BUTLLETÍ

1

CASAL DELS CATALANS DE CALIFORNIA

El Butlletí. Número 43. Edició de Tardor. Octubre 1998PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009. Tel (310) 640 88 47. Email 105333.325@compuserve.com

ÍNDEX

Words of the President

The September 1998 Fall Aplec was a greatsuccess, both in organization and in distribu-tion of duties. I must congratulate every oneof you for making such a success possible. Forthat I want to thank you very much. We shouldtake it upon ourselves to serve with honor andenthusiasm instead of considering it a duty.

We will have a general meeting In January sothat we can plan and distribute the duties forthe entire year. In this manner everything islikely to function much better. I’m encour-aged by the efforts put in by Montserrat Jason,Pere Garriga, Joan Comellas, Maria Alba andPaco as well as the new fellowship students.All of us want to extend a hearty welcome tothe new fellows, Cesar Alvaro Mercadal,Cristian de Haro Carbonell and Jordi RosGiralt. And I want to thank Jose Pulido andFrancisco J. Lopez Dekker (Paco) for their con-tributions to the Casal in their stay with usand we wish them success in their new field ofstudies.

Pete Balsells

Paraules del President

L’Aplec de Tardor al Setembre de 1998 va ser ungran èxit, tant en organització com en distribucióde tasques. Haig de felicitar tothom per fer pos-sible aquest succés. Per això us vull donar lesgràcies. Ens hauríem de proposar de fer aquestsserveis amb orgull i entusiasme en comptes deconsiderar-ho un deure.

Hi haurà una assemblea general al Gener, en laqual podrem planejar i distribuir les tasques per atot l’any. D’aquesta manera tot hauria de funcionarmolt millor. Estic encoratjat per l’esforç de laMontserrat Jason, en Pere Garriga, en JoanComellas, la Maria Alba i el Paco, així com eldels nous becaris. Tots nosaltres volem donar unacàlida benvinguda als nous becaris, Cesar AlvaroMercadal, Cristian de Haro Carbonell i Jordi RosGiralt. També vull agrair al José Pulido i en Fran-cisco J. López Dekker (Paco) per les sevescontribucions al Casal durant la seva estada ambnosaltres, i els desitgem èxit en els seus respectiusnous camps d’estudi.

Pete Balsells

Paraules del President (1)Casal (2-5)Viatges d’aquí i d’allà: Tibet and the Forbidden City of Lhasa (6-7) Vallbona de les Monges (8-9)Història de Catalunya: Epítom de la Guerra Civil d’Espanya (10-11)Fa quaranta-un butlletins (12)Cultura i Espectacles: Ells decideixen (13) El retorn de l’emigrant (13)Summary (14-15)Miscel.lània (15)La veu d’en David Serrat (16)

Casal

2

Els nostres aplecs són l’esdeveniment mes important delCasal. Han sigut la constant de les nostres activitats socialsa través dels anys. Voldria escriure aquestes quatre ratlles pera ressaltar la seva importància.

La paraula aplec és una paraula catalana i ve de l’acciód’aplegar, reunir, congregar. És, doncs, bàsicament una reunióde gent. Ho explico perquè a l’últim aplec, parlant amb un,em donava a entendre que era un nom anglès, potser unacorrupció de “picnic”! ACatalunya els aplecs hansigut manifestacionspopulars que han tingutuna llarga tradició. Sóngairebé sempre a l’airelliure i poden obeir amotius religiosos,polítics, cívics, culturals.Tots els que hem viscut aCatalunya tindremrecords nostàlgicsd’algun aplec: ja sigui deromeria a la plaça davantd’una ermita el dia de lacelebració del seu santpatronímic, o per a celebrar una Diada Nacional escoltantinspirades declaracions patriòtiques i entonant himnes comels Segadors, o per a passar-se la tarda ballant sardanes alcamp de l’era d’una masia. I, es clar, un bon àpat no hi potfaltar tampoc. Diuen que els catalans tot ho celebren amb unbon menjar...

Els nostres aplecs els acostumem a tenir sempre al RanchoDominguez, tot i que alguna vegada ens hem congregat enaltres llocs. Fa pocs anys, per exemple, en vam tenir un aSanta Barbara. I va ser ben memorable. Va ser l’any que vampresentar el nostre nou i flamant Grup Dansaire. El RanchoDomínguez, però, ha sigut la seu principal d’aquestestrobades nostres tan especials.

Alguns dels nostres aplecs han sigut inoblidables. El primeraplec del Casal ho va ser per a mi. Va ser el maig del 82 alRancho Dominguez. Encara no hi havia un Casal organitzataleshores. Molts de nosaltres vivíem fa anys a Califòrniacompletament desconnectats de les nostres arrelscatalanes.El trobar-se de cop i volta amb gent que parlava la

llengua dels pares i que havia tingut una experiènciad’immediat identificable, era com descobrir germans perduts.Recordo que vam menjar un senzill pa amb tomàquetpreparat per la Rosaura Ulvestad i que el Pare Joan Coromineses va posar dempeus sobre una taula, ens va donar labenvinguda i ens va animar a repetir l’experiència. Ens vaexplicar que el Rancho pertanyia a un dels soldats de lacompanyia de voluntaris catalans que acompanyava a Gasparde Portolà, fill de Balaguer, cap de la primera expedició de la

Corona Espanyola aCalifòrnia al 1769. I queara era un antic seminaride la seva ordre religiosaclaretiana i, de fet, eracasa seva. Amb una micade imaginació encarapotser podríem sentir-hiel ressò de veus catalanesd’altres temps. El FrankBalaguer, ja en l’últimany de la seva llargaestada a Los Angeles,després ens va recitar unade les seves poesieshumorístiques sobre el

català que es fa un embolic amb l’anglès:

“... Escura’l vol dir esquirol:per dir mitja, es diu que es toquin;no fumis es diu no es moquin;i del carbó en diuen col...”

Des d’aquella primera vegada hem tingut molts aplecs: doscada any, un per la primavera i un altre per la tardor. Me n’heperdut molts pocs. Crec que cadascun ha tingut la sevapersonalitat. I en podria parlar per estona sobre molts d’ells.Preparar els aplecs sempre sembla un munt de feina. I durantl’aplec hi ha força treball a fer per a molts. Però, a la fi,sempre em deixen amb un bon sabor, i no es solament per labona paella que s’ha menjat. Té alguna cosa que veure ambla convivència amb la gent de casa. Sembla que per mésfeina que em porti sempre en trec més del que he posat. Esticsegur que gairebé tothom qui hi col·labora comparteix aquestsentiment.

Pere Garriga

L’Aplec de Tardor

Casal

3

Consell de les Comunitats Catalanes

El dia 28 de juliol es va reunir el Grup de Treball del Consellde les Comunitats Catalanes de l’Exterior al Palau de laGeneralitat. Aquest grup està format per 8 membresrepresentants de casals per una part i de l’Administració dela Generalitat per l’altre. Està presidit per Joaquim Llimona,el Director General de Relacions Exteriors de la Generalitat.

