carlos massini correa

Upload: nataliaradovancichosorio

Post on 01-Mar-2018

234 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    1/21

    ANUARO

    DEFI LOSOFI A

    DEL

    DERECHOX 1993)

    325 -

    345

    Lenguaj e de

    l a s nor mas y Der echo Nat ur al

    Consi deraci ones

    sobre

    Geor ges

    Kal i nowski

    y

    l a

    s e -

    mnt i ca nor mat i va

    Por

    C RLOSI

    M SSINTCORRE S

    Mendoza

    Les t r e s p a r t i c u l i e r s

    i n t e l l i g e n t s peuvent avoi r des

    l o i s

    q u i l s

    on

    f a i t e s mai s

    i l s en

    ont aussi q u i l s n ont f a i t e s Avant q u i l y eut de t r e s

    i n t e l l i g e n t s

    i l s t a i e nt

    possi bl es

    i l s avai ent

    donc

    des rapport s

    po s s i bl e s

    et

    par

    consquent

    del l o i s possi bl es Avant q u i l yeut des

    l o i s

    f a i t e s i l y

    avai t

    des rapport s de j u s t i c e

    possi bl es

    D re q u i l n y

    a

    r i e n de j u s t e n i

    d i n j u s t e que

    ce

    qu ordonnent

    ou df endent

    l es

    l o i s p o s i t i v e s c e s di r e

    qu avant qu on

    eut

    t r a c de c e r c l e t ous l es rayons n etai ent pas gaux ;

    Mont esqui eu,

    De

    l e s p r i t des l o i s

    I 1

    L

    CUESTI ONDE

    L

    SEMNTIC

    DELOS

    ENUNCI ADOS

    NORM TIVOS

    Luego de que Frege

    r ef or mul ara

    l a

    ant i gua 1

    d i s t i n c i n

    entre s e n t i -

    do osi gni f i caci n y ref erenci a o

    desi gnaci n,

    yde

    que Charl es

    Moni s

    s i s t e ma t i z a r a

    l a

    semt i ca en Foundat i ons of t he Theory of Si gns

    2

    seha

    conver t i do en un l ugar comnde l a

    f i l o s o f a

    prct i ca

    el

    pr egunt arse

    acerca

    de

    l a semnt i ca de l a s enunci aci ones nor mat i vas,

    es

    dec i r

    a c e r -

    ca de l a cuest i n de cul es el si gni f i cado y a

    desi gnaci n

    de l o s enun-

    ci ados de ese

    t i p o

    D cho de

    otro

    modo habi da cuent a

    deque

    l as

    nor mas s e

    expresan

    a

    t ravs

    desi gnos

    l i n g s t i c o s

    aparece

    comonece-

    1 V t t l

    Sobre

    l o s or genes a r i s t o t l i c o s ymedi eval es de

    e s t a d i s t i n c i n BEucHOT

    Mauri ci o, La f i l o s o f a del l enguaj e e n

    l a EdadMedi a,

    Mxi co,

    UNAM 98 pp

    1 5

    y9

    s s yEnsayos margi nal es s o br e Ar i s t t e l e s

    Mxi co,

    UNAM 985

    pp 11- 26

    Vi d MoRRS Ch ar l e s

    Foundat i ons

    of

    t he

    Theory

    o f S i g ns

    Chi cago

    and

    London,

    1970 20v a ed

    En

    e s t e t r a b a j o ut i l i z a r e mo s

    l a s

    expresi ones s i g n i f i c a c i n s e nt i do y

    conno-

    t a c i n

    como

    si nni mas,

    a s como

    l a s de

    desi gnaci n,

    r e f e r e n c i a

    yconnot aci n

    Nodesco-

    nocemos que c i e r t o s a u t o r e s at ri buyen

    a e s t a s pa l a br a s s i g n i f i c ac i o n e s d i v er s a s

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    2/21

    32

    6

    Carl os I

    Massi ni Correas

    s a r i o

    i n da ga r a n t e todo, s i e l l a s t i enen connot aci n

    y denot aci n y en

    caso af i r mat i vo,

    pr eci sar

    en qu

    consi ste

    cada unade

    esas

    f unci ones

    semnt i cas

    Las

    postur as acer ca

    de

    e s t a s

    cuest i ones

    s on

    ml t i pl es

    y

    v ar i a da s

    de

    modo queno es posi bl e

    hacer

    de e l l a s

    una menci n por menor i zada

    en

    el

    breve espaci o de un a r t c u l o

    Por e l l o

    nos

    l i m t ar emos aunabreve enunci a-

    c i n de l asms

    di f u ndi da s concent r ndonos l uego en l a exposi ci nyc r t i c a

    de una

    de

    e l l a s que

    consi der amos

    de

    e s pe c i a l r e l ev anc i a en l o

    que

    r e s p e c t a

    al a r epercusi nen l a t e o r a t i c a de l a s do c t r i na s l i n g s t i c a s

    Comencemos,

    p u e s con l a resea de l a s p r i nc i pa l es sol uci ones pr opuest as

    a

    l a s nor mas

    consi st en

    en expr esi ones

    l i n g s t i c a s es

    dec i r s e

    agot an

    en

    e l l a s

    ypor l o t a n t o no t i enen ono i n t e r e s a conocer s i t i e-

    nen si gni f i cado

    o

    desi gnaci n

    ; e s t a es l a posi c i n

    de,

    v gr

    ;

    Genar o

    Car r i o

    ;

    b l a s

    nor mas,

    como en

    gener al

    l as expr esi ones t i c a s

    desi gnan

    s l o s i se l a s consi dera comoenunci ados

    descr i pt i vos encubi ert os, en

    cuyo caso denot an

    actos

    ps qui cos

    de aver si n,

    p l a c er

    et c

    ;

    s i por el

    c o nt r a r i o

    s e l a s consi dera como pr opi ament e

    t i c a s no

    desi gnan

    nada

    en

    absol ut o,

    no

    t i enen r e f e r ent e semnt i co

    ; t al es

    l a postura de Ayer ,

    Bul ygi n

    yvar i os ot r o s 4

    c

    l a s

    nor mas

    t i enen el sent i do de

    pr escri pci ones

    uni ver sal i zabl es

    y

    su

    ni ca r ef er enci a

    consi ste en

    l o s

    act os de

    pr escr i pci n

    que l es dan

    or i gen ;

    l a uni ver sal i dad es

    l a

    f uent e de su val i dez en

    cuant omas n o r -

    mas t i c a s y es p a r t e i nt egr ant e de su sent i do

    ; aqu

    es pos i bl e ubi car l a

    obra

    de

    R

    Har e

    y

    en

    f i l o s o f a

    del der echo, de

    Uberto

    Sc ar p el l i 5 ;

    d

    l a s

    normas

    t i enen por referente

    una r eal i dad i dea l

    pertene-

    c i ent e a l mundode l o s v al o r e s y su s i gni f i caci n se agot a en

    r e m t i r

    a

    esar eal i dad nor mat i va

    de por s aunmundo

    del

    deber

    ser del

    quel a

    norma

    es l a

    expr esi n necesar i a

    ;

    l as i deas de M guel Real e s on unbuen

    ej empl o

    de e s t a or i ent aci n 6

    e

    l a s nor mas j u r d i c a s y

    mor al es

    t i enen

    por r e f e r e n t e aun

    est adi o

    de te r m nado de l a s r el aci ones de

    pr oducci n,

    r esul t ado asu vez de una

    et apa evol ut i va de l a s f uer zas product i vas

    ;

    l a s normas son

    l a expr esi n

    i deol gi ca

    de ese

    est adi o

    y

    t i enen

    por

    f i nal i dad

    al canzar su

    asegur a-

    m ent o y

    f unci onal i dad;

    en

    al gunos

    c a s o s e s t a

    af i r maci n

    puede

    a s o -

    Vd

    CARR

    Genar o,

    Notas

    sobre der echo

    y l enguaj e, Buenos A i r e s Abel e-

    do- Per r ot, 1976,

    pp

    37, 45

    ypas si m Vi d

    asi m smo,

    CARR

    Genar o,

    Sobr e

    l o s

    l m t e s

    del

    l enguaj e

    nor mat i vo,

    Buenos A i r e s Astrea, 1973,

    p

    19

    4

    VdAYER

    Al f red, Language, Truth and

    Logi c, London,Vol l ancz, 1970,

    pp

    108 y passi m

    5

    VdHARE R

    .M TheLanguage

    of Mor al s,

    Oxf or d,

    Cl arendon Pr ess, 1986,

    pp. 1 - 1 6

    y

    p as s i m Adopta e s t a

    vi s i n

    en el mbi t o del l enguaj e nor mat i vo

    j u r d i c o

    Uberto

    Sc a r p el l i ; vi d Eti ca, l i nguaggi o er agi one,

    en

    L et i ca

    senza

    v e r i t Bol ogna,

    1 1

    Mul i no, 1982,

    pp 54- 72

    6

    Vd

    REALE

    M gue l ,

    F i l o s o f a del D i r i t t o Tori no,

    G api cchel l i ed

    . , 1956, pp

    129

    s s

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    3/21

    Lenguaj e

    de

    l as

    normas

    y

    Derecho

    Natural

    327

    c i a r s e conl a post ul aci nde regl as

    s oc i a l e s

    de

    s e nt i d o que

    perm t en

    al -

    canzar

    el

    si gni f i cado de l as

    expresi ones

    normat i vas ;

    e s t e

    es

    el

    caso

    de

    l os di versos marxi smos 7

    f

    l as

    nor mas

    moral es

    desi gnan

    el

    cont eni do

    de

    ci ert os

    act os

    de

    vol unt ad, sea

    de l a vol unt ad de D os o

    del pr nci pe, corno l o

    s o s t e n a

    Ockham

    ode l a mayor a de l os ci udadanos, ode sus represent antes

    es t a es l a posi ci nde l o s vol untari st as

    de

    t odas l a s e s pe c i e s desde Ros-

    cel i no a vonW i ght

    ;

    g

    l as normas, en especi al l as

    j u r d i c a s

    no desi gnan nada en ab-

    s ol ut o

    pero

    cumpl en una i r reempl azabl e

    f unci n

    de det erm naci n de

    l as

    conduct as s oc i a l e s a t r a v s de

    ef ectos psi col gi cos

    cual qui er

    i n t e n

    t o de pr e c i s a r una ref erenci a de l as

    nor mas j u r d i c a s

    t endr a -segn

    O i vecrona- c a r c t e r puramente m sti co

    ;

    h

    l as

    normas

    s e

    r e f i e r e n

    a

    c i e r t o s

    act os

    de

    habl a

    speech

    a c i s

    o

    expresi ones

    per f ormat i vas per f ormat i ve

    ut t erances que l e s dan o r i -

    gen y l as const i t uyen en cuant o t a l e s

    ;

    t al es l a postura de aut ores como

    Fvon

    Kut schera

    ;

    i l as

    nor mas desi gnan el hecho

    f ct i co

    de su

    cumpl i m ent o

    o l a

    previ si n de ese cumpl i m ent o en el

    f u t u r o

    seapor parte de l os ci uda-

    danos ode l os f unci onar i os pbl i cos ; e s t a

    es

    l a propuest a de

    autores

    como

    Ross y en

    p a r t e

    J

    W bl ewski

    11

    ;

    j l as

    nor mas

    remten aci ert os act os i n s t i t u c i o n a l e s real i zados

    conf orme a un procedi m ent o

    regl ado,

    que danor i gen y

    est abl ecen su

    7

    Vd

    sobre

    l a

    t e o r a marxi st a

    de l

    derecho,

    M SSIN

    CORREAS Carl os

    I

    En-

    sayo c r t i c o

    sobre

    e l pensam ent o i u s - f i l o s f i c o

    de Carl os

    Marx

    BuenosAi res, Abel e-

    doPerr ot , 1976y

    l a

    b i b l i o g r a f a

    a l l

    c i t a da

    8

    La

    concepci n vol unt ari st a

    de l as

    normas

    ti ene

    represent ant es desde

    OckhamaSchrei ber, pasando por vonWi ght

    ;

    vi d OCKHAM

    Opus

    nonagi nta

    d i e -

    r um en Opera P o l t i c a

    Mancuni i ,

    e

    t y p i s u n i v e r s i t a t i s MCMLXXIV pp 288 s s ;

    SCHREIBER

    Rupert , Lgi ca del derecho, Buenos

    A i r e s Sur,

    1967,

    pp 102- 104 yVO

    WR GHT

    Georg H

    NormayAcci n,

    Madr i d,

    Tecnos 1970, pp 135s s

    .

