Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 44 (Sec. Bot., 3): 111-117. 1979

DISTRIBUCIO I ECOLOGIA DELS MACROFITS SUBMERGITSDEL DELTA DE L'EBRE

Xavier Ferrer * i Francisco A. Comin * *

SUMMARYDistribution and ecology of the submerged macrophytes in the Ebro Delta

Rebut: febrer 1979

Data on distribution and phenology of 16 species of submerged macrophytes in theEbro Delta are given, together with a summarized table of some physical and chemical pa-rameters of the waters where they were found. The distribution of the spermatophytes inrelation to the salinity of the water is: freshwater ( Nasturtium officinale and Myriophyl-lum verticillatum ), (3-oligohaline waters, up to 1 g CI-1-1 (Ceratophyllum demersum, M.spicatum , Utricularia vulgaris , Potamogeton nodosus , P. pusillus , P. crispus , Zannichel-lia palustris and Najas minor . Oligo-(3-mesohaline waters, up to 4 g CI-I-', (Najas marina).Mixohaline waters, 0,5-17 g CI-1-1 (Potamogeton pectinatus , Ruppia maritima and Ruppiacirrhosa ). a-meso-polyhaline -waters, 5-17 g CI -1 -' (Zostera noltii and Z. marina ). The sub-merged spermatophytes that are dominant in the coastal lagoons in the freshwater period(April-December) are: P . pectinatus , R. cirrhosa and N . marina . It seems that in a-oligo-haline waters these enter into competition with each other. Field observations suggest thatNajas dominate in clay and organic mud areas, P. pectinatus in silty-clay sediments andRuppia in those of sandy composition.

1. INTRODUCCIO

Les arees de transicio, amb gradientsacusats, presenten sovint exemples interes-sants de distribucio i competencia d'espe-cies que ocupen el mateix ninxol ecologic.Els autors han mostrejat aquests tres dar-rers anys diverses masses d'aigua del deltade l'Ebre. Les Ilacunes costaneres de 1'En-canyissada, la Tancada i el Calaixos de l'i-Ila de Buda han estat visitades ben sovint,

mensualment , mentre que la resta d'esta-cions ( fig. 1) ho foren esporadicament.

Al treball de BALADA et al. (1977) es vanpublicar algunes dades de distribucio demacrofits a escala de 10 X 10 km, aixI corna CHINCHILLA & COMIN (1977), els qualshi afegiren tambe d'altres localitats i ad-huc caracteristiques limnologiques . El nos-tre treball dona, per a cadascuna de lesespecies , les localitats al delta, les prefe-rencies ecologiques , ] a fenologia i la dis-

* Departament de Zoologia (Vertebrats). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran Via, 585.Barcelona,7.** Departament d'Ecologia. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran Via, 585. Barce-lona,7.

111

tribucio segons el reticulat U.T.M. de 10quilbmetres de costat.

2. CARACTERISTIQUES FISICO-QUiMIOUESDELS MEDIS AQUATICS

Les diverses masses d'aigua del delta del'Ebre tenen regims hidrologics molt defe-rents. Les fluctuacions periodiques en ladescarrega fluvial han estat comentadesper MALDONADO (1977), el regim hidrogra-fic de la badia del Fangar fou exposat per

LoPEZ & ARTS (1973) i un model de fluctua-cio anyal de les llacunes costaneres ha es-tat ja presentat pels autors (COMtN & FER-RER, en premsa).

Es dificil de generalitzar el comporta-ment dels canals de regatge. Hi ha diferen-cies importants entre els canals principals(amb parets i fons encimentats, ampladesde 5 m i fondaries de 60 cm) i les sequiesdels conreus (excavades a la terra, i ambprou feines amb 20 cm d'amplada i d'altres20 cm de fondaria). Els primers acostu-men a tenir un cabal fort durant els perlo-des de regatge, del marg al novembre, ison dragats cada any per assegurar elpas fluid de ]'aigua. Les sequies poden ro-mandre amb aigua estanyada bastants me-sos, i els seus fons son excavats poquesvegades. Entre ambdues situacions extre-mes, es donen les possibles situacions in-termedies.

