mircea·cartarescu ''un . so mm tétantde valorcom
Post on 28-Mar-2022
0 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Margarita Ballester
novel · la d'Eduardo
cap a on va el món
contemporani • Rache! Cusk tanca tri logia amb
'Prestigio'
. MIRCEA·CARTARESCU
''U' . . ~ n • so mm tétantde valorcom la realitaf' Mircea Cartarescu ha canviat Ro:mani~ per Mallorca durant uns dies. L'autor de 'Solenoide', que _presenta ara el primer volum de la trilogia 'En cegador', a~a de recollir. el premf Formentor, dotat amb 50 .. 0oQ· euros.
~~~~ Jordi No1>9 1_ Fo~entór
"EN ÚLTIMA INSTAN.CIA, AQUESTA TRILOGIAÉS UNDISCURS SOBRE LA MEVAPART DIVINA", EXPLICA
e amina ap1b passes cur tes pero rapides, els ora~os dibuixantun pa rEmtesi al voltant del
' cos - com si ~n qualse vol moment pogués desenfundar una pistola i cosir algú a trets- i amb la mirada encabo riada. Mircea Car tarescu (Bucarest, 1956) té unallar gajornada d' entrevistes que l' espe ra, i després d'un esmorzar frugal i silenciós s'asseu en un deis l'u.xosos sofas de !'Hotel Formentor, acom panyat de la seva traductora al cas tella; Marian Ochoa de Eribe, i res pon a totes les preguntes amb l'en cert i meticulositat habituals. El cowboy sorrut dona pas al'escriptor
complet. La gran majoria de-perso nes~ en canvi, estan tolides". Als seus llibres, i en especial aL'ala es~ querra, Cartarescu es va plantejar com a objectiu despertár el profeta que pQrtava a dins. "Mentre treba llava en aquest volum llegia molts textós de mística zen i hindú, i tam bé la Bíblia -recórda-. Tenint en compte que la meva vocació era fer un llibre total s'hftroben des de les capes més baixes dé la vida fins a les més al tes. Havia de mostrar la part metafísica i teologíca: en última ins~. tancia, aquesta trilogí-a és un discurs sobre la meva part divina".· -
. l'ESCRIPTOR
Una família conflictiva capac;. d'acrobacies -lingüístiques El pre'text narrátiu d' Encegadorés com Solenoide (Periscópi 1 Impedi~ mínim. Un narrador en primera per- . · menta, 2017) o ;L'ala esquerra, pri- so na es inira Bu_carest de nit i co rnera pec;a de la trilogía Encegador, men~a a estirar el fil sobre els re obra que va publicar a Romanía en- cords familiars, que apareixen bar tre ell996 i el2007 i que el va impul-:. . rejats amb el fastuós món oníric de. sar cap a la consagracióinternacio- !'autor, pie. a vessar 4'imatges que nal. "El passat ho és tot, el futur no combinen bellesa i moilstruositat, és res, no existeix cap altre sentit del delicadesa i escatología "El pare i la temps", hi llegím. AE'ala esquerra, mare són dues de les línies de forc;a Cartarescu és capbussa en els seus importants delllibre, que en molts propis records pertreure'n 500 pa- . aspectes són antagoniques - diu- . A gínes que fluctuen entre realitat, L'alaesquerrahiapareixsobretotla somni i:.deliri visionari. mare, relacionada anib la infantesa
"En un deis seus textos, Oliver de.l:p.arrador,unaespeciedeparadís, Sacks descrivia una curiosa ceguesa si ho comparéssim ambla Divina Co segons la qual determinades perso- media de Dante. Al volWÍl central in nes només veien la part dreta o es- dago sobr!'! mi mateix: és el me u pur querra del món -explica-. L'ésser gatori. Finalment, la trilogía es tan huma té aquest problema si pensem ca amb un pamflet violent, una sa en la seva capacitat nul·la de mirar tira en la línia de Jonathan Swift, cap al futur. N<;>més és capac; d'~a- protagonitzada pel pare. Se centra litzar el passat. Hi ha excepcions, es- sobretot en els anys del comunisme. ciar, com ara Tiresies, que podia Només m'hi podia aéostar des d'un predirfetsfuturs.Desdelmeupunt punt de vista grotesc. Em recorda de ~sta, algú com Tiresies és sa i Yo; el Supremo, d' Augusto Roa Bas-
DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018 ara
tos, iEl otoño del patriarca, de Gabri el García Márquez''.
