en les de color es va multiplicar per deu.

;H


34/73

0ls primeres !'ai@"# eren de filament de magnesi i d-un sol ús. Despr@s va sersubstituït per /irconi $ue era m@s brillant. 0s van popularit/ar agrupacions de flaixos d-un sol ús (cuboflaix! o deu (flipflaix!%


35/73

Un altre manera de fotografiar fou la fotografia instantània# $ue va ser possible al;HT# amb la càmera 5"'a"i0 Land. 0ra un sistema $ue permetia fer una cpia de lafotografia a paper. "evelava i positivava la imatge en


36/73

(SteiglitG QinterH)th !venue,'


37/73

0ls seus representants m@s destacats van ser Feter 3enr9 0merson # "obert Demac9#i Alfred :teiglit/. A$uest últim# de nacionalitat U:A en tornar a ova PorQ despr@sde la seva formació a 0uropa va crear el grup 5("%"


38/73

!lfred StieglitG

6.1.K.4: D+ 'a !"%"-a!ia 7$a a 'a !"%"-a!ia 0"c$m+)%a'

:i b@ Foto):ession 14 9a c"m+)a #+)% $) -$7 0+ !"%"-a!ia 7ic%"ia'i#m+#

va evolucionar buscant ma,or autonomia per a lCobra dCart fotogràfica i va assentar les bases dels moviments de F"%"-a!ia 7$a $ue van sorgir en els an9s &% el G$7!J6K ( partidaris de la fotografia directa # sense manipular# diafragma m@s tancat per lamàxima nitidesa! als 0stats Units i la N"9a "b+c%i9i%a% a Aleman9a. Ambdósmoviments# oposats a la manipulació pictorialista i a lCexperimentació avantguardistaamb la Ootografia# buscaven una bellesa espec4ficament fotogràfica# registrantob,ectes simples i $uotidians# posant lCaccent en la composició i en el maneig de latècnica fotogràfica YpuraY.

$orning $ist and Sunshine i 6n $oonlight ('


39/73

(=ricLla9er '


40/73

@oger Benton (')) 1eneral =roFn and staff


41/73

$arcus Sparling al furgó fotogràfic de Benton , Arimea '))

Foc despr@s# Ma%(+33 OPa0? documenta la Guerra +ivil dels 00.UU(;'


42/73

( Qomens class Pampton 6nstitute ('


43/73

.

(0ida de carrer. "ondres ('3, Eohn Jhompson!

6.1.K. La !"%"-a!ia !i)# 'a 4Q G$+a M$)0ia': E' 7+i"0i#m+ !"%"-,!ic

F"%"-a!ia +) +' #+-'+ !i)# a 'a S+-")a G$+a M$)0ia'

LCaproximació a a$uest per4ode istric de la Ootografia ens duu ineludiblement alCanàlisi del periodisme fotogràfic# la relació de les avantguardes istri$ues i laOotografia.

0l 7+i"0i#m+ !"%"-,!ic @s el $ue ens dóna a conèixer per mit,à dCuna foto tot el $ue passa en un lloc# a$uestes visualit/acions ens conten molt i per aix ,a tenim ideavisual del $ue passa en un lloc. La possibilitat dCimprimir fotografies al costat del texten diaris i revistes va ser investigada durant el :.212 mit,anEant diferents

possibilitats# com la litografia.

0l ;'' es va inventar la tècnica dCimpressió en mit,os tons# $ue @s lCantecessora delCactual procediment dCfset i fotocromia. o obstant aix# el fotoperiodisme tamb@sCenfrontava a problemes tècnics en la presa fotogràfica# ,a $ue les emulsions encara

tenien sensibilitats molt baixes# pel $ue prendre fotos en interiors o de nit es limitavaa lCús irreemplaEable del flaix(de magnesi per a$uell temps!. :umat a a$uestadificultat# les càmeres de gran format i la fre$Ient necessitat dCusar tr4pode feien $ue


44/73

els fotoperiodistes estiguessin molt limitats en les seves possibilitats de treballar elYdiscurs fotogràfic documentalY.

