com funciona una televisió local

Com funciona una televisió local

2


“Antes existía la calle y tenía un interés asomarse hacia ella para ver lo que pasaba.

Ahora, la calle son los medios de comunicación”

Francisco Javier Sáenz de Oiza, arquitecte

3


Agraïments

Aquest treball de recerca ha estat possible gràcies a la bona acollida per part de tot

l'equip de Canal Reus TV, per permetre'm l'entrada a les seves instal·lacions i veure de

primera mà la feina que duen a terme; en especial del seu director Francesc Domènech i

de la cap d'informatius i programes Cori Sebastià, per atendre'm i oferir-me tota la

informació necessaria per elaborar el treball de camp.

He d'agraïr, també, l'ajuda del professor de Visual i Plàstica, José Luis Rodríguez,

per l'amabilitat en aportar-me informació en torn a la imatge corporativa i a l'anàlisi del

logotip de Canal Reus TV.

I per últim, la dedicació incessant del meu tutor, Josep Parra, que en tot moment ha

estat al corrent de la feina que he anat desenvolupant al llarg d'aquests mesos i que ha

sabut encaminar-me en aquest treball de la televisió local, com a bon periodista que és i

amb el bagatge comunicatiu que té. Reconec el favor de dur-me a Reus per fer el treball

de camp, els cops que em van fer falta, per la qual cosa, sempre li estarè agrait.

4


Índex

0. Introducció 7

1. La televisió local 9

1.1. La programació d'una televisió local i les seves 10

característiques

1.2. Normativa vigent per a les televisions locals 12

1.2.1. Consell de l'Audiovisual de Catalunya 13

2. Televisió Digital Terrestre 16

2.1. Televisió Digital Terrestre Local 17

3. Xarxes i associacions de mitjans locals en l'actualitat 24

3.1. Comunicàlia 25

3.2. Xarxa de Televisions Locals 26

3.3. Canal Català TV 28

3.4. Televisions Digitals Independents de Proximitat 30

3.5. Televisió Sense Fronteres Network 30

4. Implantació de noves tecnologies 2.0 32

4.1. Sistema de contribució i distribució per IP 33

4.1.1. La implantació a tres associacions de 33

televisions locals

4.2. Les televisions de proximitat i el sistema de vídeo 35

baix demanda

4.3. Interacció amb la televisió per missatgeria mòbil 36

4.4. El fenomen de les televisions online 37

4.4.1. Les televisions online de municipis catalans 38

5. Canal Reus TV: història i evolució 40

6. La imatge i l'eslògan de la cadena 43

6.1. La rosa de Reus 43

6.2. Mira't 44

7. Infrastructures i instal·lacions 46

7.1. Platós 46

5


7.2. Régie 49

7.3. Sala de continuïtat 52

7.4. Sales d'edició 54

7.5. Redacció 56

7.6. Altres espais 58

8. Sistema de treball i planificació 59

9. La programació i els programes 63

9.1. Canal Reus TV a la carta 67

10. El telenotícies local 68

10.1. El resum informatiu de la setmana 70

11. Finançament de la televisió 71

11.1. La publicitat a Canal Reus TV 71

11.2. La venda de productes 72

12. Dades d'audiència i d'estudi de telespectadors 73

13. El reconeixement a una bona feina 75

14. Conclusions 77

15. Glossari 79

16. Bibliografia 81

6


0. Introducció

Ara farà set anys que se’m va despertar l’interès per la gravació i edició d'imatges

en vídeo. De petit sempre m'havia agradat jugar amb aparells domèstics de vídeo i àudio,

però la revelació va ser descobrir un petit racó a l'Escola Sant Jordi, on s'hi editaven els

vídeos de sortides extraescolars i festes populars, i vaig saber que la meva vocació havia

de ser la comunicació audiovisual.

En el transcurs d'aquests anys he anat madurant al costat dels mitjans de

comunicació locals a l’Ametlla de Mar, on ha transcorregut tota la meva adolescència

comunicativa. Vull dir, he après molt però sense realment aprendre del tot; he conegut el

món de l’audiovisual, però sense realment ficar-m'hi totalment dins.

Per això, un dels primers pensaments que vaig tenir a l'hora d'escollir el tema

d’aquest treball de recerca va ser intentar conèixer en profunditat un dels mitjans de

comunicació de proximitat (premsa, ràdio, televisió...). El segon pensament va ser haver

de triar-ne un d'aquests. Tenia un ventall reduït, però a la vegada molt extens. La meva

decisió final va giravoltar entorn a la televisió, a la qual sempre m'he decantat més potser

pel binomi que comporta escoltar-se i mirar-se. Així doncs sabia que el meu treball de

recerca havia de parlar de la televisió local.

Cercar l'objectiu més adequat va ser, relativament, fàcil. Volia conèixer com

funciona una televisió local: viure un dia amb ells, veure com editen les notícies o

programes, posar-se dins d'un estudi o al control en un directe, ser com un d'ells per un

dia. És per això que l'objectiu és analitzar el funcionament d'una televisió local basant-se

en les seves infrastructures tècniques, en el sistema de treball i en l'elaboració de

continguts televisius. Un treball que parla d'una cosa extensa però a la vegada molt

concreta: una televisió local és l'últim esglaó en importància dins de l’escala televisiva,

però a la vegada parlar de tota la televisió local en general és pujar fins a dalt de tot de

l'escala per tots els aspectes que la configuren. Si m'hagués decantat per analitzar

pròpiament un dels aspectes d'una televisió local, potser hagués tingut molta feina en

poder completar un treball d'aquestes característiques: hagués sigut com cercar una

agulla en un paller.

Un cop escollida la temàtica del treball, havia de pensar en quina televisió local

podia endinsar-me per fer-ne la recerca. A les Terres de l’Ebre, les tres televisions que en

7


l’actualitat emeten són molt joves. A mi m’interessava treballar entorn a una televisió més

consolidada i amb una certa experiència en el sector. Després d’alguns entrebancs inicials

en la cerca, em va obrir les portes la televisió local de Reus: Canal Reus TV.

Potser perquè la televisió local deu tenir el factor sorpresa amagat dins seu, tot i les

facilitats que m’han donat, el procés de recopilar informació ha estat més complex degut a

que les fonts documentals eren molt disperses i variades; però amb esforç he aconseguit

posar un bon punt i final a uns mesos de treball, fatigants però satisfactoris.

8


1. La televisió local

Una televisió local, és a dir, un canal de televisió local és un mitja de comunicació

que elabora uns continguts de programació i els transmet mitjançant una senyal d'àudio i

vídeo a receptors de televisió en una àrea relativa o que pertany a un municipi o població.

Aquesta definició està basada en tres definicions, les quals unides creen un

significat coherent i adient a la temàtica a tractar:

− Primer cal definir que és una televisió, entès com un sistema de

telecomunicació;

− Desprès, què és un canal de televisió, com a mitja de comunicació;

− I, en tercer lloc, el terme local, com relatiu o pertanyent a un municipi.

La consolidació de les televisions locals és una de les darreres tendències de la

televisió, observable a Catalunya des de fa tres dècades. Durant aquests anys la

cobertura de les televisions no s'han limitat només a la cobertura municipal sinó que han

ampliat el seu radi d'emissió aconseguint un àmbit supramunicipal, comarcal i, en alguns

casos, supracomarcal. És doncs, amb el sorgiment d'unes emissores que no cobreixen

totalment una comunitat autònoma o el propi país, però que superen un radi de cobertura

en principi molt limitat, quan comença a aplicar-se el terme televisió de proximitat. Més

endavant comprendrem l'aplicació de televisió de proximitat per definir les cadenes de

televisió local.

La televisió local és una tendència en creixement des de fa tres dècades i en

consolidació com sistema televisiu. Aquest fenomen es va iniciar als Estats Units, seguint

per Europa, on a la dècada dels 70, països com França ja disposaven d'uns sistemes

televisius consolidats amb la desconnexió de les emissions nacionals per emetre

programes regionals i locals, i que avui dia continua realitzant-se amb èxit. Aquesta nova

manera d'informar sobre fets propers s'ampliarà i aprofundirà; i és tornarà més complexa

al llarg dels anys fins a la consolidació, avui dia, de les televisions de proximitat com un

mitjà televisiu més de l'àmplia oferta de canals existents en l'actualitat.

En un estudi realitzat per Moragas Spà, Garitaonandía i López analitzen el motius

que han propiciat la creació i realització de televisions; i se'n destaquen una sèrie de

factors:

9


− Factors culturals i lingüístics: cada població o regió disposa d'uns trets

característics que la defineixen com podria ser el seu folklore tant musical i

artístic, com cultural; així com la conservació d'un patrimoni lingüístic de la zona

en qüestió. La creació de televisions regionals ha fet que es preservi la identitat

de la zona i que alhora se'n faci un augment de difusió que mitjans nacionals o

autonòmics, poc o mai, n’haguessin pogut oferir.

− Factors polítics: el paral·lelisme entre la regionalització política-administrativa

dels estats i la descentralització televisiva; així com l’influencia de grups i partits

polítics i el predomini de la iniciativa pública.

− Factors tecnològics: els avenços en el camp de les noves tecnologies de

producció han permet la creació d'aquestes emissores. Per exemple alguns

avenços són l'aparició del vídeo VHS en format professional, les càmeres

lleugeres molt més fàcils de transportar i d’usar per enregistrar, o unes noves

taules de mescles de vídeo més senzilles i rendibles per a les televisions.

1.1. La programació d'una televisió local i les seves característiques

Els continguts que s'han d'emetre per una televisió de proximitat guarden un

paral·lelisme amb les televisions d'àmbit autonòmic o nacionals, però tenen unes

singularitats: l'àmbit de cobertura, el finançament de la televisió i el perfil de l'audiència.

A l'hora d'escollir la temàtica del programa hi ha una limitació important, ja que el

radi informatiu sol ser força reduït. En segon lloc, el pressupost per poder realitzar un

espai no és molt gran, cosa que fa que el producte sovint no pugui tenir tots els al·licients

per captivar a l'espectador i s'hagi de fer amb més modèstia. I en el cas de l'audiència,

segons quins continguts pot variar el perfil però, normalment, aquestes televisions són

vistes per gent més aviat adulta que no pas jove.

Doncs, amb aquesta sèrie de precedents fixats, és com les televisions de proximitat

han d'elaborar la seva pròpia graella de programació. Les emissores locals tenen, quasi

sempre, el punt de mira ficat en la informació de proximitat i per tant, en els telenotícies;

cosa que fa que sigui el programa més vist, normalment, i que comporti una elaboració

més costosa que la resta de continguts.

10


A banda dels telenotícies, altres programes que solen estar presents en una

televisió local són les entrevistes, els debats, els programes esportius i els magazines; a

més a més de poder incloure altres fórmules d'entreteniment, conegudes amb el nom de

nous formats. Cal dir que sovint s'ofereixen retransmissions que per la seva forma o

extensió no poden inserir-se en programes; alguns exemples són els partits de futbol,

actes de festes majors, reportatges d'esdeveniments de caire social, etc.

Aquests programes solen aglutinar-se en una franja horària que comprèn una o

dues hores al migdia i dues o tres hores al vespre, de dilluns a divendres; tot i que sempre

s'hi poden afegir excepcions. A més, els canals locals emeten en redifusió aquells

continguts que prèviament ja han sortit per antena.

Els telenotícies tenen un promig de trenta minuts de durada i poden disposar d'una

edició, al vespre normalment, o de dues, una al migdia i una al vespre; tot i que n'hi ha

que en realitzen més de dues.

Els programes, com podrien ser les entrevistes, debats, programes esportius o

magazines, esmentats ja anteriorment, tenen una durada aproximada entre trenta minuts i

una hora i mitja. L'emissió sol ser després de l'informatiu i cada dia se n’emeten una o, si

se'n realitza una al migdia, dues edicions.

La graella es pot completar amb altres continguts de producció aliena (sèries,

documentals, pel·lícules, etc.) o bé amb l'emissió de programes d'associacions de

televisions locals, si és que la televisió n'és associada, de les quals en parlarem més

endavant.

A banda de la durada i la tipologia dels continguts, cal afegir si l'emissió es realitza

en directe o bé si s'enregistra primer i s'emet després en primera emissió. Aquest

paràmetre depèn de les directrius de la cadena, dels recursos humans disponibles per

poder realitzar un espai en directe, i la decisió de la cadena; que en cap cas modifica el

caràcter d'una programació de proximitat.

Així mateix, el tractament dels continguts que s'emetran dependrà de la titularitat de

la cadena i de la línia editorial de la mateixa. En primer lloc s'haurà de determinar si la

televisió és pública o privada.

− En el primer cas, la televisió local pública, hi juga el paper de la imparcialitat

informativa i la informació verídica al telespectador, on la notícia ha de tenir una

11


cobertura política idèntica i on no s'hi pot incloure cap mena d'opinió per part de

la cadena; no obstant sí que se'n pot permetre en aquells programes de debat

sempre i quan la responsabilitat de la paraula recaigui al locutor de les

mateixes.

− En el segon cas, la televisió local privada, hi juga el paper de la llibertat d'opinió

i d'expressió, dins sempre del marc legal vigent a l'estat Espanyol. La cadena

pot tractar la informació segons la tendència política que defineixi els seus

estatuts i així dirigir la notícia cap un partit o cap un altre, sense haver d'informar

amb imparcialitat, tot i que en cap cas és obligatori fer-ho.

1.2. Normativa vigent per a les televisions locals

Una llei és aquella norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels

òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatus d'autonomia atribueixen

el poder legislatiu. Les televisions locals, doncs, també tenen unes normes a seguir

emmarcades dins un seguit de Lleis, Reials Decrets i Reglaments:

− Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

− Reial Decret 944/2005, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Pla tècnic nacional

de la televisió digital terrestre.

− Reial Decret 945/2005, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general

de prestació del servei de televisió digital terrestre.

− Llei 41/1995, de 22 de desembre, de televisió local per ones terrestres.

− Llei 10/2005, de 14 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la televisió

digital terrestre, de liberalització de la televisió per cable i de foment del

pluralisme.

Doncs, amb tot un seguit de lleis que han de complir hi ha d'haver un organisme

que vetlli pel correcte funcionament de les televisions locals, i en extensió, als prestadors

de serveis de comunicació (ràdios i televisions): el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

12


1.2.1 Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, CAC, és l'autoritat independent catalana

que regula la comunicació audiovisual amb la finalitat de vetllar pel compliment de la

normativa que es aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, ja siguin

públics o privats. Els principis d'actuació són:

- La defensa de la llibertat d'expressió i d'informació.

- La defensa del pluralisme.

- La defensa de la neutralitat i l'honestedat informatives.

- I la lliure concurrència al sector.

El CAC es regeix per la Llei 2/2000 del Consell de l'Audiovisual de Catalunya; així

mateix per la Llei 22/2005 de la comunicació audiovisual a Catalunya, la llei marc del

sector.

El Consell l'integren deu membres escollits, nou d'ells, pel Parlament de Catalunya

a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris, per una majoria de dos terços.

L'altre membre, que és el president o presidenta, és proposat i nomenat pel Govern

després d'escoltar l'opinió majoritària dels nou membres escollits amb anterioritat. Cada

mandat és de sis anys i de caràcter no renovable. A més a més, els membres del Consell

son sotmesos a un règim d’incompatibilitats que els impedeix tenir interessos, directes o

indirectes, en empreses audiovisuals, de cinema, de vídeo, de premsa, de publicitat,

d'informàtica, de telecomunicacions o d’Internet.

El CAC té plenes competències sobre els prestadors de serveis audiovisuals

d'àmbit autonòmic i local, independentment del sistema de difusió que utilitza el mitjà, que

d'entre d'altres en són:

− Ràdios i televisions de la Generalitat

− Televisions privades d'àmbit català

− Televisions d'àmbit local, públiques i privades

− Ràdios que emeten per la freqüència modulada, públiques i privades

− Prestadors de nous serveis de comunicació audiovisual amb seu a Catalunya

Així mateix, també té competències sobre els continguts que s'emeten en les

desconnexions per a Catalunya de les cadenes d'àmbit estatal.

13


La llei encomana al CAC un seguit de funcions, que poden enquadrar-se en quatre

àmbits:

− Títols habilitants:

− Atorgar els títols habilitants per prestar el servei de comunicació

audiovisual.