    A l l escri bevon

    WRI GHT

    quecomo t e o r a

    de l

    est ado ont ol gi co

    de l a s

    prescri pci ones

    en

    general , l a

    t e o r a v o l u n t a r i s t a

    me parece

    bsi cament e correcta

    9

    Vi d OLI VECRoNA

    Karl , Li nguaggi o gi uri di coe r e al t en

    VV

    D

    r i t t o e anal i si del

    l i nguaggi o,

    ed US c a r p e l l i M l ano, Edi

    Comuni t ,

    1976,

    pp

    239- 283

    .

    10

    Sobre

    l as

    expresi ones

    perf ormat i vas,

    el

    texto

    c l s i c o

    es

    el

    de

    J ohn

    L

    Aus-

    TI N,

    Enunci ati Perf ormat i vi , enD r i t t o e a na l i s i

    del

    l i nguaggi o,

    c i t

    pp 123- 141

    Sobre l os enunci ados per f ormati vos en e l l enguaj e de l derecho, vi d GAmGORczYI {

    Chr i st ophe, Ler l e

    du

    per f ormat i f

    dans l e

    l angaj e dud r o i t

    enArchi ves

    de

    Phi l oso-

    phi e du

    Droi t

    enadel ant e APD nm19, P a r i s S i r e y

    1974

    11

    Laposi ci n

    de

    J

    WRBLEwsKI ene s t e

    punto

    t i e n e mati ces,

    debi dos

    a

    su do-

    bl e condi ci n de marxi st a y de f i l s o f o a n a l t i c o

    ;

    vi d El

    probl ema

    de l sent i do de

    l a

    norma j u r d i c a

    en WRBLEwsK

    J e r z y

    Sent i do

    y

    Hechoen

    e l

    Derecho, San Sebas

    t i n

    Ed

    Uni vers i dad del Pa s

    Vasco,

    1989,

    pp 65- 77 ySemant i c Basi s of t heTheory

    of Legal I n t e r pr e t a t i o n en

    Logi queet Anal yse,

    nm

    21- 24, Louvai n- Par i s, 1963, pp

    397- 416

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    4/21

    32

    8

    Carl os

    I

    Massi ni

    Correas

    cont eni do

    ;

    aqu

    puede ubi carse e l

    pensam ent o

    de autores como

    Hart

    y

    MacCormck

    12

    k l as nor mas s e r e f i e r e n

    a

    c i e r t a s

    r el aci ones

    de u t i l i d a d

    r e l a c i o -

    nes

    t el eol gi cas

    e n t r e

    un

    obj et i vo

    a

    al canzar

    y

    l os

    medi os

    gener al men

    t e apt os

    para

    l o g r a r l o ; e s t a es l a sol uci n

    de l o s u t i l i t a r i s t a s en e s p ec i a l

    de l os l l amados u t i l i t a r i s t a s de regl as

    13

    ;

    l as nor mas t i enen como

    r ef er enci a c i e r t a s estructuras dent i

    cas de l a r e a l i d ad e xi s t e nt e s de

    modo o b j e t i v o sea en unmundoposi

    bl e o

    e l

    mundo

    presente

    consi der ado

    t al

    como

    es

    e s t a es l a posi ci n de

    autores como

    J

    L

    Gardi es

    yKal i nowski

    14

    Si bi en e s t a

    enumeraci n noes compl et a

    r e s u l t a

    s u f i c i e n t e

    como

    para

    poner en evi denci a l a di versi dad de l as pr opuest as en l o

    que

    s e r e f i e r e a l a

    semnt i ca

    n

    e s pe c i a l al a r ef er enci a de l as expresi ones normat i

    vas 5 Dent r o de

    e s t a d i v er s i d ad vamos

    a

    escoger l a sol uci n aport ada

    por Geor ges Kal i nowski

    16

    por

    c o n s i d e r a r l a

    una

    de

    l a s

    mas

    compl et as

    y

    s i n l u ga r

    a

    dudas l as

    mas

    r i c a y sugerente ; l a expondr emos

    suci ntament e

    y

    ef ect uar emos l uego

    unaconsi der aci n c r t i c a de

    sus punt os p r i n c i p a l e s

    Segur ament e

    sus i deas en e l

    t ema que

    ahora

    nos

    ocupa podrn

    s e r v i r

    de

    base para una

    si st emat i zaci nyun d e s a r r o l l omsaj ust ado y

    compl et o

    de

    l a semnt i ca de l as

    expr esi ones nor mat i vas

    I I

    L

    SIGN FICACINDELAS

    NORM S

    Kal i nowski

    comenza

    sus

    est udi os

    acerca

    de

    l a

    semnt i ca

    de

    l as

    nor mas

    pr eci sando

    qu

    es l o que

    ent i ende

    por

    semnt i ca

    y

    cul es

    s o n

    desde su pe r s p e c t i v a sus p a r t e s p r i n c i p a l e s

    Cont r ari ament e

    a

    l o s os t eni -

    12 Vi d MAccopmcx

    N e i l Legal

    Reasoni ng

    andLegal Theory Oxf ord Cl a

    rendon

    Press 1978

    229 s s

    13

    Sobre

    el

    u t i l i t a r i s mo

    en el

    derecho

    vi d

    MAssi Ni

    CoRREAs

    Carl os 1 U t i l i -

    t ari smo

    y Derechos

    Humanos

    en

    La

    Ley

    nmLI I 26

    Buenos

    Ai r e s 1988 p

    . 1 5

    y

    l a

    b i b l i o g r a f a

    a l l

    c i t a d a

    en

    e s pe ci a l

    El

    SHAKANKI RI

    Mohamed Anal yse

    du l angage

    et

    d r o i t

    chez quel ques

    j u r i s t e s angl oameri cai nes

    de

    Benthama Hart

    en APD

    nm

    XV P a r i s Si r ey 1970 pp 113 149

    14

    Vi d GARDi Es

    J ean Loui s

    Li n t r t des

    modl es

    smant i ques

    pour

    l a l o g i -

    que

    du d r o i t

    en

    APD nm

    X X I I I

    P a r i s Si r ey 1978 pp 355 362

    Vi d t ambi n

    Ess

    a i

    sur

    l e s

    f ondament s

    a

    pri ori

    de

    l a

    r a t i o n a l i t

    mor al e

    e t j u r i d i qu e

    P a r i s

    LGD

    1972

    passi m

    y

    l a

    Logi que dont i que e t

    ses

    smant i ques

    possi bl es

    en

    Logi que

    etAnal yse

    nm82 83 Louvai n 1978

    pp 185 203

    15

    Para

    una

    consi der aci n

    d i s t i n t a

    de

    e s t a s cuest i ones

    vi d

    MASSI NI

    CoRREAs

    Car l os I Derecho pensam ent o y l enguaj e e n

    Sapi ent i a

    Vol XLI I I Buenos Ai r e s

    1988

    pp 139 152

    6 Sobre

    el

    pensam ent o gnoseol gi co metaf si co

    de

    KAl

    uvowsxi v i d Los r i -

    gurosos t r a ba j o s

    de

    Manuel

    BAr EsTERHERNNDEZ

    La

    uni dad del pensam ent o

    Est udi o

    sobre

    el

    i t i n e r a r i o i nt e l e ct u al deGeorges Kal i nowski

    Barcel ona

    PPV 992

    y

    de

    Bozz i

    Rodol f o

    La

    f ondazi one

    me t a f s i c a

    d e l di r i t t o i n

    Georges Kal i nowski

    Napol i ed

    J ovene

    Npol i 1981

    Sobre

    l a

    f i l o s o f a j u r d i c a d e l f i l s o f o

    pol aco

    vi dMAssmCORREAS

    Ca r l o s

    I

    Derechoy

    l ey

    segn

    Georges

    Kal i nowski

    Mendoza

    EDUM1987

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    5/21

    Lenguaj e de l as normasyDerechoNatural 329

    do

    por

    Charl es Mor ri s par a qui en l a semnt i ca

    s e ocupa

    de l a r e l a c i n

    de l o s

    si gnos

    con s us desi gnat a

    1 7 el f i l s o f o pol aco s o s t i e n e que esa

    f orma

    de

    c ar a c t e r i z ar a l a semnt i ca

    es

    c o nt e s t a bl e , ya

    que

    e x i s t e n ex-

    presi ones que no poseen desi gnata al menos en sent i do propi o ypo-

    seen no

    obstante

    su semnt i ca En e f e c t o , en mat er i a de desi gnaci n

    e xi s t e n , a n t e t o do ,

    expres i ones

    categoremt i cas y si ncategoremt i cas

    .

    Estas

    l t i mas

    no

    desi gnan

    consi deradas

    ai sl adament e nada

    s l o

    pue-

    den

    codesi gnar

    en el

    caso

    de que l a s

    expr esi ones const rui das con

    su

    concurso desi gnen

    a su vez. Por

    su

    p a r t e , l as expr esi ones categor em-

    t i c a s han de d i v i d i r s e en expr esi ones vac as y no vac as

    ;

    l a s p r i -

    mer as no desi gnan en e l

    sent i do

    pr opi o o f u er t e , s i n o

    anal gi co

    o

    dbi l ; a s es como Barn de Munchhaussen s e r e f i e r e a una mer a

    creaci n

    d e l ent endi m ent o humano s i n e x i s t e n c i a en l a r e a l i d a d e x t r a -

    ment al Por

    su

    p a r t e ,

    l as expr esi ones no

    vac as desi gnan

    en sent i do

    f u e r t e ,

    e s

    d e c i r ,

    se

    r e f i e r e n

    a ent es

    r e a l e s

    e xi s t e n t e s

    con

    i ndependenci a

    de

    nuest ro ent endi m ent o corno

    cuando deci mos GeorgeBush

    18

    Por o t r o

    l a do ,

    e s p o s i b l e

    di v i di r l as

    e xp r e s i o ne s c a t e go r e m t i c as

    ennom-

    b r e s

    y

    p r o p os i c i o ne s

    :

    l as

    p r i me r a s

    desi gnane n t e s ,

    t al como l o

    hace ca ba l l o

    l as segundas

    de s i g na n e s t a do s

    de

    c o s a s r e a l e s , quepueden e n c o n t r a r s e

    en

    a c t o

    oen p o t e nc i a , e s d e c i r , t e n e r una e x i s t e n c i a a c t u a l omer ament e p o s i b l e :

    p r e -

    ci semos

    - - - e s c r i b e

    Kal i nowski - que ` p o s i b l e s i g n i f i c a a q u ` a q u e l l o queh a -

    b r a

    podi do

    op o dr a s er a ct ua l , yno a q u e l l o

    que

    no

    e s s i no

    no c o n t r a d i c t o r i o

    con

    r e f e r e n c i a

    a

    t a l e s

    oc ua l e s s up o s i c i o ne s

    a p r i r i c a s

    i n i c i a l e s

    19

    Es p r e ci s o ,

    en n u e s t r o

    c o n t e x t o ,

    l l a ma r

    l a

    a t e nc i n s o b r e

    e s t a p o s i b i l i d a d de

    d es i g na c i n

    de

    e n t e s r e a l e s aunque

    mer ament e p o s i b l e s .

