document e · 2010-04-15 · c. Àrees urbanes amb actuacions en el parc d’edificis i habitatges...

EDOCUMENT E

les propostes dels plans territorials

INDEX DEL DOCUMENT E

1 INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

1.1 Memòria

Alt Pirineu i Arán

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Ponent

Camp de Tarragona

Terres de l’Ebre

Àmbit Metropolità: A. Xarxa viària; B. Xarxa ferroviària

Línia orbital ferroviària

Eix transversal ferroviari

Línies d’autobusos interurbans

Xarxa de ferrocarril interurbà

1.2 Plànols

2 PREVISIÓ PLANEJAMENT TERRITORIAL

2.1 Memòria

Estratègies de planejament territorial i capacitat jurídica del sòl

2.2 Plànols

1. Alt Pirineu i Vall d’Aran

2. Comarques Centrals

3. Comarques Gironines

4. Ponent

5. Àmbit Metropolità de Barcelona

6. Camp de Tarragona

7. Terres de l’Ebre

ÍNDEX GENERAL DEL PLA

1. Memòria2. Normativa3. Plànols de proposta4. Memòria econòmica5. Informe de sostenibilitat ambiental

DOCUMENTS

A. PlanimetriesB. EstadístiquesC. Àrees urbanes amb actuacions en el parc d’edificis i habitatgesD. Sectors de planejament amb reservesE. Les propostes dels plans territorialsF. Previsions de creixement demogràficG. Bibliografia recent sobre habitatge

P L A T E R R I T O R I A L S E C T O R I A L D ’ H A B I T A T G E

1infraestructures de

mobilitat

1.1memòria

INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

Per a l’anàlisi de la infraestructura de mobilitat proposada prenem com a base els Plans Territorials Parcials i els Plans Directors del Programa de Planejament Territorial. Les Memòries corresponents i els Plànols d’Ordenació varen ser imprescindibles tant per a classificar les diferents actuacions com per a l’elaboració dels plànols que reflecteixen aquestes actuacions.

En les Memòries dels Plans Territorials les descripcions de les actuacions i respectives explicacions varen fer possible la seva identificació en els Plànols d’Ordenació i conseqüentment en el procés d’anàlisi de les infraestructures de mobilitat proposades per a cada àmbit.

Les diferents actuacions previstes en els diversos plans territorials es classifiquen i codifiquen segon les seves característiques i, alhora, en diferents rangs. Així, cal en un primer lloc distingir dos nivells principals d’actuacions: viari (V) i ferroviari (F).

A continuació el codi mostra unes sigles que identifiquen el nom de la comarca en què està prevista l’actuació, per exemple, Cerdanya (CE), Anoia (AN), Tarragonès (TA), Alt Penedès (AP), Berguedà (BR), La Garrotxa (GX), etc. En alguns casos s’ha seguit la mateixa metodologia adoptada pel

propi Pla Territorial: Pallars Jussà 1/2 (PJ1) i Pallars Jussà 2/2 (PJ2); Pallars Sobirà 1/2 (PS1) i Pallars Sobirà 2/2 (PS2); Alt Urgell 1/2 (AU1) i Alt Urgell 2/2 (AU2); Noguera 1/2 (NO1) i Noguera 2/2 (NO2).

En el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona, i atesa la seva complexitat pel que fa a la xarxa viària, abans de les sigles “RMB” s’hi ha afegit una lletra que defineix el tipus de via: la “P” es refereix a les vies estructurants primàries; la “S” a les vies estructurants secundàries; “Su” a les vies estructurants secundàries i suburbanes i, finalment la “I” a les vies integrades. La xarxa ferroviària segueix la mateixa metodologia que l’adoptada en altres àmbits.

A continuació, una altra lletra representa les característiques de les actuacions: noves (N), condicionaments (C), variants (W), traçats en estudi (T), nou traçat indicatiu previsió (TI), reordenació viària (R), tren tramvia (TR), estació (E) i nou intercanviador (NI).

Finalment, i per tal de facilitar la localització de les actuacions, els codis contenen també la numeració d’aquestes, començant des de 01 i considerant el número d’actuacions del mateix nivell.

Com observarem a continuació tots el Plànols tenen com a objectiu fonamental garantir les connexions externes de l’àmbit i reforçar la cohesió interna de les comarques, consolidant els seus sistemes urbans.


1

INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

Per a l’anàlisi de la infraestructura de mobilitat proposada prenem com a base els Plans Territorials Parcials i els Plans Directors del Programa de Planejament Territorial. Les Memòries corresponents i els Plànols d’Ordenació varen ser imprescindibles tant per a classificar les diferents actuacions com per a l’elaboració dels plànols que reflecteixen aquestes actuacions.

En les Memòries dels Plans Territorials les descripcions de les actuacions i respectives explicacions varen fer possible la seva identificació en els Plànols d’Ordenació i conseqüentment en el procés d’anàlisi de les infraestructures de mobilitat proposades per a cada àmbit.

Les diferents actuacions previstes en els diversos plans territorials es classifiquen i codifiquen segon les seves característiques i, alhora, en diferents rangs. Així, cal en un primer lloc distingir dos nivells principals d’actuacions: viari (V) i ferroviari (F).

A continuació el codi mostra unes sigles que identifiquen el nom de la comarca en què està prevista l’actuació, per exemple, Cerdanya (CE), Anoia (AN), Tarragonès (TA), Alt Penedès (AP), Berguedà (BR), La Garrotxa (GX), etc. En alguns casos s’ha seguit la mateixa metodologia adoptada pel

propi Pla Territorial: Pallars Jussà 1/2 (PJ1) i Pallars Jussà 2/2 (PJ2); Pallars Sobirà 1/2 (PS1) i Pallars Sobirà 2/2 (PS2); Alt Urgell 1/2 (AU1) i Alt Urgell 2/2 (AU2); Noguera 1/2 (NO1) i Noguera 2/2 (NO2).

En el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona, i atesa la seva complexitat pel que fa a la xarxa viària, abans de les sigles “RMB” s’hi ha afegit una lletra que defineix el tipus de via: la “P” es refereix a les vies estructurants primàries; la “S” a les vies estructurants secundàries; “Su” a les vies estructurants secundàries i suburbanes i, finalment la “I” a les vies integrades. La xarxa ferroviària segueix la mateixa metodologia que l’adoptada en altres àmbits.

A continuació, una altra lletra representa les característiques de les actuacions: noves (N), condicionaments (C), variants (W), traçats en estudi (T), nou traçat indicatiu previsió (TI), reordenació viària (R), tren tramvia (TR), estació (E) i nou intercanviador (NI).

Finalment, i per tal de facilitar la localització de les actuacions, els codis contenen també la numeració d’aquestes, començant des de 01 i considerant el número d’actuacions del mateix nivell.

Com observarem a continuació tots el Plànols tenen com a objectiu fonamental garantir les connexions externes de l’àmbit i reforçar la cohesió interna de les comarques, consolidant els seus sistemes urbans.


2

ALT PIRINEU I ARÁN

L’estratègia i les determinacions infraestructurals del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Arán, aprovat definitivament al mes de juliol de 2006, sens perjudici de la necessària coherència amb el planejament sectorial corresponent, tenen per objectiu (Infraestructures. Memòria 6.82):

1. Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans.2. Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments urbans.3. Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori.4. Completar les xarxes bàsiques establertes en els plans sectorials amb altres traçats de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla.5. Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i espacialment significatius en l’àmbit del Pla.6. Propiciar un bon ajustament dels traçats a les condicions de la matriu biofísica del territori.7. Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla.8. Assenyalar opcions possibles a llarg termini.

Aquests objectius tenen el rang de principis rectors i hauran d’informar, en absència de determinacions normatives més específiques, la presa de decisions en el planejament urbanístic, en els projectes d’infraestructures i en la gestió dels espais oberts.

La major part de determinacions del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Arán s’adrecen a la consecució de tres objectius generals fonamentals:

a) Millorar la interconnexió de l’àmbit amb la resta de Catalunya.b) Augmentar la cohesió interna de l’àmbit.c) Afavorir la integració territorial de les infraestructures que travessen l’àmbit, en especial pel que fa a les xarxes d’altes prestacions.

L’estructura funcional de la xarxa viària de l’Alt Pirineu i Arán proposada per a l’escenari 2025 es basa en un reforçament important dels eixos Nord-sud mitjançant variants, condicionaments i, en algun cas, desdoblaments:

- Els eixos del Llobregat i del Ripollès: condicionament de la E-9 (C-16), de l’N-152 i variant a Puigcerdà.- L’eix del Pallars: condicionament de la C-13 i de l’N-260 amb variants a Tremp, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal i Esterri d’Àneu.- L’eix occidental: desdoblament de la N-230 que té lloc fonamentalment en el tram aragonès, entre Lleida i el Pont de Suert i les variants de

Pont de Suert, Vilaller, Vielha, Les i Bossòst.- L’eix del Segre: condicionament de la C-14, el seu desdoblament entre Adrall i la Seu d’Urgell, a més de les variants de la Seu d’Urgell, Oliana,

Coll de Nargó i Organyà.

Per a millorar la vertebració de l’àmbit territorial, a més del condicionament de l’N-260 amb les variants de Tremp, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal i Esterri d’Àneu, estan previstes les variants de la Seu d’Urgell, Sort, Senterada, Xerallo i el Pont de Suert.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Arán té dos accessos d’ample ibèric (1,668 m): un primer que des de Lleida arriba a Tremp i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i aquell que des de Barcelona arriba a Puigcerdà i la Tour de Querol, a la Cerdanya. Mentre que el primer acaba a la Pobla, el segon connecta amb la línia francesa que porta a Tolosa. La resta de comarques de l’àmbit territorial no disposen de connexió ferroviària.


3

L’objectiu és la millora substancial de la infraestructura i la gestió de les línies existents. Les propostes se centren en dues actuacions principals: les millores a la línia Barcelona - Puigcerdà i en la línia Lleida - La Pobla de Segur, que han de reduir significativament el temps de viatge actual.

La descripció de les propostes viàries i ferroviàries, referides en la següent taula, ha estat elaborada agrupant-les segons les comarques a què pertanyen, sempre tenint en compte les diferents actuacions:

Codi Descripció Tipus de traçat Comarques

VAU1N01 C-14 i N-260: entre la Seu d’Urgell i Pla de Sant Tirs amb variant Nou viari Alt Urgell 1/2

VAU1C01 C-14: des del Pla de Sant Tirs fins al Sud dels Hostales de Tost Condicionament de viari Alt Urgell 1/2

VAU1C02 N-260: un tram prop de la C-14 Condicionament de viari Alt Urgell 1/2

VAU2N01 C-14: Coll de Nargó i Organyà amb variants Nou viari i variant Alt Urgell 2/2

VAU2T01 C-14: variant a Oliana Viari - traçat en estudi Alt Urgell 2/2

VAU2C01 C-26: de la C-14 fins Castellar de la Ribera Condicionament de viari Alt Urgell 2/2

VARN01 A-14: variant a Vilaller i el Pont de Suert i nou tram entre aquesta última i el límit amb l’Aragó Nou viari i variant Alta

Ribagorça

VARN02 N-260: de la A-14 fins a Sarroca de Bellera Nou viari Alta Ribagorça

VARC01 A-14 (N-230): entre Vilaller i el Pont de Suert Condicionament de viari Alta Ribagorça

VART01 N-260: diferents trams entre el Pont i Perves Viari - traçat en estudi Alta Ribagorça

VART02 A-14 (N-230): en el Pont de Suert Viari - traçat en estudi Alta Ribagorça

VCEN01 N-152: un tram entre Alp i el límit de l’àmbit Nou viari Cerdanya

VCEW01 N-152: a Puigcerdà Variant Cerdanya

VCEC01 N-152 Condicionament de viari Cerdanya

VCEC02 E-9 Condicionament de viari Cerdanya

VCET01 N-152: nou tram i variant a Puigcerdà Viari - traçat en estudi Cerdanya

VCETI01 N-260: entre Puigcerdà i la E-9/C-16 Viari - nou traçat indicatiu previsió Cerdanya

VCETI02 Variant a Martinet Viari - nou traçat indicatiu previsió Cerdanya

FCEC01 Línia Barcelona – Puigcerdà Condicionament de ferrocarril Cerdanya


4

VPJ1W01 a Senterada (L-503) Variant Pallars Jussà 1/2

VPJ1W02 Variant a Xerallo i Senterada (N-260) Variant Pallars Jussà 1/2

VPJ1T01 a Senterada (L-503) Viari - traçat en estudi Pallars Jussà 1/2

VPJ1T02 N-260: Senterada Viari - traçat en estudi Pallars Jussà 1/2

VPJ2N01 Dos trams a la C-1412: Vilamitjana i des de Llordà i fins al límit comarcal Nou viari Pallars Jussà