Comja passava a Solenoide o Lu lú (1994), aL'ala esquerra abunden les dualitats. "Hauríem de recordar amb els testicles i estimar amb el cervell", escriu Cartarescu en un deis capítols dedicats a explorar les sirpetries del cos huma. "La meva obsessió ésa conseguir una visió to tal - admet- .Aquests últims anys la teoria literaria es flxa en aquelles novel·les maximalist~s que volen contenir un món sencer en el ter reny narra ti u, filosofic i poetjc. Se les considera sovint postmodernes. Jo ambiciono una mirada cap enfo ra pero també interior. Si m'hagués de· definir d'alguna manera seria
· coma neoromantic". Per que? ''Per que pe:r a mi un somni té tant de va lor com la realitat". ·
Una vida cartografiada Aquést viatge cap a les profunditats · d'ell máteix li permet escriure sen se retocar ni una línia. Cartarescu tampoc necessita documentar-se, encara que orienti les seves lechlres inconscientment cap a la materia deis seus llibres, sempre e:¡qJosada amb gran luxe de detalls. "AEncega dor són més importants que en cap altre lloc -diu- . Són com els frag-
. 1
ara DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018
ments d'un fract.al. Si te n'allunyes sis veuries el dibuix sencer de la me va vida". Des.deLulú Cartarescu no ha deixat de furgar en ell mateix, ja
· sigui a través de la ficció o dels die taris. A Romania n'acaba d'aparEd xer l' últim volum. "Escric aquest di ari des dels 17 anys, i ara mateiJ¡; tinc: 25 quadems d'urtes 400 pagines, ca-
. dascun ple de material -explica-. Podria dir que tinc gran part d~ la meva vida cartografiada".
Les artels de la seva obra cal t'ro bar-les en la poesia, no només per que és el genere amb el qual es va donar a coneixer als 80, sinó perque encara ara les seves frases agafen la cadencia dels versos. D' aquesta pri mera cara creativa, una porta d'en trada molt recomanable és Res, pu blicat a Lléonard Muntaner, amb traducció de Xavier Montoliu. A14 d'agost (tot escoltant 'Woman? es crivia: "Sorilriu-me i tot se me'n fot 1 ~o vull res d'altre al ¡p.Ón 1 no v'ulJ. el premi Nobe'l i no vull escriure cap més ratlla". M entre !'academia sue ca delibera -el proxim Nobel no_ es donarafins ~ l'o~tubre del 2019-, Cartarescu ha recollit enguany el premi Formentgr~ dotat amb 50.000 euros, i viatjara al novembre a Lübeckper rebre el premi Thomas Mann, que n'hi oferira 25.000.~
MIRCEA CARTARESCU
AL'HOTEL FORMENTOR.
ISAACBUJ
Cinc visions expertes · · sobre l'obra de l'autor de 'Solenoide' --················································································ Francisco Ferrer Lerín ESCRIPTOR 1 MEMBRE DELJURAT DEL PREMI FORMENTOR
Després de Besos lwm.anos (.Anagrama, 2018), Ferrer Lerín esta a puntdepublicarnoupoemariaTusquets.Comamembredeljurat
delpremiForm.entor,destacadel'obradéMirceaCar tarescu "l'eXuberlmcia indesxifrable deis seus lli-
sigui unautornierOtieni~lasexualitat és moltp~ten la sevaliteratura.".