− Garantir el compliment de les condicions.

− Continguts:

− Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de l'audiovisual, en

particular dels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de

pensament.

− Vetllar pel compliment del pluralisme lingüístic i pel compliment de la

normativa sobre el català i l'aranès.

− Vetllar pel compliment de la legislació sobre protecció dels infants i els

adolescents.

− Vetllar pel compliment de la legislació sobre publicitat.

− Garantir el compliment de les missions de servei públic assignades als

mitjans públics.

− Informes:

− Emetre informe previ pel que fa als avantprojectes de llei relatius al sector

audiovisual.

− Emetre informes a iniciativa pròpia, del Parlament o del Govern de la

Generalitat.

− Emetre un informe anual sobre l'actuació del CAC i la situació del sistema

audiovisual a Catalunya.

− Coregulació, autoregulació i arbitratge:

− Promoure l'adopció de mesures de coregulació i d'autoregulació en el

sector audiovisual.

− Exercir, a instàncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de

mediació.

14


Amb l'objectiu de acomplir les funcions encomanades, la Llei li atorga un seguit de

potestats al Consell, on hi destaquen les següents:

− Reglamentària. El CAC pot aprovar disposicions reglamentàries que

desenvolupin la legislació existent. Se les anomena instruccions generals i són

vinculants per als prestadors de serveis de comunicació audiovisual.

− Sancionadora. El CAC disposa de la potestat d'imposar les sancions previstes a

la legislació sobre l'audiovisual.

− Inspectora. El CAC pot requerir informació i demanar la compareixença dels

prestadors i distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual.

15


2. Televisió Digital Terrestre

La Televisió Digital Terrestre, TDT, es defineix com la transmissió d'imatges en

moviment i el so associat mitjançant una senyal digital, és a dir, aquella senyal que ha

estat codificada de forma binària, a través d'ones de ràdio.

La tecnologia que s'utilitza per les emissions, aporta nombroses millores tant pel

telespectador com per als operadors:

− El telespectador rep una senyal de televisió amb millor qualitat tant en imatge

com en so, major nombre de programes (canals de televisió, en nomenclatura

analògica) o una guia electrònica de programes, EPG, entre d'altres serveis.

− L'operador gaudeix de noves formes d'explotació del mercat així com també de

nous targets d'audiència.

L'estàndard europeu per a la transmissió de la televisió digital terrestre és el Digital

Video Broadcasting, DVB-T, creat per l'organització europea DVB, que desenvolupa

estàndards oberts per a la televisió digital a nivell mundial.

La TDT no va arribar tan sols per a quedar-se sinó que per a substituir totalment la

televisió analògica. Durant la primera dècada del segle XXI, a Espanya és va viure una

època de transició entre ambdós sistemes. El procés de substitució va ser complex però

es va realitzar d'una manera sostenible i progressiva, amb la posada en funcionament de

nous canals i serveis, i l'apagada planificada de senyals analògiques de forma gradual.

L'oferta de canals de la TDT és molt variada i enfocada a públics completament

diferents. Cada canal de televisió està classificat en un àmbit segons la cobertura, la

modalitat d'accés, la forma d'emissió i la titularitat; a banda de poder ser classificat segons

el tipus de programació que emet. Cal doncs definir cada classificat:

− Segons la cobertura: Podem parlar de cadenes d'àmbit nacional, d'àmbit

autonòmic i d'àmbit local. Les dues primeres poden disposar de desconnexions

regionals, tal i com antigament es feia a la televisió analògica.

− Segons la modalitat d'accés: Les cadenes d'àmbit autonòmic i local sempre

s'ofereixen en obert. No obstant les cadenes d'àmbit nacional poden oferir

continguts en obert i de pagament, aquests darrers mitjançant un operador

privat.

− Segons la forma d'emissió: Fent referència a aquest criteri, podem distingir els

16


canals que emeten amb la definició convencional o els nous canals produïts en

formats d'alta definició, HD.

− Segons la titularitat: Dins de l'oferta de canals de la TDT, podem trobar

televisions privades, que compleixen el servei de televisió digital mitjançant una

gestió indirecta, i les televisions públiques, administrades pel Govern central (en

l'àmbit nacional), els governs autonòmics (en l'àmbit autonòmic) i els

ajuntaments o consorcis (en l’àmbit local).

Per a poder realitzar el servei públic de televisió per ones terrestres es precisa un

doble títol habilitador: una concessió administrativa, per a la prestació del servei, i una

concessió demanial, per a la utilització d'una freqüència per realitzar aquesta prestació.

Per als operadors privats, els quals tenen una gestió indirecta del servei públic de televisió

per ones terrestres, també és precisen ambdós títols habilitadors; el primer dels quals és

concedit mitjançant un concurs públic. Els concursos públics per als serveis d'àmbit

nacionals són convocats i resolts pel Ministeri d'Indústria, i per als serveis d'àmbit

autonòmic i local per les diferents comunitats autònomes; ja sigui mitjançant una

conselleria, un departament o un òrgan independent.

És doncs, a partir de l'any 2005, moment en què s'adjudiquen les concessions de

prestació de servei als operadors privats locals catalans, quan el sector que ha anat

esdevenint sòlid des d'inicis de la dècada dels vuitanta entra en una nova etapa, camí de

la digitalització de les seves emissions mitjançant la televisió digital terrestre local, TDT-L.

El naixement de la TDT-L no es limita tan sols a una remodelació del sistemes tècnics sinó

que comporta un canvi que marca un abans i un després en l'àmbit de la televisió local: és

el naixement d'un nou fenomen que poc té a veure amb el precedent analògic.

2.1. Televisió Digital Terrestre Local

El model ideat per la implantació de la TDT-L no ha estat pensat per la migració de

les televisions locals de l'era analògica a la digital, al contrari del que ha succeït amb les

televisions autonòmiques i estatals.

Les polítiques referents a l'àmbit de la comunicació, tant les catalanes com les

espanyoles, han apostat per un model televisiu amb notòries diferències respecte al model

analògic.

17


− En primer lloc, perquè l'àmbit de cobertura és obligatòriament comarcal o

supracomarcal (no només local).

− En segon lloc, perquè les emissores municipals són forçades a la desaparició i

conseqüentment a la creació de televisions públiques supramunicipals.

− En tercer lloc, perquè el model elaborat per al sector privat, abocat a un sistema

d'afany de lucre, no deixa lloc als projectes amateurs i de caire popular que

existien abans de l'apagada analògica.

Així mateix, els operadors privats no han accedit directament a la TDT-L sinó que

han passat per un concurs públic d'adjudicacions i han hagut de guanyar una concessió

per poder migrar a la televisió digital. Aquest fet ha comportat l'aparició de noves

emissores digitals que no emetien en analògic, el pas de moltes televisions analògiques a

la TDT i la desaparició d'aquelles que no van obtenir la llicència per emetre en digital.

Quan parlem del sistema d'emissió, el concepte que fins al moment de l'aparició de

la TDT enteníem com a canal UHF (canal 21 UHF, per exemple), ha canviat per donar pas

als múltiplexs o canals múltiples, que són canals que permeten acollir diferents programes

digitals de televisió, almenys quatre, i d'altres serveis digitals com ràdio, serveis

interactius, etc. La paraula múltiplex prové de multiplexor que, en el camp de les

telecomunicacions, és un dispositiu que pot rebre varies entrades i transmetre-les per un

mitjà de transmissió compartit.

La planificació estatal, mitjançant el Pla tècnic nacional de la televisió digital local,

dividia Catalunya en 21 zones de servei de la TDT-L, altrament anomenades

demarcacions. Una demarcació estableix l'àrea de cobertura de cada canal múltiple, les

quals estan constituïdes per diferents municipis. En total, la planificació actual és de 210

municipis i deixa exclosos els 736 municipis restants, d'un total de 946 que hi ha a

Catalunya. A la pràctica, però, l'àrea de cobertura de les emissores locals és més gran

d'allò planificat.

El resultat és, doncs, la configuració d'un mapa amb divisions comarcals i

supracomarcals i la distribució dels múltiplex per cadascuna de les demarcacions.

18


Font: Acords de govern - VII Legislatura (2003-2006) [En línia]: “El Govern obre el procés de concessió de

canals de televisió digital a les entitats municipals”.

<http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20050920/01.htm> [Consulta: desembre de 2010].

Nom tècnic Demarcació

Província de Barcelona

TL01B

TL10B

Barcelona

TL02B Granollers

TL03B

TL11B

Cornellà de Llobregat

TL04B Igualada

TL05B Manresa

TL06B Mataró

TL07B

TL12B

Sabadell

TL08B Vic

TL09B Vilanova i la Geltrú

Província de Girona

TL01GI Blanes

19


TL02GI Figueres

TL03GI Girona

TL04GI Olot

TL05GI Palafrugell

Província de Lleida

TL01L Balaguer

TL02L Lleida

TL03L La Seu d'Urgell

TL04L Vielha e Mijaran

Província de Tarragona

TL01T Reus

TL02T Tarragona

TL03T TortosaFont: mundoplus.tv :: Zona TDT [En línia]: “Oferta de canales: canales locales”.

<http://www.mundoplus.tv/zonatdt/canales_tdt_locales.php> [Consulta: desembre de 2010].

Totes les demarcacions tenen un canal múltiple a excepció de Barcelona, Sabadell i

Cornellà de Llobregat, a la província de Barcelona, que en disposen de dos per ser les

demarcacions amb més habitants, amb més emissores autoritzades per la Generalitat i

tenir més televisions en funcionament. Així doncs, el resultat és de 96 programes repartits

en 24 múltiplex, o canals múltiple.

Amb la base del repartiment de demarcacions i canals múltiple per a cadascuna,

sorgeix l'aspecte de la titularitat. Segons la planificació estatal almenys un programa, dels

quatre que hi ha a cada múltiple, serà per a la iniciativa pública; tot i que segons la

demanda dels ajuntaments aquesta és pot augmentar fins a dos. La resta de programes

disponibles, els d'àmbit privat, serien atorgats per concurs públic.

A partir del setembre del 2005, el Govern de la Generalitat engega el procediment

per atorgar les concessions a les televisions públiques. Dos mesos més tard, al novembre,

convocava el concurs per les televisions privades. Primerament és va delimitar el

repartiment dels 96 programes entre els projectes d'iniciativa pública i els d'iniciativa

privada. En el primer dels casos, consultant els ajuntaments tal i com empara la llei, el

govern va reservar 37 programes per a la gestió pública. Dels programes destinats a

20


l'àmbit públic, quatre d'aquests estan reservats per a l'explotació d'ajuntaments en solitari:

Badalona, Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat i Reus; són els municipis que disposen

d'un canal de televisió públic propi. La resta de programes disponibles de titularitat

pública, 33, s'havien de fer funcionar mitjançant consorcis, és a dir, agrupacions

d'ajuntaments dins de cada demarcació.

En conseqüència, els 59 programes que restaven del total van restar disponibles a

l'àmbit privat, i per tant, són els programes que s'adjudicaven mitjançant un concurs de

licitació.

Per poder definir els criteris que havien d'acomplir cadascun dels processos, el

govern va definir un model anomenat televisió de proximitat. La “televisió digital terrestre

de caràcter local i de proximitat”, es caracteritza per estar vinculada al territori amb

infrastructures i capacitat de producció pròpia en la seva demarcació, promou

mecanismes d'accés i de participació de la ciutadania, dóna impuls i col·labora amb la

indústria audiovisual local i dedica la major part del temps d'emissió a continguts

relacionats amb l'àmbit de cobertura (culturals, esportius, cívics, històrics.)1

Si parlem d'emissores públiques, el model definit és el que han d'aplicar els

concessionaris; si parlem d'emissores privades, les clàusules del concurs defineixen que

és el model que es vol per als concessionaris privats. El concurs d'adjudicacions valorava

la proposta presentada per cadascun dels licitadors fins a mil punts els quals es repartien

en tres apartats: la proposta tecnològica, fins a dos-cents punts; l'econòmica, fins a dos-

cents cinquanta punts; i la memòria descriptiva, fins a cinc-cents cinquanta.

En aquest concurs s'hi van presentar, en total, 128 sol·licituds de les quals només

entre dos i tres per múltiplex en van sortir adjudicatàries d'una llicència, com es pot veure

en el mapa següent:

1 Guimerà i Orts, Josep Àngel (2006): La televisió local a Catalunya: gestació, naixement i transformacions (1976 – 2006). (pàgina 136).

21


Font: Direcció General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals [En línia]: “Els operadors privats

presenten 128 sol·licituds al concurs de concessió de canals de TDTlocal”.

<http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/ofertesTDT_tcm32-34546.pdf> [Consulta: desembre de 2010].

Centrant-nos en la provínicia de Tarragona, és mostren a continuació la llista dels

licitadors que es van presentar a concurs, i en negreta els que en van obtindre una

llicència i que per tant, estaven autoritzats a realitzar la prestació del servei de difusió de

televisió per la TDT:

Xarxa Nom de la demarcació Licitadors

Província de Tarragona

TL01T Reus Amics de Mare Nostrum Televisió2

CAT4 T.V, S.L

Iniciatives de Televisió, S.L

Josep Maria Borras Vallès

Justo Molinero Calero

TL02T Tarragona CAT4 T.V, S.L

Iniciatives de Televisió, S.L

2 El licitador Amics de Marenostrum Televisió en l'actualitat no realitza emissions.

22


Justo Molinero Calero

Kiss Media, S.A

Promicsa Televisió, S.L

Tarraco Visió, S.L

TL03T Tortosa Canal 21 Ebre, S.L

EBE Imatge i Comunicació, S.L

Mediata Comunicació, S.L

Medios Audivisuales del Maestrat, S.L

Telelínia Local, S.A

Televisió Ulldecona

Tortosa Televisió, S.L

Trans-Iberus, S.LFont: fmTarragona.info: Candidaturas TDT Local [En línia]: “Candidatura TDT Local”.

<http://www.fmtarragona.info/es/news/view/165/candidaturas-tdt-local> [Consulta: desembre de 2010].

23


3. Xarxes i associacions de mitjans locals en l'actualitat

L'any 1985, amb el naixement de la Federació Pro Legalització de les Televisions

Locals a Catalunya, FPLTVC, arrencava l'esperit associatiu català en torn a les televisions

de proximitat, un esperit que al pas dels anys i amb els canvis històrics i tecnològics ha

anat evolucionant fins a una ferma consolidació. Aquest esperit no va néixer amb una

única vocació associativa sinó també d'agermanament per a beneficis comuns. La

veterana Federació Pro Legalització va deixar pas a un moviment en auge cap al final dels

anys noranta, on diferents entitats nasqueren per agafar el testimoni que deixava la

primera associació. Són aquestes entitats, creades amb una vocació de promocionar els

mitjans de comunicació de proximitat, i que avui dia continuen actives, les que

transformen el sector de la televisió local.

Les noves associacions que aparegueren a finals de la darrera dècada del segle

XX són Comunicàlia, del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, CLCC, i la Xarxa de

Televisions Locals de Catalunya, XTVL, de la Xarxa Audiovisual Local, XAL; ambdues de

caràcter públic. La iniciativa privada també va tenir una primera presentació amb una

aposta d'onze televisions locals constituïdes com a Canal Local Català, CLC, un projecte

que mai va tirar endavant degut a les mancances de cohesió entre els adherits; tot i que el

fonament del projecte es va renovar uns anys més tard per impulsar el Canal Català TV.

Ja entrats en el segle XXI, altres iniciatives de caire privat s'han afegit a la llista

d'associacions d'emissores de televisió. Aquestes són Televisions Digitals Independents

de Proximitat, TDIP, i Televisió Sense Fronteres Network, TSF Network, la marca

comercial de la Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres.

La distribució dels continguts en els inicis de Comunicàlia i la Xarxa de Televisions

Locals es feia amb missatger que transportava el material gravat (cintes, DVD, etc.) amunt

i avall fins a l'avenç de la tecnologia via satèl·lit:

− Canal Català TV va adoptar el sistema satèl·lit per les característiques del seu

model com veurem més endavant.

