copia internet cm 130 - comb.cat · 2011. 5. 9. · clau en la relació metge-pacient” 15...

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.130

Juli

ol-

Oct

ubr

e 20

10

El Col·legidemana que esdesestimin les

mesures de l’ICS sobreles modificacions de lesguàrdies dels MIR

10

Quaranta-trescol·legisprofessionals

subscriuen un manifesten defensa de l’Estatut

20

El COMB dóna aconèixer undocument

sobre l’objecció deconsciència

13

Èxit departicipació ala cursa

atlètica dels Medijocs2010

35

Finestreta Única: nova plataforma electrònicade comunicació entre els col·legiats i el COMB6

La Finestreta Única serà la plataforma electrònicade comunicació i intermediació entre col·legiats icol·legiades i el Col·legi, i també una eina per alsconsumidors i usuaris per trobar la informació ques’hi ofereix. La Finestreta Única no serà un substi-tut dels actuals canals presencials, sinó una viaalternativa, de present i de futur, que vol procurarla màxima facilitat, interoperatibilitat i transparèn-cia per als col·legiats i també per als usuaris.

Jornada de debat sobre com gestionar la crisiamb responsabilitat des del sector sanitari 8

D’esquerra a dreta: Sergi Corbella,director Universitat Ramon Llull; Francesc Armengol, president AUCer; Joan Planella,alcalde de Puigcerdà, i Miquel Vilardell, president del COMB, en la Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica.

Miquel Vilardell, president del COMB, ma-nifesta en un article sobre el debat de lajornada d’estiu de Puigcerdà que “tothomés coneixedor del sacrifici que [els metges]han fet i del seu grau de responsabilitat ique, en aquests moments, sobre ells no

pot recaure més feina amb els mateixosrecursos. Per això, cal escoltar la seva veu,asseure’s a dialogar amb ells directament,per conèixer les seves necessitats i pernegociar directament les seves condicionsprofessionals i laborals”.

La Junta de Govern aprova la creació de la unitatintegral de la violència contra el metge5

Les funcions de la nova unitat col·legialseran d’assessorament i suport personal,jurídic i de seguretat al metge, de relació icoordinació amb els centres de treball,d’anàlisi dels incidents, de les situacions

de risc i de l’evolució del problema i, aixímateix, d’impuls i participació en l’elabo-ració d’informes i publicacions per afron-tar el problema de la violència contra elsmetges en el lloc de treball.

Debat sobre la reforma sanitària d’Obama iconferència de Jordi Pujol sobre protecciósocial, actes a la seu del COMB18

Imma Tubella, Jaume Padrós, Miquel Vilardell i PereIbern, en el primer acte del cicle de Debats al COMB.

Jordi Pujol en la conferència que va pronunciar en la jornadade debat sobre “Protecció social i cohesió professional”.

Sessióinformativa alCOMB sobre

homologació de títolsd’especialistaextracomunitaris

17

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2010 3

informació col·legial

opinió i anàlisi

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges de

Barcelona

Crisi econòmica i sistemasanitari, professió mèdicai projectes col·legials

Permeteu-me que en aquest edi-torial parli d’alguns temes quetenim damunt la taula i que són

motiu de preocupació.En primer lloc, l’actual crisi econòmi-ca, que afecta directament els nos-tres salaris i que esperem i desitgemque no afecti les estructures on des-envolupem el nostre acte mèdic. Elsmetges ens hem posicionat pública-ment i hem donat i donem mostres degran responsabilitat i, per això, desde la Junta de Govern estarem atentsen tot moment exigint que qualsevolmesura que es vulgui dur a termetingui en compte la nostra veu.Aquests problemes econòmics podenafectar també l’organització del ma-teix Col·legi i de les empreses del grupMED, i això fa que s’hagin de revisarles situacions laborals internes pertal d’assegurar el manteniment delsllocs de treball i dels salaris, tot prio-ritzant, alhora, la millora de l’eficièn-cia i de la competitivitat per garantirsempre la qualitat en tots els serveisque donem. Cal apel·lar al diàleg i, enaquesta època de crisi, reivindicargenerositat i sentit institucional perpart de tots els agents implicats.En segon lloc, ens preocupen les nos-tres relacions amb l’Organització Mè-dica Col·legial (OMC). Aquestes sóncordials, però sempre basades en elrespecte de la nostra independència.La nova Llei Òmnibus dóna un certprotagonisme a l’OMC, per això hemd’anar molt en compte de mantenirles nostres competències. Entreaquestes, és bàsic el mantenimentdel registre col·legial, ja que és l’einaque ens permet desenvolupar les nos-tres funcions. Per tant, nosaltres des-

envoluparem plataformes tecnològi-ques pròpies que voldríem compartiramb la resta de col·legis de metges deCatalunya, per tenir una plataformade serveis sòlida des del Consell deCol·legis de Metges de Catalunya(CCMC) que compleixi amb la llei aCatalunya, i que permeti interrelacio-nar-nos amb la plataforma de l’OMC.En tercer lloc, ens preocupen les rela-cions entre les patronals sanitàries iels metges. Es fa necessari un diàlegdirecte que plantegi unes polítiquesde personal que reconeguin la singu-laritat de la professió mèdica, el nos-tre desenvolupament professional ila nostra responsabilitat i dedicació.Tot això repercutirà en un augment del’autoestima i del sentiment de perti-nença a les institucions i d’un millornivell de professionalisme.En l’àmbit de les diverses especialitatsi seccions col·legials existeixen pro-blemes concrets relacionats amb laformació especialitzada en la Medici-na del Treball i en la Medicina de l’Es-port. Persistirem per aconseguir que eltipus de formació sigui igual als altresprogrames formatius MIR. D’altra ban-da, és important reconèixer la feinaque estan fent les seccions de metgeshomeòpates, acupuntors i de medici-na natural per lluitar per un reconeixe-ment oficial, establint mecanismes for-matius i donant suport a la recerca.També tenim altres problemes senseresoldre, com el reconeixement detítols d’especialistes per part dels pro-fessionals (antics MESTO) que treba-llen al nostre sistema sanitari. És ne-cessari buscar-hi una solució justa.Segueix també sense desenvolupar-se el Decret de reconeixement delsmetges estrangers per tal de garantiruna pràctica mèdica d’especialista enles condicions de màxima qualitat.Cal insistir en la necessitat de millorar

les relacions econòmiques i professi-onals entre les entitats d’asseguran-ça lliure i els metges. Cal parlar clarsobre la remuneració de l’acte mèdic,baixa en termes generals, i és neces-sari revisar els honoraris per tal quemillori la satisfacció dels metges quetreballen a les entitats.Des de la perspectiva legal, amb lanova llei aprovada a Catalunya, hemaconseguit poder seguir recomanantels honoraris del Nomenclàtor delCOMB i fer sentir així la nostra veu i lade més de 6.000 companys que tre-ballen al sector.A l’inici he parlat de la crisi econòmica.Intentarem que no tingui cap reper-cussió en els programes socials delnostre Col·legi. Al contrari, hi posaremmés accent. Volem que les prestacionscreixin, que continuïn amb força elPAIMM i els programes de la FundacióGalatea i el Programa de Protecció So-cial. Encetarem un nou programa desuport per al metge, basat en el volun-tariat i l’autoajuda “Metges per Met-ges”, metges solidaris amb altres met-ges, en moments de necessitat,d’acompanyament, de malaltia, etc. Itampoc volem que companys metgesque tenen idees, que poden ser unmotor econòmic, empresarial i mèdicper al país, quedin sense desplegar-se; per això seguirem desplegant elPrograma de Metges Emprenedors ibuscarem més fonts de finançamentper a aquest projecte.Perdoneu-me que avui us hagi parlat deles coses que em preocupen. Pensoque la nostra organització és forta, te-nim estructures sòlides i un personalmolt qualificat i competent, implicat enel projecte corporatiu i, de manera es-pecial, amb vosaltres, col·legiats icol·legiades, a qui ens devem amb lavoluntat permanent de retre comptes ide guanyar la vostra confiança.

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 20104


Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 130

Juliol-Octubre 2010

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.cathttp://www.comb.cat

PresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerJaume Padrós i SelmaVicepresident segonRicard Gutiérrez i MartíSecretàriaMaria Pilar ArrizabalagaClementeVicesecretàriaLurdes Alonso VallésTresorer-ComptadorJaume Sellarès i SallasVocal 1r.Jaume Roigé i SoléVocal 2a.Roser Garcia GuaschVocal 3r.Ramon Torné i EscasanyVocal 4t.Gustavo Andrés TolchinskyWiesenVocal 5è.Mireia Sans CorralesVocal 6è.Jordi Craven-Bartle i Lamote deGrignonVocal 7è.Adriana Bataller i BassolsVocal 8è.Ramon Pujol i FarriolsVocal 9è.Elvira Bisbe VivesVocals Suplents a CàrrecsNominalsJoaquim Camps DomènechJosep Maria Benet i MartíVocals Suplents a VocaliesEnric Roche i RebolloÀngels López i PolMaria Montserrat Gaya i Catasús

Miquel Vilardell, Jaume Padrós,Ricard Gutiérrez, Maria PilarArrizabalaga, Lurdes Alonso,Jaume Sellarès

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Isabel Calaf i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Junta deGovern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal


sumariOpinió i anàlisi 3El COMB aprova la creació de la UnitatIntegral de la Violència contra el Metge 5Accés públic per viaelectrònica al registre de col·legiats 6Finestreta Única: més tràmits iserveis on line en la nova plataforma del COMB 7Debat sobre “Com gestionar la crisiamb responsabilitat des del sector sanitari” 8El COMB demana es desestimin les mesures de l’ICSsobre les modificacions de les guàrdies dels MIR 10Tribuna d’opinió: Sobre la novallei d’interrupció voluntària de l’embaràs 11Documents de Posició delCOMB sobre l’objecció de consciència 13Taula rodona sobre “Els factorsclau en la relació metge-pacient” 15Actualitat professional 16El COMB celebra una sessió informativasobre el nou procediment de reconeixementde títols de metge especialista extracomunitaris 17Conferència de Jordi Pujol en la jornadade presentació del Programa de Protecció Social 18Debat sobre “La reforma sanitària d’Obama” 19Quaranta-tres Col·legis Professionalsde Catalunya signen unmanifest en defensa de l’Estatut 20Assessoria jurídica 21Revista de premsa 24Àrea de cooperació 26Gran participació en lacursa atlètica dels Medijocs’10 35Lliurament dels premis de la desenaedició dels Concursos Artístics per a Metges 36Delegacions i seccions col·legials 39Commemoració Júlia Coromines 48Consultori Terminològic 49Petits anuncis 50Quaderns de Formació i Salut 55Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 57Editorial àrea econòmica 27Comentari borsari 27

informació econòmica



La Junta de Govern delCOMB va aprovar la creació

de la Unitat Integral de laViolència contra el Metge(UIVCM), que serà l’òrganespecialitzat per a tots els

assumptes relacionats ambl’esmentada matèria imantindrà una estreta

relació amb l’Administraciósanitària, els cossos de

seguretat autonòmics, laFiscalia i els diferents

centres de treball com aresponsables que són de

posar les mesurespreventives i de vigilància

exigibles per a la protecciói la seguretat dels seus

empleats.

Violènciacontra el metge

en el lloc de treball

El COMB aprova la creacióde la Unitat Integral de laViolència contra el Metge

La problemàtica sorgida fa unsanys, tant a Catalunya com a laresta d’Espanya i altres països

desenvolupats, relacionada amb elscasos de violència verbal o física so-ferts pels professionals de la sanitatals seus centres de treball és un feno-men que no tan sols suposa un menys-preu a la seva integritat física i moral,sinó que també pertorba els principisbàsics de convivència en una societatdemocràtica, ja que atempta contraels drets individuals i col·lectius con-sagrats per la Constitució, a més delprincipi bàsic que regeix en tot actemèdic, la confiança en la relació met-ge-pacient i el respecte personal quees deuen entre ells.L’origen d’aquesta violència proce-deix de nombrosos factors i aconse-guir arribar a unes mesures de pre-venció i neutralització eficaces és degran complexitat, el que obliga lesadministracions i institucions ambresponsabilitat en l’àmbit sanitari aimplicar-se en la resolució del proble-ma a través d’un esforç coordinat iintegrat que afectarà almenys el met-ge, el COMB, el centre de treball i elmateix pacient.Conscients d’aquesta situació, ja aprincipis del 2003 el COMB va adop-tar una sèrie de mesures que servei-xen d’emparament, assessoramentjurídic o simplement consell als seuscol·legiats, víctimes d’aquesta pro-blemàtica, com ara l’elaboració d’unmanual per prevenir i gestionar elscasos de violència en l’exercici de laprofessió, la contractació d’una pòlis-sa de defensa jurídica per als metgesagredits, un programa de suport a lesvíctimes o el compromís institucionalde difondre una nova cultura de ladignitat i seguretat dels metges en laprestació d’un acte mèdic.Seguint en aquesta línea el passat 8de juliol de 2010, la Junta de Governdel COMB va aprovar la creació de laUnitat Integral de la Violència contra

el Metge (UIVCM) que serà l’òrganespecialitzat per a tots els assumptesrelacionats amb l’esmentada matèriai mantindrà una estreta relació ambl’Administració sanitària, els cossosde seguretat autonòmics, la Fiscalia iels diferents centres de treball com aresponsables que són de posar lesmesures preventives i de vigilànciaexigibles per a la protecció i la segure-tat dels seus empleats.Les funcions de la UIVCM seran d’as-sessorament i suport personal, jurí-dic i de seguretat al metge víctima, derelació i coordinació amb els centresde treball, d’anàlisi dels incidents, deles situacions de risc i de l’evoluciódel problema. És a dir, l’elaboració demesures preventives. Així mateix, laUnitat es relacionarà amb tots elsàmbits i interlocutors que permetindesenvolupar els seus objectius i, fi-nalment, impulsarà i participarà enl’elaboració d’informes i publicacionsper afrontar el problema de la violèn-cia contra els metges.Així mateix, s’integrarà dins d’aques-ta unitat l’Observatori de la Violènciacontra el Metge.

Josep Arimany,director de l’Àrea de Praxi del COMB



FinestretaÚnica

Accés públic per viaelectrònica al registre decol·legiatsi al registre de societats professionals

Amb l’aprovació del’anomenada Llei Òmnibus,s’implementarà al web delCOMB la Finestreta Única,

on, a més de facilitardiversos tràmits i serveis

on line per als col·legiats,oferirà també a la poblacióen general l’accés públic i

electrònic al registre decol·legiats i de societats

professionals. Per això, calque mantingueu

actualitzades les vostresdades.

La recent modificació de la nor-mativa sobre prestació de Ser-veis Professionals i Col·legis Pro-

fessionals ha incidit especialment enel reforçament de la defensa dels dretsdels usuaris i consumidors, i ha incor-porat diverses novetats, entre lesquals volem destacar l’impuls de lavia electrònica per a la comunicació ila relació amb el col·legi professional.Aquesta manera de relacionar-se, ja si-gui amb voluntat merament informati-va, ja sigui per a la gestió de diferentstràmits, no és nova per al nostre Col·legi,ja que, des de fa temps, els col·legiats icol·legiades heu pogut accedir per viaelectrònica a la informació i a algunstràmits a través del web del COMB.Ara el legislador vol emfatitzar aquestmitjà i estableix l’obligació per alscol·legis professionals de facilitar a lapoblació en general i als col·legiats icol·legiades, a través d’una Finestre-ta Única Electrònica, l’accés públic igratuït al Registre de col·legiats, tam-bé per via electrònica. En aquest Re-gistre d’accés obert consten les se-güents dades: nom, número de col-legiat, situació d’exercent o no exer-cent, títol/s d’especialista registratsi el domicili declarat per cada col·le-giat d’accés o visibilitat pública, queinclou, si així ho teniu declarat, el

número de telèfon, fax i adreça decorreu electrònic. Aquest accés pú-blic també s’oferirà respecte del Re-gistre de Societats Professionals.El Col·legi ha previst implementar lesproperes setmanes la finestreta úni-ca, que trobareu de manera destaca-da al web institucional www.comb.cat,i en la qual s’oferirà, entre d’altrescontinguts, l’accés públic electrònic aaquests registres.Per això, com us vàrem comunicardurant el mes de juliol a través dediferents mitjans, us reiterem que ésaconsellable que els col·legiats revi-seu, i actualitzeu, si escau, les vos-tres dades, especialment pel que fa al’adreça professional o del lloc detreball, ja que és recomanable quel’adreça que tingueu designada coma pública o visible sigui la vostra adre-ça professional, sens perjudici demantenir una adreça particular no vi-sible de comunicació amb el Col·legi,que pot coincidir o no amb la designa-da com a professional o pública.Les dades declarades per cadascú,les trobareu al directori electrònic demetges al web. Si les voleu modificar,podeu fer-ho:1. Per correu electrònic dirigit [email protected], identificant-sei indicant la dada o dades que es

volen modificar. El correu electrònicha de ser enviat des de l’adreça elec-trònica en què es rep aquesta comu-nicació o des de l’adreça que es tinguiregistrada en el Col·legi.2. Per fax, al núm. 935 678 899, iden-tificant-se, indicant la dada o dadesque es volen modificar, i sempre sig-nat pel col·legiat/da interessat.3. Per correu postal, dirigint un escrital COMB, Passeig Bonanova, 47,08017 Barcelona; identificant-se, in-dicant la dada o dades que es volenmodificar, i sempre signat pel col·le-giat/da interessat.4. Personalment, a les oficines delCOMB a Barcelona, o a qualsevol de-legació comarcal.El Registre del Col·legi és dinàmic i,per tant, sempre sou a temps de mo-dificar les vostres dades. Us instemun cop més a tenir-les permanent-ment actualitzades, ja sigui si canvieul’adreça professional, obteniu un títold’especialista, o senzillament perquèheu canviat l’adreça electrònica.Un Registre col·legial actualitzat ensbeneficia a tots.

Junta de Govern del COMB

Podeu consultar la normativa aplica-ble a www.comb.cat/cat/juridics/home.htm



FinestretaÚnica

Finestreta Única: més tràmitsi serveis on line en la novaplataforma del COMB

La Finestreta Única serà laplataforma electrònica de

comunicació i intermediacióentre col·legiats i

col·legiades i el Col·legi, itambé una eina per als

consumidors i usuaris pertrobar la informació que s’hiofereix. La Finestreta Única

no serà un substitut delsactuals canals presencials,sinó una via alternativa, de

present i de futur, que volprocurar la màxima

facilitat, interoperatibilitat itransparència per als

col·legiats i també per alsusuaris, i ser alhora un pasendavant en la voluntat de

mantenir i defensar lesnostres competències en

un context derecentralització i

menysteniment de lescompetències col·legials.

Recentment, per reforçar els prin-cipis rectors europeus de lli-bertat d’establiment i de lliure

prestació de serveis, alhora que facili-tar la màxima informació per als ciuta-dans i per als mateixos prestadors, s’hamodificat la normativa en matèria deprestació de serveis simplificant els pro-cediments, tant per a l’accés a l’activi-tat com per a la prestació dels serveis.Aquests canvis s’han reflectit en lalegislació pròpia dels col·legis pro-fessionals en dos aspectes: primer,es defineix com un nou fi essencialdels col·legis la protecció dels inte-ressos dels consumidors i usuaris delsserveis dels seus col·legiats i, segon,s’obliga els col·legis professionals atenir una finestreta única electrònicaa través de la qual, de manera gratu-ïta i telemàtica, els professionals i lapoblació en general puguin accedir ala informació i als tràmits relacionatsamb la professió. Un tercer aspectereflectit en la legislació espanyola decol·legis professionals, no contem-plat en la normativa comunitària, haestat la incorporació en alguns puntsde normes d’abast recentralitzador id’invasió competencial, que no po-dem avalar, i que contestem, amb la

immediata implantació de la Finestre-ta Única, amb la plena execució delque són les nostres competències.La finestreta única serà, doncs, des dela seva implantació a www.comb.cat,la plataforma electrònica de comunica-ció i intermediació per a tots els col·le-giats i col·legiades amb el Col·legi, itambé l’eina a l’abast dels consumi-dors i usuaris per fer els tràmits i trobarla informació que s’hi ofereix. Això novol dir que sigui un substitut dels ca-nals presencials habituals, sinó una viacomplementària o alternativa que volprocurar la màxima facilitat i transpa-rència per als col·legiats i usuaris.Perquè tingui una estructura senzilla,s’ha dividit en tres grans blocs dematèries: “Informació per als usuarisi consumidors”, “Tràmits col·legials,formularis i registre”, i “Altres serveiscol·legials i del Grup Med”.A través del primer bloc els usuaris iconsumidors podran accedir, entred’altra informació, a les dades públi-ques del Registre de col·legiats i delRegistre de societats professionals;les vies de reclamació i recursos encas de conflicte entre un usuari i uncol·legiat; o el contingut dels codisdeontològics, tot i que gran partd’aquesta informació es pot consul-tar a l’actual web institucional.El altres dos blocs són un compendi iuna ampliació dels tràmits o serveisque fins ara s’ofereixen on line als col-legiats i col·legiades, i que és la prime-ra part del projecte tecnològic del Col-legi de creació progressiva d’una plata-forma electrònica d’ampli abast, ple-nament interoperativa i que abraci elmés gran nombre possible de serveis.En definitiva, l’aposta del COMB desde fa anys pel mitjà Internet, per laidentificació digital, per la intercomu-nicació electrònica, fàcil i segura, endeterminats àmbits del nostre entornprofessional, són exemple d’una rea-litat que avui ja forma part de la nos-tra quotidianitat.



Jornada d’estiude la professió mèdica

Professionals de la sanitatvan debatre sobre “Com

gestionar la crisi ambresponsabilitat des del

sector sanitari” en el marcde la dotzena edició de la

Universitat d’Estiu RamonLlull a Puigcerdà,

organitzada pel Col·legi deMetges de Barcelona i laUniversitat Ramon Llull.

Miquel Vilardell, presidentdel COMB, assenyala en les

seves reflexions sobre lajornada que “tots

coincideixen que l’actualcrisi del sector sanitari

públic i privat no ésconjuntural sinó

estructural, és a dir, unacrisi profunda que pot

afectar elements bàsics delnostre sistema sanitari”.Vilardell va destacar que

“els professionalsdemanem exercir un altgrau d’autonomia en la

gestió clínica i, quan siguipossible i es donin les

condicions necessàries, enla gestió econòmica”.

A continuació, presentemuna descripció dels temes

tractats a la jornada ireproduïm les reflexionsdel president del COMB

sobre aquesta.Les ponències i

intervencions del debat espoden seguir a

www.combtv.cat.