Relacions Exteriors va informar que el PlaInterdepartamental de Casals serà aprovat per laGeneralitat el mes de setembre i seguidament s’enviaràa cada Casal. El Pla recull de forma molt completa,sintètica, i de fàcil comprensió tots els serveis i punts decontacte que estan a la disposició dels Casals.

El llistat d’entitats reconegudes pel Consell, entre elles elnostre Casal, n’inclou ara 62. Sembla haver problemeslegals, potser d’ordre polític, amb el reconeixement defederacions, com la Federació Internacional d’EntitatsCatalanes (FIEC) del que el nostre Casal també en formapart. Això repercuteix en problemes de finançament delFIEC.

Relacions Exteriors confia que ja a començaments de1999 estaran resolts els problemes de format del carnetde membre d’un Casal. Amb la llista de socis tramesapels casals, la Generalitat elaborarà els nou carnets.També a començaments de gener de 1999 es publicarà elnou decret que regularà el marc per a concessions desubvencions. Els representants de casals al consell vanfer força propostes per a aclarir l’avaluació i concessióde subvencions. Es va insistir en que es trameti als casalsun formulari integral de subvencions que inclogui totesles possibilitats (beques, Política Lingüística, BenestarSocial, Residència de Temps Lliure, Cultura Popular,Promoció Cultural, viatges d’artistes via COPEC, ajutsdel COPCA, etc.). La FIEC té previst fer arribar a totesles entitats una fitxa sintètica sobre les alternatives desubvenció abans d’acabar l’any. En l’actualitat 40 casalsarreu del món tenen sèu pròpia i això es tindrà en compteal moment d’atorgar subvencions. Els casals comptenamb el voltant de 18.000 socis. Les entitats amb més sónel de Madrid ,amb 3.000, i els de Mèxic, Buenos Aires (elMontepio) i el de La Havana cadascú amb més de milsocis.

El 2n Congrés Mundial d’Agrupacions Catalanes del Mónestà anunciat pel novembre de 1999. El primer va tenirlloc el 1994. Serà un congrés de reflexió sobre el que hande ser les entitats catalanes de l’exterior al segle 21. Esproposa celebrar durant el congrés un homenatge alsexiliats catalans de la Guerra Civil.

Iolanda Garcia, la responsable de relacions amb el CasalsCatalans, va explicar la proposta de celebrar el proper 20de juny de 1999, a iniciativa de la Fundació Nacional de laSardana i de l’Obra de Ballet Popular, la Sardana queenvolta el Món. Es demana el suport de tots els Casals aaquesta iniciativa ballant sardanes aquell dia de formaordenada, si bé no es pot assegurar la presencia de coblesarreu on es necessitin.

La propera reunió del grup de treball serà el 29 d’octubre de1998.

Assistència sanitària a l’estranger

El consolat d’Espanya ens a tramés un decret (el 1564/1998)del govern espanyol segons el qual es regula l’assistènciasanitària a favor de treballadors espanyols que realitzintreballs pel seu compte a l’estranger.

En el passat el govern ja ha establert normatives per a empararels treballadors emigrants que treballen a compte d’altres o apensionistes beneficiats d’acord a les lleis d’altres Estats.Amb aquest nou decret queden establertes les condicions ibeneficis de la nova llei pels treballadors que treballen pelseu compte. Per a més informes cal dirigir-se al consolat(213 938 0158).

Beques i ajuts de la Generalitat

La Generalitat ens ha tramés una publicació que informaque la CIRIT, el Comissionat per a Universitats i Recerca iels Departaments de la Generalitat han convocat beques iajuts per al 1998, per a donar compliment a les accionsprevistes en el Pla de Recerca per el quadrenni 1997-2000.

La publicació inclou tant programes de foment general de larecerca (formació de investigadors, suports de recerca) comde desenvolupament i transferència de tecnologia (cooperació

Des del Consell

Casal

4

internacional, contractació de professorat, ajuts a acabamentde tesis a l’estranger). Tota la informació continguda en elfullet, a més de les bases de convocatòries i impresos desol·licitud es poden consultar al Web al www.gencat.es/cur .

L’Onze de Setembre

Hem rebut un fullet commemoratiu de l’11 de setembre, FestaNacional de Catalunya. En ell es detallen els orígens de laDiada, la resistència heroica durant el setge de Barcelona de1714, les conseqüències de la derrota, el decret de NovaPlanta i una relació dels cent anys de commemoracions de laDiada. La primera commemoració pública es va escaure el1886 a Barcelona amb una missa a Santa Maria del Mar i unacte públic a càrrec del Foment Catalanista, una entitat decaràcter juvenil i popular, en un local tancat.

L’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, és una cançópopular del segle 17. Parla de la guerra que es produí sisdècades abans que la de la Successió que va acabar amb elsetge de Barcelona. Fou una lluita dirigida per la Generalitatcontra Felip IV d’Espanya i el seu home de confiança, elcomte duc d’Olivares. La lletra de l’himne és de l’any 1899d’Emili Guanyavents:

Catalunya, triomfant,tornarà a ser rica i plena!Endarrere aquesta gentTan ufana i tan superba!Bon cop de falç!Bon cop de falç, defensors de la terra!Bon cop de falç!

Pere Garriga

Suposo que molts de vosaltres ja sabreu que en Josep Salva-dor va morir fa pocs dies. M’ho va comunicar la Nuri Andreu.Per l’Aplec de Tardor ja ens havíem assabentat que es trobavamalament. Era un incondicional del Casal. Havia sigut elnostre tresorer per un parell d’anys quan començàvem. Vaassumir aquest càrrec perquè volia col·laborar en el quepogués. No era que la comptabilitat li vingués gaire, ni quevolgués figurar. Totes les cartes als socis les tenia que escriurea mà. Però tenia una gran voluntat i volia col·laborar i afegir-hi el seu petit gra.

Quan ens va visitar el President Pujol en aquell famós aplecde Primavera del 86, em va dir, amb l’emoció del dia, que sil’ajudaven uns quants socis es comprometia a alçar, als jardinsdel Rancho Dominguez, una gran barbacoa de pedra per acommemorar la diada. Més tard la seva dona em va demanarque li tragués del cap aquest oferiment doncs la seva edat isalut ja no estava a l’altura de la tasca. Havia sigut un homegran i ferm, de tracte clar i directe. Li va tocar viure i lluitarde valent a la guerra civil: republicà, capità d’una brigadade metralladores. Fou un bon marit i un pare orgullós quesempre tenia alguna cosa bona que contar sobre el que havienfet els seus fills.