Els ullals presenten un regim irregular,

condicionat per la pluviometria dels ter-

renys propers. Consisteixen en basses cir-

culars molt petites (de 5 a 25 m de dia-

metre), sorgides de l'aflorament d'aigua

subterrania en el limit de la plana deltaica

holocena amb els conglomerats pleisto-

cens.Llevat de les diferencies esmentades, es

facil d'apreciar un gradient molt clar enel contingut en sals de les diverses massesd'aigua. Des de valors superiors a la mit-jana de les aigiies oceaniques (38 %o a labadia del Fangar, segons L6PEZ & ARTS,1973), fins als ullals i el riu, amb aigiiesdolces (0,18 g CI-1-1).

Les fluctuacions grans son, perb, a lesIlacunes costaneres. Hi observem un pe-riode, aproximadament de 1'abril al no-vembre, en que reben ]'aigua dolga pelscanals que hi desguassen. Durant l'altreperiode, del desembre a l'abril, hom tan-ca les comportes dels canals i deixa defluir-hi ]'aigua dolga. Llavors s'hi nota mes

]'influx marl i ci contingut en sals atenyvalors tipics d'aigues mesohalines (0,2 a16,3 g Cl-1-1). S'observen tambe diferen-cies entre les llacunes, ates que ]'influxdels canals d'aigua dolga hi es variable.La porcio deltaica del riu Ebre experi-

menta tambe fluctuacions ocasionals enla salinitat, originades en aquest cas perl'entrada d'aigua de mar per accio del vent,o senzillament per la disminucio conside-rable (a 1'estiu) de la descarrega fluvial.S'hi han assenyalat falques d'aigua demar resultants d'una circulacio estuaria detipus positiu que atenyien la ciutat d'Am-posta.La taula I presenta els valors d'alguns

parametres que serviran per a diferenciarles diverses masses d'aigua i assenyalar lescaracteristiques ecologiques dels macrbfitssubmergits.

3. CATALEG DELS MACROFITSSUBMERGITS

La llista d'especies que presentem com-pren nomes els espermatbfits i algunes ca-racies. Recordem que tambe altres vege-tals, com certes cloroficies i rodoficies, sonimportants com a macrofits, principal-ment durant la tardor i l'hivern. La no-menclatura i la determinacio de les ca-racies ha estat feta seguint CORII.LION(1957, 1975).

ESPERMATOFITS

Ceratophyllum demersum L. - Especieque colonitza el riu, els canals, els desguas-sos i les sequies, i sovint 1'arrossar i tot.En condicions de salinitat minima de lesllacunes litorals (del juny a I'agost), potpenetrar-hi parcialment (I'Encanyissada iel Canal Vell a les arees immediates aldesguas dels canals) o totalment, corn a lesOlles. A lrivern, hom en troba algunspeus als pocs canals que resten amb aigua.L'hem vista amb fruit el 6.VI.78 (canal al'Encanyissada), el 19.VII-78 (Gola Nord,embarcador de l'illa de Buda) i 1'1.X.77(canal prop del Fangar). Present als qua-dres BF90, CFOO, (BALADA et al., 1977);CFO], CF1O, CF11 (CHINCHILLA & COMIN,1977); CF20.