− TDIP va iniciar la seva sindicació amb la distribució per missatgeria però

24


juntament amb Comunicàlia i la XTVL, entre l'any 2008 i 2009 es va fer el gran

pas cap a la contribució i distribució per IP, com veurem a l'apartat següent.

− En relació a TSF Network en l'actualitat, i sense haver iniciat una sindicació de

continguts, encara no hi ha cap informació del seu possible sistema de connexió

entre televisions.

3.1. Comunicàlia

La història de Comunicàlia, Comunicàlia S.A., no parteix del naixement de la pròpia

empresa sinó que cal posar uns antecedents actius encara avui dia. Els inicis d’aquesta

empresa es remunten a l’any 1998 amb el naixement del Consorci Local i Comarcal de

Comunicació, CLCC, l’entitat gestora de Comunicàlia, apareguda gràcies a l’impuls de les

Diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i amb els suport de diversos ajuntaments i

consells comarcals de Catalunya.

Els estatuts de la CLCC fixen com a objectius la promoció de la premsa escrita i de

les activitats de les emissores de ràdio i televisió locals, la producció i el foment de les

seves programacions i, en general, la col·laboració en tot allò que permeti el

desenvolupament de la comunicació de proximitat, i la promoció i difusió de la cultura i la

llengua catalanes.3

Els primers passos de l'entitat es van centrar en l’explotació i utilització

d’innovacions tecnològiques a les ràdios locals i la premsa; fets que van comportar que

l’any 1999, un any després del naixement del Consorci, nasqués l’empresa Intracatalònia

S.A. i amb aquesta l’Agència Catalana de Notícies, ACN, el principal projecte de

l’empresa. L’ACN és la primera agència de notícies en català, pionera a l’Estat Espanyol, i

de les primeres iniciatives europees en emprar Internet com a eina per servir notícies de

text, imatges gràfiques i documents sonors. L’agència evoluciona a nivell accionarial a

partir de l’any 2000 degut a que entren a la societat diferents empreses inversores.

És a partir de les evolucions accionarials del principal projecte de l’empresa

3 Qui som / Comunicalia – Website Interface: <http://comunicalia.cat/cat/qui_som>.

25


Intracatalònia S.A., quan la CLCC es centra en els serveis a les ràdios i televisions de

proximitat. Al mes de març de l’any 2001 es van posar les bases d’una oferta de

programació i d’informatius via satèl·lit per a les televisions adherides. Aquesta oferta de

continguts va començar a distribuir-se a partir de la diada nacional de Catalunya del 2002.

Amb el canvi de direcció del Consorci l’abril del 2003 es va crear l’empresa

Comunicàlia S.A. com a eina de gestió del CLCC, la qual ha assumit totes les funcions del

Consorci. Aquestes són la comanda o compra de continguts audiovisuals, la distribució de

la programació, l’assessorament legal, tecnològic i professional de les televisions locals

públiques i privades i de mitjancer del sector davant dels organismes oficials. En poc

temps, Comunicàlia, ha assolit un paper important dins del panorama comunicatiu català,

amb renovacions tècniques i legals força notòries.

En l’àmbit de les ràdios, el suport en aquestes emissores és realitza mitjançant la

Federació de Ràdios Locals de Catalunya, FRLC, la qual ofereix intercanvi de programes,

seminaris de formació o representació del sector davant l’administració als seus associats.

Els canvis més recents, tant en l’executiva com en el funcionament de l’empresa

Comunicàlia, són entre l’any 2008 i 2009 quan després de canvis en la direcció de la

CLCC i de Comunicàlia es prepara la nova etapa de l’entitat. Al gener del darrer any de la

primera dècada del segle XXI, es va presentar Un nou impuls en el sector audiovisual, la

nova etapa on es millora el catàleg de serveis a disposició dels mitjans de proximitat

associats. En aquesta nova etapa s’incrementen els espais distribuïts consolidant una

oferta de continguts més variada i de qualitat. Fent relació als serveis informatius,

l’empresa Comunicàlia S.A. va arribar a un acord amb l’ACN perquè aquesta distribueixi

els continguts informatius diaris d’àmbit nacional.

3.2. Xarxa de Televisions Locals

La Xarxa de Televisions Locals, XTVL, és fruit d'antecedents associatius. Nascuda

a les acaballes de segle XX i principis del XXI, però amb el referent patern de la Federació

Pro Legalització de les Televisions Locals a Catalunya. L'any 1998, la veterana FPLTVLC

26


va transformar-se en les Televisions Locals de Catalunya, TLC. L'any 1999 va néixer el

Circuit de Televisions Locals, CTVL, la primera vinculació entre la TLC i la Diputació de

Barcelona. L'objectiu del Circuit era promoure la coordinació, la col·laboració, l'intercanvi

de continguts i contribuir a la consolidació de les estructures de les televisions locals i de

totes aquelles activitats inherents a aquest sector.4

L'evolució del Circuit va desembocar amb la creació de la Xarxa de Televisions

Locals, XTVL, l'any 2001. Des de l'any del seu naixement, la seva actuació ha esdevingut

un instrument de suport a la televisió local per tal de donar una viabilitat al sector i

consolidar-lo.

El pas definitiu, pel que fa a la consolidació de l’XTVL, és el canvi de gestió de la

xarxa, que des de 2004 és gestionada per la Xarxa Audiovisual Local, XAL, una entitat

púbica empresarial creada per la Diputació de Barcelona. La XAL no només s'encarrega

de gestionar l’XTVL sinó també el servei de continguts informatius XN i el diari digital

lamalla.cat, mitjans vinculats molt estretament a la xarxa.

La Xarxa de Televisions Locals es defineix com una estructura de concertació,

coordinació i cooperació amb mitjans audiovisuals, especialment les televisions de

proximitat.5 Entre els objectius que és marca la xarxa destaquen el reforç a la cadena dels

valors de la comunicació local en els continguts d’àmbit informatiu, de programes i de

serveis així com implementar totes les tecnologies disponibles que permetin una major

difusió d’aquests i assessorar en àmbits tècnics, de formació, de promoció, d’explotació i

de serveis, ja que, per si sols no poden assumir-ho.

Els primers dels objectius, i alhora, un dels principals àmbits d’actuació de l’XTVL

és la producció i coproducció de programes amb televisions locals i productores amb la

finalitat de distribució dels mateixos entre aquestes televisions per tal que els continguts

generats permetin complementar les graelles de programació dels mitjans. Els continguts

oferts abasteixen diferents àmbits com poden ser divulgatius, d’entreteniment, informatius

4 Xarxa Audiovisual Local: <http://www.xal.cat/missio/>.5 XTVL: <http://www.xtvl.tv/que_es/>.

27


o culturals. Els continguts es regeixen pels criteris de continguts d’interès local,

programació de servei públic i per la qualitat tècnica i estètica. La XTVL ofereix dos règims

diferents d’adhesió a les quals les televisions de proximitats que formen part poden acollir-

se: la programació sindicada de lliure emissió i la programació sindicada d’emissió en

cadena. Ambdós règims ofereixen continguts fruit d’una decisió editorial compartida,

considerats d’interès públic.

− La programació que s’emet en lliure emissió està centrada en programes

d’entreteniment, informatius i culturals els quals les televisions poden emetre

d’acord amb els seus interessos de programació.

− La programació que s’emet en cadena està oferta en els àmbits informatius i de

programes on la primera emissió d’aquests és realitza en cadena en diferents

franges horàries repartides al llarg de la setmana.

3.3. Canal Català TV

A la meitat del 2005, uns quants dels iniciadors del projecte fracassat Canal Local

Català creen Canal Català Televisió, CCTV, un grup de catorze televisions locals en

l'actualitat que cobreixen bona part del territori català i Andorra, tot i que en els seus inicis

se'n van unir una setzena entre Catalunya i les Illes Balears. D'aquestes televisions que

van començar CCTV se'n destaquen les tres que formaven part al Canal 50 i les quatre

vinculades al Grup 100% Comunicació, una d'aquestes desapareguda en l'actualitat.

28


Font: Canal Català TV [En línia]: Mapa de cobertura

<http://www.canalcatala.com/0910web/zona/mapacctv10.jpg> [Consulta: gener de 2011].

La iniciativa va sortir de Ferran Cera, l'últim director de la desapareguda Flaix TV, i

Nicola Pedrazzoli, propietari del Canal 50 i actual propietari de Canal Català TV. L'abast

de Canal Català vol ser el màxim del territori possible però sense coincidir dues televisions

en el mateix àmbit de cobertura de manera que no puguin competir entre elles. L'empresa

busca enfortir les televisions locals privades amb programació de qualitat i competitiva per

tal que puguin fer front als nous reptes que representa la introducció de la TDT, amb un

augment de la competència pública i privada, i l'interès dels grans grups espanyols al

mercat català.

En l'actualitat s'emeten diferents continguts en cadena al llarg del dia i després les

diferents emissores locals emeten la seva programació de producció pròpia. Cal dir que

des dels inicis fins avui dia la varietat de continguts ha anat canviant i transformant-se. En

29


l'actualitat s'emeten tres programes de caràcter polític, un d'entreteniment, dos esportius i

un de reportatges d'investigació distribuïts en diferents horaris i emissions dels mateixos; a

banda de l'emissió de sèries de ficció nacionals i internacionals.

3.4. Televisions Digital Independents de Proximitat

El grup d'empreses privades de televisió local Televisions Digitals Independents de

Proximitat, TDIP, va sorgir al mes de març de l'any 2007. TDIP estava composat en els

seus inicis per l'empresa i l'associació les quals són Televisions Digitals Independents i

Televisions Digitals de Proximitat respectivament. La constitució d'aquest grup es va

construir enfocat a donar un espai comunicatiu de proximitat, en llengua catalana i alhora

amb una visió empresarial i compromesa amb el territori que cobreix. TDI es va crear com

una nova estratègia empresarial enfocada a l'elaboració de nous continguts, la

contractació d'anunciants publicitaris nacionals, compra de productes conjunts, adequació

de tarifes pel transport del senyal, recerca de mercats emergents i programació sindicada

entre d'altres. De fet, la programació sindicada de l'agrupació, va començar a funcionar

uns mesos més tard del seu naixement, concretament als inicis de l'estiu.

L'associació fins al 2009 anomenada Televisions Digitals de Proximitat, va fer un

canvi de nomenclatura per anomenar-se Associació de Mitjans de Proximitat, AMP. La

nova finalitat de l'associació és l'àmbit multimèdia, és a dir, televisions, ràdios i premsa

digitals; ja que en el si de la mateixa entitat hi estaven adherides empreses propietàries

d'aquests mitjans.

És doncs, en aquest redreçament de l'associació, on el grup ha impulsat la creació

de les Emissores Catalanes Audiovisuals de Proximitat, ECAP, agrupació destinada al

mercat radiofònic.

3.5. Televisió Sense Fronteres Network

Televisió Sense Fronteres Network, TSF Network, és la marca que representa la

30


Xarxa Euroregional de Ràdio i Televisió Sense Fronteres, XERSTSF, una entitat creada al

mes de maig de 2008. Aquesta entitat de mitjans de comunicació audiovisuals i

associacions culturals cobreix l'Eix Atlàntic-Mediterrani, és a dir, Euskadi, Navarra, Aragó,

Catalunya, Illes Balears, Comunitat Valenciana, Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-

Pirineus.

TSF Network va néixer amb l'objectiu de fomentar la comunicació audiovisual

transfronterera, desenvolupar un sistema eficaç i efectiu d'intercanvi de continguts entre

les emissores de ràdio, canals de televisió i associacions culturals que l'integren i

gestionar un canal de ràdio i de televisió accessible des dels diversos territoris de l'Eix

Atlàntic-Mediterrani, amb l'Euroregió Pirineus-Mediterrània com a pivot.6

Tot i que avui dia la XERTSF la formen una dissetena de membres, en la seva

fundació en van ser només una setena d'aquests. Recentment s'ha anunciat l'arrencada

de l'emissió en xarxa de continguts interregionals i transfronterers entre els diferents

associats a TSF Network. El 15 de març és la data prevista perquè comencin aquestes

emissions amb continguts produïts en català, occità, francès i castellà. Cadascuna de les

cadenes podrà escollir quins programes emetre, tot i que hi haurà transmissions conjuntes

entre totes les televisions.

6 TSF Network: <http://www.tsfnetwork.eu/aboutus.htm>.

31


4. Implantació de noves tecnologies 2.0

El terme 2.0 s'associa habitualment amb les aplicacions web que permeten una

col·laboració per part de l'usuari que genera una informació interactiva. Els webs 2.0 són

les comunitats, les xarxes socials, els llocs de compartició de vídeos, els wikis o els blocs.

Aquest terme va ser inventat per Tom O'Reilly, que se'l defineix com el creador del

Web 2.0. Segons ell mateix, un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb

altres usuaris o canviar els continguts del web; en front d'aquells webs no interactius, el

model Web 1.0, on els usuaris només poden limitar-se a mirar la informació que se'ls

proporciona.

D'acord amb les paraules de Tom O'Reilly, hi han unes comparances entre aquest

model i l'1.0, de les quals n'extraurem dues, les més significatives, d'acord amb el context

del treball:

Web 1.0 Web 2.0

publicar participació

stickiness7 sindicació

La comparació dóna dues diferències clau: la primera compara l'aspecte de

publicar únicament amb el de publicar i alhora participar; en el segon cas es divideix el

concepte de que cadascú hi digui la seva amb el d'unificar i cohesionar els interessos

comuns. Per tant, en aquesta plena revolució tecnològica i en aplicació al món

audiovisual, cal tenir una participació i una sindicació.

Fer-la posar en marxa no consisteix només en tenir un vincle de contacte amb el

receptor sinó també tenir un lligam entre els propis emissors. Fins al moment on ens

trobem, hem tractat l'àmbit associatiu català amb diferents xarxes que agrupen mitjans

locals. Fins al dia d'avui la participació entre aquestes televisions s'efectuava d'una forma

costosa, ja que l'eina que s'utilitzava, el satèl·lit, no permetia tenir un flux continuat de

dades. Internet ha permès, en aquest sentit, intercomunicar totes les emissores per poder

7 El terme stickiness significa enganxifós. Un lloc web sticky, és aquell que atreu i manté als usuaris.

32


crear un enllaç comú de treball, és a dir, sindicar.

Quan parlem dels receptors o consumidors d'aquesta informació, estem parlant

dels teleespectadors; però no només dels què veuen les emissions al televisor sinó també

aquells que visualitzen els continguts que han sortit per antena a través de la xarxa.

Mitjançant un servei de televisió a la carta o vídeo baix demanda, les televisions locals

poden aconseguir una participació dels teleespectadors que podran tornar a veure un

programa, valorar-lo i comentar-lo i també veure aquells continguts que per motius aliens

no hagués pogut veure pel sistema convencional.

Un altre cas de participació és la missatgeria mòbil que permet una interacció amb

la televisió a l'instant. Moltes són les cadenes que per omplir espais a la graella insereixen

xats musicals on els teleespectadors poden enviar peticions o comentaris en directe.

També s'hi pot parlar d'insercions o faldons a sota la pantalla durant la emissió d'un

programa on l'espectador pot comentar el transcurs d'aquest. En conclusió ambdós

sistemes ofereixen uns ingressos complementaris a les emissores, degut al cost afegit de

l'enviament del missatge a un número SMS Premium, o de tarificació addicional.

Per últim, no hem d'oblidar una de les revolucions més destacades en els darrers

cinc anys; les denominades televisions on-line. Aquestes ofereixen uns continguts

disponibles en qualsevol moment a partir de la seva publicació, fet que propicia que

l'usuari pugui visualitzar els vídeos quan desitgi. És per això que l'augment d'aquestes

televisions hagi fet un nou model d'entendre les formes de comunicació audiovisual. En

molts casos, darrere s'hi troben municipis que volen tenir el seu propi mitjà sense recórrer

a televisions d'àmbit supracomarcal o iniciatives de petites empreses que volen oferir el

seu producte d'una forma alternativa.

En tots quatre casos hi ha un vincle en comú: les xarxes de comunicació.

