clàssicsARA,

CAP ESCOLASENSE

LA BERNATMETGE

P. 0210 RAONSPER LLEGIRELS CLÀSSICS

ESPECIALCOL·LECCIÓ

BERNATMETGE

P. 04LA FUNDACIÓBERNAT METGE,90 ANYS D’ÈPICA

P. 06ELS CLÀSSICS EN LACULTURA POPULARDEL SEGLE XXI

P. 10ELS TRADUCTORSDE LA COL·LECCIÓMÉS RIGOROSA

EL DIARI ARA PORTA LAMILLOR ANTOLOGIA DE

CLÀSSICS A LES LLARS I ALES AULES CATALANES

DIUMENGE 11DE SETEMBRE

DEL 2011

ARA,CAP ESCOLA

SENSELA BERNAT

METGE

02

10CLÀS

ESP

EC

IAL

CO

L·LE

CC

IÓBE

RN

ATM

ETG

E

RAOper lle

II

I

III

IV

V

UN CLÀSSICNO ESLLEGEIX,ES TORNAA LLEGIR

EL CLÀSSICÉS UNARIQUESA PERALS SEUSLECTORS

SÓN UNAINFLUÈNCIAPARTICULARI ALHORACOL·LECTIVA

UN CLÀSSICMAI NO POTACABARDE DIR-HOTOT

EL CLÀSSICS’ESPOLSATOT DISCURSCRÍTIC DELDAMUNT

Tots els que presumeixen d’haverllegit molt acostumen a dir, quanfan referència a les seves lecturesclàssiques, que les estan rellegint.Per a Calvino, la relectura inclou,tot sovint, “un acte d’hipocresia perpart de tots aquells a qui els fa ver-gonya admetre que no han llegit unllibre famós”. Per a l’escriptor italià,en canvi, “llegir per primera vega-da un gran llibre quan s’és madur ésun plaer extraordinari”, en quès’aprecien “molts més detalls, ni-vells i significats”.

Malgrat això, Calvino adverteixque les lectures de joventut podenser poc profitoses i, al mateixtemps, formatives, “en el sentit quedonen una forma a l’experiènciafutura: proporcionen models, con-tinguts, termes comparatius, es-quemes de classificació, escales devalors i paradigmes de bellesa”.Quan es tornen a trobar més enda-vant, els clàssics tenen la virtut dedespertar aquells mecanismes pro-pis que, amb el temps, havien que-dat adormits.

Els clàssics poden fascinar a títolpersonal –i passar al calaix de llibres“inoblidables”– o mimetitzar-seamb l’inconscient col·lectiu. Leslectures de joventut són tan impor-tants per a Calvino que recomanaque s’hi torni com a mínim una ve-gada a la vida. “A mesura que ensfem grans anem canviant i la troba-lla amb els textos és totalment di-ferent”, escriu. Tota relectura d’unclàssic és, en realitat, una lecturatan iniciàtica i sorprenent com laprimera.

Tant els clàssics antics com els mo-derns –continua Calvino– “arrosse-guen l’empremta de les lectures quehan precedit la nostra i les lecturesque han deixat a les cultures que elshan llegit”. Aquestes empremtes po-den cristal·litzar en expressions prò-pies: és el cas dels espectacles dantes-cos, lesresposteskafkianesolestemp-tadoreslolites.Pelquefaaleslecturesprèvies,sempreacabencondicionantel fet d’enfrontar-s’hi: la imatge quese’n tenia abans acaba sent diferent,quan el llibre ja s’ha llegit.

Qualsevol interpretació que es facid’un text clàssic serà matisada,corregida o fins i tot anul·lada perla següent. La multiplicitat de lec-tures temporals i espacials que espoden fer d’un llibre que mai no hoacabarà de dir tot –el significat delqual s’anirà reconfigurant cons-tantment– és tan variada que capdiscurs crític podrà esgotar-les.“De vegades hi descobrim algunacosa que no sabíem que aquell texthavia estat el primer a dir”, afegeixItalo Calvino.

Italo Calvino, lector de clàssics“Els clàssics no es llegeixen perquè s’hagi defer o per respecte: només per amor”, argu-mentava l’escriptor Italo Calvino en l’arti-cle Per què llegir els clàssics, publicat perprimera vegada l’any 1981 i recollit en un vo-lum d’assajos pòstums que aplega diversosarticles en què l’autor d’El baró rampant, El

ARA

JORDI NOPCA

03

0SSICS

ESPE

CIA

LC

OL·LEC

CIÓ

BERN

ATM

ETGEONS

egir els

VI

VII

VIII

IX

X

CALLLEGIR-LOSDE MANERADESINTE-RESSADA

UN CLÀSSICÉSEQUIVALENTA TOT UNUNIVERS

T’HI POTSDEFINIREN RELACIÓO PERCONTRAST

ÉS BOALTERNAR-LOS AMBALTRESLECTURES

CLÀSSIC: ELQUE PERSIS-TEIX COM ASOROLLDE FONS

La fascinació del lector per un o al-tre clàssic no ha de ser necessària-ment d’adhesió. Calvino recordaque les relacions de contrast respec-te de textos canònics és fonamental.“Tot el que Rousseau pensa i fam’interessa molt, però a la vegadam’inspira un desig irreprimible decontradir-ho, criticar-ho i discutir-ho”, recordava Calvino sobre l’autorde Contracte social i Émile. Tot il’antipatia cap al francès, Calvino nopodia deixar de considerar-lo undels seus autors de capçalera.

Nodrir-se únicament i exclusiva-ment de clàssics no és bo, advertiaCalvino. “L’actualitat pot ser trivi-al i mortificant, però tot i així sem-pre és el punt des del qual ens hemde situar per mirar cap endavant ocap enrere –va escriure–. El rendi-ment màxim de la lectura dels clàs-sics l’obté qui que sap alternar-laamb una dosificació sàvia de la lec-tura d’actualitat”. No només perdescomprimir i posar en relacióqualitativa. L’exercici ens ajuda asaber “des d’on llegim el que llegim”.

“Sembla que llegir els clàssics esti-gui en contradicció amb el nostreritme de vida –escrivia Calvino l’any1981–. La nostra societat no coneixels temps llargs [...] i sembla que elsclàssics estiguin en contra del’eclecticisme de la nostra cultura”.Ara bé: els clàssics segueixen envol-tant-nos com un soroll persistent alqual podem acudir quan ens vinguide gust. També, si ens ve de gust,n’aprendrem alguna cosa. Encaraque sigui per saber-la abans de mo-rir, com deia Cioran.

