la edad media en cataluña y aragón

L’EDAT MITJA A CATALUNYA I

ARAGÓ

Santi Alarcón i Irene Lucena

INTRODUCTION

We are going to talk about the High and Late Middle Ages in

Catalonia and The Crown of Aragon.

First, we got the information, then we synthesize the information

and we made schemes. We also found pictures in WebPages

provided by the teacher. Finally we made the slides.

We found the information in the WebPages provided by Rosa

Matalí, in our notes and in the history book.

TEMA 4: ELS ORÍGENS DE

CATALUNYA

POLÍTICAINTERIOR

-Primers comtats catalans

•1er comtats catalans nomenats pels francs.

•Després es fan hereditaris. Primer pas Guifré el Pelós.

•Borrell II demana ajuda al rei de França quan Almansor destrueix

Barcelona, però li negà.

Independència de França (988)

-Formació Corona d’Aragó

• Peronella Ramon Berenguer

↑ ↑

Filla rei d’Aragó Comte Barcelona

Unió Catalunya i Aragó

EXTERIOR

•Ser via per protegir la frontera

del sud, on es trobaven els

musulmans.

•Va ser creada pels reis francs.

•Arribava des de Barcelona fins a

Pamplona.

Marca hispànica

Occitània

• Impuls econòmic (SXI). Això va iniciar la expansió a Occitània (1069)

Ramón Berenguer I

•Causes favorables

•Ramón Berenguer III Dolça Provença

(1112)

•Adquisició de drets sobre terres occitànies.

•Annexió per motiu d’herència de territoris.

•S XIII Rei França vol recuperar terres.

•Pere I + nobles occitans V.S francesos.

•Victòria: LLuis IX de França a Batalla de Muret.

SOCIETAT

Característiques:

Primera meitat S XI Procés de feudalització.

Senyor feudal

dona un feu impostos, ajuda militar i fidelitat

vassall

•casa comtal de Barcelona cap del sist. Feudal català.

•Governadors barons (càrrec hereditari)

•Pagesos esdevenen serfs.

Relacions amb els musulmans

Comtes envien ambaixades a Còrdova. Estableixen relacions

comercials i culturals.

Pacten 1010 catalans defensen al califa d’un atac dels berbers.

Poc a poc, els comtes van anant baixant la frontera.

1035 Desmembració califat de Còrdova. Comtes de Barcelona i

Urgell exigeixen el pagament de tributs (pàries).

ECONOMIA

Creixement econòmic i urbà (S XI).

Característiques: progressos tècnics

Augment producció agrícola ampliació terres de conreu

• artesania avenç a les ferreries.

• comerç interior per millorar agricultura

•Creació mercats rurals

•Augment població a les ciutats.

•Bon comerç Catalunya és un lloc de pas entre Al-Andalus i

Europa.

LA CRISI AL S XIV

1348 Pesta Negra

Senyors feudals mals usos pagesos degut als seus mals ingressos.

Mor Martí I l’Humà. Dos candidats Ferran Antequera (Trastàmara)

Jaume Urgell

Guanya en Ferran pel Compromís de Casp (1412)

Lluites socials i polítiques (1455-1485)

Enfrontaments

Pagesos emigren a la ciutat = despoblament rural.

Problemes alimentació

Revolta dels Remences (1462)

Biga v.s Busca

La guerra civil (1462-1472)

CULTURA (romànica)

A les ciutats i al camp

Arquitectura característiques Grans proporcions

Planta basilical

Complement decoratiu d’arquitectura

Escultura La fusta policromada era molt utilitzada.

La decoració és a l’àbsis,

Pintura als murs i a les taules.

ANNEXE

Origen d’Aragó

i de Pamplona

• S. IX Hispans de Jaca fan fora als francs

d’Aragó.

Els Arista fan fora als francs de

Pamplona.

•S. X Aragó s’annexa a Pamplona.

Regna Sanç Garcés II.

•S. XI Sanç Garcés III reparteix els

territoris entre els seus fills:

•Garcia, Navarra.

•Ferran, comtat de Castella.

•Ramír, comtat d’Aragó.

•Gonçal, Sobrarb i Ribagorça.

TEMA 5: CATALUNYA DINS LA

CORONA D’ARAGÓ (S XIII-XV)

POLÍTICA

Exterior

Territoris conquerits

Mallorca València Mediterrània

Jaume I Jaume II

Consolat de Mar

Era un tribunal.

Representant de la ciutat amb poder judicial cònsol.

Primer Consolat de Mar Barcelona (1260)

XIV Barcelona 42 Consolats de Mar.

Interior

Institucions del

govern

•Corts Oligarquia constitucions

3 tipus de lleis capítols de cort

actes de cort

braç reial (burgesia), nobles i clergat.

•Generalitat recaptar impostos (generalitats)

l’antic nom era diputació.

Es trobava a les ciutats.

5 consellers a cada ciutat

•Consells municipals

consell de Cent

SOCIETAT

Grups socials

Privilegiats

Noblesa

Clero

No privilegiats

Mà major (burgesos rics)

Mà mitjana ( mercaders, artistes i artesans de prestigi)

Mà menor (artesans, obrers, pagesos i pobres).

ECONOMIA

Població augmenta entre els segles XII-XIII a causa de la millora

econòmica.

Activitats econòmiques

Agricultura Gran expansió S XIII per l’augment de la

superfície conreada.

Activitat artesana Per cobrir necessitats humanes o productes de

luxe.

Comerç Activitat més important.

És la base de la prosperitat econòmica.

1250-1350

més prosperitat econòmica

CULTURA

Art gòtic

Arquitectura religiosa.

Arquitectura

Arquitectura civil.

Escultura XIV màxima esplendor.

Pintura : Dominà la pintura

lineal i la italiana.