Nasturtium officinale' R. Br. (Rorippa nas-turtium-aquaticum (L.) Hayek). - Limita-da als indrets d'aigua totalment dolga,

112

la Pla.jola

la Tancada

t11

CE 10 CT 20

CE 19 CE 29

it.e^^s AE 99 CE 09 16

at a aarinPart dels Altus

17

Punta de la 6anya

0 2 4 66m

[scale Arnica

F1GURn 1. Estacions de recerca. Sampling point6. 1. Riu Ebre. 2. Gola Nord. 3. Ullals del Prat del

Notari. 4. Llacuna de la Goleta-les Ollcs. 5. Estany de 1'Estelleta. 6. Estany de ]'Estella. 7. Marjals

de la Gola de ]'Ebre. 8. Estany del Calaix Gran. 9. Estany del Calaix de Mar. 10. Estany de I'Aufa-

cada. 11, 12. Estany de la Tancada. 13, 14. Estany de I'Encanyissada. 15. Port del Fangar. 16. Port dels

Alfacs. 17. Marjals de la Punta de la Banya.

creix als canals de corrent suau i als

ullals. Present als quadres BF91, BF90,

CFOO, CFO1, CF1O (BALADA et at., 1977).

Myriophyllum verticillatum L. - Trobat en

flor el 8-VIII-78 en una sequia de 30 cm

de fondaria a ]'area del Prat del Notari.Present al quadre BF90.

Myriophyllum spicatum L. - Colonitza ca-nals, alguns desguassos, la Gola Nord i els

rabeigs de ]'Ebre i els ullals, on ateny una

llargada considerable. No penetra dins

les llacunes ni, la major part de les vega-

des, a la porcio final dels canals que hidesguassen. Present als quadres CF10 (BA-LADA et at. 1977); CFOO, CF11, CF20, BF90.

Utricularia vulgaris L. - Creix basica-ment als ullals i tambe a determinats ca-nals. La seva aparicio molt curta al canalde la Cuixota de l'Encanyissada (el 1977,del 5 de juliol al 30 d'agost, i el 1978, del16 al 31 d'agost) coincideix totalment ambel periode de salinitat mes baixa i ambl'absencia total de nitrogen en l'aigua. Pre-sent als quadres BF90, BF91, CFOO, CFO](BALADA et al., 1977).

113

^ o ^'u,O ^n^^ a ^^ cC s.

^^a c ro N^aW R ^; ^^

^W^^

^w.. c^ v .^'8 Z 8.2zzg'£z8^ £2..,:I :_^tv.

a0

.D ^' cW ro ,.°.'i--i ^ L J

v ...'p c0

Cu

„ t3g^^

'In Z-A m^b ^^

a..yN

Y F.

.7 A

k^ ^

A

^^. ^ F7 ^'. ^

w^7! CL p

W_^

^ ^^

b ^ O

O^ ^

aU

°C

_ y pro

^'Ocd

^O

""7 ba vA°.n' oy G

w cGd .^ p,

w vL

u ^

^ ^ vD

:'^ ^ MV Lp 'tin p u

cG^ O^ u

~ ^~ TT

b ^ ^^' aa^O aw

^^+QOfn4 v y

G ^vO

4

X^ ^ ^^,U ...^" ^

^ (tlr ^w.^ ^*

t 0^ h ..^.•

v r pL

^ O^«A,;

cGNQ07rn

v ^ .a.^ v^'' ^ aCv'y5>^Q..

,o^°^°?1

^^;eZ_^^,,m^^.^

H op.°.¢;

^ M^ ,^

.Ni?,G

U

.^.W

'O

O^

^ ti^ O h'

N

C (^ ^'^

^ G v ^ h,

U ^

Uro_ ^a^ ^

^ O ^ y^

ice.