    Ahora

    bi e n,

    en

    l a

    p er s p e c t i v a

    de

    Kal i nowski

    una

    semnt i ca

    que

    q u i e r a

    s e r

    r e a l i s t a

    y

    compl et a

    ha

    de

    c o ns i de r a r no s l o

    l a f unci nde

    d es i g na c i n

    de l as

    e x pr e s i o n es l i n g i s t i c a s ,

    s i n o

    t ambi n

    l a de s i g n i f i c a c i n

    Ene s t e p u n t o , K a l i -

    nowski s e opone a bi e r t a me n t e aCarnap yl o s camapi anos p ar a qu i e ne s el l e n -

    gu aj e

    no

    e s s i n o

    un

    c o nj u n t o

    de s i gn o s s e n s i b l e s por

    e l c ua l

    nos r e f e r i mo s al as

    c o s a s t ambi n s e n s i b l e s ,

    s i n

    que el pensament o cumpl a f unci n r e l e v a n t e en

    e s e

    proceso

    2 0

    Pero

    i mpor t a

    d e s t a c a r

    - escr i be

    Kal i nowsl que

    en l a t e o -

    r a semnt i ca de l a s i g n i f i c a c i n que oponemos al a de

    Carnap no s e t r a t a

    de

    c o n c e p t o s o

    dej u i c i o s

    ent a n t o que

    f enmenos

    p s qui c o s, e n t e s

    a cc i de nt a l e s

    en l a

    t e r m n o l o g a

    de A r i s t t e l e s c o n c r e t o s ys i ngu l a r e s comol o s

    hombr es que

    l o s pi ensan . . s i n o de s us c o nt e ni do s c o ns i de r a do s en

    s i

    m smos a b s t r a c c i n

    hechade

    s u

    e x i s t e n c i a

    en

    t l

    oc u a l hombr e

    Son

    e s t o s c o n t e n i d os

    l o s

    que c o n s -

    t i t u y e n

    l o s

    onos

    o

    l o s

    j u i c i o s ,

    l l a ma do s , segn el

    c a s o ,

    conceptos

    o

    j u i c i o s

    ` l g i c o s ,

    encuant o

    est udi ados por l a semnt i ca l gi ca 21

    .

    17 MoRR s Ch ar l e s ,

    o

    c . 21

    18

    KAi ~Nowsxi

    Geor ges

    e n

    adel ant e

    GK} Khoi j uri di que

    ef l o

    t ogi que Con-

    t r i b u t i o n a

    l a smant i que de l a l o j uri di que en adel ant eU enPDnm2 5, P a r s ,

    S i r e y ,

    1980 pp

    125- 128

    19 GK LJ

    p126

    20

    GK LJ p 127

    2 1 GK

    LJ p

    127

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    6/21

    330

    Carl os

    L

    Massi ni

    l

    e n t r a r ya

    di rect ament e en el

    t ema

    de l a

    s i g n i f i c a c i n Kal i nows1d

    s o s t i e n e que unasemnt i ca que seaal a vez r e al i s t a y

    i i c ompl e t a

    debe

    d i s t i n g u i r

    e n t r e

    l a

    s i g n i f i c a c i n

    f unci n

    de

    l os

    si gnos

    l i n g u s t i c o s

    en

    r e l a

    c i n

    con el pensam ent o y l a

    d es i g na c i n f unci n

    de ungran nmer o de

    si gnos l i n g u s t i c o s en r e l a c i n con l os e n t e s

    r e a l es

    yno t e n e r s l o en cuen-

    t a en

    al gn

    c a s o

    una

    u

    o t r a de

    e l l a s

    Por que

    - - - prosi gue- no

    hay

    d es i g na -

    c i n s i n

    s i g n i f i c a c i n

    aunque

    l a s i g n i f i c a c i n puede no e s t a r

    acompaada

    de

    desi gnaci n

    en

    el s e n t i d o

    propi o o

    f u e r t e

    como en e l caso de l a s e x p r e -

    s i o ne s

    v a c a s

    Di chobrevement e

    concl uye

    para

    un

    semnt i co a b i e r t o

    a

    t o d a l a

    r e a l i da d

    con l a ment e a b i e r t a y s i n p r e j u i c i o s l o s nombr es

    comunes

    y

    l a s

    proposi ci ones poseen si empre

    sus s i g n i f c c a t a

    : concept os o

    j u i c i o s y

    por o t r a

    p a r t e

    l a

    mayor a

    de l a s v e c e s sus desi gnat a en sent i do propi o y

    f u e r t e e n t e s o

    est ados de

    cosas r e a l e s a c t u a l e s o pos i b l e s Losobj et os y

    est ados

    de

    cosas mer ament e i n t e nc i ona l e s

    no

    son desi gnat a

    s i n o

    en

    un s e n -

    t i d o

    d b i l

    i mpropi o

    o

    met oni rni co

    22

    Di cho

    de

    o t r o

    modo

    l a

    s i g n i f i c a c i n

    e s t

    si empre

    p r e s e n t e

    en

    el f enmeno l i n g u i s t i c o

    ya

    que

    su

    f unci n pr i mera

    es

    s i gn i f i c a r l os

    e s t a d o s

    del al ma como l o s

    l l amaba

    Ar i s t t e l es

    es

    d e c i r

    l os concept os j u i c i o s y razonam ent os Deno s e r a s

    quedar a

    s i n expl i c a -

    c i n

    l a f unci n s i g n i f i c a t i v a

    de l os t rm nos

    a b s t r a c t o s que no

    desi gnan di -

    rect ament e una cosa ma t er i a l s ens i b l e

    Por

    l o t a nt o

    para

    Kal i nowski comopor o t r a pa r t e

    para

    toda l a t r a -

    d i c i n

    r e a l i s t a

    el

    proceso s i g n i f i c a t i v o

    es

    e l s i g u i e n t e : l a s

    pal abras

    s g -

    ni f i can l a s

    noci ones

    del ent endi m ent o

    l a s que asu vez

    r em t en

    a l a

    r e a l i d a d Es ms: esa

    real i dad

    no puede s e r desi gnada

    s i n o por medi a-

    c in de l a s noci ones del ent endi m ent o ya que l a

    f unci n r e f e r e n c i a l

    de

    l a s

    pal abras

    t i e n e

    en

    el

    l enguaj e

    humano

    una

    i n oc ul t a b l e

    di mensi n

    r a c i o n a l

    que

    hace que

    l a

    desi gnaci n

    de real i dades ext r ament al es

    s e

    encuadre

    en un

    mar co

    de

    noci ones

    y proposi ci ones cont rari ament e a

    l o que

    ocurre en

    e l

    l enguaj e

    de

    l os

    ani mal es Suponer

    que es posi bl e

    desi gnar

    si n

    pensar absol ut ament e

    en nada es uno de l o s

    supuest os

    g r a t u i t o s de l a ant ropol og a post - humeana

    23

    Si pasarnos ahor a a l a n l i s i s de l a f unci n s i g n i f i c a t i v a de l a s ex-

    presi ones normat i vas

    ver emos que conf orme a l a s

    i deas acerca

    de

    l a

    s i g n i f i c a c i n que hemos

    expuest o

    e l l a s s i g n i f i c a n

    proposi ci ones n o r -

    mat i vas

    pr oduct o a

    su

    vez

    de j u i c i o s de c a r c t e r normat i vo ; e s t e t i p o

    de

    j u i c i o s es

    consi derado

    normat i vo escri be el aut or que anal i zamos

    por que

    d i r igen

    a l

    hombr e

    r egl ament an

    su

    a c c i n

    normat i van

    su

    con-

    duct a

    24

    En

    o t r a s pa l a b r a s

    el

    s i gn i f i ca ta

    de l a s

    expr esi ones

    normat i -

    vas es una

    pr oposi ci n

    normat i va product o de un

    acto psi col gi co

    t ambi n

    nor mat i vo

    En

    e s t a pr oposi ci nnormat i va

    se

    unen at r a v s de

    un f unct or

    dent i co

    : debe s e r debe no s e r

    puede

    s e r

    c t e

    dos

    22

    GK LJ p

    . 127

    Vi d acerca

    de

    esta t emti ca uaowsKI Georges

    SeM0

    t i que e t P hi l o so ph i e

    Par s- Amst er dam Hades Benj amns 1985

    pp

    163 204

    23

    Vi d

    MASSrN CORREAS

    Car l os l

    Derecho pensamento y l enguaj e

    c i t

    pp

    143 144

    24

    GK LJ

    p 128

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    7/21

    Lenguaj e

    de

    l as

    normasyDerecho

    Nat ur al

    33

    1

    vari abl es

    nom nal es

    unade e l l a s desi gnat i va de un s u j e t o de acci n o

    de

    un conj unt o de

    suj et os

    de acci n y l a o t r a

    desi gnat i va

    de una acci n

    odeun

    conj unt o

    de

    acci ones

    2 5

    Ahorabi en

    e s t a e s t r u c t ur a

    de l as pro-

    posi ci ones

    normat i vas

    se

    d

    an

    en

    aquel l os

    casos

    en

    que

    l as

    expr esi o-

    nes

    nor mat i vas

    no

    revi st an

    una f or ma

    gr amati cal

    normati va y

    s

    una

    f or ma

    gr amati cal i n d i c a t i v a

    como

    cuando l as l eyes c i v i l e s est abl ecen

    que e l vendedor

    es

    el r esponsabl e de l os daos

    ocul t os

    en l a cosa ven-

    di da

    Ene s t a s s i t u ac i o ne s

    an

    cuando l a

    expr esi n el si gno se

    encuent r e r edact ado enuna

    f or ma

    gr amati cal

    no

    nor mati va l a propo-

    s i ci n

    si gni f i cada

    por e l l a es i ndudabl ement e nor mat i va

    26

    Una

    cuest i n

    d i s t i n t a aunque

    vi ncul ada

    con

    l a

    que

    es t amos

    t r a t a n

    do e s l a

    ref eri da

    al

    modo

    de

    exi st enci a propi o de l as proposi ci ones

    normati vas en o t r a s

    pal abras

    a

    s u ndol e

    n t i c a en cuant o

    real i dad

    exi st ent e

    Este

    tema ha s i d o tratado expr esament e por vari os a u t o r e s

    entre

    o t r o s

    por

    e l

    pensador

    aust r aco

    Ota

    Wei nber ger

    en un

    t rabaj o

    publ i cado

    con el

    t t u l o

    de The Normas

    Thought

    and

    as

    Real i t y 7

    Par a Wei nber ger

    es necesari o

    p a r t i r en e s t e punt o de l a aceptaci n de

    que

    l a s nor mas

    s on

    r eal i dades i d e a l e s

    e s de c i r que nopueden s e r ob-

    servadas

    sea

    d i r e c t a

    o i ndi r ect ament e con

    l a ayuda

    de al gn

    equi po ob-

    ser vaci onal 2 8

    ;