2/2

VPJ2W01 La Pobla de Segur: C-13 Nou viari Pallars Jussà 2/2

VPJ2W02 La Pobla de Segur: N-260 Nou viari Pallars Jussà 2/2

VPJ2N04 N-230: entre el Pont de Suert i Vielha Nou viari Pallars Jussà 2/2

VPJ2C01 C-1412: de Vilamitjana a Isona Condicionament de viari Pallars Jussà 2/2

VPJ2C02 C-13 Condicionament de viari Pallars Jussà 2/2

VPJ2T01 Variant a Tremp (C-13) Variant - traçat en estudi

Pallars Jussà 2/2

VPJ2T02 Variant a Pobla de Segur: C-13 i l’N-260 Variant - traçat en estudi

Pallars Jussà 2/2

FPJ2C01 Línia Lleida - La Pobla de Segur Condicionament de ferrocarril

Pallars Jussà 2/2

VPS1W01 a Esterri d’Àneu (C-28/C-13) Variant Pallars Sobirà 1/2

VPS1TI01 C-13: a la Guingueta d’Àneu (variant) Viari - nou traçat indicatiu previsió

Pallars Sobirà 1/2

VPS1C01 C-28: d’Esterri d’Àneu a Vielha Condicionament de viari Pallars Sobirà 1/2

VPS2W01 a Gerri de la Sal (N-260) Variant Pallars Sobirà 2/2

VPS2TI01 N-260: a Sort (variant) Viari - nou traçat indicatiu previsió

Pallars Sobirà 2/2

VPS2TI02 C-13: a Rialp (variant) Viari - nou traçat indicatiu previsió

Pallars Sobirà 2/2

VPS2TI03 C-13: a Llavorsí (variant) Viari - nou traçat indicatiu previsió

Pallars Sobirà 2/2

VPS2C01 Un tram de N-260: a prop de Sort Condicionament de viari Pallars Sobirà 2/2

VPS2T01 Variant a Gerri de la Sal Viari - traçat en estudi Pallars Sobirà 2/2

VVAW01 A-14/N-230: variant a Vielha Variant Val d’Aran

VVAW02 Variant connexió sud Vielha Variant Val d’Aran


5

VVAW03 C-28: Variant a Vielha Variant Val d’Aran

VVAW04 Variant a Bossòst Variant Val d’Aran

VVAW05 Variant a Les Variant Val d’Aran

VVAW06 Variant a Arties Variant Val d’Aran

VVAW07 Variant a Salardú/Naut Aran Variant Val d’Aran

VVAN04 Accés a la N-230 Nou viari Val d’Aran

VVAC01 N-230 Condicionament de viari Val d’Aran

VVAC02 C-28: entre Tredòs i Vaquèira Condicionament de viari Val d’Aran

VVAT01 N-230: alternativa A Viari - traçat en estudi Val d’Aran

VVAT02 C-28: variant a Vielha Viari - traçat en estudi Val d’Aran

VVAT03 N-230: alternativa B Viari - traçat en estudi Val d’Aran


6

COMARQUES CENTRALS

Atesa la seva posició geogràfica, els eixos viaris de les Comarques Centrals estructuren tant l’àmbit mateix com el territori català en el seu conjunt. En aquest context destaquen les àrees urbanes de Manresa, Igualada i Vic amb una xarxa d’autovies i autopistes que connecten Barcelona amb Lleida i altres ciutats del territori espanyol i europeu, i compten alhora amb les seves respectives xarxes regionals i locals.

El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), en allò que afecta l’àmbit de Comarques Centrals, en planteja la futura xarxa bàsica a través de diferents actuacions:

- Reforçant els corredors existents (amb desdoblaments i trams de connexió entre eixos).- Completant la xarxa viària bàsica en la zona metropolitana, en particular amb la connexió dels eixos C-16/E-9, A-2 i AP-7/E-15, la creació de

l’eix orbital “Vilafranca – Terrassa – Granollers”, i el perllongament de la C-16 fins a Martorell.- Creant nous corredors mitjançant la transformació de carreteres existents en eixos de la xarxa bàsica primària estructurant, com ara

“Manresa – Solsona – Bassella” i “Igualada – Montblanc – Reus”.

Les propostes del Pla Territorial de les Comarques Centrals i del Pla Director Urbanístic del Pla del Bages, pel que fa a les principals actuacions sobre els eixos territorials, incloent nusos i connexions, són les següents:

- Acabament de l’Eix Diagonal C-37 entre Manresa i Igualada;- Desdoblament de l’Eix Transversal, de la C-17 entre Vic i Ripoll i de la C-16 entre Berga i Bagà;- Circumval·lació Sud de Manresa: connexió entre la C-55 i la C-37 i entre la C-55 i la C-15;- Circumval·lació Oest de Manresa: variant a Sant Joan de Vilatorrada;- Nou accés Manresa Nord des de la C-16.

Les propostes d’intervenció viària que consten en el Pla Territorial de les Comarques Centrals a partir dels tres Sistemes Urbans són les següents:

Al Sistema Urbà de la Plana de Vic, a partir del Vial d’Osona:

1) Tram Nord (Ronda de Ter - Torelló):- Condicionament de la C-153 i nou tram de la variant oest de Roda de Ter;- Variant de Manlleu connectant la BV-5222 i la BV-5224 i condicionament de la BV-5224 entre Manlleu i Torelló; - Nou tram paral·lel a la C-37 pel sud fins a l’enllaç de Torelló per a donar accés cap a Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló; - Nou traçat de la C-37 entre Torelló i Olot;- Nou tram fins a connectar amb la carretera BV-5225 a Conanglell i condicionament de la BV-5225 fins a l’enllaç amb la C-17.

2) Tram Central (enllaç de la C-25 a Santa Eugènia de Berga i de la C-153 a Roda de Ter):- Tal i com indica el PITC, la proposta inicial és que la C-25 passi en un futur pel sud de Vic. Llavors, el tram actual de la C-25 pel nord

de Vic esdevindria una ronda urbana. No obstant, en cas que finalment no es realitzés la connexió pel sud de la C-25, el Pla preveu un corredor alternatiu paral·lel a aquesta via.


7

3) Tram Sud (Tona - Santa Eugènia de Berga):- Nou tram d’enllaç N-141c/carretera BV-5303/C-17/BV-5303 i condicionament de la carretera BV-5305 en diversos trams entre

Taradell i Moià.- Nou tram de la Ronda urbana de Taradell i condicionament de la B-520 entre Santa Eugènia de Berga i Taradell.- Nou tram de la variant est a Santa Eugènia de Berga fins a l’enllaç amb la C-25.

En l’àmbit ferroviari, el Tren Transversal a Catalunya suposarà una millora d’accessibilitat important en l’àmbit de les Comarques Centrals (Anoia, Bages i Osona) i entre l’àmbit de Ponent i el de Comarques Gironines.

A data d’avui, el traçat del Tren Transversal a l’entorn de Vic es troba en estudi. Així, es plantegen dues alternatives de pas: una pel nord en paral·lel a la C-25 que situa l’estació en confluència amb l’actual línia Barcelona – Vic – Puigcerdà a Gurb; i una altra pel sud ajustada a la C-25 i a la C-17 a la zona de Sentfores i mantenint el bucle d’accés a Vic per poder ubicar una estació intermodal en confluència amb la línea Barcelona – Vic – Puigcerdà.

D’altra banda, la millora de la línia Barcelona – Vic – Puigcerdà, en particular el seu desdoblament fins a Ripoll, permetrà incrementar la freqüència del servei i reduir el temps de viatge, configurant-se així un Metro Regional. Per tant es proposen noves estacions: a Gurb (àrea industrial), a Mont-rodon/Taradell, Manlleu Nord i Torelló Sud.

Al Sistema Urbà de Manresa destaquen les noves propostes de connexions viàries que configurarien dues variants (sud i oest) del Sistema Urbà de Manresa:

- La variant oest correspon a la unió de la C-37 amb la C-25 i es proposa que continuï cap a la C-55 (al nord de Sant Joan de Vilatorrada).- A la variant sud es planteja una connexió de la C-37 amb la C-55 i la C-16. - Complementàriament, estan previstes les variants de Santpedor, Artés i Moià.

A més a més, i amb l’objectiu de garantir una millor mobilitat, es proposa:

- Al nord de Manresa, el condicionament de les carreteres que connecten Callús i Santpedor a la C-25, C-55 i C-16; i les carreteres que connecten Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Artés, Avinyó, Sant Feliu Sassera, Súria i Moià a la C-25 i a la C-16.

- Al sud, el condicionament de la C- 55 i de la C-58 i les connexions amb la C-16.- A Manresa, noves connexions amb la C-16.

Els projectes ferroviaris previstos a l’entorn de Manresa configuren un nou marc on s’articularan l’Eix Transversal, els serveis de Rodalies amb Barcelona i les línies de Súria i Sallent. Aquesta xarxa tindrà com a principal intercanviador del servei ferroviari l’estació de Manresa Cardener, a banda d’un altre entre les línies de Renfe i FGC a Sant Vicenç de Castellet.

Per a assolir un major nivell d’integració urbana es planteja un Tren Tramvia, que correspondrà d’una banda a la línia Manresa – Cervera – Lleida per Calaf i, de altra, a les línies de Súria i Sallent.


8

Al Sistema Urbà de la Conca d’Òdena la principal actuació viària és l’execució de la Ronda Sud d’Igualada, que connectarà l’A-2 a la C-37 provinent de Montblanc, i la C-15 provinent de Vilafranca.

Amb l’objectiu de millorar la connectivitat entre els municipis del sistema està previst el condicionament de la C-25, la construcció d’un tram nou de la B-224 entre la C-15 i Martorell i el condicionament de les carreteres C-241 entre Igualada i Santa Coloma de Queralt, i L-300 entre Calaf (C-25) i en direcció a Súria.

Respecte de la xarxa ferroviària, la principal proposta del Pla Territorial se centra en la necessitat d’articular el Tren Transversal amb la xarxa actual dels FGC. Per tal de possibilitar aquest intermodalitat cal perllongar la línia dels FGC a la nova estació del tren transversal a Igualada.

Gràcies a la connexió directa entre Igualada, Martorell i Barcelona mitjançant un ramal del tren transversal, l’actual línia dels FGC es pot convertir en un servei tipus tren tramvia. En aquest sentit es pot plantejar la prolongació en superfície de la línia actual fins a la nova estació del tren transversal, com a tren tramvia.

A la Comarca del Berguedà, a més del desdoblament de la C-16 i de la construcció de la variant a Sant Jordi de Cercs, es preveuen nous trams i condicionament de la C-26; entre Gironella, Casserres i Puig-reig un nou tram entre els primers i condicionament de carretera entre els altres dos nuclis. També es planteja el condicionament de les carreteres B-402 amb la construcció de la variant de la Pobla de Lillet, de la carretera C-154 entre Gironella i Olost, i de la carretera LV-4241.

A la Comarca del Solsonès, les actuacions viàries se centren en el condicionament amb trams nous de la C-26 i variants a Solsona i al Pi de Sant Just, a més el condicionament de les carreteres C-451(entre Solsona i Guissona) i L-300 (entre la C-25 i Vallmanya). Les propostes generals estan basades tant en el Pla Territorial de les Comarques Centrals -aprovat definitivament a setembre de 2008- com en el Pla Director Urbanístic del Pla del Bages, aprovat definitivament a setembre de 2006. Això no obstant, per a l’estudi i dibuix de les actuacions proposades hem utilitzat únicament el Pla Territorial de les Comarques Centrals, atès que els traçats de les actuacions d’un i altre instrument de planejament no coincideixen.