4.1. Sistema de contribució i distribució per IP

Les xarxes, associacions de mitjans locals, en xarxa, a Internet. A cop d'ull sembla

que estiguéssim parlant de què les xarxes tinguin una plana web, que en cap cas és

33


mentida. Però la referència d'aquest títol va més enllà d'una pàgina d'informació sinó que

s'envolta del concepte 2.0. En la taula comparativa d'O'Reilly, es poden apreciar dos

termes clau: participació i sindicació. Aquests dos aspectes encaixen a la perfecció amb el

model associatiu d'una xarxa però cal veure més enllà i veure com encaixen fent

referència a Internet.

Tres de les cinc agrupacions existents en l'actualitat van veure necessari realitzar

un canvi en la manera de treball que fins al moment havia resultat efectiu però que amb

els canvis tecnològics i amb l'aparició de noves fonts d'informació (diaris digitals, blocs,

fòrums de debat...) havia quedat obsoleta. Calia doncs cercar el sistema que permetés

unificar la participació entre televisions i continuar la sindicació de continguts. La solució

per aquestes tres xarxes va ser la mateixa, l'intercanvi IP.

Font: VSN :: - vsnIPTransfer [En línia]: VSNIPTRANSFER – INTRODUCCIÓN <http://www.vsn-

tv.com/privat/imagenes/img/Productos---IPTransfer-2.jpg> [Consulta: gener de 2011].

L'intercanvi IP consisteix en compartir arxius mitjançant una xarxa de servidors on

s'allotja tot el contingut i llocs remots autoritzats des d'on es pengen o descarreguen els

elements adients. Aquest és el principal avantatge que aporta el sistema, alhora que es

34


redueix considerablement el temps de transferència de continguts, molt llarga quan les

connexions eren via satèl·lit. El sistema s'integra dins d'una interfície on el client cerca i

selecciona l'element i accedeix a les dades del producte, i on es pot veure una versió

proxy, abans de descarregar-se l'arxiu.

Aquest sistema no tan sols l'empren televisions locals sinó que també s'ha estès a

televisions d'àmbit autonòmic o nacional, agències de notícies, corresponsalies o

distribuïdores de continguts, per exemple.

4.1.1. La implantació a tres associacions de televisions locals

La tecnologia de contribució i distribució per IP va començar a utilitzar-se a

Comunicàlia, la Xarxa de Televisions Locals i Televisions Digitals Independents de

Proximitat entre el 2008 i el 2009. La pionera va ser la XTVL, que va iniciar el servei a

l'octubre de 2008, seguida per Comunicàlia a l'abril de 2009 i finalment TDIP. En tots tres

casos s'intentava reduir els costos del transport del senyal satèl·lit o el transport per

missatgeria dels continguts.

4.2. Les televisions de proximitat i el sistema de vídeo baix demanda

La televisió a la carta o vídeo baix demanda, en anglès video on demand, VOD, es

defineix com un sistema de televisió on l'usuari pot accedir a uns continguts de caràcter

multimèdia de forma personalitzada, és a dir, amb la possibilitat d'escollir i visualitzar

quelcom en el mateix moment en que el teleespectador ho desitgi. La participació de

l'usuari és clau, en molts casos, per al funcionament d'una televisió a la carta. Aquestes

han estat ideades perquè aquells consumidors que no hagin pogut veure algun espai

televisiu o bé vulguin tornar-lo a veure íntegrament, puguin fer-ho sense talls publicitaris i o

l'espera d'uns horaris de reemissió.

Les televisions locals, envoltades per un món on les grans cadenes han dissenyat

els seus propis portals VOD perquè els seus usuaris puguin tornar a veure els programes,

s'han hagut d'idear un sistema propi adequat al rendiment econòmic de cada canal i

35


alhora incentivador per al teleespectador. Moltes televisions locals recorren a llocs web

d'allotjament de vídeo com són YouTube, Vimeo o Dailymotion, que d'una forma gratuïta,

els permeten publicar els programes al seu web.

D'altres, però, han ideat sistemes per tal de què el cost d'una televisió a la carta

sigui més efectiu. És aquí on la sindicació, abans ja mencionada, aconsegueix uns

beneficis comuns entre televisions. Parlem en aquest cas del portal Xiptv.cat, propietat de

la XAL, i del qual en formen part moltes de les televisions associades a la Xarxa de

Televisions Locals. Aquest portal web té la singularitat d'aglutinar diferents mitjans locals

en un sol espai. Cada cadena de televisió disposa de la seva pròpia pàgina on pot

publicar els seus continguts segons el programa. A banda de poder visualitzar-lo, ofereix

l'opció d'enregistar-se a la web per tal de poder comentar, puntuar, compartir i afegir a

preferits aquells continguts més interessants pel consumidor. La interacció entre totes les

televisions permet que l'usuari que entri al lloc web, pugui visualitzar programes de

cadascuna de les cadenes de televisió adherides, la qual cosa incrementa notòriament la

funcionalitat del portal i el nombre de visites totals.

Un altre portal, en aquest cas en solitari, és el de Barcelona Televisió, BTV,

anomenat A la Carta. En aquest lloc web s'hi poden veure tots els programes propis de

BTV però no s'ofereix la possibilitat de participar-hi com en el cas anterior. Cal destacar,

però, que un dels elements que està més valorat és la possibilitat de visualitzar frames de

tot el vídeo que s'està reproduint i que amb un clic es pugui avançar ràpidament al punt

que ens interessi.

4.3. Interacció amb la televisió per missatgeria mòbil

El servei de missatges curts, SMS, és un servei que disposen els aparells de

telefonia mòbil i permeten l'enviament de missatges de texts breus a altres mòbils, fixes o

dispositius de mà, d'una forma quasi instantània. L'auge dels sistemes de telefonia mòbil i

l'adopció de nous recursos tècnics a les televisions va generar noves formes d'explotació

al servei de la comunicació i l'entreteniment, doncs, empreses especialitzades en el

36


desenvolupament de noves tecnologies van dissenyar unes plataformes audiovisuals

anomenades Interactive Channel, canal interactiu, que permet la interacció en temps real

del teleespectador amb la televisió mitjançant el telèfon mòbil.

Aquest sistema integra diferents aplicacions que poden ser adaptades a les

característiques gràfiques de cada cadena de televisió així com es pot configurar segons

les franges horàries a les quals es vol emetre cadascun dels continguts interactius. Alguns

dels més destacats en serien els videoclips, també conegut com a jukebox, on els

espectadors escolleixen el videoclips que volen veure per pantalla així com poden escriure

un missatge o dedicatòria; els xats, on diferents usuaris poden enviar els seus continguts

a pantalla i xatejar entre ells; els faldons de missatge breu, o greetings, on els

teleespectadors envien el missatge i surt impressionat a una franja de la pantalla, sense

ocupar-la sencera, durant la realització d'un programa; i les votacions o enquestes amb

diferents opcions a escollir.

Cadascun dels missatges s'ha d'enviar a un número de tarificació addicional, que

en el cas dels telèfons mobils se'ls anomena SMS Premium. Segons l'inici del número

d'enviament variarà el cost del missatge: el preu és més car que un missatge estàndard ja

què l'afegit del preu de l'operadora s'ingressa a l'empresa propietària de la línia que en pot

obtindre un benefici.

4.4. El fenomen de les televisions online

La televisió online és coneguda popularment com la televisió per internet, IPTV,

doncs, és aquella que mitjançant el protocol IP ofereix una distribució de continguts

audiovisuals. Aquest sistema difon televisió, VOD i d'altres serveis multimèdia per la xarxa

de banda ampla. Aquestes televisions solen ser de caire VOD, ja que el manteniment

d'una difusió continua per Internet en forma d'streaming és quasi bé incompatible amb el

model del que parteix l'IPTV. L'origen d'aquestes televisions és compartit per l'adjudicació

de llicències de TDT, l'auge de la tecnologia referent a Internet, els primers webs a la carta

i un nou mercat publicitari emergent i en creixement continu.

37


Molts operadors, vist que no van aconseguir una llicència per emetre per TDT, o bé

que el seu interès és aconseguir un altre mercat diferent al convencional s'han embarcat

en un projecte que en l'actualitat es considera un fenomen, per l'auge considerable que es

duu a terme, a Catalunya, des de 2006. Així mateix, l'evolució de la banda ampla va

permetre la creació de les primeres televisions a la carta, on les televisions locals

publicaven els seus continguts online, tot i que el gran creixement no es desenvoluparia

fins anys més tard. I per últim, un nou mercat publicitari, que s'interessava per Internet

com a font de distribució del seu anunci va fer que poc a poc noves iniciatives com

aquesta s’anessin introduint a la teranyina mundial.

La pionera de la televisió online és VilaWeb TV que va aparéixer al febrer del 2006;

a l'abril del mateix any ho feia Tramuntana.TV. Totes dues avui dia estan consolidades i

tenen un públic fidel al projecte que van iniciar. Per donar un exemple, els creadors de

VilaWeb TV pensen que la TDT representa el model de la televisió industrial mentre que la

televisió IP és una televisió de creativitat. Aquest és un dels trets característics de les

televisions online: la marca d'identitat pròpia respecte al que és considera tradicional.

4.4.1. Les televisions online de municipis catalans

A Catalunya un gran nombre d'ajuntaments, entitats culturals i associacions de

veïns han creat els seus propis mitjans públics de televisió online. La funció d'aquestes

televisions són la d'informar de tot el que passa al municipi i que altres cadenes de

televisió no poden cobrir en la totalitat degut a la manca de recursos, en moltes ocasions,

o bé en el poc cos de la notícia en sí sinó que el valor el tenen les imatges. Alguns

municipis per posar un exemple són el de Sant Cugat del Vallès, amb Cugat.cat, l'Ametlla

de Mar, amb La Cala RTV i com a més recent Les Borges Blanques, amb Fes TV i Sant

Joan Despí, amb Despí TV:

− Els dos primers són mitjans sorgits d'una arrel comunicativa ja existent, partint

del model de ràdio local que ja s'havia implantat, i en segon cas amb una revista

mensual. Tots dos han acollit una forma de fusió de tres mitjans: premsa, ràdio i

38


televisió.

− En el cas de Les Borges, tot i què disposa d'una ràdio local, aquesta iniciativa

no en té cap vinculació directa a banda de ser un mitjà municipal públic.

− Per últim, Despí TV neix del braç de la Xarxa Audiovisual Local i del portal,

abans mencionat, Xiptv.cat on s'allotja la pàgina de la televisió online, que

sobretot abacar l'àmbit social del municipi.

En tots els casos mencionats s'enllaçen uns trets comuns: primer que els municipis

no volen dependre d'un mitjà televisiu d'àmbit supracomarcal per poder informar al veïnat;

segon que totes les televisions online volen reflectir la vida social del municipi; i tercer que

impulsen una iniciativa tecnològicament senzilla però amb una gran resposta per part del

ciutadà, l'usuari del web, la qual cosa fa que siguin en molts casos punt de mira de molts

organismes públics per crear símils per als seus municipis.

39


5. Canal Reus TV: història i evolució

Canal Reus TV és una televisió privada de proximitat, que emet a la Demarcació de

Reus, i que informa amb tots els formats possibles i amb les infrastructures de les que

disposa. La prioritat en informar els converteix en referents locals. L'empresa que gestiona

Canal Reus TV és Iniciatives de Televisió.

L'aparició a la pantalla d'aquesta televisió no sorgeix del no res, sinó que n'és el

projecte amb més èxit després de continuats intents fallits en altres àmbits de la

comunicació dels seus impulsors.

Un grup de periodistes reusencs provinents del món de la premsa i la ràdio, que

havien fracassat en alguns projectes de setmanaris com el Mestrat o el Semanario Reus,

van trobar-se per intentar per tercera vegada vèncer i aconseguir tirar endavant una de les

seves iniciatives, la comunicació audiovisual.

Cap a finals de la dècada dels noranta, es reuneixen els fundadors per posar en

marxa un projecte de televisió local. Aquest projecte no va ser senzill crear-lo: es volia fer

una televisió de servei públic amb gestió privada. Gràcies a la resposta positiva per part

de l'Ajuntament de Reus es va poder fer possible un conveni de col·laboració entre una

institució pública i un grup de professionals. Un nou projecte que va començar a caminar

amb incertesa, retards, tràmits... però que amb el treball de molta gent, sobretot del primer

director Xavier Bas, la televisió va començar a tirar endavant.

Cinc mesos abans del vint-i-vuit de setembre del 1998 va començar la

transformació de l'antiga nau de fabricació d'electrodomèstics, la Crolls, en els estudis de

la televisió local de Reus. Posar en marxa la televisió no només consistia en adequar uns

espais per poder-hi fer televisió, també consistia en contractar equipaments tècnics,

definir l'estructura de continguts i la graella, seleccionar i formar el personal, desenvolupar

l'estratègia comercial, definir la imatge pública i el grafisme de pantalla...8 Tot amb una

clara voluntat d'oferir informació de proximitat: vet aquí l'aparició del primer i encara vigent

eslògan Mira't.

8 Canal Reus TV (2008): Canal Reus TV 10 Anys. (pàgina 19).

40


Durant les festes de Sant Pere d'aquell mateix any es van programar unes

emissions en proves per transmetre especials sobre la festa major. La precarietat dels

mitjans no va ser un obstacle perquè els reusencs veiessin propera l'arribada de la seva

televisió local. Aquesta arribada va ser presentada en societat dos dies abans de

l'arrencada oficial de les emissions: el vint-i-sis de setembre de 1998 amb una festa

conduïda per Andreu Buenafuente, l'actual president de l'empresa que gestiona Canal

Reus TV. L'endemà de la festa, va ser retransmesa per televisió i el dilluns va començar

oficialment la programació regular.

La producció era d'una hora diària, de dues a tres del migdia. Durant tot el dia se'n

feia una reemissió fins al migdia de l'endemà. La primera programació tenia com a eix

principal l'informatiu diari Notícies i un programa temàtic cada dia com Esports; Per tot a

Reus; Debat, Menjar i veure; A tot watt; o Fora d'hores. Aquesta aposta de generar només

una hora de contingut i reemetre-la fins l'endemà va sorprendre, ja que aleshores ja hi

havia televisions que funcionaven les vint-i-quatre hores del dia. L'esquema de

programació d'una hora diària de primera emissió es va mantenir durant dos anys i mig,

fins al 2001.

L'arrencada va ser tot un èxit, sobretot, gràcies a que la televisió va començar a

emetre pel canal 65 UHF, on uns anys enrere havia emès Canal 9 Televisió Valenciana, i

que molta gent ja tenia sintonitzada a casa seva.

Abans de que arribessin nous canvis a la televisió, durant la fase inicial hi va haver

una freqüent rotació de personal i l'aparició de nous programes; alguns d'aquests encara

continuen actius avui dia, com Tribuna o Empreses. Paral·lelament es van començar a

realitzar les primeres retransmissions en directe; com podrien ser les campanades per

donar la benvinguda a l'any 1999. Just uns mesos abans de posar en marxa una

programació més àmplia i un nou plató, es va estrenar la segona edició de les Notícies al

vespre i un espai del temps.

Al març de l'any 2001, va ser quan es va posar en marxa les dues hores de

programació sense oblidar la filosofia de la redifusió. A banda, la construcció del segon

41


plató va permetre l'ampliació de la graella de programes, la incorporació de públic en els

mateixos i incorporar actuacions musicals. Aquest espai se'l va conèixer com El

magatzem, nom que va conservar per a un dels primers programes d'aquest nou plató.

Poc a poc la programació s'anava incrementant de continguts mantenint les dues

hores de producció nova cada dia, a la vegada que s'anaven millorant i ampliant els

equips tècnics de la televisió. Gràcies a que Canal Reus TV ha estat associada primer al

Circuit de Televisions Locals de Catalunya (l’actual Xarxa de Televisions Locals), es va

aconseguir poder comptar amb alguns programes d'aquesta xarxa. A més a més es van

potenciar les transmissions en directe degut a l'adquisició d'una unitat mòbil adaptada a

les necessitats del canal reusenc.

L'aparició de la TDT, també va marcar per a Canal Reus TV, una nova era i la

substitució de l'era analògica a la digital amb tots els pros i contres que comporta. Aquesta

era ja és, si menys no, el dia d'avui a la televisió de Reus. Fins avui dia, Canal Reus TV és

dirigida per Francesc Domènech.