Debat sobre “Com gestionar la responsabilitat des del sector s

La Universitat d’Estiu Ramon Llullde Puigcerdà d’aquest any dedi-cà el tema central al debat sobre

la situació econòmica actual i la pràc-tica mèdica. Els experts que van parti-cipar en la jornada van coincidir que,per tal de poder fer front a la crisi ambèxit, els metges han d’assumir el lide-ratge per potenciar l’autonomia degestió.Miquel Vilardell, en la seva interven-ció, va destacar que “tot el món con-sidera que la professió mèdica és elcentre del sistema i el metge ha depoder dialogar per fer bé el seu tre-ball”. Amb el president del COMB vanpresidir la jornada Sergi Corbella, di-rector de la Universitat Ramon Llull;Francesc Armengol, president de l’As-sociació Universitària de Cerdanya(AUCer), i Joan Planella, alcalde dePuigcerdà.La inauguració de la jornada va anar acàrrec de Jordi Boix i Enric Subirats,de l’Hospital de Puigcerdà; ÀngelMaurell, AUCer, i Ramon Pujol, vocaldel COMB, que van explicar el perquède la tria del tema i l’objectiu d’aquestdebat, que és veure com es podenaprofitar les oportunitats de la crisi.La primera taula rodona la va moderarJaume Aubia, president executiu delGrup Med, i va abordar “L’impacte dela crisi sobre les organitzacions sani-

tàries”, en la qual van participar NúriaMas, IESE; Roser Fernández, UnióCatalana d’Hospitals, i Manel Jovells,Fundació ALTHAIA.Pilar Arrizabalaga, secretària delCOMB, va moderar la taula sobre “Elpaper dels metges davant la crisi. Ei-nes de gestió”, on van presentar po-nències Albert Ledesma, EAP Vic;Manel del Castillo, Hospital Sant Joande Déu; Jaume Roigé, vocal del COMBi metge de l’Hospital Vall d’Hebron, iAntoni Gallego, secretari general deMetges de Catalunya.Nolasc Acarín, president de MutualMédica, i Lluís Lana, Mutual Mèdica,van tractar “El desastre econòmic, lacrisi demogràfica de l’envelliment i laprevisió social dels metges”.En la darrera taula rodona es va deba-tre sobre “Els valors de la professióen una societat en crisi. Pacients i



metges”, que va moderar Màrius Mor-lans, president de la Comissió de De-ontologia del COMB, i en la qual vanparticipar Carme Sabater, coordina-dora d’Usuaris de la Sanitat; JosepTerés, Comissió de Deontologia delCOMB; Dolors Forés, Societat Catala-na de Medicina Familiar i Comunità-ria, i Xavier de Balanzó, Hospital deMataró.La conferència de cloenda la va pre-sentar Jaume Padrós, vicepresidentdel COMB. Juan José López Burniol vaparlar sobre “La cruïlla d’Europa: va-lors en temps de crisi”.

1. D’esquerra a dreta: Sergi Corbella, directorUniversitat Ramon Llull; Francesc Armengol,

president AUCer; Joan Planella, alcalde dePuigcerdà, i Miquel Vilardell, president delCOMB. en la Jornada d’Estiu de la Professió

Mèdica.2. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en la

presentació del conferenciant Juan José LópezBurniol.

Reflexions sobre la jornada d’estiu de laprofessió mèdica de Puigcerdà

En la Jornada de Treball celebradael passat dia 16 de juliol, un grup

d’uns 80 companys vàrem tractar eltema següent: Com gestionar la crisiamb responsabilitat des del sectorsanitari.Tots coincideixen que l’actual crisidel sector sanitari públic i privat noés conjuntural sinó estructural, és adir, una crisi profunda que pot afec-tar elements bàsics del nostre siste-ma sanitari, i que també el consum ila despesa sanitària aniran creixentcada any per factors diversos relaci-onats amb els canvis demogràfics,les noves tecnologies, les noves mo-lècules, etc.Això fa que, per mantenir la qualitatactual del nostre sistema sanitari,siguin necessaris més recursos queavui són escassos o insuficients; pertant, calen reformes importants imoltes passen per una millora enl’eficiència. Aquí convé dir, en primerlloc, que els metges han donat i do-nen tot allò que són capaços de fer,amb molt d’esforç, però si els pressi-onem més correm el risc de la des-motivació i que manifestin el seudesencís. Tothom és coneixedor delsacrifici que han fet i del seu grau deresponsabilitat i que, en aquestsmoments, sobre ells no pot recauremés feina amb els mateixos recur-sos. Per això, cal escoltar la seva veu,asseure’s a dialogar amb ells direc-tament, per conèixer les seves ne-cessitats i per negociar directamentles seves condicions professionals ilaborals. Això vol dir un tracte directeamb les patronals de les diversesorganitzacions i, si cal, directamentamb les asseguradores. Hem de ferun esforç per encetar aquest diàlegdirecte i això no ha de preocupar alsaltres professionals sanitaris. No esva en contra de ningú ni es vol captipus de prebenda, simplement esvolen explicar directament els pro-blemes i les inquietuds i arribar apactes que afecten la pròpia organit-zació i les condicions de treball.Els professionals també volen trans-parència en tot, que els seus resultatses donin a conèixer i participar en la

presa de decisions que afecten la sevapràctica clínica. No volen defugir laseva responsabilitat, però demanenexercir un alt grau d’autonomia en lagestió clínica i, quan sigui possible, ies donin les condicions necessàries,en la gestió econòmica.Així mateix, s’han d’avaluar els diver-sos models de gestió per veure quinés el més eficient, el més gratificantper al professional i de més qualitatper al ciutadà, i després posar-los enmarxa. Aquests diversos models degestió s’han de desenvolupar tant enl’àmbit públic com en el concertat,donant més responsabilitat als pro-fessionals i fomentant la disminucióde la burocràcia de l’organització.Una altra reflexió que va sorgir aPuigcerdà va ser la importància demillorar la informació i la formacióals ciutadans, ja que permetrà queconeguin millor tots els circuits as-sistencials, totes les organitzacions,i quines passes ha de fer en cadamoment per evitar un ús que, devegades, no sempre és correcte permanca d’ informació.Els professionals no entrarem en lesformes de com augmentar els ingres-sos al nostre sistema de salut. Peròcal ser imaginatius i treballar per po-tenciar la recerca, la docència i lainnovació, buscant sinergies amb al-tres sectors econòmics, universitats,indústria, sector empresarial... Nos-altres hem de procurar disminuir elconsum de recursos i, per això, ac-ceptarem arribar a acords en totesaquelles mesures que evitin la varia-bilitat de la pràctica clínica i que si-guin avaluades per metges en elsmateixos centres i a través d’agènci-es d’avaluació.Finalment, es va comentar la impor-tància de fomentar el lideratge pro-fessional i cultivar els valors, tantpersonals com de les organitzacions.Cal augmentar el valor del professio-nalisme i, sobretot, cal potenciar laconfiança entre professionals, ciuta-dans, gestors i polítics.

Miquel Vilardell,president del COMB22 de juliol de 2010

1

2

crisi ambsanitari”



El COMB demana que esdesestimin les mesures del’ICS sobre les modificacionsde les guàrdies dels MIR

La Junta de Govern delCol·legi de Metges de

Barcelona es va posicionar,en un document publicat al

web col·legial comb.cat,sobre la circular de l’ICS

que regula modificacionsde l’Atenció Continuada

dels MIR de l’ICS (guàrdiesdels MIR)

GuàrdiesMIR

En relació amb la circular sobreles modificacions de les guàr-dies dels MIR (Atenció Continu-

ada dels MIR de l’ICS), la Junta deGovern del COMB, a proposta de laSecció MIR del COMB, fa les següentsconsideracions:1. El personal MIR, tot i la seva funcióeminentment formativa, és una peçaclau en la sostenibilitat en l’àmbit as-sistencial arreu del sistema sanitari. Siparlem de l’àmbit de les urgències, enalguns hospitals representa el 80%dels professionals mèdics en presèn-cia física. Una tasca que, tot i la curtatrajectòria professional i estar en pro-cés de formació, tant metges com soci-etat hem assumit que és de qualitat.2. El camí recorregut al llarg dels dar-rers anys en la dignificació de les con-dicions de treball no ha estat fàcil.Afortunadament, conceptes tan ele-mentals com la lliurança de l’endemàde la guàrdia, una remuneració cadavegada més adequada al nivell acadè-mic i la responsabilitat que s’assumeixi, finalment, la regulació mitjançantReial Decret de la Relació Laboral iFormativa han fet que ser metge enformació no sigui sinònim de precarie-tat. L’actual situació econòmica és fruitde molt diverses raons, però en la líniadel document de posició del COMB elsistema sanitari i els seus professio-nals són més aviat factors de conten-ció de la despesa. Més encara si par-lem dels MIR que, durant anys, entresou base i moltes guàrdies, no passa-ven dels 1.500 euros mensuals.

3. En l’aspecte formatiu, la funció mésimportant del MIR, la majoria delsdocuments, sinó tots, de les Comisio-nes Nacionales de Especialidades fanrecomanacions sobre el nombre deguàrdies orientatiu que es consideraadequat per assolir l’expertesa prò-pia d’un especialista que, en el futur,ha d’exercir en el nostre sistema o end’altres. La majoria recomanen entre4 i 7 guàrdies al mes.4. Els Departaments de RRHH sónconscients que, segons els convenis ila realitat de la demografia mèdica del’Estat, els centres sanitaris no dispo-sen de metges especialistes sufici-ents per cobrir les necessitats assis-tencials de l’atenció continuada. Peruna banda, hi ha l’envelliment delsnostres professionals que tenen eldret de no seguir fent guàrdies. Perl’altra banda, existeix la voluntat decompatibilitzar vida professional i vidafamiliar entre els metges joves. Aixòcomporta que moltes professionalsjoves amb fills optin per jornades re-duïdes i les metgesses gaudeixin delseu dret a les baixes per maternitat.La Directiva Europea i la Sentència deLuxemburg fan referència a unes con-dicions de treball dignes i fixa unslímits per al metge assalariat. Moltesvegades, els MIR sobrepassavenaquests límits per raons organitzati-ves dels serveis. Quan s’ha reivindi-cat des del col·lectiu MIR l’aplicaciód’aquesta Directiva, aquesta deman-da no ha estat atesa. L’estalvi quesuposa el personal MIR oscil·la entreel 25 i el 50% de l’hora de guàrdia.Per tot el que acabem d’exposar, con-siderem que la utilització de les me-sures proposades pel Departamentde RRHH de l’ICS, i que podrien sercopiades per altres organitzacions,impliquen un evident retrocés en lescondicions laborals dels MIR.1. En el terreny econòmic donem ungran pas enrere que tant ha costat

assolir. Els MIR són professionals enun moment vital complex; sovint afron-ten l’emancipació o la construcció d’unprojecte familiar i aquestes limitaci-ons els poden perjudicar seriosament.2. Pel que fa a l’organització laboral,s’estan proposant combinacions es-tranyes en els horaris laborals, perreduir les hores pagades en conceptede jornada complementària. Entre d’al-tres, contempla passar l’horari de jor-nada ordinària a les tardes perquè leshores de guàrdia siguin les nocturnesi, posteriorment, no lliurar la guàrdia.3. El que considerem mes perillós ésen el terreny formatiu. Estem devalu-ant la formació dels nostres professi-onals del futur, contradient les reco-manacions de les Comisiones Nacio-nales i exposant-nos al risc de gene-rar professionals amb una experièn-cia insuficient en un entorn fonamen-tal pel que fa l’adquisició de compe-tències tan bàsiques com la presa dedecisions, gestió de la incertesa, cons-trucció del criteri clínic, en definitiva,una emancipació assistencial delsnostres professionals del futur.Són mesures que s’instauren clara-ment en el context conjuntural econò-mic que res tenen a veure amb laformació, el marc legal i el desenvolu-pament professional.La impossibilitat real de tirar enda-vant aquestes mesures és evident. Ésimpossible absorbir l’actual pressióassistencial amb un nombre de pro-fessionals molt menor.Des de la Junta de Govern i a peticióde la Secció MIR del COMB demanemque es desestimin les esmentadesmesures proposades pel departamentde RRHH de l’ICS i es treballi per con-solidar les condicions formatives, pro-fessionals i laborals que tants esfor-ços ha costat.

Junta de Govern del Col·legi deMetges de Barcelona

8 de juny de 2010



Tribunad’opinió

Josep Arimany,director de l’Àrea de Praxi

del COMB

Màrius Morlans,president de la Comissió de

Deontologia del COMB

Sobre la nova lleid’interrupció voluntària del’embaràs

Revista Española de Medicina Legal.2010; 36(2):49-50

El passat 5 de juliol de 2010 vaentrar en vigor la Llei Orgànica2/2010, de 3 de març, de salut

sexual i reproductiva i de la interrup-ció voluntària de l’embaràs (IVE).1 Pos-teriorment es va aprovar el Reial De-cret 825/2010, de 25 de juny, de des-envolupament parcial d’aquesta llei.2

En la llei actual, l’avortament s’haconvertit, de fet, en un dret de la dona,en què es consideren dos aspectesfonamentals: una llei de terminis enquè la dona pot procedir, lliurement isense supervisió de tercers, a la IVEen les primeres 14 setmanes de gesta-ció, amb tan sols dos requisits previs:que s’hagi informat la dona embaras-sada sobre els drets, les prestacions iles ajudes públiques de suport a lamaternitat i que hi hagi un períodeprevi de reflexió de 3 dies des de lainformació a la pràctica de la inter-venció i, en un segon supòsit, la donapot realitzar la IVE fins a la setmana22 per una causa mèdica, és a dir,sempre que hi hagi greu risc per a lavida o la salut de l’embarassada i aixíconsti en un dictamen emès, amb an-terioritat a la intervenció, per un met-ge especialista diferent del que prac-tiqui o dirigeixi la intervenció.També es determina en la llei la IVEquan es detecten anomalies fetals in-compatibles amb la vida i així consti enun dictamen emès, amb anterioritat ala intervenció, per un metge especia-lista diferent del que practiqui la inter-venció o quan es detecti en el fetus unamalaltia extremament greu i incurableen el moment del diagnòstic i així hoconfirmi el Comitè Clínic (article 15).El Reial Decret 825/2010 regula lesespecificitats de funcionament delComitè Clínic i es concedeix un termi-ni de 4 mesos per adaptar-se als nousrequisits. El Comitè Clínic es configu-ra com un òrgan col·legiat de caràcterconsultiu i està format per un equipmultidisciplinari integrat per dos met-ges especialistes en ginecologia i obs-

tetrícia o experts en el diagnòstic pre-natal i un pediatra.En cada comunitat autònoma hi hau-rà almenys un comitè clínic en un cen-tre de la xarxa sanitària pública. Ladesignació haurà de fer-se pública enels butlletins oficials de les respecti-ves comunitats autònomes.Una de les novetats de la llei i poste-rior Reial Decret és el procés d’infor-mació previ a la IVE. Es pretén amb lanova regulació reforçar la seguretatjurídica en la regulació de la IVE, prin-cipalment a través d’un procés d’in-formació previ, clar i objectiu. Així esgaranteix una informació prèvia alconsentiment en els supòsits previs-tos en la llei que inclogui informaciósobre les ajudes públiques i drets vin-culats a l’embaràs i a la maternitat.Aquesta informació es lliurarà perso-nalment a la gestant interessada aqualsevol centre sanitari públic o pri-vat acreditat per la pràctica de la IVE.Un dels temes més controvertits de lallei és el consentiment informat de lesdones de 16 o 17 anys. El Reial Decret825/2010 determina, en el seu article8.1, que la dona de 16 o 17 anys pres-tarà el seu consentiment acompanyatd’un document que acrediti el requi-sit d’informació previst en el seu apar-tat 4 de l’article 13 de la Llei Orgànica2/2010, de 3 de març: “En el cas de lesdones de 16 i 17 anys, el consentimentper a la IVE correspon exclusivamenta elles d’acord amb el règim generalaplicable a les dones majors d’edat.Almenys un dels representants legals,pare o mare, persones amb pàtria po-testat o tutors de les dones compre-ses en aquestes edats hauria de serinformat de la decisió de la dona.” Enels casos en què la dona al·legui cir-cumstàncies de conflicte greu –vio-lència intrafamiliar, amenaces, coac-cions, maltractaments, desarrelamento desemparament– el metge hauràd’apreciar per escrit i amb la signatu-ra de la dona que aquestes al·lega-



cions són fundades. Per això, podràsol·licitar informe psiquiàtric, psico-lògic o del professional de treball so-cial, però, en darrera instància, la de-cisió correspon al metge que hauràde practicar la interrupció de la gesta-ció, ja que la responsabilitat d’avalu-ar la capacitat natural dels pacientsper decidir, amb independència de laseva edat, és una competència pro-fessional mèdica reconeguda a l’arti-cle 9.3 de la Llei 41/2002 bàsica regu-ladora de l’autonomia del pacient i dedrets i obligacions en matèria d’infor-mació i documentació clínica3.Aquesta nova regulació que s’ha do-nat a la llei proporciona més segure-tat jurídica als facultatius per tal comratifica aquesta funció i els mitjans dequè es pot valer per determinar laveracitat de les al·legacions expres-sades per la menor.En tots els supòsits i amb caràcterprevi a la prestació del consentiment,s’haurà d’informar la dona en els ter-mes dels articles 4 i 10 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, i específi-cament sobre les conseqüències mè-diques, psicològiques i socials de con-tinuar amb l’embaràs o interrompre’l.3

Un altre dels apartats en què aquestallei pot crear controvèrsia als centressanitaris públics o concertats és elreconeixement, en el seu article 19.2,al dret d’objecció de consciència (OC)dels professionals sanitaris directa-ment implicats en la realització de laIVE. La naturalesa jurídica constituci-onal de l’OC prové d’un dret fonamen-tal que reconeix l’article 16 de la Cons-titució Espanyola (CE), l’apartat 16.1garanteix l’expressió de la llibertatideològica, religiosa i de culte a lespersones. Considerem que l’OC, al’àmbit sanitari, és la negativa, moti-vada en consciència, a prestar col·la-boració o realitzar una intervenció sa-nitària a la qual, per norma, s’estàobligat. La motivació en consciènciapot tenir raons religioses, però tambéraons ideològiques o morals. Ente-nem que, per la naturalesa íntima del’OC, aquesta tan sols es pot exercirindividualment, a més a més, és ne-cessari que el facultatiu que es vulguiacollir a aquest dret estigui obligat acomunicar-ho als responsables delcentre, que hauran de garantir la con-

fidencialitat i les mesures adequadesper no causar demora a l’assistènciani cap prejudici al pacient. L’OC delprofessional sanitari mai podrà serobjecte de discriminació professio-nal, laboral ni social del que l’exer-ceix. Avui en dia, al nostre país, noexisteix una regulació jurídica sobrela titularitat i responsabilitat del re-gistre dels professionals sanitaris ques’han acollit al dret d’OC en els termesque determina la llei d’IVE; en algu-nes comunitats autònomes ho tindràla mateixa Administració, i en altres,els mateixos Col·legis de Metges. Re-centment la Comunitat de Castella-laManxa ha regulat el procediment d’ob-jecció de consciència per als professi-onals sanitaris. També es regula enaquesta Ordre la creació d’un registrede professionals sanitaris objectorsde consciència a realitzar la IVE a Cas-tella-la Manxa.4 També algunscol·legis professionals, com el Col-legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB) han elaborat un document deposició sobre l’OC dels metges.Document de posició del COMB, so-bre l’objecció de consciència. Dispo-nible a http://www.comb.cat.La verificació i la validació de l’OC pre-senten les dificultats pròpies de la re-gulació d’un dret que es fonamenta enl’àmbit del privat. Un excés de zel benintencionat, com són els registres d’ob-jectors, pot tenir un efecte pervers enel col·lectiu així identificat. En absèn-cia d’una llei específica, pensem que laproximitat i el coneixement de les per-sones són un requisit necessari que escompleix als centres assistencials. Alnostre parer, aquest és l’àmbit ade-quat per a la resolució del possibledilema entre el deure d’assistència il’OC. Considerem que és més efectiuque siguin els mateixos centres sani-taris els que elaborin el llistat delsfacultatius que s’acullin a aquest dret,el que revertirà en una millor organit-zació dels serveis que practiquen l’IVE.Tenint en compte que en la majoriadels centres hospitalaris hi ha comitèsd’ètica assistencials, aquests podenajudar en l’elaboració de recomanaci-ons i orientacions sobre l’OC.En conclusió, la nova regulació legalde la IVE aporta una més gran segure-tat jurídica a les dones i als professio-

nals implicats, al mateix temps que,regulant la interrupció voluntària dinsuns terminis, ens homologa amb lalegislació europea. Per altra banda,amb l’exigència d’unes mesures deseguretat d’alt nivell, es garanteix laconfidencialitat de les dades perso-nals. Així mateix, es reconeix la majo-ria d’edat per practicar la IVE als 16anys, com en gairebé tots els supòsitsrelacionats amb la salut, encara queamb l’obligació d’informar-ne un delspares, si no hi ha objeccions. Final-ment, suposa la primera iniciativa enla legislació espanyola per regular l’OCdels professionals sanitaris. A faltad’un coneixement de la casuística id’una llei futura més específica, pen-sem que la prudència ha d’orientarles mesures destinades a garantir elseu exercici i fer-lo compatible amb eldeure dels centres públics d’atendrela sol·licitud d’IVE. Els col·legis demetges poden i han d’oferir-se com aàmbit de reflexió i deliberació delsdilemes i conflictes que no puguinresoldre’s als centres. Probablement,de l’anàlisi de la casuística es podendeduir les mesures que garanteixin eldret a l’OC sense prejudici dels quil’exerceixen ni dels seus pacients.

Article publicat a Revista Española deMedicina Legal. 2010; 36(2):49-50

Bibliografía1 Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salutsexual i reproductiva i de la interrupció vo-luntària de l’embaràs. BOE 55, de 4 demarç de 2010.2 Reial Decret 825/2010, de 25 de juny, dedesenvolupament parcial de la Llei Orgàni-ca de 2/2010, de 3 de març, de salut sexuali reproductiva i de la interrupció voluntàriade l’embaràs. BOE 155, de 26 de juny de2010.3 Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsicareguladora de l’autonomia del pacient i dedrets i obligacions en matèria d’informació idocumentació clínica. BOE 274, 15 de no-vembre de 2002.4 Ordre de 21/06/2010, de la Conselleria deSalut i Benestar Social, per la qual s’esta-bleix el procediment d’objecció de consci-ència a realitzar la interrupció voluntària del’embaràs [2010/10576]. Diari Oficial de Cas-tella i la Manxa 124. 30 de juny de 2010.

Es pot consultar més informació alweb col·legial a http://www.comb.cat/cat/juridics/novetats_embaras.pdf

La promulgació de la Llei Orgànica 2/2010 de 3 de març, de salut sexuali reproductiva i de la interrupció voluntària de la gestació, en el seuarticle 19.2, reconeix el dret a exercir l’objecció de consciència dels

professionals sanitaris directament implicats en la realització de la inter-rupció voluntària de la gestació. Al preàmbul II de l’esmentada llei es recullque el dret a l’objecció de consciència en l’anterior supòsit serà articulatamb un desenvolupament futur de la llei. Aquesta és la primera iniciativa ala legislació espanyola per regular l’objecció de consciència dels professi-onals sanitaris.La naturalesa jurídica constitucional de l’objecció de consciència dimanadel dret fonamental que reconeix l’article 16 de la Constitució Espanyola(CE); l’apartat 16.1 garanteix l’expressió de la llibertat ideològica, religiosai de culte de les persones. L’apartat 16.2 de la CE es refereix al fet que ningúpodrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences.Així, el dret a l’objecció de consciència pot ser exigit encara que no hi hagiuna regulació legal expressa, ja que aquest “forma part del contingut deldret fonamental a la llibertat ideològica i religiosa reconegut a l’art. 16.1CE”, essent directament aplicable en matèria de drets fonamentals, segonsla Sentència del Tribunal Constitucional 53/1985, sobre la Llei de despena-lització de l’avortament de 1983.El dret a la llibertat de pensament i la llibertat religiosa eximeixen el ciutadà,que al·lega conviccions morals i ideològiques personals, d’acomplir unservei o un acte que són obligatoris segons l’ordenament jurídic.Als centres assistencials de finançament públic es pot plantejar el dilemaentre dos drets, el dret a la protecció de la salut (art. 43 CE) i a rebre lesprestacions incloses en la cartera de serveis i el dret a la llibertat deconsciència dels professionals sanitaris (art. 16 CE).La Llei pretén dirimir aquest conflicte en el cas de la interrupció de lagestació, però amb la indeterminació pròpia i la dificultat de regular un dretque neix de les conviccions personals i, per tant, pertany a l’àmbit de laintimitat i la llibertat individual.El dret a l’objecció de consciència es justifica com l’exempció d’un deurelegal, entès com un dret a no veure’s obligat a realitzar certes activitatscontràries a les pròpies conviccions.Tanmateix, la simple invocació a la pròpia consciència no és suficient per aeximir dels deures professionals. En conseqüència, el simple recurs a lapròpia consciència no és suficient per a eludir el compliment de les normeslegals. Per això, es fa necessari definir un equilibri harmònic entre l’exigèn-cia de la norma objectiva i la consciència individual.L’objecció de consciència sanitària planteja un conflicte constitucional enl’àmbit de la interrupció voluntària de la gestació. D’una banda, la llibertatde consciència i el dret a no ser discriminat per raons ideològiques i, del’altra, el dret a la llibertat d’empresa (art 38 de la CE) en el seu vessantd’exercici responsable de la gestió i direcció del centre assistencial. Peraconseguir una concordança pràctica de tots els interessos constitucio-nals, el responsable del centre sanitari ha d’adaptar-se a la posició del’objector, oferint alternatives ocupacionals i mai discriminant per l’exercicidel dret a l’objecció de consciència.El Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunyareconeix el dret a l’objecció de consciència en la norma 6, que diu que capmetge no podrà ésser ni discriminat ni rebutjat quan, per fidelitat a la sevaconsciència, es negui a emprar o empri una determinada terapèutica o mitjàde diagnòstic.