VANN01 C-37 (Carretera Igualada - Manresa) de Maians fins a la futura Ronda Sud d’Igualada Nou viari Anoia

VANN02 B-224: entre la C-15 i Masquefa Nou viari Anoia

VANN03 Futura Ronda Sud d’Igualada, nusos i enllaços Nou viari Anoia

VANN04 Via que connecta la Llavinera a l’aeròdrom de Calaf - Sallavinera Nou viari Anoia

VANN05 Via de connexió entre la B-224 i la BV-2249 (Carretera de Sant Llorenç d’Hortons) Nou viari Anoia

VANN06 Via de connexió entre les carreteres B-231 i B-224 Nou viari Anoia

VANC01 B-224 a Masquefa Condicionament de viari Anoia


9

VANC02 De la futura Ronda Sud d’Igualada al límit comarcal (C-241) Condicionament de viari Anoia

VANC03 C-25 a tota la comarca Condicionament de viari Anoia

VANC04 A-2 (tram al nord de l’àrea urbana d’Igualada) Condicionament de viari Anoia

VANC05 B-300: de la C-25 a Sant Pere de l’Arç i fins a la BV-3002 Condicionament de viari Anoia

VANC06 De la C-25 a la Fortesa i l’aeròdrom de Sant Pere Sallavinera Condicionament de viari Anoia

FANN01 Prolongació de l’actual línia dels FGC fins a la nova estació del ETF com tren tramvia Corredor en estudi Anoia

FANIN Nou intercanviador a Igualada Nou ferrocarril Anoia

FANEC Condicionament de estació Condicionament de ferrocarril Anoia

FANC01 Barcelona - Igualada (Metro Comarcal): de l’àrea urbana d’Igualada fins al límit comarcal

Condicionament de ferrocarril Anoia

FANC02Línia Barcelona – Manresa - Lleida: A tota la comarca d’Anoia

Condicionament de ferrocarril Anoia

VBAN01 Unió de la C-37 amb la C-25 (variant oest) Nou viari Bages

VBAN02 Nusos a la C-25 Nou viari Bages

VBAN03 Un tram de la connexió de la C-37 amb la C-55 i la C-16 pel sud de Manresa (variant sud oest) Nou viari Bages

VBAN04 Nous traçats del desdoblament de la C-25 Nou viari Bages

VBAN05 Dos trams a la C-55 Nou viari Bages

VBAN06 De la Ronda Exterior de Manresa (C-55) fins a la C-16 i enllaç Nou viari Bages

VBAN07 N-141c:Tram entre Navarcles i Calders Nou viari Bages

VBAN08 B-431: Artés Nou viari Bages

VBAN09 Nou tram a la C-1410a (Cardona) Nou viari Bages

VBAN10 Nou accés a Sant Salvador de Guardiola Nou viari Bages

VBAN11 Un tram de la C-37 entre Manresa i Igualada, a Maians Nou viari Bages

VBAC01 C-25 (desdoblament) Condicionament de viari Bages

VBAC02 C-1410a: de la C-55 fins a Súria Condicionament de viari Bages

VBAC03 BP-4313: de Súria fins Balsareny, Avinyó i la C-25 Condicionament de viari Bages

VBAC04 B-431: de Calders fins Artés, Avinyó, Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès Condicionament de viari Bages


10

VBAC05 B-430: entre Artés, Cabrianes i la C-16 Condicionament de viari Bages

VBAC06 B-451: Navarcles Condicionament de viari Bages

VBAC07 C-55: Ronda de Manresa, Grup els Comtals i des de Sant Vicenç de Castellet fins al límit comarcal

Condicionament de viari: trams amb traçat en estudi Bages

VBAC08 C-58: entre la C-55 i el límit comarcal Condicionament de viari Bages

VBAC09 BV-4511: de la C-55 fins a Santpedor, la C-25 i la B-451 Condicionament de viari Bages

VBAC10 De Santpedor (variant) fins a la C-25 Condicionament de viari Bages

VBAC11 N-141c: de Navarcles a Moià i Tona Condicionament de viari Bages

VBAC12 Un tram de la C-55 a Sant Joan de Vilatorrada Condicionament de viari Bages

VBAC13 Un tram entre la Ronda de Manresa i Sant Fruitós (C-16C) Condicionament de viari Bages

VBAC14 De la Ronda de Manresa fins a la C-16/E-9 Condicionament de viari Bages

VBAC15 BV-4512: entre la B-430, la B-451i la BV-4511 Condicionament de viari Bages

VBAC16 De Mura a Rocafort Condicionament de viari Bages

VBAC17 Entre Santpedor, el Serrat de Castellnou, Castellnou de Bages i Urbanització Figuerola Condicionament de viari Bages

VBAC18 Via que connecta la C-59 al Camp de vol Les Humberts Condicionament de viari Bages

VBAT01 Connexió de la C-37 amb la C-55 i laC-16 pel sud de Manresa (variant sud oest) Viari - traçat en estudi Bages

VBAT02 Continuació de la variant oest (entre la C-25 i la C-55) Viari - traçat en estudi Bages

VBAT03 Connexió entre la C-16, la Ronda de Manresa, El Guix (N-141/C-16c) i la C-25 Viari - traçat en estudi Bages

VBAT04 Entre Castellgalí i les Boades (BV- 1229) Viari - traçat en estudi i enllaços Bages

VBAT05 BV-3008: a prop de la C-55 Viari - traçat en estudi Bages

VBAW01 Santpedor Variant i enllaços Bages

VBAW02 Moià Variant Bages

FBAN02 Corredor únic dels traçats ferroviaris de RENFE i FGC Nou ferrocarril Bages

FBAN03 Tram urbà a Manresa Nou ferrocarril Bages

FBAN04 Tram a prop de Súria Nou ferrocarril Bages

FBAN05 Tram a prop de Sallent Nou ferrocarril Bages

FBAN06 Intersecció dels trams Manresa/Súria i Manresa/Sallent Nou ferrocarril Bages


11

FBAENNoves estacions a Manresa, Súria, Sallent, Callús, a Mas Mollet, a la Pineda, a Santpedor, El Congost i Sant Fruitós - Navarcles

Nou ferrocarril Bages

FBAIN Nous intercanviadores a Manresa Cardener i a Sant Vicenç de Castellet Nou ferrocarril Bages

FBAC01 Eix Manresa – Cervera - Lleida Condicionament de ferrocarril Bages

FBAC02 Manresa a Súria (Tren Tramvia) Condicionament de ferrocarril Bages

FBAC03 Manresa a Sallent (Tren Tramvia) Condicionament de ferrocarril Bages

FBAC04 FGC: Barcelona/Manresa Condicionament de ferrocarril Bages

FBAC05 Eix Llobregat - Anoia: un tram entre Terrassa i Manresa Condicionament de ferrocarril Bages

FBAC06 FGC: de Manresa cap a Súria i Sallent, fins a la intersecció de les dues vies

Condicionament de ferrocarril Bages

VBRN01 C-16 entre Berga i Bagà amb nusos i enllaços (desdoblament) Nou viari Berguedà

VBRN02 C-26: diferents trams Nou viari Berguedà

VBRN03 Accés a Vilada Nou viari Berguedà

VBRN04 BV-4132: Nou traçat entre la C-16 (Gironella) i la BV-4131(Casserres - variant) Nou viari Berguedà

VBRN05 Un tram de la C-1411-a a Cercs Nou viari Berguedà

VBRT01 C-16: Variant a San Jordi de Cercs Viari - traçat en estudi Berguedà

VBRW01 Variant a la Pobla de Lillet Variant Berguedà

VBRC01 C-26: diferents trams Condicionament de viari Berguedà

VBRC02 Trams a Berga i a Bagà, nusos i enllaços Condicionament de viari Berguedà

VBRC03 BV-4241/BV-LV-424: entre Berga i Sant Llorenç de Morunys Condicionament de viari Berguedà

VBRC04 C-154: Un tram d’Olvan fins a Prats de Lluçanès Condicionament de viari Berguedà

VBRC05 BV-3141: de Casserres a Puig-reig Condicionament de viari Berguedà

VBRC06 B-402: de la C-16 a la Pobla de Lillet i fins al límit comarcal Condicionament de viari Berguedà

VBRC07 BV-4022: a Sant Salvador de la Vedella Condicionament de viari Berguedà

VOSN01 Nou tram que connectarà les carreteres BV-5305 i BV-5303 Nou viari Osona

VOSN02 Nou tram de la C-25 pel Sud de Vic amb nus Nou viari Osona


12

VOSN03 De la C-25 a la variant de Santa Eugènia de Berga Nou viari Osona

VOSN04 Ronda urbana de Taradell i nusos Nou viari Osona

VOSN05 Nou tram paral·lel a C-37 pel sud fins l’enllaç de Torelló per donar accés cap a Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló Nou viari Osona

VOSN06 Nou tram enllaç N-141c/carretera BV-5303/C-17/BV-5303 Nou viari Osona

VOSN07 Nou tram de la C-154 que connecta amb la carretera BV-4341 Nou viari Osona

VOSN08 Ronda urbana i nusos a Sant Miquel- l’Estació de Balenyà connectant els districtes industrials Nou viari Osona

VOSW01 Manlleu i connexió a variant est de Roda de Ter Variant (traçat en estudi) Osona

VOSW02 Santa Eugènia de Berga (B-520) Variant Osona

VOSW03 Nou tram variant est a Roda de Ter i nusos Variant Osona

VOSW04 A Torelló Variant Osona

VOSW05 C-154: Variant a Olost Variant Osona

VOSW06 C-154: Variant i enllaços a Prats de Lluçanès Variant Osona

VOST01 Tram de la C-25 pel Sud de Vic Traçat en estudi Osona

VOST02 Un tram de la variant al Sud de Torrelló Traçat en estudi Osona

VOST03 Tram entre Taradell i Santa Eugènia de Berga Traçat en estudi Osona

VOST04 Tram que connectarà la C-25 a la carretera BV-4316 i nusos Traçat en estudi Osona

VOST05 Vic - corredor alternatiu en paral·lel a la C-25 pel cantó est Corredor en estudi Osona

VOSC01 C-25 Condicionament de viari Osona

VOSC02 C-17: al Sud de Vic i al Nord a partir de Torelló Condicionament de viari Osona

VOSC03 B-520: entre Santa Eugènia de Berga i Taradell Condicionament de viari Osona

VOSC04 BV-4405: entre Olost i Prats de Lluçanès Condicionament de viari Osona

VOSC05 BP-4653: de Prats de Lluçanès fins Sant Quirze de Besora Condicionament de viari Osona

VOSC06 B-431: de Prats de Lluçanès fins a Sant Feliu Sasserra Condicionament de viari Osona

VOSC07 C-154: de Prats de Lluçanès fins a prop d’Olvan Condicionament de viari Osona

VOSC08 Trams de la carretera BV-5305 i de la N-141c (entre Taradell i Moià) Condicionament de viari Osona

VOSC09 BV-5305: entre la C-17 i la futura variant de Manlleu Condicionament de viari Osona


13

VOSC10 B-522: de a prop de Manlleu fins a la C-25 Condicionament de viari Osona

VOSC11 BV-5225 connexió entre la C-17 i la futura variant a Torrelló Condicionament de viari Osona

VOSC12Carretera que connecta la BV-5202 a la nova via que connectarà la C-25 a la variant de Santa Eugènia de Berga

Condicionament de viari Osona

FOSEN Noves estacions a Gurb, ETF Gurb, Mont-rodon/Taradell, Centelles Nou ferrocarril Osona

FOSC01 Línia Barcelona – Vic – Puigcerdà (desdoblament fins a Ripoll)

Condicionament de ferrocarril Osona

VSON01 C-26: dos trams un a l’est i altre a l’oest de Solsona Nou viari Solsonès

VSON02 B-420: tram a prop de la C-26 i enllaç Nou viari Solsonès

VSOW01 Solsona Variant en estudi Solsonès

VSOW02 El Pi de Sant Just Variant en estudi Solsonès

VSOC01 C- 451/C-149 i enllaç:De la C-26 (Solsona) fins al límit comarcal Condicionament de viari Solsonès

VSOC02 C-26: dos trams un a l’est i altre a l’oest de Solsona Condicionament de viari Solsonès

VSOC03 B-300: de la BV-3002 a prop de Saló (límit comarcal) fins a la C-25 Condicionament de viari Solsonès

VSOC04 LV-4241: de Sant Llorenç de Morunys fins a Berga Condicionament de viari Solsonès


14

COMARQUES GIRONINES

L’àmbit territorial de Comarques Gironines ha estat analitzat a partir dels Plans Directors Territorials de l’Alt Empordà, Baix Empordà i La Garrotxa, aprovats definitivament a setembre de 2006 i juny de 2008 respectivament, i del Pla Territorial de les Comarques Gironines (avantprojecte juliol 2009).

Aquests Plans reflecteixen l’objectiu de completar les infraestructures existents dins del marc general que estableix el model territorial definit, tenint en compte la futura demanda, el reforçament de la cohesió dels sistemes urbans existents i la protecció del paisatge.

El Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), en allò que afecta a l’àmbit de les Comarques Gironines, planteja la xarxa bàsica futura:

• Reforçant els corredors existents (amb condicionaments i desdoblaments).• Creant noves variants als principals eixos que millorin la mobilitat global, tant la de pas com la interna.• Creant un nou corredor que millori l’accessibilitat a la Selva Marítima, no només des del Maresme sinó també des de la resta de les

Comarques Gironines per l’A-2 (p. 19).