    s i por

    el contr ar i o sl o se acepta l a exi st enci a de

    ent i dades

    mat er i al es resul t ar i mposi bl e

    expl i car

    l a

    r eal i dad

    de l as

    nor mas real i dad que se pone cl arament e

    de mani f i est o en l a i nnegabl e

    i nf l uenci a que

    ej er cen

    sobre l a conducta

    humana

    Por o t r a p a r t e e l f i

    l sof o de Gr az preci sa que

    l a s

    nor mas pueden ser

    expr esadas

    l i n g s

    t i cament e sea enun l enguaj e na t u r a l sea en

    uno a r t i f i c i a l de s u f i c i e n t e

    compl ej i dad

    Pero

    es

    perf ect ament e posi bl e

    que

    un

    `debe

    e x i s t a s i n

    haber

    s i do

    expl ci t ament e

    f or mul ado

    2 9

    Y

    l l o e s as porque l a

    e x i s

    t enci a de l a s nor mas

    es

    l a que corresponde a

    un

    obj et o

    depensam ent o

    l a

    de un s i g n i f i c a d o queno se conf unde

    - t e s

    preci so

    rei terar l o-

    con

    el a c t o ps i col gi co que l e d or i gen Cuandohabl o

    de l a r e a l e x i s t e n

    c i a

    de

    l as nor mas escri be no

    me estoy

    r e f i r i e n d o al

    acto

    a t r a v s

    del cual esas

    nor mas

    s on

    e di c t a da s

    ni

    t ampoc o

    a l a

    exi st enci a de una

    f r a s e que

    exprese

    esa nor ma ni al

    conoci m ent o

    oa

    l a conduct a de l a

    gent e que

    gu a

    su conduct a mas

    omenos

    de acuer do con l as

    nor mas

    Las normas

    concl uye

    exi st en en el campo de l a

    conci enci a

    humana es al go

    as como l a conci enci a de

    obl i gat or i edad

    l a

    conci en-

    25 Vd

    GK

    El

    pr obl ema

    de l a verdaden l a moral

    y

    en el derecho

    Buenos Ai -

    r e s

    EUDEBA 1979

    pp

    6 s s

    y

    Theori e des proposi t i ons nor mati ves

    en Et udes

    de Logi que Deonti que P ar s LGD 1972 p

    33y pas s i m

    26

    GK Zur Semant i k der Rechtssprache

    en

    Rechut heor i e 1- 1979 Berl n

    1979 pp 240- 243

    27 WINBERGER Ot a

    Thenorm

    a s

    Thought and

    as Real i t y

    en

    MACCOR

    mcK Nei l WINBERGER Ot a

    An I n s t i t u t i o n a l

    Theory of

    LawNew

    Appr oaches t o

    Legal

    Pos i t i vi s m Dordrecht

    D

    Rei del

    Publ i shi ng 1986

    pp

    31- 48

    28 WINBERGER

    Ot a o

    c

    p 33

    29

    WINBERGER

    Ot a

    i bi dem

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    8/21

    332 Car l os I Massi ni Corr eas

    ci a de queal go debe s e r hecho

    3 ;

    en

    o t r a s

    pa l a br a s ,

    son aquel l o a l o

    que nos r ef er i mos cuando habl amos del

    si gni f i cado

    de l a s expr esi ones

    nor mat i vas

    Vol vi endo, l uego de e s t e breve e x c u r s o , al

    pensam ent o

    de Geor ges Ka

    l i no ws k i , ver emos q u e , para l , l as proposi ci ones nor mat i vas que son l a s i g -

    n i f i c a c i n de

    l as

    expr esi ones normat i vas, r e v i s t e n

    una

    e x i s t e n c i a

    que

    puede

    l l amarse i nt enci onal , si gui endo aqu una t er m nol og a conor i gen en

    Husserl e

    I ngar den

    31 Kal i nowski l l e g a a e s t a concl usi n, l uego

    de

    haber

    descar t ado que en el caso de l as pr oposi ci ones normati vas,

    nos encont r emos

    f r e n t e

    a i

    r e al i d a de s

    e xi s t e nc i a l me nt e

    aut nomas

    - sust anci as

    en l a

    t e r m -

    nol og a

    a r i s t o t l i c a -

    a

    l as que

    corresponde

    e x i s t i r en

    s

    m smas,

    s i n r e f e -

    r enci a a ni ngn o t r o e n t e r e a l

    ;

    i i e n t e s exi st enci al ment e no aut nomos

    - acci dent es

    en

    l a t erm nol og a a r i s t o t l i c a - cuya e xi s t e nc i a

    r e s u l t a

    p r e s -

    t a d a por

    un

    e n t e aut nomo, t al

    como s e r a el caso de l os concretos

    a c t o s

    p s i c o l g i c o s

    por

    l o s

    que

    s e

    pi ensan

    l as

    nor mas

    ;

    i i i

    ob j e t o s

    i d ea l e s ,

    corno

    l os propuest os

    por

    l a ont ol og a

    f enomenol gi ca, que t e ndr a n una e x i s t e n c i a

    en s en cuanto i de a l e s 32

    Por el c ont r ar i o, par a Kal i nowski , en el caso de

    l os

    ent es

    i n t e n c i o na l e s

    e nt r e l o s que s e

    cuent an l as

    nor mas,

    nos

    e n c o n t r a -

    mos

    f r e n t e al

    cont eni do

    msmo

    de c i e r t o s

    a c t o s

    de l

    pensam ent o, f undamen-

    t al ment e

    frente

    a l de ci ert os actos

    cognosci t i vos

    Ese cont eni do

    cognosci t i vo

    e s t

    dado por unadet er m nada

    f or ma

    que

    e x i s t e

    i nt e nc i ona l -

    ment e

    en el ent endi m ent o humano yque es i d n t i c a

    -aunque

    c on

    o t r o

    modo de

    exi st enci a-

    a l a

    f or ma

    deune n t e ode un

    conj unt o de e n t e s

    r e a l e s

    Di cho

    de

    o t r o modo,

    s i

    consi der amos al o s a c t o s d e l pensam ent o no

    en su

    e x i s t e n c i a

    s i n g u l a r ,

    en cuyo caso est ar amos

    f r e n t e a

    concr et os

    a c t o s

    ps i c o -

    l g i c o s

    de l

    s uj e t o ,

    e n t e s

    a cc i de nt a l e s

    en

    l a

    t erm nol og a

    a r i s t o t l i c a ,

    s i n o

    en

    su

    cont eni do

    c o g no s c i t i v o,

    est ar emos

    f r e n t e a

    e n t e s cuya

    e x i s t e n c i a c o n s i s t e

    en l a presenci a en el ent endi m ent o de una f or ma o

    e s t r u c t u r a

    a b s t r a c t a ,

    t o-

    mado

    e s t e l t i mo trmno en

    su

    s e n t i d o et i mol gi co

    32bi s

    Pero sucede

    que

    l o s

    ent es

    i nt enci onal es

    pueden

    s e r de

    dos

    c l a s es i

    ent es meramente i nt enci onal es, exi stent es sl o en e l ent endi m ent o,

    ent es

    de razn s i n f undament o en l a r e a l i d a d, corno l a si r ena o el

    uni cor ni o, y i i ent es i nt enci onal es cognosci t i vos, que

    s e corresponden

    a una c i e r t a f orma o estructura

    exi st ent e

    en l a r eal i dad

    ext r ament al

    Kal i nowski

    consi der a

    al a s nor mas

    comoent es

    i nt enci onal es

    cognosci -

    t i v o s , es dec i r , como

    pr oposi ci ones

    que no r e s u l t a n de unamer a cons-

    tr ucci n

    de

    l a

    razn,

    si no

    que

    son pr oduct o

    de

    l a

    act i vi dad

    cognosci t i va

    de l ent endi m ent o

    Como

    consecuenci a

    de el l o , c r i t i c a

    agudament e

    a

    30 WEINEERGER Ot a, oc pp 39-40

    3 Vi dGK

    Essai

    s ur l e

    caractre ont i que

    du

    d r o i t

    Cont ri buti on a

    Ft ude de

    1 t r e

    i n t e nt i o nn el

    et

    1 ont ol ogi e du d r o i t , enRevue de l Uni versi t d Ot awa,

    t

    V,

    nm

    34, Ot awa, 1964,

    pi 81- 99

    en adel ant e

    ECO

    32 K

    ECO

    p 82 Vi d MASSIN CORREAS

    Carl os

    1

    .

    I nt roducci n a l a

    t em-

    t i c a de

    l a j u s t i c i a comoval or,

    en

    La j u s t i c i a

    en

    l a f i l o s o f a j u r d i c a

    y

    soci al argent i na,

    edM

    i u r o

    Cal dani , Rosari o, FI J , 1983, pp. 105- 119

    32

    bi s

    . Sobr e l o s sent i dos de

    abst r acci n,

    vi d GEACH

    P e t e r ,

    Ment al Acts,

    London,

    Rout l edge

    egan

    Pau1, 1971, pp 130

    s s

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    9/21

    choNatural

    333

    l a s

    di ver sas

    c or r i e nt e s

    cont empor neas

    para

    l as cual es

    l as

    nor mas mo

    r a l e s

    o

    j u r d i c a s const i t uyen

    el r e s u l t a do

    de

    l a s o l a razn

    consi der ada

    de modo i nst r ument al - const r uct i vo En

    es pe ci a l

    centra su ataque

    en

    l a s

    di f er entes

    f or mas de

    emot i vi smo

    o

    vol unt ar i smo

    que

    reducen

    el

    comet i do

    de l a

    razn

    al r e g i s t r o y

    expr esi n de l os s ent i m ent o s

    emoci o-

    nes o

    d ec i s i o ne s

    de

    l o s

    s uj e t o s

    sean

    e s t o s

    i n d i v i d u a l e s

    o

    c ol ec t i v os

    33

    Por

    supuesto

    que

    l a

    af i r maci n

    de Kal i nowski acerca

    del

    c a r c t e r

    cognosci t i vo

    de

    l a s

    pr oposi ci ones

    nor mat i vas

    supone l a

    acept aci n

    de

    su c a r c t e r

    v e r i t a t i v o es de ci r de su a p t i t u d para

    e n t r a r

    en

    l as

    catego-

    r a s de ver dad o

    f al sedad

    .