POSICIÓ DELCOMBCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONA

15

Documents de

Sobre l’objeccióde consciència

És en aquest context que el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona fapúbliques aquestes consideracions.

L’objecció de consciència en l’àmbit sanitari és la negativa motiva-da en consciència a prestar col·laboració o realitzar una intervenciósanitària a la qual per norma s’està obligat. La motivació enconsciència pot procedir de raons religioses, però també pot tenirraons ideològiques o morals.

Els motius per no portar a terme la intervenció han de ser coherentsamb les conviccions ètiques, morals i ideològiques de qui fa l’ob-jecció. En aquest sentit, cal diferenciar l’objecció de consciència del’objecció per motius professionals, laborals o tècnics.

Per la naturalesa íntima de l’arrel de l’objecció, aquesta només espot exercir a títol individual.

No es pot utilitzar l’objecció de consciència per imposar un tracta-ment en contra de la voluntat del pacient, ja que suposaria lavulneració del dret a l’autonomia personal. L’objecció dels metgesés a actuar, a intervenir, per tant, suposa deixar de fer alguna cosa,que no és el mateix que voler imposar-la.

Els professionals que, de manera prudent i raonada, exerceixen elseu dret a rebutjar portar a terme una intervenció o acció terapèu-tica, perquè consideren que les limitacions imposades pel pacientrepresenten un risc no assumible, tampoc s’han d’acollir a l’objec-ció de consciència.

L’objecció, ho és a portar a la pràctica una intervenció concreta,per tant, és específica i previsible i ha de ser comunicada alsresponsables del centre, garantint la confidencialitat i amb ante-lació per no causar una demora en l’assistència, ni cap perjudicial pacient.

L’objecció no eximeix de cap manera del deure d’assistència en elprocés previ i posterior a la intervenció que és motiu de l’objecció.

L’objecció de consciència del professional sanitari mai podrà sermotiu de discriminació professional, laboral ni social de qui l’exer-ceix.

Els directius dels centres assistencials han de vetllar per fer com-patible l’assistència als ciutadans amb l’exercici de l’objecció deconsciència dels professionals sanitaris.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona s’ofereix com a instànciade mediació per dirimir, amb confidencialitat i respectant l’opiniódels Comitès d’Ètica Assistencial de cada centre, els possiblesconflictes derivats de l’exercici de l’objecció de consciència delsmetges. Amb aquesta finalitat es crea una comissió específica.

Juny de 2010

Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona


Posició del COMB

15

Documents de

Sobre l’objeccióde consciència

5

1

2

34

6

7

98

10



Activitatcol·legial

El Centre d’Estudis Col·legials presenta el Programa deFormació 2010-2011 en una jornada de debat

Taula rodona sobre“Els factors clau en larelació metge-pacient”

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

celebrar una taula rodonasobre “Els factors clau en larelació metge-pacient” amb

motiu de l’acte depresentació del Programa

de Formació 2010-2011 delCentre d’Estudis Col·legials

(CEC).En la segona part de l’acte,

Àlex Rovira, escriptor iconferenciant, pronuncià la

conferència “El valor de laconfiança”.

1. D’esquerra a dreta: Marc Soler, director adjuntcorporatiu del COMB; Albert Jovell, president del

Foro Español de los Pacientes i director de laUniversitat dels Pacients; Ramon Pujol, vocal de

la Junta del COMB; Àlex Rovira, escriptor iconferenciant, i Àlex Ramos, director del Centre

d’Estudis Col·legials del COMB.2. Àlex Rovira en la seva conferència.

3. Ramon Pujol lliura els diplomes als alumnesdels cursos del CEC 2009-2010.

1 2

3

La sala d’actes del COMB va aco-llir un debat sobre els factorsclau en la relació metge pacient.

Marc Soler, director adjunt corpora-tiu del COMB, va presentar l’acte iexposà les conclusions del debat.Ramon Pujol, vocal de la Junta deGovern del COMB, abordà el temades de “La perspectiva del metge”.En el debat van intervenir Albert Jo-vell, president del Foro Español delos Pacientes i director de la Universi-tat dels Pacients, qui va intervenirsobre “La perspectiva del pacient”, iÀlex Ramos, director del Centre d’Es-tudis Col·legials del COMB, que vaparlar sobre “La formació contínuadel metge i l’educació sanitària delpacient”.Marc Soler en la seva intervenció vadestacar que Miquel Vilardell, presi-den del COMB, en l’escrit de presen-tació del Programa de Formaciód’aquest curs anuncia que “la Juntade Govern del COMB vol impulsar l’ac-tivitat del CEC mitjançant, entre d’al-tres, les següents iniciatives: la crea-ció de la Comissió de Formació perdonar suport i impuls des de la Juntaa tot allò relacionat amb la FMC.Aquesta comissió està presidida perRamon Pujol i, a més, l’integren: Gus-tavo Andrés Tolchinsky, Roser Garcia,Lurdes Alonso, Adriana Bataller i el

director del CEC, Àlex Ramos”. Vilar-dell també va informar que “es volpromoure la descentralització del ser-vei del CEC a través de les delegaci-ons comarcals, tot començant a im-partir activitats formatives del propercurs docent 2010/2011 a les comar-ques que sigui possible i el volumd’alumnes ho permeti”.En detallar les novetats del Programade Formació, Àlex Ramos va dir “que amés de les novetats fruit de la renova-ció/innovació habitual del 10-15%anual de cursos nous, s’han creat duesàrees noves: una per a metges resi-dents MIR i l’altra per a delegacionscomarcals del COMB”.Un cop presentat el Programa de For-mació del CEC 2010-2011 es va fer ellliurament de diplomes del curs 2009-2010 i Àlex Rovira va parlar sobre “Elvalor de la confiança”.Es poden seguir les intervencions awww.combtv.cat.



Actualitatprofessional

La Junta de Govern del COMB es posiciona sobre laretallada aplicada als salaris dels metges

Ricard Gutiérrez, reelegit en el càrrec de vicepresident de l’OMC

El president del COMBdóna un missatge desuport als MIR enl’acte de comiat de lesdues primeresresidents de l’FHES

Miquel Vilardell, president delCOMB, va participar en una

sessió clínica a la Fundació Hos-pital de l’Esperit Sant (FHES) onva fer una conferència magistralsobre el professional mèdic avui.La jornada va servir per acomia-dar Blanca Batalla i Cristina Cana-les, primeres metgesses residentsde l’Hospital que finalitzen la sevaetapa formativa, iniciada l’any2005. Vilardell va donar un mis-satge de suport als metges MIR idestacà la importància de la for-mació com a base d’una bonapraxi.

En l’Assemblea General de l’Orga-nització Mèdica Col·legial (OMC),

celebrada el passat 10 de juliol, RicardGutiérrez, vicepresident del COMB,va ser reelegit en el càrrec de vicepre-sident de la Comissió Permanent del’OMC amb un ampli suport del 95 percent dels membres de l’Assemblea.Ricard Gutiérrez va obtenir 55 vots afavor; 6 en blanc; 2 nuls, i 3 abstenci-ons, sobre un electorat de 66 mem-bres.En la presa de possessió del seu càr-rec, Ricard Gutiérrez va voler desta-car “els alts índexs de participació,amb uns vots de confiança molt ele-vats”, malgrat que era l’únic candidatal càrrec. Gutiérrez ho va interpretarcom “un bon indicador del consensque hi ha en aquests moments a l’Or-ganització Mèdica Col·legial”.

En la seva intervenció, Gutiérrez vaassenyalar els reptes que s’hand’afrontar en el nou període, com són:

“La renovació del pacte entre la pro-fessió i la societat, incloent en aquestapartat aspectes com la col·legiacióobligatòria o la validació periòdicade la professió, i les Fundacions, ambespecial atenció a la Fundación Pa-tronato Príncipe de Asturias, la Fun-dación para la Formación OMC i laFundación Red de Colegios Solida-rios.”El vicepresident de l’OMC també vaenumerar altres reptes: “els metgesdel futur, amb la planificació de ne-cessitats dels metges, entre altresaspectes; les relacions internacionals,apartat en el qual s’haurien de priorit-zar les accions a emprendre, i, final-ment, les noves fonts de finançament,atès que de la independència econò-mica de la corporació se’n deriva laseva independència institucional”.

Davant la retallada aplicada als sa-laris dels metges que treballen

als centres sanitaris públics, concer-tats i altres sectors assistencials, vo-lem manifestar el següent:

1. El COMB ha pres posició des delprimer moment en què es van anun-ciar els acords del Govern espanyol ide la Generalitat, que comporten unimpacte salarial negatiu en els met-ges i altres professionals sanitarisde diferents sectors. En l’àmbit delConsell de la Professió Mèdica, elpresident del COMB, Miquel Vilar-dell, conjuntament amb el secretarigeneral de Metges de Catalunya,Antoni Gallego, ja varen manifestarla seva preocupació respecte d’això.Amb posterioritat, el mateix MiquelVilardell va expressar-se en idènticstermes en la reunió de treball que la

consellera de Salut, Marina Geli, vamantenir el proppassat 20 de maigamb el Plenari de la Junta de Governdel Col·legi.D’una manera més concreta, i sobreel mateix punt, la Junta de Govern vaaprovar el passat dia 3 de juny unDocument de Posició del Col·legi queva ser difós públicament i que estàpublicat al web col·legial. En la matei-xa línia, es va aprovar un nou Docu-ment de Posició específic de la situa-ció dels metges residents.

2. Els metges afectats que tinguindubtes o vulguin orientació sobrel’execució en cada cas de la retalladasalarial, rebran puntual suport i as-sessorament legal per part delCOMB.

La Junta de Govern del COMB2 de juliol de 2010



Assessoriajurídica

El COMB celebra una sessió informativasobre el nou procediment dereconeixement de títols de metgeespecialista extracomunitaris

1. Sala d’actes del COMB durant la sessióinformativa sobre el “Real Decreto 459/2010, de

16 d’abril”.2. D’esquerra a dreta: Olinda Ania, subdirectorad’Ordenació i Desenvolupament Professional de

l’IES; Mateu Huguet, director de l’IES; YamileCastiblanco, compromissària del COMB, i Bernat

Goula, advocat del COMB, en la sessióinformativa.

3. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en laclausura de la sessió.

La publicació, el passat mes de maig,del Reial Decret 459/2010, de 16 d’abril, pel qual es regulen les

condicions per al reconeixement d’efec-tes professionals a títols estrangersd’especialista en Ciències de la Salut,obtinguts en Estats no membres de laUE, ha provocat que un gran nombre decol·legiats amb formació especialitza-da estrangera no homologada hagindemanat informació a l’Assessoria Jurí-dica i a l’Àrea del Metge Jove del COMB.Per aquest motiu el COMB, amb la par-ticipació de l’Institut d’Estudis de laSalut (IES) de la Generalitat de Catalu-nya, i les patronals del sector, va orga-nitzar, el passat 9 de setembre, unasessió informativa adreçada al col·lectiude metges amb títol d’especialista ex-tracomunitari sense reconeixement ofi-cial a l’Estat espanyol a fi de donar

informació de caràcter general dels trà-mits que cal fer, explicar la interpretacióde determinats aspectes concrets de lanormativa i per informar de les mesuresper donar atenció als metges del COMBque necessitin orientació.La sessió, que va comptar amb ungran nombre d’assistents, va comen-çar amb la intervenció de Yamile Cas-tiblanco, compromissària del COMB.Tot seguit, Mateu Huguet, director del’Institut d’Estudis de la Salut; OlindaAnia, subdirectora d’Ordenació i Des-envolupament Professional de l’IES, iBernat Goula, advocat del COMB, vaninformar sobre les grans línies direc-tores de la nova normativa, així comd’alguns dels reptes que planteja laseva aplicació pràctica.Jaume Padrós, vicepresident primer delCOMB, va clausurar l’acte fent un re-

pàs del posicionament del COMB enrelació amb aquesta nova via de reco-neixement de títols de metge especia-lista extracomunitaris i recordant, almateix temps, la reivindicació delsmetges amb formació especialitzada(MESTO) realitzada al nostre país queno tenen reconeguda de manera ofici-al la seva formació i competènciad’obertura d’una nova via per al reco-neixement oficial de la seva formació.

Al web www.combtv.cat, es pot veurela sessió informativa íntegra.

1

3

2



Presentació delPrograma de

Protecció Social

Conferència de Jordi Pujol enuna jornada sobre “Protecciósocial, cohesió professional”

Jordi Pujol, expresident de laGeneralitat de Catalunya, va

pronunciar la conferència“Protecció social,

responsabilitat isostenibilitat” a la salad’actes del Col·legi de

Metges de Barcelona. Laconferència va ser la cloenda

d’una jornada de debatsobre protecció social i

cohesió professional que esva celebrar al COMB, i durantel transcurs de la qual es van

presentar les accions delPrograma de Protecció

Social del COMB per al 2010.Es pot seguir l’acte a

www.combtv.cat

Miquel Vilardell, president delCol·legi de Metges de Barce-lona (COMB), va presentar,

el passat juny, la conferència de JordiPujol indicant que “parlar de respon-sabilitat individual i de valors és moltimportant en una època de crisi eco-nòmica i de manca de valors”. Pujol,per la seva banda, va explicar que, pertal de fer avenços i preservar l’estatdel benestar, s’hauria de poder esta-blir “un gran diàleg i definir un noucontracte entre les institucions degovern, el món polític i la societatcivil, entre els que tenen feina i elsque no en tenen, entre els joves i elvells, entre el present i el futur” queimpliqui, segons Pujol, “assumpcióde responsabilitats”. L’expresident dela Generalitat ho va exemplaritzar eniniciatives com la del Col·legi de Met-ges de Barcelona, que ha endegat elPrograma de Protecció Social.Jaume Padrós, vicepresident primerdel COMB, va presentar la jornada“Protecció social, cohesió professio-nal” tot explicant que “el Programade Protecció Social del COMB va seruna iniciativa pionera” que dóna “res-postes modernes des d’una perspec-tiva integral” a les necessitats socialsi personals dels col·lectius “menysafavorits” de la professió mèdica.Seguidament, va tenir lloc un debaton van participar Adriana Bataller,

presidenta de la Secció MIR del COMBi membre de la Junta de Govern; JosepRamírez, director-gerent de la Funda-ció Institut Guttmann; Carme Martín,vocal de la Secció de Metges Jubilatsdel COMB, i Antoni Salvà, director del’Institut Català de l’Envelliment.Lurdes Alonso, vicesecretària delCOMB, va moderar el col·loqui.Antoni Calvo, director del Programade Protecció Social (PPS) del Col·legide Metges de Barcelona, va presentarles accions del PPS per al 2010, unprograma que està a disposició detots els metges col·legiats i tambédels seus familiars més propers. Lesprioritats del PPS són l’atenció a lasituació de dependència, la concilia-ció de la vida personal, familiar i pro-fessional, com també situacions rela-cionades amb la jubilació, entred’altres.

1

4

3

2

1. Josep Ramírez, director-gerent de la FundacióInstitut Guttmann; Antoni Salvà, director de

l’Institut Català de l’Envelliment; Lurdes Alonso,vicesecretària del COMB; Carme Martín, vocal dela Secció Col·legial de Metges Jubilats, i AdrianaBataller, presidenta de la Secció Col·legial MIR i

vocal de la Junta de Govern del COMB, en el debatsobre protecció social i cohesió professional.

2. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat deCatalunya, en la seva conferència.

3. Miquel Vilardell, president del COMB, en lapresentació de la conferència.

4. Jaume Padrós, vicepresident del COMB, en lapresentació de la jornada.



Debatsal COMB

Debat sobre “La reformasanitària d’Obama”,en la sessió inaugural del cicle “Debats al COMB”

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

invitar diversos experts aparticipar en un debat

sobre “La reforma sanitàriad’Obama” en el primer acte

del nou cicle de debatsadreçat al sector sanitari.

El propòsit d’aquestasessió és entendre el canvi

de paradigma a la sanitatdels EUA, l’impacte sobre

els metges i la resposta dela societat nord-americana.

Es pot seguir el debatcomplet a: www.combtv.cat

1. Ima Tubella, catedràtica de Teoria de laComunicació i rectora de la UOC; Jaume Padrós,

vicepresident del COMB; Miquel Vilardell,president del COMB, i Pere Ibern, professor

associat al Departament d’Economia i Empresade la UPF i membre del CRES, en el debat sobre

la reforma sanitària d’Obama.2. Jaume Aubia, president executiu del Grup

MED; Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, iGustavo Andrés Tolchinsky, vocal del COMB, en

un moment del debat.3. Antoni Bassas, corresponsal de TV3 als Estats

Units, en la seva intervenció pervideoconferència.

4. Xavier Pi-Sunyer, professor de Medicina de laUniversitat de Columbia, College of Physicians

and Surgeons, en la seva intervenció pervideoconferència.

La sessió de debats sobre la re-forma sanitària promoguda pelpresident dels EUA, Barack Oba-

ma, i aprovada recentment pel Congrési el Senat, va ser presentada per MiquelVilardell, president del COMB, i mode-rada per Jaume Padrós, vicepresidentprimer del COMB. Pere Ibern, professorassociat al Departament d’Economia iEmpresa de la Universitat Pompeu Fa-bra i membre del Centre de Recerca enEconomia i Salut (CRES), va obrir eldebat en el qual també van participarper videoconferència des dels EUAAntoni Bassas, corresponsal de TV3 alsEstats Units, i Xavier Pi-Sunyer, profes-sor de Medicina de la Universitat deColumbia, College of Physicians andSurgeons. Finalment va intervenir ImmaTubella, catedràtica de Teoria de la Co-municació i rectora de la UniversitatOberta de Catalunya.Vilardell va ressaltar que amb aquestacte “s’ha volgut obrir una mica lafinestra cap a un país referent en mol-tes coses com són en la innovació en

tecnologia i en la llibertat, però encanvi no és capdavanter en el que ésl’atenció a la població en temes desalut i això aquí ens frapa una mica”.Vilardell també va destacar la iniciati-va de Jaume Padrós d’organitzar undebat amb la complicació tècnica quepart dels ponents hi participin per vi-deoconferència i va dir que “amb l’èxitd’aquesta fórmula s’obre un camí perutilitzar-la en temes com la participa-ció dels col·legiats de les delegacionscomarcals en la formació continuada”.Tot seguit, Pere Ibern va parlar sobreels trets essencials de la reformad’Obama; Antoni Bassas va fer la crò-nica del debat social i polític al voltantde la reforma; Xavier Pi-Sunyer vaincidir en l’opinió dels metges delsEstats Units, i Imma Tubella va expo-sar el perquè dels recels d’algunsnord-americans. El debat es va con-cloure en un torn de paraules en elqual els assistents van exposar lesseves opinions i van plantejar pre-guntes als ponents.

1

2

3

4



43 Col·legis Professionals deCatalunya signen un manifesten defensa de l’EstatutEls sotasignats es van adherir a la manifestació del10 de juliol

Activitatcol·legial

El Periódico, 4 de juliol de 2010. Miquel Vilardell, president del COMB; Jaume Padrós, vicepresident delCOMB, i Maria Pilar Arrizabalaga, secretària del COMB, van participar en la concentració que van fer

representants de la societat civil i del món de la política catalana al Fossar de les Moreres, el passat 3 dejuliol, per mostrar el seu suport a la manifestació convocada per al 10 de juliol en resposta a la sentència del

Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Els Col·legis Professionals sota-signats,

1. Manifestem el nostre suport a l’Es-tatut vigent, expressió de la voluntatdel poble de Catalunya a través delsseus representants al Parlament deCatalunya, a les Corts espanyoles iratificat a través de referèndum i, pertant, el nostre rebuig al fet que elTribunal Constitucional no respectiaquesta voluntat.2. Manifestem la nostra preocupacióper les conseqüències que aquestasentència pot representar sobre lesaspiracions i necessitats del nostrepaís i dels seus ciutadans.3. Encoratgem el conjunt de la socie-tat civil a donar suport a totes aque-lles iniciatives que defensin l’autogo-vern i reclamem a totes les instituci-ons i a tots els partits polítics quevehiculin aquesta demanda des de lamàxima unitat d’acció i consens.4. En conseqüència, ens adherim a laconvocatòria de la manifestació, queha estat convocada per Òmnium Cul-tural, per al proper dissabte 10 dejuliol, en defensa de l’Estatut.

Col·legi Oficial de Metges de Barce-lona; Col·legi d’Enginyers Industrialsde Catalunya · Col·legi Oficial d’Ar-quitectes de Catalunya · Consell deCol·legis Farmacèutics de Catalunya ·Col·legi d’Economistes de Catalunya ·Consell de Col·legis d’Infermeres i In-fermers de Catalunya · Col·legi d’En-ginyers de Camins, Canals i Ports deCatalunya · Consell de Col·legis Vete-rinaris de Catalunya · Col·legi Oficiald’Odontòlegs i Estomatòlegs deCatalunya · Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona · Con-sell de Col·legis d’Aparelladors, Ar-quitectes Tècnics i Enginyers d’Edifi-cació de Catalunya · Col·legi Oficial deMetges de Tarragona · Col·legi d’Engi-

nyers Tècnics de Barcelona · Col·legiOficial de Metges de Lleida · Col·le-gi de Llicenciats de Catalunya · Col-legi Oficial d’Infermeria de Barcelona· Col·legi d’Aparelladors, ArquitectesTècnics i Enginyers d’Edificació deBarcelona · Col·legi Oficial de Metgesde Girona · Col·legi Oficial de Disse-nyadors d’Interiors i Decoradors deCatalunya · Col·legi Oficial de Podò-legs de Catalunya · Col·legi d’Engi-nyers Tècnics d’Obres Públiques deCatalunya · Col·legi Oficial d’Enginyersde Telecomunicació de Catalunya i del’Associació Catalana d’Enginyers deTelecomunicació · Col·legi Oficial deDoctors i Llicenciats en Filosofia i Lle-tres en Ciències de Catalunya · Col·le-gi Oficial d’Enginyers Tècnics de Mi-nes de Catalunya i Balears · Col·legiOficial d’Enginyers Agrònoms deCatalunya · Col·legi Oficial d’EnginyersTècnics Agrícoles i Perits Agrícoles deCatalunya · Col·legi de Pedagogs deCatalunya · Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Manresa · Col·legi

de Farmacèutics de Tarragona ·Col·legi de Doctors i Llicenciats enBelles Arts i Professors de Dibuix deCatalunya · Col·legi Oficial de Disse-nyadors d’Interiors i Decoradors deCatalunya. Demarcació de Barcelona· Col·legi Oficial d’Enginyeria en Infor-màtica de Catalunya · Col·legi Oficiald’Òptics Optometristes i ÒptiquesOptometristes de Catalunya · Col·legid’Aparelladors i Arquitectes Tècnics iEnginyers d’Edificació de les Terresde l’Ebre · Col·legi d’Ambientòlegs deCatalunya · Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Girona · Col·legiProfessional de Delineants Projectis-tes de Barcelona · Col·legi d’Educado-res i Educadors Socials de Catalunya· Col·legi Oficial de Veterinaris deLleida · Associació d’Enginyers Aero-nàutics a Catalunya · Col·legi Oficialde Titulats Mercantils i Empresarialsde Barcelona · Col·legi Oficial de Titu-lats Mercantils i Empresarials de Lleida· Col·legi dels Empresistes de Girona.