“Els clàssics no es llegeixen perquès’hagi de fer o per respecte: nomésper amor”, diu Calvino, que tot se-guit hi afegeix una excepció: l’esco-la. “Està obligada a donar-te instru-ments perquè puguis triar, però lestries que compten són les que es fa-ran a fora de les aules , o desprésdels anys formatius”. Només leslectures que es fan de manera des-interessada poden arribar a con-vertir-se en el llibre amb què el lec-tor se senti més identificat. Els clàs-sics són un bon camí.

Calvino no feia distincions entrellibres clàssics antics i moderns.Homer, Èsquil i Plutarc conviuriensense problemes amb el Tirant loBlanc, de Joanot Martorell, Trescontes, de Gustave Flaubert, Doshússars, de Lev Tolstoi, Jacques elfatalista, de Denis Diderot, DaisyMiller, de Henry James, i El sabó,de Francis Ponge. Ni l’estil ni l’au-toritat de les obres serien tan im-portants com la capacitat dels clàs-sics per configurar i encloure tot ununivers.

vescomte migpartit i Palomar comenta algu-na de les seves lectures predilectes amb laracionalitat entusiasta i convincent que elcaracteritzava.

En l’article inicial, Calvino s’atreveix a ferpúbliques les seves apreciacions sobre la ne-cessitat de seguir llegint clàssics, que no cir-cumscriu ni a una època, ni a un estil ni a unaautoritat determinada. És tan clàssical’Odissea d’Homer com l’experiment estram-

bòtic de l’Orlando, de Virginia Woolf, o undels textos fundacionals de ciència-ficció,L’altre món, de Savinien Cyrano de Bergerac.Per a Calvino és més important la identifica-ció que el lector pugui arribar-hi a sentir, lacapacitat de transmetre un univers per partde l’obra, la pluralitat de lectures que se’npuguin fer i la capacitat que tenen de seguirpersistint com a soroll de fons en una soci-etat que aparentment no els necessita.

04E

SPE

CIA

LC

OL·

LEC

CIÓ

BER

NAT

MET

GE

i “uns béns llunyans”, tal com va re-cordar anys més tard Miquel Dolç,un dels traductors més destacats dela iniciativa que després d’aquestcop de sort Cambó va tirar enda-vant: la creació, l’any 1922, de laFundació Bernat Metge, dedicadaa la traducció del bo i millor de latradició literària grega i llatina.

“A la dècada dels 20 del seglepassat es van produir una sèrie decircumstàncies que van fer possibleque, en l’àmbit social, s’esperés unainiciativa d’aquestes característi-ques”, recorda Francesc Guardans

i Cambó, nét del mecenes de la Fun-dació Bernat Metge i president delConsell Nacional de la Cultura i lesArts des de l’octubre del 2009. “Anivell paneuropeu, després de laPrimera Guerra Mundial, la sensa-ció de desballestament i pèrdua delnord havia donat lloc a un movi-ment de recuperació dels orígens,entre els quals hi havia iniciativescom l’arrencada de l’associacióGuillaume Budé a França l’any1917, un dels pocs exemples compa-rables amb la tasca de la BernatMetge. Catalunya es trobava a la fa-

Francesc Cambó va repetirdurant anys, i en situaci-ons ben diverses, unaconsigna que va acabarfent-se realitat: “Si jo fos

milionari m’agradaria fundar algu-na cosa important de cara als clàs-sics”. Després de ser un dels funda-dors de la Lliga Regionalista de Ca-talunya, de passar per l’Ajuntamentde Barcelona –en què va ser regi-dor–, de fer de ministre de Fomenti de ser un dels impulsors de l’Esta-tut d’Autonomia del 1919, Cambó vafer fortuna gràcies a “unes accions”

Noranta anysde feinaLa Fundació Bernat Metge ha traduït al català una col·lecció imprescindible de gairebé400 clàssics grecs i llatins. El projecte de Francesc Cambó iniciat l’any 1922 segueix actiuJORDI NOPCA

se final de la Renaixença literària.Després de reactivar la creació encatalà calia poder llegir literaturauniversal en la nostra llengua. Po-sar a l’abast textos literàriamentrics era una bona manera de fercréixer l’expressivitat del català”.

La Fundació Bernat Metge vaquedar formalitzada l’any 1922, iCambó va confiar les tasques edito-rials a Joan Estelrich, que tot i la se-va joventut –encara no havia traves-sat la barrera psicològica dels 25anys– va assumir el repte amb entu-siasme. A les seves memòries Cam-

19271.700 SUBSCRIPTORS

1922CREACIÓ

MOMENTSCLAUS DE LABERNAT METGE

L’esforç de divulgació del projecte iles condicions socials del momentvan permetre arribar als 1.700subscriptors en només 5 anys.

Quan les condicions econòmiquesl’hi van permetre, Cambó va tirar en-davant la Fundació Bernat Metge. Elprimer autor traduït va ser Lucreci.

1936ESCLATA LA GUERRA

LA HISTÒRIA DE LA FUNDACIÓ IMPULSADA PER FRANCESC CAMBÓ, A PARTIR DE SET DATES.

En menys de 15 anys van aparèi-xer 82 volums, entre els quals hihavia traduccions d’Èsquil, Homer,Ovidi, Plutarc, Aristòtil i Xenofont.

05E

SPEC

IAL

CO

L·LECC

IÓBER

NAT

METG

E

bó li dedica les següents paraules:“Era jove, era capaç, tenia ambició i,en poc temps, podia posar-se encondicions per portar endavant lacomesa que jo volia confiar-li. Aixím’ho va prometre, així ho va fer”.

Durant els primers anys, la Fun-dació Bernat Metge va aprofitar lesenergies d’Estelrich –del qual Jo-sep Pla remarcaria les seves capaci-tats com a “public relations interna-cional”– i va anar per feina. Fins al’esclat de la Guerra Civil es van pu-blicar 82 volums, entre els quals hihavia uns quants títols imprescin-dibles de la col·lecció: les tragèdiesd’Èsquil, els tres primers volums dediàlegs de Plató, les Metamorfosisd’Ovidi, les obres filosòfiques de Sè-neca i els primers volums de les Vi-des paral·leles de Plutarc. “Des d’unprimer moment es va optar per te-nir un gruix important de subscrip-tors –explica Raül Garrigasait, tra-ductor i actual editor de taula de laBernat Metge–. En la primera èpo-ca del projecte, que arribaria fins al’any 1936, es va fer un esforç im-portant per arribar al gran públic”.Aquesta voluntat, sumada a les con-dicions particulars de la dècada dels20 i a una oferta molt menor de tí-tols en català va aconseguir engres-car en només cinc anys més de1.700 subscriptors. “La FundacióBernat Metge mai no ha estat unprojecte elitista: ha pesat més la in-

tenció de servir el país que la d’es-tar treballant per a una minoria”,recorda Guardans.