nM I--i

Xk V

^+W

^ ^

OO

O.^-i

^^^^

^^

^^

^^n

^°

^^O ^.-r ^h

.MrO

O oNO

^o h^^

N ^--^ M^O ^--^ O

^h MM Nv^ v1 .-rNK

N ^ 00 00 '^ M N .--^ N .--i

D\ O^ v'^ V^ Q^ O: N N [^dN .-r h h M .-i OO ^

.--i

M M M^ ^O O"O^ ^ ^ .-r ^p n _N .^ op N o0 op oo ^ M .-. v'^ .^-iM O^ ^

^--^ O7 ^O O^ I^ ^ .--i N ^ ^ OQ^ ^--^ h [^ M N OO N

^Y M ^ Mv^ ON ^--^ N^ n

ct O

O^ op ^M a\ .r v^ R N N

^"^M M^ 00^ `QN MN^h N a0h M .--^ `^:O O^^ O O

^ '^ M^

.MrO^ ^h [^^ N ^ hn

N M NN 0000 q^ 0,..00 ^ 00 M N ^ a0 D\ ^ N N U1^M NO M^ op [^ ry.--i ^p ,^

"" O

M N hh 0'^ OWN ^tM Nh ^ MN .--^ ^ .--^ .-r DD 00 ^M ^ ^^ DDQu^ ^n N ^ ^v1 DO .-i O N ^ Oh ^O

ti.~hh M O

O

N V'^Dv^ cf ON ^--^^ NMh ^O <t

ON

N

O

.^-i

rn

O

N

M h:N O

D\ N

M O

nN ^N O

.hr^t

0

r?h Nvlh0 V'cF Nh M 'Ny'MNN 0000 ^M ON

N^O 0^1^ n^ h N vj O

^^ hh M'. OO [^O

N O^ hh h M .-+ ^p

op

h

^ ^+ R M00 op M vN'^'cF ^ M CS^-^ h ^^ O

.p .-r ^p O^00 00 ^ ^.--^ M M N

N N O

O^ Mh

a0

.--i^ O

s. ^ :^

U :^ ^

^ ^_c a'"i ^- ^

^^ ^;^oono^E^a. [-^ U U

O00

.--i

h

N ^ MM O M

" _^.ro^.^•^ ^, ^ N ..

a ^ ro ^ ^wx ^^ oo3n^on

aQ w Z

114

Zostera noltii Hornem in Oeder (Z. nanaRoth). - Es majorment a les dues badies(el Fangar i els Alfacs) i tambe a 1'extremfinal del gorg de 1'Encanyissada. Les nos-tres observacions coincideixen amb RAN-wELL et al., 1974 (in BEEFTINK, 1977), on s'a-firma que el creixement de Zostera noltiies afavorit a les arees amb un balanc tan-cat entre lcs forces d'erosio i les de rebli-ment. Present als quadres CF09, CE09 (BA-LADA et al., 1977); CF11.

Zostera marina L. - Resta limitada a lesdues badies del Fangar i dels Alfacs. Pre-sent als quadres CE09 (BALADA et al., 1977);CFI1.

Potamogeton nodosus Poiret in Lam. (P.fluitans Roth pro parte). - Colonitza elscanals, desguassos i sequies, rabeigs de1'Ebre, ullals i arrossars. Els mesos dejuliol i agost pot penetrar un xic a les lla-cunes mes dolces, on apareix enfront ma-teix del desguas dels canals. L'hem visten flor entre la darreria de maig i la dar-reria de juliol, amb el maxim a la pri-meria de juny (area de l'Encanyissada,1976) i de la darreria de juny a la prime-ria d'agost (mateixa area, Gola Nord i riuEbre, 1978). Present als quadres BF90,CFOO, CFOI, CF10 (BALADA et al., 1977);CH 1, CF20.

Potamogeton pusillus L . (P. panormitanusBiv.). - Trobat nomes a les sequies d'ar-rossars, associat a Potamogeton pectina-tus. N'hem vist les flors el 10-VI-76 a l'En-canyissada. Present als quadres CF00 (BA-LADA et al., 1977); CFI I.

Potamogeton pectinatus L. - Probable-ment el macrofit mes coma, ja que, llevatde les badies, ocupa la resta d'ambientsaquatics del delta de l'Ebre, incloent-hiels arrossars. A les Ilacunes, juntamentamb Ruppia i Najas marina, es 1'especiemes abundosa. De tots els macrofits de1'estiu, es 1'6nic que hi persisteix durantl'hivern, encara que aixo depen delsanys i de les Ilacunes. El 1976, a 1'Encanyis-sada, per les dades d'oxigen i l'observacioin situ, tinguerem la impressio que durantla tardor feia una segona brostada. Toti que viu sobre qualsevol mena de sedi-ment, sembla que manifesta una certatendencia pels fons Ilimosos. L'hem visten flor de mitjan maig a mitjan juny (En-canyissada, 1976) i de mitjan maig a l'ini-

ci de l'agost (Calaix Gran, Estelleta, Aufa-cada i canals dell ullals, 1978). La fructifi-cacio comenca a mitjan juliol. Present alsquadres BF90, CFOO, CF1O (BALADA et al.,1977); CF11, CF20.