Gironès, La Selva, el Ripollès i el Pla de l’Estany

Les actuacions previstes a la xarxa viària, tant al Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) com al Pla Territorial de les Comarques Gironines (avantprojecte juliol 2009), són:

A la xarxa transeuropea -particularment al Corredor Mediterrani i al Corredor Transversal- l’ampliació de l’AP-7 i la reconversió en autovia de l’A-2/N-II entre Maçanet i la Jonquera, la reconversió en autovia de la C-35 entre Sant Celoni i Maçanet i el desdoblament de la C-25 entre Les Oluges (Cervera) i Riudellots.

A la xarxa primària, a l’Eix Pirinenc, el condicionament de l’N-152 entre Puigcerdà i Ripoll i el túnel de Tosses; el condicionament de la C-26 amb noves variants entre Ripoll i Olot; un ramal de connexió amb la C-17 (túnel de Sant Bartomeu) i el desdoblament de l’N-260 entre Besalú, Figueres i Llançà.

A l’Eix Maresme, pel que fa a la C-32 està prevista l’autopista entre Palafolls i Tordera, una nova via entre Tordera i Lloret (desdoblament en segona fase) i entre Lloret i Tossa, i el desplaçament de l’N-II cap al corredor de la C-32.

Pel que fa a l’accés a la Costa Brava, està previst el desdoblament de la C-65 entre Girona i Llagostera; de la C-35 entre Maçanet i Llagostera i de la C-66 amb variants a Torrent i Medinyà (Memòria, p. 19).

A la xarxa ferroviària, segons el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PITC), la construcció de les noves línies d’altes prestacions, la millora de la xarxa convencional i les propostes de tren tramvia significaran una millora quantitativa i qualitativa substancial dels serveis ferroviaris i de transport col·lectiu en general de les Comarques Gironines.


15

En aquest escenari, les propostes del Pla Territorial s’articulen entorn de quatre línies d’actuació:

- Potenciació de les altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines;- Vertebració interior dels principals sistemes urbans de les Comarques Gironines amb la reorientació dels serveis regionals sobre la xarxa

convencional, la creació d’un sistema de rodalies propi de les Comarques Gironines i les propostes d’extensió de la xarxa (tren tramvia);- Avançar cap al concepte de xarxa ferroviària, integrada articulada mitjançant diferents estacions intermodals (intercanviadors); - Un nou escenari per al transport de mercaderies amb la construcció de variants a Figueres i Girona (amb by-pass) (Memòria, p. 51).

Codi Descripció Tipus de traçat Pla Territorial

VRIN01 N-152 i enllaços Nou viari Ripollès

VRIN02 Tram a la C-17 al sud de Ripoll Nou viari Ripollès

VRIW01 a Ribes de Freser Variant - nou viari Ripollès

VRIT01 a Ripoll i Campdevànol Variant - traçat en estudi Ripollès

VRIT02 a Sant Joan de les Abadesses Variant en estudi Ripollès

VRIT03 C-26 ramal de connexió amb C-17- túnel de Sant Bartomeu Traçat en estudi Ripollès

VRIC01 C-17 al sud de Ripoll Condicionament de viari Ripollès

VRIC02 N-152 entre Ripoll i Toses Condicionament de viari Ripollès

VRIC03 C-26 a prop de Sant Joan de les Abadesses, entre aquest i Ripoll i entre Ripoll i Berga Condicionament de viari Ripollès

VRIC04 GI-401 Condicionament de viari Ripollès

FRIC01 Línia Barcelona - Puigcerdà Condicionament de ferroviari

Ripollès

VSLN01 A-2/N-II: nou traçat entre Tordera i Maçanet de la Selva Nou viari la Selva

VSLN02 C-32: Tordera - Lloret (desdoblament) Nou viari la Selva

VSLN03 Connexió entre la C-25 i l’A-2 Nou viari la Selva

VSLN04 Tram nou a la C-25 Nou viari la Selva

VSLW01 a Santa Coloma de Farners Variant - nou viari la Selva

VSLW02 a Anglès Variant - nou viari la Selva

VSLW03 a Amer Variant - nou viari la Selva

VSLW04 a Riudellots de la Selva Variant - nou viari la Selva

VSLT01 C-32: nova via Lloret – Tossa Traçat en estudi la Selva

VSLT02 C-35: reconversió entre Maçanet de la Selva i Sant Celoni Traçat en estudi la Selva


16

VSLT03 Connexió entre la C-35 i la C-63 Traçat en estudi la Selva

VSLT04 Entre Blanes i Lloret de Mar Corredor en estudi la Selva

VSLC01 A-2/N-II: reconversió a autovia entre Maçanet i la Jonquera Condicionament de viari la Selva

VSLC02 C-35: desdoblament Maçanet – Llagostera i millores a Hostalric Condicionament de viari la Selva

VSLC03 C-25 Condicionament de viari la Selva

VSLC04 GI-581: entre Llagostera i Tossa de Mar Condicionament de viari la Selva

VSLC05 Trams de la C-63 Condicionament de viari la Selva

VSLC06 N-141: tram a prop de Anglès Condicionament de viari la Selva

FSLN01 AVE Nou ferrocarril la Selva

FSLC01 Línea Barcelona - Figueres/ Portbou Condicionament de ferrocarril la Selva

FSLT01 Connexió de la xarxa convencional amb el bypass de mercaderies de Girona

Traçat en estudi de ferrocarril la Selva

VGIN01 A-2: connexions i nus amb la AP-7 i la variant de Girona Nou viari Gironès

VGIN02 N-141: entre Girona i Anglès Nou viari Gironès

VGIN03 Llagostera: enllaç amb la C-35 Nou viari Gironès

VGIN04 Connexió entre l’N-141 i l’A-2/AP-7 a Girona Nou viari Gironès

VGIW01 a Riudellots de la Selva Variant - nou viari Gironès

VGIW02 a Llambilles Variant - nou viari Gironès

VGIW03 a Celrà, Bordils i Sant Joan de Mollet i connexió amb les A-2 i AP-7 i la GI-633

Variant i connexió - nou viari Gironès

VGIW04 a Fornells de la Selva (GIP-6631) Variant - nou viari Gironès

VGIT01 N-141: connexions amb la C-65 i la GI-531 Traçat en estudi Gironès

VGIT02 Connexió entre l’A-2 i l’N-141 a Girona Traçat en estudi Gironès

VGIC01 A-2/N-II: reconversió a autovia entre Maçanet i la Jonquera Condicionament de viari Gironès

VGIC02 AP-7: ampliació del tercer carril Maçanet - la Jonquera Condicionament de viari Gironès

VGIC03 C-65 entre Girona i Llagostera Condicionament de viari Gironès

VGIC04 C-66 Condicionament de viari Gironès

VGIC05 N-141 Condicionament de viari Gironès

VGIC06 C-35: desdoblament Maçanet - Llagostera Condicionament de viari Gironès

VGIC07 Carretera entre Fornells de la Selva i Campllong Condicionament de viari Gironès

VGIC08 Carretera entre Fornells de la Selva i Llambilles Condicionament de viari Gironès


17

VGIC09 GI-664: entre Cassà de la Selva i la Bisbal d’Empordà Condicionament de viari Gironès

VGIC10 GI-681 entre la C-35 i Tossa de Mar Condicionament de viari Gironès

VGIC11 Entre la C-66 i Juià Condicionament de viari Gironès

FGIN01 AVE Nou ferrocarril Gironès

FGIT01 Connexió de la xarxa convencional amb el bypass de mercaderies de Girona

Traçat en estudi de ferrocarril Gironès

FGIC01 Línea Barcelona - Figueres/Portbou Condicionament de ferrocarril Gironès

VETN01 C-66: entre Banyoles i Besalú Variant i enllaços Pla de l’Estany

VETT01 a Banyoles Variant: traçat en estudi Pla de l’Estany

VETC01 A-2/N-II: reconversió a autovia entre Maçanet i la Jonquera Condicionament de viari Pla de l’Estany

VETC02 AP-7: ampliació del tercer carril Maçanet - la Jonquera Condicionament de viari Pla de l’Estany

VETC03 A-26 Condicionament de viari Pla de l’Estany

VETC04 C-66: variant de Banyoles Condicionament de viari Pla de l’Estany

VETC05 GIP-5121 Condicionament de viari Pla de l’Estany

VETC06 N-II entre Oriols i Vilafreser Condicionament de viari Pla de l’Estany

FETN01 AVE Nou ferrocarril Pla de l’Estany


18

Empordà

L’objecte de les propostes del Pla Director Territorial de l’Empordà en matèria d’infraestructures de mobilitat se centra principalment a millorar i racionalitzar la infraestructura existent.

Les actuacions previstes a la xarxa viària persegueixen aquesta millora a través del condicionament de la xarxa bàsica existent, mitjançant desdoblaments amb variants dels nuclis.

A l’àrea urbana de Figueres el Pla preveu el pas de les infraestructures viàries transnacionals per l’oest de Vilafant (autopista AP-7 i A-2) mitjançant un únic corredor, i desplaçant l’autopista al seu pas pel municipi, per tal de reduir la fragmentació entre Figueres i Vilafant.

El Pla proposa igualment donar continuïtat a la xarxa viària bàsica transversal (N-260/A-26, C-31), així com a l’accés a la C-260 des de Roses, mitjançant l’anella de Figueres configurada per la N-II i la nova A-2.

A l’eix Figueres – Roses es proposa crear una nova connexió directa entre la C-260 i l’N-II (variant de Vilatenim), al sud de l’actual, i a l’eix Figueres – Besalú el condicionament de la N-260.

Per a l’àrea urbana de la Bisbal es proposa la construcció d’un eix vertebrador entre la Bisbal i Figueres mitjançant el condicionament de l’eix (C-31 i C-252) i la variant de la C-66 a la Bisbal.

En relació al sistema Sant Feliu – Palamós – Palafrugell, el Pla proposa equilibrar l’accessibilitat als municipis de la part costanera de les Gavarres, des de Girona i el corredor nord-sud (AP-7, A-2), tant per la banda sud (C-35 i C-65) com per la banda nord (C-66). Per tant es preveu el desdoblament total de l’Anella de les Gavarres (C-65, C-31, C-66) i de la C-35 de Maçanet a Llagostera.

Per a millorar les connexions interurbanes el Pla proposa estudiar la creació d’un eix secundari entre Vilacolum (C-31) i Peralada (N-260) per Riumors, Fortià, Castelló d’Empúries (C-260) i Vilanova de la Muga.

A més a més, es preveu condicionar carreteres locals i camins a fi de tancar la malla entre els petits nuclis i millorar la seva connectivitat.

Entre les propostes per a la xarxa de ferrocarril trobem la supressió -gràcies a la nova variant- de la barrera ferroviària que constitueix la línia actual de ferrocarril al seu pas per Figueres (possibilitant, d’aquesta manera, l’extensió de la ciutat cap a l’est), el nou traçat de l’AVE, el condicionament dels trams ferroviaris cap a França i cap a Girona i el tram ferroviari de accés al LOGIS Empordà.