La represa de la dècada dels 40Amb l’arribada al poder del dictadorFrancisco Franco, el sector de l’edi-ció catalana va viure els seus pitjorsanys. La Fundació Bernat Metge vapoder reprendre la seva tasca tími-dament l’any 1942, amb la publica-ció del novè volum de Vides paral·le-les, de Plutarc. El següent lliura-ment no va aparèixer fins tres anysmés tard. La mort de Francesc Cam-bó l’any 1947 no era, en principi, unbon presagi per al futur de la funda-ció, que tot i això va quedar assegu-rat gràcies a la intervenció d’HelenaCambó de Guardans, filla del mece-nes. A partir de llavors van aparèixeruna mitjana de quatre volums perany. La col·lecció de clàssics grecs illatins va seguir afegint títols sota ladirecció de Carles Riba, vinculat alprojecte des dels inicis gràcies a tra-duccions com les tragèdies d’Èsquili l’Odissea d’Homer. La mort de Ri-ba l’any 1959 va obligar a replante-jar una vegada més els objectius dela Fundació Bernat Metge. “No es vanomenar un nou director, sinó unconsell directiu, amb funcions im-precises”, va dir l’hel·lenista JaumePòrtulas amb motiu de la presenta-ció del volum 350 de la col·lecció a laUniversitat de Barcelona–. Com que

les responsabilitats i atribucionsd’aquest consell mai es van definir,i, d’altra banda, no es reunia gairesovint, la responsabilitat de la Fun-dació Bernat Metge va recaure fona-mentalment en Ramon Guardans,que es va reservar el càrrec de secre-tari general del consell directiu”.

Tornar als orígensRamon Guardans va estar al capda-vant de la col·lecció de clàssics grecsi llatins fins a la seva mort, que va te-nir lloc l’any 2007. Dos anys abans,la Fundació Bernat Metge havia su-perat una nova fita: arribar als 350volums amb l’aparició dels quatreprimers cants de la Ilíada en prosa.“Des de fa, com a mínim, dues dè-cades, la Bernat Metge creix a un rit-me de sis volums cada any”, diu Gar-rigasait, abans de recordar que lesfonts de finançament de la fundaciósegueixen arribant a partir del me-cenatge privat i dels subscriptors.“Aquests últims anys hem volgut re-cuperar part de l’esperit original delprojecte”, remarca Guardans.

“Hem digitalitzat el fons per po-sar els llibres a l’abast de tothom, ihem fet la selecció de 51 dels nos-tres millors títols. Si hi ha dues co-ses per les quals ha excel·lit la Fun-dació han estat la gran qualitat deles traduccions i l’obsessió per di-vulgar els clàssics. Tenim la inten-ció de seguir-ho fent”. ■

ActualitatS’ha digitalitzat el fons i s’hanseleccionat 51 títols amb laintenció de captar nous lectors

En català, tambéLa col·lecció de clàssics posa al’abast dels catalans la culturauniversal en la nostra llengua

1947 1973MOR FRANCESC CAMBÓ 50È ANIVERSARI

Després d’una dècada difícil, queva culminar amb la mort de Cambó,la fundació va renéixer, dirigidaper la seva filla.

La Fundació Bernat Metge va cele-brar el mig segle de vida amb la pu-blicació del volum 183 i la voluntatde seguir endavant.

CAMBÓ. Víctor Ochoa va esculpirel bust de Cambó a la Via Laietana.

1959NOVA ETAPA

La pèrdua de Carles Riba –al capda-vant del projecte des de feia anys– vasuposar l’inici d’una nova etapa de lacol·lecció de clàssics grecs i llatins.

2011L’ARA I ELS CLÀSSICS

El diari ARA, amb l’ajuda dels lectorsque vulguin adquirir la col·lecció sen-cera, vol fer arribar els clàssics a totesles escoles catalanes.

DOS MONS CLÀSSICSLa biblioteca deCambó i la ciutatgrega d’EmpúriesS. CHASSEROT /

SHUTTERSTOCK

06E

SPE

CIA

LC

OL·

LEC

CIÓ

BER

NAT

MET

GE

‘Ave Caesar,morituri tesalutant?’Mites contemporanis de la cultura popular, com Uderzo,Spielberg i Shakespeare, han fet servir el llegat grecollatíLAURA BORRAS

La Bernat Metge és un delstresors més universals dela cultura catalana i cons-titueix un exemple para-digmàtic de la necessitat

de la transmissió del llegat huma-nístic i de la seva contribució a latransformació del pensament i deles institucions. El llançament edi-torial d’Edicions 62, TV3, l’InstitutCambó i el diari ARA amb què co-mença la tardor literària és una fe-liç notícia que arriba en un momenten què les humanitats, que han es-tat progressivament consideradescom a supèrflues, decoratives i, pertant, poc útils, estan en el punt demira. D’aquí el títol d’aquest article:la famosa frase que pronunciaven

els gladiadors davant de l’empera-dor romà just abans que s’iniciessinels jocs al circ i que Suetoni esmen-ta a De vita Caesarum. Amb tot, se-gur que la majoria la coneixem grà-cies a la popularitat de dos perso-natges de còmic, amb una curiosarelació amb una poció màgica, quees converteixen en els herois de lairreductibilitat gal·la en temps deJuli Cèsar. Astèrix i Obèlix formenpart de l’imaginari infantil de totsels que han llegit els còmics de Gos-cinny i Uderzo, que, tot i tergiver-sar (avantatges de la història rees-crita en clau d’humor) el relat d’unacrònica d’armes que el mateix Cè-sar escriu –en tercera persona– ique molts vam haver de traduir a

l’escola, ha representat l’acosta-ment a l’Imperi Romà per a moltsinfants. De Suetoni als Manel (quea les Corrandes de la parella esta-ble combinen la disjuntiva entreAstèrix i Tintín: “Jo sóc un fan del’Astèrix i ella té tots els Tintins, ensha costat déu i ajuda arribar finsaquí”), passant per l’orgull cocoricó,els clàssics continuen presents enqualsevol gènere i format i esdeve-nen populars en el millor dels sen-tits del terme. D’aquí l’interrogantdel títol d’aquest article. M’explico.La Bernat Metge, que actualmentreuneix 364 títols, aplega els autorsmés rellevants de la literatura i elpensament grecollatí i constitueixun exemple de translació al catalàdel saber de la nostra civilització.