Potamogeton crispus L. - Es 1'especiemes frequent, conjuntament amb P. no-dosus i Ceratophvllum demersum, a totamena de cursos d'aigua, des del riu Ebre

a les sequies dels arrossars. A 1'hivern n'hi

poden romandre alguns exemplars. L'hemvista en flor el 20-V-78 al riu Ebre. Presentals quadres BF90, CFOO, CF1O (BALADA etal., 1977); CF10, CF20.

Ruppia maritima L. (R. rostellata Koch,R. maritima subsp. rostellata (Koch) As-cherson & Graebner). - Detectada ambseguretat en un canal del C. Vell i a la voraSE de la Tancada, on ocupa indrets messoms que R. cirrhosa, semblantment a ]aCamarga (VERHOEVEN, 1975). Al Calaix deMar de Buda, a l'oest de la Tancada i alGorg de 1'Encanyissada hem trobat exem-plars que molt probablement pertanyen aaquesta especie. Tot i que Ruppia mariti-ma ha estat detcctada de l'abril al novem-bre, els individus tenen un periode de vidarelativament curt: uns exemplars marcatsel maig de 1978 no ultrapassaren el mesd'agost. L'hem vista en flor de la segonaquinzena de maig a la segona de juliol, ambel moment maxim a la primera quinzenade juny (1978). Els fruits comencaren adeixar-se veure la segona quinzena de juny.Present al quadre CE09 (BALADA et a1.,1977); CF11. Les quadricules CFOO i CF10que citen aquests autors son les esmenta-des mes amunt, que s'han de confirmar.

Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande (R. spi-ralis L. ex Durmort, R. maritima subsp.spiralis (L. ex. Dumort) Ascherson & Gra-ebner, R. maritima auct. non L). - Ocupasediments sorrencs i sorrencs-llimosos detotes dues badies, la Punta de la Banya, Ila-cuna de la Tancada (on es el macrofit mesimportant), Calaix de mar de Buda, Este-lleta i Gola de 1'Encanyissada. Malgratque es una especie que viu mes d'un any,a' la major part dels indrets desapareix ala darreria de la tardor, tot i que encarala vam trobar a Buda pel gener de 1979.L'hem vista en flor de la darreria d'abril amitjan juliol, amb el moment maxim a laprimera quinzena de juny el 1976 i la pri-

115

cCOU

CONU ti

IIU

c

ro oV d

mco r

.52 110

-

C•0) o

vN

C

U 'o- a

ro m

Y ab0 E4 NU

N

o .^

I:.vC.CO aQ)

C v

b y

•^A

U w

ACOo

'v O

_N 0Q Pr-1 (d

.^

cc"FUQ

r

10

O

(ON

00

r

M

N

XU

X

U XX U X

UUUX UUUU"jXUUU

X >G ><

U XU X

U U UXX

U

U

U

X

XU

x x

UX

XU

U

UUXUXU

X

U X

UUUUX U UU

XX X X XXU

X X XX X

H0.

v7

^^o ^s o 0 0 0 ^.a.^

zClio to tx to

° o^ c X0.0-0.

^^?•^^ooooooaa^^^UZ^ aNNaaaaaaNzZ

mera quinzena de juliol el 1978. Present alsquadres CFOO, CF09, CF10, CFII, CF20.