VAEN01 A-2, enllaços i nusos Nou viari Alt Empordà

VAEN02 Via que connectarà l’AP-7 a l’A-2 a Figueres Nou viari Alt Empordà


19

VAEN03 Accés entre l’N-260 i l’AP-7 Nou viari Alt Empordà

VAEN04 Accés entre l’A-2, la GIV-6229 i l’N-260 Nou viari Alt Empordà

VAEN05 Nusos de l’N-II a Figueres Nou viari Alt Empordà

VAEW01 Viladamat (C-31) Variant Alt Empordà

VAEW02 Torroella de Fluvià (C-31) Variant Alt Empordà

VAEW03 Vilacolum (C-31) Variant Alt Empordà

VAEW04 Castelló d’Empúries Variant Alt Empordà

VAEW05 Vilamacolum Variant Alt Empordà

VAEW06 Vilanova de la Muga Variant Alt Empordà

VAEC01 C-31: entre Figueres i Santa Cristina d’Aro Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC02 Tercer carril a l’AP-7 (Maçanet de la Selva – La Jonquera) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC03 Futura A-2 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC04 N-260 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC05 De Cabanes (GIV-6024/GIV-6025/GIV-8024) fins a Peralada (C-252, GIP-8042/GIP-6021) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC05 N-II a Figueres Condicionament de viari

VAEC06 De Vila-sacra (C-260) fins a Vilanova de la Muga (GIP-6042/GIP-6043) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC07 C-260: Castelló d’Empúries Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC08 Via que connecta Castelló d’Empúries a Fortià, a la C-31 i a Vilamalla (GIV-6229) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC09 Via que connecta Sant Pere Pescador a Vilamacolum (C-31), i Vilacolum a Tonyà (GIV-6227) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC10 GI-602 i GI-603: de l’A-7 i l’AP-7 fins a la N-260 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC11 De Sant Climent (GI-602) fins a Cantallops Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC12 Via que connecta Rabós (GI-603 i GIP-6031) a Vilamaniscle (GIV-6032) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC13 Via que connecta Masarac (GIV-6024) a Mollet de Peralada (GIP-6022) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC14 GIV-6023: de l’AP-7 i l’A-7 fins a Vilarnadal i a GIV-6024 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC15 GIP-6042 i GIV-6043: de la N-260 fins a Castelló d’Empúries Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC16 De Darnius (GI-502) fins a Boadella d’Empordà (GIV-5044) Condicionament de viari Alt Empordà


20

VAEC17 GR11: de la Vajol (GI-501 i GI-505) fins a prop de Maçanet de Cabrenys (GI-501) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC18 Via que connecta Castelló d’Empúries (C-260) a Marzà (N-260) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC19 Via que connecta Castelló d’Empúries (C-260) a la GIV-6103) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC20 De Sant Miquel de Fluvià fins a la GI-6227 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC21 GIV-6215: de Riumors fins a la C-31 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC22 De Ventalló (GI-623) fins Garrigoles (GIV-6311) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC23 De Navata (A-26) fins Canelles i la GIP-5126 Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC24 Entre Navata i Pols (GIV-6229) Condicionament de viari Alt Empordà

VAEC25 Entre l’A-26/N-260, GIP-5239 i Cistella GIP5101 Condicionament de viari Alt Empordà

VAET01 C-260: de la N-260 fins a Vila-sacra i C-260 Viari - traçat en estudi Alt Empordà

VAET02 GIP-6214 Viari - traçat en estudi Alt Empordà

VAET03 Via que connectarà la C-260 a l’AP-7 i l’A-2 Viari - traçat en estudi Alt Empordà

FAEN01 AVE Nou ferrocarril Alt Empordà

FAEN02 Variant a oest de Figueres Nou ferrocarril Alt Empordà

FAEN03 LOGIS Empordà Nou ferrocarril Alt Empordà

FAEC01 Renfe: Figueres - Portbou Condicionament de ferrocarril Alt Empordà

FAEC02 Renfe: Barcelona - Figueres Condicionament de ferrocarril Alt Empordà

VBEW01 Parlavà Variant Baix Empordà

VBEW02 Serra de Daró Variant Baix Empordà

VBEW03 Verges Variant Baix Empordà

VBEW04 La Tallada d’Empordà Variant Baix Empordà

VBEW05 Tor Variant Baix Empordà

VBEW06 Ullà i Torroella de Montgrí (C-31) Variant Baix Empordà

VBEC01 C-31: des de Santa Cristina d’Aro fins Figueres Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC02 C-252: de la Bisbal d’Empordà fins a la C-31 (Verges) Condicionament de viari Baix Empordà


21

VBEC03 De Gaüses a Camallera Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC04 C-66 Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC05 GI-643 que connecta la C-31 a la C-252 i a la C-66 Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC06 GI-660: de la Bisbal d’Empordà fins a Calonge i la C-31 Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC07 GI-664: de la Bisbal d’Empordà fins a Cassà de la Selva Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC08 De Torrent (C-66/GI-621) fins a Sant Julià de Boada (CIV-651) Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC09 Entre la GIV-651(Palau-sator) fins a la GI-643 (Gualta) Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC10 De la C-252 (Casavells) fins a la carretera GIV-651 (Palau-sator) Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC12 De Verges (C-31) fins la GIV-6311, prop de les Olives i Garrigoles Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC13Connexió entre la GI-634 (Jafre) i la via que connecta Verges (C-31) a la GIV-6311(a prop de Garrigoles i les Olives)

Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC14 De la C-31 fins a Garrigoles, la GI-623 i Ventalló Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC15 De la Tallada d’Empordà (C-31) fins a Bellcaire d’Empordà (GI-632) Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC16 De Tor (C-31) fins Bellcaire d’Empordà (GI-632 i GIV-6321) Condicionament de viari Baix Empordà

VBEC17 De la GIV-6422 (Foixà) fins la GI-6424 (Sant Llorenç de les Arenes) Condicionament de viari Baix Empordà

VBET01 Variant Nord a la Bisbal d’Empordà Viari - traçat en estudi Baix Empordà

VBET02 Variant Sud a la Bisbal d’Empordà Viari - traçat en estudi Baix Empordà

VBET03 Connecta la C-31 a la GI-643 Viari - traçat en estudi Baix Empordà

FBEC01 Condicionament de la línea de ferrocarril Barcelona -Figueres/Portbou

Condicionament de ferrocarril Baix Empordà


22

La Garrotxa

Segons el Pla Territorial de la Garrotxa -aprovat definitivament a juny de 2008- la redefinició de la xarxa bàsica comarcal potenciant les connexions viàries Olot – Ripoll, Olot – Vic, Olot – Anglès –Vic, Olot – Besalú – Figueres, Olot – Besalú – Girona, i valorar les possibilitats de la comunicació ferroviària regional, són claus per a la correcció del model actual i per a la definició del model futur (p.304).

Les connexions Vic – Olot (C-37) recentment inaugurada, i Besalú – Figueres (N-260) en procés de desdoblament són les vies principals de la xarxa bàsica de La Garrotxa. A l’Eix Vic – Olot, a més de la C-37 es planteja la construcció de les variants d’Olot i Les Preses. Com una connexió intercomarcal, aquest eix s’integrarà en la xarxa de carreteres catalanes a través de la N-152, de l’Eix Transversal C-25, de la C-63 i de la N-260.

Pel que fa a la xarxa viària que afecta la comarca de la Garrotxa, el Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (2006) dóna prioritat al reforçament i millora de les següents vies:

- C-26: Condicionament entre Ripoll i Olot. Inclou la variant nord de Ripoll, la de Sant Joan de les Abadesses i la Canya;- N-260: desdoblament Besalú – Figueres;- C-66: desdoblament entre Banyoles i Besalú;- C-63: Nova carretera entre Maçanet de la Selva (C-35) i Riudarenes. Condicionament entre Riudarenes i Sant Esteve d’en Bas. Inclou

variants a Santa Coloma de Farners, Anglès, Amer, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Esteve d’en Bas.


VGXN01 Millora de traçat a la GI-522 Nou viari La Garrotxa

VGXN02 C-26:Via que connectarà la variant d’Olot a l’ Hostalnou de Bianya i enllaços Nou viari La Garrotxa

VGXN03 De la variant de Olot a la ronda urbana i la GI-524 Nou viari La Garrotxa

VCXW01 Variant a Olot, enllaços i nusos Nou viari: variant La Garrotxa

VGXC01 C-26: entre Olot i Ripoll Condicionament de viari La Garrotxa

VGXC02 C-63: entre Olot i Maçanet Condicionament de viari La Garrotxa

VGXC03 C-66: entre Besalú i Banyoles (desdoblament) Condicionament de viari La Garrotxa

VGXC04 N-260: Besalú - Figueres (desdoblament) Condicionament de viari La Garrotxa

VGXT01 Variant a les Preses: Alternativa 1 Viari - traçat en estudi La Garrotxa

VGXT02 Variant a les Preses: Alternativa 2 Viari - traçat en estudi La Garrotxa

VGXT03 C-63: variant a Sant Feliu de Pallerols Viari - traçat en estudi La Garrotxa

VGXT04 C-63: variant a Les Planes d’Hostoles Viari - traçat en estudi La Garrotxa


23

PONENT

Com passa en el cas de les Comarques Centrals, la posició geogràfica de l’àmbit territorial de Ponent determina que els seus eixos viaris siguin estructurants tant pel que fa al propi àmbit com per al territori català en el seu conjunt.

Per això les determinacions del Pla Territorial de Ponent, aprovat definitivament el juliol de 2007, conté tres objectius generals fonamentals respecte del sistema d’infraestructures de mobilitat i transport:

- Millorar la interconnexió de l’àmbit amb la resta de Catalunya i amb la Comunitat Autònoma veïna de l’Aragó.- Augmentar la cohesió interna de l’àmbit.- Afavorir la integració territorial de les infraestructures que travessen l’àmbit, en especial pel que fa a les xarxes d’altes prestacions (Memòria

6.1).

En allò referent a autopistes i autovies, les propostes d’actuació puntualitzen:

- La nova autovia, A-22 Lleida – Osca per Almacelles;- La nova via Vilanova de la Barca – els Alamús – Artesa de Lleida, que ha de permetre relligar els eixos de la C-13 (Lleida – Balaguer), l’autovia

A-2 i l’autopista AP-2 per l’est de la ciutat de Lleida i evitar la travessera urbana d’Alcoletge.- La nova connexió oest (Lleida – Alcarràs) de la ronda sud de Lleida, que ha de permetre completar l’anella viària de doble calçada al voltant

de Lleida,- El desdoblament de l’Eix Transversal (C-25) entre les Oluges i Sant Ramon (i fins a Riudellots de la Selva).

En relació a les vies estructurants primàries, les propostes se centren en els següents punts:

- C-13: condicionament del tram Lleida – Balaguer; - C-14: condicionament del tram Ciutadilla – Tàrrega i variants de Tàrrega – Vilagrassa, Agramunt i Artesa de Segre; - C-26: condicionament del tram Alfarràs – Balaguer i variants d’Algerri, Castelló de Farfanya i Cubells.- C-45: condicionament del tram Seròs – Maials,- C-53: condicionament del tram Vilagrassa – Balaguer i variants locals de traçat a les travesseres urbanes d’Anglesola, Tornabous, el Tarròs

– la Fuliola/Boldú i Bellcaire d’Urgell;- Condicionament de l’itinerari entre les Borges Blanques – Bellcaire d’Urgell (C-233 / L-200 / LP-3322), que inclou les noves variants de les

Borges Blanques, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola i l’enllaç amb l’autovia A-2;- Condicionament de l’itinerari Cervera – Ponts; - Condicionament de l’itinerari Tàrrega – Guissona – Biosca – Solsona;- Condicionament integral de la carretera C-12 entre Lleida i Amposta; - Nova via d’accés de l’aeroport de Lleida a la autovia Lleida – Alfarràs i a la via que connectarà a l’A-22.

Quant a les vies estructurants secundàries hi ha moltes actuacions. Entre elles trobem la nova variant oest de Balaguer (C-12), l’accés viari a l’aeroport de Lleida a Alguaire, la variant d’Agramunt entre les carreteres C-14 i L-303, el condicionament del tram Cervià de les Garrigues – l’Albagés – el Cogul – Alcanó, del tram Castelldans – l’Albagés – el Soleràs – la Granadella – Bovera – límit comarcal de la carretera C-233 i que


24

inclou la nova variant de l’Albagés i del tram Alcarràs – Soses – Aitona – Seròs – la Granja d’Escarp, que incloïen les variants de Soses, Aitona i Seròs.

Pel que fa a la xarxa ferroviària, destaca el nou eix transversal ferroviari (ETF), el nou accés ferroviari a l’aeroport de Lleida a Alguaire, la millora de la línia Lleida – la Pobla de Segur i el condicionament de la línia Lleida – Mollerussa – Tàrrega – Cervera.