Un tresor útilAfortunadament, els valents impul-sors de la iniciativa (els que la van fi-nançar i posar en marxa, primer, iels que consideren oportú rellan-çar-la ara, quasi noranta anys des-prés) no es van qüestionar la utilitato inutilitat d’una tal empresa. Tam-poc els magnífics traductors que lavan fer possible i els seus subscrip-tors, que la mantenien: més de vuitmil a començaments del segle XX,una dada que permet prendre elpols a la vida cultural del país. Peròsempre és curiós (i també pervers!)el mecanisme segons el qual es valo-ra la utilitat de les disciplines.Anthony Kronman, professor dedret a la universitat de Yale és autord’Education’s end, un assaig quemostra la seva perplexitat pel fetque calgui explicar per a què calenles humanitats, una pregunta a laqual respon amb tanta simplicitatcom contundència: “The only honestanswer is none whatsoever”. És a dir,

que l’única resposta honesta és queno serveixen per a res. I tanmateix,com ens cal la seva necessària inuti-litat! George Steiner a Errata pro-clama de manera igualment con-tundent: “Enmig de la inhumanitati la indiferència de la història, ungrapat d’homes i dones han estatposseïts creativament per la irresis-tible esplendor del que és inútil”. Nohi ha més bon lema per a aquestabrillant col·lecció que ofereix el tes-timoni resplendent de la creativitathumana. Per això cal insistir sobrela valuosa i necessària inutilitat deles humanitats, que estan en un mo-ment crepuscular, tot i el risc querepresentaria el seu ocàs. Els clàs-sics i el seu coneixement constituei-xen una font inesgotable de refe-rents, de tresors del passat que per-viuen en el present i alimenten el fu-tur de la creació literària. DeShakespeare a Molière, de MariaÀngels Anglada a Maria Mercè Mar-çal, de Ramon Llull a Carles Riba, dePhillip K. Dick a Steven Spielberg, lainfluència d’aquests textos de pri-mera classe, que és el que significal’adjectiu clàssic etimològicamentparlant, conforma el nostre imagi-nari cultural. Coriol·là, Juli Cèsar,Antoni i Cleopatra, El somni d’unanit d’estiu o La comèdia dels errorsde Shakespeare, un dels rapinyairesi recicladors més genials de la histò-

ASTÈRIX I OBÈLIX. Uderzo va fer servir les cròniques de Juli Cèsar perdonar vida als seus personatges.

CineSPIELBERG

CòmicASTÈRIX I OBÈLIX

CLÀSSICS, PERÒTAMBÉACTUALS

René Goscinny i Albert Uderzo van si-tuar els seus personatges en un pobled’irreductibles gals que lluitaven con-tra l’exèrcit de Juli Cèsar.

El rei Mides de Hollywood va re-prendre un guió de Kubrick a Intel·li-gència artificial, una pel·lícula ambuns quants ingredients clàssics.

LA CULTURA POPULAR TAMBÉ RECORRE ALS CLÀSSICS. EN DONEM UNS QUANTS EXEMPLES

07E

SPEC

IAL

CO

L·LECC

IÓBER

NAT

METG

E

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT

TeatreSHAKESPEARE

L’autor de Romeu i Julieta i El rei Le-ar és un dels rapinyaires i recicla-dors de clàssics més eficaç. Noméscal llegir Juli Cèsar o Coriol·là.

MúsicaMANEL

La llista de mencions clàssiques al popés inesgotable: un dels exemples mésrecents -a través d’una referència a l’As-tèrix– va sortir al primer disc dels Manel.

Heràclit deia que l’homeno es pot banyar duesvegades en un mateixriu, cosa que, aplicadaa l’art, vol dir que el

plagi no existeix. Tot són, si fa nofa, versions de les mateixes histò-ries, recollides per grecs i romansfa entre 1.900 i 2.500 anys. Desd’El senyor dels anells fins a Pa ne-gre, passant per Terra baixa oHamlet, tot està referenciat en elstextos que ens van deixar Sòfo-cles, Plató, Virgili, Ovidi o Heròdot.Contes populars, als quals ells vandonar forma per convertir-los en li-teratura o pensament. Fins i tot ex-pressions com carpe diem, que esva inventar Horaci i que apareix perprimer cop a les seves Odes, vénend’aleshores. Només cal agafar lesBucòliques de Virgili per veure quel’escriptor romà va crear un gène-re, i fins i tot un adjectiu. Si anem aldiccionari i busquem què vol dir bu-còlic veurem que, per extensió,ens remet a una cosa idíl·lica o queés “relatiu o pertanyent a la vida il’ocupació dels pastors”. I quantesvegades no hem fet servir aquestaexpressió davant d’un paisatge demuntanya, amb un poblet petit i unramat d’ovelles pasturant? Doncsva ser Virgili, cap a l’any 37 aC, quiva fixar un gènere que havia nas-cut amb els poemes de Teòcrit deSiracusa, un grec del segle III aC.

També podem anar a les Odesd’Horaci per veure com el poeta ro-mà va fixar un altre gènere poèticque també havien conreat elsgrecs. Una mena de composicionsdestinades a exalçar una idea, unapersona o un lloc. Un substantiu, eld’oda, que fa anys que ha entratdins el llenguatge popular quan estracta d’això, de lloar algú.

Si voleu saber què som, aprofi-teu el temps i llegiu els clàssics. Hitrobareu reflectits tots els proble-mes i totes les virtuts del móncontemporani, totes les ficcions itotes les realitats. Fins i tot com-provareu com quan una senadorabelga proposa a les dones dels di-putats que no facin l’amor amb elsmarits fins que formin govern, nofa altra cosa que reproduir una co-mèdia d’Aristòfanes, Lisístrata.