Tots aquests anys inicials van ser uns anys díficils, com tots els inicis ho són, però

es van viure amb il·lusió i amb el reconeixement de l'audiència per no identificar-los com

una televisió cutre sinó veritablement com una televisió local de Reus. A la vegada, Canal

Reus TV, ha estat i continua sent una escola de comunicadors i periodistes, que un cop

fetes les primeres passes a la televisió reusenca donen el salt a empreses amb més

projecció.

Lluny de ser un obstacle, el moviment de persones és un estímul per renovar i

millorar idees i propostes al servei d'un model de televisió de proximitat que demana la

implicació de l'espectador amb un curt i contundent Mira't.9

9 Canal Reus TV (2008): Canal Reus TV 10 Anys. (pàgina 22).

42


6. La imatge i l’eslògan de la cadena

Cercar un logotip que identifiqués Reus amb la televisió i un eslògan que generés

un feed-back amb el telespectador eren dues premises durant la creació de Canal Reus

TV; així doncs el resultat d'aquesta cerca avui dia encara dóna resultat.

6.1. La rosa de Reus

El logotip és la versió gràfica del nom de la marca, en aquest cas, Canal Reus TV.

Aquests tenen una dimensió que incorpora significats connotatius, que permet identificar

la marca mitjançant el logotip. Per a inspirar-se a l’hora de crear el logotip de Canal Reus

TV, van crear un símbol que representés a la pròpia ciutat: l'escut de Reus. Tot i que no és

oficial, és l’emblema que el consistori llueix i que té un origen documentat des del segle

XIV. El blasonament defineix: L'escut actual és d'argent, amb una rosa de gules botonada

d'or i barbada de sinople, les claus acoblades en sautor i per timbre la corona pontifícia.10

Escut de ReusFont: Viquipèdia [En línia]: Escut de Reus <http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/df/Escut_heràldic_de_Reus.svg> [Consulta: febrer de 2011].

Emblema de ReusFont: Viquipèdia [En línia]: Escut de Reus <http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/de/Ct_reus-emblem.gif> [Consulta: febrer de 2011].

Logotip de Canal Reus TVFont: Canal Reus TV: Logotip i text positiu <Cedida> [Cessió: gener de 2011].

10 Ajuntament de Reus, l'escut heràldic: <http://www.reus.cat/ajuntament2/edifici/simbols/escut.php>

43


A primer cop d'ull es pot comparar amb facilitat la similitud que tenen l'escut i

l’emblema de Reus amb el logotip de la televisió. Amb gran facilitat s'hi associa una

connotació entre la rosa de l'escut i la rosa televisiva. Aquesta rosa, tot i que disposada i

interpretada d'una altra forma, identifica la ciutat de Reus i per tant en remarca que Canal

Reus TV, amb aquest logotip té una vinculació directa amb la ciutat.

El logotip parteix de la visió des de dalt d'una rosa. Està composada per una forma

geometritzada, basada en un pentàgon regular amb formes arrodonides, buscant la

similitud amb els pètals de la rosa. A l’interior d’aquesta forma s’hi troba un cercle, que es

relaciona amb el cercle groc que hi ha a la rosa heràldica.

El color del logotip és un vermell fort que comparteix amb la paraula TV, que

permet identificar que és una cadena de televisió.

La tipografia és la Blyss Heavy, una lletra pal sec. Per al logotip s'utiliza en caixa

alta (majúscules) on s’empren dos colors: el negre per a Canal Reus i el vermell per a TV.

Aquest logotip té diferents variants per a casos en què es necessiti el logotip en

negatiu o en escala de grisos, per exemple. L'aplicació més comuna és la de ser la mosca

de la cadena de televisió. La mosca és el nom informal que se li dona al petit logotip que

apareix en una cantonada de la pantalla i que identifica a la cadena de televisió. Canal

Reus TV utilitza la rosa del seu logotip com a mosca, i permet identificar amb rapidesa i

claretat que el canal que el telespectador mira és Canal Reus TV.

6.2. Mira’t

L'eslògan de Canal Reus TV resumeix tota una sèrie de conceptes en una única

paraula senzilla i efectiva, i a la vegada clara i directa: Mira't.

Aquest eslògan genera una atracció innegable ja que convida i alhora incita als

telespectadors a veure's reflexats davant la televisió, en un mitjà local, que parla de temes

pròxims. Serà amb aquest mitjà on hi apareixeran uns protagonistes més propers,

possiblement el propi telespectador pot ser-ho, i per això fa que et puguis mirar-te a la

televisió. És aquesta reflexió la que convida a sintonitzar amb un canal de televisió proper

44


i que apropa els temes que afecten a la gent del municipi; no com altres cadenes d'àmbits

més grans on els temes que es tracten del municipi solen ser molt esporàdics i amb una

perspectiva quasi sempre negativa.

El fet de parlar de tu als telespectadors demostra el grau de proximitat que transmet

i que han de rebre de la seva televisió local: un feed-back entre els qui la fan i els qui la

miren, és a dir, la creació d'una interactivitat de persona a persona.

En el cas d'haver optat per un eslògan més formal com Miri's, generarien distància

entre la televisió i l'audiència ja que s'estaria dient que elaborem les coses perquè les miri

però nosaltres no hi tenim res a veure amb vosté. Un altra mena d'eslògan, més

agressiva, en podria ser Mira'ns, però l'ús d'una forma en imperatiu pot provocar el rebuig

d'una certa audiència. En canvi, dir Mira't resulta un impertiu molt més suau, perquè el

protagonisme recau als telespectadors; i per a qualsevol mena i sector d'audiència:

− Els joves sempre solen parlar de tu.

− La gent de mitjana edat els hi agrada que els tractin com a joves i accepten que

els hi parlin de tu.

− I la gent gran, que sovint prefereixen el vosté, no s'ofén perquè també empren el

tu en converses amb gent propera.

En conclusió, Mira't ve a significar que som propers a tu i que volem que siguis el

nostre protagonista.

45


7. Infrastructures i instal·lacions

Canal Reus TV disposa d'unes instal·lacions pròpies al viver d'empreses de Reus,

Redessa, on s'hi troba tant l'estudi de producció com les oficines. En aquestes

instal·lacions pròpies s'hi exploten totes les vessants de la cadena: la producció i difusió

de continguts per televisió, l'aspecte comercial i publicitari i els serveis a tercers.

L'estudi de producció té una superfície útil de vuit-cents quaranta metres quadrats

on s'hi allotjen els platós, el control de realització (la régie), la sala de continuïtat, les tres

sales d'edició, la redacció, els despatxos de direcció i la cap d'informatius, el camerino, el

magatzem ENG i el magatzem de l'unitat mòbil; dependències de les quals a continuació

se'n descriuen els trets més característics.

7.1. Platós

El plató, en general, és l'espai que serveix com a escenari per a la gravació de

programes i informatius, o per al rodatge de pel·lícules i sèries. Pel fet que el treball tracta

de la televisió ho entendrem com l'espai que serveix per a l'emissió o rodatge

d'informatius i programes de televisió. Canal Reus TV en disposa de dos platós: el més

antic de tots, amb setenta-cinc metres quadrats, on s'hi realitzen els informatius i algun

programa; i el més nou, de més de cent vint metres quadrats, destinat sobretot a la

realització de programes i actuacions en viu.

Ambdós comparteixen quatre càmeres d'estudi, una d'aquestes damunt d'una grua,

les altres sobre un pedestal. La dolly que incorpora el trípode permet desplaçar amb

facilitat les càmeres d'un estudi a un altre, o bé, situar-les al lloc correcte per realitzar el

plà de càmera. Cada càmera disposa d'un visor perquè l'operador de càmera pugui veure

en tot moment el plà que s'està realitzant, tanmateix també disposa d'uns auriculars

d'intercom que permeten intercomunicar-se amb la régie; on hi arriba la senyal de totes

quatre càmeres. Una d'aquestes càmeres disposa d'un teleprompter on el presentador pot

llegir el guió del programa o l'entradeta d'una peça informativa. El control de la velocitat

del text la realitza el propi presentador gràcies a un pedal ubicat sota de la taula.

46


Font: Càmera d'estudi amb teleprompter de Canal

Reus TV <Pròpia> [Captació: gener de 2011].

Font: Càmera d'estudi pujada damunt d'una grua de

Canal Reus TV <Pròpia> [Captació: gener de 2011].

Pel que fa a la il·luminació, tots dos estudis estan equipats amb panells

d'il·luminació freda, així com focus fresnel per a il·luminació d'espais puntuals. El plató

més gran disposa també de focus fresnel amb gelatines (també anomenats filtres) de

colors i caps mòbils per a la il·luminació de les actuacions en viu que es realitzen.

El primer plató acolleix l'informatiu Notícies, el programa d'esports La Grada i La

Grada dels Divendres, el programa de reportatges 10 Comarques i el set d'entrevistes del

programa musical Extraradi.

− El decorat del Notícies és de color blanc amb franges vermelles, seguint la línia

de la imatge gràfica, amb un estampat del mapa de la ciutat de Reus al centre

dels plafons; a més disposa d'una taula central on s'hi situa el presentador per

narrar les notícies.

− La Grada i La Grada dels Divendres disposa d'un decorat format per plafons de

mitja altura que canvien de color segons el dia que es realitza el programa,

ubicats als laterals de la taula; diferents monitors de televisió on s'hi visualitza la

careta del programa i una taula quadrada central on s'hi asseu el presentador i

els convidats.

− El decorat del 10 Comarques són dos plafons amb els elements gràfics del

47


programa, de color verd i negre.

− El set d'entrevistes de l'Extraradi disposa de una taula rodona de peu central

amb un estampat de disc de vinil i dos mobles baixos a cadascun dels laterals

amb diferents elements d'attrezzo. A més del sostre hi pengen discs de vinil i un

gran llum en forma ovalada. Al mur de fons s'hi projecta la capçalera del

programa.

Font: Decorat del programa “Notícies” de Canal


Font: Decorat del programa “La Grada” de Canal


En el segon plató s'hi realitzen el magazine Punt de Trobada, el programa

d'entrevistes i debats Tribuna i les actuacions del programa musical Extraradi.

− El magazine Punt de Trobada disposa d'un espai força ampli amb capacitat per

acollir públic, amb una grada situada a la part esquerra. A la part central s'hi

troba una font i un banc de carrer. A la zona dreta hi han dos bancs individuals.

El fons del decorat el formen tubs de PVC, amb elements plàstics, una fotografia

de Reus, cartells enganxats a una estructura metàl·lica i una senyal de carrer.

− El decorat del Tribuna és modulable segons el nombre de convidats del

programa; s'hi poden afegir més butaques o menys. Al fons hi ha un plafó on

s'hi pot veure la careta del programa.

− L'Extraradi disposa d'un escenari propi amb una tarima central on s'hi ubica el

48


grup que enregistra l'actuació musical. Al fons s'hi poden veure un disc de vinil

gegant amb el logotip del programa i diferents llums de peu i de taula, aquests

damunt de mobles baixos amb el nom del programa.

Font: Decorat del programa “Punt de Trobada” de


Font: Decorat del programa “Tribuna” de Canal Reus

TV <Pròpia> [Captació: gener de 2011].

7.2. Régie

La régie, traduït del francés, control de realització o sala de realització, és el lloc

annex al plató de televisió on es duen a terme els processos necessaris per a emetre o

gravar un programa. Canal Reus TV en disposa d'una, equipada amb tots els aparells

electrònics de vídeo, àudio i il·luminació, adhient al tipus de producció de programes que

s'hi realitzen. En aquesta sala hi han tres llocs de treball que ocupen el tècnic de so, el

realitzador i l'operador de vídeo, dels quals en parlarem més endavant.

El control de realització està composat per un taula d'uns tres metres on hi ha totes

les taules de control, tant de vídeo com d'àudio, així com els teclats i ratolins dels

ordinadors de playout i de titulació. A la part frontal s'hi ubiquen cinc racks on estan

aparells de comandament de càmeres, recepció de micròfons inal·làmbrics, reproductors

de discs compactes o monitors d'ordinador. A damunt s'hi troben tres fileres on hi ha tot el

monitoratge de càmeres, magnetoscopis i reproductors des de l'ordinador.

− A la filera inferior s'hi troben els monitors de les quatre càmeres d'estudi, els

49


dels magnetoscopis VTR 1 i VTR 2 i el monitor de l'ordinador de playout on es

pot visualitar l'escaleta dels vídeos que s'han de llençar. Sota d'aquestes hi ha

un petit monitor on s'hi visualitza el chyron que s'ha de llençar en antena segons

determina l'escaleta o la tituladora, i també un altre on s'hi veu el que hi ha

seleccionat al selector de monitoratge per a les pantalles dels decorats de plató.

− A la filera intermitja hi ha els monitors del playout VTR A i VTR B i un auxiliar. A

més a més també hi ha els monitors de previ i programa, que són els que es

seleccionen per a l'emissió mitjançant la taula de mescla de vídeo.

− A la filera superior hi ha el monitor del VTR 3 i l'emissió en antena en aquells

moments de Canal Reus TV per la Televisió Digital Terrestre.

Font: Vista general de la Régie de Canal Reus TV

<Pròpia> [Captació: gener de 2011].

Font: Monitoratge dels VTR A i VTR B de la Régie

de Canal Reus TV <Pròpia> [Captació: gener de

2011].

Totes les senyals de les càmeres d'estudi que es veuen als monitors surten de

l'unitat de control de càmeres, CCU, la qual regula les funcions d'una càmera

determinada, com el balanç de blancs o la regulació del diafragma; a excepció del zoom,

de l'enfocament i de l'enquadrament, funcions que es realitzen des de la pròpia càmera.

A banda de les senyals que provenen de càmera s'han d'afegir de les que provenen

dels magnetoscopis o de l'ordinador de playout o de la tituladora.

50


− De magnetoscopis se'n disposen de tres, i que es controlen gràcies a una taula

d'edició al tall (dos d'aquests) i d'un petit controlador remot (per al restant).

− L'ordinador de playout disposa de dues sortides, l'A i la B, que llençen a l'aire el

vídeo que està en reproducció a l'escaleta. L'accionament del play es realitza

mitjançant un ratolí.

− La tituladora està connectada amb el playout i pot funcionar de manera

integrada amb l'escaleta o independent. Quan a l'escaleta hi apareix un chyron

per la mescladora s'ha d'inserir a la imatge que s'emet en aquell moment; per

contra, quan la tituladora funciona independent, és el titulador qui decideix en

quin moment llença a l'aire el chyron.

Cadascuna de les senyals anomenades van connectades a la mescladora de

vídeo. Aquesta té diferents botons que corresponen a cadascuna de les entrades de

vídeo. La mescladora disposa de dos bus, el de programa, on es veu la càmera que

s'emet; i el de previ, on es veu la imatge preparada per emetre's. La tituladora està

connectada i preparada com a DSK, per a poder utilitzar-se com a sobreimpressionadora.

Font: Mescladora de vídeo de la Régie de Canal


Font: Mescladora d'àudio digital de la Régie de


En relació a l'apartat de l'àudio, presideix la mescladora d'àudio digital, la qual té

totes les entrades de microfonia inal·làmbrica, en són vuit, reproductors playout, els dos

51


mencionants amb anterioritat, i els tres magnetoscopis. Cada entrada es regula amb un

fader, on es controla el senyal i el volum del dispositiu en qüestió; i amb el fader master es

regula tots els faders alhora. Per visualitzar el volum hi ha un vúmetre que indica la

potència. Al seu costat es troba la mescladora d'àudio analògica on hi han la resta

d'entrades, com poden ser els reproductors de discs compactes, l'ordinador de

reproducció musical o la microfonia per cable. També es disposa d'aparells d'efectes

d'àudio que permeten realitzar adjustaments vocals, com per exemple la reverberació.

Per últim, en l'aspecte d'il·luminació, a la sala de realització es disposa d'una taula

de vint-i-quatre canals dimmer per a la il·luminació dels platós. Aquesta taula està formada

per faders que regulen la intensitat del llum a cada focus del plató; el fader master serveix

per a regular tots els faders alhora. Aquest dimmer pot programar-se i s'adequa a les

necessitats d'il·luminació.

7.3. Sala de continuïtat

La sala de continuïtat és un espai contigu a la régie on hi ha el sistema informàtic

que permet emetre la seva programació ininterrompudament les vint-i-quatre hores del

dia. Aquest sistema consta de dues parts: el vídeo servidor i la interfície amb l'escaleta de

reproducció.