___ _., ............ ................................................................... . AntOnia Escanden Tur TRADUCTORA
La traductora de Solenoide i L'ala esquerra -tots dos a Periscopi- va trepitjar Romania per primer cop el2005. "Hi vaigferun Eras mus -recorda-. Tres anys després hi vaigtor narcomalect.orad'espányol,im'hivaigquedar fins al2011". Durantaquellaestada vallegirpo etes com Nikita Stanescu i Marin Sorescu. Tam béCartarescu.Hac:ledicatelsdosúltimsanysaocupar- se de dues de les novel· les més ambiciosesde l'autór: "La sevaobra ésd'unagranoriginalitattematicaiestiñstica.&:ploraelromanes · fins a uns Iímits als qua,ls potser cap altre escriptor haarribat".
' Fa més d'una decada queEnrique Redel va apostarper Cartares- cu quan treballava aFunambulista. Por qué nos gustan las muje
res -també en cataJ.a a LleonardMuntaner-va ser el primer de la desena de títols que n'ha acabat
seJ;Vint des d'Impedimenta. "La meva estra tegia era ciaríssima: comen~ per llibres accessibles com El ruleti.sta i Nostalgia i anarcapalacomplexitat-a~et-.Lacríti caliterma els va anar rebent molt bé, i amb
Solenoide hi ha hagut una gran resposta per part del públic. N'hem venut 15.000 exem
plars, més que en l'edició original romanesa".
;--·········································· ······································ Ani()l Ra:tel EDITOR DE PERISCOPI
El bon olfacte editorial d' Aniol Rafelja ha estat recompensat diverses vegades amb el premi Llibreter, l'última de les quals va ser aquest 2018 gracies a Teoría general de l'oblit, de J .E. Agualusa. "V3igvolerpubli car Cartarescu perque era una de les moltes mancances importants en catala -diu-. El Vaig descobrir gracies a Impedimenta, i vaigco men~ publicant Solenoideperque és un exemple magnífic. de la seva literaturá, que t'arrossega i hipnotitza". Tot i la gran inversió d'apostar perun llibre de gairebé 900 pagines, n'há aconseguit vendre més de 2.000· exemplars.
--· ·•••• • ••••• •• •• oo ••• •• • •• •••• ••• •••••••••• • • ••••••••••.-•••••••••••••••••••••••
Cada tarda,~ tornadel'institutondonaclasses,Marian Ochoa de En"be dedica unes hores a traduir Cartarescu. "Vaig comen~
el2009 ambEl ruletistai des de llavors noheparat:ja · he comen~t a delirar com els seus personatges",
admet.Graciesalasevatasca,elslectorsenllen gua castellana han pogut accedir al~ de la producció del romanes. "El més difícil és la complexitatpoetica de la seva obra, que gira al voltant de la construcéió de cada frase -diu-.
Destacarla també que té una gran capacltat per trobar metafores excepcionals". Una d'aquestes
. es pot llegir aL'ala esquerra: el cel de capvespre de Bucarestés assimilat ambla dentadura~ de lamare.
43
arallegim·
Formentor explora la. feminitat literaria
J a fa una decada que es va celebrar la primera edició de les noves converses de Formentor. "i::obje~tiu era fer perviure un esperit
literari de dihleg, una cita anual en que la conversa tranqtii.Ha entre ' gentintel·ligentfoselmotor",expli ca Basilio Baltasar. Les converses tambe miraven cap a les jornade's nútiques que s'hi van celebrar entre el1959 i el196Í, espero nades per es criptors com Camilo José Cela i edi tors com Carlos Barral. Si el lema de la trobada del2017 era masculí,Bo hemis, mags i_rodamons, el d'aquest any mira frontalment cap a la femi nitat. Verges, deesses ífetilleres rei-. vindicara la vigencia d'arquetips com el de Medea, que representa "la fúria de la dona tra!da"; Fedra, "el desastre de l'amor terrible"; Elec tra, "la venjan~a", i Antígona, que sempre "va tenir una gran fidelitat cap als morts".
: El programa de conferencies i taules rodones d'aquest any se ce lebra des d'avui i fins diumenge a la tarda a !'Hotel Formentor de Po llen9a. A la sessió dedicada ·a les bruixes (dissabte, 10.30 h), 1' escrip-
- .. '
;
~ .