8 de juliol de 2010



Assessoriajurídica

Al mes de juny de 2010, ha entraten vigor la normativa que modifi-

ca el termini de conservació de lahistòria clínica, en la tramitació de laqual el COMB ha tingut una activaparticipació promovent la fixació deldia a partir del qual s’ha de comptarl’inici de l’obligació de conservacióde la història clínica i altres circums-tàncies relatives a la història clínica ila seva conservació, a les quals a con-tinuació ens referirem.La modificació del termini de conser-vació de la història clínica s’ha deconsiderar positiva, atès que posa fi ala incertesa que generava la regulacióanterior en relació amb la dificultat–en ocasions, impossibilitat– per co-nèixer el moment de la mort del paci-ent, que era la que determinava el diaque començava el còmput del terminide vint anys que es fixava per conser-var la història clínica.Amb la modificació introduïda, el ter-mini de conservació de la història clíni-ca es començarà a comptar des de ladata d’alta de cada procés assistenci-al, i la llei diferencia dos períodes deconservació en funció de la documen-tació clínica que cal conservar.Així, per una banda, s’estableix un perí-ode de conservació de la història clínicade 15 anys durant el qual s’haurà deconservar la següent documentació: a)fulls de consentiment informat, b) infor-mes d’alta, c) informes quirúrgics i elregistre de part, d) les dades relatives al’anestèsia, e) informes d’exploracionscomplementàries, f) informes de ne-cròpsia, i g) informes d’anatomia pato-lògica. I, d’altra banda, un període de 5anys per a la resta de documentacióque integra la història clínica.Si bé la història clínica, com el mateixpreàmbul de la llei recull, és un instru-ment destinat primordialment a ga-rantir una assistència adequada alspacients, no hem d’oblidar que la in-formació que conté és necessària per aaltres finalitats que també són pròpiesde la història clínica, com ara les epide-

Servei de tractament de lainformació i de dades

La “LOPD a cost zero”pot sortir molt cara

miològiques, de salut pública i de re-cerca o docència, d’inspecció, avalua-ció, acreditació, planificació sanitària ijudicials. Aquesta última troba un es-ment especial a la regulació donada al’article 12, en el sentit que s’estableixque als efectes judicials la documenta-ció clínica s’ha de conservar de confor-mitat amb la normativa vigent, el quedetermina la recomanació d’aquestacorporació perquè la història clínica esconservi íntegrament per un terminide 15 anys, sense distinció de docu-mentació, i això va a favor de l’eventu-al defensa judicial en què es puguiveure involucrat el metge, en la qual,per exemple, el full de curs clínic, nodeterminat com a document que cal-gui conservar durant 15 anys, pot serespecialment rellevant.La direcció dels centres sanitaris o elsprofessionals que exerceixen de ma-nera individual són els responsablesde conservar la història clínica en con-dicions que en garanteixin l’autentici-tat, la integritat i la confidencialitat, ide preservar i mantenir de maneracorrecta la informació assistencial queconté, independentment del suporten què es trobi, que no haurà de sernecessàriament l’original, si bé cal-drà tenir present que, en el procés detranslació des del suport original a unaltre suport, s’haurà de garantir lainalterabilitat, l’autenticitat i la per-durabilitat de la informació clínica i laseva confidencialitat. També caldràgarantir als pacients el mantenimentde l’accés a la història clínica, en elsupòsit de tancament de centres sa-nitaris o de cessament definitiu del’activitat professional individual.Una altra novetat de la nova regulacióés la creació d’una comissió tècnicaper establir els criteris i protocols so-bre custòdia, conservació, esporga-da, destrucció, accés, intercanvi dedades, així com els procediments detranslació relacionats amb la històriaclínica. Aquesta comissió tècnica cre-ada en el si del Departament de Salut,

comptarà, entre d’altres, amb la parti-cipació del nostre Col·legi.Finalment, cal tenir present que tantla conservació com el procés de trans-lació d’informació, o la destrucció il’organització de la seguretat dels fit-xers que contenen les dades clíni-ques dels pacients s’haurà de fer deconformitat amb la normativa regula-dora de la protecció de dades de ca-ràcter personal.El COMB, com sempre i a través de laseva Assessoria Jurídica, es posa adisposició dels metges per resoldrequalsevol dubte o consulta relativa ala història clínica o al seu tractamentde conformitat amb la normativa apli-cable en matèria de protecció de da-des.– Llei 16/2010, del 3 de juny, de modi-ficació de la Llei 21/2000, del 29 dedesembre, sobre els drets d’informa-ció concernent la salut i l’autonomiadel pacient, i la documentació clínica.(www.comb.cat)– Assessoria Jurídica 93 567 88 80– Servei de Protecció de Dades 93 56788 88 (ext. 1550)

El Servei de Tractament de laInformació i de Dades del

COMB ha detectat que, al mercatde serveis de consultoria per a laimplantació de la normativa deprotecció de dades, proliferenofertes que asseguren que, fentús dels fons de formació de laFundació Tripartita, es poden con-tractar els seus serveis amb uncost zero o altament bonificat.La Fundació Tripartita és una en-titat creada per l’AdministracióGeneral de l’Estat a través delServicio Público de Empleo i elsprincipals agents socials per a lapromoció de la formació professi-onal a empreses i treballadors de

Nova regulació de conservació de la Història Clínica



l’Estat espanyol i la millora de laseva capacitació professional ipersonal. Amb aquesta finalitat,gestiona ajuts a empreses per ala formació dels treballadors.Aquests ajuts tenen com a objec-tiu la realització d’accions forma-tives adreçades als treballadors ique, en cap cas, poden fer-se ser-vir per al pagament de serveis d’im-plantació, auditoria i assessora-ment jurídic en matèria de protec-ció de dades, tal i com informa lamateixa Fundació Tripartita a laseva plana web en un comunicatde data 14 d’abril de 2010 i quepodeu consultar al vincle adjunt:http://www.fundaciontripartita.org/Cal saber que l’ús dels ajuts enmatèria de formació de la Funda-ció Tripartita obliga els beneficia-ris a conservar els documentsacreditatius dels costos derivatsde les accions formatives per afutures justificacions i queaquests documents han d’estarefectivament identificats en lacomptabilitat de l’empresa.L’aplicació indeguda o fraudulen-ta dels ajuts o la manca d’acredi-tació documental d’aquests potdeterminar que siguin reclamatsadministrativament mitjançantactes de liquidació de la Inspec-ció de Treball i de la SeguretatSocial, amb la imposició de lessancions que, si escau, corres-ponguin.És per tant especialment impor-tant escollir el proveïdor dels ser-veis d’auditoria en matèria de pro-tecció de dades prioritzant la con-fiança en la qualitat del servei idesconfiant de les ofertes quecomportin un cost zero.Si necessiteu mes informació,podeu adreçar-vos al Servei deTractament de la Informació i deDades del COMB, Sra. Mireia Mir935 678 888 o bé a l’adreç[email protected].

Assessoria Jurídica del COMB

Assessoriajurídica

Modificacio de l’Impostde Successions iDonacions: una milloraefectiva?

Molt s’ha parlat de l’Impost deSuccessions i Donacions i de la

seva revisió i modificació. Finalment,publicat el text (Llei 19/2010, del 7 dejuny, de Regulació de l’Impost sobreSuccessions i Donacions, DOGC 5648,d’11 de juny de 2010), podem traslla-dar-vos-en unes consideracions.Primerament, de la norma es desprènque, fonamentalment, és un recull deles disposicions dictades fins ara enmatèria d’impost de successions,ampliant i concretant alguns supòsitsd’estalvi fiscal.Introdueix, però, alguna reducció ori-entada bàsicament a afavorir l’em-prenedoria entre els joves, el mante-niment de l’activitat empresarial i al-guns criteris de correcció de situaci-ons de difícil encaix per l’excés dequotes per als patrimonis petits, aixícom per a patrimonis de personesgrans o discapacitades.Dels supòsits que recull la Llei usdestaquem:····· Increment dels mínims exempts.Recull les modificacions incloses a laLlei de mesures fiscals i financeresdel 2010, on s’incrementen les reduc-cions personals en les adquisicionsper causa de mort, per raó del paren-tiu amb el causant aplicables a la baseimposable depenent de la relació delparentiu de la persona que rep l’he-rència, la data de defunció, i de l’apli-cació o no d’un conjunt de reduccionsi exempcions objectives segons optiel contribuent.

····· A partir de l’1 de gener de 2010 s’hansuprimit els coeficients multiplicadorsper patrimoni preexistent que incre-mentaven encara més la quantitat fi-nal que calia pagar en alguns supò-sits i ara només resten els dels grupsde parentiu.····· Nova reducció del 95% en les dona-cions de diners per constituir o adqui-sició de la primera empresa als des-cendents (fills o néts) que no siguinmajors de 40 anys i amb un patrimonino superior a 300.000 euros, per a laconstitució o adquisició de la primeraempresa o un negoci professional oper adquirir participacions en enti-tats amb domicili social i fiscal aCatalunya.····· La reducció del 95% en les adquisici-ons per causa de mort de béns i dretsafectes d’activitat econòmica i en lesdonacions d’un negoci empresarial oprofessional entre vius a favor delcònjuge, dels descendents, dels as-cendents o dels col·laterals fins altercer grau del donant, tant per con-sanguinitat o adopció com per afini-tat, s’amplia també a les personesque sense relació de parentiu hagintingut una relació laboral o professio-nal sempre que es compleixin els re-quisits previstos.····· Nova reducció per a l’adquisició del’habitatge habitual. El cònjuge, elsfills o parents col·laterals que heretinl’habitatge habitual del difunt podrangaudir de la reducció del 95% encaraque se’l venguin abans de cinc anys,sempre que destinin els recursos ob-tinguts a adquirir el seu propi habitat-ge o a amortitzar el préstec hipotecaridel seu habitatge habitual. La subro-gació s’ha de produir en el termini desis mesos a complir a partir de la datade transmissió de l’habitatge del cau-sant.····· Nova reducció en les adquisicionsper causa de mort per a persones desetanta-cinc anys o més. A partir del’1 de gener de 2010 s’introdueix pera aquestes una reducció de 275.000euros en les adquisicions per causade mort incompatible amb la reduc-



ció per a les persones discapacita-des.····· Nova reducció per les aportacions alpatrimoni protegit de les personesdiscapacitades. Sempre que les apor-tacions compleixin els requisits quedetermina la Llei de l’Estat 41/2003,del 18 de novembre, de protecció pa-trimonial de les persones amb disca-pacitat i de modificació del Codi Civil,de la Llei d’Enjudiciament Civil i de lanormativa tributària amb aquesta fi-nalitat.····· Ampliació del límit en la reducció perals beneficiaris d’assegurances devida des de l’1 de gener de 2010, quepassa de 9.380 euros a 25.000 euros.····· Millora de les reduccions per a lespersones discapacitades.D’altra banda, us informem que elpassat 31 de maig es va publicar elDecret Llei 3/2010, de mesures ur-gents de contenció de despesa i, enmatèria fiscal per a la reducció deldèficit públic, introduïa uns nous ti-pus de gravamen aplicables tant ales transmissions patrimonials one-roses com als actes jurídics docu-mentats.A partir de l’1 de juliol de 2010 lestransmissions d’immobles i constitu-ció i cessió de drets reals sobre bénsimmobles, llevat dels drets reals degarantia, tributaran al 8% (7% en elcas que es tracti d’habitatges de pro-tecció oficial) i els actes jurídics docu-mentats tributaran a l’1,2%.Per ampliar la informació o per a qual-sevol dubte en relació amb la vostraquota de l’impost, podeu adreçar-vospersonalment a la seu del COMB, alPasseig Bonanova, 47, 5a. planta,Mediconsulting Jurídic (Cristina Re-dondo) o bé al telèfon 93.567.88.80.També ens podeu escriure a l’adreçaelectrònica [email protected].

Assessoriajurídica

RECULL DE LEGISLACIÓ (juny-setembre 2010)Novetats legislatives sanitàries seleccionades perl’Assessoria Jurídica del COMB

Legislació

23/09/2010 DOGC Llistes definitives procés selectiu per proveir 62 places metge/essaavaluador/a (núm. registre conv. 195). Resolució GAP/3012/2010, de17 de setembre.

23/09/2010 BOE Llistes provisionals del procés d’ingrés al Cos Nacional de MetgesForenses (accés lliure). Ordre JUS/2453/2010, de 14 de setembre.

22/09/2010 BOE MIR: Convocatòria 2011. Data de l’exercici: 29 de gener de 2011.

16/09/2010 BOE Conjunt mínim de dades dels informes clínics en el SNS. Reial Decret1093/2010, de 3 de setembre.

15/09/2010 DOGC Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat. ResolucióVCP/2899/2010, de 7 de juliol.

14/09/2010 BOE Formularis pels controls de dopatge. Resolució de 14 de juliol de 2010.

02/09/2010 DOGC Procediment integració condició de personal estatutari ICS delpersonal sanitari del D. Justícia adscrit als serveis sanitarispenitenciaris i justícia juvenil. Decret 113/2010, de 31 d’agost.

16/07/2010 DOGC Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària coberturapública a càrrec del SCS.

12/07/2010 BOE Resolució de 29 de juny de 2010, sobre modificació del barem devaloració de la situació de dependència establert al Reial Decret 504/2007, de 20 d’abril.

08/07/2010 DOGC Sistema de notificació de malalties de declaració obligatòria i brotsepidèmics al DS. Decret 67/2010, de 25 de maig.

08/07/2010 DOGC Facultatius del comitè clínic Llei salut sexual i reproductiva id’interrupció voluntària embaràs. Resolució SLT/2260/2010, de 5 dejuliol.

05/07/2010 DOGC Conveni col·lectiu de treball empresa pública Sistema d’EmergènciesMèdiques, SA (anys 2008-2010). Resolució TRE/2196/2010, de 12 demaig.

28/06/2010 BOE Reial Decret 831/2010, de 25 de juny, de garantia de la qualitatassistencial de la prestació a la interrupció voluntària del embaràs.

28/06/2010 BOE Reial Decret 825/2010, de 25 de juny, de desenvolupament parcial dela Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva iinterrupció voluntària del embaràs.

28/06/2010 BOE Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infànciai adolescència.

29/06/2010 DOGC Es modifica la denominació de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia iRecerca Mèdiques.

17/06/2010 BOE Mesures urgents per a la reforma del mercat de treball. Reial Decret-Llei 10/2010, de 16 de juny.

15/06/2010 DOGC Es convalida el Decret Llei 3/2010, del 29 de maig, de mesures urgentsde contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció deldèficit públic. Resolució 726/VIII, de 9 de juny de 2010.

10/06/2010 DOGC Llei 16/2010, del 3 de juny, de modificació de la Llei 21/2000, del 29 dedesembre, sobre drets informació concernent la salut i l’autonomia delpacient, i la documentació clínica.

07/06/2010 BOE Actualització Annex VI del Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre,que estableix la cartera de serveis comuns del SNS. Ordre SAS/1466/2010, de 28 de maig.

01/06/2010 Altres El Govern aprova un nou paquet de mesures per reduir el dèficit de laGeneralitat en 1.670 milions el 2010. Acord de Govern.

Temes d’actualitat

Nova regulació de conservació de la Història Clínica. (17/09/2010)

La “LOPD a cost zero” pot sortir molt cara. (17/09/2010)

Interrupció voluntària de l’embaràs. Contingut de la Llei. (09/07/2010)

Registre de Col·legiats/des d’accés públic per via electrònica. Normativa aplicable. (14/07/2010)



Novè aniversari d’Ulls delmón a la Fundació TàpiesEl Col·legi de Metges dóna suport als projectes decooperació de la FundacióLa Junta de Govern del

COMB publica una nota alweb col·legial sobrel’assassinat de vuitmetges cooperantseuropeus a l’Afganistan almes d’agost

El Col·legi Oficial de Metges deBarcelona, arran de l’assassi-

nat el passat 6 d’agost de vuitmetges cooperants europeus i delseu personal auxiliar a la provín-cia de Badajshan de l’Afganistan,pertanyents a l’ONG Internatio-nal Assistance Mission amb seu aSuïssa, manifesta la seva mésenèrgica condemna a aquest fet.Els equips mèdics internacionalsd’aquesta organització amb pre-sència a la zona des de 1966, ambla qual col·laboraven els mem-bres del Campament Oftalmolò-gic del Nuristan, donava atencióespecialitzada als més desfavo-rits i havia atès altruísticamentmilers d’afganesos.Tanmateix, el Col·legi de Metgesde Barcelona defensa el dret uni-versal a la salut basat en els dretshumans i, en especial, en els prin-cipis de justícia, igualtat, solidari-tat i fraternitat entre els pobles delmón, que formen part dels valors il’essència de la professió mèdica.

La Junta de Govern del COMB14 de setembre de 2010

Metges Sense Fronteres i el COMB signen un convenimarc de col·laboració

Àrea decooperació

Rafael Ribó, president de la Fundació Ulls del món; Núria Ramon, directora general del la Fundació Ulls delmón; Borja Corcóstegui, vicepresident de la Fundació Ulls del món, i Rebeca Atienza, oftalmòloga voluntària,

en l’acte del novè aniversari a la Fundació Antoni Tàpies.

D’esquerra a dreta: Miquel Vilardell, presidentdel COMB; Jaume Roigé, vocal de la Junta del

COMB; Berenguer Camps, cap del Gabinetd’Estudis Col·legials; Paula Farias, presidenta de

MSF-E, i Rafael Carrascosa, responsable deCol·laboracions Estratègiques de MSF, en l’acte

de signatura del conveni.

La Fundació Ulls del món va cele-brar el dia 15 de juliol el seu novè

aniversari a la Fundació Antoni Tàpi-es, una jornada que l’entitat celebraanualment per tal d’agrair el suportrebut per les persones que fan possi-ble els seus projectes de cooperacióen benefici de la salut ocular delshabitants dels països més pobres.L’acte va comptar amb més d’un cen-tenar d’assistents vinculats a l’àmbitde la salut i la cooperació i sensiblesa la precària situació oftalmològicaque es viu en aquests territoris, entreels quals hi havia el doctor Xavier de

las Cuevas com a representant delCol·legi Oficial de Metges de Barce-lona. L’activitat va constar d’una visi-ta guiada a la col·lecció d’Antoni Tàpi-es, artista vinculat amb Ulls del món ique ha donat a l’entitat una obra pic-tòrica i litografies del seu treball Obrimels ulls al món.La jornada es va tancar amb els parla-ments a càrrec de Rafael Ribó, BorjaCorcóstegui i Núria Ramon, president,vicepresident i directora general de laFundació Ulls del món, respectiva-ment; així com de l’oftalmòloga vo-luntària Rebeca Atienza.

Metges Sense Fronteres-España(MSF) i el Col·legi de Metges de

Barcelona (COMB) i el seu grup d’em-preses van signar, el passat 20 de se-tembre, un acord per establir eines isistemes comuns de treball que perme-tin ajudar a ambdues parts a l’acompli-ment dels seus respectius objectius.

28

informació àrea econòmica juliol-octubre 2010

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 130

reptes del sector bancari i de caixesd’estalvi en el futur pròxim.

En primer lloc, l’evolució de la qualitatdel actius, és a dir, el control de lamorositat, que continuarà sent de vitalimportància.

En segon lloc, l’exposició del sector ala promoció immobiliària, al qual no esveu solució en el curt termini.

En tercer lloc, la reducció de la capa-citat del sector en conjunt, ensems al’increment de la grandària de les enti-tats.

I finalment, en quart lloc, la capacitatde les entitats bancàries per tal d’incre-mentar la seva base de capital i adequarles seves ràtios d’endeutament. Tot aixòsense oblidar la pròxima introducció enel marc de Basilea III, amb nous requeri-ment de liquiditat, en forma de coefici-ents nous i més exigents.

A l’àrea bancària del COMB hem se-guit ben atents a totes aquestes trans-formacions, juntament amb els nostresproveïdors bancaris.

Si tenim en compte els quatre gransreptes marcats pel governador del Bancd’Espanya, apuntats darrerament, i elsprocessos de fusions anteriorment es-mentats, tant amb el BBVA, com ambBanco Mediolanum, entenem que po-dem encarar aquesta etapa amb capaci-tat renovada i ben fonamentada, actuantde la forma més adient i apropiada per alcol·lectiu mèdic que ens atorga la sevaconfiança.

L'EDITORIAL

(Ve de la pàg. 27)



Gran participació en lacursa atlètica delsMedijocs’10

Resultats

1. Sortida dels participants a la Cursa Atlètica.2. Final del triangular de futbol sala.

Metge Sènior masculíPrimer: Ricard Verdaguer Garcia 27m 07’Segon: José Luis Cabrera Muñoz, 27m 31’Tercer: Jordi Gatell Tortajada, 31m 41’Metgessa Sènior FemeníPrimera: Olga Lóriz Peralta, 37m 43’Segona: Marcela Bermudez Silva, 39m38’Tercera: Anna Alguersuari, 40m 39’Metge Veterà MasculiPrimer: Julio José Navaz Tejero, 33m 42’Segon: Alfonso Girona Amores, 34m 20’Tercer: Juan Carlos Canos Villena, 48m18’Metgessa Veterà FemeníPrimera: Cristina Ros Espin, 38m 09’Segona: Sílvia López Galera, 50m 27’Metge Superveterà masculíPrimer: Vicente Amías Lamana 31m 06’Segon: Lluís Amat Tardiu, 31m 29’Tercer: Mario Reverter Calatayud, 32m 31’Metgessa Superveterà FemeníPrimera: Yolanda Puentes Zamora, 38m43’Segona: Montserrat Clavero Sánchez,39m 30’Tercera: Ascension Lopez Vargas, 58m 21’

La sisena edició dels Medijocs hacomptat amb la participació d’unbon nombre de professionals de

la medicina que han competit en lesmodalitats esportives de Cursa atlèti-ca i Futbol Sala.La festa de l’esport que organitza elCOMB es va iniciar el passat mes demaig en un triangular d’equips de fut-bol sala en el qual va resultar guanya-dor l’equip de l’EAP Sarrià.La festa grossa de l’esdevenimentesportiu col·legial i la que comptaamb més participació, com cada any,

es va celebrar a Sant Cugat del Vallèsen un recorregut de 8 km d’anada itornada que va de La Pollancreda finsa Can Borrell.El millor temps el va fer Dani GarciaMuñoz amb 26 minuts 01 segons; elmetge que va aconseguir el millortemps va ser Ricard Verdaguer Garciaamb 27 minuts 07 segons; Olga LórizPeralta va ser la metgessa que va ferun millor temps amb 37 minuts 43segons.

1

2

Cursa Atlètica



Lliurament dels premis de ladesena edició dels ConcursosArtístics per a Metges

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legialde Metges Jubilats, en l’acte de lliurament de

premis de l’edició del 2010 dels ConcursosArtístics per a Metges.

El president de la SeccióCol·legial de Metges

Jubilats, Joaquim Ramis, vapresentar l’acte de

lliurament dels premis dela desena edició dels

Concursos Artístics per aMetges de Catalunya.

A la convocatòria,promoguda pel Consellde Col·legis de Metges

de Catalunya, es vanconcedir els següents

premis: en la modalitat depoesia, Anna Rispau; en la

modalitat de narrativa,Roser Guillamat; en la

modalitat de dibuix ipintura, Jordi Altimiras; i

en la modalitat defotografia, Carles

Parés.L’historiador Josep Termes

va cloure l’acte amb unaconferència sobre “Carlins i

federals a finals delsegle XIX: el primer

catalanisme”.

QUAN EL DOLOR AGAFA LES REGNES,ELS SOMNIS ES DESBOQUENd’Anna Rispau i Falgàs

Per tu, fidel company de viatge,començo a encadenar mots i sentiments.Has agafat les regnes i m’has fet el teu ostatge,però també desboques els somnis roents.