En els últims anys no el veiem gaire a les nostres festes. Se

n’havia anat a viure a Apple Valley i la seva salut anavadecaient. Amb tot, l’any passat va decidir que volia tornar acelebrar amb nosaltres un aplec. Va venir amb la dona i elsseus cunyats inseparables, la seva filla i neta. Va arribar, comsempre, dels primers. Em va preguntar si em podia ajudar.Estava emocionat amb el contacte altra vegada amb amicscatalans. L’emoció, però, no la va poder suportar. Es vadesmaiar poc abans de que comencéssim els balls. Van venirels bombers, l’ambulància i els paramedics. I se’l van enduramb més honors que ni el President Pujol va gaudir. Em vadir després per telèfon, amb bon humor, que gràcies a aquelldesmai a l’hospital li van curar un mal que no sabia quetenia. I ara es trobava mes be del que s’havia trobat en anys.Va ser l’ultima vegada que vaig parlar amb ell. A la fi vamorir d’una altra cosa.

Que be que ens aniria tenir mes Josep Salvadors pel mon.

Pere Garriga

In Memoriam d’en Josep Salvador

Casal

5

Grup Dansaire Catalunya

El Grup Dansaire esta demostrant la valia del nostre folklorecatalà a Califòrnia, crec que és el nostre deure aplaudir labona feina que aquests fan en honor a la nostra terra.

Crec també que no estaria de més donar les gràcies per l’esforçde les persones que componen el grup, i no cal que dubtemde la bona voluntat que tots hi posen, dedicant cadadiumenge quatre hores d’assaig per poder presentar aquestsballets tan bonics, no tan sols en els nostres Aplecs, sinótambé allà on són demanats a actuar, quedant tothommeravellats amb les seves actuacions.

Gràcies a la família Andreu, a les germanes Rosa Maria iJosefina, a la Teresa, al Harvey, a l’Anselm, a la Carme i lanena Anna, així mateix a l’Alfons i l’Emili, i en especial alPere Garriga per la seva desinteressada aportació a les nostrespresentacions.

Gràcies també al Casal dels Catalans de Califòrnia, pel seusuport de tota mena. També hem d’agrair a les organitzacionsde Catalunya, al programa de Sardamania i a l’Associacióper la Dansa Tradicional dels Països Catalans, els que perInternet divulguen tota l’activitat del nostre Grup DansaireCatalunya.

Joan Comellas

Premi a la pàgina web del Grup Dansaire

La comissió de premis (Secció Internet) de l’Associació perla Dansa Tradicional dels Països Catalans, té l’honord’anunciar que la pàgina de l’Esbart Dansaire Català deCalifòrnia ha obtingut el primer premi a la

Informació, “ Castanyoles d’Or “.

Podeu consultar aquesta informació a la pàgina web del’Associació,http://www.webperu.com/accesopolis/zonatour/1024/premis.html

El Butlletí

La web es renova

Degut a l’evolució de les tecnologies i a les necessitatscanviants en el mon de les telecomunicacions, hem cregutnecessari el canvi de l’actual pagina web. En aquests mo-ments ens trobem dissenyant la nova estructura i contingutsd’aquesta web. Per aquest motiu, ens agradaria que tothomdonés la seva opinió. En principi s’ha pensat en una paginainicial de benvinguda que doni accés a tota la informaciócontinguda en la web. En concret, l’índex que proposem esel següent:

Historia del CasalActivitats (Grup dansaire, Beca Balsells)Butlletí on lineOrganització (Estatuts, Directiva, Socis)Informació de Catalunya i L.A. (Vilaweb, Cat. Radio, ElPeriódico,…)Properes activitats del CasalViure a Califòrnia

Ens agradaria que qualsevol informació o idea que tingueul’envieu a qualsevol de les següents adreces electròniques:

jros@ece.uci.edu, cdeharo@uci.edu

Esperem que la nova web estarà disponible cap a mitjans deDesembre. Mentrestant podeu seguir gaudint de l’actualpagina web a:

http://www.eng.uci.edu/~balsells/casal/

Aprofitant l’avinentesa, els nous becaris trameten la més cor-dial salutació a tots els integrants del Casal.

Jordi Ros GiraltCristian de Haro Carbonell

6

Tibet is located high, in the Himalayas, north of Nepal, andbordering India on the Northwest side. Tibet is withinPeople’s Republic of China, as an autonomous region. Chinaoccupied Tibet in 1959 and since then has been part of China–unwillingly, but part of China. It is a very ancient land withvery ancient ways. All people in Tibet, approximately 3 mil-lion, are Buddhist and they profess such religion religiously.The capital of Tibet is Lhasa, which accounts for approxi-mately 300,000 inhabitants.

Prior to the invasion of Tibet by China, Tibet was a feudalstate, meaning that thepower laid with theDalai Lama, who wasthe head of the State aswell as head of the Bud-dhist religion in Tibet.Power emanated fromvery few families and therest were servants, whoworked at the will oftheir lords.

Prior to 1959, the wheelhad not been inventedin Tibet, meaning thatevery mode of move-ment was done by handlabor, donkey, or yak.Yak is an animal similarto a water buffalo, butsmaller, that lives at el-evations higher than 10,000 feet. The average altitude of thecities in Tibet is approximately 12,500 feet, with many passesbeing as high as 16,500 feet.

Prior to 1959, there was only one road in the entire countryand it was within the city limits of Lhasa. Lhasa was forbid-den to foreigners and entry into the city by others was bypilgrimage or to serve the Dalai Lama or to the lords underhis command.

The Dalai Lama is selected at an early age, around five, by agroup of lords, which prepare his education and during theperiod of time of early age to adulthood, the country is ruledby regency. At present, the Dalai Lama of Tibet is in exile,since he fled during the occupation of his country in 1959,

and now resides in India. The Chinese committed manyatrocities during the occupation and destroyed thousands ofmonasteries. Thousands of monks were killed and many morefled to India, where they obtained refuge. The Chinese con-sider the monks parasites, as they live from others whilecontributing little to the well being of the country, except, ofcourse, providing support to the religion and a perpetualway of life, which benefited few at the expense of many.

Tibet is a country in motion, but motion is extremely slow.The capital city was visited by the American correspondent,

Lowell Thomas at theinvitation of the 13th

Dalai Lama around1948 and I remember,vividly, his reportingfrom the capital. Itshould be rememberedthat to go to Lhasa,there were only paths,which was quite anundertaking.

Lhasa is the site of gov-ernment and the headof the Buddhist reli-gion in Tibet. The gov-ernment building andpalace is the Potola, animmense building lo-cated on a hill over-looking a portion of

the city of Lhasa. It is a structure that dates from the 7th

Century with additions made in the 15th or 16th Century. It isdifficult to imagine how the place was built when one con-siders the few tools the people had.

Tibet still remains a remote area. The city of Lhasa is becom-ing a modern metropolis, although extremely slowly. It has avery nice airport and many tourists go into Lhasa. Outside ofLhasa, there are very few roads and the few roads are whatyou would call impassable, although there is a considerableamount of traffic by four wheel drive vans and trucks con-necting Lhasa with the cities of Shigatse and Gyangtse –both visited by me during my 10 days in Tibet. The cities ofGyangtse and Shigatse are located approximately 130 milesfrom Lhasa, but those miles are indeed tough, since it took

TIBET AND THE FORBIDDEN CITY OF LHASAVisit by Pete Balsells (sr.) and Donna Dawson, September 1998.