El següent quadre presenta els trams i les actuacions proposades:

Codi Descripció Tipus de traçat

VGAN01 Entre l’Albagés (C-233) i Cervià de les Garrigues Nou viari Garrigues

VGAW01 a Les Borges Blanques Variant Garrigues

VGAW02 a Arbeca Variant Garrigues

VGAC01 L-200: des de les Borges Blanques fins a Miralcamp Condicionament de viari Garrigues

VGAC02 Tram que connecta El Cogul a la C-233 Condicionament de viari Garrigues

VGAC03 Tram que connecta El Cogul a Torrebesses i la C-12 Condicionament de viari Garrigues

VGAC04 Tram que connecta El Cogul a la C-233 Condicionament de viari Garrigues

VGAC05 C-233: entre Castelldans i Bellaguarda (C-242) Condicionament de viari Garrigues

VGAC06 Un tram de la C-242 entre la Granadella i la C-12 Condicionament de viari Garrigues

VGAC07 Des de la C-233 fins la C-242 (Torms a Bellaguarda) Condicionament de viari Garrigues

VGAC08 LV-7021: entre El Cogul i Artesa de Lleida Condicionament de viari Garrigues

VGAC09 Un tram de carretera a prop de Cervià de les Garrigues

Condicionament de viari Garrigues

VGAC10 Carretera que connecta l’Espluga Calba a la L-220, la LP-2335 i Nalec Condicionament de viari Garrigues

VGAC11 Carretera que connecta el Cogul a Alcanó Condicionament de viari Garrigues

FGAC01 Barcelona - Valls - Montblanc - Lleida Condicionament de ferrocarril Garrigues

VNO1N01 Trams a la C-13 Nou viari Noguera 1/2

VNO1W01 a Bellcaire d’Urgell (C-53) Variant i enllaços Noguera 1/2

VNO1W02 a Castelló de Farfanya (C-26) Variant Noguera 1/2

VNO1W03 a Algerri (C-26) Variant Noguera 1/2


25

VNO1W04 a Cubells (C-26) Variant Noguera 1/2

VNO1W05 a Balaguer (C-12) Variant Noguera 1/2

VNO1W06 a Térmens i Vilanova de la Barca (C-13) Variant Noguera 1/2

VNO1W07 a Menàrguens (LV-92225) Variant Noguera 1/2

VNO1C01 C-13 de Térmens cap l’Hostalnou, Camarasa i límit comarcal Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C02 C-53: de Balaguer fins Tàrrega Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C03 C-26: de Balaguer fins a Alfarràs Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C04 De Cubells fins a Camarasa Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C05 De Cubells fins a Bellcaire d’Urgell i Mollerussa Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C06De Menàrguens fins a Albesa i l’A-14; de Térmens fins Mollerussa Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C07 De Castelló de Farfanya fins a Albesa Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C08 D’Algerri fins a Albesa Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C09 De Castelló de Farfanya fins a la C-12 Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C10 De Tartareu fins a la C-12 Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C11 De Vilanova de la Sal fins a les Avellanes Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C12 C-12: d’Àger fins a la C-13 Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C13 D’Alòs de Balaguer fins a Baldomar i Artesa de Segre Condicionament de viari Noguera 1/2

VNO1C14 De Térmens fins el Palau d’Anglesola Condicionament de viari Noguera 1/2

FNO1C01 Línia Lleida - La Pobla de Segur Condicionament de ferrocarril Noguera 1/2

VNO2W01 Ponts (C-14) Variant Noguera 2/2

VNO2W02 Artesa de Segre (C-14 i C-26) Variant Noguera 2/2

VNO2W03 Artesa de Segre (L-512) Variant Noguera 2/2

VNO2C01 L-512: d’Artesa de Segre fins al límit comarcal i nus en el darrer tram comarcal d’aquesta via Condicionament de viari Noguera 2/2

VNO2C02 C-14: d’Artesa de Segre fins a Mafet Condicionament de viari Noguera 2/2

VNO2C03 L-313: de Ponts a Guissona Condicionament de viari Noguera 2/2


26

VNO2C04 D’Artesa de Segre fins a Baldomar i Alòs de Balaguer Condicionament de viari Noguera 2/2

VPUW01 A Mollerussa i el Palau d’Anglesola (L-200 i LP-3322) Variant Pla d’Urgell

VPUW02 a Vilanova de Bellpuig (C-233) Variant Pla d’Urgell

VPUC01 De Palau d’Anglesola fins Bellcaire d’Urgell (LP-3322) i de Miralcamp fins les Borges Blanques (L-200) Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC02 De Golmés fins a Vilanova de Bellpuig Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC03 De Palau d’Anglesola fins a Bellvís, la C-13 i Térmens Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC04 De Torregrossa fins a la N-240 (LV-2001) Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC05 D’Ivars d’Urgell fins a Vilanova de Bellpuig (LV-3344) Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC06 De Barbens fins a Ivars d’Urgell Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC07 D’Ivars d’Urgell fins a Vila-sana i Golmés Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC08 De Vallverd fins a Linyola i la LP-3322 Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC09 De Vila-sana fins a l’A-2 Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC10 De Vila-sana fins a Mollerussa Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC11 De Linyola fins a prop d’Els Arcs Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC12 De Palau d’Anglesola fins a El Poal, Els Arcs i Térmens Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC13 De Bellvís fins el Poal Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC14 De Bellvís fins els Arcs Condicionament de viari Pla d’Urgell

VPUC15 De Mollerussa fins a Miralcamp (L-200) Condicionament de viari Pla d’Urgell

FPUC01 Línia Barcelona - Lleida Condicionament de ferrocarril Pla d’Urgell

VSGC01 C-25 (desdoblament) Condicionament de viari Segarra

VSGC02 L-311: de Cervera (A-2) fins a Guissona i Ponts Condicionament de viari Segarra

VSGC03 L-310: de Tàrrega a Guissona a Tàrrega Condicionament de viari Segarra

VSGC04 LV-3113: de Guissona a Biosca Condicionament de viari Segarra

VSGC05 De Guissona a Vicfred (LV-3201), Portell (LV-3003) i C-25 Condicionament de viari Segarra


27

VSGC06 L-324: de Concabella a Hostafrancs, Tarroja de Segarra, Sant Ramon i C-25 Condicionament de viari Segarra

VSGC07 Des de Torà (C-1412) fins a Palouet Condicionament de viari Segarra

VSGC08 Des de Talavera (LV-2031) fins a Montornès de Segarra (LV-2101) Condicionament de viari Segarra

VSGC09 Des de Granyena de Segarra (LV-2142) fins a Montornès de Segarra (LV-2101) Condicionament de viari Segarra

FSGC01 Línia Barcelona - Lleida Condicionament de ferrocarril Segarra

VSEN01 Lleida - Osca per Almacelles (A-22) Nou viari Segrià

VSEN02 Lleida - Alfarràs (paral·lela a la N-230) Nou viari Segrià

VSEN03 De l’A-22 fins a la via Lleida - Alfarràs Nou viari Segrià

VSEN04 N-230 / Aeroport / via Lleida - Alfarràs Nou viari Segrià

VSEN05 Connexió entre la A-22 i l’N-240 a prop de Almacelles Nou viari Segrià

VSEN06 Connexió entre l’N-211, Almatret i Riba-roja d’ Ebre (Terres de l’Ebre) Nou viari Segrià

VSEN07 Connexió de la N-230 a la C-26 (Alfarràs) Nou viari Segrià

VSEN08 De la C-13 (Vilanova de la Barca) fins l’A-2 (Artesa de Lleida) Nou viari Segrià

VSEN09 C-13: entre Térmens i Alcoletge Nou viari Segrià

VSEN10 Ronda Sud de Lleida Nou viari Segrià

VSEN11 Almenar (connexió entre la nova via que unirà Lleida a Alfarràs i l’N-230) Nou viari Segrià

VSEN12 Connexió entre l’N-211 i la LP-7041 Nou viari Segrià

VSEW01 Alfarràs Variant Segrià

VSEW02 a Seròs (LP-7041) Variant Segrià

VSEC01 Connexió entre la nova via Lleida - Alfarràs i la N-230 Condicionament de viari Segrià

VSEC02 De la N-230 fins a la Portella i Albesa Condicionament de viari Segrià

VSEC03 C-12: de l’AP-2 fins a Flix (Terres de l’Ebre) Condicionament de viari Segrià

VSEC04 De Maials fins a Seròs i límit comarcal Condicionament de viari Segrià

VSEC05 LP-7041: entre Seròs i Alcarràs Condicionament de viari Segrià

VSEC06 De Seròs fins al límit comarcal Condicionament de viari Segrià


28

VSEC07 Via que connecta la C-12 a Torrebesses i el Cogul Condicionament de viari Segrià

VSEC08 D’Almacelles fins a Vallmanya i límit comarcal Condicionament de viari Segrià

VSEC09 C-13: un tram a Alcoletge Condicionament de viari Segrià

VSEC10 De la Portella fins l’N-230 i la nova via Lleida - Alfarràs Condicionament de viari Segrià

VSEC11 De Corbins fins a Benavent de Segrià Condicionament de viari Segrià

VSEC12 De Vilanova de Segrià fins a la Portella Condicionament de viari Segrià

VSEC13 D’Alcanó fins al Cogul Condicionament de viari Segrià

VSEC14 De Llardecans (C-12) fins la C-242 Condicionament de viari Segrià

VSEC15 D’Artesa de Lleida fins a Aspa i el Cogul Condicionament de viari Segrià

VSEC16 Des de Torres de Segre fins Alfés i el Cogul Condicionament de viari Segrià

VSEC17 C-26 a prop d’Alfarràs Condicionament de viari Segrià

VSEC18 Connexió entre la nova via Lleida - Alfarràs i la N-230 al sud d’Almenar Condicionament de viari Segrià

FSEN02 Connexió de l’actual línia que uneix Lleida i Almacelles amb l’aeroport d’Alguaire. Nou ferrocarril Segrià

FSEC01 Línia Barcelona – Lleida – Zaragossa Condicionament de ferrocarril Segrià

VURN01 Connexió entre la C-14 i la L-303 Nou viari Urgell

VURN02 C-14 Nou viari Urgell

VURW01 A Tàrrega (C-14) variant Urgell

VURW02 A Anglesola (C-53) Variant Urgell

VURW03 A Tornabous, el Tarròs, la Fuliola i Boldú (C-53) Variant Urgell

VURW04 A Agramunt (C-14) Variant Urgell

VURW05 a Bellpuig (LP-2041 i LP-2015) Variant Urgell

VURC01 C-14: de Mafet fins la C-26 Condicionament de viari Urgell

VURC02 Connexió entre Nalec i l’Espluga Calba (entre les LV-2341, LP-2335, L-220 i LV-2014) Condicionament de viari Urgell

VURC03 L-310: entre Tàrrega i Guissona Condicionament de viari Urgell

VURC04 C-53: tres trams a Castellserà i a Anglesola Condicionament de viari Urgell


29

VURC05 Connexió entre la LV-2021 i la LP-2041(Tàrrega - Preixana) Condicionament de viari Urgell

VURC06 Connexió entre la C-14 (Verdú) i la LP-2041 (Preixana) Condicionament de viari Urgell

VURC07 Entre Tàrrega i el Talladell Condicionament de viari Urgell

FURC01 Línia Barcelona - Lleida Condicionament de ferrocarril Urgell

CAMP DE TARRAGONA

Segons el Pla Territorial del Camp de Tarragona (Projecte, Memòria 6.102) les finalitats de l’ordenació del sistema d’infraestructures de mobilitat del Camp de Tarragona són:

a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de desenvolupament dels assentaments urbans.b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments urbans.c) Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori.d) Completar les xarxes bàsiques establertes en els plans sectorials amb altres traçats de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla.e) Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i espacialment significatius en l’àmbit del Pla.f) Propiciar un bon ajustament dels traçats a les condicions de la matriu biofísica del territori.g) Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla.h) Assenyalar opcions possibles a llarg termini.

El Pla estableix la xarxa de connectivitat física –de persones i mercaderies– que permet un funcionament integrat de l’espai territorial, tant pel que fa a l’àmbit del Pla com als diversos àmbits superiors en què aquest s’insereix (Memòria 6.106).

Entre els àmbits principals d’actuació del Pla territorial, atenent al seu marc de competències i escala estratègica de treball, trobem:

- La identificació de les actuacions i prevencions estratègiques en matèria d’infraestructures viàries assenyalant els nous traçats indicatius, els condicionaments rellevants, els traçats i alternatives a estudiar, els àmbits de reordenació viària d’interès estratègic i els nous enllaços d’autopistes i autovies previstos.

- La identificació de les actuacions i prevencions estratègiques en matèria d’infraestructures ferroviàries assenyalant els nous traçats indicatius, els condicionaments rellevants i les noves estacions de ferrocarril previstes (Infraestructures - Memòria 6.103)

Les actuacions viàries principals que es proposen i es descriuen en la memòria són les següents:


30

- El reforçament del Corredor Mediterrani que inclou el desdoblament de l’autovia A-7 i la construcció d’un tercer carril a l’autopista AP-7 al llarg de tota la regió, incloent la reordenació dels nusos principals.

- La construcció de nous corredors d’accessibilitat exterior amb la construcció de l’autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc, la construcció del nou eix nord entre Montblanc i Tàrrega, i el condicionament de l’eix diagonal entre Montblanc i Igualada.

La vertebració interna de la regió inclou:

- La concreció d’un primer arc viari traslladant l’A-7, entre Tarragona i Vila-seca, al costat de l’autopista i convertint el traçat actual en una via suburbana. Aquest primer arc exigeix la reordenació de dos importants nusos i el drenatge viari del port per l’A-27 i per la nova autovia de la Pineda.