Enderroques tots els fars perquè m’engoleixi la solitud.Quan estic assedegada, asseques tots els dolls d’il·lusió.Em constrenys el cor i apagues el batec de fortitud.M’assetges voraç amb un vel de silenci torbador.

Cada traç està ple de tu, etern rival, voraç dolor.

Tanques el balcó amb forrellati converteixes aquesta estança,en clos de fredor i amargor,i en obaga eixorca d’esperança.

Les llàgrimes esdevenen guspires de llumque desvetllen els anhels dels meus cargols marins,em guien per laberints ignots sense fumi reflexen els meus somnis en llacs cristal·lins.

Veig com davalla de l’estelada la lluna minvanti, tot bressant-me, naveguem amb la vela hissada.Xiula la tramuntana i se’ns emporta giravoltant.Encalço estels i anhels per teixir una flassada.

Puc estampar a la sorra les meves petjadesi escriure a l’herba versos encoratjadors.Puc pintar llamps amb vibrants pinzelladesper esquinçar la tenebra on fermenten les pors.

Puc nedar sortejant esculls com un rosat pagello ser faralló banyat pel mar i colpejat pel llevant.Puc caminar entre les pedres com un gratonello ser còdol rodolant polit per l’onatge constant.

Des d’una cinglera l’eco pregona als meus companysque preservin la flama de la vocació ben encesa,perquè malgrat els camins curulls de cendra i de paranys,sempre serem orfes del caliu de la seva mà estesa.

Podem implantar empelts de fermesaquan l’ànim i el delit s’estan necrosant.Podem trasplantar busques de tendresa,quan el rellotge de la vida s’està aturant.

Segueixo el riu d’antigues recordancesi trobo una xarxa de bocins d’espill trossejat.Se m’omplen les mans d’escates irisadesque serpentegen frisoses cap a la llibertat.

Primer premi de poesia



Puc suturar amb fils d’empatia la desemparançai, amb una encaixada de mans, escanyar el patiment.Puc embenar amb escalfor els esgarips de recançai, amb un somriure, amainar el tràngol i el turment.

Acarono la façana de la meva infantesafeta de cabdells de llanes de cançons,un rebost curull de confitura de saviesa,un hort ple de lilàs, gladiols i carbassons.

Ressegueixo corriols embardissats de melangia.M’assetja la recança de si he aconseguit el delerd’haver ensenyat que, en el marge de la malaltia,es pot ser audaç rosella i esclatar enmig d’un esbarzer.

M’embolcalla el tacte sedós d’un blau fulard.on blanques pinzellades són veles lliscants al vent,màgiques ales que omplen d’encís el meu esguardi tracen un nou horitzó amb el seu batec valent.

L’alba és un esclat de roses ensangonadesque amb el seu reflex incendien el mar.Els pètals es tornen papallones dauradesque, pels mariners esvaïts, serveixen de far

El sol s’esmicola a la cala en fulgents brisalls.La lluna em fa l’ullet i desapareix amb timidesa.Les esbotzades cobreixen el rocam d’escumalls.I jo tinc closos els ulls perquè no s’esmunyi la placidesa.

Em faré garota encerclada de punxes de nit,però amb l’aurora amagada ben endins.Seré cargol marí que ensorrat fa sentir el seu crit.i guarda el ressò de l’onatge dins els seus laberints.

Bastiré un exèrcit de fars que mai no apagaràs.En altres ulls trobaré fonts inestroncables d’il·lusió.El somriure i el goig de viure no m’arravataràs.L’afecte marcarà el compàs i l’amistat serà cançó.

Aquests versos mal sargits són pels qui dia a dia entreu en combat.Feu que els vostres somnis desbocats agafin les regnes de la realitat.

Primer premi de poesia

Primer premi de dibuix i pintura Primer premi de fotografiaVIDA AL BOSCde Carles Parés

PLOUde Jordi Altimiras Clavero

1. D’esquerra a dreta: Roser Guillamat, primerpremi de narrativa breu; Carles Parés, primer

premi de fotografia; Anna Rispau, primer premide poesia, i Jordi Altimiras, primer premi dedibuix i pintura, en l’acte de concessió dels

premis artístics col·legials.2. Josep Termes, historiador, en la conferencia

de cloenda de l’acte.3. A la pàgina següent, guardons que es

concedeixen als guanyadors dels ConcursosArtístics per a Metges.

2

1



Primer premi de narrativa breu

3

CENT ANYS I UN DIAde Roser Guillamat Thomas

Sempre em desperto espontàniament uns moments abansque s’engegui el despertador.Encara estic mig endormiscada quan, sobtadament i totalhora, s’il·lumina la gran pantalla del trespol de l’habitaciói comença a sonar la música.La meva pròpia veu, enllaunada, recita les paraules cone-gudes:“Bon dia, Roser. Són les set del matí del dia vint-i-quatre demarç. Ànim. Comença una jornada que pot ser especial”.“Sí, com cada dia”, penso avorrida.Però avui és dimecres i toca dutxa. Això m’agrada.Em trec el pijama i entro al CRC (Cubicle Renta Cos) nou. Elvaig canviar fa un mes. Aquest me’l van fer a mida i va moltbé. Em tanco a dins i pitjo la tecla “Aigua a 37 graus”.Immediatament surten mil rajos a pressió de tot l’aparell,una dosi de xampú, un massatge amb els mini rodets pelutsensabonats, i mil rajos més; una bufada d’aire calent pereixugar i ja està. Tot plegat dura uns 55 segons.Recordo que, de petita, la meva àvia m’explicava que quanella era jove es dutxaven cada dia amb molta aigua i fins i totomplien unes basses petites –les banyeres– i s’estavendins molta estona. Quin fàstic. Després van venir les granssequeres dels anys vint, van començar les restriccions i esvan posar en marxa els nous aparells higiènics. Son ràpids,còmodes i asèptics. Amb una vegada a la setmana éssuficient. I protegeixen millor de les al·lèrgies.En acabar la dutxa, em vesteixo i vaig a esmorzar. De laprestatgeria trio dues càpsules de cafeïna, dues barretesde conglomerat d’hidrats de carboni i una de proteïnes,amanida amb deu gotes de greix vegetal. M’ho menjopausadament mentre escolto les noticies del matí.Segurament podria aixecar-me una mica més tard peròllavors em tocaria córrer. En canvi, així, puc prendre l’es-morzar tranquil·lament i començar el dia amb bon peu.

A les vuit en punt m’instal·lo davant de l’ordinador, premoel “play” i apareix la primera pantalla:

“Benvingut aEstudis lingüístics per a la divulgació.Empresa de Serveis”

Toco lleument la icona “fitxar” i dic en veu baixa“bon dia”.“Bon dia” responen varies veus des de l’altaveu.Avui he d’entregar la versió definitiva de l’“Estudi evolutiude la paraula Sisplau”.Només em falta posar la bibliografia i fer el resum. Començoper organitzar les referències bibliogràfiques. El resum,com que em costa sintetitzar, sempre el deixo pel final.Hi passo tot el matí. Ho escric, ho llegeixo, ho corregeixo, horellegeixo. Queda així:

Resum:“La paraula sisplau ve de la construcció si us plau, quesignifica “si voleu, si us ve de gust”. En la forma inicial, feia

servir un tracte, el vos, que va ser habitual fins a comença-ment del segle XX. Tot i que s’utilitzava per dirigir-se a lasegona persona del singular, sempre s’acompanyava delverb conjugat en la segona persona del plural.Molt temps després de desaparèixer la forma vos del llen-guatge, es va seguir utilitzant l’expressió si-us-plau. Pro-gressivament la parla oral la va simplificar fins a la contrac-ció “sisplau”.A començament del segle XXI alguns grups de lingüistes ieditors avançats (Edicions 62) van acceptar en el llenguat-ge escrit la paraula “sisplau” que ja s’utilitzava en l’expres-sió oral, com a sinònim de “per favor”.Però no va ser fins a finals de l’any 2060 que el mot sisplauva adquirir el significat de Favor.Així doncs, expressions que ara són quotidianes com “potsfer-me un sisplau?” o “et puc demanar un sisplau?”, tenenescassament cinquanta anys d’història.”

Ho guardo i ho envio. Per avui he acabat.

Per dinar, trio només tres conglomerats de proteïnes i duescàpsules més de cafeïna. M’ho menjo metre escolto un altrecop les notícies.Després poso una mica de música clàssica– l’Imagine deJohn Lennon– i faig la sessió de relaxació. Avui no l’allargogaire perquè he d’anar a comprar.A les cinc en punt obro l’ordinador a la pàgina “supermer-cat” i em passejo lentament pels passadissos plens debarretes de totes mides i colors. Vaig agafant les que emsemblen. Acabo el recorregut a la secció “fruites fres-ques”. Com que demà tinc “trobada presencial” a casa,compro unes quantes cireres i una mica de raïm. A les vuitdel vespre en punt m’arribarà la comanda. Com cadasetmana.

Estic cansada. No sé si fer l’estona diària de “màquines” oanar directament a veure els amics.Opto pel segon. Em pentino, agafo una càpsula de taronjai un got d’aigua i torno al davant de l’ordinador. Obro la“Web-cam” i acciono la icona “Bar Saxo”. Quan s’obre laporta, veig que ja hi és tothom.“Bona tarda”“Hola Lola!!!” respon l’altaveu.

Terrassa, 24 de març de 2110



Delegacionsi seccions col·legials

La Delegació Comarcal del Bages del COMBfa mig segle

Delegació Comarcaldel Bages

1. Delegació del Bages l’any 1960 en lainauguració de la primera seu: dret, Lluís Triasde Bes, president del COMB 1958-1970 i al seu

costat, Joan Soler Cornet, president de laDelegació.

2. Delegació del Bages l’any 1974: el tercercomençant per l’esquerra, Joaquín Tornos,

president del COMB 1970-1976, i dret, AmandRedondo Bonvehi, president de la Delegació.

3. Delegació del Bages en l’actualitat, d’esquerraa dreta: Josep M. Benet, vocal suplent de la Junta

del COMB; Josep Badal, vocal de la JuntaComarcal; Mercè Basas, vocal de la Junta

Comarcal; Dolors Comet, vicepresidenta de laJunta Comarcal; Pere Bonet, president de la

Junta Comarcal; Miquel Vilardell, president delCOMB; Lluís Guerrero, director de l’Arxiu Històric

de les Ciències de la Salut (COMB), i LurdesAlonso, vicesecretària del COMB.

El COMB existeix des de 1894. Du-rant els primers 66 anys, fins al

1960, no va tenir cap Delegació Co-marcal, cap seu fora de Barcelona. Laprimera va ser la del Bages, ubicada aManresa, ara fa mig segle; els ha fet el19 de juny d’enguany. Abans, el Col-legi havia tingut a la ciutat una repre-sentació corporativa sense ubiqüitat;el primer delegat fou l’il·lustre metgemanresà Oleguer Miró i Borràs, l’any1899, fa ara 111 anys.Crec que és d’una gran importànciaproclamar arreu del país l’esperit deservei que ha caracteritzat aquestallarga trajectòria de la nostra seu, unaexistència marcada pel lliurament alsmetges, als ciutadans i, mitjançantl’acció comarcal, a Catalunya. Tambého és per valorar la feina feta pelsnostres presidents i una munió deprofessionals diversos que, al seuvoltant, han estat membres de Junta,compromissaris del COMB, directiusde la Junta de l’Arxiu Històric, de laFilial de l’Acadèmia, o administratius.Els primers delegats col·legials erenperipatètics, però en el darrer cinquan-tenni han disposat d’una seu estableon s’ha desplegat una intensa activitaten favor dels metges, dels ciutadans,de la professió, del mateix COMB i delpaís. Ha estat una tasca coneguda ireconeguda per la cúpula dels òrgansde govern col·legials i pels diversosdepartaments de la institució.Durant aquest mig segle han tingutmandats set presidents de la JuntaComarcal del Bages: Joan Soler i Cor-net (1954-1965), Amand Redondo iBonvehí (1965-1976), Ricard Cots iParcerisa (1976-1982), Antoni Bertrani Muns (1982-1990), Joan M. Aranaldei Fortó (1990-2002), Lluís Guerrero iSala (2002-2010) i, des de febrer d’en-guany, Pere Bonet i Dalmau.

La primera Delegació la va crear eldoctor Joan Soler i Cornet durant elmandat al COMB del doctor Lluís Triasde Bes i Giró (1958-1970), amb el seutotal suport. Aquesta seu primera vaser un espai llogat a la Cambra deComerç i Indústria de Manresa, queocupava un edifici noble a la plaça delPedregar, al barri antic. La seva dinà-mica es va veure aviat constreta isense possibilitats de creixement, perla qual cosa es van haver de plantejaraltres possibilitats.L’any 1974, a petició del doctor AmandRedondo i Bonvehí, i amb el total su-port del president del COMB, doctorJoaquim Tornos i Solano, s’adquirí laprimera planta d’un cèntric edifici si-tuat al número 11 del carrer d’AlcaldeArmengou, un espai prou gran perencabir-hi despatxos, oficines, salade juntes i sala d’actes. Aquesta ésencara la seu actual, suficient per a latasca que s’hi desenvolupa.En temps del doctor Ricard Cots i Parce-rissa a Manresa i del doctor Carles Pi-joan de Beristain a Barcelona, s’ampliàl’espai disponible amb l’adquisició d’unpis sobre la planta col·legial, un lloc queha tingut diversos usos i que actual-ment és la seu de l’Arxiu Històric de lesCiències de la Salut «Simeó Selga iUbach», ens del COMB, que també ocu-pava fins fa poc la segona planta del’edifici del carrer de Puigterrà de Baix,número 5, propietat del Col·legi.Els darrers anys hem comptat amb eltotal suport de les juntes de governpresidides pel doctor Ramon Trias,doctor Miquel Bruguera i, ara, pel doc-tor Miquel Vilardell. Tots han decidit laimportància que té apropar serveis alsmetges i als ciutadans i que la Delega-ció sigui el cap de pont del COMB alBages. La interacció entre Barcelona iManresa ha donat fruits i facilitats.

Des de la Delegació, les nostres jun-tes comarcals han estat el motor demolts canvis sanitaris de la ciutat,han viscut i han ajudat a resoldre elsproblemes de la professió i dels pro-fessionals, i han assessorat els ciuta-dans, participant i compartint l’evolu-ció de la societat bagenca.Aquesta primera Delegació de la de-marcació de Barcelona també s’haesforçat per mantenir-se com a modelde totes les que s’han creat posterior-ment, innovant i intentant dur els seusserveis a nivell d’excel·lència. De bensegur que en el futur seguirà desen-volupant aquest paper i que els noustemps li seran propicis per continuari millorar la gestió del que s’ha fet elsdarrers 50 anys i l’impuls decidit dels111 d’existència col·legial.

Lluís Guerrero i Sala,director de l’Arxiu Històric de les Ciències de

la Salut (COMB)

3

21




1. Acte de celebració dels 50 anys de l’inauguracióde la seu col·legial a la comarca del Bages. 2. Pere

Bonet, president de la Junta Comarcal de laDelegacio del Bages, en la presentació de l’acte.

3. Pere Joan Cardona, cap de la Unitat deTuberculosi Experimental de l’Institut Germans

Trias i Pujol, en la seva intervenció.

Josep Terés, doctor i catedràtic de Medicina de la UB; Jordi Montaña, rector Universitat de Vic; JosepArimany, president de la Junta Comarcal d’Osona; Josep M. Vila d’Abadal, alcalde de Vic; Miquel Vilardell,

president del COMB; Montserrat Freixer, presidenta d’Osona Contra el Càncer; Antoni Mirambell, presidentdel Consorci Hospitalari de Vic i de FORES; Àngels Casals, presidenta de l’Agrupació de Ciències Mèdiques

d’Osona, i Claudia Bayés, gerent del Consultori Bayés, amb els guardonats dels Premis Sanitat a Osona.

1

2

3

El Bages celebra elscinquanta anys del’obertura de laDelegació del COMB

El passat dia 19 de juny es van com-plir cinquanta anys de l’obertura

de la primera seu col·legial a la comar-ca del Bages. L’any 1960 es va ins-tal·lar la Delegació Comarcal del COMBal carrer Puigterrà de Baix de Manresa.La Junta Comarcal del Bages va orga-nitzar un conjunt d’actes per celebraraquesta efemèride, i és per aquestmotiu que, el passat 16 de setembre,la comunitat mèdica de la comarca esva reunir en un acte on els professio-nals i les seves famílies, les instituci-ons i els amics van poder compartirles experiències de tots aquests anys.L’acte va començar amb una intro-ducció a càrrec de Pere Bonet, presi-dent de la Junta Comarcal del Bages,en què va glossar la història de laDelegació recordant totes les juntes

comarcals que han presidit a la co-marca i els metges més destacatsd’aquests darrers cinquanta anys, aixícom l’entorn ciutadà, social i de paísdel que era la Manresa de l’any 1960.Posteriorment, es va donar pas a laconferència del metge manresà PereJoan Cardona Iglesias, cap de la Unitatde Tuberculosi Experimental de l’Insti-tut Germans Trias i Pujol de Badalona,que portà per títol “RUTI, la vacunamanresana contra la tuberculosi”.....Ja per finalitzar, es va celebrar un so-par a peu dret amenitzat per un grupmusical, mentre es feia un petit reco-neixement a tots els metges de lacomarca que van néixer el mateix anyde la Delegació, el 1960.Com va comentar Pere Bonet, “arribar aaquests cinquanta anys ha significatmolta feina, el compromís de moltespersones i una ferma voluntat de laprofessió mèdica de manifestar-se coma col·lectiu”. La necessitat de manteniraquest esperit, la dignitat i el respecteper la feina es va fer visible en la trobada.

Per finalitzar els actes del 50è. aniversa-ri, properament es presentarà un llibreescrit per Lluis Guerrero, on es deixaràconstància històrica dels cinquanta anysde la Delegació Comarcal del Bages.

Delegació Comarcald’Osona

Lliurament dels premisde la festivitat de SantCosme i Sant Damià

Un any més, la Delegació d’Osonava celebrar la 28a. convocatòria

de la festivitat de Sant Cosme i SantDamià. La Sala de la Columna del’Ajuntament de Vic va acollir els ac-tes acadèmics de concessió del Pre-mis Sanitat a Osona presidits per JosepM. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, con-juntament amb Miquel Vilardell, pre-sident del COMB; Josep Arimany,president de la Junta Comarcal d’Oso-na; M. Àngels Casals, presidenta del’Agrupació de Ciències Mèdiquesd’Osona, Jordi Montaña, rector de laUniversitat de Vic, Antoni Mirambell,president del Consorci Hospitalari deVic i de la Fundació Osona per a la

Recerca i Educació Sanitàries (FORES),i Montserrat Freixer, presidenta d’Oso-na Contra el Càncer.El professor Josep Terés i Quiles, doc-tor i catedràtic de Medicina de la Uni-versitat de Barcelona, va desenvolu-par la conferència sobre L’assistènciamèdica al final de la vida, abordant eltema de l’eutanàsia.

Josefina Autonell, com a secretària deljurat dels premis Sanitat a Osona, vafer públics els resultats de la convoca-tòria, en la categoria de Treballs Inè-dits, dotats pel COMB amb 4.508 eu-ros. El treball guanyador va ser l’ano-mena’t Sostenibilitat en cirurgia (Eco-surgery): és possible l’estalvi antibiò-tic profilàctic en cirurgia neta? Estudi




PAIMM Programa d’AtencióIntegral al Metge Malalt

Dirigit als professionalsde la medicina amb

problemes psíquics i/oamb conductes

addictives a l’alcohol i/oa d’altres drogues,

inclosos elspsicofàrmacs.

Si tens aquestproblema oconeixes algú que elpateixi, el silenci noel resoldrà.Truca ARA! it’ajudarem, amb totaconfidencialitat.

Telèfon directe 902 362 492E-mail: [email protected]

prospectiu longitudinal per avaluar lataxa d’infeccions amb l’ús d’antibiòticprofilàctic en la cirurgia d’hèrnia, i elsseus autors són Xavier Quer i Vall;Marina Roura i Agell; Adrià Gallardo iMedina; Andreu Dàrdano i Berriel;Xavier Guedes de la Puente; Jordi Tor-tras i Armengol; Manel Guixà i Gener;Jordi de Cózar i Duch; Joan Molinas iBruguera; Tònia Palau i Figueroa; Me-ritxell Medarde i Ferrer; Xavier de Cas-tro i Gutiérrez; Francesc Sala i Cascan-te; Constantí Serra i Genís; Josep Rocai Closa; Jacint Altimiras i Roset; JuditSolà i Munmany; Emma Puigoriol i Ju-vanteny; Emilia Chirveches i Pérez, iEnric de Caralt i Mestres.El treball anomenat Varicose vein sur-gery. Stripping versus the chiva me-thod. A randomized controlled trial,subscrit per Josep Oriol Parés i Rifà;Jordi Juan i Samsó; Rafael Téllez i Ca-talan; Antoni Mata i Saumell; ColomaMoreno i Quiroga; Francesc XavierQuer i Vall; David Suárez i Lamas;Isabel Codony i Arqués, i Josep Roca iClosa, i publicat a la revista Annals ofSurgery, volum 251, número 4, delmes d’abril de 2010, va ser el guanya-dor dels treballs publicats, premi quetambé dota el COMB amb 900 euros.Va recollir el guardó Oriol Parés.El premi per a treballs específics so-bre el càncer se’l va endur el queporta per nom Incidència, tractamenti supervivència de les pacients demenys de 50 anys amb càncer demama, tractades a la comarca d’Oso-na durant 10 anys, subscrit perConstantí Serra i Genís; M. JoséMartínez i Araque; Raimon Rovira iSaperas; M. Dolors Baulenas i Nadeu;Gisela Gallego i Manzano; Jacint Alti-miras i Roset; Rosa M. Franquesa iGrané, i Judit Ribé i Pie.Va ser el mateix Constantí Serra qui varecollir el premi, 3.000 euros, dotatsper Osona contra el càncer, de mans dela seva presidenta, la senyora Freixer.En acabar el lliurament de premis esva declarar oberta la 29a. convocatò-ria, corresponent a l’any 2011.

Seguidament M. Àngels Casals va ferpúblic el nom dels treballs i dels autorsdel projecte guanyador de la XI Becad’Investigació d’Osona, que va ésser:Atenció integrada per a pacients com-plexos reingressadors, treball de re-cerca que desenvoluparà l’equip in-vestigador format per: Xavier Costa iTadeo; Joan Espaulella i Panicot; SilviaNarejos i Pérez; Marta Serrarols i Sol-devila; Rafel Toribio i Galeote; IsabelRamon i Bofarull, i Pere Roura i Poch.A continuació es va declarar obert elcurs acadèmic 2009-2010, de l’Agru-pació de Ciències Mèdiques d’Osona.Antoni Mirambell després de la sevaintervenció revelà els guanyadors dela XI Beca Consultori Bayés en Ciènci-es de la Salut, resultant guanyador elprojecte Programa d’excel·lència enlaparoscòpia, de Juan Uria González-Tova, qui va recollir el premi de mansde Clàudia Bayés, gerent del Consul-tori Bayés.En l’acte, Josep Arimany va anunciar lajubilació de Josep Bruch, fent una breuressenya de la seva trajectòria profes-sional al Col·legi, i Miquel Vilardell li valliurar una placa commemorativa.

Al Casino de Vic, va tenir lloc el soparde germanor, en el seu decurs es valliurar la copa de guanyador del partitde futbol a l’equip de Sant Damià.També es va fer públic el nom de lesobres guanyadores del 7è. Concursde fotografia i de pintura i dibuix.Francesc Xavier Clos, secretari de laJunta Comarcal d’Osona, va fer públicque els guanyadors eren:En fotografia, l’obra Les nenes,d’Isabel Altés i Segura. Quant a pintu-ra, el treball anomenat Cel i vent, deXavier Soler.