    No obstante

    l a centr al i dad

    de e s t a t e s i s en el

    pensamento

    del

    f i l s o f o

    de

    Lubl i n

    no vamos a

    d e s a r r o l l a r l a expresa-

    ment e aho r a

    ya quee l l o nos

    a p a r t a r a del t ema c e n t r a l de nuestr o e s t u -

    di o

    ;

    r emt i r emos

    por

    l o

    t a n t o a

    aquel l os

    tr abaj os

    en l os

    que

    se

    ha

    t r a t a d o y debat i do i n extenso es a pr obl emt i ca

    Para l o que nos conci er ne

    aho r a

    b a s t a r

    con pr e c i s a r que

    en

    l o que

    s e

    r e f i e r e

    a

    l a

    semnt i ca

    de

    l as

    expr esi ones j u r d i c a s el

    pensamento

    de Ka

    l i nowski puede resumrse

    en

    l o s s i g ui e nt es punt os p r i n c i p a l e s

    : i

    l a s ex-

    p r e s i o ne s

    l i n g s t i c a s

    de c a r c t e r normat i vo

    no sonen s

    m smas normas

    s i n o s l o

    el s i gno

    el s i gni f i cans de nor mas

    mor al es

    o

    j u r d i c a s

    ;

    i i l as no r -

    mas consi st enen pr oposi ci ones de

    c a r c t e r

    normat i vo

    r e s u l t a do de j u i -

    c i o s t ambi n normat i vos e s t o l t i mo en

    razn

    de

    su

    f unci n

    d i r e c t i v a o

    r egul ador a

    del

    obr ar

    humano

    i i i

    l a

    e s t r u c t u r a de esa

    pr oposi ci n

    en que

    l a

    norma

    c ons i s t e une

    el

    nombr e

    de un

    s u j e t o de a c c i n

    con el

    nombr e

    de

    una acci n

    a

    t r a v s

    de unf unctor

    normat i vo

    e s t e puede

    s er al guno

    de

    l os

    s i g ui e nt e s

    :

    debe hacer

    debe no hac e r t i e n e el der echo de hacer

    t i e n e

    el

    der echo

    de no

    hacer

    puede

    hacer

    ono

    hacer

    y

    debe hacer

    o

    debe

    no

    hacer

    3S;

    i v l a

    nor ma

    no

    s e conf unde

    con

    el

    j u i c i o normat i vo

    a c t o psi col gi co

    i ndi v i dua l que

    l e

    d

    o r i g en s i n o que t i e n e una ex i s t e nc i a

    pur ament e

    i nt e nc i o na l es

    de ci r

    de

    razn v

    e n t r e

    l o s

    po si bl e s

    e n t e s i n-

    t e nc i o na l e s

    l as

    nor mas c ons i s t e n en e n t e s

    i nt e nc i o na l e s

    c og no s ci t i v os es

    de ci r

    r e f e r i d o s

    a c i e r t o s o bj e t o s de conoci ment o

    razn

    por

    l a

    cual pue-

    den

    s er

    c a l i f i c a d a s de verdaderas of a l s a s

    I I I

    LADESIGNACION

    DE

    LAS

    NORMAS

    Al

    e n t r a r

    en

    e s t e segundo

    punt o

    es preci so d e s t a c a r que para K a l i -

    nowski

    l a

    desi gnaci n

    es

    de ci r

    l a r e l a c i n

    de l a s expr esi ones con

    c i e r t o s entes

    o

    con est ados de

    cosas

    es

    l a mas

    i mpor t ant e

    de l as f u n -

    ci ones

    semnt i cas

    del l enguaj e

    .

    Ef ect i vament e para l t a l como l o

    a t e s t i g u a

    l a

    i mposi ci n

    de

    l os

    nombr es por Adn . l a desi gnaci n

    33 Vi dGeorges KALTNowsKi

    El problemade

    l a

    verdadenl a

    moral

    yen

    el

    de-

    r echo c i t pp 3 3

    34 Vi d

    BALLESTER

    HERNNDEZ Manuel

    o . c

    pass i m

    35 GKThor i e des posi ti ons normat i ves c i t

    pass i m

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    10/21

    33

    Carl os

    Massi ni

    Correas

    en

    tanto

    que

    f unci n sem t i ca yms

    preci sament e

    semnt i ca, de l os

    si gnos

    l i n g s t i c o s es su

    f unci n pr i mer a

    desde un c i e r t o punt o de v i s -

    t a Los

    hombr es

    no

    el abor an sus

    l enguaj es, nat ural es o

    a r t i f i c i a l e s

    pr i nci pal ment e

    para

    s i g n i f i c a r

    s i n

    desi gnar

    Por

    el

    c o n t r a r i o

    l os c r e an

    de

    un modou o t r o

    al

    menos

    en

    l a

    gran mayor a de l os c a s o s

    para habl ar de

    cosas ode est ados de

    cosas r eal ment e

    e xi s t e n t e s

    Por supuest o que l as

    expresi ones que desi gnan

    en sent i do

    f u e r t e

    al

    msmo

    t i empo s i g n i f i c a n

    :

    no

    hay desi gnaci n

    f u e r t e s i n s i g n i f i c a c i n

    36 ; y

    ms adel ant e preci sa

    que es necesar i o

    subr ayar que l os s ent i do s s i gn i f i c ados por l as e x pr e s i o -

    nes que desi gnan

    en

    sent i do

    f u e r t e

    son a b s t r a c t o s en e l s e nt i do

    et i mol -

    gi co , m ent r as que

    l os

    sent i dos

    s i gni f i cados

    que desi gnan sl o

    dbi l ment e expresi ones

    v ac a s

    son const r ui dos ; ahorabi e n no hay cons-

    t r ucci n

    i n t e l e c t u a l s i n al gn conoci m ent o

    previ o,

    porque e l

    hombre,

    todo l o creador que

    pueda

    s e r no es el cr eador yno c r e a ex

    ni hi l o

    37

    Esta

    l arga

    c i t a

    del

    f i l s o f o

    pol aco

    pone

    en

    evi denci a

    su consi de-

    r aci n del

    conoci m ent o, en

    especi al el conoci m ent o

    de l a s

    r eal i dades

    t r ascendent es al s u j e t o como e l obj et o pr i mordi al

    del

    l enguaj e

    ;

    para

    Kal i nowski , l a f unci n const r ucti va

    del

    ent endi m ent o t i e n e un carc-

    t er

    secundar i o r espect o

    del

    conoci m ent o

    : sl o se

    puede

    const r ui r a

    p a r t i r

    de

    al go

    ya conoci do de ant emano

    Di cho

    de o t r o modo e l l e n-

    guaj e es a n t e

    t odo,

    un i nst r ument o de conoci m ent o, un

    medi oa

    travs

    del cual el hombre apr ehende l a s

    e s t r u c t u r a s

    de

    l a

    real i dady sl o en un

    segundo momento se convi ert e e l l enguaj e en i nst r ument o de

    el abora-

    ci n opr oducci n de noci ones, pr oposi ci ones o

    r azonam ent os Lo

    que es ms,

    para

    Kal i nowski l a capt aci n del

    sent i do

    o si gni f i caci n

    del l enguaj e,

    no

    puede

    hacerse,

    en

    p r i n c i p i o

    s i n

    conocer

    su

    desi gna-

    ci n ;

    e s t o r ev i s t e

    especi al

    i mport anci a para l a

    t e o r a de

    l a i n t e r p r e t a -

    ci n j u r d i c a razn por l a c u a l vol ver emos sobre e l l o aunque ms no

    sea br evement e

    38

    Ent r ando

    ya

    di r ect ament e

    en

    l a pr obl emt i ca

    de

    l a desi gnaci n

    de

    l a nor mas , vemos que

    Kal i nowski , coherent e con su

    concepci n

    de l a s

    normas como pr oposi ci ones entes i nt enci onal es-

    cognosci t i vas,

    af i rma r esuel t ament e

    su

    f unci n

    desi gnat i va ent r e l o s

    hombr es con-

    si der ados como suj et os de acci n escri be ysus acci ones

    posi bl es

    exi st en

    r el aci ones

    t an

    r e a l e s

    como

    sus t rm nos l o s s u j e t o s de

    ac-

    ci n y sus

    acci ones

    posi bl es Estas r el aci ones

    son t ambi n a c t u al e s

    porque

    es

    en

    acto

    que

    e x i s t e

    l a

    r e l a c i n

    de

    obl i gaci n

    e n t r e

    e l

    compr a-

    dor

    de unamercanc a y su

    acci n

    de pago del preci o

    conveni do,

    aun-

    que e s t a acci n no sea en unmomento

    det er m nado,

    si no una acci n

    posi bl e

    Las r el aci ones

    consi der adas

    son

    r el aci ones nor mat i vas en

    cuant o

    consi st en en

    unaobl i gaci n oper m so de cumpl i m ent o ode no

    36 Geor ges KALINowsKI Sm ot i que e t

    phi l osophi e,

    c i t

    pp 165- 16

    37 I b dem p 66

    38 Vd sobre e s t a

    probl emt i ca

    MASSIN CORREAS Carl os

    I

    Doce

    t e s i s

    s o -

    br e semnt i ca e i n t e r p r e t a c i n j u r d i c a enprensa

    en l as

    Act as del Congreso sobre

    i n-

    t e r pr e t a c i n

    i nt egraci n yr azonam ent o

    j u r d i c o

    Sant i ago de C h i l e Val para so

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    11/21

    Lenguaj e

    de

    l a s

    normasyDerechoNatural

    335

    cumpl i m ent o de una

    acci n

    det er m nada por un

    suj et o de acci n de-

    t er m nado

    Sone s t a s r el aci ones l a s que s on des i gnadas

    por l as nor mas

    j u r d i c a s ; e l l a s

    no

    s on ,

    en

    consecuenci a,

    expr es i ones

    vac as,

    s i n o

    que

    des i gnan

    en

    el

    sent i do

    f uert e

    y

    pr opi o

    del t rmno,

    ya que

    des i gnan

    un

    est ado

    de cosas

    r e a l , as a be r , una

    rel aci n normat i va

    r ea l

    de

    obl i gaci n

    de hacer, de obl i gaci n de no hacer ode permso

    de hacer ode no ha-

    ce r ,

    para

    l i mt arnos a e s t a s r el aci ones nor mat i vas

    f undament al es

    39

    Lareci n

    c i t a d a opi ni n

    de Kal i nows ki pl ant ea

    de i nmedi at o

    l a cues-

    t i n del modode

    e x i s t e n c i a

    que compet e aesas

    r e l a ci o ne s

    dent i cas que

    s on el des i gnat um

    de

    l as pr oposi ci ones normati vas

    ; expresado en o t r o s

    trmnos

    l a

    c u e s t i n

    de saber cmo

    ex i s t e n

    o

    cu l

    es

    el es t a t ut o

    nt i co de

    e s a s

    r e l a ci o ne s

    a que l as nor mas se r e f i e r e n Kal i nows ki

    r esponde

    s o s t e -

    ni endo

    que

    de l

    msmo

    modo

    como

    l as

    expr esi ones

    des c r i pt i v as des i gnan

    est ados de cosas que s on r e l a ci o nes , comopor ej empl o l a expr esi n

    Pe-

    dro

    es

    j uez desi gna

    l a

    r e l a c i n

    r ea l

    e n t r e

    Pedro

    y

    l a

    c l as e

    de

    l o s

    j ue c es ,

    l as expresi ones dent i cas

    des i gnan

    est ados de cosas que consi st en

    en

    r e-

    l a ci one s de obl i gaci n ode l i b e r t a d 4 Deesemodo s o s t i e ne , l a

    propo-

    s i c i n enunci ado pr oposi ci onal

    A

    debe hacer

    Xes

    nor mat i vo

    d e nt i c o ,

    es

    unanormapr oposi ci n

    E l l a

    s i g n i f i c a

    un

    j u i c i o

    normati vo

    d e nt i c o , unj ui ci o- nor ma ydes i gnauna r e l a c i n normat i va d e nt i c a ,