- La concreció d’un segon arc viari Reus – aeroport – estació de la Secuita – Perafort – Torredembarra. Aquest arc exigeix la reordenació del nus de l’A-27 a Constantí i es complementa amb el condicionament d’algunes vies d’estructuració interior com la Cambrils – Salou o l’obertura d’altres com la Sant Salvador – Perafort.

- La concreció d’un tercer arc viari Alcover – Valls – El Vendrell. Aquest arc exigeix el desdoblament de la C-37 entre Alcover i Valls, la construcció d’una nova Ronda Sud de Valls, la reordenació del nus de l’A-27 a Valls i el condicionament de la C-51entre Vendrell i Valls amb variants a Alió, Vilardida, Rodonyà i la Papiola.

- La reserva urbanística de tres vies estructurants secundàries al Baix Penedès amb el plantejament de la continuació de la T-240 a l’Ortigós, el Papiolet i Llorenç del Penedès, de la TV-2043 a nord-est del Vendrell i de la TP-2402 a la Bisbal del Penedès .

- La millora de l’accessibilitat al Priorat. Recentment s’ha inaugurat la variant de Falset i estan previstes la construcció de les variants de Riudecols (N-420) i de les Borges del Camp (C-242).

- La conversió d’algunes vies en travesseres urbanes i la construcció d’algunes rondes en determinats nuclis. És el cas de l’A-7 a Tarragona, que hauria de ser reconvertida en ronda urbana, i de la T-11, que hauria d’actuar de gran carrer major de la conurbació central. A més a més, es preveu el condicionament i la reconversió en travesses urbanes de la C-31 (Segur de Calafell i Calafell) i de l’N-340 (Coma-ruga, el Francàs, Creixell, Cambrils, Miami Platja i l’Hospitalet de l’Infant ).

El model ferroviari proposat pel Pla Territorial es basa en la integració de les xarxes de distribució i connectivitat interna i la concentració d’oferta a tots nivells, articulades en un nucli central intermodal. Les línies d’actuació per a desenvolupar aquest model són la potenciació de les altes prestacions, la vertebració interior del Camp de Tarragona i de la seva Conurbació Central, avançar cap el concepte de xarxa ferroviària integrada i articulada, i una nova estratègia per al transport de mercaderies (Memòria 6.135).

Aquesta proposta es basa en: a) Potenciació de les altes prestacions pels moviments externs al Camp de Tarragona:

- La consolidació de l’Estació Central com a estació intermodal, que se situa al sud de l’aeroport i al costat de la diagonal viària T-11, entre Tarragona i Reus.

- L’accés d’un ramal UIC al centre de Tarragona-ciutat.- L’estudi de viabilitat del conjunt del ramal d’accés del Corredor del Mediterrani a Port Aventura – Salou amb el projecte de tren

tramvia.- La millora de l’accessibilitat en transport col·lectiu a la estació Camp de Tarragona, a la Secuita – Perafort.


31

b) Vertebració interior del Camp de Tarragona i la seva conurbació central:- La recuperació (condicionament) de la línia Reus – Roda per a viatgers, enllaçant el corredor Sant Vicenç de Calders – Reus – Riba-

roja d’Ebre amb les estacions de Camp de Tarragona (Secuita – Perafort) i l’Estació Central.- Desenvolupament d’un sistema de rodalies propi del Camp de Tarragona amb intercanviadors entre els serveis convencionals i

d’alta velocitat i enllaçant a mig o llarg termini les sis capitals comarcals d’àmbit i les principals ciutats de la conurbació central. Això comportaria un nou traçat ferroviari diagonal entre Tarragona i Reus paral·lel a la T-11.

- La millora de la integració urbana del ferrocarril amb un estudi d’un nou traçat pel centre de Tarragona ciutat; amb la realització de les variants est a Reus i a Roda de Barà; amb la desafectació del cinturó de la costa entre l’Hospitalet de l’Infant i el Polígon Petroquímic Sud que, substituït pel nou Corredor Mediterrani, podrà ser recuperat per al tren tramvia i finalment amb l’obertura de noves estacions.

- La creació d’un sistema de transport col·lectiu propi de la conurbació central amb un sistema de tren tramvia. La proposta es basa en l’aprofitament del corredor desafectat entre Vila-seca i Cambrils; la connexió Vila-seca – Estació Central adjacent als polígons industrials i la connexió Tarragona – Estació Central paral·lel a la N-340a servint a Torreforta, Bonavista i la Canonja, i el CIM el Camp. A més la connexió entre l’Estació Central, la Terminal de l’Aeroport i l’estació de ferrocarril convencional sobre el bypass de Reus.

Per el transport de mercaderies es planteja:- Habilitar la línia Reus – Roda per al trànsit mixt viatgers–mercaderies amb via doble d’ample mixt o UIC; - Al bypass de Reus considerar igualment trànsit mixt i via doble;- La compleció del Corredor Mediterrani;- La millora de la capacitat del corredor Sant Vicenç de Calders – Castellbisbal, on s’enllaça amb la línia d’altes prestacions Madrid –

Barcelona – frontera francesa, apte per mercaderies a partir d’aquest punt;- Un ramal específic de mercaderies per a servir els polígons industrials de Valls i el Pla de Santa Maria i la nova estació de mercaderies

amb accés ferroviari a Montblanc.- Drenar directament els combois de mercaderies del Port de Tarragona i la nova ZAL en totes direccions.

La següent taula descriu les propostes fins ara relacionades:


VACN01 A-27, enllaços i nusos (Tarragona - Valls - Montblanc) Nou viari Alt Camp

VACN02 C-37: entre Alcover i Valls (Tercer Arc Viari) Nou viari Alt Camp

VACN03 Valls: Nova Ronda Sud i reordenació viària (Tercer Arc Viari: Alcover - Valls - el Vendrell) Nou viari Alt Camp

VACN04 Connexió entre la C-51 i la Ronda Nou viari Alt Camp

VACN05 Connexió entre la C-51 i la TV-2034 Nou viari Alt Camp

VACW01 d’Alió (C-51) - Tercer Arc Viari Variant Alt Camp


32

VACW02 a Vilardida (C-51) - Tercer Arc Viari Variant Alt Camp

VACW03 a Rodonyà (C-51) - Tercer Arc Viari Variant Alt Camp

VACW04 a Alcover Variant Alt Camp

VACR01 A-27 i Nova Ronda Sud de Valls (Tercer Arc Viari) Reordenació viaria Alt Camp

VACR02 Nova Ronda Sud de Valls i la C-51(Tercer Arc Viari) Reordenació viaria Alt Camp

VACC01 C-51: d’Alió fins el Vendrell (Tercer Arc Viari) Condicionament de viari Alt Camp

VACC02 C-37: entre Alcover i Valls (Tercer Arc Viari) Condicionament de viari Alt Camp

FACN01 Tram a prop de Picamoixons: connexió directa Alcover - Valls Nou ferrocarril Alt Camp

FACN02 Ramal específic de mercaderies per servir els polígons industrials de Valls Nou ferrocarril Alt Camp

FACC01 Línia Barcelona – Valls – Montblanc - Lleida Condicionament de ferrocarril

Alt Camp

FACC02 Línia Barcelona – Tarragona – Reus – Montblanc - Lleida Condicionament de ferrocarril Alt Camp

VBCN01 A-7, enllaços i nusos Nou viari Baix Camp

VBCW01 Variant a Borges del Camp (C-242) Variant Baix Camp

VBCW02 Riudecols (N-420) Variant Baix Camp

VBCR01 A l’est de Reus (T-11/T-310) - Primer Arc Viari Reordenació viaria Baix Camp

VBCR02 Primer Arc Viari: AP-7, futura A-7 i T-11 Reordenació viaria Baix Camp

VBCC01 T-11: entre Tarragona i el nou traçat de l’A-7 Condicionament de viari Baix Camp

VBCC02 TV-721: Segon Arc Viari Condicionament de viari Baix Camp

VBCC03 TV-3141: connexió entre Reus, l’A-7 i el Caní del Calvet Condicionament de viari Baix Camp

VBCC04 C-242: entre Borges del Camp, Ulldemolins i límit de l’àmbit Condicionament de viari Baix Camp

VBCC05 T-701: entre Prades i Albarca Condicionament de viari Baix Camp

FBCW01 Variant a est de Reus Variant ferrocarril Baix Camp

FBCTRA Tren tramvia - tram interurbà Tren tramvia Baix Camp

FBCTTRA Tren tramvia - per definir Tren tramvia- traçat en estudi Baix Camp

FBCNES Noves estacions Nova estació ferrocarril Baix Camp


33

FBCT01 Línia d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona Traçat en estudi Baix Camp

FBCC01 Línia Barcelona – Valls – Montblanc - Lleida Condicionament de ferrocarril Baix Camp

FBCC02 Línia Reus – Falset - Móra la Nova Condicionament de ferrocarril Baix Camp

FBCC03 Corredor Mediterrani: tram comprès entre la Central Nuclear i el límit comarcal

Condicionament de ferrocarril Baix Camp

FBCC04 Recuperació de la línia Reus - Roda Condicionament de ferrocarril Baix Camp

FBCC05Tram entre Perafort , l’Estació Central i Vila-seca per la circulació mixta de serveis convencionals i d’altes prestacions

Condicionament de ferrocarril Baix Camp

VBPN01 A-7, enllaços i nusos Nou viari Baix Penedès

VBPN02 Connexió entre la C-51 i l’AP-7 (Reestructuració de la TP-2402) a la Bisbal del Penedès Nou viari Baix Penedès

VBPC01 C-31: tram entre Calafell (actual variant de l’N-340) i Cunit (límit comarcal) Condicionament de viari Baix Penedès

VBPC02 C-51: entre Valls i el Vendrell Condicionament de viari Baix Penedès

VBPW01 C-51: La Papiola i Bonaterra Variant Baix Penedès

VBPW02 L’Arboç Variant Baix Penedès

VBPW03 TP-2045/TP-2042: a Masllorenç Variant Baix Penedès

VBPW04 TP-2041: a Bonastre Variant Baix Penedès

VBPTI01 Donar continuïtat (reestructuració) a la TV-2043 a nord-est del Vendrell, connectant la C-51 a l’A-7 Traçat indicatiu (previsió) Baix Penedès

VBPTI02 Reestructuració de la T-240: connexió amb la TP-2124 entre l’Ortigós, el Papiolet i Llorenç del Penedès Traçat indicatiu (previsió) Baix Penedès

FBPC01 Un tram: línies BCN - Reus i BCN Lleida Condicionament de ferrocarril Baix Penedès

VCBN01 Un tram de la C-14 a Solivella Nou viari Conca de Barberà

VCBN02 A-27, enllaços i nusos (Tarragona - Valls - Montblanc) Nou viari Conca de Barberà

VCBW01 C-241: Variant a Pira Variant Conca de Barberà

VCBW02 C-241: Variant a Sarral Variant Conca de Barberà

VCBW03 C-241: Variant a Rocafort de Queralt Variant Conca de Barberà

VCBW04 C-241: Variant a les Piles Variant Conca de Barberà


34

VCBW05 C-241: Variant a Santa Coloma de Queralt Variant Conca de Barberà

VCBW06 TV-7001: a l’Espluga de Francolí Variant Conca de Barberà

VCBT01 C-14: nova variant a l’est de Montblanc Viari - traçat en estudi Conca de Barberà

VCBT02 A-27: Montblanc - Lleida Viari - traçat en estudi Conca de Barberà

VCBC01 C-241: diversos trams Condicionament de viari Conca de Barberà

VCBC02 C-14: un tram entre la Guàrdia dels Prats i Solivella Condicionament de viari Conca de Barberà

VCBC03 A-27: a prop de Montblanc Condicionament de viari Conca de Barberà

FCBNES Nova estació de mercaderies a Montblanc Nova estació ferrocarril Conca de Barberà

FCBC01 Línia Barcelona – Valls – Montblanc - Lleida Condicionament de ferrocarril

Conca de Barberà

VPRC01 C-242: entre Borges del Camp, Ulldemolins i límit de àmbit Condicionament de viari Priorat

VPRC02 T-701: entre Prades i Albarca Condicionament de viari Priorat

FPRC01 Línia Reus – Falset - Móra la Nova - Casp Condicionament de ferrocarril Priorat

VTAN01 A-7, enllaços i nusos Nou viari Tarragonès

VTAN02 Autovia de la Pineda entre Vila-seca i la Platja de la Pineda, enllaços i nusos Nou viari Tarragonès

VTAN03 A-27: entre el port de Tarragona i Montblanc - enllaços i nusos Nou viari Tarragonès