Caminada del DiaMundial del Cor 2010

La Caminada Popular amb motiudel Dia Mundial del Cor, va tenir

lloc el 26 de setembre, amb una granparticipació i amb la col·laboració delCOMB, d’Unnim Obra Social, del’Ajuntament de Vic, de l’Ajuntamentde Malla, d’Osona Contra el Càncer,l’Aula d’extensió Universitària Gentgran d’Osona i de la Font Vella.

Francesc Xavier Clos, secretari de la JuntaComarcal d’Osona; M. Àngels Casals, presidenta

de l’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona ivocal de la Junta Comarcal d’Osona; DídacHerrero, director general adjunt d’Unnim;

Josefina Autonell, vicepresidenta de la JuntaComarcal d’Osona; Melcior Paxau, de l’Aulad’Extensió Universitària Gent Gran d’Osona;

Antoni J. Bayés de Luna, cardiòleg, i Josep Bruch,treballador de la Delegació d’Osona del COMB,

en la Caminada del Dia Mundial del Cor.




1

2

Delegació Comarcal delMaresme

La Delegació delMaresme lliura elspremis i les beques delcurs 2009-2010

El passat 10 de juny es va celebrar aCalella l’acte de lliurament de pre-

mis i beques del curs 2009-2010, enun acte organitzat conjuntament perla Delegació del Maresme del COMB ila filial del Maresme de l’ACMiSCB.Els premis i beques atorgats van serels següents:Millor publicació: New evidence ofrisk factors for community-acquiredpneumonia: a population-based stu-dy. Autors: Llorenç Caballeria, Gui-llem Pera, Antònia Auladell, Pere To-ran, Laura Muñoz, Dolores Miranda,Alba Aluma, José Dario Casas, Car-men Sánchez, Dolors Gil, Josep Aubà,Albert Tibau, Santiago Canut, JesúsBernat, Miren Maite Aizpurua.Millor tesi doctoral: Caigudes en lapoblació anciana comunitària: carac-terístiques epidemiològiques i utili-tat clínica dels tests d’equilibri i mar-xa timed up and go (TU&G) i Tinetti.Autor: Mercè Jiménez González.Beca hospitalària i sociosanitària:Estudi de la fisiopatologia de l’ili post-operatori. Autors: Pere Clavé, E. Bom-buy, E. Mans, P. Vergara, N. Pou, R.Torruella, E. Martínez, L. Rofes, X.Suñol.Beca d’infermeria: 1a. Beca atorgadaal treball Prevalença de trastorns deson i factors associats en personeshospitalitzades. Autors: Rosa Mon-teis Cahis, Judit Vico, Meritxell Uses,Natàlia Floriach, Núria Molina, MateuSerra Prat, Elisabet Palomera Fanega.2a. Beca atorgada al treball La inter-venció educativa grupal en alimenta-ció saludable a pares de nens d’unany d’edat ajuda a proporcionar aaquests nens hàbits alimentaris méssaludables? Autors: Margarita Sotelo

González, Margarida Roset Salla, Joa-na Cabot Ramon, Sílvia Bernat de Bar-bara, Jordi Salabarnada Torras, Car-men Ferrer Svoboda, Guillem PeraBlanco, Tamara Jiménez Pascua, Tri-nitat Escoda Pinyol, Anna Ferrer Roma.Beca Gonçal Calvo i Queraltó: Graude distrés, somatitzacions i creencessobre salut i malaltia en pacients im-migrants a les consultes d’AtencióPrimària del Maresme. Autors: PereToran Montserrat, Jordi Cebrià Andreu,Josep Arnau Figueras, Juan José Mon-tero Alia, Josep Espinasa Rifà, JordiSegura Bernal, Laura Muñoz Ortiz,Victòria Mir Labasa, Antonio NegretePalma, Esther Limón Ramírez, RosaMaria Coma Carbó, Josep MassonsCirera.Premi Dr. Jaume Esperalba i Terra-des: A la Comunitat de Germanes deJoaquima de Vedruna (Comunitat deVedruna) per la seva trajectòria sani-tària a l’Alt Maresme iniciada el 1866a l’Hospital de Pelegrins de Calella i,posteriorment, des del 1979, en eldesplegament de l’actual HospitalComarcal de Calella i contribuint a lamillora sanitària i social en el territorid’influència de l’esmentat hospital.Millor treball presentat en la XIII Jor-nada de recerca 2010 àmbit d’atenció

primària: Cefalea crónica diaria (ccd)por abuso de analgésicos (aa). Des-cripción de intervención en un centrode atención primària. Autors: E.M. Cal-vo, F.J. Espada, S. López, P. Subías, C.Ginés, A. Bracnovic, E. Valentín.Millor treball presentat en la XIII Jor-nada de Recerca 2010 àmbit d’aten-ció hospitalària: Alerta automatiza-da en insuficiencia renal ligada a laanalítica: nueva herramienta de so-porte a la prescripción. Autors: E.Martínez, D. Ruiz, J. González, A. So-lís, M. A. Parada, S. Terre, R. Albertí.Millor treball presentat en la XIII Jor-nada de Recerca 2010 àmbit d’aten-ció hospitalària (accèssit): Asocia-ción entre disfagia orofaríngea y mal-nutrición en pacientes hospitalizadosen una unidad geriátrica de agudos(uga). Autors: M. Cabré, R. Monteis,M. Roca, E. Palomera, M. Serra-Prat,P. Clavé.

1. D’esquerra a dreta: Joan Gurí, president de laJunta Comarcal dels Maresme; Àlvar Net,vicepresident de l’Acadèmia de Ciències

Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMiSCB), iMateu Cabré, president de la filial del Maresme

de l’ACMCB, en l’acte de lliurament dels premis iles beques.

2. Premiats i becats en l’acte organitzatconjuntament per la Delegació del Maresme del

COMB i de la filial del Maresme de l’ACMiSCB.




Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

Activitat del nou cursacadèmic

Ha començat un nou curs acadè-mic i des de la Junta de Metges

Acupuntors reprenem amb ganes latrajectòria de la nostra Secció ambnoves activitats. Pensem fer un nouCongrés Internacional d’Acupunturaper a l’any 2011 que esperem quetingui tant d’èxit i nivell científic comels anteriors. També nous cursos deformació mèdica continuada que pu-guin aportar-nos més coneixementsdel món de l’acupuntura. Recordemque a principis de juny vàrem tenirl’interessant curs de Craneopunturade Yamamoto a càrrec del doctorThomas Schocket, deixeble directe delmateix Yamamoto.També cal destacar que es reprèn elMàster d’Acupuntura d’IL3-Universi-tat de Barcelona, es van donar elstítols del Màster als que varen acabarel passat curs i s’ha començat el se-gon any de la darrera edició.Seguirem fent reunions amb la represen-tació de l’OMC de cara a enllestir l’infor-me sobre les medicines no convencio-nals i incidir sobre les autoritats sanitàri-es per tal d’una possible regulació.

Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de Metges Acupuntors

del COMB

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Medicina cosmètica isalut general

Resulta excessivament simplistaetiquetar la Medicina Cosmètica,

Estètica i de l’Envelliment Fisiològiccom una medicina merament satis-factiva, que únicament pretén aug-mentar o preservar la bellesa de lespersones en termes subjectius.

Aquesta va ser, potser, la seva únicafinalitat al començament o pot ser-hoavui en mans no professionals o, finsi tot, cal subratllar-ho, en mans nomèdiques.Avui aquesta activitat professionalestà perfectament consolidada en elcontext de la medicina de l’envelli-ment, tenint en compte que l’OMS(Organització Mundial de la Salut)defineix l’envelliment actiu com elprocés pel qual s’optimitzen les opor-tunitats de benestar físic, social imental durant tota la vida amb l’ob-jectiu d’ampliar l’esperança de vidasaludable, la productivitat i la quali-tat de vida en la vellesa. Millorar laqualitat de vida és millorar la qualitatde tots els aspectes que la compo-nen, fins i tot els purament cosmètics,que defineixen el nostre aspecte ex-terior i, per tant, la nostra imatge.Però, a més a més, actualment la Medi-cina Cosmètica té unes bases científi-ques sòlides que nosaltres mateixoshem contribuït a consolidar mitjançantestudis universitaris, publicacions ci-entífiques, investigacions clíniques, etc.Avui tot “inestetisme” ha de ser consi-derat una patologia, que pot expressar-se objectivament en una biòpsia, unaanalítica, un doppler o un altre sistemade diagnòstic. I, per tant, requereix unaavaluació i un diagnòstic concret i pre-vi, indefugibles per a l’establiment deles alternatives terapèutiques, l’elec-ció (consensuada amb el pacient) de lesmés convenients i el desenvolupamentd’aquestes amb seguretat i eficàcia.En aquest context, no és possible des-denyar la intervenció dels metges en lamedicina preventiva. N’és un exempleinqüestionable el càncer de pell, quepot curar-se si es detecta a temps. Lacontribució dels professionals que ensdediquem a la Medicina Cosmètica iEstètica és essencial, ja que els paci-ents vénen a les nostres consultes per-què atenuem o eliminem les taques dela seva pell, i alguns potser un melano-ma o una altra lesió precancerosa. I elmateix passa amb les varices, el sobre-

pès, un excés de pèl, etc., que poden sersimplement patologies estètiques, opoden ser malalties greus, o derivar-hi,si no són tractades precoçment.A més, la Medicina Cosmètica ha apos-tat per la medicina regenerativa, per-què en medicina, en general, parlar defutur és parlar de medicina genètica iregenerativa: genòmica, proteòmica,cèl·lules mare o factors de creixementsón vocables ja habituals i, conse-qüentment, els bioxips diagnòstics, elscultius cel·lulars, la regeneració o l’ela-boració de teixits nous, la medicina del’envelliment, etc., formen part del llen-guatge quotidià quan es fa referènciaa nous recursos sanitaris.Efectivament, una altra aposta signifi-cativa és la medicina de l’envelliment.Viure més no significa viure millor.Promovem la medicina de l’envelli-ment com una activitat mèdica multi-disciplinària, la missió fonamental dela qual no és la d’allargar la vida i sí,en canvi, la de millorar-ne la qualitat.Els espanyols podem presumir delprimer, amb una esperança de vidaque supera ja els vuitanta anys, persobre de la majoria dels països euro-peus. Però també ens hauria de preo-cupar el segon perquè, si no hi posemremei, l’augment d’anys de vida com-porta un previsible augment dels anysde “vida no saludable”.En el concepte de “vida no saludable”s’inclouen les malalties i les limitaci-ons, amb la dependència física i psí-quica que determinen, però tambéles minves funcionals que, sense sertan greus com aquelles, ocasionenuna considerable disminució de laqualitat de vida.La moderna medicina de l’envellimenthaurà de permetre’ns aconseguir unenvelliment, com a procés fisiològic inatural que és, en el qual es conser-ven la majoria de les funcions quecaracteritzen la maduresa (i per quèno la joventut) i a un nivell satisfacto-ri: mobilitat, sexualitat, son, etc. Peraixò, intenta recuperar la correcta fun-ció dels òrgans i aparells, necessària




per mantenir la salut del cos com untot. I no oblida els tractaments correc-tius propis de la Medicina Cosmèticai Estètica, perquè una ciència recent,la psico-neuro-endocrino-immunolo-gia, ens indica que ajudant un pacienta viure millor amb la seva imatge cor-poral s’afavoreix el seu equilibri psí-quic, i això comporta una optimitza-ció de les funcions neurològiques,endocrines i immunitàries del cos.S’ha de tenir en compte que la medi-cina de l’envelliment, al costat de lamedicina preventiva, està cridada aconstituir un dels pilars bàsics de lasalut en aquest segle XXI.

J. Víctor Garcia,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Estètica

Secció Col·legial de MetgesJubilats

Activitats de la Secció deMetges Jubilats

Les darreres activitats d’oci de laSecció, abans de tancar el curs,

foren l’acte d’atorgament de premisdels concursos de narrativa, pintura ipoesia, que va tenir lloc el darrer di-marts de maig; la projecció d’un re-portatge cinematogràfic d’en CarlesLlaveria sobre un viatge realitzat permembres de la Secció a la Savoiafrancesa, i una conferència a càrrecde Maria Dolors Folch, sobre Made inChina, una aproximació històrica delcomerç amb la Xina.Altres activitats foren un viatge a laToscana, una detallada visita al Mu-seu d’Art Contemporani, la projecciódel film Una noche en la ópera i unaconferència d’en Francesc Àlvarezsobre Médicus Mundi a Catalunya:enfortiment de l’assistència primàriade salut als països del Sud.I, com a cloenda, l’Assemblea AnualReglamentària de la Secció de Met-ges Jubilats, que va tenir lloc el dia 21de juny darrer.

Va presidir-la el president del Col·legii va actuar de moderador en JoaquimRamis i Coris, president de la Secció.Després de les paraules de benvingu-da del president del Col·legi, MiquelVilardell, el secretari de la nostra Sec-ció, Josep-Antoni Martí Mercadal, vallegir la Memòria general d’Activitats,i les activitats de la la Secció Socialvaren ser explicades per MenchuMartín. El president de la secció,Joaquim Ramis i Coris, va pronunciarun extens parlament, resumint totsels fets i els projectes per al futur.A continuació, es va donar la benvin-guda als nous “jubilats”, als qualsse’ls lliurà l’ensenya i el diploma cor-responents.Les paraules de cloenda de la presi-dència varen servir també per presen-tar el Cor de l’Hospital de la SantaCreu i Sant Pau, que va oferir un breui excel·lent concert de cloenda, el qualva tenir lloc amb un dinar de germa-nor al restaurant del mateix Col·legi.Igual que altres anys, les activitatssocials han continuat durant l’estiu,malgrat que no hi hagi hagut activi-tats lúdiques o culturals, que es re-prendran a partir d’octubre.

Josep-Antoni Martí i Mercadal,secretari de la Secció de Metges Jubilats

La Secció de MetgesJubilats celebra la sevaAssemblea Anual ambespecial atenció per alPrograma de ProteccióSocial

La Secció de Metges Jubilats es vareunir el passat 21 de juny en la

seva assemblea anual. S’hi va cele-brar l’“entrada a la Secció de Jubilatsde tots els metges que han fet setanta

anys”, tal i com va explicar el presi-dent de la Secció, Joaquim Ramis. Amés, es va parlar de les activitats ques’han fet durant l’any, com el club delectors, i es va destacar el paper delPrograma de Protecció Social (PPS).De fet, durant la ronda de preguntes,diversos col·legiats van narrar les se-ves experiències personals ambaquest programa.Miquel Vilardell, president del COMB,va ser present a l’Assemblea i va des-tacar que la Secció de Metges Jubilatsés una de les més actives del COMB ila necessitat de transmetre els valorsdel Col·legi als metges més joves.En finalitzar l’acte, es va celebrar unconcert de la coral de metges i infer-meres de l’Hospital Sant Pau, per ani-mar els metges a participar en la cre-ació d’una coral pròpia.

Orquestra Ars Mèdica

ARS MEDICA és una orquestra decorda que va ser creada l’any 1985

per un grup de metges aficionats a lamúsica. Aquesta formació de cambra,nascuda al voltant d’un nucli de pro-fessionals de la sanitat, s’ha mantin-gut activa fins a l’actualitat. L’orques-tra ARS MEDICA està formada actual-ment per uns trenta músics, dels qualsuna quarta part son metges.Tot i que l’activitat musical de l’or-questra sempre ha estat centrada enla música de cambra, també ha inter-pretat obres d’envergadura i grancomplexitat com El Messies, de G.F.Händel, la Cantata núm.4, de J.S. Bacho el Glòria, d’A. Vivaldi. També vaexecutar la Suite de Saint Paul, de G.Holz i va acompanyar l’Escolania deMontcada en la Missa de la Corona-ció, de W.A. Mozart. Altres obres re-llevants del seu repertori han estat el

1. i 2. Miquel Vilardell, president del COMB en la seva intervenció a l’Assemblea de la Secció de MetgesJubilats, en imatges del canal YouTube del COMB (www.youtube.com/combarcelona).

1 2




Magnificat, d’A. Vivaldi i la Missa Bre-vis, de W.A. Mozart.El dia 4 de juny de 1995 es va acomplirel 10è. aniversari del primer concertd’ARS MEDICA. Amb aquest motiu esva celebrar un concert a la Basílica deMontserrat amb la col·laboració del’Escolania de Montserrat i de la CoralAl Vent, on es va interpretar la Cançóa la Verge de Pau Casals i el Glòria deVivaldi, entre d’altres obres.L’ any 2005 l’orquestra ARS MEDICAcelebrà el seu 20è. aniversari i per aaquesta efemèride es va celebrar unconcert extraordinari a la Basílica dela Mare de Déu del Pi de Barcelona,amb la col·laboració del la coral Can-túria i el cor Ars Animae, on s’interpre-taren, entre d’altres, obres de Hän-del, Beethoven, i la Missa núm. 1 enmi bemoll (“Freischutzmesse”) deC.M. Von Weber.Darrerament l’orquestra ha actuatdiverses vegades en llocs tan emble-

màtics com el Tinell o el Saló de Centde l’Ajuntament de Barcelona, on dinsdels actes de la Festa de la Música del’any 2007, interpretà el Concert per aoboè d’A. Marcello i el Concerto gros-so Op. 6 de G.F. Händel, i també altresobres de J.S. Bach i A. Ginestera.Aquest any l’orquestra té previst ferun concert al Casal del Metge el 9 dedesembre per celebrar el quart desegle d’activitat ininterrompuda.El director és el mestre Joan CantarellRocha (nét del doctor Alfredo Rocha,que va ser cap de Medicina Interna del’Hospital de Sant Pau i excel·lent vio-linista amateur) amb una importantformació musical: estudis de piano al’Acadèmia Marshall de Barcelona ide direcció d’orquestra a la Hochschu-le für Musik und darstellende Kunst(Viena) Debut a la Musikverein deViena amb la Pro-Arte Orchester Wieni amb estudis superiors de direcciód’orquestra a la Royal Academy of

Music (Londres) Diploma of Advan-ced Studies. Ha dirigit l’OrquestraCamerata Mediterrània a la Schuber-tíada de Vilabertran, concerts a An-glaterra, França, Polònia, RepúblicaTxeca i el Canadà. Ha dirigit la LondonNew Sinfonia Orchestra al Palau de laMúsica Catalana i concerts a la GranSala de l’UNESCO (París); Staatsoperde Praga, Festival de noves músiquesde Quebec, Auditori de Barcelona i haestat assistent del Mestre de Cor alGran Teatre del Liceu.Cal dir que l’orquestra està oberta atotes les persones que treballen oestudien en el camp de la sanitat (me-dicina, infermeria, personal auxiliar ode secretaria, estudiants, gerents,etc.). Qualsevol que tingui ganes degaudir fent música o que tinguiil·lusió per fer música i un nivell tècnicmitjà, hi serà benvingut.

Santiago Rosales,president de l’orquestra Ars Mèdica




Secció Col·legial de Metges deSexologia

Nova Junta de la Secció

Tinc la satisfacció d’anunciar ques’ha endegat l’etapa de funciona-

ment normalitzat d’aquesta secció,després de les eleccions on es va triarla primera Junta i tancant una èpocade provisionalitat.Crec que s’enceta un període cabdalper a les qüestions relacionades ambla sexologia. Hi ha una nova Llei deSalut Sexual i Reproductiva, que hade comportar el desenvolupamentde diversos aspectes de la sexuali-tat, com els socials, educatius i desalut. S’ha escollit recentment el dia4 de setembre com el Dia Mundialde la Salut Sexual i, per tant, en-guany ja se n’ha celebrat la primeraedició.

Tot i ser una secció nova, ja col·la-borem en la nova edició del Màster enSexologia Clínica i Salut Sexual 2010-2012, dirigit a persones amb les lli-cenciatures de Medicina o de Psicolo-gia. Podeu trobar-ne més informacióahttp://www.insexbcn.com/master/master.html.Des de la Secció fem un crida a lesmetgesses i els metges que tinguininterès per formar-se professional-ment en el camp de la sexologia mè-dica i adquirir una àmplia visió de lasexualitat que no pot centrar-se no-més a resoldre un símptoma con-cret, ja que la sexualitat té altresdimensions que cal tenir tot hora encompte.

Just Roca,president de la Secció Col·legial de Metges

de Sexologia

Secció Col·legial de Metges deSinologia i Patologia Mamària

Oberta la inscripció peraconseguir el DiplomaAcreditatiu

La Secció Col·legial de Sinologia iPatologia Mamària informa que du-

rant els dies 20 a 22 d’octubre, a Va-lència, se celebrà el 29è. Congrés Naci-onal de la Societat Espanyola de Sino-logia i Patologia Mamària, que és unabona oportunitat en aquest esdeveni-ment de repercussió mundial perquèes trobin tots els sinòlegs de Catalunya.Les dades per contactar amb el Congréssón: www.congresomundialsis.com.Secretaria Técnica: Tel. 963 942 210,e-mail: [email protected] recordant que està oberta lainscripció per aconseguir el Diploma Acre-ditatiu en Sinologia i Patologia Mamària,que s’ha de gestionar des de l’OTA delCol·legi de Metges de Barcelona.

Joan Janer,president de la Secció Col·legial de Sinologia

i Patologia Mamària

Secció Col·legial de Metges CooperadorsCURS BASIC DE SALUT (INTERNACIONAL) I IMMIGRACIÓ CURS BÀSIC DE MEDICINA TROPICAL I SALUT INTERNACIONAL

Adreçat a: Professionals de la salut que es vulguin iniciar o aprofundir en elstemes de Medicina Tropical i Salut InternacionalObjectius: Es pretén que en finalitzar aquest curs l’alumne sigui capaç de ferservir els coneixements adquirits sobre la salut internacional, les malaltiestropicals, l’aproximació comunitària a les poblacions immigrants i els principalsconsells del viatger/immigrant, per:1. Adquirir una visió general del que és la Patologia Tropical Importada2. Adquirir uns coneixements sindròmics de les diferents patologies tropicalsimportades que podem trobar en el nostre medi3. Adquirir una visió general de les diferents estratègies de salut comunitàriaper a immigrants.4. Adquirir una visió general de les necessitats de consell al viatger/immigrant.Temari:Mòdul I): IntroduccióLa patologia tropical importada en el nostre medi.Mòdul II): L’assistència i el laboratori en l’immigrantCribatge tropical al retorn/arribada del tròpic, diferències en funció de l’àreageogràfica.Principals patologies tropicals importades observades: síndrome febril,genitourinari, cutani, diarreic/disentèric i hematològic.Pediatria.Salut Mental.Protocols d’actuació de l’especialistaProtocols d’actuació a les àrees bàsiques.Importància del laboratori especialitzat.Mòdul III): Salut comunitària:Accions Assistencials: Agent de Salut/Mediador Cultural/Traductor.Accions a la Comunitat: tuberculosi, malalties de transmissió sexual, malaltia deChagas i mobilització comunitària.Mòdul IV ): Les vacunes i els immigrantsAtenció a l’immigrant quan es presenta com a viatger al seu país. Quinesrecomanacions i vacunes s’han de donar?Metodologia docent:Curs presencial amb ensenyament realitzat per professor de prestigi reconegut,juntament amb classes pràctiques de casos en sessió participativa i per grupsde treball.Avaluació:Proposar un protocol específic, basat en els ja existents oficials i d’atencióprimària.Equip docent:Coordinador: Dr. Xavier de las Cuevas i Bou, president de la Secció de MetgesCooperadors del COMB. Consorci Sanitari de Terrassa.Director Docent: Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional Drassanes (UMTSID)/ Unitat de Patologia Tropical-Servei de Malalties Infeccioses Hospital Vall d‘Hebron-Programa corporatiu de Salut Internacional de l’Institut Català de la Salut.Coordinadors Docents: Begoña Treviño Maruri (UMTSID), Núria Serre Delcor(UMTSID), Diana Pou Ciruelo (UMTSID), Jordi Gómez i Prat (UMTSID), RaisaMorales Martínez (UMTSID), José Santos (UMTSID), Hakima Ouaarab (UMTSID),Isabel Claveria Guiu (UMTSID), Israel Molina Romero (Hospital Vall d’Hebron),Antoni Soriano (Hospital Joan XXIII).Informació i Matrícula:Horari:dimarts i dijous de 17-19 h. 60 hores totals. Lloc = CEC. Acreditada.