    asabe r ,

    una

    r e l a c i n de obl i gaci n de hacer

    Como

    s e ve

    aqu con

    cl uye el paral el i smo e n t r e l o nt i co y l o dent i co

    al canza el n i v el s e-

    mnt i co,

    t a n t o en mat er i a de desi gnaci n

    como

    de

    s i gni caci n 41 En

    ambos c a s o s ,

    l o

    que se

    e s t des i gnando

    es unestado

    de cosas

    r e a l ,

    e s t r u c -

    t ur ado comounar e l a c i n t ambi n r e a l

    Pero

    segn

    l o

    e x p l i c i t a

    es t e f i l s of o,

    esas r el aci ones

    pueden

    ser de

    dos cat egor as

    i r el aci ones que exi st en

    por

    s msmas

    e n t r e

    el modo

    de ser del hombrey el val or de c i e r t a s acci ones en orden al progreso o

    retroceso

    de su humani dad ; y i i r el aci ones

    est abl eci das

    por

    l os

    l e g i s -

    l adores humanos

    en

    razn

    de l as exi genci as de l a

    vi da

    en

    soci edad

    o,

    di cho en o t r as pa l a br a s , del

    bi en

    comn

    de l a

    soci edad

    p o l t i c a Habi -

    da cuent a de

    l a nat ur al eza del

    hombre- es cr i be el

    aut or que

    exam na-

    mos

    ydel carcter axi ti co de sus

    acci ones

    posi bl es,

    l as acci ones

    i nt r nsecament e

    val i osas

    han de

    hacerse,

    l as i nt r nsecament e

    d i s v a l i o -

    sas hande no

    hacerse

    y l as axi t i cament e

    i n d i f e r e n t e s

    han de

    hacerse

    ono

    hacerse

    segn l as ci r cunst anci as 4 2

    Es a

    e s t a s l ti mas a l as que

    t i e n e

    como

    mat er i a l a normat i vi dad

    posi ti va

    en

    sent i do

    e s t r i c t o ; l as p r i -

    meras,

    axi t i cament e val i osas

    o

    di sval i osas

    por

    s

    m smas, f or man

    el

    cont eni do de l o que

    t r adi ci onal ment e

    se

    denom na

    der echo

    o

    nor ma-

    t i v i dad- nat ural

    Es

    as

    como, v

    gr

    l a rel aci n

    e n t r e

    unsuj et o huma

    39 Geor ges

    KALINOwsKI L J ,

    p 129

    40 Vul Geor ges KALINowsKI

    Ont i que et

    denti que,

    en adel ant eD en

    Ri vi sta I nternazi onal e di

    F i l o s o j i a del D i r i t t o , I V Se r i e , LXVI

    M l ano,

    G uf f r

    ed

    989p44

    1 Geor ges

    KALINOWSKI

    OD p 443

    42 I bi dem

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    12/21

    336 Car l os L Massi ni Corr eas

    no y l a

    t o r t u r a

    acci n axi t i cament e di sval i osa es de deber no

    hacer

    mentras l a

    que

    e x i s t e e n t r e un s u j e t o ye l

    respeto

    de l a vi da a j e -

    na acci n axi t i cament e

    val i osa

    es de deber

    hacer t odo e l l o ,

    con

    i ndependenci a

    de

    l a

    acci n

    l e g i s l a t i v a

    posi t i va

    de

    l os

    r ganos

    d e l

    est ado

    o

    de

    l o s usos de l a soci edad

    Ahora b i e n, e s t a acci n

    l e g i s l a t i v a

    de l o s r ganos

    del

    e s t a d o ,

    puede

    s e r a su vez de dos

    t i p o s di f e r e nt e s

    pero compl ement ar i os

    i de r ecepci n

    y e x p l i c i t a c i n de l a s r e l a c i o ne s

    dent i cas

    na t u r a l e s ,

    a s

    como

    de

    e s t a bl e -

    ci m ent o

    de

    sanci ones

    para

    asegur ar

    su

    cumpl i m ent o

    ; i i de det er m na

    ci n de a qu e l l a s

    acci ones

    axi t i cament e neut r as que

    convi ene

    pr omover

    o

    p r o h i b i r ,

    habi da

    cuenta

    de

    l as

    c i r c u ns t a n c i a s yde l o s r equer i m ent os

    de

    l a buena vi da

    s o ci a l

    Ene s t e

    l t i mo c a s o , yen razn de l a var i edad de l a s

    opci ones

    posi bl es

    cuando s e t r a t a de det er m nar en concreto 4 3 c u l de

    l a s

    acci ones axi t i cament e

    i n d i f e r e n t e s

    ha de escoger se en una s i t u a c i n

    det er m nada

    cor r esponde

    a

    l o s

    gober nantes

    e s t a b l e ce r aut or i t ati vament e

    al gunas

    de l a s

    a l t e r n a t i v a s

    p os i b l e s y or denar de

    ese

    modo

    el obrar

    c ol e c -

    t i v o

    Por

    supuest o que l a exi genci a pl ant eada a l o s gober nant es de r e g ul a r ,

    de un modouo t r o , det er m nadas r e l a c i o ne s , c o ns t i t u y e para e l l o s una e x i -

    g enc i a de c a r c t e r nor mat i vo

    n a t u r a l

    Kal i nowski p at e n t i z a t o d o e s t o con

    el

    conoci do

    pero e s c l a r e c e do r

    ej empl o

    de l a c i r c u l a c i n v i a l

    c i r c u l a r por l a

    derechaopor l a i z q u i e r d a

    escri be

    noes en s ni bueno ni mal o

    Pero en

    raznde l a s condi ci ones a c t ua l e s de l a

    c i r c ul a ci n, l a

    di syunci n s i g ui e nt e

    aparece como verdadera 1 ) e s bueno c i r c u l a r por l a derecha opor l a i z -

    qui er da

    Por l o

    t a n t o ,

    e s

    t ambi n

    ver dadera l a c o ns t a t a c i n, i gual ment e d i s -

    y unt i v a , de l a s corr espondi ent es

    r e l a ci one s

    normat i vas : 2 ) s e

    debe

    c i r c u l a r

    por

    l a

    derecha

    o

    s e

    debe

    c i r c u l a r

    por

    l a

    i z qui e r d a

    Esto

    hace

    ne c e s ar i a

    l a

    i n-

    t er venci n de l l e g i s l a d o r , obl i gado

    por na t u r a l e z a ar e gl a r

    t odo aquel l o

    que

    no puede per manecer s i n r egul aci n al guna s i n gr ave p e r j u i c i o para el bi en

    comn

    del

    que el l e g i s l a d o r e s r esponsabl e Es de e s t a maner a que e l l e-

    g i s l a do r crea

    l a

    norma 3) No

    s e

    debe c i r c u l a r

    por

    l a

    i z qu i e r d a Ahor a

    b i e n, de 2 ) y 3) s e i n f i e r e , env i r t u d de l a l e y demodus

    t ol l endo

    ponens : 4 )

    s e debe c i r c u l a r por

    l a

    derecha

    El

    a c t o

    cr eador

    de l l e g i s l a dor ha

    t r ansf orma

    do unanormap r e ex i s t e nt e ,

    d i d i c a

    y

    por l o

    t a n t o

    i no pe r a nt e , en unanorma

    mondi ca yde

    ese modo

    oper at i va

    vol vi endo

    sobre e l t ema

    del e s t a t u t o ont ol gi co de l a s r e l a c i o -

    nes dent i cas

    pr eci semos

    que

    Kal i nowski

    admte que l as r e l a c i o -

    nes

    nor mat i vas

    no

    son

    puramente

    mat er i al es

    Pero

    agrega

    el

    hombreno

    es

    t ampoco

    un

    ent e

    pur ament e

    mat er i al

    t al

    como

    l o

    r evel a

    el a n l i s i s de su conoci m ent o i n t e l e c t ua l ,

    que

    es un

    conoci m ent o

    concept ual

    5

    Se t r a t a , por l o tanto

    de

    r el aci ones

    i nmat er i al es

    l i d Geor ges KAuNowsn Appl i cat i on

    du

    d r o i t

    et pr udence en Archi v

    f r

    Rechts und

    S oz i a l p hi l o so ph i e ,

    nm

    5 3/ 2 , Franz

    S t e i n er v er l a g, W esbaden 1967 pp 161 176

    44

    Geor ges KALi NowsKI

    L J ,

    p 130

    45 GK OD p Vi d Geor ges KALI NOWSKI

    De

    l a si gni cat i on des

    nor mes

    j ui di ques

    ropos de 1 a r t i c l e

    deJ W bl ewsl d

    The

    probl em

    of

    t he

    meani ng

    of

    t he

    l e ga l

    nor m pr o

    manuscr i pt o

    p

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    13/21

    Lenguaj e

    de

    l as

    normasyDerecho

    Nat ural

    33

    7

    peronopor e l l o menos r e a l e s

    habi da cuent a de que su exi stenci a

    es i n

    dependi ent e de que

    l as

    pensemosono en

    ef ect o

    l a

    rel aci n

    e n t r e un

    suj et o y l a

    acci n

    de

    t o r t u r a r

    no exi ste sl o por que

    l a pens emos si no

    que

    l a

    pensamos

    pr eci sament e

    por que

    e x i s t e

    El

    que

    unode

    l os

    trm-

    nos de

    l a

    rel aci n en

    e s t e caso l a

    acci n

    t engauna

    exi st enci a

    mer a-

    ment e

    posi bl e no

    cambi a

    ennadal a cuest i n yaquel os

    ent es posi bl es

    son

    ent es r eal es

    ;

    de

    exi st enci a pot enci al peronopor e l l o

    menos

    real es

    Caber e i t e r a r

    aqu que

    cuando Kal i nowski

    habl a de exi st enci a

    poten-

    c i a l e s t

    queri endo

    si gni f i car exi st ent es desde

    ya en potenci a o

    exi st ent es

    desde ya

    en cuanto

    posi bi l i dad

    y no

    si mpl ement e no

    cont r adi ctori os

    si endo

    l a posi bi l i dad de ser un

    modo

    r e a l de

    e x i s t i r

    De l o que l l evamos

    expuest o hasta ahora podemos

    concl ui r que

    conf or me

    l o

    muest r a

    Kal i nowski

    l as nor mas cumpl en l a f unci n s e

    mnt i ca

    de desi gnaci n y

    l o

    hacen

    desi gnando r el aci ones dent i cas

    exi st ent es

    en

    l a

    r e a l i dad

    aunque

    sea de

    modo

    si mpl ement e

    posi bl e

    ;