ANDREUGOMILADIRECTORDE ‘TIME OUTBARCELONA’

La clauque obretots els panys

ria de la literatura, no poden enten-dre’s sense Plutarc, Ovidi o Plaute;com tampoc sense Boccaccio,Chaucer, Saxo, Kyd o Marlowe espoden entendre Tot va bé si acababé, El mercader de Venècia o Hamlet.Grecs, llatins, medievals, contem-poranis seus, Shakespeare usa qual-sevol font per redimensionar-la iconvertir-la en material de treballque acostuma a convertir en cèlebredesprés de la seva aportació.

Els clàssics no són part del pas-sat, una forma de despulla arqueo-lògica, no. Els clàssics són vius i ensparlen de vida. El Prometeu encade-nat d’Èsquil perviu en el Frankens-tein de Mary Shelley, que portacom a subtítol El Prometeu mo-dern, però també en el Faust deLlorenç Villalonga o en el Poemade l’home d’Agustí Bartra. Els clàs-sics són el germen per a la continu-ació creativa, el gresol on es man-té la flama perpètua del coneixe-ment, també del sentit de la vida.Les cultures sòlides ho saben bé. Elsnoucentistes s’emmirallaven enaquesta fortalesa. Una iniciativacom la Bernat Metge, que té paran-gons en la famosa Budé francesa o laTeubner alemanya, així com la LoebClassical Library o l’Oxford World’sClassics en llengua anglesa, repre-senta un exemple de construcciócultural de país. Per això descuidar

les disciplines que no tenen unaaplicació directa en els interessosdel mercat suposa una descapitalit-zació social en termes espirituals imorals. Martha Nussbaum ha asse-nyalat amb preocupació la crisimundial que estem patint en matè-ria educativa i l’estreta i decisiva re-

lació que hi ha entre les humanitatsi la democràcia. Cal que socialmentens adonem i els nostres polítics esconscienciïn de la importància depreservar la memòria i l’empatia,els principis i els valors. A això con-tribueixen i per això serveixen leshumanitats. Humanitats derivad’humanitas, no ho oblidéssim.Aquest concepte va ser usat per Ci-ceró en relació a la formació que unorador ideal havia de posseir. Fa re-ferència al conjunt de virtuts ade-

quades per al servei públic que s’ad-quireixen en l’estudi de les bonnaelitterae (la literatura, la filosofia, lahistòria, etc.) i que, bàsicament,consistien en la dignitas, la gravitas,la integritas, així com l’autocontrol,la tolerància, la generositat, etc.

Avui dia el concepte humanitatsfa referència al que es coneixia coma studia humanitatis, això és, el con-junt de sabers i disciplines que con-formen la cultura humana, notable-ment l’antropologia, l’art, la filoso-fia, la música, etc., i que formen enl’aprenentatge dels valors, les sen-sibilitats estètiques i la dignitat hu-mana. Petrarca, que en el seu mo-ment va encapçalar el movimentanomenat Humanisme, la vincula-ció del qual amb les humanitats ésindubtable, va copiar a mà un ma-nuscrit de Ciceró i li agradava de ci-tar un passatge en relació a la litte-rarum lumen, la llum de la literatu-ra que la col·lecció Bernat Metgesens dubte representa. Així doncs,podem educar per al creixementeconòmic o podem educar per alcreixement humà, per a la llum deles lletres. Les humanitats no s’hau-rien de mesurar en termes de rendi-ment econòmic, d’ànim de lucre, si-nó per la seva capacitat de desenvo-lupar el pensament crític, l’anàlisi

Jude Law dóna vida a una menade Prometeu al film deSpielberg Intel·ligènciaartificial. WARNER BROS

PilarsLa ‘Poètica’ d’Aristòtil o les‘Metamorfosis’ d’Ovidi sónpilars de la nostra civilització

PresentEls clàssics no són part delpassat, sinó que són viusi ens parlen de vida

51 clàssicsimprescindiblesLa selecció de la Bernat Metge

01 Les dones de Traquis. Antígona Sòfocles 18/09/11

02 Aurea dicta Aforismes de diversos autors 18/09/11

03 Bucòliques Virgili 25/09/11

04 Defensa de Sòcrates Plató 25/09/11

05 Poesies Catul 02/10/11

06 Alexandre i Cèsar Plutarc 09/10/11

07 De la brevetat de la vida Sèneca 16/10/11

08 L’orestea Èsquil 23/10/11

09 Catilinàries Ciceró 30/10/11

10 Dafnis i Cloe Longus 06/11/11

11 Tiberi. Calígula Suetoni 13/11/11

12 Fedó Plató 20/11/11

13 Guerra de les gàl·lies (llibres I-III) Cèsar 27/10/11

14 Olímpiques Píndar 04/12/11

15 Amfitrió. La comèdia dels ases Plaute 11/12/11

16 Història (volum I) Heròdot 18/12/11

17 Història (volum II) Heròdot 25/12/11

18 Història de Roma Titus Livi 01/01/12

19 Alcestis Eurípides 08/01/12

20 Diàlegs dels oradors. Agrícola. Germània Tàcit 15/01/12

21 Poètica. Constitució d’Atenes Aristòtil 22/01/12

22 Odes i epodes (volum I) Horaci 29/01/12

23 Odes i epodes (volum II) Horaci 05/02/12

24 Economia. Convit. Sòcrates Xenofont 12/02/12

25 La guerra de Jugurta Sal·lusti 19/02/12

26 Els ocells. Lisístrata Aristòfanes 26/02/12

27 Faules (volum I) Isop 04/03/12

28 Faules (volum II) Isop 11/03/12

29 Elegies Properci 18/03/12

30 El convit Plató 25/03/12

31 Eneida (volum I) Virgili 01/04/12

32 Eneida (volum II) Virgili 08/04/12

33 Eneida (volum III) Virgili 15/04/12

34 Eneida (volum IV) Virgili 22/04/12

35 Àiax. Èdip rei Sòfocles 29/04/12

36 Història (volum I) Tucídides 06/05/12

37 Història (volum II) Tucídides 13/05/12

38 Lletres a Lucili Sèneca 20/05/12

39 Idil·lis Teòcrit 27/05/12

40 Les metamorfosis (volum I) Ovidi 03/06/12

41 Les metamorfosis (volum II) Ovidi 10/06/12

42 Les metamorfosis (volum III) Ovidi 17/06/12

43 Els set contra Tebes. Prometeu Èsquil 24/06/12

44 Mètode Arquimedes 01/07/12

45 De la natura (volum I) Lucreci 08/07/12

46 De la natura (volum II) Lucreci 15/07/12

47 Timeu. Crítias Plató 22/07/12

48 L’ase d’or (volum I) Apuleu 29/07/12

49 L’ase d’or (volum II) Apuleu 05/08/12

50 Les vespes Aristòfanes 12/08/12

51 Sobre la corona Demòstenes 19/08/12

08E

SPE

CIA

LC

OL·

LEC

CIÓ

BER

NAT

MET

GE

MitePROMETEU

El mite de Prometeu ha estat re-interpretat a Frankenstein, deMary W. Shelley i al Faust de Llo-renç Villalonga.