Viatges d’aquí i d’allà

7

approximately 7 to 8 hours to cover the area due to weatherconditions, which created many landslides and virtually im-passable roads. Upon reaching these cities, you see remoteTibet where the primary traffic is on foot, yak, carts, bicycles,motorcycles, and a few cars. The streets are –how do you callit- Fifth World type. It is interesting to visit these placesbecause in time, it will all disappear. Eventually, it will beincorporated into a different way of life, although this islikely to take several decades. The city of Lhasa has a fairlygood hotel (what used to be a Holiday Inn), which probablylost its ranking. The other cities now have a two-star hotel,and the accommodations are modern, by their standards, butfar superior to what is available to the average citizen. Whenone travels to theseremote areas, onehas to accommo-date to the circum-stances and it is notfor the faint hearted.Public toilets are anadventure on theirown. It is, indeed, adifficult life. Theonly crop in the areais barley, which ap-pears to be the onlygrain that grows atthese altitudes andit is harvested by ex-tremely remotemethods. Most ofthe barley is har-vested by pulling it or using a sickle. In the entire country, Isaw two tractors and I don’t doubt that there must be somebetter means of harvesting, but they were not visible, and itwas harvesting time.

The land consists primarily of high mountains where, in thewinter, the temperature drops easily at 20 to 30 below zeroand most of these areas are above timberlines, where thereare no trees. Homes are made from mud bricks, which aredried in the sun. Probably because of lack of fuel, the onlymeans of heating appear to be cow dirt, which they neatlyplaster to dry along the walls of their homes. We visited afamily located near the city of Lhasa and the home consistedof the first floor having animals, such as a donkey, sheep,pigs, etc. The second floor, reachable by a wooden ladderand consisting of a living room and an old fashion coal

stove. Then, believe it or not, a TV set.

The city of Lhasa has many monasteries and there were manypilgrims in town. Pilgrims can visit certain monasteries dur-ing the morning and they lined up by the hundreds. There isincense in the city that causes a choking smoke that perme-ates the area. The smoke at times is so thick that it’s choking.Compound this with the high altitude and it makes it diffi-cult to breathe. At such altitudes, that is, 12,500 feet, youdevelop headaches and you tire easily. And although mostpeople get used to it after a few days, headaches do permeateduring the stay at those altitudes and some people never getused to it. It is, indeed, a very interesting country –a country

that, unfortu-nately, is occupiedby alien power asa buffer betweenIndia and Chinaand probably thereason why Chinaoccupied and in-corporated Tibetas a part of China.Compared toChina, which is arapidly emergingcountry, Tibet re-mains backward,and it is likely toremain so. Thedeep religious be-liefs do not con-

tribute to progress and the monks which have been reducedfrom several thousand to several hundred do not seem tocontribute to the education that is necessary to move thesepeople forward. It is, from my point of view, an unfortunatesituation, whereby the religious leaders have not advancedsufficiently, or looked ahead, to contribute to the well beingof the general population, creating a state in which progressis very slow and living extremely hard. It is nevertheless, avery interesting country and for those that have the desire tosee something different, a very interesting place.

Pete Balsells sr.

Viatges d’aquí i d’allà

8

Viatges d’aquí i d’allà

Vaig prometre parlar del meu poble i aquí em teniu si emvoleu escoltar...,perdo, vull dir, si us plau llegir..., aquí emteniu complint la promesa.

De entrada us diré que LA VANGUARDIA - el diari mes im-portant de la nostra terra malgrat no sigui escrit en català- enel seu suplement setmanal del Divendres dia 18 de Setembred’enguany, titulat “QUE FEM?”, omple cinc de les sevesquaranta pagines amb LA RUTA DEL CISTER - UN TRI-ANGLE MONUMENTAL, amb el mapa reproduït adjunt.

El meu poble, Vallbona de les Monges, es diu així i va néixerperquè les monges, complint ordres del Vaticà que manà queels convents de dones no estiguessin isolats, van oferir casa,terres i aigua als pobles veïns. Per això la placa té l’esplèndidafont de vuit fils de plax i unes tombes a la paret del convent;i per aix6 les més primitives cases encara avui estanconnectades per grandiosos arcs amb un costat del monestir.

El convent va veure el pas del romànic al gòtic en l’estil del’arquitectura i per això el claustre té unes ales d’un i unesales del altre. I crida l’atenció el campanar, totalment gòtic,que fa jugar els arcs ogivals amb els núvols del cel i s’alçamajestuós i octogonal sobre les mateixes parets de la naucentral.

Aquesta, la nau central, està separada del creuer per unamajestuosa reixa i allí tenen el cor les monges. Però el visi-tant pot veure la importància de les lloses sepulcrals quecobreixen el pis, especialment en relació amb l’heràldicapels escuts d’aquelles primeres importants nobles abadessesallí enterrades i que entraven al convent amb criada i tot.

La gran llàstima va ser que una gent que no pensava massacorrectament va cremar - així, amb tota la poca solta delmon, cremar- en el 1936 la fabulosa silleria del cor i elmonumental orgue a més de la resta fins a deixar les pedresnues. Durant la nostra malaurada guerra civil va ser caserna ipresó. Per fortuna, a l’acabament de la guerra, moltes mongesvan tomar i malgrat series penúries van subsistir i allísegueixen les noves generacions rebent més visites que mai.Recordo ben be que els meus pares, - al cel siguin- van rebremes d’un S.O.S. i van ordenar al forner que portés al conventuna arrova de pa ja que no tenien absolutament res per menjar.

Val a dir per més importància del lloc que en el presbiteri,

empotrades en les parets laterals, hi ha les tombes de DonaViolante d’Hongria, segona esposa de Jaume el Conqueridor,i la seva filla Dona Sancha. Aquella gent destructora del any36 va pensar que hi trobaria or i joies i van violar les tombesben inútilment.

El convent sempre ha tingut també hospedatge. I el poble, enla seva major vitalitat, tenia també Fonda i tendes, un Rectorpel poble, un Capella per les Monges, Secretari perl’Ajuntament i Senyor Metge per la comarca. En els anys 40l’únic cotxe, un Ford al estil dels de Al Capone que aguantavacom un tractor per aquelles carreteres més camins que tals...eltenia el Senyor Metge de Vallbona.

Per6 aquella dècada va marcar per no dir matar la vida del

VALLBONA DE LES MONGESVisita al poble natal del Pare Escolapi Ram-Mar

9

Viatges d’aquí i d’allà

poble. Molts pagesos, començant pels meus pares, van buscaren les ciutats més grans i principalment Barcelona millorsoportunitats per la vida familiar. Hi va haver una desercióque quasi va deixar el poble buit. Per sort posteriorment elconvent va merèixer més atenció i carrers i cases es vanarreglar tant que avui dona gust visitar Vallbona.