0l fotgraf $ue va assolir superar a$uestes limitacions va ser Eic( Sa'"m") aAleman9a # a partir de ;H*= . :alomon va crear un estil fotogràfic documentalconegut com a foto live o !"%"-a!ia c,)0i0a. Les seves fotos es caracterit/en per

mostrar als sub,ectes espontàniament# sense posi ni arran,ament# moltes vegadessorpresos pel fotgraf. 5a ser un dels primers a usar mà$uines de petit format (&=mm carret! i a fotografiar interiors sense flaix ni llums%

Bive 1entlemen Aonversing around a Jable ('


45/73

La F"%"-a!ia a 7a%i 0+ 1K

?ots els gèneres fotogràfics sorgits en moments istrics anteriors tenen la sevacontinuació despr@s de la finalit/ació de la :egona Guerra Bundial. 0specialrellevància presenta lCevolució en a$uests an9s del !"%"7+i"0i#m+# en lCàmbit de la!"%"-a!ia 0"c$m+)%a'.

LCagència Ma-)$m 5("%"# @s una agència internacional de fotografia# amb oficines a ova PorQ # Far4s# Londres i ?$uio.

Bagnum va ser fundada el ;HT pels reporters de guerra "obert +apa# David:e9mour Y+imY# 3enri +artier)Mresson# George "odger i Mill 5andivert# a m@s deBaria 0isner i "ita 5andivert# fet i fet# primera presidenta. +adascun dels fundadorsva posar un capital de dlars# sent a$uesta agència una de les primerescooperatives en el món de la fotografia.

Fer primera vegada eren els propis fotgrafs $ui tenien els seus drets# ,a $ue fins

llavors lCempresa $ue comprava les fotografies les podia usar sempre $ue desitg@ssense pagar m@s als fotgrafs. DCaltra banda Bagnum va ser una iniciativa $ue permetia als fotgrafs una relativa independència en lCelecció dels temes adocumentar# la seva edició i la seva publicació# processos $ue en lCAgència Bagnumestaven en control dels autors i no dels mit,ans de premsa# com succeïa amb elsfotgrafs contractats per diaris i revistes de lCèpoca. La cooperativa Bagnum va

possibilitar $ue els fotoperiodistes documentessin molts dels fets m@s importants dela istria del segle 22. 0ls arxius fotogràfics de lCAgència inclouen fotografiesdCestils de vida# fam4lies# drogues# religions# guerres# pobresa# feminisme# crims#

governs i famosos. Durant el mes de desembre de *H lCagència va vendre el seuarxiu de fotografies i negatius al 3arr9 "ansom +enter de la Universitat dCAustin# a

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bill_Vandivert&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Eisner&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rita_Vandivert&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XXhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Governhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premsa_del_cor&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bill_Vandivert&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Eisner&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rita_Vandivert&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XXhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Governhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Premsa_del_cor&action=edit&redlink=1


46/73

?exas. Bàgnum va vendre a B:D# una empresa propietat de Bicael :. Dell# tamb@ propietari de lCempresa dCordinadors Dell.

H+)i Ca%i+


47/73

( /er Aastella el '


48/73

R"b+% Ca7a (0ndr@ Orieddman!(;H;&);H=!% 5a ser el m@s famós fotgraf delscorresponsals de guerra. 0ra ongarès. 5a fer fotografies de la guerra civil espan9ola#de la *_ Guerra Bundial# La guerra dC1ndoxina on el ;H= trepit,ar una mina i vamorir.

Al principi com no el contractaven com a fotgraf# es va inventar el nom de "obert

+apa# per sembla un fotgraf americà i aix4 el pugessin contractar.Nuan no i avia guerra# feia fotografies de reportatges o feines d-encàrrec. 0srode,ava amb la ,et)set cultural i portava a

La seva frase m@s famosa va ser% :i no as fet una bona foto# @s $ue no t-as apropat prou a l-ob,ectiuS.

Les seves fotografies m@s famoses són de la guerra civil i el desembarcament de ormandia en la *_ G. Bundial.