ArtL’ODISSEA

L’artista barceloní Frederic Amat es vaencarregar d’una luxosa edició il·lus-trada de l’Odissea d’Homer, publicadal’any passat a Enciclopèdia Catalana.

FRANKENSTEIN. Mary Shelley també va fer servir el mite de Prometeuper construir una de les figures més populars del nostre temps.

i comprensió dels fets a partir de lareflexió i l’argumentació. Una edu-cació humanista, una formació envalors, no en guanys materials,aposta per la forja de ciutadans in-formats, capaços de pensar per ellsmateixos, empàtics, cívics, dignes idemocràtics. Cultus atque humani-tas, és a dir, cultes i civilitzats. Quesapiguem d’on venim per empren-dre millor el camí cap on haguemd’anar. Les disciplines humanísti-ques, com a discursos socials quesón, serveixen per teoritzar la reali-tat social i ens ajuden a buscar me-tàfores, a construir relats que parlinde nosaltres i ens expliquin qui som,com a col·lectiu, en funció del quefem. En el millor dels casos aques-tes imatges seran incorporades a laconstel·lació de símbols i valors querepresenten una cultura i esdevin-dran un relat social. És el cas de lacol·lecció Bernat Metge. Títols comla Poètica d’Aristòtil, les Faulesd’Isop, l’Eneida de Virgili, les tragè-dies de Sòfocles, les Metamorfosisd’Ovidi... (la llista és impressio-nant!) constitueixen els pilars de lacivilització occidental. Literalment.Cites, temes, personatges, motius...una infinitat de referents contem-poranis provenen d’aquest passatque la col·lecció engloba i preserva.Que ara es rellanci pot ser un mo-tiu per pensar que a Catalunya nopatim una amnèsia institucionalit-zada com a conseqüència d’haverfomentat una cultura de l’oblit.

Paul Virilio ha batejat amb elnom d’“acceleració cultural” aques-ta mena de pressa que va desfent elseixos vertebradors de la nostra ma-nera de ser al món: l’espai geogràfic,el temps cronològic, la matèria il’estètica. Sam Abrams afirmaval’any 2004 que la rapidesa existen-

cial actual ha canviat la nostra ma-nera de viure i llegir la literatura iEnrique Vila-Matas publicava en-guany que la gent ja només sap lle-gir tuits. Afirmava el mestre i amiccatalà de Virgínia de l’Oest: “S’haproduït durant el darrer quart desegle l’erosió a gran escala de la lec-tura dels clàssics universals. Reque-rien massa temps i esforç. S’ha estèsper tota la societat l’hàbit de la lec-tura d’obres d’èxit sobtat i efímer.Llegim a batzegades i amb poca pro-funditat i insistència. [...] La lecturaha deixat de ser una qüestió vital iuna eina de relació i de coneixe-ment i s’ha convertit en una qüestiód’inestabilitat i fragmentarietat,que es projecta únicament enda-vant i a gran velocitat”. És a dir, queglobalment sembla que patim unamena de síndrome de dona de Lotque ens impedeix mirar endarrere.La publicació de la Bernat Metgepot ser un símptoma de desafia-ment d’aquesta síndrome i, aprofi-tant l’avinentesa, podem capbus-sar-nos en la lectura dels clàssicsper sotmetre’ls a una mirada con-temporània i per llegir-los a batze-gades o amb continuïtat per a l’ob-tenció de saviesa. Potser per a nos-altres, com a país, com deia Akhmà-tova en el seu poema La dona de Lot,no sigui massa tard i encara puguemmirar endarrere. Estrafent el torna-veu que Maria Mercè Marçal fa de lapoeta russa, podríem dir que, coma la dona de Lot, només ens és pàtriael que hem llegit. Diuen que rellegirés una qüestió d’edat. I seguramentels llibres que ens proposem rellegirsón molt semblants als llocs on vol-dríem envellir. A mi no m’importariaenvelliramblacol·lecciódelaFunda-ció Bernat Metge que he heretat delmeu pare. Vostès se la perdran?■

09E

SPEC

IAL

CO

L·LECC

IÓBER

NAT

METG

E

LA CORRECCIÓ ÉS, DE MOLT,LA PART MÉS ÚTIL DELS ESTUDIS

QUINTILIÀ

EL QUE APRENS, HO APRENS PER A TUPETRONI

LA FORTUNA NO DÓNA RES EN FERMSÈNECA

L’ABUNDÀNCIA M’HA FET POBREOVIDI

LA FAMA, MÉS VOLADORA QUE CAP ALTRE MAL,S’ENVIGOREIX MOVENT-SE I ADQUIREIX FORCES

CAMINANT; DE PRIMER ÉS PETITA I PORUGA, DESPRÉSS’ELEVA PELS AIRES I, MENTRE ELS PEUS LI TOQUEN

A TERRA, AMAGA EL CAP ENTRE ELS NÚVOLSVIRGILI

UNA LLIBERTAT EXCESSIVA ENS FA A TOTS PITJORSTERENCI

QUI CERCA UN PROFIT,PER FORÇA HA DE FER DESPESES

PLAUTE

MAGNÍFIC GUARDIÀ D’OVELLES, EL LLOP!CICERÓ

CONEIX-TE A TU MATEIXORACLE DE DELFOS

ELS DIES QUE DESAPROFITEMTAMBÉ ENS ELS COMPTEN

MARCIAL

LAURENT RENAULT / GETTY

TRIA DEL VOLUM ‘AUREA DICTA’

10E

SPE

CIA

LC

OL·

LEC

CIÓ

BER

NAT

MET

GE La feina del traductor és

igual de solitària i labori-osa que la de l’escriptor.Enfrontat durant horesincomptables al text ori-

ginal i obsedit per aconseguir-ne re-sultats fidels –que, a més, funcioninliteràriament–, fa anys que el bontraductor ja no ha de carregar ambla llosa de l’adagi italià que l’associa,amb malvolença rítmica, a la traïdo-ria: “Traduttore traditore”.