Una de les cases transformades com amb un toc de varetamàgica és la que fou la meva casa pairal: Cal Pau Anton. Usensenyo la façana. Avui és un Hotel Rural “con encanto” i dequatre estrelles. Es propietat dels Martí Queralt, els fills delmeu germà gran Josep Maria, al cel sia.

Amb tota franquesa us diré que havia sentit a parlar delsmilions gastats allí i que Deu i el meu nebot Ramon deuensaber d’on van venir...i de com havia canviat aquell casalotde tres pisos i golfes a més de l’estable, el pati i el corral.Doncs creieu-me que ara al visitar Vallbona aquest setembrepassat he vist que la realitat confirma la propaganda del

“Hotel con encanto”.

Si algun dels lectors hi fa algun dia estada espero que s’hisenti més que be i s’endugui de record una mica del bon olio una ampolla de vi amb el campanar del monestir peretiqueta que la Cooperativa produeix.

I per més que molts lectors no hi puguin anar mai sàpigatothom que Vallbona de les Monges - el meu poble natal iquasi quasi no més natal...és un vèrtex important del “Tri-angle monumental” de “La Ruta del Císter.”

Ram-Mar

10

Malgrat que Catalunya no era/és un país militarista, aconseqüència dels esdeveniments a Espanya fou involucradaen la Guerra Civil. Aviat els catalans es donaren també comptede que Franco anul·laria les minses llibertats conferides perl’Estatut de 1932. Això fou un estímul per a continuar lalluita amb ofensives diversives cercant l’oportunitat per auna pau negociada ja que cada dia que passava la victòriadels Republicans s’allunyava. Hi havia molts pocs generalsi coronels a l’Exèrcit de Catalunya (portà aquest nom durantbastant temps), però les tropes eren majoritàriament catalanes.Moltíssims sofriren, foren ferits, moriren o passaren captivitatals camps de concentració franquistes. De les quatre ofensivesbèl·liques (deixant de banda els purament contraatacs) del’exèrcit republicà tres ho foren per catalans: Belchite, Teroli l’Ebre. L’altra - la batalla de Brunete al front de Madrid -fou muntada principalment per les Brigades Internacionals.

1. BelxiteEl 24 d’agost del 1937 l’anomenat Exèrcit de l’Est (abansExèrcit de Catalunya) atacà en vuit llocs d’un ample frontnord i sud de Saragossa sense preparació d’artilleria o aviació.Dues Brigades Internacionals hi participaren també. Belchitefou encerclat, però estava ben fortificat pels Nacionals(franquistes) i no caigué immediatament. En el sector deBelchite hi feia una calor asfixiant i el subministramentd’aigua als defensors fou tallada. Els franquistes hi enviarenforces del front de Madrid, però Belchite caigué en mansdels republicans el 6 de setembre. Tot seguit, les forcesrepublicanes adoptaren posicions defensives. L’ofensiva aBelxite fou una acció diversiva per a dur respir al front deMadrid.

2. TerolL’ofensiva de Terol començà una setmana abans d’un atacplanejat per Franco sobre Guadalajara i Madrid. El pla delsNacionals fou revelat als Republicans per alguna persona.Terol fou escollit perquè estava relativament poc defensat,geogràficament formava un sortint cap a l’est, facilitaria lacomunicació entre el centre i Catalunya, i la seva ocupacióamenaçaria la carretera a Saragossa. L’Exèrcit de l’Est (Exèrcitde Catalunya) s’encarregà d’aquesta operació senseparticipació de les Brigades Internacionals. Ací cal dir queTerol i Soria cada hivern són els llocs més freds a la PenínsulaIbèrica. El 15 de desembre del 1937 sense preparació

d’artilleria o aèria començà l’atac que conduí aviat al’ocupació del tossal a l’oest conegut com la “Mola de Terol”.Pel dia de Nadal - si bé era prohibit celebrar-lo a la zonarepublicana - Ràdio Barcelona anunciava l’ocupació deTerol, encara que continuava la resistència en alguns llocsdins la ciutat - una mena de kindergarten Stalingrad! El fredera esborronant: 25 graus Celsius sota zero (18 Farenheitsota zero) i nombrosos soldats sofriren congelacions a lesextremitats que necessitaren amputacions. La lluita dins laciutat era de casa a casa. Els Nacionals enviaren columnesd’ajut, però els camins eren impracticables i no arribaren atemps. Els Nacionals - especialment els Moros - sofriren méspel fred que els Republicans perquè no hi havia indústriatèxtil a la zona nacional per a procurar abrics i flassades.Finalment, el 8 de gener del 1938 el Coronel defensor deTerol amb l’arquebisbe es rendiren. Els antics milicians de laRepública mitjançant una Escola Popular de Guerra aBarcelona, que anava formant oficials de guerra, havienesdevingut un exèrcit ben disciplinat, de forma que no hihagué cap atrocitat amb els presoners que foren traslladats ala reraguarda republicana. El meu pare que era militar pro-fessional amb el rang de Major (que en castellà en diuenComandante) al cos d’Oficines Militars treballà en aquestaEscola Popular de Guerra a Sarria on formaven els oficialsamb l’adient disciplina militar i coneixements tàctics d’unexèrcit. A més a més el ministre republicà Prieto havia insistiten que no es cometés cap infracció en el tracte de personescivils i presoners de guerra a fi de causar una bona impressióa l’estranger. A conseqüència d’aquesta ofensiva el poderpolític i econòmic de la República de cara a l’estrangeraugmentà per un cert temps. El succés de l’operació durà poctemps perquè les condicions atmosfèriques milloraren iaviació alemanya al servei de Franco - Legió Còndor -intervingué de forma decisiva per a que els Nacionalsrecobressin Terol en una ferotge batalla el 20 de febrer.

3. L’EbreA l’estiu del 1938 les forces nacionals havien arribat a laMediterrània a Castelló partint la zona republicana en duesparts: una predominantment castellano-valenciana, l’altracatalana. Ara be, la part occidental de Catalunya incloent-hiLleida fou presa al començament d’abril del 1938 i Francon’abolí oficialment l’Estatut de Catalunya el 5 d’abril. Elgovern de la República creia que a menys que es fes un altre