    es

    t a s r el aci ones

    se est abl ecen

    e n t r e

    suj et os de

    acci n

    y c l a se s de

    acci ones

    e

    n el

    caso

    de l as

    nor mas gener al es-

    y obt i enen su deont i ci dad de

    dos

    f uent es

    en c i e r t o s

    casos de

    l a

    adecuaci n o i nadecuaci n

    entre

    e l

    modo de s e r del hombre

    y el val or odi sval or de l a s

    acci ones

    yen otros

    de l a deci si n del

    l egi sl ador e n t r e a l t e r nat i v as de acci n en si t uaci ones

    en

    l a s

    que

    r e s u l t a

    dent i cament e necesar i o r egl ar

    un t i p o

    de conduct a

    humana

    Est a desi gnaci n

    de l as nor mas esuna

    desi gnaci n

    en sent i do

    f or mal o f u e r t e

    toda

    vez que no s e desi gnan r el aci ones

    mer ament e

    de razn

    46

    si no

    r el aci ones r e a l e s

    e xi s t e nt e s

    con i ndependenci a

    de

    que l as pensemos

    act ual ment e

    I V

    B L NCE

    CRI TI CODEL

    SEMNTIC NORM TIV

    K LINOWSKI N

    Luegode l a

    exposi ci n de l as l n e a s general es de

    l a semnt i ca nor ma-

    t i v a propuesta

    por Kal i nowski cor r espondee f e c t u a r una

    breve val or aci n

    de sus cont eni dos

    t a n t o

    en sus aspect os p o s i t i v o s como

    en sus debi l i dades

    o

    car enci as

    o s f i ne s de proceder or denadament e

    comenzar emos e s t e

    bal ance

    con

    l o s

    aspectos ms dest acados de su

    t e o r a

    de l a

    s i g n i f i c a c i n

    de

    l as nor mas par a pasar l uego al a n l i s i s de

    su doct ri na de l a desi gnaci n

    y por l t i mo al a s

    i mper f ecci ones que

    sea

    posi bl e d e t e c t a r

    Comenz ando ent onces por

    l a

    doctr i na de

    l a si gni f i caci n

    e s t u di a

    da es

    necesari o

    poner

    de

    mani f i est o en

    pr i mer

    l ug ar

    que

    l a

    apl i caci n

    al as

    nor mas

    de

    l a t eo r a de l a si gni f i caci n de r a z

    a r i s t o t l i c a segn

    l a

    cual

    e l l enguaj e

    si gni f i ca

    l o

    que el Estagi ri ta

    l l amaba est ados

    del

    almay

    Toms de Aqui noverbo i n t e r i o r

    47

    supone una r eaf i r ma-

    ci n yun

    escl ar eci m ent o

    del carcter

    em nent ement e

    i nt ect ual

    de

    6 Sobre e s t a

    de

    l as

    probl emti ca

    de

    l a s rel aci ones real es yde

    razn vi d

    PH LIPPE D

    L etre P a r i s

    Tqui

    1973

    t

    . 1 1

    pp

    9- 121

    7

    Acerca

    de e s t a s

    noci ones

    vi d

    LLANO Al ej andro

    Met af t si ca

    y

    Lenguaj e Pam

    p l o n a EUNSA 1984

    pp

    94 s s

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    14/21

    338

    Carl os I

    Massi ni

    Cor r eas

    l as

    nor mas ;

    en ef ect o est as

    no

    pueden

    quedar r educi dasameros

    si gnos

    l i n g s t i c o s yaquee l

    car ct er

    medi ador de

    st os

    l t i mos r emt e nece

    sar i ament e

    a

    o t r a

    cosa y

    e s t a

    no

    puedes e r en

    e l

    caso del

    hombr e

    una

    cosa

    pur ament e

    mat er i al

    o

    si mpl ement e

    ext r ament al

    En

    ese

    caso

    e s t a -

    r amos conf undi endo

    s ign i f i cac in

    con

    desi gnaci nyel i mnando t oda

    l a di mensi n r aci onal del proceso

    s ign i f i ca t ivo

    D chode o t r o modo el

    l enguaj ehumanoquedar a

    r educi do a l a di mensi n deunl enguaj e a ni -

    mal meramenteexpr esi vo

    ypr i vado de l a

    posi bi l i dad

    de vehi cul ar

    el

    pensam ent o abst ract o que

    es pr opi o de

    homo

    sapi ens

    48

    Esta

    remsi n

    a un si gni f i cado de c a r c t e r r a c i ona l

    r e s u l t a

    e s p e c i a l -

    ment e p er t i ne nt e

    en el

    mbi t o

    de l as

    nor mas ya

    que l as

    dos

    f unci ones

    que

    en l a r e al i dad humana c umpl en

    l as nor mas es

    de ci r

    i l a de det erm nar o

    mot i var l a conduct ay i i

    l a

    de s e r v i r

    de

    st andar d

    para

    su

    est i maci n

    49

    su

    ponen

    una oper aci n de c a r c t e r

    emnent ement e

    r a c i o na l ;

    en e f e c t o no se

    pueden

    pr esent ar

    mot i vos

    al

    obrar

    ni

    est i mar l o

    desde

    un

    punt o

    de

    v i s t a

    a x i t i c o

    s i n

    una

    a c t i v i d a d de c a r c t e r

    r a c i o na l Por e l l o

    t odas l as d o c t r i -

    nas que

    el i mnan

    el el ement o i nt e l e ct u al

    del

    proceso

    s i g n i f i c a t i v o de l as

    pr oposi ci ones nor mat i vas

    no pueden

    dar

    r a z n

    casual ment e

    de

    su

    n o r -

    mat i vi dad

    De

    a l l

    queun c mul o de a u t o r e s

    de

    J er emy Bentham

    a Eu

    geni o

    Bul ygi n que reducen l a s i g n i f i c a c i n

    de l as normas a su

    ref er enci a

    ahechos emp r i cos

    dej en

    s i n

    j ust i f i c ac i n

    e l r o l o f un

    c i n

    normati va

    que el l as de

    hecho cumpl en As por ej empl o

    Bul ygi n escri be i nequ voc ament e

    qu

    s i g n i f i c a el

    trmno

    obl i

    gaci n? Ci er t ament e

    no

    se

    t r a t a de unt rmno observabl e

    es

    d e c i r

    l a pal abr a obl i gaci n no

    t i e n e ref erenci a semnt i ca d i r e c t a y s i

    t i e n e

    al gn

    si gni f i cado

    es

    sl o

    por

    ref er enci a

    a

    l os

    hechos

    condi ci o

    nant es

    o a

    l a

    consecuenci a

    j ur di ca

    Es bi en c l aro que s i l as

    ex

    pr esi ones normat i vas si gni f i can

    sl o hechos condi ci onant es ysus

    consecuenci as l a normat i vi dad

    de

    esas expr esi ones

    queda

    si n expl i

    cac i n al guna

    ef ect i vament e

    una expr esi n que remt i era sl o a

    hechos condi ci ones o consecuenci as

    per o no i ncl uyera en

    su

    s i g n i f i -

    cac i n ni ngn el emento dent i co

    de dnde

    habr a

    de sacar su

    deont i ci dad?

    aqu

    s i t endr a

    apl i caci n l a r emani da

    l ey

    de Hume

    Queda

    c l aro

    ent onces que el el ement o

    nor mat i vo

    odent i co que i n-

    t e g r a l a s i g n i f i c a c i n

    de l a s expr esi ones

    nor mat i vas

    ha

    de t ener carc

    t er r aci onal y radi car en el ent endi ment o

    concr et ament e a t r a v s de

    una

    pr oposi ci n dent i co normat i va

    pr oduct o

    deun

    j ui ci o

    t ambi n

    dent i co

    nor mat i vo

    De aqu que l a t e o r a

    de l a si gni f i caci n

    pr opuest a

    por Kal i nowski

    para

    l os enunci ados

    nor mat i vos provea de una r e s -

    puest a ms s a t i s f a c t o r i a y

    ms

    compl et a que l a de

    sus oponent es

    u l -

    t r aempi r i st as

    ;

    e s t o s

    l t i mos

    pr et enden en una

    a c t i t u d

    que podr amos

    l l amar

    u l t r a r r e a l i s t a

    vi ncul ar

    e l l enguaj e

    nor mat i vo

    di r ect ament e c on

    48

    Vi d Poro

    LEoN RDo

    Qui n

    e s

    el

    Hombre Madr i d Ri al p 1991

    pp

    162

    s s

    49 Gr WINBERGER Ot a

    o c

    p

    6

    5

    BuLYGN

    Eugeni o Nat ur al eza

    j ur di ca

    de l a

    l e t r a

    de

    cambi o Buenos Ai

    r e s Abel edo Perr ot 1961 pp

    22 23

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    15/21

    Lenguaj e

    de

    l as

    normasy

    Der echo Natural

    339

    l a real i dad ma t e r i a l s i n t ener quepasar por l a medi aci n del

    ntendi -

    mento ;

    como

    hemos v i s t o es t a ac t i t ud no

    sl o pl ant eapr obl emas

    g r a -

    ves desde el punt o dev i s t a de l a f i l o s o f a del

    l enguaj e

    en s msma

    51

    s i n o

    que

    r e s u l t a

    i ncapaz

    de

    expl i car

    de

    modo

    adecuado

    l a s

    notas

    p r o -

    pi a s

    del l enguaj e normat i vo

    Pero

    es necesari o preci sar t ambi n que el i nt el ect ual i smo

    propues-

    t o por Kal i nowski no supone l a adopci n de unaposturapl atoni zante

    que

    af i rme

    l a

    exi st enci a de ent es normat i vos

    puros

    ode ent i dades sub-

    s i s t e nt e s en s a l a s quel as

    nor mas

    se remt i r an al s i g n i f i c a r 52

    ;

    conf or -

    me

    a l a t e o r a del si gni f i cado de r a z ar i s t ot l i c a a l a

    que

    Kal i nowski

    a dh i e r e l a si gni f i caci n de l a s

    pal abras

    radi ca enuna

    ent i dad

    men

    t a l segn l a t erm nol og a de Pet er Geach 53

    ; mas

    si mpl ement e enun

    obj et o de pensament o

    que

    no t i e n e una

    exi stenci a sust ant i va

    en

    s

    m smo

    si no que sl o e x i s t e en cuant o pensado

    Esto

    no i mpl i c a por

    o t r a

    p a r t e

    l a

    aceptaci n

    del

    psi col ogi smo

    t an

    repudi ado por Frege

    y

    Husserl ; para Kal i nowski

    el s i gni f i catumes di cho con

    e xa ct i t ud

    l a

    i dea t raduci da a travs de l a expresi n

    pero

    acot emos al

    respecto

    que

    l a

    i dea

    de

    l a que

    aqu s e

    habl a

    no

    es

    ent endi da corno el

    acto

    concreto

    i ndi vi dual de unadetermnada

    persona

    s i n o como el cont eni do de ese

    a c t o el quevol vemos aencontrar en cada uno de

    l os actos

    concretos

    i ndi vi dual es de l as

    personas

    quepi ensan

    l o msmo

    Por

    e s t o - - concl u-

    ye se di st i ngue entr e conceptos yj ui ci os en sent i do psi col gi co y

    conceptos y j u i c i o s en

    sent i do

    l g i c o que sonel producto

    de

    procesos

    de abst racci n de l as estructuras de l a real i dad a travs de a c t o s de

    pen-

    samento

    en sent i do psi col gi co 54

    Es casual ment e e s t e e q u i l i b r i o en-

    t r e

    l a s

    posi ci ones ext remas del

    pl atoni smo y

    del

    psi col ogi smo l o

    que

    ot orga

    un

    e s pe c i a l

    val or a

    l a

    semnt i ca

    propuest a

    por

    Kal i nowski

    l

    ha

    sabi do

    ref ormul ar l a i n t u i c i n

    a r i s t o t l i c a

    : el l enguaj e

    se

    vi ncul a con l a

    real i dad por

    l a

    medi aci n del ent endi ment o y a p l i c a r l a al

    caso

    espe-

    c i a l del l enguaj e normat i vo el

    resul t ado

    de esa t e n t a t i v a es una t e o r a

    de l a si gni f i caci n

    compl eta y

    que

    d

    razn

    adecuada de l a

    e s p e c i f i c i -

    dad de l a s enunci aci ones normat i vas

    Al msmo

    t i empo

    esta t e o r a de l a si gni f i caci n

    supone

    al i gual

    que cual qui era

    o t r a de c a r c t e r r e a l i s t a

    que

    l o s

    ent es

    i ntenci onal es

    s i g -

    ni f i cados por l as expresi ones normat i vas t i enen a su vez una i n t e n c i o

    n al i d ad

    se di r i gen

    a

    un o bj et o desi gnan

    una

    real i dad

    Yahemos v i s t o

    que para Kal i nowski

    l a

    f unci n

    de

    desi gnaci n

    es

    l a ms

    i mport ant e

    de

    l as

    que

    el

    l enguaj e

    r e a l i z a

    af i rmaci n

    que

    val e

    t ambi n

    para

    el

    caso

    51 Sobre estos probl emas vi d

    BEucHoT

    Mauri ci o

    El pensam ent o

    y

    su r e l a -

    ci n con el

    l enguaj e

    en Cr t i ca

    Revi st a

    Hi spanoameri cana de Fi l osof i a

    vol

    XVI

    nm46

    Mj i co 1984 pp 47- 59 yEnsayosmargi nal es sobre

    A r i s t t e l e s Mxi co

    UNAM1985 pp 11- 26

    52

    Esta es

    l a

    concepci n de

    Bradl ey y

    McPaggat c o n t r a

    l a

    que es c r i b eG Moo

    i aE

    en Pr i nci pi a E t h i c a Cambri dge Cambr i dgeUni versi t y Press 1968 PP 110 s s

    53

    Vi d GEAcH P e t e r Ment al Act s

    c i t

    passi m

    54

    Georges KALI NowsKi Zur

    Semant i k

    der

    Rectssprache

    c i t

    p 245

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    16/21

    4

    0

    Carl os I

    Massi ni

    Corr eas

    especi al

    del l enguaj e

    nor mat i vo

    si endo bi en

    c l aro que

    su

    f unci n

    se

    mnt i ca

    no puede

    agotarse

    en l a mera si gni f i caci n

    como

    podr a

    ser

    e l l enguaj e nor mat i vo

    di ver so

    en

    e s t e

    punto que e l

    l enguaj e

    en general ?