Ja sigui per la dificultat intrín-seca de tractar amb llengües mor-tes o pel fet d’haver-se d’encararamb textos d’un pes considerablei molsut en el cànon literari, el tra-ductor de clàssics grecs i llatins haassumit el repte amb un grau d’exi-gència altíssim que ha donat fruitsarrodonits i madurs, una bona partdels quals han aparegut a la Funda-ció Bernat Metge.

Carles RibaUn poeta amb arrels hel·lèniquesSempre que es pensa en un traduc-tor modèlic de clàssics grecs, elprimer nom que ve al cap és el deCarles Riba i Bracons (Barcelona,1893–1959). A més d’haver-se en-carregat de dues versions del’Odissea d’Homer –la primera, del’any 1919; la segona, del 1948–, lacontribució de Riba a l’ampliaciódel catàleg de la Fundació BernatMetge, de la qual va arribar a serdirector, és considerable i quedaben representada en la seleccióque podreu aconseguir amb l’ARA:hi haurà dos volums amb les mi-llors tragèdies de Sòfocles (Les do-nes de Traquis i Antígona; Àiax iÈdip rei), dos volums amb la partmés significativa de la producciód’Èsquil (Els set contra Tebes iPrometeu encadenat; Orestea) iun volum de Xenofont amb tresobres incloses, Economia, Conviti Defensa de Sòcrates.

Joaquim BalcellsEl primer traductorVa ser l’ànima de les publicacions dela secció llatina de la Fundació Ber-nat Metge fins al 1936. Joaquim Bal-cells i Pinto (La Laguna, 1890–Gine-

El nobleart de latraduccióLes versions catalanes de textos clàssics illatins s’han convertit, en els casos mésreeixits, en monuments literaris ilingüístics que honren els textos originalsJORDI NOPCA

Treballadors incansablesManuel Balasch i Marçal Olivarhan traduït una quantitatconsiderable de clàssics

ImpecablesLes traduccions de Carles Riba,Miquel Dolç i Jaume Berenguerhan rebut elogis unànimes

bra, 1936) va tenir el privilegi de tra-duir el primer volum de la col·lecció,De la natura, de Lucreci, en què el fi-lòsof romà llueix el seu epicureismeen un extens poema en què dedicaversos a l’alliberació de la por a lamort i al gaudi dels plaers amb mo-deració. Catedràtic de llatí de laUniversitat de Barcelona des del1921, Balcells va participar també enel projecte de fundació de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, vatraduir Properci i Ausoni i va deixarinèdita una traducció de les Bucò-liques, de Virgili.

Marçal OlivarSetanta anys de feinaEls interessos de Marçal Olivar iDaydí (Barcelona, 1900–1994) vandesenvolupar-se a partir de doscamps principals: els estudis artísticsi els filològics. Olivar no en va tenirprou amb explorar les arts decorati-ves, la ceràmica medieval i l’art mo-dern: durant setanta anys d’activitatva col·laborar amb Els Nostres Clàs-sics –va traduir La disputa de l’ase,d’Anselm Turmeda– i va encarregar-se de 21 volums de la Fundació Ber-nat Metge, entre els quals hi ha lesdotze comèdies de Plaute, que se-gons el llatinista Joan Bastardas vaser “el punt culminant de la seva es-pecialització filològica”. Se’n podràllegir Amfitrió i La comèdia dels ases,reunits en un sol volum.

Jaume BerenguerAmor i guerraEntre el 1953 i el 1970, Jaume Beren-guer i Amenós (Belltall, 1915–1974)va traduir els cinc primers volums dela Història de la guerra del Pelopo-nès. Els problemes de salut li van im-pedir culminar la feina de traduirTucídides al català, en què ja pensa-va quan estudiava lletres a la Univer-sitat de Barcelona. A més dels dosprimers volums de la Història de laguerra del Peloponès, a la col·leccióde l’ARA també es podrà llegir un lli-bre petit però imprescindible,Dafnis i Cloe, de Longus, uns delsmillors exemples de novel·lad’amors i aventures, versionada enun català precís i eufònic.

Adela Maria Trepat i AnnaMaria de SaavedraEficàcia a quatre mansEl tàndem d’Adela Maria Trepat iMassó (Barcelona, 1905–1964) i An-na Maria de Saavedra (Vilafranca,1905–Barcelona, 2001) es va centraren la traducció de dues obres fona-mentals d’Ovidi: Les metamorfosis–en tres volums– i Heroides. Aques-ta feina, feta entre el 1927 i el 1932, notindriacontinuïtatperòaconseguiriaresultats que es troben entre el bo imillor de la Bernat Metge.

Miquel DolçEl repte de traduir l’‘Eneida’Igualquelamajoriadetraductorsquehan treballat per a la Fundació Ber-nat Metge, Miquel Dolç i Dolç (San-ta Maria del Camí, 1912–Madrid,1994) es va especialitzar en filologiaclàssica després d’estudiar la carre-ra de lletres. Després d’encarrilar lasevavidaprofessional–vaserprofes-sordellenguailiteraturallatinaaOs-

11E

SPEC

IAL

CO

L·LECC

IÓBER

NAT

METG

E

LLETRAFERITS.Carles Ribava signar algunesde les millorstraduccions dela Bernat Metge.Joan Crexellsva traduir Plató.Joaquim Balcells,Lucreci. F.B.M.

ca i va ser degà de les facultats de Fi-losofia i Lletres de València i Ma-drid–, Dolç va compaginar la creaciópoètica amb la traducció d’una de lesobresméssignificativesdelllegatlla-tí: l’Eneida, de Virgili. Compaginantcatalà i castellà, Dolç també va tradu-ir Marcial, Persi, Tàcit, Estaci, Ter-tul·lià i Ovidi. La seva última aporta-ció, Confessions, d’Agustí d’Hipona–publicada l’any 1990– és una de lesfeines que més satisfet el va deixar.