II. OFENSIVES REPUBLICANES PER CATALANS

EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA

A la memòria del Capità Josep Salvador

11

atac diversiu hi havia gran perill de que Franco ocupésValència. Per altra part, la situació a Europa era molt greu iuna guerra entre Alemanya per un costat i Txecoslovàquiaamb els seus aliats França i Gran Bretanya, per l’altra,semblava imminent. El govern republicà pensava que si laRepública podia demostrar que tenia un exèrcit respectable,segurament les democràcies occidentals l’ajudarien acombatre Franco dins una gran escomesa europea contra elnacionalsocialisme en un moment en que ja semblava queFranco estava en camí de guanyar la guerra civil.A la mitjanit, sense lluna, del 24-25 de juliol a varis punts (Flix, Morala Nova, Miravet i altres) en un sortint cap a l’est de l’Ebretingué lloc la travessada del riu per forces catalanes sensecap Brigada Internacional. L’atac agafà els Nacionalscompletament per sorpresa. Els Republicans avançaren 40km a la vora oest de l’Ebre, però la repulsió seguí la pautaque ocorregué a Belchite i Terol: els avions de la LegióCòndor anaven destrossant les forces republicanes i el 2d’agost l’avanç republicà havia estat contingut. En aquellmoment el front era una línia recta de Mequinenza a Xerta.Les forces republicanes que havien ocupat diversos turons itossals es fortificaren be, però havent perdut el domini del’aire eren subjectes cada dia a les descàrregues d’artilleria ibombardeigs aeris pels franquistes que enfocavenmassivament una petita àrea. Els aeroplans dels nacionalsdeixaven caure 10 000 bombes cada dia durant 5 setmanes.Les pèrdues dels Republicans foren horripilants. Cal insistiren el caire polític de l’ofensiva de l’Ebre: la crisi aTxecoslovàquia podria haver fet esclatar la segona guerramundial a l’estiu/tardor del 1938, en comptes d’esclatar aPolònia el setembre del 1939. La República volia demostrara les democràcies occidentals que les forces republicanesserien un aliat significant en la lluita contra el feixisme. Peraltra part, també volia demostrar al món que la guerra civilno es podia resoldre bèl·licament i que una pau negociada

era necessària. L’ofensiva de l’Ebre causa malestar a Burgoson la crisi a Txecoslovàquia era esguardada amb una certapor, mentre que els Republicans se’n alegraren de la crisi acentre Europa. Però el Pacte de Munic el 30 de setembreacabà amb aquestes esperances i el sacrifici en vides humanesde l’ofensiva de l’Ebre fou en va.

Conseqüències

a. L’ofensiva republicana de l’Ebre conduïda amb completsecret i molta eficiència fou considerada una operació militarbrillantíssima pels tècnics agregats militars estrangers.

b. Retardà la victòria franquista, però obri les portes deBarcelona. L’Exèrcit de l’Est fou poc a poc anihilat durant lacontraofensiva. La contemplada gran batalla per Barcelonano ocorregué. L’ofensiva i contraofensiva de l’Ebre a moltsquilòmetres de Barcelona fou la batalla per Barcelona totmolt semblant a com la batalla de Borodino el setembre de112 a molts quilòmetres de Moscou obrí aquesta ciutat a lesforces napoleòniques sense lluita.

c. Operacions principalment per part de les forces delsNacionals amb tancs i tropes motoritzades amb encerclamentsde l’enemic foren un aprenentatge i preludi del Blitzkrieg.

d. La importància del domini de l’aire per a efectes decisiusfou establerta.

e. La vàlua de la prolongada resistència de ciutatsencerclades, malgrat els mitjans d’atac moderns, foureconeguda: preludi a Leningrad, Stalingrad, Bastogne, etc.

f. Amb llurs ofensives els catalans havien retardat el triomfde Franco. Aquest fet deuria influir poderosament en lesdràstiques accions repressives de Franco envers Catalunya.

Josep G Llauradó

12

Sí, ja fa més de quaranta butlletins que el Casal és viu. En elsvells butlletins es guarda un tresor d’informació que aravolem posar a disposició de tothom.

Fa quaranta butlletins, be quaranta-un per qüestions editori-als que romandran ocultes fins, com a mínim, quaranta-unbutlletins més, s’editava el “butlletí informatiu n.2”. Era aldesembre de 1983. Dels articles i notícies allí publicatsdestaquem els següents:

Fent pàtria

Mesos enrere, a l’estiu, en Josep Maria Martí i la seva esposavan oferir un sopar a la catalana als clients americans de certrestaurant de Hollywood del carrer Sunset. I mentre els artistesi gent del cinema endrapava pa amb tomàquet podia llegiren anglès una detallada informació respecte a Catalonia i elstípics tòpics com una senyera, un porró, el carnet del Barça iles Rambles.

Bona nit nadalenca

Fou la del diumenge dia 4 al saló parroquial de Santa Teresade Alhambra, on ens vam reunir prop d’un centenar entrepetits i grans, des de les 6 de la tarda fins a les 10 tocades.

La Maria Dolores Martí es va apuntar la màxima qualificacióen la preparació de tot, en l’ornament de la sala i en lapreocupació per l’últim detall, encara que fos ajudada peraltres bons elements sempre tan servicials. Feia goig veureaquelles taules i cartells i pessebre i obsequis sorpresa i variatmenjar i begudes i l’alegria de la gent.

El President, pare Ramon Martí, va donar la benvinguda i vaportar el programa tal i com estava anunciat.

El pare Coromines ens va delectar amb el recital d’un poemade Maragall. Pels petits hi va haver una simpàticarepresentació, més mímica que teatral, i no hi va faltar eltípic Santa Claus repartint obsequis.

Una vintena de sorpreses van ser rifades com unes bonespostres: llibres, xampany, torrons, ceràmiques, etc. , gentilesadel P. Joan, la Dolors, la Rosaura, de l’Agustí, del Casal, del’Efrem Compte, etc.

Ens va fallar la part musical però també van sonar,acompanyades a piano, unes cançons com el Noi de la Mare

i el Fum Fum…

Al final de tot alguns es van animar a ballar alguna sardana iles hores ens van passar ben depressa i ben contents. Fou, deveritat, una bona nit nadalenca que mereixia un bonaplaudiment. Gràcies al P. Ignasi Bach per l’ofrena del espaiósi bonic saló.

De Barcelona

Ja està quasi foradat el túnel del Cadí i les carreteres que himenen estan quasi a punt. Es modernitzen el cremallera deNúria i l’aeri de Montserrat. Però també tenim l’índex d’aturmes alt d’Espanya, ja que entre 1976 i 1982 l’atur ha crescuten un 382 per cent.

Mentre la Seu d’Urgell i la Cerdanya veuen perillar els seusaeroports per on tenir suficient capacitat d’autofinançament,Tarragona construeix una estació d’autobusos amb pàrquinga sota.

Es multipliquen els esforços culturals: a Taradell hi haguéuna fira del caçador (la 4a) amb gossos, fures, falcons, estrisde caçador…. “Rosa Senat” continua amb els seus cursosd’estiu i hi ha tingut 4000 alumnes (professors que es posenal dia). A Prada (Conflent) hi hagué Universitat d’estiu, queajuda a l’agermanament amb la Catalunya Nord. A Reus, laFira Internacional de Fruites Seques. Exposició “Catalunyaen la Espanya Moderna” a Madrid, amb 4000 visites diàriescom a mitjana. Exposició de 450 obres de Salvador Dalí aMadrid, Barcelona i Figueres; el pintor ja esta molt vell imalalt.