− El vídeo servidor és la caixa de l'ordinador del sistema de continuïtat; allotja els

discs durs on s'emmagatzemen tots els vídeos capturats i llestos per a l'emissió

i disposa d'unes targetes de vídeo específiques per a l'emissió o l'ingesta de

material. El sistema permet reproduir diferents formats de vídeo, la qual cosa

permet una major flexibilitat en la compressió dels vídeos alhora que es redueix

l'espai dels discs durs. Hi han dues targetes que permeten la ingesta i una que

en reprodueix els continguts: les targetes d'ingesta capturen les imatges que

provenen de la régie (el programa de la mescladora) o del satèl·lit i la de

reproducció emet la senyal que es difondrà als receptors. En el cas de l'ingesta

de l'àudio hi ha una petita mescladora externa i independent, on s'hi ha de

52


seleccionar la font d'entrada, la sortida de la qual està connectada al sistema de

continuïtat, que ingesta el material sense cap problema. Aquesta configuració

és la que està fixa, tot i què, gràcies al patch-panel que es troba a l'armari rack,

es pot canviar la font d'entrada amb facilitat i ingestar un altre material que no

provingui de les dues fonts anteriorment anomenades.

− La interfície del sistema de continuïtat està formada per una escaleta on s'hi

insereixen cadascun dels elements que s'haurà d'emetre, així com un

previsualitzador de vídeos, la biblioteca d'arxius, l'aplicació d'ingesta per senyal

de vídeo i l'aplicació d'ingesta per arxiu de vídeo. A l'escaleta hi ha tant els

arxius de vídeo que es troben emmagatzemats als discs durs, com els logotips

de la cadena i les línies de directe (una de les dues entrades de l'ingesta).

L'operador configura segons la programació establerta l'escaleta al mateix

temps que ja està reproduint-hi alguna línia de contingut. Així mateix, alhora

d'emetre una línia de directe cap la possibilitat de fer la gravació de l'entrada en

qüestió i d'emmagatzemar-la. Tots els arxius es troben a la biblioteca on amb

una senzilla arrossegada del fitxer a l'escaleta queda afegit a la cua de

reproducció. A banda de la ingesta en el moment de reproducció a l'escaleta,

també es pot realitzar aquesta captura quan el vídeo servidor reprodueix un

altre contingut; doncs s'enregistra el contingut al disc dur sense que s'emeti. La

novetat més recent és l'aplicació que permet afegir a la biblioteca d'arxius fitxers

des d'un ordinador sense la necessitat d'ingestar-los; el fitxer es copia als discs

durs del vídeo servidor, se'n realitza una codificació al format escollit i està llest

per a ser inserit a l'escaleta i emetre’l.

53


Font: Sala de continuïtat de Canal Reus TV


Font: Escaleta del sistema de continuïtat de Canal


El sistema de continuïtat automàtic de Canal Reus TV, actualitzat recentment,

permet realitzar emissions tant en 4:3 com en 16:9, fet que permetrà a partir d'ara emetre

en ambdós formats sense haver d'ajustar la imatge.

A banda de l'aparell de continuïtat, hi ha altres equips que permeten dur a terme la

continuïtat de la televisió com serien els monitors per visualitzar diferents entrades i la

senyal d'aire, el patch-panel abans anomenat, els codificadors de la senyal en format

digital i els magnetoscopis (un d'ells equipat amb un bucle per aturades tècniques). Als

monitors s'hi pot visualitzar la senyal que arriba del satèl·lit, del sistema de continuïtat i

l'emissió a l'aire rebuda amb un aparell de TDT. El patch-panel permet canviar les

entrades als canals d'ingesta del sistema de continuïtat, o bé enllaçar-les als

magnetoscopis; també permet canviar la senyal que s'ha de difondre en el cas que no

s'hagi de fer per l'aparell de continuïtat sinó que amb un altre aparell (per exemple, en les

aturades tècniques).

7.4. Sales d'edició

La sala d’edició és el lloc on s’ordenen les imatges d’un material a fi efecte d’obtenir

un programa continuat, sense imatges ni sons mal col·locats. Aquest procés s’anomena

54


edició o editatge; i pot realitzar-se de forma lineal, edició amb magnetoscopis, o bé no

lineal, amb ordinador.

Hi han dues sales d'edició:

− La primera disposa d'un sistema propi d'edició lineal i un altre de no lineal. El

sistema lineal, en l'actualitat, no s'utilitza ja que tot el procés es realitza

digitalment; està composat per un magnetoscopi de reproducció, un altre de

gravació, un monitor de previsualització i l'aparell d'edició al tall. L'equip de

postproducció no lineal està composat per un ordinador amb monitoratge extern

de previsualització i una targeta de vídeo especial que accelera la renderització

de la peça final. L'ordinador té el programa d'edició, molt avançat i complert, on

s'edita el material. A banda disposa d'un petit magnetoscopi que captura o

enregistra aquells fragments que es necessitin. En aquesta sala es solen crear

grafismes i editar programes.

− La segona disposa de dos sistemes d'edició no lineal, que comparteixen sala.

Estan composats per un ordinador, un monitor de previsualització i un petit

magnetoscopi. El programa d'edició no lineal és idèntic a la de la primera sala

d'edició, però l'ús que se l'hi dóna és diferent, degut a què, en aquesta sala es

solen editar petites peces per a programes.

Entre totes dues sales s'hi troba la cabina de veu en off, que permet enregistrar les

veus per a les peces de notícies o per a programes. Dins d'una cabina insonoritzada s'hi

troba un micròfon i uns auriculars, i a l'exterior hi ha un ordinador amb un programa

d'enregistrament de veu on s'hi posa a enregistrar la veu i s'emmagatzema al recurs

compartit per poder ser obert des de qualsevol lloc de treball, ja sigui a les sales d'edició

com a la redacció.

55


Font: Visió de l'ordinador i el monitor de

previsualització de la sala d'edició 1 de Canal Reus


Font: Sistema d'edició no lineal de Canal Reus TV


Les dues sales d'edició acullen l'arxiu en cinta de Canal Reus TV. Totes les cintes

estan emmagatzemades en prestatgeries i catalogades per ordre d'emissió. Doncs, amb

facilitat es pot accedir a trobar continguts per a imatges de recurs o bé, per a la utilització

de les imatges per a programes.

7.5. Redacció

La redacció és la secció dins l'estructura organitzativa de la televisió que es

responsabilitza dels continguts dels informatius, els quals són elaborats pels redactors. La

redacció de Canal Reus TV té nou estacions de treball, de les quals sis permeten l'edició

en vídeo de la notícia i dues d'aquestes la captura de les imatges de la càmera. Cada lloc

de treball està composat per un ordinador:

− Els que permeten la edició de vídeo disposen d'un programa d'edició no lineal

que cobreix amb suficiència els requeriments per editar una peça informativa,

així com el programa que permet crear l'escaleta del playout de l'informatiu. A

més disposen d'uns auriculars que permeten fer una preescolta de l'àudio de la

peça sense interferir la tasca que puguin dur a terme la resta de companys.

56


− Els llocs on es pot capturar imatges disposen d'un magnetoscopi propi

connectat a l'ordinador i tenen les mateixes característiques que els que

permeten l'edició no lineal.

− La resta d'estacions són les que només permeten la redacció del cos de la

notícia amb un processador de textos; així com les tasques documentals i

d'organització pertinents per a l'elaboració de la mateixa.

La redacció està equipada amb tots els estris fungibles necessaris per a poder

realitzar la tasca de cobrir la notícia. A banda disposa de l'arxiu en vídeo de totes les

peces informatives d'uns anys aquí en DVD, que permet la recerca quasi bé instantània

d'imatges de recurs. A més a més també hi ha un monitor de televisió que permet

visualitzar canals de notícies vint-i-quatre hores i assabentar-se d'últimes notícies.

Font: Estació de treball no lineal a la redacció

d'informatius i programes de Canal Reus TV


Font: Escaleta de l'informatiu i visió del processador

de textos en una estació de treball no lineal a la

redacció d'informatius i programes de Canal Reus


Juntament a la redacció s'hi troba el despatx de la cap d'informatius, que també

disposa d'un lloc de treball equipat amb el sistema d'edició i de confecció de l'escaleta; i

alhora de supervisió de tots els continguts. També disposa d'un monitor de televisió propi,

així com espai per rebre a convidats.

57


7.6. Altres espais

A part del espais ja mencionats s'hi troben també el despatx de direcció, el

magatzem ENG (on es desen totes les càmeres de rodatge i els accessoris), el camerino,

el taller tècnic (reparacions puntuals i preparació d'equips) i el magatzem que acolleix la

unitat mòbil.

La unitat mòbil de Canal Reus TV està dotada amb sis càmeres de captació, una

mescladora de vídeo, una mescladora d'àudio, tot el monitoratge i accesoris de producció

i un equip de repetició (un exemple són les repeticions de les jugades dels partits de futbol

o d'handbol). La connexió amb els estudis es pot realitzar mitjançant l'emissió per satèl·lit,

molt cara per la contractació del servei, o bé per radioenllaços digitals punt a punt, que

amb una visió de les dues antenes permet realitzar la retransmissió a quasi bé preu zero.

58


8. Sistema de treball i planificació

La planificació de les directrius informatives de la cadena és un dels aspectes més

importants a l'hora de definir el funcionament d'una televisió local. Al ser un grup reduït de

persones les qui hi treballen s'ha de distribuir correctament la feina de cadascú a l’efecte

d'obtenir els màxims beneficis, en aquest cas, el màxim nombre de continguts televisius.

La feina a Canal Reus TV dels professionals és de dilluns a divendres, encara que el cap

de setmana, aquesta tasca es trasllada als becaris o estudiants en pràctiques dels quals

en parlarem més endavant.

L'equip de treball de la televisió el formen setze persones que s'encarreguen de tots

els àmbits de la cadena:

− El responsable n'és el director, com a màxima instància, i en segon lloc la cap

d'informatius i continguts.

− La redacció la integren vuit persones: la cap d'informatius i continguts, i set

periodistes o redactors, dos dels quals són únicament responsables de

programes.

− L'àrea tècnica la integren el cap tècnic i dos tècnics, que s'organitzen per

realitzar diferents tasques.

− I per últim el departament comercial encapçalat pel director comercial i

administratiu, dos comercials i una productora.

La jornada laboral s'inicia als volts de dos quarts de nou del matí, quan es realitza

una reunió on hi assisteixen els periodistes i redactors, la cap d'informatius i programes, i

el director de la cadena; i s'aborden tots els temes que estan d'actualitat i se'n distribueix

la feina entre l'equip: es designa un o més temes a cadascun dels periodistes o redactors

perquè l'elabori i pugui estar disponible en alguna de les dues edicions de l'informatiu. A

banda també es tracten aquells temes que puguin sorgir dels programes, o que en siguin

d'interès. Cadascun dels periodistes té la finalitat, a banda d'editar les peces informatives,

de dur a terme un dels programes setmanals. Per assignació, a inici de temporada, se'n

distribueixen les feines entre l'equip i doncs, a part de ser fonamentals en la creació del

59


telenotícies, també són necessaris per a la creació del programa en qüestió. Per un altre

costat hi ha l'equip tècnic, el qual té unes tasques diferents a l'equip de redacció però que

es complementen per poder emetre els continguts.

Un cop la reunió s'ha finalitzat, uns trenta minuts després, l'equip de Canal Reus

TV es posa en marxa i cadascú es responsabilitza de dur a terme la seva tasca:

− Les persones que han d'anar a cobrir una notícia agafen l'equip de rodatge i

marxen al lloc on correspon.

− Les que han de redactar la notícia o bé editar una peça de les quals ja se'n

disposen imatges es queden a la redacció elaborant aquest continguts

− I les persones que s'encarreguen de preparar un programa, ja sigui per al

mateix dia com per a posteriors dies, es queden fent tasques de producció.

L'equip tècnic prepara al sistema de continuïtat l'escaleta de la jornada, que no

s'interromp en cap moment, i per tant contínuament s'ha d'anar revisant, a la vegada que

participen en les tasques d'elaboració de programes com a muntadors.

La singularitat de les televisions locals, i per tant també de Canal Reus TV, és que

tothom realitza qualsevol tasca i per això, més d'un i d'una durant la jornada realitza vàries

tasques complementades totes elles.

El primer compte enrere comença a la una del migdia quan es realitza l'avanç

informatiu on es presenten els temes que es tractaran a l'informatiu de les dues del

migdia. Llavors a plató hi ha la presentadora (la cap d'informatius), no hi ha operador de

càmera (està en un pla fixe) i a la régie hi han tres persones: el realitzador i mesclador,

l'operadora de vídeo i productora, i el tècnic de so:

− El realitzador és el coordinador del programa que s'està realitzant; és qui

decideix quines imatges es posen i supervisa el correcte treball de la resta

d'operadors. Per tant, s'encarrega tant de l'aspecte visual com dels continguts.

A més a Canal Reus TV, el propi realitzador fa també la funció de mesclador,

que és qui va canviant les imatges que apareixen en pantalla.

− L'operadora de vídeo i productora és l'encarregada del control dels

60


magnetoscopis, del playout i de la tituladora; doncs s'encarrega del llançament

de vídeos i chyrons.

− El tècnic de so fa la funció de control del so del programa, és a dir, a banda de

nivellar l'àudio dins dels paràmetres que estableix el vúmetre, s'encarrega de

comprovar el funcionament correcte dels micròfons i els equips derivats.

Finalitzat l'avanç, la redacció treballa a ple rendiment per acabar de preparar totes

les peces que hauran de composar la primera edició de l'informatiu. A les dues comença

la primera edició del Notícies amb la presentadora sola al plató i tres persones a la régie

ocupant els mateixos llocs que a l'avanç. Durant el migdia es fa una aturada a la televisió

fins a quarts de cinc de la tarda quan tot l'equip retorna al lloc de treball.

A la tarda el procés de treball és idèntic al matí, amb la diferència però, que

després de l'informatiu vespre s'emetrà el programa diari i que s'ultimen els preparatius

perquè surti en antena. Alhora l'equip de redacció també prepara la segona edició del

telenotícies, ja sigui a la redacció o fent la cobertura de les notícies previstes per a la

tarda. El segon compte enrere, i l'últim, de la jornada arriba als volts de les set de la tarda

quan manca una hora per a l'informatiu i la redacció es treballa a corre-cuita per ultimar

tots els continguts, tant de notícies, com de programes.

A les vuit en punt surt per antena la segona edició del Notícies amb la presentadora

també sola al plató i tres persones a la régie: el realitzador i mesclador, l'operadora de

vídeo i productora, i el tècnic de so. Mentre l'informatiu avança la productora ultima els

detalls de producció del programa que entrarà en antena després del telenotícies. Un cop

finalitza l'informatiu, els càmeres entren a l'estudi corresponent (depèn del programa n'hi

ha més o menys, com a màxim quatre) i es preparen per a realitzar el programa diari.

Des de realització donen el tret de sortida i comença el programa, que té una

durada d'entre trenta i seixanta minuts. La jornada s'acaba als volts de quarts de deu de la

nit, quan el programa també finalitza i la continuïtat està enllestida per a funcionar durant

tota la nit i la matinada de l'endemà.

Cal dir, però, que la feina diària d'un dels membres de la redacció d'informatius o de

61


programes de Canal Reus TV és totalment atípica, ja que els imprevistos poden fer variar

la planificació d'aquell dia. L'únic punt fix del dia són els horaris en què s'ha d'emetre el

contingut, però el mètode de preparació d'aquest varia en funció de la planificació que se'n

hagi fet. Així mateix, cada membre de la redacció té un horari diferent, tot i què amb

similituds.

Per acabar s'ha de fer menció a la tasca de cobertura de convocatòries i actes

informatius de cap de setmana que realitzen els estudiants en pràctiques o els becaris; els

quals realitzen les mateixes funcions que els periodistes o redactors d'entre setmana: les

seves tasques són d'enregistrar les imatges, redactar les notícies, editar les peces i

deixar-les enllestides per a dilluns. Aquest dia la cap d'informatius revisa el continguts de

les mateixes i en realitza, si és necessari, la correció necessària per poder sortir per

antena.