.-
novel · la d'Eduardo
cap a on va el món
contemporani • Rache! Cusk tanca tri logia amb
'Prestigio'
. MIRCEA·CARTARESCU
''U' . . ~ n • so mm tétantde valorcom la realitaf' Mircea Cartarescu ha canviat Ro:mani~ per Mallorca durant uns dies. L'autor de 'Solenoide', que _presenta ara el primer volum de la trilogia 'En cegador', a~a de recollir. el premf Formentor, dotat amb 50 .. 0oQ· euros.
~~~~ Jordi No1>9 1_ Fo~entór
"EN ÚLTIMA INSTAN.CIA, AQUESTA TRILOGIAÉS UNDISCURS SOBRE LA MEVAPART DIVINA", EXPLICA
e amina ap1b passes cur tes pero rapides, els ora~os dibuixantun pa rEmtesi al voltant del
' cos - com si ~n qualse vol moment pogués desenfundar una pistola i cosir algú a trets- i amb la mirada encabo riada. Mircea Car tarescu (Bucarest, 1956) té unallar gajornada d' entrevistes que l' espe ra, i després d'un esmorzar frugal i silenciós s'asseu en un deis l'u.xosos sofas de !'Hotel Formentor, acom panyat de la seva traductora al cas tella; Marian Ochoa de Eribe, i res pon a totes les preguntes amb l'en cert i meticulositat habituals. El cowboy sorrut dona pas al'escriptor
complet. La gran majoria de-perso nes~ en canvi, estan tolides". Als seus llibres, i en especial aL'ala es~ querra, Cartarescu es va plantejar com a objectiu despertár el profeta que pQrtava a dins. "Mentre treba llava en aquest volum llegia molts textós de mística zen i hindú, i tam bé la Bíblia -recórda-. Tenint en compte que la meva vocació era fer un llibre total s'hftroben des de les capes més baixes dé la vida fins a les més al tes. Havia de mostrar la part metafísica i teologíca: en última ins~. tancia, aquesta trilogí-a és un discurs sobre la meva part divina".· -
. l'ESCRIPTOR
Una família conflictiva capac;. d'acrobacies -lingüístiques El pre'text narrátiu d' Encegadorés com Solenoide (Periscópi 1 Impedi~ mínim. Un narrador en primera per- . · menta, 2017) o ;L'ala esquerra, pri- so na es inira Bu_carest de nit i co rnera pec;a de la trilogía Encegador, men~a a estirar el fil sobre els re obra que va publicar a Romanía en- cords familiars, que apareixen bar tre ell996 i el2007 i que el va impul-:. . rejats amb el fastuós món oníric de. sar cap a la consagracióinternacio- !'autor, pie. a vessar 4'imatges que nal. "El passat ho és tot, el futur no combinen bellesa i moilstruositat, és res, no existeix cap altre sentit del delicadesa i escatología "El pare i la temps", hi llegím. AE'ala esquerra, mare són dues de les línies de forc;a Cartarescu és capbussa en els seus importants delllibre, que en molts propis records pertreure'n 500 pa- . aspectes són antagoniques - diu- . A gínes que fluctuen entre realitat, L'alaesquerrahiapareixsobretotla somni i:.deliri visionari. mare, relacionada anib la infantesa
"En un deis seus textos, Oliver de.l:p.arrador,unaespeciedeparadís, Sacks descrivia una curiosa ceguesa si ho comparéssim ambla Divina Co segons la qual determinades perso- media de Dante. Al volWÍl central in nes només veien la part dreta o es- dago sobr!'! mi mateix: és el me u pur querra del món -explica-. L'ésser gatori. Finalment, la trilogía es tan huma té aquest problema si pensem ca amb un pamflet violent, una sa en la seva capacitat nul·la de mirar tira en la línia de Jonathan Swift, cap al futur. N<;>més és capac; d'~a- protagonitzada pel pare. Se centra litzar el passat. Hi ha excepcions, es- sobretot en els anys del comunisme. ciar, com ara Tiresies, que podia Només m'hi podia aéostar des d'un predirfetsfuturs.Desdelmeupunt punt de vista grotesc. Em recorda de ~sta, algú com Tiresies és sa i Yo; el Supremo, d' Augusto Roa Bas-
DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018 ara
tos, iEl otoño del patriarca, de Gabri el García Márquez''.