Tot i que la revista “Cavall Fort” ha editat 500 números en21 i ha estat la primera revista a incorporar còmics (historietesde dibuixos), no pot competir amb “Corin Tellado”, quecontinua publicant 72 novel·les cada any en llibrets de 80pagines i continua tenint records de venda, tot i que siguibleda i neula.

Les relacions València – Catalunya passen una època moltdolenta i tensa, però sempre hi ha esforços per augmentar launitat entre el Països Catalans. Per exemple la Flama delCanigó, que es un foc encès al Canigó amb llenya aportadapels municipis catalans i que serveix per encendre mes de15000 focs de la nit de Sant Joan, es converteix en un símbold’unitat.

El Butlletí

Fa quaranta-un butlletins….

13

Aprofito la invitació que ens va fer el president en el butlletíd’agost per a que hi col·laborem amb quelcom. Us faig arribardoncs, per primera vegada, la meva poesia “El retorn del’emigrant” que vaig dedicar a la nostra germana que resideixa Cuba, i que va tenir l’oportunitat d’anar a la nostraCatalunya, després d’una llarga absència.

El compatriota i bon amic Pere Garriga, m’ha animat a que

posés el meu gra de sorra. Tant el Pere com jo vam viure en lanostra joventut a Catalunya, en concret a Vilafranca delPenedès, d’on eren els nostres pares, encara que tant ell comjo vàrem néixer en altres terres llunyanes... Al poc d’acabar-se la guerra civil d’Espanya, vaig tornar a la meva pàtria,Cuba, fins que el destí, altra vegada, em va fer moure i em vaassignar Califòrnia.

Estimo molt les tres C’s: Cuba, Catalunya i Califòrnia, pelsbons moments que hi he gaudit i on continuaré amb el queem resta de vida...

El retorn de l’emigrant

“Els dos amors més grans de cada persona en la vida són:la pàtria i la família ”.

Emigrant que avui retornes a la teva Pàtriade la que un dia el destí te’n va fer allunyar,ara que tornes a estar junt amb elladesprés de tan llarga absènciasentiràs una emoció tan sublimque no la podràs mai explicar!

Com és natural al cap de tants anys,alguns canvis, alegres i tristos,també has hagut de notar,ja que no és allò que tu en ment recordavesni quasi ningú, degut al temps, et pot recordar!

I a falta de la famíliaque ja no has pogut trobar,aquest bon amic d’abans que encara et quedavai l’altre nou sincer que coneixeràs,millor no et podien cuidar,en representació dels teus absentsque avui no t’han pogut acompanyar!

Però el que importa i agraeixl’emigrant sincer, de veritat,és la Pàtria volguda,que mai l’ha deixat d’estimar,tenint-li sempre les portes obertesper quan vulgui retornar!

A reveure Pàtria!Ja l’emigrant se n’ha de tornar... però no sol,l’acompanya el teu amor i la nostra bandera,i espera que aquest inoblidable retorn es repeteixii no sigui ja més una quimera!

Josep SendraAgost 1993

Ells decideixen

Definitivament la tàctica està en el màrqueting i no en l’art.La indústria del cinema ha sofert grans canvis durant lesdues últimes dècades; probablement els més importants desde l’era del so i el color. El públic d’avui dia s’empassa lespel·lícules que no vol veure i ho gaudeix. La raó de tot aixòes remunta cap als anys setanta; la crisi del petroli provocàque la gent no anés tant al cinema. Des de els seixanta lesproduccions d’alt pressupost eren poc freqüents. En tant quela indústria es recolzà dels independents i joves directors,com Coppola, Lucas I Spielberg. La veritat és que aquest dosúltims foren els fundadors del sistema “Mass Marketing”basat en l’objectiu de donar la major satisfacció d’un productea un públic extensiu i obert a totes les edats. El resultat no vafallar amb “Star Wars” a finals dels setanta i es repetia milloramb E.T. a principis dels vuitanta. Des de llavors novestècniques s’han afegit a l’estratègia i avui dia gran part delpúblic té la butaca reservada a gust de les intel·ligentscampanyes de mercat. Fins i tot, alguns dels projectescomencen amb un Pla de Mercat en comptes d’una idea oguió. L’última versió de “Titanic” ha tingut una campanyaexcel·lent, des de la cançó, a un gran nombre de documentalssobre l’enfonsament del vaixell que per casualitat vanaparèixer una mica abans de la pel·lícula. I si la mida importa:“Godzilla”, on el pressupost de la campanya gairebé superavael cost de la producció. En canvi, “Homegrown” amb BonJovi no va durar més de dues setmanes als cinemes, ja que elprojecte de distribució no tenia pressupost. Doncs, quin eral’interès per veure una bèstia caminant per Nova Yorktrepitjant…? o un catastròfic viatge, d’un noi ros quedibuixava i que conegué…? És que el Bon Jovi i la mari-huana no tenen interès? La decisió podia ser vostra.

Anselm Boss

El Retorn de l’Emigrant

Cultura i Espectacles

14

Rapport from the Consell

Catalan Community Council

On July 28th took place the workgroup of the ForeignCatalan Community Council meeting. Joaquim Llimona,Chair of Foreign Relations of the Generalitat, informed ofthe next approval of the Interdepartmental Plan of Casals.Different funding options were discussed.

The 2nd Catalan Societies World Conference is scheduledfor November 1999, where they will discuss the role of for-eign catalan entities in the XXI century. The World WideSardana will take place on June 20th, 1999.

Healthcare for Spanish Workers Abroad

Spanish Govern 1564/1998 Act regulates the health assis-tance for Spanish workers abroad. For more information,call the Consulate phone number (213) 938 0158.

Generalitat’s Grants and Aids

The Generalitat informs about new grants and aids for theyear 1998. All information can be found at www.gencat.es/cur.

September 11

The Casal received a booklet commemorating the NationalCatalan Day, September 11th. It describes the origin of theNational Day, the heroic resistance during Barcelona’s Siegeon 1714.

Fall Aplec

“Aplec” is a catalan word semantically related to the wordmeet or congregate. There is a long tradition of “aplecs” inCatalonia. All Catalans have nostalgic remembrances of

some aplec. These outdoor meetings obey to religious, po-litical and/or social motives, often including a good meal….

Our aplecs usually take place at Rancho Dominguez. Thefirst of these unforgettable meetings was hold in 1982, be-fore the Casal even existed. There we eat “pa amb tomaquet”(bread with tomatoes) made by Rosaura Ulvestad, fatherJoan Coromines explained the origin of the ranch, relatedto the first expedition of Gaspar de Portola, and FrankBalaguer recited some humorous poems

After this Aplec we have done many aplecs. Organizing anAplec means a lot of work, but at the end it is rewarding.

In Memoriam of Josep Salvador

Josep Salvador passed away recently. He was an enthusias-tic member of our Casal. He was the treasurer of the Casalfor a couple of years. Josep Salvador fought bravely duringthe Civil War as a Captain in the Republican Army.