Joan CrexellsUna vida ràpida i encuriosidaTot i que va morir poc després de fer30 anys, Joan Crexells i Vallhonrat(Barcelona,1896–1926)vaportarunavidaprouinquietaperdoctorar-seenfilosofia amb només 23 anys, per tre-ballar de corresponsal a Berlín per aldiari La Publicitat –en el qual escriu-ria les primeres columnes d’econo-mia del periodisme català–, escriureunaquantitatconsiderabled’assajos,assistir a cursos d’estadística a Lon-

dres, viatjar a Itàlia, Àustria i Polòniai traduir els tres primers volums delsdiàlegs de Plató, dels quals els lectorsde l’ARA podran llegir el primer, queinclou quatre obres àgils i impressi-onants: Defensa de Sòcrates, Critó,Eutífron i Laques.

Manuel BalaschEl mossèn prolíficManuel Balasch i Recort (Cornellà,1928–2009), capellà i hel·lenista, haestatundelstraductorsqueha publi-cat més llibres a la Fundació BernatMetge.Paral·lelamentalesclassesdegrec a la Universitat Autònoma deBarcelona, Balasch va començar atraduir clàssics a un ritme trepidant:a la dècada dels 60 va treballar les Sà-tires de Juvenal, les Odes de Baquí-lides, la Història de Polibi, les Comè-dies d’Aristòfanes i, en col·laboracióamb Joan Petit i Carles Riba, va en-carregar-se de diverses tragèdies deSòfocles.L’any1971vaatrevir-seambuna traducció en hexàmetres cata-

lans de la Ilíada d’Homer. Més enda-vant, va reprendre la Història de laguerra del Peloponès –començadaperJaumeBerengueriAmenós–,queva enllestir l’any 1982; llavors va en-carregar-sedelesobresdePíndaridePlató, de qui arribaria a traduir deuvolums de Diàlegs entre 1986 i 1997.D’entrelafeinaquantitativamentes-patarrant de Balasch, la selecció dela Fundació Bernat Metge inclou elsdos primers volums de la Històriad’Heròdot,quatrecomèdiesd’Aristò-fanes i les enrevessades i joiosesOlímpiques de Píndar.

Antoni SevaUn món clàssic (però actual)Doctor en filologia clàssica i profes-sor a la Universitat Pompeu Fabra,Antoni Seva (Alacant, 1942) conti-nua divulgant la vigència dels clàs-sics a la societat contemporània. Hoprova cada any amb els seus alum-nes i, més esporàdicament, amb lesseves traduccions, entre les quals

destaca la dels Poemes de Catul, dela qual va aparèixer l’edició críticaa la Fundació Bernat Metge l’any1990 i, nou anys després, una ver-sió revisada a Quaderns Crema. Elvers Pedicabo ego vos et irrumabo–que s’ha traduït tot sovint fent fili-granes– segueix vigent, no única-ment entre els estudiants.

Montserrat RosFaules i ‘mythos’Editora de la Bernat Metge durantanys, Montserrat Ros (Barcelona,1943) va esperar fins al 1989 per pu-blicar la seva traducció de les Faulesd’Isop, repartides en dos volums delectura àgil i edificant. Més endavantva assumir el repte de traduir en pro-sa la Ilíada, de la qual han apareguttres volums, fins ara. Les versions enhexàmetres de Manuel Balasch i Mi-quel Peix havien estat precedides, el1875,perlaprimeratraduccióenpro-sa de l’obra d’Homer, feta pel perio-dista i dramaturg Conrad Roure.■

ESP

EC

IAL

CO

L·LE

CC

IÓBE

RN

ATM

ETG

E

L’ambició dels creadorsde la Bernat Metges’encomana. El pro-jecte editorial i socialde portar a les cases 51

títols de la col·lecció l’acompa-nyem d’una iniciativa única: acon-seguir que no falti a la biblioteca decap escola. Per cada subscriptorque tingui una col·lecció, en faremarribar una altra de sencera a l’es-cola que triï.

1.- Quin sentit té regalar la BernatMetge a les escoles?En un moment en què el país ha defer pivotar part del seu futur en l’en-senyament, treballar per garantirque totes les biblioteques escolarstinguin una de les millors col·lecci-ons de clàssics del món ens semblaun missatge positiu de suport a la co-munitat educativa i d’ambició cultu-ral i nacional. Els clàssics contenen

La Bernat Metge, a casai gràcies a tu, a l’escola5 preguntes i 5 respostes al voltant de la iniciativa per portarla col·lecció de clàssics a totes les escoles del país

les bases de la nostra civilització, elsperquès essencials del passat i ajuda-ran a pujar encara més el llistó delnostre ensenyament.

2.- Com és que ho fa un diari i noles institucions?Pensem que són moments d’arre-mangar-se, de picar pedra, de cons-truir cada dia més enllà de la conjun-tura… La Bernat Metge és una de lesiniciatives pioneres des de la socie-tat civil per fer, sense esperar a nin-gú, el país que volem, de la mateixamanera que més tard un grup de pa-res i mestres van posar en marxa l’es-cola catalana o Abacus i que un grupde gent del món de la cultura van im-pulsar Edicions 62 o tants exemplesd’una societat civil que no ha esperatque ningú li fes res sinó que fa el pa-ís cada dia: el Barça, la Caixa, elRACC… En aquesta línia des del di-ari ARA volem donar el missatge que

qui porta la Bernat Metge a les esco-les és la gent, som tots, sense esperarque ens ho faci ningú, creiem que vaen la línia que el país necessita perpoder recuperar la màxima ambiciói anar tan enllà com calgui.

3.- Puc triar l’escola que vulgui?I tant. Cada lector, pel fet de compraruna col·lecció, i sense cap cost afegitper a ell, en podrà enviar una sego-na a l’escola o a l’institut dels PaïsosCatalans que vulgui. No és possible,en canvi, regalar-ho a ningú més queno sigui una escola o un institut; niamics, ni familiars…

4.- I si més d’una per-sona la regalem a lamateixa escola?Siaixòpassa,queésevidentquepassa-ràenmoltscasos,l’escolarebràno-

OBRA. La FundacióBernat Metgeha traduït gairebé400 volums desque es va crear.FRANCESC MELCION

12

CLÀSSICS. L’escolaés un bon lloc perdescobrir-los.MANOLO GARCÍA

més una col·lecció però de part de to-tes les persones que han volgut rega-lar la col·lecció a l’escola. La resta decol·leccionsesregalaranaescolesqueno han estat escollides per ningú.

5.- L’escola sabrà que l’hi he rega-lat jo?Sí, l’escola rebrà un diploma acredi-tatiu, que podrà col·locar en un llocvisible de la seva biblioteca, amb elnom o els noms de les persones quehan fet el regal. ■