(@obert Aapa, "a muerte de un miliciano, Aórdoba, ) setembre de '


49/73

(7esembarcament de +ormandia '


50/73

A-$#% C+)%+''+# (;HH);H'=!% ]s considerat un dels pioners del fotoperiodismemodern. Algunes de les seves fotografies són de les m@s famoses de la Guerra +ivilespan9ola. 5a n@ixer a 5alència per a l-edat d-un an9 es traslladà a Marcelona. Oouautodidacte# i va anar poc a l-escola. Als tret/e an9s va ingressar a l-Agrupació

Ootogràfica de +atalun9a. 5a anar treballant d-aprenent d-estudis fotogràfics fins $uedespr@s el ;H&; es va comprar la primer Leica..

0n la guerra civil va estar a la generalitat i va fotografiar el front de guerra. Nuan elsfran$uistes entraren a Marcelona# tot el material fou re$uisat. 5a anar a camps deconcentració francesos. 5a a,udar a la resistència i va tornar a Marcelona el ;H< onva ser processat a estar sota vigilància a casa seva fins l-an9 ;H=


51/73

( nfrontaments entre sublevats , Aarrer 7iputació, =A+, '


52/73

1reenFood ('


53/73

(7iane !rbus, $rs J. Aharlton Penr9 '


54/73

(Seoritas por la 1ran 0ía, $adrid, '


55/73

(1itanilla '


56/73

(l limpiabotas, '


57/73

3i a sis gèneres fotogràfics% documental# fotoperiodisme# paisatge# retrat# moda iart4stic. A$uests gèneres tamb@ defineixen on es veuran les fotos.

Documental% Bostren el món en un cert moment# descrivint situacions i sentiments.?enen un significat istric iWo social.

Ootoperiodisme% ?@ com a ob,ectiu captar l-atenció de l-espectador divulgant fetsactuals. +apten imatges de la istria i els successos m@s importants.

Faisatge% aturalesa i urbans


58/73

"etrat% "epresentació d-un individu $ue tamb@ capta la naturalesa i l-essència# personalitat i caràcter

Boda% +aptar tendències# roba# estils de vida#i idees sobre l-aparenEa. 0ldesenvolupament d-a$uesta fotografia ve donada per l-avenE en les tècni$ues

d-impressió. A mesura $ue es podien fer cartells publicitaris de gran format# o tiradesamb bona $ualitat de revistes de moda# el fotgrafs varen tenir m@s repercussió.3em de destacar# "icard Avedon# 1rving Fenn# 3elmut eZton# +ecil Meaton.

(3elmut eZton!


59/73

(Aecil =eaton, /ortaits, 0a fotografiar artistes com $aril9n $onroe i moda

(6rving /enn, per 0ogue


60/73

Actualment David La+apelle

Art4stica% 0xpressa molt m@s del $ue i a en escena.La fotografia com a einacreativa# com a obra d-art.

6.1.K.:La F"%"-a!ia c"m a a%:

A principis del segle 22# l-art va entrà en una profunda revolució. ?enia lanecessitat de trencar motllos# respecte les formes de representació art4stica

predominants en l-època.

Oins a$uell moment# l-art il6lustrava fidelment el món $ue l-envoltava. La creativitat iles $ualitats de l-artista eren degut a elements com la llum o l-en$uadrament.Bit,anEant la ruptura amb la figuració# van sorgir les avantguardes art4sti$ues.

La fotografia# va fer un cam4 paral6lel a la pintura. Alguns moviments $ue van seradoptats i adaptats a la fotografia. 0ntre ells# el dadaisme# el surrealisme#lCexpressionisme i el futurisme.


61/73

E' C"''a-+ i +' !"%"m$)%a%-+:

La fotografia i la pintura es van fondre# a principis del s.22# per crear una tècnica$ue es va utilit/ar en la ma,oria de moviments d-avantguarda% E' c"''a-+.

A$uesta tècnica# $ue ,a s-utilit/ava a mit,ans del s.212 per fer àlbums de retalls# lavan posar de moda els artistes entre el gran públic.