Vallbona de les Monges

Father Ram-Mar takes us to a tour through his native vil-lage, Vallbona de les Monges.

Vallbona de les Monges is a part of the famous artistic “Rutadel Cister”, a route through some of the most beautiful mon-asteries belonging to Cister monks. Vallbona was createdfrom one of these nunneries, when the nuns offered land,shelter and water to neighboring villages.

The convent presents romance and gothic influences, beingnotorious the tower and the principal nave with its choirand the old graves. Unfortunately, the nave and chorus weredamaged during the Spanish Civil War. But the visitor stillcan see the graves of Lady Violante of Hungary, second wifeof Jaume the Conqueror, and her daughter Lady Sancha.

Summary

We inaugurate this section with brief summaries of the contents of the main articles of the butlletí.Doing this we hope to better serve our readers, especially those who do not speak Catalan :)

15

During the 40’s lots of people left the village, leaving italmost empty. After some decades, the empty buildings havebeen restored as hostels and tourist places, among them theauthor’s ancestors house.

Epitome of the Spanish Civil WarRepublican offensives by Catalans

Catalonia got actively involved in some battles during theSpanish Civil War against the dictator Franco. The Catalanswere aware of the risk of loosing the political freedom theygained with the Republic in 1932. Although final victorywas out of reach, the Catalan army launched some attacksseeking a negotiated peace. There were three catalan re-publican attacks: Belchite, Terol and Ebre.

Belchite: August 24, 1937. The republicans launched thisattack as a distraction to alleviate Madrid’s front.

Teruel: December 15, 1937. The republicans knew aboutFranco’s plan to attack Guadalajara and Madrid. TheCatalan army attacked Teruel one week before this. Teruelwas chosen because it was weakly defended and it was astrategic communication point. The weather was extremelycold, making this battle like a little Stalingrad. The Repub-licans won the battle but shortly after the emplacement wasrecovered by the National army with the decisive support ofthe German air force.

Ebre: Summer, 1938. National forces had arrived to theMediterranean Sea, with the danger of the occupation ofValencia. The republican army launched this battle seekingfor the help of the Occidental democracies, hoping to inter-nationalize the conflict. The first quick advance of the re-publicans was stopped again by the German air forces. Therepublican army lost this battle, which was the last big oneof the war.

Summary / Miscel.lània

La recepta

Aquest mes....Espineta amb cargols

Aquesta recepta ens ha arribat des d’un bon restaurant de lacosta catalana.

Ingredients per a 5 persones:

Un got de vi ranciSofregit de cava i tomàquetPicada de: dues nyores avellanes 4 alls crus mig pebrot picant o bitxo600g de cargols ja bullits10 talls d’espineta remullada, enfarinada i fregidaPatates tallades a daus i fregidesDos gots d’aiguaDos fulles de llorerUn brot de farigolaSal

Manera fàcil de fer-ho:

Posar una cassola al foc, i col·locar-hi: l’espineta, els cargols,el sofregit, l’aigua, tot seguit les patates, i per últim, la picada,el vi, el llorer, i la farigola. Fer-ho bullir durant 20 minuts afoc lent, tastar-lo de sal... i bon profit.

David López

Nota dels editors:

On són les vostres col.laboracions? Volem recordar-vos queel butlletí és el medi d’expressió dels socis del casal. Elseditors hem percebut una crisi de participació. Tot i que elbutlletí creix, els col.laboradors són constants i... on són elsnostres intrèpids reporters que abans ens informaven decasaments, aniversaris i premis a catalans?

El Butlletí

La Veu d’en David Serrat

16

Benvolguts amics del Casal,

Malgrat no haver pogut visitar el Casal per problemes d’unaagenda massa plena en uns dies poc avinents, penso que elcontacte amb alguns catalans relacionats amb la Universitatde Califòrnia en els campus d’Irvine i Berkeley ha estat proumotiu perquè us escrigui aquestes quatre ratlles per explicar-vos com ho vaig veure.

Quan, com una part del Govern de la Generalitat deCatalunya, em vaig veure com a responsable de gestionarunes beques per anar a la Universitat de Califòrnia que duiael nom d’en Pere Balsells, vaig voler-ne saber la història. Pelpoc que em van explicar vaig sentir immediatament ganesde conèixer aquests catalans, ciutadans del món que, arrelanta Califòrnia, convidaven i patrocinaven a altres catalans aanar-hi.

La meva feina de geòleg m’ha dut a conèixer terres llunyanes,com Tierra del Fuego, el desert d’Atacama, i fins i totl’Antàrtida, i això fa que valori moltíssim l’esperit d’aventurad’alguns de vosaltres, però encara més l’arrelament i laintegració, amb el vostre treball, en una societat tancompetitiva.

El neguit d’en Pere per convèncer el nostre jovent que calviure el present americà per després explicar-ho a la nostraterra, em va semblar exemplar. No tots tenim la seva envejableempenta, però el seu model ens ha d’esperonar, sobretot a nodeixar-nos dur pel desànim en moments amargs com els que

manifestava en ensenyar-me la seva casa “massa” buida desde fa poc temps. Gràcies Pere.

Els joves que estan treballant a la Universitat en el campusd’Irvine són un bon model del llicenciat amb ganesd’aprendre més i més, i estic segur que ben aviat ja nonecessitaran beques. La mateixa universitat de Califòrniamanifesta, junt amb la bona preparació amb què arriben, labona disposició a aprendre i la capacitat d’adaptar-se a larecerca i docència. L’exposició que varen fer del tema en quètreballen n’era un exemple clar.

I encara que egoistament penso que fora bo que tornessin aCatalunya un cop acabada la beca i la tesi, també penso quetenen tot el nostre recolzament si decideixen prendre el modeld’en Pere o d’altres membres del Casal. A en Paco, a l’Alba, ...a tots ells, agraït per fer-nos quedar tant bé!

Amb moltes ganes de tornar amb vosaltres, amb una micamés de temps, rebeu una forta abraçada.

David Serrat i CongostDirector general de Recerca

Comissionat per a Universitats i Recerca

(En David Serrat va visitar Irvine i Berkeley la passada primavera,entre d’altres coses per fer un seguiment dels programes de bequesPel seu càrrec, el Doctor Serrat és un dels màxims responsables deles beques Balsells)

El Butlletí som:Pere Garriga, editor, supervisor i molt més.Paco López Dekker i M. Alba Pérez, editors.En aquest número també han col·laborat:Pete Balsells amb les seves paraules de president del Casali amb la seva descripció del Nepal.Josep G. Llauradó amb Història de Catalunya.Anselm Boss amb la seva visió del cinema i del públic.

Ram-Mar, que aquesta vegada trepitja terra ferma i ens portaa la seva estimada Vallbona.Jordi Ros i Cristian de Haro, que renovaran la pàgina web.Joan Comellas, informant del Grup Dansaire.Josep Sendra amb el seu poema.Agraïments a: David López des de Barcelona, i moltespecialment a en David Serrat, que ens ha cedit la sevaveu.