    Por

    o t r a

    pa r t e s i s e

    ni ega

    l a

    capaci dad

    de

    desi gnaci n

    del l enguaj e

    de

    l as

    nor mas

    r e s u l t a i mposi bl e

    j u s t i f i c a r sus cont eni dos

    r aci onal ment e

    en

    e f e c t o t a n t o s i s e

    acepta e l carcter

    v e r i t a t i v o

    de l a s nor mas como s

    negndol o

    se

    remte

    l a f undament aci n de l as nor mas a

    su

    s o l a

    v a l i

    d e z

    es necesar i a

    una ref erenci a a una real i dad

    e x t r a l i n g s t i c a en e l

    pr i mer c a s o a l a s

    rel aci ones r e a l e s dent i cas que ya hemos anal i zado

    en e l segundo

    a l

    procedi m ent o r egl ado conf or me

    al cual

    han s i d o e s

    t abl eci das

    Esto

    s i g n i f i c a

    que en cual qui era de l os casos

    s e

    acept e

    l a

    verdad de l as nor mas

    o s l o su v al i de z s e r necesar i o admt i r l a f unci n

    de desi gnaci n de l as nor mas a

    l a

    hora de

    j u s t i f i c a r sus cont eni dos

    Ss

    Ahorabi en acept ada l a apt i t ud

    par a desi gnar

    de l a s normasmo

    r a l e s

    o

    j u r d i c a s

    es

    necesar i o vol ver sobre

    l a

    cuest i n

    de

    cul

    es

    e l

    desi gnat um de

    l os

    enunc i ados

    nor mat i vos

    es deci r

    de cul

    es

    l a

    real i dad extral i ng st i ca a l a que se ref i eren

    en l t i ma i nstanci a es

    t os

    actos

    l i n g s t i c o s Ya

    hemos v is to

    a l pr i nc i pi o

    de e s t a s

    pgi nas

    que l a s

    sol uci ones propuest as sonmuchas y var i adas

    yquel os desi g

    natum

    pr opuest os

    van desde actos de l a vol unt ad

    o prescri pci ones

    hast a l a s

    estructuras

    soci oeconm cas

    pasando

    por actos per f orma

    t i v os e l

    cumpl i m ent o fc t ico de l a s

    nor mas

    o

    ci ert os procedi m en

    t os

    i nstuci onal i zados

    os

    ef ect os de concent r ar

    e l a n l i s i s en e l

    ncl eo

    t emt i co de

    l a

    cuest i n

    cl asi f i car emos

    esas r espuest as en

    dos gr andes

    grupos segn

    que

    ubi quen

    e l

    desi gnat um

    de l a s normas

    en una

    c i e r t a

    act i vi dad

    de

    l os suj et os

    humanos

    o

    bi en

    en

    al gn

    dato

    di ver so

    e i ndependi ent e

    de

    l a acci n

    de

    esos

    suj et os

    l l amar emos

    a

    l a s pr i mer as sol uci ones

    i nmanent i st as ya que en e l l a s e l

    desi gna

    tumpermanecede

    al gn

    modo i nt er no

    a

    l os

    s uj e t o s ya l a s

    segundas

    sol uci ones t rascendent i st as pues en

    e l l a s

    e l ref erent e t rasci ende en

    al guna medi da

    l a i nt eri ori dad y l a act i vi dad de

    l os

    suj et os

    Por l o

    de

    ms

    dentro

    de l as

    sol uci ones t r ascendent i st as

    nos l i m t ar emos al

    tratamento

    de l a propuesta por

    Kal i nowski

    dej ando

    de

    l ado

    mo

    ment neament e

    al gunas

    o t r a s como

    l a marxi st a

    que no hacen

    al

    n

    c l e o de l a

    cuesti n

    c e n t r a l

    pl ant eada por e l aut or

    que est udi amos

    56

    Ent r ando

    di r ect ament e a l tratamento de l a

    ver si n of reci da

    por

    Kal i nowski de

    l a

    t e s i s

    t r a sc e nde nt i s t a

    e l l a s e

    nos aparece

    en

    e l

    mar co

    de t oda una

    s e r i e

    de ensayos l l evados adel ant e

    en var i os pa ses y por

    numer osos

    autores

    or denados t odos e l l o s a

    r e s c a t a r a l a t i c a de l as

    apor as

    en

    que

    l a

    s um

    e l

    emot i vi smo cont empor neo

    La

    pr i mer a de

    e s t a s apor as radi ca en

    l a i mposi bi l i dad de f undar exi genci as

    que

    como sucede con

    l a s propi as

    de

    l a t i ca

    se

    pr esent ancomo superan

    55

    I dem

    p 48

    56 Vi d

    sobre

    l a s noci ones de t r ascendent i smo

    e

    i nmanent i smo Massuai

    CORREAS

    Carl os I

    I nmanenci a

    t r ascendenci ay derechos

    humanos

    en

    Personay

    Der echo nm21 Pampl ona 1989 pp 173 184

    dice de autores/artculos Relacin de tomos Sumario Buscar en: Autores/artculos Documento actual Todos los documentos

  • 7/25/2019 Carlos Massini Correa

    17/21

    Lenguajede

    l as

    normas

    y

    DerechoNatural

    341

    do y

    t r ascendi endo l a el ecci n

    de l os

    s u j e t o s

    en

    l a s

    mer as

    emoci ones

    ovol i ci ones

    de esos msmos suj et os

    D cho

    de o t r o

    modo se t r a t a de

    l as

    di f i cul t ades i nsal vabl es

    quepresenta

    el

    j u s t i f i c a r un

    v ncul o

    que

    apar ece

    como

    i mponi ndose

    desde

    fuera

    a

    l a

    vol unt ad

    humana,

    en

    a l -

    gn el ement o

    vol untad emoci n, consenso,

    pr escr i pci ones, usos

    l i ng s t i cos -

    i nt egr ant e de

    l a i n t e r i o r i d a d

    aunque

    se mani f i est e co-

    l ect i vament e,

    de l os msmos suj et os vi ncul ados

    segn

    Kal i nowski s i

    ni nguna

    r eal i dad

    d i s t i n t a del suj et o

    nor mado puede

    s e r consi derada

    como

    causa o

    f undament o

    event ual de l a s nor mas,

    e l l a s

    no exi sten en

    r eal i dad

    y al t e n e r l a s por obj et i vament e v l i d a s somos

    sol ament e v c -

    t i mas de

    una

    i l u s i n

    Esta concl usi n

    s e

    i mpone,

    por que

    l a

    val i dez

    o bj e -

    t i v a de

    una

    norma

    es en c i e r t a maner a, absol ut a

    57

    Se

    t r a t a

    por l o t a nt o de que es necesar i o

    escoger

    e n t r e i una

    f un-

    dament aci n

    de l a s nor mas

    mor al es

    o j u r d i c a s

    obj et i va

    y trascendente

    al

    s uj e t o

    o

    i i

    l a

    acept aci n

    del

    c a r c t e r

    i l u s o r i o

    y

    a r t i f i c i a l

    de

    t odas

    l a s

    normas t i cas Al pr oponer Macki e que s e

    i nvent e

    l o bueno y l o

    mal o,

    l o debi do

    y

    l o pr ohi bi do

    Ss

    no

    hace

    s i n o

    asumr

    l a

    segunda

    de l a s

    opci ones

    y l l e v a r l a hast a sus l t i mas

    consecuenci as

    en

    r i g o r

    s l o has-

    t a l a s

    penl t i mas,

    t oda

    vez que

    s i apurara t odas

    sus

    concl usi ones,

    no

    podr a

    a r r i b a r

    si no a l a negaci n l i s a y l l ana de

    l a t i c a a s como a l a

    consi gui ent e f u t i l i d a d de

    su

    l i b r o

    Ahora

    bi en, para que l a s

    normas puedan

    ser

    f undadas de

    al gn

    modo

    enuna r eal i dad

    o b j e t i v a

    di ver sa

    de

    e l l a s

    m smas

    y de l o s

    s u j e t o s

    que l a s pr omul gano e s t n r egl ados por

    e l l a s

    es

    pr eci so de l as expr esi ones

    que l a s s i g ni f i c an

    desi gnen,

    o

    se

    r e f i e r a n a

    esa

    r e al i da d

    trascendente

    De

    no

    s e r

    a s no

    e x i s t i r a v ncul o

    al guno

    e n t r e l a s

    nor mas

    necesi t adas

    de

    f u n -

    dament aci n y

    su

    f undament o

    posi bl e ;

    para

    que que e s t a f undamentaci n

    r e s u l t e

    a cc es i bl e

    es

    necesar i o

    por

    l o

    t a n t o que l a

    expr esi n que

    es

    si gno

    de l as nor mas sea en r e a l i d a d

    si gno de al go di ver so de e l l a msma i nme-

    di atamente, de una

    pr oposi ci n

    nor mat i va medi atamente, pero

    de

    modo

    d e c i s i v o de l a

    r e a l i d a d

    de

    donde

    esa pr oposi ci n ha s i d o a bs t r a da

    De

    e s t a

    maner a,

    l o s

    procesos semnt i cos

    de

    s i g n i f i c a c i n y

    de desi gnaci n

    son e l

    supuesto

    y

    el veh cul o de l

    proceso de j u s t i f i c a c i n

    r a c i o na l

    de l as

    nor mas

    De

    unaj u s t i f i c a c i n que t al

    como

    l o exi ge l a nat ural ezade l a

    t i -

    c a ha de s e r

    o b j e t i v a y trascendente al o s s u j e t o s

    Por

    su pa r t e l a s

    propuest as que

    hemos acor dado

    en

    denomnar i n-

    manent i st as,

    col ocan

    e l

    desi gnat um

    de

    l a s

    expr esi ones nor mat i vas

    en

    una c i e r t a

    acti vi dad

    de l o s suj et os

    en

    l a

    vol unt ad,

    desde Ockhama

    von

    W i ght ,

    pasando

    por Hobbes yRousseau 5 9

    en

    pr escr i pci ones uni ver -

    s a l i z a b l e s como en e l caso de Harey

    Scar pel l i