62


9. La programació i els programes

La programació i els programes són un binomi necessari per fer funcionar una

televisió de qualsevol mena. La relació que generen prové de que els programes són els

continguts que omplen una graella de programació. Per a poder elaborar una graella de

programació, cal primer definir el tipus de continguts que es voldran emetre i per tant,

escollir aquells programes més adients amb l'estructura de la televisió. La tria de

programes es fa a inicis de temporada (setembre) i cada trimestre se'n realitza una revisió

per tal de veure si el programa funciona. A banda, també se'n poden realitzar alteracions

del dia que s'emet o canvis puntuals en el format.

Els programes en actual emissió a Canal Reus TV, i ordenats per ordre en que

s'emeten al llarg de la setmana (exceptuant el primer que és diari), són el Notícies,

Picalletres, La Grada, Empreses, Punt de Trobada, A Taula, Tribuna, Plàstic, Extraradi, 10

Comarques, La Grada dels Divendres i el Resum de la setmana.

Font: Canal Reus TV [En línia] – Notícies (2a. Edició) <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=10> [Consulta: febrer de 2011]

Font: Canal Reus TV [En línia] – Resum de la setmana <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=12> [Consulta: febrer de 2011]

En l'àmbit informatiu, Canal Reus TV ofereix diariament dues edicions del Notícies i

un avanç informatiu al migdia, i els caps de setmana el Resum de la setmana; dels quals

en parlarem més endavant.

63


Font: Canal Reus TV [En línia] – La Grada <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=5> [Consulta: febrer de 2011]

Font: Canal Reus TV [En línia] – La Grada dels Divendres <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=14> [Consulta: febrer de 2011]

Un dels habituals continguts en una televisió de proximitat són els programes

esportius. Dilluns i divendres s'ofereixen, en horaris diferents (el primer al vespre, el segon

al migdia), un magazine d'actualitat esportiva on a l'inici de la setmana es repassen tots

els resultats i les classificacions, així com les cròniques dels esdeveniments esportius més

destacats: i a les portes de la jornada del cap de setmana se'n realitza una prèvia. El

programa sempre té algun convidat a l'estudi per acabar de complementar la informació.

Font: Canal Reus TV [En línia] – Tribuna <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?

Font: Canal Reus TV [En línia] – Empreses <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?

64


id=2> [Consulta: febrer de 2011] id=9> [Consulta: febrer de 2011]

Tribuna és el programa setmanal, que s'emet tots els dimecres al vespre, dedicat a

entrevistar o debatre les notícies més rellevants, amb els seus protagonistes. La funció del

programa té una vessant política molt destacable, a més a més de poder tractar temes de

caire més social. Pel que fa a l'economia, els dimarts s'ofereix el programa Empreses

dedicat a repassar l'actualitat econòmica de la setmana amb reportatges, entrevistes i un

dossier de premsa relacionada amb l'economia.

Font: Canal Reus TV [En línia] – Picalletres <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=76> [Consulta: febrer de 2011]

Font: Canal Reus TV [En línia] – Punt de Trobada <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=112> [Consulta: febrer de 2011]

Dilluns i dimarts s'ofereixen dos continguts d'entreniment, el primer d'ells un

concurs i el segon un magazine. Picalletres és un concurs on hi participen alumnes de

secundària dels instituts de Reus i el Baix Camp i on s'hi mostra l'habilitat lingüística dels

mateixos. El programa s'engloba dins d'un projecte de la productora Antàrtida, on el

guanyador de cada edició local (com la de Canal Reus TV) participa en una gran final.

Punt de Trobada és un magazine que tracta l'actualitat del Camp de Tarragona amb

entrevistes, actuacions i concursos; al programa hi participa públic en directe a plató.

Aquest programa va ser guardonat al VII Premi Diputació de Tarragona de Televisions

Locals, tal i com anteriorment es menciona.

65


Font: Canal Reus TV [En línia] – Plàstic <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=106> [Consulta: febrer de 2011]

Font: Canal Reus TV [En línia] – Extraradi <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=109> [Consulta: febrer de 2011]

El dijous al migdia s'emet Plàstic un programa d'actualitat cultural que s'estructura

en diferents reportatges i a banda té seccions atemporals. Al vespre es realitza Extraradi,

un programa d'actualitat musical de les comarques tarragonines amb videoclips,

entrevistes, reportatges i actuacions en directe.

Font: Canal Reus TV [En línia] – 10 Comarques <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=15> [Consulta: febrer de 2011]

Font: Canal Reus TV [En línia] – A taula <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=126> [Consulta: febrer de 2011]

Per últim, divendres s'ofereix el programa de reportatges 10 Comarques, un

66


programa de reportatges d'actualitat en l'àmbit de la província de Tarragona, que produeix

Canal Reus TV per a la XTVL. Paral·lelament, dimecres s'ofereix A taula, un programa de

cuina amb la col·laboració dels Mercats de Reus, que està contractat a una productora.

Tots aquests programes s'han d'ubicar en algun lloc de la graella de programació i

per això se'n van definir dues franjes horàries on s'hi estrenen continguts:

− La primera franja comprèn una hora al migdia, de dues a tres, i inclou la primera

edició de l'informatiu i un programa d'uns trenta minuts.

− La segona franja comprèn entre una i dues hores al vespre, de vuit a deu, i

inclou la segona edició de l'informatiu i un programa d'entre trenta minuts i poc

més d'una hora.

Aproximadament, tres hores diàries de programació pròpia no són suficients per

cobrir tota la graella de programació del dia, que en són vint-i-quatre. És per això que

s'utilitza el sistema de redifusió per tornar a emetre tots els continguts que prèviament

s'havien emès en primera emissió en altres franjes horàries de les abans esmentades. A

banda, a l'estar associats amb la Xarxa de Televisions Locals, els permet acabar de

completar la graella escollint programes de la Xarxa que li ajuden a generar una

programació més diversa.

9.1. Canal Reus TV a la carta

Tots els programes de Canal Reus TV, exceptuant els informatius, estan

disponibles a la pàgina web de la televisió per tal que el telespectador pugui tornar a veure

el programa que desitgi, o bé que l'usuari de la web el pugui visualitzar si no ho ha fet per

la televisió. S'aprofita la plataforma Xiptv.cat per publicar els videos dels programes, tal i

com fan altres televisions locals.

67


10.El telenotícies local

El programa més important, per no dir-ne amb més audiència en general, és el

telenotícies o informatiu. Aquest espai resumeix les notícies més destacades de l'àmbit de

proximitat de la cadena: principalment Reus, i per extensió la comarca del Baix Camp.

Des de l'any 1999, any de la

creació del Notícies, l'informatiu

s'ha anat professionalitzant i

consolidant convertint-se en el

principal mitjà televisiu a la ciutat

que difon els temes d'actualitat

locals.

La imatge gràfica del

Notícies ha anat evolucionat

acompanyada també dels canvis a

la imatge de la cadena. L'últim

dels canvis que s'ha realitzat va

ser el 2008, i des de llavors la

imatge de l'informatiu està formada per una bola del món amb prismes translúcids de

diferents gammes de vermell, blanc i gris; així com la paraula “notícies” al centre de la

imatge en vermell.

Al llarg d'aquests anys la redacció s'ha anat especialitzant, per tal que cadascun

dels periodistes o reporters pugui cobrir qualsevol dels temes que se'ls reparteixen a la

reunió de primera hora. La feina que té cada membre de l'equip, explicada amb

anterioritat, finalitza amb la producció de dos informatius diaris: un al migdia i l'altre al

vespre. L'informatiu de Canal Reus TV té una durada d'entre vint a vint-i-cinc minuts, amb

una pausa publicitària intermitja. Aquesta pausa divideix les dues parts de l'informatiu: la

primera dedicada sobretot a àmbit més general d'actualitat i la segona als esports i la

cultura. En total se'n emeten una mitjana de vuit peces per informatiu; tot i què és variable

68

Font: Canal Reus TV [En línia] – Notícies (2a. Edició) <http://www.canalreustv.cat/televisio/programa.php?id=10> [Consulta: febrer de 2011]


segons el dia. En cadascun dels informatius totes les peces no són de nova creació, sinó

que s'emeten dos cops, en el primer dels informatius que surt i al següent informatiu:

pugui ser al vespre, si la peça s'ha estrenat al migdia, o l'endemà, si ha sigut al vespre.

La preparació de tota la temàtica de l'informatiu n'és la tasca més complexa, que

s'allarga fins pocs segons abans de que s'iniciï aquest. Tal i com s'explica a l'apartat de la

planificació, són els periodistes o reporters qui elaboren les peces de notícies que farciran

de continguts el telenotícies. A banda de la gravació, l'edició i la redacció de la notícia

s'encarreguen de posar-la dins l'escaleta; que poc a poc configura l'estructura del què

haurà de ser el noticiari. La supervisió i la redacció de les entradetes que la presentadora

llegirà del teleprompter quan presenti va a càrrec de la cap d'informatius, que a Canal

Reus TV és la mateixa persona.

Les notícies estan construïdes de tal manera que no siguin monòtones pel

telespectador. Per posar un exemple, si la notícia tracta de la recollida de la fruita seca, a

banda de la captura de les declaracions del gremi en roda de premsa, s'enregistraran o es

cercaran a l'arxiu imatges de recurs d'arbres de secà o camps de cultiu per completar la

peça. D'altra banda, la redacció de la notícia s'intenta que sempre sigui amb la màxima

imparcialitat, tot i que s'aplica una valoració periodística.

Minuts abans de que l'informatiu entri en antena a la sala d'edició s'edita el sumari

que sortirà en primer lloc, abans de l'explicació de tots els temes d'actualitat. El sumari

està composat per tres breus titulars sobreimpressionats damunt d'unes imatges de recurs

de la notícia i són narrats en directe per la presentadora. Aquest contingut s'enregistra en

una cinta de vídeo que en el moment que el realitzador indiqui l'operadora de vídeo

llençarà en antena.

Paral·lelament, la resta de videos (les peces de notícies, ràfegues...) estan

preparades a l'ordinador de playout on s'hi visualitza l'escaleta generada des de la

redacció. L'operadora també és qui s'encarrega de llençar el vídeo quan sigui convenient.

L'escaleta, doncs, està composada pels següents apartats:

− L'entradeta dels titulars, perquè encara que el vídeo s'emeti des d'un

69


magnetoscopi (reproducció de la cinta de vídeo), el text es llegeix del

teleprompter.

− La locució de la presentadora en tots els talls entre notícia i notícia, així com a

l'inici i el final de l'informatiu; que també es llegeix del teleprompter.

− Totes les notícies que s'han editat i preparat per al telenotícies amb els chyrons

ubicats en el minutatge correcte.

− La ràfega del final de l'informatiu on s'hi veuen els crèdits i on es dóna pas a

l'agenda.

Al final de l'informatiu s'ofereix una breu agenda on s'hi mostren alguns actes que

es produiran a la ciutat de Reus el mateix vespre o l'endemà.

L'informatiu queda enregistrat al sistema de continuïtat i llavors se'n realitza una

còpia en DVD per a l'arxiu, tot i que els informatius més vells es conserven amb cinta de

vídeo. Aquest arxiu també acolleix totes les peces informatives que s'han anat produïnt

des del 2008 en format DVD. Les peces estan tal i com s'emeten en antena però sense

els chyrons, cosa que permet l'ús en posteriors ocasions sense problemes.

Els informatius no s'emeten tan sols un cop, sinó que formen part del sistema de

redifusió abans explicat; per tant la difusió d'aquest espai és contínua i permet visualitzar

el telenotícies en quasi qualsevol franja horària.

10.1. El resum informatiu de la setmana

Independentment que els estudiants en pràctiques estiguin duent a terme la tasca

de cobrir les notícies del cap de setmana, dissabte (en primera emissió) i diumenge (en

redifusió) hi ha un resum setmanal on s'hi inclouen les peces més destacades que s'han

emès als informatius de la setmana.

70


11. Finançament de la televisió

El finançament d'una televisió consisteix en aconseguir els màxims beneficis

possibles per poder fer front a les despeses, ordinàries o puntuals, que puguin sorgir.

A grans trets Canal Reus TV es financia, anualment, amb les següents proporcions:

Publicitat (60%)Subvenció Ajuntament de Reus (30%)Venda de productes (10%)

Font: Pròpia [Creació: febrer de 2011]

− Un 60% d'ingressos prové de la publicitat, en qualsevol mètode comercial.

− Un 30% prové d'una subvenció de l'Ajuntament de Reus en concepte de

realitzar una programació de servei públic.

− I de la venda de productes, com podria ser la venda de programes, se'n genera

el 10% percent restant.

11.1 La publicitat a Canal Reus TV

Com indica el gràfic superior, la principal font d'ingressos d'aquesta televisió prové

del mercat publicitari; cal però definir que és un anunci publicitari i a la vegada les

diferents formes en que un anunciant pot vendre el seu producte a través de la televisió.

Un anunci o espot publicitari consisteix en la difusió per televisió d'un breu espai

(entre vint i trenta segons, normalment) on es mostra la venda d'un producte o serveis

d'una empresa en concret. Aquest anunci, prèviament, ha estat generat per una

71


productora o pels propis tècnics de la televisió. Però no només l'anunci convencional és

una forma de publicitar-se a la televisió: hi han altres casos, cada cop més freqüents, que

permeten vendre el producte o servei d'una forma alternativa, molts cops més suggerent.

− Patrocini: consisteix en la inserció abans i després d'un programa d'un breu

espot on s'anuncia que l'anunciant patrocina aquell espai.

− Sobreimpressió: es basa en la inserció durant un programa d'un faldó a la part

inferior de la pantalla durant un segons.

− Emplaçament de producte: l'anunciant exposa al programa un dels seus

productes durant tota l'estona que transcorre l'emissió. Un exemple podria ser

les ampolles d'aigua que tenen davant presentadors i convidats, si és que el

fabricant en paga per anunciar així el producte.

11.2. La venda de productes

Tot i que n'és la font d'ingressos més reduïda té un paper molt important, ja que

demostra el gran potencial de treball i de qualitat de Canal Reus TV. Un dels casos més

vistos és el del 10 Comarques, un programa que es produeix a Reus però que es pot

veure en moltes altres televisions de proximitat catalanes gràcies a que l’XTVL adquireix el

programa. A banda, gràcies a la unitat mòbil de la qual disposen, s'han pogut fer

gravacions i retransmissions en directe per a tercers obtenint alguns recursos més.

72


12. Dades d'audiència i d'estudi de telespectadors

A Canal Reus TV, en realitat, la importància no recau en la quantitat sinò en la

qualitat; per això hi ha major fixació en millorar els programes que no pas en tenir un

número de telespectadors. Cada any s'encarrega a una empresa privada dedicada a

l'ànalisi d'audiències un estudi per valorar als telespectors la qualitat dels programes de

Canal Reus TV. Amb els resultats d'aquestes enquestes se'n treuen uns resultats per a

millorar els continguts de programació.

Per altra banda, en l'aspecte de xifres de telespectadors es basen en les dades que

ofereixen tres índexs de referència: l'EGM, Sofres i el Baròmetre de la Comunicació i la

Cultura.

− L'EGM, l'Estudi General de Mitjans, a Catalunya es centra sobretot en mesurar

l’audiència del món de la ràdio, però també dóna algunes dades sobre d’altres

mitjans de comunicació com ara les televisions locals. En el cas del Camp de

Tarragona, el seu sistema d’entrevistes telefòniques i les dades recollides dels

audímetres no són suficientment efectives com per donar un número fiable

d’espectadors. Per això, no pot ser una dada fiable al cent per cent sense un

altre contrast.

− TNS Sofres està especialitzada amb mesurar audiències del món de la televisió

i aporta unes dades bastant més fiables, però tot i així el poc nombre

d'audímetres i d'enquestes telefòniques fa que també no tinguin el pes d'un

estudi acurat de cara a la televisió local.

− El Baròmetre, de la FUNDACC, dóna els índexs d’audiència de diferents

cadenes de televisió d'arreu de Catalunya. La dada indica com es posiciona la

televisió de Reus respecte d'altres de característiques similars, però en cap cas

en dóna una xifra exacta de telespectadors.