?anmateix# el !"%"m$)%a%-+ (una barre,a art4stica a base de diferents imatges! vasorgir a meitat dels an9s * del s.22. 0ls dadaistes van usar)lo com a expressió de laseva doctrina niilista.

A 0span9a es va desenvolupar m@s tard $ue a la resta d-0uropa. Autors com 7osepBasana# +atalà i Fic# Gabriel +asas# 7osep :olà o 7osep B_ Lladó# o aplicaren a la

publicitat%

(Eosep $asana, com a fotTgraf va conrear diferents g?neres


62/73

(Aatalà i /ic va treballar la publicitat també

icols de LeQunona i 7osep "enau van ser els m@s carismàtics dins les avantguardes

fotogràfi$ues espan9oles. Ambdós simbolit/en el comprom4s amb les idees i el desigde trencar amb les velles estructures figuratives.


63/73

(+icolUs de "eLunona. "a mirada de los otros


64/73

(Eosep @enau, Aollage, l /resident parla sobre la pau

E' Da0ai#m+% Les màximes representacions de la fotografia dadaista eren elscollages i els fotomuntatges. Ambdós contenien lletres# textos# imatges superposades#etcMa) Ra? va ser un dels precursors de la fotografia dins del dadaisme i posteriormentel surrealisme.


65/73

(l violoncel d’6ngres

E' #$+a'i#m+: 5a utilit/ar tècni$ues com el collage. Ban "a9 va conrear tamb@ elsurrealisme. A$uests# crearen els anomenats R"b+c% %"$9S# o siguiob,ectestrobats i $ue podien ser obra d-art si els descontextualit/aven# clarament representats

en la fotografia surrealista.Altres tècni$ues van ser%


66/73

0ls Ra?"-am+# de Ban "a9% 0ren fotogrames $ue teia partit de les formes en lesimatges en negatiu# amb ,uxtaposicions inusuals d-ob,ectes identificables# variant eltemps d-exposició i donant diferents formes a un ob,ecte i movent)los en laexposició.

(@a9ograma $an @a9 '


67/73

(Shadografia '


68/73

(Botograma '


69/73

(ls germans =ragaglia, van ser els mà;ims e;ponents

La !"%"-a!ia a 'a U)i> S"9i%ica%

0l realisme soviètic ve de la ma del comunisme $ue donava suport al cinema i lafotografia. Aix4 es retratava a la classe treballadora# des d-un punt de vista ob,ectiu#real.

A'+B#a)0 R>0c(+)B"% 5a ser un dels art4fex del c")#%$c%i9i#m+ $#: 0s tractavad-ensen9ar a l-ull umà a veure d-una forma diferent# s-ensen9en ob,ectes normalsdes d-un punt de vista diferent (angles# contrapicats# /enitals# nadir!# i en situacionsinesperades. :i fas fotografies des de diferents punts de vista#S construïmS una novavisió de l-ob,ecte. ?amb@ va fer fotomuntatges i cartells de la Unió :oviètica.


70/73

(sglaons, '


71/73

(Selfportait, '


72/73

(8Vu? és el que fan que les llars d’avui en dia siguin tan diferents, tan

divertits:@ichard Pamilton, '


73/73

ib'i"-a!ia:

BA"10)LXUF :XUG0(+XX"D.!% 3istoria general de la Ootograf4a# 0d. +tedra#*T# Badrid.

2+b-a!ia:

ZZZ.camarassinfronteras.comZZZ.camaracoleccion.esZZZ.ca.vi$uipedia.orgWZiQiWistrialafotografiattp%WWZZZ.monografies.com
http://www.camarassinfronteras.com/http://www.camaracoleccion.es/http://www.ca.viquipedia.org/wiki/hist%C3%B2ria_la_fotografiahttp://www.monografies.com/http://www.camarassinfronteras.com/http://www.camaracoleccion.es/http://www.ca.viquipedia.org/wiki/hist%C3%B2ria_la_fotografiahttp://www.monografies.com/

5.1 orígens, evolució i moviments fotogràfics (1)

Documents