Zannichellia palustris L. - Creix a les se-quies, canalets, arrossars i. petites bassesde fondaria entre 10 i 30 cm i d'aigi eslentes de 1'area llimosa i torbosa (sequiesprop dels ullals del Prat del Notari). Inhi-bit probablement pets tractaments fito-sanitaris, el moment millor per a tro-bar-n'hi es entre mitjan setembre i mitjanoctubre, ja que els arrossars encara sonenaiguats, la temperatura es suau i elstractaments fitosanitaris ja han desapare-gut. L'hem vist en flor i amb fruits desde la primera setmana de juny fins a la se-ona quinzena d'octubre. Present als qua-L_

BF90, CFOO, CFII.

Najas marina L. (N. major All.). - Colo-nitza les llacunes i tambe algunes sequiesd'arrossar. La seva presencia temporal(apareix la segona quinzcna de juny i de-sapareix a mitjan desembre) i la seva dis-tribucio a les llacunes son influides direc-tament per les aigiies dels arrossars, lesquals proporcionen aigua dolca i sedi-ment llimos-argilds. Najas marina ocupagairebe sempre arees amb argila i hotsorganics. El seu lligam amb l'arrossar sem-bla demostrat al Calaix Gran, on la sevaaparicio coincidi amb el desguas dels ar-rossars a la Ilacuna, fa aproximadamentuns quinze anys. L'hem vist amb fruits apartir de mitjan juliol mitjan agost, se-gons l'any. Present als quadres CFOO, CFO1(BALADA et al., 1977); CHI (CHINCHILLA &COMIN, 1977); CFIO.

Najas minor L. - Arrossars i sequies delCanal Vell i l'Encanyissada. L'hem vistaamb fruits el 20-VIII-77 al Canal Vell. Pre-sent als quadres CFOO, CF11.

CARACIES

Chara vulgaris L. (C. vulgaris foetida Vai-llant, C. vulgaris L. 1753 emend. Wallroth,C. foetida Braun, C. vulgaris var. et f. vul-garis R. D. Wood). - Arrossar de l'Enca-nyissada, associada amb Zannichellia pa-lustris, i arrossar del Canal Vell amb Na-jas minor. Si l'arrossar conserva l'aigua,pot romandre-hi tot l'hivern. L'hem vistaamb oogonis i anteridis el 10-XI-76 i el14-111-77. Present als quadres CFOO, CF11.

116

Chara baltica Bruzelius (C. hispida var.baltica Hartman, C. hispida var. baltica(Bruz.) Wahlenberg, C. hispida var. balti-ca f. baltica Wood). - A I'Encanyissada,prop de la Joqueta i a l'estacio ndmero 12sobre sediment llimos, conjuntament ambNitellopsis obtusa i Najas marina. El 1976apareguc a mitjan juny i desaparegue elmes de desembrc. El 1978 nomes se'ntrobaren escassissims peus el mes d'agost.L'hem vist amb oogonis i anteridis el5-VIII-78. Present al quadre CFOO.

Nitellopsis obtusa (Derv. in Lois.) J. Gr.(Chara obtusa Desv., Nitellopsis stelligera(Bauer) Hy, Tolypellopsis stelligera). -Identica localitzacio que Chara baltica.Nomes n'hem observat peus femella.L'hem vist amb oogonis el 4-VIII-76. Pre-sent at quadre CFOO.

4. CONCLUSIONS

D'aquest. catalog introductori i de les da-des fisico-quimiques basades principal-ment sobre les llacunes, se'n desprenen al-guns Pets generals. Hi ha un grup d'espe-cies (Nasturtium officinale i Myriophyllumverticillatum) que es totalment d'aiguadolca i que colonitza els ullals i algunscanals propers. Un altre grup d'especies, elmes nombros, es d'aigi es 5-oligohalines;colonitzen canals, desguassos, sequies iarrossars amb salinitats d'un maxim apro-ximat d'l g Cl P. Aquests macrofits son:Ceratophvllurn deinersttm, Myriophyllumspicattun, Utricularia vulgaris, Potamoge-ton riodosus, P. pusillus, P. crispus, ZannF-chellia palustris i Naias minor. Najas ma-rina es tambc sobretot oligohalina, peropot viure dins d'aigiies (3-mesohalines(fins a 4 g Cl 1 '), colonitzant les llacunesa les porcions on la influcncia de 1'aiguadolca es mes manifesta.Un grup fonamental per at cobriment