Adreçat a: Professionals de la salut que es vulguin iniciar en els temes dediagnòstic laboratorial en Medicina Tropical i Salut Internacional en l’àmbit dela cooperació.Objectius: Es pretén que en finalitzar aquest curs l’alumne sigui capaç de ferservir els coneixements adquirits per un funcionament bàsic d’un laboratori altròpic, el diagnòstic directe de les principals malalties tropicals i els principalsmètodes de diagnòstic indirecte emprats per:1.- Ser capaç de conèixer les particularitats bàsiques d’un laboratori al tròpic2.- Ser capaç de conèixer les principals patologies del tròpic3.- Tenir una visió general dels principals diagnòstics en patologia tropicalTemari:Mòdul I): coneixements bàsics de funcionament d’un laboratori al tròpicMòdul II): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: sangMòdul III): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: femtesMòdul IV): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: orinaMòdul V): diagnòstic bàsic de les principals malalties tropicals: esputMetodologia docent: Curs presencial amb ensenyament realitzat per professorde prestigi reconegut, juntament amb classes pràctiques.Equip docent: Coordinador: Dr. Xavier de las Cuevas i Bou, president de la Seccióde Metges Cooperadors del COMB. Consorci Sanitari de Terrassa. Director Docent:Laboratori de Parasitologia de la Unitat de Medicina Tropical i Salut InternacionalDrassanes (UMTSID) – Programa corporatiu de Salut Internacional de l’InstitutCatalà de la Salut. Coordinadors: Juan Cabezos Oton (UMTSID), Roser NavarroGarcia (UMTSID), Francesc Zarzuela Serrat (UMTSID), Elena Sulleiro (HospitalVall d’Hebron).Informació i Matrícula: 20 hores totals en un cap de setmana. Lloc = CEC.Acreditada.

Adreçat a: Professionals de la salut (llicenciats, diplomats, estudiants darrerscursos) que vulguin iniciar i/o aprofundir en els temes de Medicina Tropical iSalut internacional.Objectius: Es pretén que en finalitzar aquest curs l’alumne sigui capaç d’emprarels coneixements adquirits sobre les malalties tropicals, els determinantssocioambientals de la salut en els països de mitja i baixa renda (PBR) i elsconceptes bàsics de cooperació per tal de: • Conèixer la geoepidemiologia dediverses àrees tropicals i subtropicals i dels PBR • Detectar potencialsproblemes de salut en la seva àrea d’estada i capacitar els participantsinteressats que vulguin fer estades de curta durada en PBR • Plantejar elsobjectius i les activitats principals de la seva estada. Proporcionar elsconeixements bàsics per tenir criteri per poder discernir quines accions sónpositives i quines cal evitar.Temari:Mòdul 1: A on anem?• Què cal saber abans del viatge. Aproximació geogràfica, política, social,econòmica i mediambiental a les diferents zones. Sistema de salut del país onviatjarem (com funciona, quina cobertura té, quines mancances).• Antropologia: conceptes i consideracions essencials en PBR.Mòdul 2: Què ens podem trobar a on anem?• Les malalties tropicals: epidemiologia, clínica, diagnòstic i mesures preventivesde les principals endèmies tropicals:-Malalties transmeses via oral: còlera, giardiosi, amebiasi geohelmintiasi, , febretifoide, shigel·losi; -Malalties de transmissió sexual: VIH, ETS; -Malaltiestransmeses per via aèria: tuberculosi, lepra. Malalties transmeses per vectors:leishmaniosi, malaltia de Chagas, tripanosomiasi africana, filariosis, febre groga,dengue, esquistosomiasi, malària.• La importància dels laboratoris i del correcte diagnòstic• La importància en el tròpic: Obstetrícia, salut maternoinfantil, pediatria inutrició. Malalties no infeccioses.• Cirurgia. COT. Anestèsia.• Dermatologia i oftalmologia.Mòdul 3: Per què ens trobem aquest perfil?• Determinants socioambientals en la salut: la salut al llarg de la història, elmedi ambient i la salut, les alteracions humanes sobre el medi ambient i lesseves repercussions en la salut.• La importància de l’economia en la salut.• Aigua com a font de salut i vida.Mòdul 4: Què anem a fer i què podem fer al nostre retorn?• Deontologia medica i cooperació.• Conceptes bàsics de cooperació. Drets i deures del cooperador.• Evolució de la cooperació internacional per al desenvolupament.• Relació entre els actors de la cooperació. Tipus de cooperació.• Viabilitat d’un projecte de cooperació internacional per al desenvolupament.• Cicle de vida d’un projecte de cooperació internacional per aldesenvolupament.Mòdul 5: LaboratoriMòdul 6: Avaluació finalMetodologia: Curs presencial amb ensenyament realitzat per professor deprestigi reconegut més classes pràctiques de casos en sessió participativa i pergrups de treball.Avaluació i acreditació: Es requerirà una assistència mínima del 80%. Avaluacióal final del curs. Diploma d’acreditació editat pel COMB a tots els quevoluntàriament passin la prova d’avaluació.Equip docent: Direcció: X. de las Cuevas, president de la Secció de MetgesCooperadors del COMB. Consorci Sanitari de Terrassa. Direcció docent: J. Gómezi Prat, Coordinador Unitat Medicina Tropical i Salut Internacional. Drassanes(UMTSID-ICS). R. Morales, Responsable Equip Atenció al Viatger. UMTSID-ICSCoordinació mòduls i professorat: Professionals de la Unitat de Medicina TropicalSalut Internacional. Drassanes i de la Universitat Autònoma de Barcelona i altresinstitucions: J.Gómez i Prat, A. Corominas, A. Oliveras, B. Treviño, C. Álvarez, D.Pou, F. Zarzuela, I. Molina, J .Cabezos J. Gual, J. Mas, J. Santos, M. Pece, M. Pérez,M. Ubach, M. Vall, N. Lima, N. López, N. Serre, P. Albajar, P. Canudas, P. Simarro,R. Morales, R. Navarro, T. Pérez, V. Cararach, C. Moser, C. Fortuny, X. de lasCuevas, J. González, J.L. Soler, M. Saravanja.Calendari: Dilluns i dimecres, de 17 a 20 h. Del 7 de febrer al 13 d’abril de 2011.Matrícula: Fins al 24 de gener de 2011: Col·legiats COMB: 425 € • No-col·legiats:468 €

Després del 24 de gener de 2011: Col·legiats COMB: 489 € • No-col·legiats: 562 €Nombre d’hores: 60 • Lloc: Centre d’Estudis Col·legials.

Amb la col·laboració de Secció Col·legial de Metges CooperadorsPrograma Corporatiu de Salut Internacional i de la Xarxa d’Unitats

Territorials. Institut Català de la Salut

Activitat acreditada d’acord amb l’encàrrec de gestió concedit pel Ministerio deSanidad i el Ministerio de Educación al Consejo General de Colegios Oficiales deMédicos (Resolució de 22/3/2002, BOE núm. 81, de 4/4/2002) amb 11,2 crèdits.

CURS INTRODUCTORI DE LABORATORI EN MEDICINA TROPICAL



Commemoració Júlia Coromines i Vigneaux,metgessa-psicoanalista, Creu de Sant Jordi 1997, fa100 anys!

Nascuda a Barcelona, és la quar-ta dels vuit fills de Pere Coro-mines, advocat, polític repu-

blicà, periodista, poeta i fundador del’Institut d’Estudis Catalans, i de Ce-lestina Vigneaux, mestra innovadorai progressista, fundadora de les canti-nes escolars i introductora del mèto-de Montessori a les escoles de pàr-vuls. I amb un germà que esdevindràel referent de la lingüística romànica,Joan Coromines.Creix en un ambient estimulant, plede vida i compromès amb el seu país:Catalunya. Artistes, intel·lectuals,polítics... formaran part del seu medifamiliar i marcaran profundament laseva trajectòria professional i huma-na.Estudia Medicina i acaba la carrera el1934. Des del 1936 fins al 1938 treba-lla com a metgessa de guarderies pera la Generalitat de Catalunya.Però l’exili familiar forçat marcarà unanova etapa. París, enllaç entre la guer-ra i la pau, representa en el seu recordun respir, i Coromines en parla ambafecte. Recorda com amb una germa-na s’aventuren en un bot per un ramaldel Sena i es meravella del paisatgequan es troben davant la immensitatdel gran riu, o quan la rep Pablo Neru-da, llavors cònsol a París, per aconse-guir els visats per a Xile...Embarcada en el Winnipeg, Júlia tin-drà cura del seu pare malalt i faràd’ajudant del metge de bord.Però el vaixell recala a l’Argentina i elsCoromines s’hi queden. Júlia treballa-rà intensament com a directora decolònies de vacances i l’experiènciaamb nens la portarà a interessar-se i atreballar en nous camps relacionatsamb la psicologia, al costat d’EmiliMira i López.1

Tres anys després del retorn aBarcelona, el 1947, aconsegueix unabeca gràcies al cònsol britànic, i mar-xa a Londres a continuar estudiant.Estudia a la Clínica Tavistock i tre-balla amb nens amb paràlisi cere-bral.

Com ella diu: “Allà em canvià la vida,descobreixo la psicoanàlisi.”I a la tornada de Londres, Corominesinicia la segona etapa de la sevavida, una llarga etapa que ha duratfins fa ben poc, plena i madura, fruitd’aquell descobriment, al qual esdedica de ple: la psicoanàlisi i lesseves aplicacions (educació, infàn-cia, formació...).I, així, el seu afany constant d’encuri-osir-se, d’aprendre des de l’experièn-cia i de comprendre, la porten a pro-moure moltes iniciatives: amb elsdoctors Pere Bofill i Pere Folch i altresorganitza el Grup d’Estudi, dins del’IPA, que esdevindrà la “SociedadLuso-Española de Psicoanàlisis”(1959) i, més tard, la Societat Espa-nyola de Psicoanàlisi (SEP), de la qualva ser presidenta, del 1971 al 1977, in’és Membre d’Honor. És també Mem-bre Didacta de la SEP i l’IPA.Funda conjuntament amb un grup depares el Centre Pilot de Paràlisi Cere-bral, pioner a la Península (1961), delqual fou directora els primers anys.Ha estat cofundadora de la FundacióEulàlia Torras de Beà i, a més, hacol·laborat en moltes altres instituci-ons, com la Fundació Puigvert.En la línia més didàctica la tasca deCoromines és molt àmplia: als anysvuitanta va organitzar, amb altrespsicoanalistes, seminaris de forma-ció per a la Psicoteràpia a la InstitucióPública (PPIP); va ser cofundadora

del Centre de Psicoteràpia Psicoana-lítica (CEPP), i va ser mestra del grupque va crear l’Associació Catalana dePsicoteràpia Psicoanalítica (ACPP). Vatreballar durant molts anys fent semi-naris i conferències a Itàlia, especial-ment a Venècia i a Roma.Impulsora de la recerca científica i ladivulgació en psicoanàlisi, crea laRevista Catalana de Psicoanàlisi (del1984 fins a l’actualitat) i coorganitzala Jornada de la Revista, que aquestany farà 25 anys.Ha publicat nombrosos articles i di-versos llibres,2 alguns de traduïts ad’altres idiomes.És pionera en la investigació del des-envolupament psicològic en la infàn-cia i, en aquesta línia, ha fet impor-tants aportacions en els camps de lapsicopatologia arcaica i el desenvolu-pament precoç, ampliant el camp clí-nic i la recerca en psicoanàlisi.

Felicitats i gràcies, doctora Coro-mines!

Fabiola Dunyo i Esteve,psicòloga, psicoterapeuta de l’ACPP

Carme Miranda i Pallares,coordinadora del Comitè Organitzador i

membre de la Societat Espanyola dePsicoanàlisi

El 13 de novembre se li ret un home-natge. Sala de l’Acadèmia de CiènciesMèdiques de Catalunya i Balears. In-formació: Institut de Psicoanàlisi deBarcelona Tel. 932 125 839.

Notes1 Col·laboració a Psicología evolutiva delniño y el adolescente, Buenos Aires, 1941,Mira y López.2 Psicopatología i Desenvolupament Ar-caics, Coromines. Espaxs 1991. Psicote-rapia de grupo con niños, una experienciade psicoterapia aplicada a la enuresis.Coromines i altres. Psicología PsiquiatríaPsicoterapia, 153. Paidos 1996.Processos mentals primaris. Implicacionspsicopatològiques i consideracions tècni-ques. Coromines i altres. Barcelona 2008Grup del Llibre. Col·lecció Orienta.

Foto: Carme V

ilaginés



Consultoriterminològic

25 anys de consultesterminològiques

En aquest número continuem lalínia encetada amb els dos con-sultoris terminològics anteriors

dedicats a la celebració dels 25 anysdel TERMCAT. Avui us volem parlar del’assessorament terminològic que ofe-reix el Servei de Consultes, que desde l’inici de funcionament del Centre,l’any 1985, té l’objectiu d’atendre iresoldre els dubtes que hi adrecenusuaris que necessiten utilitzar unaterminologia catalana correcta i ade-quada en cada àmbit d’especialitat.Durant aquests anys, hem atès con-sultes del sector mèdic i farmacològicde tota mena. Com es diu screeningen català? Com s’escriu bypass? Os’ha de dir d’una altra manera? Sónadequades les formes debut i debu-tar? Què és millor víric o viral? Antire-troviral o antiretrovíric? Quines alter-natives hi ha per a l’anglicisme severamb el sentit de ‘greu’? Què és lamedicina basada en l’evidència? Hemde dir monitorejar o monitorar? Compodem dir en català manchado, enl’àmbit de la ginecologia? És adequa-da la forma consentiment informat?I també hem estat sempre atents al’actualitat i hem difós les denomina-cions catalanes adequades per a ma-lalties i agents patògens nous el nomdels quals ha saltat als mitjans decomunicació d’un dia per l’altre: desde la sida o el VIH fa ja uns quantsanys, passant per la SARS (la síndro-me respiratòria aguda greu o pneu-mònia per coronavirus), l’encefalo-patia espongiforme bovina (la malal-tia de les “vaques boges”) i la síndro-me d’esgotament professional (co-neguda amb el nom anglès de bur-nout), fins al virus de la grip A fa pocsmesos, per posar alguns exemples.El Servei de Consultes del TERMCAT pre-tén oferir suport lingüístic especialit-zat en terminologia a tots els usuarisque en el desenvolupament de lesseves tasques professionals i en el

seu àmbit específic d’actuació neces-siten resposta per a aquelles qüesti-ons que les obres lexicogràfiques iterminològiques de referència o elsrecursos que avui en dia es podentrobar a la xarxa no resolen. El perfilde l’usuari del Servei de Consultes ésforça divers: d’una banda, hi ha pro-fessionals de la llengua, com ara tra-ductors, correctors, assessors lingüís-tics, periodistes, etc.; i de l’altra, pro-fessors d’universitat o de secundària,tècnics que treballen en institucions,organismes i empreses privades i es-pecialistes dels diferents àmbits delconeixement.La posada en marxa del Cercaterml’any 2000 va representar una autènti-ca revolució per al Servei. El Cerca-term és una interfície web que permetconsultar de manera lliure terminolo-gia de qualsevol sector d’especialitat,per mitjà d’un motor de cerca multilin-güe, i adreçar els dubtes terminolò-gics que no s’hi troben resolts al Ser-vei de Consultes per mitjà de la matei-xa interfície informàtica. Actualment,el Cercaterm s’ha convertit en una deles plataformes de divulgació termi-nològica més importants del TERMCAT,tant pel que fa a les consultes rebudescom a la quantitat de dades que ofe-reix. Així, s’hi poden fer cerques sobreun conjunt de més de 900.000 deno-minacions procedents de tots els tre-balls de recerca del Centre. Pel que faa l’àmbit de les ciències de la vida i lasalut, s’hi poden consultar fitxes pro-cedents del Diccionari de psiquiatria,el Diccionari d’infermeria, el Dicciona-ri d’immunologia, la Terminologia dela sida, el Lèxic de fàrmacs, i totes lesdenominacions (amb l’equivalent an-glès corresponent) de la CIM-9-MC:classificació internacional de malalti-es, entre d’altres.El TERMCAT, conjuntament amb l’Insti-tut d’Estudis Catalans, també col·la-bora amb la Secretaria de Política Lin-

güística de la Generalitat de Catalunyaen un altre servei d’assessorament,creat més recentment, que s’adreça ala ciutadania en general: l’Optimot.En aquest cas, el Servei de Consultesresol les consultes que requereixenuna recerca terminològica avançada,les quals li són adreçades per l’equipde lingüistes que atenen directamentels usuaris.Ara que hem fet un quart de segle, lesdades ens produeixen un cert verti-gen: 190.000 consultes resoltes; a lavora de 25.000 usuaris registrats alCercaterm; i la participació de 2.700especialistes de tots els sectors, alsquals hem demanat parer, sense elsquals no seria possible articular unaterminologia catalana adequada, và-lida i actual, i gràcies als quals ensassegurem la difusió i la implantacióde les formes que proposem conjun-tament. Un 25% de les consultes re-soltes provenen de l’àmbit concret deles ciències de la vida i la salut, i hemtreballat fins ara amb la col·laboraciód’uns 600 especialistes d’aquestsmateixos àmbits.A la vista dels resultats i l’acollidaobtinguts, ens refermem en la volun-tat de continuar treballant desd’aquest Servei perquè la terminolo-gia catalana pugui ser utilitzada ambnormalitat en tots els contextos i situ-acions possibles.

Cristina Bofill,Àrea d’Assessorament Termcat


petits anuncis

petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca.Centre Mèdic en funcionament lloga amplisdespatxos, molt ben equipats, tot nou, servei derecepció, calefacció, aire condicionat, telèfon,àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. Centre Mè-dic en funcionament lloga despatxos equipats,telèfon, aire condicionat, secretària, servei deneteja, calefacció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Es necessiten especialistes per compartirconsultaSituació: Barri del Clot. Es necessiten especialis-tes (pediatre, otorino, dermatòleg...) per a cen-tre mèdic en funcionament en zona de vianantsmolt cèntrica del barri del Clot.INFORMACIÓ: Tels. 932 073 743 (tardes) / 600281 703

Lloguer de despatxos completament equi-patsSituació: Rda. General Mitre-Muntaner. Matinso tardes, aire condicionat i calefacció, ambservei de recepció, secretaria, etc. Pàrquing.Instal·lacions de disseny i confortables. Granqualitat i preu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Amb totsels serveis. Es lloguen de dilluns a dissabte.Atenció secretaria 12 hores. Anàlisis clíniques.Servei d’infermeria. Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716/ 627 561 091

Lloguer de despatxosSituat a la Diagonal-Pau Claris. Centre Mèdicdedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament ofereix lloguer de despatxos ametges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire con-dicionat, servei de neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creaciói gestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906 716 /627 561 091. E-mail: [email protected]

Lloguer despatxosSituació: Diagonal-Pg. de Gràcia. Centre mèdicd’alt estanding lloga despatxos totalment equi-pats per mòduls de matins o tardes. Li oferimtots els serveis necessaris perquè vostè noméshagi de preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161 638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. Centre Mèdic enfuncionament lloga despatxos, matins i tardes.Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Zona estació, recepció,calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.INFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 ho-res diàries. Urgències.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Despatxos mèdics amb tots els serveis eslloguen de dilluns a dissabte.Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clínicadel Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Medica. Tel. 933 906 716

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatx de100 m2. Apte per a consulta mèdica. 4 estances.Aire condicionat.INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

Es lloga pis apte per a despatx-habitatgeA la part alta del carrer Balmes. 110 m2, 3habitacions, 2 banys, sala-menjador, terrassasobre Club de Tennis, cuina, terrasseta per aserveis. Calefacció elèctrica (calor negre). Con-sergeria. Lloguer 950 euros.INFORMACIÓ: Tels. 608 748 002 / 932 050 478

Consultori per compartirSituació: Sant Antoni Maria Claret, 139-145.Castillejos-Cartagena, al costat de l’Hospital deSant Pau i l’Aliança. Completament equipat.Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bonescondicions. 60 m2.INFORMACIÓ: Tels. 659 989 395 / 933 223 562/ 934 356 948

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Es llogaun despatx, matins o tardes, amb tota la infraes-tructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Lloguer de despatxos per a consultesmèdiquesSituació: Cerdanyola del Vallès. Matins o tardes.Completament equipats: aire condicionat, cale-facció, recepció, secretaria, etc. Instal·lacionsmodernes i adaptades a persones amb discapa-citat. Preu sense competènciaINFORMACIÓ: [email protected]. Tels. 936 928638 (tardes) / 600 679 523

Es lloga ampli despatxEs lloga ampli despatx amb bany en centre mèdica Pg. Bonanova-Escoles Pies. Llum natural, re-cepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicionat,àmplia sala d’espera, servei de neteja. Conserge-ria. Molt bona comunicació. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 609 330 995

Lloguer de dos despatxosSituació: Plaça Kennedy (Balmes-Sant Gervasi).Exteriors, amplis i moderns, un amb quiròfan,l’altre amb box per a cures o tractaments.Estètica acurada. Confortables i amb totes lesprestacions d’informàtica i telefonia. Ideals es-pecialitats i gestionats per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848 398

Es lloga centre mèdicSituació: Zona plaça Molina. Inaugurat el 2006,sencer o per a consultes, matins o tardes.Completament equipat i informatitzat. Hàbil pera totes les especialitats i especialment per aginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf.Possibilitat traspàs a curt termini.INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307

Lloguer despatxosSituació: Madrazo, 33-37, al costat de Clínica delPilar. Es lloguen despatxos per mòduls matins itardes.INFORMACIÓ: Srta. Marta. Tel. 932 386 535

Es lloguen despatxos mèdics a BarcelonaSituació: Via Augusta entre Doctor Roux i Ge-neral Mitre. Per mòduls o dies, preus a convenir.Consulteu per venir a veure’ls.INFORMACIÓ: Tel. 932 063 720. E-mail:[email protected]

Llogo despatxos per a consulta mèdicaSituació: Balmes-Rosselló. Completament equipats,amb serveis de recepció, calefacció, aire condicio-nat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tardes. Hi haun despatx que té 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369 912

En venda centre mèdic-consultaSituació: Joan Sebastià Bach (Turó Parc). Total-ment equipat: 4 cabines insonoritzades, airecondicionat, lliteres hidràuliques, fil musical. Apunt per entrar. Preu a consultar.INFORMACIÓ: Clara. Tel. 600 347 400. E-mail:[email protected]


petits anuncis

Lloguer despatxLlogo despatx de 40 m2 a Clínica Corachan 3.INFORMACIÓ: Tel. 627 404 093

A Terrassa despatxos per llogarSituació: Centre ciutat, Col·legis, 5. Planta baixa75 m2. 300 € al mes. Segon pis, despatx 150 m2.Tots dos despatxos dividits en mòduls, modifica-bles segons necessitats. Preu: 500 € al mes.INFORMACIÓ: Tels. 696 367 656 / 616 362 107

Lloguer de consultori mèdic a antiga Clí-nica QuironSituació: Mare de Déu de la Salut, 78, planta 5porta D. Consultori mèdic de 85 m2 + 57 m2 deterrassa i 1 plaça de pàrquing. Preu: 900 €INFORMACIÓ: Tels. 699 419 057 / 932 154 546

Clínica de referència durant 20 anysPer defunció del metge fundador es ven o llogaedifici a Barberà del Vallès (Vallès Occidental) de2 plantes de 326 m2. Quatre vents. 3 despatxos,2 laboratoris, 4 sales d’exploració. Molt bencomunicat, apte per a clínica o consultoris mè-dics independents.INFORMACIÓ: Tel. 686 968 391

A la Clínica Corachan 2Situació: Zona Sarrià. Es lloguen 2 despatxosmèdics a la primera planta de 40 m2 aproxima-dament. Confortables i amb les prestacionsd’informàtica i telefonia, amb sala d’espera, ser-veis i recepcionista amb agenda mèdica. Preu:2.345 €, impostos inclosos.INFORMACIÓ: Tel. 932 064 831. E-mail:[email protected]

Psiquiatre: Consulta per compartirSituació: Pg. de Sant Gervasi. Consulta de psiqui-atria per compartir amb psiquiatre o psicòleg.Molt tranquil i comfortable. Dues tardes lasetmana. Preu: bones condicions econòmiques.INFORMACIÓ: Tel. 670 252 881

Es lloga despatx per a grup mèdicSituació: Dalmases, 62, baixos. Ideal estomatò-legs, cirurgians vasculars, otorinos, oftalmòlegs.Té uns 200 m2. Entrada independent.INFORMACIÓ: Srta. Elvira (de 9,30 a 13 h i de16 a 20 h). Tel. 934 185 790

Lloguer de pis habilitat per a despatxSituació: Pl. Letamendi, molt a prop del Clínic.114 m2. Sales diàfanes i molt lluminoses.INFORMACIÓ: Finques Espona. Tel. 932 000300

Es necessita un otorinolaringòleg i un derma-tòleg al Maresme per compartir consultaA Mataró, necessitem per a Gabinet MèdicMaresme. Despatxos completament equipatsamb serveis de recepció, secretaria, etc.INFORMACIÓ: Sra. Toya. Tel. 937 906 347dilluns, dimecres i divendres. E-mail:[email protected].