Agafant tot el material, i valorant-la objectivament, s'ha arribat a la conclusió que el

seu nivell d’audiència pot comparar-se amb televisions com La 2 o el 33. Per posar un

exemple: si a les set de la tarda segueixen el 33 prop de mil persones, Canal Reus TV

73


també està sent seguida per una audiència similar; una xifra molt bona en referència a

l'audiència, que demostra una fidelitat del públic i la recercada qualitat de la televisió.

74


13. El reconeixement a una bona feina

Durant tretze anys, Canal Reus TV i els seus programes han rebut nombrosos

reconeixements que han servit per estimular als professionals de la televisió per continuar

treballant amb la màxima qualitat. De premis se'n han rebut de caràcter local i d'abast

nacional; els quals són:

− 2000: Premi Miramar atorgat per la Diputació de Barcelona a la millor televisió

local de Catalunya.

− 2002: Premi Miramar de televisions locals atorgat per la Diputació de Barcelona

al millor programa d’entreteniment, per a El Magatzem.

− 2003: Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació per la producció documental

Testimonis. La Guerra Civil al Camp de Tarragona. El mateix programa va ser

finalista del Premi Miramar de televisions locals, i també del II Concurs-Premi

Cinema Rescat a la realització audiovisual amb la millor utilització del patrimoni

cinematogràfic (imatges d’arxiu).

− 2003: Premi Cristina Requena i Giró de Periodisme atorgat per la Fundació

Ciutat de Valls per la retransmissió en directe del partit de bàsquet entre el FC

Barcelona i el CB Valls en homenatge al casteller Ramon Barrufet.

− 2005: Premi Diputació de Tarragona de Televisions Locals al millor programa

d’entreteniment, magazine o de ficció, per a Alta Fidelitat.

− 2006: Premi Ciutat de Tarragona 2006 al millor treball relacionat amb el

Patrimoni pel documental de Pedro Nogales Història d’uns cel·luloides.


Ciutat de Valls per al capítol dedicat a l’escriptora Margarida Aritzeta del

programa Mercromina.

− 2007: Premi Miramar al millor programa de televisió local d’un municipi de més

de 50.000 habitants, atorgat per la Diputació de Tarragona, per a Cops de Geni.

− 2008: IV Premi Diputació de Tarragona de Televisions Locals al millor programa

75


informatiu o divulgatiu, per l’especial Nit d’Eleccions emès el dia de les

eleccions municipals del maig del 2007.

− 2008: II Premi Premsa Comarcal de Periodisme de l’Associació Catalana de

Premsa Comarcal a la protecció i diversitat cultural als Països Catalans pel

reportatge Vi kosher de Laura Roig i Toni Orensanz, basat en la feina de la

Cooperativa de Capçanes, emès dins el programa 10 Comarques.


Ciutat de Valls, pel capítol dedicat al fotògraf vallenc Francesc Català Roca del

programa Cops de Geni.

− 2008: Premi Ciutat de Tarragona de Comunicació, en la seva categoria de

Patrimoni, pel capítol dedicat a Maria Aurèlia Capmany del programa Cops de

Geni.

− 2009: Premi Diputació de Tarragona de televisions locals en la seva modalitat

de millor programa d'entreteniment per a La Cara C.

− 2010: II Premi Proyecta de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, en

la seva categoria de Documentals, pel capítol Prades del programa Cops

Amagats, obra de les estudiants Ester Rufián, Cristina González, Shaila Cid i

Júlia Escofet.

− 2011: Premi Diputació de Tarragona de Televisions Locals al millor programa

informatiu o divulgatiu, per l’Especial 20è aniversari de la segregació de Salou,

emès dins del programa 10 Comarques.

− 2011: Premi Diputació de Tarragona de televisions locals en la seva modalitat de

millor programa d'entreteniment per a Punt de Trobada.

76


14. Conclusions

Una televisió local, com Canal Reus TV, funciona. Per què funciona? La resposta

és clara: perquè funcioni cal que des dels inicis tingui una molt bona base, amb uns

objectius ben clars i definits i l’oferta d’uns continguts de servei públic i de qualitat.

La base consistia en dur a terme una televisió local amb una identitat reusenca, que

defugís de continguts de fora de l’àmbit de la ciutat. A la vegada, es buscava una estreta

relació entre els qui la feien i els qui la miraven. És per això, que l’eslògan de la televisió,

captiva al telespectador a sintonitzar-la des dels seus inicis. De fet, mai s’ha canviat per

cap altre eslògan, per la força resumida en tan sols una paraula: Mira’t. Dins d’aquest joc

amb el telespectador reusenc, també es va aconseguir agafar un símbol d’identitat de la

ciutat i fer-se’l propi. El logotip de Canal Reus TV és la rosa que apareix en l’escut

municipal: això identifica al cent per cent que allò que es veu a la pantalla ha passat o

està passat als seus carrers.

Els objectius eren, i són, oferir una programació de qualitat i no obsessionar-se per

la quantitat: millor poc i bé, que molt i amb deficiències. La demostració rau en l’obtenció

de diferents guardons durant tota la seva curta però intensa trajectòria que avala la seva

professionalitat tant com a mitjà de televisió com en creació de continguts. A més aquests

continguts no han despertat només interès a Reus sinó que gràcies a la Xarxa de

Televisions Locals alguns d’ells s’han difós per altre televisions locals de Catalunya,

aconseguint un gran ressò. I alhora que s’apostava per la qualitat, l’audiència els ha

respost amb quantitat. Canal Reus TV és una televisió local que, en xifres d’audiència, es

pot comparar amb segones cadenes d’àmbit autonòmic (33) o nacional (La 2).

Aquesta televisió de servei públic feta per una empresa privada, va ser i continua

sent possible gràcies a l’acord de col·laboració des del primer dia entre l’Ajuntament de

Reus i l’empresa gestora de la televisió, el qual suposa bona part dels ingressos anuals

que permeten finançar Canal Reus TV. El pressupost, molt inferior en comparació amb

mitjans de comunicació d’àmbit més gran, permet continuar realitzant la tasca iniciada

l’any 1998.

77


Els canvis tecnològics més recents, com l’aparició a les llars d’Internet o la

implantació de la TDT, també han sigut un repte per la televisió de Reus, que ha sabut

posar-se al dia en infrastructures tècniques per a oferir la major qualitat possible d’emissió

i també, disposar d’una altra finestra diferent que la pantalla de televisió per visualitzar els

continguts propis: una pàgina web amb servei de televisió a la carta.

El futur, per tant, la continuïtat d’aquesta televisió està garantida perquè ha sabut

superar tots els entrebancs que li han sorgit al llarg d’aquests tretze anys d’emissió:

- La creació d’un model propi de televisió, sense precedents a la demarcació de

Tarragona.

- Superar un concurs d’adjudicacions de Televisió Digital Terrestre i sortir-ne

guanyadors d’una llicència.

- Renovar-se en equipaments tècnics per afrontar el futur amb les millors

perspectives possibles.

- I lluitar cada dia per aconseguir oferir la programació diària i de qualitat, que

sempre els ha distinguit.

En conclusió, he aconseguit acomplir els objectius inicials d’aquest treball de

recerca perquè he pogut conviure amb la realitat diària de Canal Reus TV i aprendre els

aspectes més rellevants, en qualsevol àmbit, que fan que funcioni un mitja de comunicació

de proximitat.

78


15. Glossari

− Alta definició (HD): Sistema de vídeo amb una major resolució que la definició

convencional. Arriba a resolucions de 1280×720 i 1920×1080 píxels.

− Attrezzo: Conjunt d'accessoris, tant de mobiliari com de decoració, que

s'utilitzen en la realització d'una escenografia.

− Binària: Vegeu codi binari.

− Bus: Filera de botons on cadascun d'aquests està associat a una de les senyals

d'entreda d'una mescladora de vídeo.

− Chyron: Gràfic impressionat a la pantalla, normalment a la part inferior.

− Codi binari: Sistema de numeració en el qual totes les quantitats es representen

utilitzant com base dues xifres, el zero i l'u (0 i 1).

− Definició convencional (SD): Sistema de vídeo estàndard utilitzat en el camp

analògic i en el de la TDT.

− Dimmer: Dispositiu utilitzat per regular l'energia en una o vàries làmpades.

− Dolly: Mecanisme de tres o quatre rodes que serveix com montura mòbil per a

la càmera.

− DSK: De l'anglès downstream keyer. Mòdul inserit en una mescladora de vídeo

que serveix per a la introducció senzilla d'un gràfic impressionat.

− Fader: Dispositiu que efectua o permet efectuar una regulació.

− Fresnel: Focus equipat amb una lent d'augment que controla i centra la llum.

− Guia electrònica de programes: Servei televisiu que informa manera ràpida i

senzilla de tota la programació d'un canal de televisió o de ràdio.

− Grua: Aparell proveït d'un llarg braç mecànic, en el qual hi ha fixada una

plataforma per a col·locar-hi la càmera, i que permet una gran varietat de

moviments.

− Il·luminació freda: Font d’il·luminació que emet poca o cap calor radiant. Alguns

exemples són els fluorescents, LED, i plasma.

79


− Intercom: Aparell que permet la comunicació en forma de conversa en veu alta

entre dos o més interlocutors mitjançant aparells anàlegs amb cable o

inal·làmbrics.

− Magnetoscopi: Aparell utilitzat per enregistrar o reproduir imatges en moviment

en una cinta magnètica.

− Ones de ràdio: Conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses

entre 3 Hz i 3.000 Ghz.

− Ones terrestres: Vegeu ones de ràdio.

− Operadors: Empresa pública o privada encarregada de la gestió tècnica i

econòmica d'un servei determinat de telecomunicació.

− Patch-panel: panell electrònic utilitzat en un sistema de comunicacions analògic

o digital on tots els cables acaben.

− Pedestal: Montura de càmera d'estudi equilibrada, d'aire comprimit, hidràulica.

Dissenyat per poder pujar o baixar la càmera suaument i sense esforç.

− Playout: Servidors de vídeo que possibiliten l'automatització de les emissions i

dels programes d'informatius mitjançant la realització de llistes d'emissió.

− Proxy: Ordinador que intercepta les connexions de xarxa que un client fa a un

servidor de destí.

− Rack: Bastidor destinat a allotjar equipament electrònic, informàtic i de

comunicacions.

− Targets: Segment del mercat a qui està dirigit un producte o servei. Es defineix

en termes d'edat, gènere o variables socioeconòmiques.

− Teleprompter: Aparell electrònic que reflexa el text de la notícia en un vidre

transparent que es situa a la part frontal de la càmera.

− Trípode: Suport de càmera de tres potes.

− Vúmetre: Aparell per a mesurar el volum d'un senyal corresponent a una ona

sonora.

80


16. Bibliografia

Fonts personals:

− Domènech, Francesc (2011): Entrevista personal. Reus, 27 de gener.

− Sebastià, Cori (2011): Entrevista personal. Reus, 27 de gener.

Fonts documentals:

− Canal Reus TV (2008): Canal Reus TV 10 anys.

− Guimerà i Orts, Josep Àngel (2006): La televisió local a Catalunya: gestació,

naixement i transformacions (1976 – 2006).

− Musburger, Robert B. (1996): Simple-camera video production (Producción en

Video con una Cámara).

Fonts en línia:

− ::: CANAL CATALÀ TV ::: (2010): Mapa de cobertura

<http://www.canalcatala.com/0910web/1cobertura.htm>

− CAC (2010): Àmbit competencial <http://www.cac.cat/web/informacio/index.jsp?

NQ%3D%3D&MQ%3D

%3D&L3dlYi9pbmZvcm1hY2lvL2NvbnRlbnRBbWJpdENvbXBldGVuY2lhbA%3D

%3D>

− CAC (2010): Composició

<http://www.cac.cat/web/informacio/composicio/llistat.jsp?NA%3D%3D&MQ

%3D%3D&L3dlYi9pbmZvcm1hY2lvL2NvbXBvc2ljaW8vbGxpc3RhdENvbnRlbnQ

%3D>

− CAC (2010): Descripció <http://www.cac.cat/web/informacio/index.jsp?Mw%3D

%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmZvcm1hY2lvL2NvbnRlbnREZXNjcmlwY2lv>

81


− CAC (2010): Funcions <http://www.cac.cat/web/informacio/index.jsp?Ng%3D

%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmZvcm1hY2lvL2NvbnRlbnRGdW5jaW9ucw%3D

%3D>

− CAC (2010): Potestats <http://www.cac.cat/web/informacio/index.jsp?Nw%3D

%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9pbmZvcm1hY2lvL2NvbnRlbnRQb3Rlc3RhdHM

%3D>

− Canal Reus TV, la televisió local de Reus (2011): Canal Reus TV

<http://www.canalreustv.cat/>

− fmTarragona.info (2006): Candidaturas TDT Local

<http://www.fmtarragona.info/es/news/view/165/candidaturas-tdt-local>

− Generalitat de Catalunya. Acords de govern (2005): El Govern obre el procés de

concessió de canals de televisió digital a les entitats municipals

<http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20050920/01.htm>

− Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Direcció General de

Mitjans i de Serveis de Difusió Audiovisuals (2006): Els operadors privats

presenten 128 sol·licituds al concurs de concessió de canals de TDT local

<http://www10.gencat.cat/gencat/binaris/ofertesTDT_tcm32-34546.pdf>

− Història / Qui som / Comunicalia – Website Interface (2010): Història

<http://comunicalia.cat/cat/qui_som>

− MEDIA - Televisión > 1 Historia mundial de la TV (2010): 1.8 Las televisiones

locales <http://recursos.cnice.mec.es/media/television/bloque1/pag8.html>

− mundoplus.tv :: Zona TDT (2010): ¿Qué es la Televisión Digital Terrestre?

<http://www.mundoplus.tv/zonatdt/que_es_tdt.php>

− mundoplus.tv :: Zona TDT (2010): Canales locales

<http://www.mundoplus.tv/zonatdt/canales_tdt_locales.php>

82


− mundoplus.tv :: Zona TDT (2010): Oferta de canales

<http://www.mundoplus.tv/zonatdt/canales_tdt.php>

− mundoplus.tv :: Zona TDT (2010): Oferta de canales: Operadores

<http://www.mundoplus.tv/zonatdt/canales_tdt_operadores.php>

− SMS2TV SERVICES - SMS TV - SMS-TV - SMS TO TV - PREMIUM SMS

(2010): Formatos <http://www.tatamia.com/html-esp/formatos_tv.htm>

− TSF Network (2010): ¿Qué es? Qu'est-ce que c'est? Què és? Qué es?

<http://tsfnetwork.eu/aboutus.htm>

− Vectorbox (2011): Continuidad automática

<http://www.vector3.es/vectorboxes/cast/index.htm>

− Viquipèdia (2010): DVB-T <http://ca.wikipedia.org/wiki/DVB-T>

− Viquipèdia (2010): IPTV <http://ca.wikipedia.org/wiki/IPTV>

− Viquipèdia (2010): Televisions Digitals Independents de Proximitat

<http://ca.wikipedia.org/wiki/TDIP>

− Viquipèdia (2010): Televisió Digital Terrestre <http://ca.wikipedia.org/wiki/TDT>

− Viquipèdia (2010): Web 2.0 <http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0>

− Viquipèdia (2011): Control de Realització

<http://ca.wikipedia.org/wiki/Control_de_realitzaci%C3%B3>

− Viquipèdia (2011): Escut de Reus <http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Reus>

− VOTV - Vallès Oriental Televisió (2010): Perfil contractant Consorci Teledigital de

Granollers <http://www.votv.cat/qui-som/perfil-contractant>

− VSN :: - vsnIPTransfer (2010): VSNIPTRANSFER – INTRODUCCIÓN

<http://www.vsn-tv.com/es/programa/overview/76/vsnIPTransfer.html>

− Xarxa Audiovisual Local (2010): Informació Corporativa

83


<http://www.xal.cat/missio/>

− XTVL (2010): Què és? <http://www.xtvl.tv/que_es/>

− XTVL (2010): Què ofereix? <http://www.xtvl.tv/que_ofereix/>

84


85

com funciona una televisió local

Documents

introducciara far set

programaci duna televisi

televisi digital terrestre

director francesc domnech

jos luis rodrguez

llarg daquests mesos

canal catal tv 283

lescola sant jordi