de les llacunes es el fornit per espe'ciesmolt eurihalines i que viuen a les aiguesmixohalines, es a dir, de 0,5 a 17 g Cl- 1-'.Aquestes son Potantogeton pectinatus,Ruppia maritima i R. cirrhosa. El darrergrup es compost d'especies que viuen ales aigues a-meso-polihalines (5-17 gCI 1 1): Zostera noltii i Z. marina. Els es-permatofits submergits dominants a lesllacunes del delta de 1'Ebre son Potamo-geton pectinatus, Ruppia maritima, R. cir-rhosa i Najas marina, els quals sembla que

entren en competencia en el periode dole ales aigues a-oligohalines. En el periode sa-lat, que quasi correspon amb l'hivern,resten solament P. pectinatus i, molt lo-calment, alguns peus de Ruppia cirrhosa.Per a poder explicar la distribucio d'a-quests macrofits cal considerar no sola-ment el contingut en sals de les aigues,sing la composicio i la textura del sedi-ment.A grans trets, Najas domina a les arees

amb argila i Ilots organics, P. pectinatusals sediments llimosos-argilosos i les duesRuppia als de composicio sorrenca. Tan-mateix, cal dir que alguns exemples dedistribucio, com el cas de la Najas majorde l'Aufacada, no s'ajusten totalment almodel i resten per explicar.

Finalment, recordem la presencia d'unaplanta carnivora, Utricularia vulgaris, lafenologia de la qual pot explicar-se mit-jancant el cicle del nitrogen a les aiguesdel delta.

BIBLIOGRAFIA

BAI.a)A, R., FoLcil, R., MASALLES, R. M. & VEI.AS-co, E. 1977. Cataleg floristic del delta de l'E-bre (primera aproximacio). Treb. Inst. Cat.Hisi. Nat., 8: 69-101.

BEEFTINK, W. G. 1977. The coastal salt marshes ofwestern and northern Europe: An ecologicaland phytosociological approach. In: Wet Coas-tal Ecosystems: 120-127. Elsevier. Amsterdam.

CHINCHILLA, M. & COMiN, F. 1977. Contribucioal coneixement dels crustacis del delta de l'E-

bre. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 8: 119-144.

COMfN, F. & FERRER, X. (en premsa). The annual

cycle of a coastal lagoon in the Ebro delta.

First european ecological symposium on eco-

logical processes in coastal environments. Nor-

wich (G. B.). Sept. 1977.CoRiLEtoN, R. 1957. Les Charophycees de Fran-

ce et d'Europe Occidentale. Bull. Soc. Scient.Bretagne, 32 (1), (2).

CoRILLioN, R. 1975. Flore des Charophytes (Cha-

racees) du Massif Armoricain. JouvO. Paris.DIRECCI6N GENERA[. DE OsRAs HIDRAI'I.ICAS. 1975.

Analisis de calidad de aguas. Ano 1973-74. Mi-

nisterio de Obras Publicas. Madrid.LOPEZ, J. & ARTS, P. 1973. Hidrografia y fitoplac-

ton del Puerto del Fangar (Delta del Ebro).

Inv. Pesq., 37 (1).MbLDONADO, A. 1972. El delta del Ebro. Estudio se-

dimentologico y estratigrafico. Boletin de es-

tratigrafia. Vol. Ext. Univ. Barcelona. Bar-

celona.WERH OEVEN, J. T. A. 1975. Ruppia communities

in the Camargue, France. Distribution and

structure in relation to salinity and salinity

fluctuations. Aquat. Bot., 1: 217-241.

117