Comja passava a Solenoide o Lu lú (1994), aL'ala esquerra abunden les dualitats. "Hauríem de recordar amb els testicles i estimar amb el cervell", escriu Cartarescu en un deis capítols dedicats a explorar les sirpetries del cos huma. "La meva obsessió ésa conseguir una visió to tal - admet- .Aquests últims anys la teoria literaria es flxa en aquelles novel·les maximalist~s que volen contenir un món sencer en el ter reny narra ti u, filosofic i poetjc. Se les considera sovint postmodernes. Jo ambiciono una mirada cap enfo ra pero també interior. Si m'hagués de· definir d'alguna manera seria
· coma neoromantic". Per que? ''Per que pe:r a mi un somni té tant de va lor com la realitat". ·
Una vida cartografiada Aquést viatge cap a les profunditats · d'ell máteix li permet escriure sen se retocar ni una línia. Cartarescu tampoc necessita documentar-se, encara que orienti les seves lechlres inconscientment cap a la materia deis seus llibres, sempre e:¡qJosada amb gran luxe de detalls. "AEncega dor són més importants que en cap altre lloc -diu- . Són com els frag-
. 1
ara DISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018
ments d'un fract.al. Si te n'allunyes sis veuries el dibuix sencer de la me va vida". Des.deLulú Cartarescu no ha deixat de furgar en ell mateix, ja
· sigui a través de la ficció o dels die taris. A Romania n'acaba d'aparEd xer l' últim volum. "Escric aquest di ari des dels 17 anys, i ara mateiJ¡; tinc: 25 quadems d'urtes 400 pagines, ca-
. dascun ple de material -explica-. Podria dir que tinc gran part d~ la meva vida cartografiada".
Les artels de la seva obra cal t'ro bar-les en la poesia, no només per que és el genere amb el qual es va donar a coneixer als 80, sinó perque encara ara les seves frases agafen la cadencia dels versos. D' aquesta pri mera cara creativa, una porta d'en trada molt recomanable és Res, pu blicat a Lléonard Muntaner, amb traducció de Xavier Montoliu. A14 d'agost (tot escoltant 'Woman? es crivia: "Sorilriu-me i tot se me'n fot 1 ~o vull res d'altre al ¡p.Ón 1 no v'ulJ. el premi Nobe'l i no vull escriure cap més ratlla". M entre !'academia sue ca delibera -el proxim Nobel no_ es donarafins ~ l'o~tubre del 2019-, Cartarescu ha recollit enguany el premi Formentgr~ dotat amb 50.000 euros, i viatjara al novembre a Lübeckper rebre el premi Thomas Mann, que n'hi oferira 25.000.~
MIRCEA CARTARESCU
AL'HOTEL FORMENTOR.
ISAACBUJ
Cinc visions expertes · · sobre l'obra de l'autor de 'Solenoide' --················································································ Francisco Ferrer Lerín ESCRIPTOR 1 MEMBRE DELJURAT DEL PREMI FORMENTOR
Després de Besos lwm.anos (.Anagrama, 2018), Ferrer Lerín esta a puntdepublicarnoupoemariaTusquets.Comamembredeljurat
delpremiForm.entor,destacadel'obradéMirceaCar tarescu "l'eXuberlmcia indesxifrable deis seus lli-
sigui unautornierOtieni~lasexualitat és moltp~ten la sevaliteratura.".