Es lloga espai de fins a 600 m2

Ubicat en les dependències d’un centre hospita-lari de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona i prepa-rat per a consultoris mèdics o activitats sanità-ries, tant per a professionals individuals com pera col·lectius sanitaris.INFORMACIÓ: Poseu-vos en contacte amb la Sra.Azmavet. Tel. 933 069 919 en horari de 9 a 14 hores.

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒ-NICAAtenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 € al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idio-mes, des de 1,50 €/full.INFORMACIÓ: Srta.Gemma o Manel. Tel.934 173 547. Fax 934 186 644;www.centroboomerang.com

Decoració interiorismeEs fan tot tipus de projectes i reformes deconsultoris, despatxos i habitatges. Pressupostsense compromís.També objectes de decoraciói de regal. Importants descomptes a metgescol·legiats. Vint anys al seu servei.INFORMACIÓ: INNOVO. Alfons XII, 26-MariàCubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845/ 630 033 029

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personalde servei domèstic, cuidadors infantils i assistèn-cia geriàtrica. Formació individualitzada segonsles necessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929 953/ 638 929 955

Habitatge

En venda casa aparelladaSituació: Zona Font d’en Fargas. 130 m2 habita-bles, 3 habitacions (una suite amb vestidor), 2banys, bodega diàfana 35 m, jardí 25 m, terrassa25 m. Pàrquing. Zona molt tranquil·la, calefac-ció, parquet, alarma, Climalit, obra vista. Perentrar-hi a viure. Preu: 420.000 €INFORMACIÓ: José Luis Tel. 655 921 248

Llogo 2 pisos a Budapest, cèntrics, llumi-nososSituació: Budapest. Silenciosos, amb 2 habitaci-ons, cuina i bany. Un al costat del tramvia i metroi de l’escola de música més important d’Hongria.El segon al costat del Danubi, del Parlament i delPont de Margarida. Lloguer per any escolar oper dies de vacances.INFORMACIÓ: Xose. Tel. 686401090. E-mail:[email protected]

Gran oportunitat a preu de liquidació aMatadepera!!es ven torre alt estanding obra nova (Can Solàdel Racó) a preu de cost. Parcel·la 1500 m,construïts 500 m, 4 hab. dobles + estudi, 3 banys,jardí, terrasses, garatge 180 m.INFORMACIÓ: 617 768 726 / 626 988 635

Llogo una masia del segle XIX a prop delCastell de LluçàSituació: Osona. 5 habitacions. Amb capacitatper a 13 persones, zona tranquil·la, enmig de lanatura. Jardí de 1.000 m2 amb barbacoa, forn dellenya, solari, calefacció.INFORMACIÓ: Tel. 686401090. E-mail:[email protected]

A Torredembarra (Costa Daurada) ven-da o lloguer.Situació: Zona Els Munts a 100 m platja Caleta del’Anglès. A estrenar, casa adossada. Semisoter-rani: 2 places pàrquing. Baixos: cuina, menjador,sala d’estar, 1 habitació amb bany, terrassa-jardí.1a. planta: 2 habitacions dobles, 1 habitacióindividual, 3 banys. 2a planta: gran saló, terrassa,1 bany. Plaques solars, calefacció, aire condicio-nat. Preu: Venda. 1.180 € mensuals durant 40anys. Lloguer: 900 € mensuals. Contracte delloguer d’almenys 12 mesos.INFORMACIÓ: Tels. 696 367 656 / 616 362 107

Pis de lloguer 750 € o venda 350.000 €Situació: Arenys de Mar, centre del poble. Fincaamb ascensor. 3 habitacions + 2 banys + cuinamenjador + safareig + saló menjador + balcó.INFORMACIÓ: Nuria. Tel. 655 784 754

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista-tele-fonista i tasques administrativess’ofereix per treballar en consultori mèdic. In-formàtica, català, experiència i bones referènci-es. 48 anys.INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix com a secretària de metge enconsultori o clínicasenyora de 45 anys, com a secretària de metgeen consultori o clínica. Bona presència, disponi-bilitat horària, coneixements d’informàtica:Windows, Internet, etc. Atenció i programaciód’agenda. Excel·lent capacitat organitzativa i trac-te humàINFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606642 453 / 933 522 331

S’ofereix per treballar en consultasenyoreta de 37 anys per treballar com a auxiliarde clínica o recepcionista en consulta mèdica.Experiència en mútues.INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 / 933137 733

S’ofereix per treballar en centre mèdic oconsultori privatauxiliar administrativa, en centre mèdic o em-presa sanitària. Coneixements d’informàtica,tasques administratives, experiència en tracteamb públic, català i anglès. Estudis d’auxiliard’infermeria. Responsabilitat i seriositat.INFORMACIÓ: Cuca. Tels. 629 407 133 / 934391 111


petits anuncis

Administrativa amb experiència i capaci-tat d’adaptacióper treballar en consulta mèdica. Informàtica anivell d’usuari, experiència en tracte amb elpúblic.INFORMACIÓ: Dolors. Tel. 606 663 644.E-mail: [email protected]

S’ofereix senyora de 52 anys per treballaren consultori mèdic, clínica o similar. Experièn-cia de 2 anys en consulta. Ordinador a nivelld’usuari, català i castellà. Disponibilitat horàriatot el dia. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Assumpció. Tels. 932 198 026 /659 463 765

S’ofereix secretària recepcionistaAmb 15 anys d’experiència per treballar en con-sulta, clínica o consultori. Coneixements d’infor-màtica. Experiència en tracte amb el públic. Tornde matí o tarda. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619141 780

S’ofereix secretària recepcionistaamb experiència laboral en clínica, recepció,centraleta. Idiomes anglès, francès i italià. Res-ponsable, bona presència.INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 677 495 517.E-mail: [email protected]

S’ofereix per treballar en consultori mèdicdiplomada en infermeria i secretària mèdica ambexperiència per a consultori mèdic, clíniques imútues. Informàtica, català i tasques administra-tives. Experiència en consulta mèdica i en tracteamb pacients. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Tels. 696 360 609 / 932 266839. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària administrativaamb experiència en medicina general i pediatria(15 anys). Medicina interna, mútues.INFORMACIÓ: M. Eugenia García. Tel. 691 746813

S’ofereix noia de 33 anys per treballar encentre mèdiccom a recepcionista i telefonista. Informàtica anivell usuari. Experiència en centre mèdic depsiquiatria. Preferentment l’Alt Penedès. Dispo-nibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Esther. Tel. 673 978 193

Senyora de 57 anys, llicenciada en Peda-gogiacatalana i amb estudis superiors s’ofereix pertreballar en consulta mèdica, horari intensiu dematí. Domini del català, castellà, italià i francès,parlat i escrit.INFORMACIÓ: Maria Roca. Tel. 657 027 724

S’ofereix administrativa recepcionista te-lefonistaPer a consulta mèdica i clíniques. Informàtica anivell d’usuari. Català i castellà parlat i escrit.Horari matins i tardes.INFORMACIÓ: Maria Dolores. Tels. 933 575279 / 629 361 939

M’ofereixo per treballar en consulta mè-dica com a administrativa o auxiliarA Barcelona. Preferentment horari de tardes.Amb experiència.INFORMACIÓ: Mar. Tel. 661 660 612

S’ofereix per treballar en consulta mèdicao clínicadona de 51 anys, educadora infantil/administra-tiva, per treballar en consulta mèdica o clínica.Català, castellà, anglès i informàtica a nivelld’usuari. Organitzada i responsable.INFORMACIÓ: Mercè Arroyo. Tels. 600 072681 / 932 108 461. E-mail:[email protected]

S’ofereix administrativa-recepcionista pertreballar en consulta, clínica i consultoriamb disponibilitat horària. Experiència en tracteamb el públic i en recepció. Informàtica: Office,Outlook, Publisher, Power Point, Info Path,BBDD. Català, castellà, anglès i nocions bàsiquesd’alemany.INFORMACIÓ: Anna. Tel. 685 497 755

S’ofereix recepcionista i auxiliar adminis-trativaamb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o simi-lar. Preferentment Barcelona.INFORMACIÓ: Tel. 616 113 517

Dona de 40 anys eficient i molt responsa-bleamb experiència en dur agenda, recepció i auxi-liar, busca feina en centre o consulta mèdica.INFORMACIÓ: LaiaTel. 627 806 335 (trucar matins)

S’ofereix per treballar en consulta o clíni-casecretària recepcionista amb àmplia experiènciade més de 15 anys per a treballs administratius,amb coneixements de facturació i comptabilitat.Coneixements informàtics nivell alt. Experièn-cia en tracte amb el públic. Disponibilitat tot eldia.INFORMACIÓ: Tels. 636 911 359 / 933 538 348

S’ofereix noia de 28 anysseriosa i responsable, per treballar en consultamèdica o similar. Àmplia experiència de cara alpúblic, també al sector sanitari. Horari indiferent.Idiomes: castellà, català i anglès. Informàtica.INFORMACIÓ: Natalia. Tels. 669 181 073 / 934314 094

Senyor de 59 anys s’ofereix com a admi-nistratiu-recepcionista i per portar comp-tabilitatsen consulta mèdica. Microsoft Word, Excel,Powerpoint, Internet i correu electrònic. Dis-ponibilitat d’horari. Català, castellà, francès ianglès (elemental).INFORMACIÓ: Leonardo. E-mail:[email protected]

Dona seriosa i responsable, amb experi-èncias’ofereix per fer tasques d’administrativa i aten-ció al públic en consultoris mèdics o similars.Rigorositat, gran capacitat organitzativa i tracteagradable.INFORMACIÓ: Yolanda. Tel. 686 243 342

Dona de 45 anys s’ofereix per a despatxmèdic,cuidar persones grans, cangur, tasques domès-tiques, tardes i caps de setmana. Català, castellà,francès i nivell mitjà d’anglès.INFORMACIÓ: Rosa. Tel. 655 817 555

S’ofereix auxiliar sanitària i secretària pertreballar caps de setmana a consulta,clínica o centre mèdic. Amb experiència.INFORMACIÓ: Lidia. Tel. 639 923 134

S’ofereix per treballar en consulta mèdicaNoia de 18 anys s’ofereix per treballar com asecretària i recepcionista, amb experiència.Coneixements d’informàtica. Disponibilitat a lestardes. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Miriam Lopez. Tels. 649 090640 / 934 511 823

S’ofereix infermera i administrativaamb experiència administrativa. S’ofereix perfer tasques d’infermeria, secretària, administra-tiva i telefonista. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Silvia Sosa. Tels. 934 491 674 /617 515 134

S’ofereix per treballar com a recepcionis-ta-secretària.Preferentment, horari de matí. Coneixementsde català nivell B, anglès mitjà. Informàtica anivell d’usuari. Zona d’Esplugues, Sant Feliu,Cornellà, Sant Joan Despí i voltants de Diagonalfins a Francesc Macià. Disponibilitat a partir desetembre.INFORMACIÓ: Joana. Tels. 933 733 185 / 655197 928

S’ofereix per treballar en consulta mèdicasenyora de 47 anys s’ofereix per atendre recep-ció mèdica per a tasques administratives, aBarcelona. Coneixements d’informàtica a nivelld’usuari. Català i castellà escrit i parlat. Estudisde COU.INFORMACIÓ: Susanna Cortadella. Tels. 932965 471 / 666 552 982

S’ofereix secretària mèdicaper treballar en consultoris mèdics, hospitals isector sanitari, amb experiència. Disponibilitatimmediata. Bona presència.INFORMACIÓ: Laura Martí. Tel. 647 260 112

S’ofereix per treballar en consultori mè-dicsenyora de 46 anys amb 20 anys d’experiènciaen consultori mèdic. Tracte cordial amb elspacients i domini dels programes informàticsutilitzats per al cobrament de mútues, etc.INFORMACIÓ: Lluïsa. Tel. 699 953 434


petits anuncis

Noia de 32 anys amb experiència d’admi-nistrativa i recepcionistas’ofereix per treballar en consultori mèdic. In-formàtica a nivell d’usuari. Català nivell C. Dis-ponibilitat matí o tardes. Zona Barcelona.INFORMACIÓ: Carolina Rius. Tels. 646 817458 / 932 320 233

S’ofereix secretària de direcció, per a con-sulta mèdica privada o similaramb més de 20 anys d’experiència en diferentssectors. Do de gents, saber estar i marcadaorientació de servei al client. Domini de l’entornOffice. Català nivell C i nivell mitjà en francès ianglès. Preferentment Barcelona ciutat.INFORMACIÓ: Marga Sebastián. Tels.609 265 852 / 932 852 200. E-mail:[email protected]

S’ofereix senyora per treballar en consul-ta mèdicaamb disponibilitat total. Experiència en treballadministratiu. Facil adaptabilitat. Visc a Barcelonai amb disponibilitat de moto.INFORMACIÓ: Maria Dolors Lara. Tels.933 479 290 / 607 323 663. E-mail:[email protected]

S’ofereix secretària mèdicaamb experiència en el sector (Sanitas) per tre-ballar en consulta mèdica. Disponibilitat total.INFORMACIÓ: Sandra. Tel. 656 674 576. E-mail: [email protected]

Auxiliar de clínica amb àmplia experièn-cia en consulta.1– Recepció i secretaria mèdica. 2– Sala d’explo-racions. Bones referències i bona presència.Informàtica a nivell d’usuari. Català, castellà ifrancès. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓ: Mercè Palau. Tel. 932 020 205

S’ofereix secretària mèdica per treballara jornada completa o intensivaAmb més de 5 anys d’experiència en consultamèdica privada. Català i castellà parlat i escrit,Excel, WXP, Acces, Powerpoint. Internet. Co-neixements del programa Navisión i Aqua anivell d’usuari.INFORMACIÓ: Maria. Tels. 679 046 988 / 93 65029 86. E-mail: [email protected]

Administrativa-recepcionista per treba-llar en consulta mèdicaAmb experiència en centraleta, tasques admi-nistratives i tracte amb el públic. Total disponi-bilitat. Experiència en mútua.INFORMACIÓ: Montse. Tel.667 309 103 / 934083 265. E-mail: [email protected]

Recepcionista-administrativa amb expe-riència en tasques administratives i tracteamb el públics’ofereix per treballar en consultori mèdic. Altnivell d’informàtica i català.INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 665 300 299 /934 268 635. E-mail: [email protected]

Home jove de 30 anys s’ofereix per treba-llar com a xoferConductor amb experiència i seriositat. Ambreferències. Llicències de conducció: A1, A, B,BE, C1, C, D1, D, C1E, CE, D1E, DE, BTP + ADRINFORMACIÓ: Jesús. Tel. 679 685 114

Senyora de 53 anys s’ofereix per treballarcom a recepcionista-telefonista-adminis-trativaper a consulta mèdica o similar. Estudis de català,castellà, francès, anglès, informàtica a nivell d’usu-ari. Excel·lent capacitat organitzativa i tractehumà. Disponibilitat total. Incorporació imme-diata.INFORMACIÓ: Dolors Gil. Tel. 645 457 682

Terapeuta en drenatge limfàtic manual iquiromassatge terapèutics’ofereix per a consulta mèdica on puguin sernecessàries, com a tractament coadjuvant, algu-nes de les tècniques esmentades.INFORMACIÓ: Isabel de Diego. Tels.933 232 180 / 637 807 149. E-mail:[email protected]

Auxiliar administrativa amb experièncias’ofereix per treballar a jornada completa inten-siva o parcial.INFORMACIÓ: Esther Regí. Tel. 637 880 331

S’ofereix recepcionista, administrativa isecretàriaamb experiència en tracte amb el públic pertreballar en: despatx, consultori, clínica o simi-lar. Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Rita Potrony. Tel. 637 981 719

Persona amb experiència s’ofereix com arecepcionista, administrativa i secretària.Disponibilitat horària, coneixements d’informà-tica: Windows, Internet, etc. Atenció i progra-mació de l’agenda. Capacitat organitzativa i trac-te humà.INFORMACIÓ: Cristina Bautista Álamo. Tel.626 027 158

Senyora responsable i d’absoluta confian-ça busca feina de recepcionista.Experiència de 22 anys en control d’arxius iatenció al client en bufet d’advocats. Informàticai comptabilitat en EADA. Castellà, català nivell Bper la UB, coneixements de francès. Disponibi-litat d’horari.INFORMACIÓ: M. Mercedes. Tels. 620 428 046/ 93 426 04 06. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 33 anys com a recepcio-nista i per a feines administratives.Amb experiència de 8 anys.Tracte agradable.Disponibilitat d’horari. Zona de Barcelona iVallès Oriental.INFORMACIÓ: Mireia. Tels. 616 079 943 / 93879 24 04. E-mail: [email protected]

S’ofereix secretària mèdica (titulada) pertreballar en consultori mèdic o clínicaamb disponibilitat d’horari, bona presència iexperiència en tracte amb el públic, amb conei-xements d’informàtica.INFORMACIÓ: Rosa. Tels. 626 75 98 75 / 93218 63 73. E-mail: [email protected]

S’ofereix estudiant d’infermeria per tre-ballar d’auxiliar o d’administrativaen consultori mèdic o clínica, amb experiència.Horari de tardes.INFORMACIÓ: Júlia. Tel. 610174245

S’ofereix noia de 47 anys per a mitja jorna-dasense càrregues familiars, sense limitació horà-ria (fins i tot dies alterns). Molta experiència entracte amb el públic. Català i castellà. Responsa-ble i amb experiència.INFORMACIÓ: Celsa. Tel. 618 557 613. E-mail:[email protected]

S’ofereix noia de 39 anys per treballar enconsulta mèdicacom a recepcionista o telefonista i programaciód’agenda, bon bagatge de tracte amb el públic, decaràcter tranquil, tenaç i resolutiva i gran capa-citat d’organització. Ofimàtica i nivell C decatalà. Disponibilitat absoluta sense càrreguesfamiliars.INFORMACIÓ: Gemma Ventura. Tel. 667 382503. E-mail: [email protected]

S’ofereix noia per a feina d’administrativai recepcióresponsable i amb experiència.INFORMACIÓ: Judit Ortega. Tel. 615 958 483.E-mail: [email protected]

S’ofereix noia de 27 anys, treballadora, detracte agradable i amb bona disposicióper a consulta mèdica o similar. Àmplia experi-ència d’auxiliar administrativa i de cara al públic.Horari indiferent. Castellà, català i anglès. Co-neixements d’informàtica.INFORMACIÓ: Natalia Estruch. Tel. 659 373988

S’ofereix com a secretària mèdica en con-sultori o clínicaNoia de 27 anys. Bona presència. Disponibilitathorària, coneixements d’informàtica. Excel·lentcapacitat organitzativa i tracte humà. Català,castellà, anglès. Experiència en tracte amb elpúblic. Incorporació immediata.INFORMACIÓ: Marta. Tel. 686 788 227

S’ofereix noia per treballar en consultamèdicacursant la Diplomatura de Relacions Laborals i elGrau de Dret a la Universitat de Barcelona.Disponibilitat als matins.INFORMACIÓ: Elisabet. Tels. 646 439 681 / 932099 240

NOVES ÀREES TEMÀTIQUESDEL PROGRAMA DEFORMACIÓ DEL CEC:

ÀREA PER DELEGACIONSCOMARCALS

En aquest curs docent 2010-2011, s’iniciala descentralització de les activitats for-matives del Centre d’Estudis Col·legials através de les delegacions comarcals delCOMB tot començant per les delegacionscomarcals d’Osona i el Bages i, en un futur,es preveu que es faci extensiva a la restade delegacions del COMB en funció de ladisponibilitat logística. Els cursos previs-tos són:

· La hiperfreqüentació en atenció pri-mària: situació actual, abordatge iprevenció

· Salut mental i addiccions en atencióprimària

ÀREA METGES RESIDENTSMIR

Aquest curs docent també s’ha iniciat laformació per a Metges Residents MIR ambels següents cursos:

· Curs d’acollida a nous col·legiatsper a l’accés a la professió mèdica

· Català nivell iniciació· Cursos d’anglès per a metges· Introducció al coaching per a pro-

fessionals de la salut· Ioga com a eina terapèutica· Cuidar i cuidar-se: salut mental i

tècniques de PNL

Per a alguns d’aquests cursos es pot de-manar subvenció al Programa de Protec-ció Social del COMB (PPS).

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsCEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 13

0Ju

liol-O

ctub

re 2

010

Núm

. 13

Quaderns

http://cec.comb.cat

ELS CURSOS D’ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATS PER AL’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA ES TANQUEN AMB ÈXIT

1. i 2. Cursos d’acollida a nouscol·legiats per a l’accés a laprofessió mèdica.

Durant el curs 2009/2010 el Centred’Estudis Col·legials ha dut a ter-

me dos cursos d’acollida a nouscol·legiats per a l’accés a la professiómèdica. El primer curs s’ha impartitdurant la primavera i el segon en elmarc de l’escola d’estiu 2009/2010.El curs té com a objectiu facilitar l’ac-cés a la professió mèdica dels metgesde la resta de l’Estat espanyol i estran-gers que vulguin exercir a Catalunya. Amés a més, el curs serveix com unaplataforma d’intercanvi, de contactesentre nouvinguts i pot ser el primercontacte amb el COMB i les seves soci-etats, atès que el curs s’imparteix di-rectament en les seves dependències.S’han tractat temes com el funciona-ment del sistema sanitari català i es-panyol, el codi deontològic, el marclegal dintre de la legislació laboral iels documents medicolegals i de res-ponsabilitat professional. Tambés’han introduït altres temes com laformació del metge, la història clíni-ca, els patrons epidemiològics, la nor-mativa i actualització de la prescrip-

ció farmacèutica, la comunicació en-tre el metge i el pacient i els serveisque presta el COMB als metges.Fins ara aquests cursos han tingutmolt d’èxit i s’han ocupat les placesdisponibles. El perfil dels participantsha estat el de metges recent col·legiatso que estan a punt de col·legiar-se. Lagran majoria de participants han es-tat llatinoamericans, però també hihavia altres nacionalitats procedentsmajoritàriament de l’est d’Europa iuna petita part d’espanyols.Les valoracions del curs han estatmolt positives. Entre d’altres, es co-menta que el curs ha aportat mésseguretat per entrar al mercat laborali ha proporcionat una bona visió ge-neral del funcionament dels aspectesmés importants de la professió mèdi-ca al nostre país. Els alumnes tambéhan valorat positivament la bona pre-disposició i experiència dels docentsi la interacció entre els participants il’equip docent. Per a més informació,hi ha un petit vídeo sobre el curs pen-jat al Canal YouTube del Col·legi.

2

1