___ _., ............ ................................................................... . AntOnia Escanden Tur TRADUCTORA
La traductora de Solenoide i L'ala esquerra -tots dos a Periscopi- va trepitjar Romania per primer cop el2005. "Hi vaigferun Eras mus -recorda-. Tres anys després hi vaigtor narcomalect.orad'espányol,im'hivaigquedar fins al2011". Durantaquellaestada vallegirpo etes com Nikita Stanescu i Marin Sorescu. Tam béCartarescu.Hac:ledicatelsdosúltimsanysaocupar- se de dues de les novel· les més ambiciosesde l'autór: "La sevaobra ésd'unagranoriginalitattematicaiestiñstica.&:ploraelromanes · fins a uns Iímits als qua,ls potser cap altre escriptor haarribat".
' Fa més d'una decada queEnrique Redel va apostarper Cartares- cu quan treballava aFunambulista. Por qué nos gustan las muje
res -també en cataJ.a a LleonardMuntaner-va ser el primer de la desena de títols que n'ha acabat
seJ;Vint des d'Impedimenta. "La meva estra tegia era ciaríssima: comen~ per llibres accessibles com El ruleti.sta i Nostalgia i anarcapalacomplexitat-a~et-.Lacríti caliterma els va anar rebent molt bé, i amb
Solenoide hi ha hagut una gran resposta per part del públic. N'hem venut 15.000 exem
plars, més que en l'edició original romanesa".
;--·········································· ······································ Ani()l Ra:tel EDITOR DE PERISCOPI
El bon olfacte editorial d' Aniol Rafelja ha estat recompensat diverses vegades amb el premi Llibreter, l'última de les quals va ser aquest 2018 gracies a Teoría general de l'oblit, de J .E. Agualusa. "V3igvolerpubli car Cartarescu perque era una de les moltes mancances importants en catala -diu-. El Vaig descobrir gracies a Impedimenta, i vaigco men~ publicant Solenoideperque és un exemple magnífic. de la seva literaturá, que t'arrossega i hipnotitza". Tot i la gran inversió d'apostar perun llibre de gairebé 900 pagines, n'há aconseguit vendre més de 2.000· exemplars.
--· ·•••• • ••••• •• •• oo ••• •• • •• •••• ••• •••••••••• • • ••••••••••.-•••••••••••••••••••••••
Cada tarda,~ tornadel'institutondonaclasses,Marian Ochoa de En"be dedica unes hores a traduir Cartarescu. "Vaig comen~
el2009 ambEl ruletistai des de llavors noheparat:ja · he comen~t a delirar com els seus personatges",
admet.Graciesalasevatasca,elslectorsenllen gua castellana han pogut accedir al~ de la producció del romanes. "El més difícil és la complexitatpoetica de la seva obra, que gira al voltant de la construcéió de cada frase -diu-.
Destacarla també que té una gran capacltat per trobar metafores excepcionals". Una d'aquestes
. es pot llegir aL'ala esquerra: el cel de capvespre de Bucarestés assimilat ambla dentadura~ de lamare.
43
arallegim·
Formentor explora la. feminitat literaria
J a fa una decada que es va celebrar la primera edició de les noves converses de Formentor. "i::obje~tiu era fer perviure un esperit
literari de dihleg, una cita anual en que la conversa tranqtii.Ha entre ' gentintel·ligentfoselmotor",expli ca Basilio Baltasar. Les converses tambe miraven cap a les jornade's nútiques que s'hi van celebrar entre el1959 i el196Í, espero nades per es criptors com Camilo José Cela i edi tors com Carlos Barral. Si el lema de la trobada del2017 era masculí,Bo hemis, mags i_rodamons, el d'aquest any mira frontalment cap a la femi nitat. Verges, deesses ífetilleres rei-. vindicara la vigencia d'arquetips com el de Medea, que representa "la fúria de la dona tra!da"; Fedra, "el desastre de l'amor terrible"; Elec tra, "la venjan~a", i Antígona, que sempre "va tenir una gran fidelitat cap als morts".
: El programa de conferencies i taules rodones d'aquest any se ce lebra des d'avui i fins diumenge a la tarda a !'Hotel Formentor de Po llen9a. A la sessió dedicada ·a les bruixes (dissabte, 10.30 h), 1' escrip-
- .. '
;
~ .
.-
top related