VTAN04 Entre Reus i Perafort (Segon Arc Viari) Nou viari Tarragonès

VTAN05 Entre Perafort i Torredembarra/AP-7 i A-7 (Segon Arc Viari Aeroport, Secuita/Perafort, Torredembarra) Nou viari Tarragonès

VTAN06 Connexió entre la futura A-7 i el actual trajecte de l’A-7 - reconvertit en una via ràpida urbana Nou viari Tarragonès

VTAN07 Connexió entre la futura A-7 i el actual trajecte de l’A-7 al Segon Arc Viari Nou viari Tarragonès

VTAN08 Vial de sortida cap al nord des de l’Arrabassada fins la nova A-7 Nou viari Tarragonès

VTAN09 Salou: enllaç de la C-31B amb la GR-92 Nou viari Tarragonès

VTAN10 Connexió entre la Autovia de la Pineda i el Port de Tarragona Nou viari Tarragonès

VTAR01 A-7/AP-7 i l’A-27 Reordenació viaria Tarragonès


35

VTAR02 A:27/ Segon Arc Viari Reordenació viaria Tarragonès

VTAR03 T-11/T-310 i Primer Arc Viari Reordenació viaria Tarragonès

VTAC01 Un tram de l’A-7 entre Poblamar i Tamarit amb enllaços i nusos Condicionament de viari Tarragonès

VTAC02 Reordenació del actual traçat de l’A-7 en una via suburbana (Primer Arc Viari) Condicionament de viari Tarragonès

VTAC03 Un tram de la carretera TV-7211 (Segon Arc Viari) Condicionament de viari Tarragonès

VTAC04 T-11: entre Tarragona i el nou traçat de l’A-7 Condicionament de viari Tarragonès

FTAN01 Nous accessos al Port i ZAL Nou ferrocarril Tarragonès

FTAN02 Nou traçat pel centre de Tarragona ciutat Nou ferrocarril Tarragonès

FTAN03 Corredor Mediterrani entre l’Hospitalet d’Infant i Vila-seca Nou ferrocarril Tarragonès

FTAN04 Nou traçat diagonal entre Tarragona i Reus Nou ferrocarril Tarragonès

FTAN05 Connexió entre el Corredor Mediterrani i la Línia de Alta Velocitat (AVE) Nou ferrocarril Tarragonès

FTAW01 Variant ferroviària a Roda de Barà Variant ferrocarril Tarragonès

FTATRA Tren tramvia - tram interurbà Tren tramvia Tarragonès

FTATTRA Tren tramvia - per definir Tren tramvia- traçat en estudi Tarragonès

FTAECE Estació Central Nova estació ferrocarril Tarragonès

FTANES Noves estacions Nova estació ferrocarril Tarragonès

FTANEI Estació Intermodal Nova estació ferrocarril Tarragonès

FTAT01 Línia d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona Traçat en estudi Tarragonès

FTAT02 Accés del Corredor del Mediterrani a Port Aventura - Salou Traçat en estudi Tarragonès

FTAC01 Línia Barcelona – Valls – Montblanc - Lleida Condicionament de ferrocarril Tarragonès

FTAC02 Recuperació de la línia Reus - Roda per viatgers Condicionament de ferrocarril Tarragonès

FTAC03 Ramal de connexió directa Tarragona – Vila-seca per darrere de la zona industrial adjacent a N-340a

Condicionament de ferrocarril Tarragonès

FTAC04Tram entre Perafort, la Estació Central i Vila-seca per la circulació mixta de serveis convencionals i d’altes prestacions

Condicionament de ferrocarril Tarragonès


36

TERRES DE L’EBRE

Segon el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (Avantprojecte aprovat a setembre de 2008), les actuacions proposades a la xarxa viària de les Terres de l’Ebre tenen tres objectius fonamentals: millorar la interconnexió de l’àmbit amb la resta de Catalunya i amb les Comunitats Autònomes veïnes; augmentar la cohesió interna de les quatre comarques; i afavorir la integració territorial de les infraestructures que travessen l’àmbit, en especial pel que fa a les xarxes d’altes prestacions.

En la xarxa viària es preveuen les següents actuacions:- Corredor del Mediterrani: substitució de la carretera N-340 per l’Autovia A-7.- A l’Eix Occidental de Catalunya, el desdoblament de l’N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta, i la reconversió a Autovia de la

carretera C-12 entre Amposta i Lleida.- Nova carretera Riba-roja d’Ebre – Almatret – la Granja d’Escarp – Mequinensa (Aragó).- A l’Eix Tarragona–Terol: les variants de la carretera N-420 a Corbera dl’Ebre i Gandesa (perllongament de la C-43).

També segons els Plànols d’àmbit, estan previstes les variants de Tortosa (C-12), Aldea (N-340), Ascó (C-12B), el Pinell de Brai (N-230), Benissanet (T-324), Bot (TV-3531/T-334), Horta de Sant Joan (T-334), Bitem (T-301), Masdenverge (T-350 i T-344) i a Sant Jaume d’Enveja. A més a més, es preveuen accessos a l’aeròdrom d’Arnes i al de la Ribera d’Ebre a Móra la Nova.

Com es pot observar en el següent quadre hi ha un considerable nombre de vies en què està previst el seu condicionament. Aquestes són les carreteres C-12B entre les Camposines i Ascó; C-44 entre l’Hospitalet de l’Infant i Móra la Nova; trams de l’N-230; T-323: entre Ginestar i l’N-420; T-334: entre Bot i Horta de Sant Joan; T-330 i T-333 entre Horta de Sant Joan i la C-12; T-369: un tram entre l’N-240 i la TV-3531; TV-346 entre Santa Bàrbara i Mas de Barberans; TV-3021 entre Rasquera i Balneari de Cardó; TV-3408 entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita; TV-3531 entre les variants de Gandesa i Bot; TV-3454 entre Amposta i Deltebre; TV-3406 i TV-3404 entre Sant Carles de la Ràpita i Deltebre; TV-3409 entre Camarles i Deltebre; TV-7331: entre la C-12B i les carreteres TV-7231 i TV-7333.

També es preveu el condicionament de l’Eix Ulldecona – Vinallop amb la variant de Santa Bàrbara, l‘Eix Alcanar –Ulldecona – la Sènia, i l’Eix Horta de Sant Joan – Xerta format per les carreteres C-230a, T-330 i T-333 i l’itinerari el Perelló – platges – l’Ametlla de Mar.

Les principals actuacions previstes per a la infraestructura de ferrocarrils estan relacionades amb el Corredor Mediterrani i amb el tren tramvia.

La línia d’alta velocitat en estudi al Corredor Mediterrani, amb una previsió de 300 Km/h. de velocitat, permetrà destinar la línia actual al transport de mercaderies i als regionals convencionals. A més a més, el mateix Corredor serà connectat a la línia d’Alta velocitat Barcelona – Madrid.

També es preveuen estudis per a l’establiment de la connexió ferroviària del port d’Alcanar amb el corredor del Mediterrani.

El nou tren tramvia de les Terres de l’Ebre connectarà Tortosa – Roquetes – Santa Bàrbara – Amposta i Sant Carles de la Ràpita d’una banda, i Amposta – l’Aldea – Deltebre i Camarles per altra. També es preveu la millora de la línia convencional Reus – Casp i del tram entre l’Aldea i Tortosa.

La següent taula resumeix les propostes descrites:


37


VREN02 Connexió entre la C-12 i l’N-240 a l’oest de Móra d’Ebre i nou pont sobre l’Ebre Nou viari Ribera

d’Ebre

VREN03 Connexió entre Riba-roja d’Ebre, Almatret i la Granja d’Escarp (Ponent) Nou viari Ribera

d’Ebre

VREN04 Access a l’aeròdrom de la Ribera d’Ebre a Móra la Nova Nou viari Ribera

d’Ebre

VRET01 A-7 i enllaços Traçat en estudi: variant i enllaços

Ribera d’Ebre

VRET02 a Ascó (C-12B) Traçat en estudi: variant i enllaços

Ribera d’Ebre

VREW01 a Benissanet (T-324) Variant Ribera d’Ebre

VREC01 C-12: reconversió a autovia entre Tortosa i Lleida Condicionament de viari Ribera d’Ebre

VREC02 C-44: entre la C-12 i el límit d’àmbit Condicionament de viari Ribera d’Ebre

VREC03 C-12B: entre Ascó i les Camposines Condicionament de viari Ribera d’Ebre

VREC04 T-323: entre Ginestar i l’N-420 Condicionament de viari Ribera d’Ebre

VREC05 Carretera entre Vinebre (C-12) i la Palma d’Ebre i un petit tram de la T-714 Condicionament de viari Ribera

d’Ebre

VREC06 Connexió entre la T-703 i la carretera que connecta Vinebre a la Palma d’Ebre Condicionament de viari Ribera

d’Ebre

VREC07 Carretera que connecta Riba-roja d’Ebre (T-741) a la Fatarella (TV-7331) Condicionament de viari Ribera

d’Ebre

VREC08 Carretera que connecta Garcia amb l’N-420 i Darmós Condicionament de viari Ribera

d’Ebre

VREC09 TV-3021: Rasquera - Balneari de Cardó Condicionament de viari Ribera d’Ebre

VREC10 C-233: entre Flix i el límit comarcal Condicionament de viari Ribera d’Ebre

VREC11 T-733: entre Ascó i la Fatarella Condicionament de viari Terra Alta

FREC01 Línia Barcelona - Saragossa per Mora la Nova i Riba-roja d’Ebre

Condicionament de ferrocarril

Ribera d’Ebre

VTLN01 Connexió entre la carretera C-43 i l’N-420 a l’est de Gandesa Nou viari Terra Alta

VTLN02 Accés a l’aeròdrom d’Arnes Nou viari Terra Alta

VTLW01 a Gandesa i Corbera d’Ebre (N-420) Variant i enllaços Terra Alta

VTLW02 a Gandesa: prolongament de la C-43 Variant i enllaços Terra Alta

VTLT03 a Bot (TV-3531/T-334) Variant en estudi Terra Alta

VTLT04 a Horta de Sant Joan (T-334) Variant i enllaços en estudi Terra Alta


38

VTLW05 a el Pinell de Brai (N-230) Variant Terra Alta

VTLC01 C-12B: entre Ascó i les Camposines Condicionament de viari Terra Alta

VTLC02 N-230/C-230, T-330 i T-333 (entre Horta de Sant Joan i la C-12) Condicionament de viari Terra Alta

VTLC03 T-334: entre Bot, Horta de Sant Joan i la T-330 Condicionament de viari Terra Alta

VTLC04 TV-3531 entre les variants de Gandesa i Bot Condicionament de viari Terra Alta

VTLC05 TV-7331: entre la C-12B i la TV-7231 Condicionament de viari Terra Alta

VTLC06 TV-7333 Condicionament de viari Terra Alta

VTLC07 T-369: un tram entre l’N-240 i la TV-3531 Condicionament de viari Terra Alta

VTLC08 Carretera que connecta Riba-roja d’Ebre (T-741) a la Fatarella (TV-7331) Condicionament de viari Terra Alta

VTLC09 TV-7232: entre Vilalba del Arcs i Batea Condicionament de viari Terra Alta

VTLC10 T-733: entre Ascó i la Fatarella Condicionament de viari Terra Alta

VTLC11 TV-7231 entre Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca Condicionament de viari Terra Alta

VBBT01 A-7, enllaços i nusos Traçat en estudi Baix Ebre

VBBN02 Pont sobre l’Ebre a Tortosa, nusos i enllaços amb la C-12 i la T-301 Nou viari Baix Ebre

VBBN03 Entre les carreteres N-340 i TV-3409 Nou viari Baix Ebre

VBBN04 Nou pont sobre el riu Ebre entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre Nou viari Baix Ebre

VBBW01 a Tortosa (C-12: reconversió a autovia) Variant, enllaços i nusos Baix Ebre

VBBW02 a Aldea: N-340/futura A-7 Variant, enllaços i nusos Baix Ebre

VBBW03 a Bitem (T-301) Variant Baix Ebre

VBBC01 A-7 a el Perelló Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC02 C-12: reconversió a autovia entre Amposta i Lleida Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC03 TV-3454: entre Amposta i Deltebre Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC04 Un tram de l’N-230 Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC05 Eix Ulldecona - Vinallop (T-331) Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC06 T-301: entre Tortosa i Tivenys Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC07 Carretera que connecta Perelló - platges - l’Ametlla de Mar Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC08 TV-3409: entre Camarles i Deltebre Condicionament de viari Baix Ebre


39

VBBC09 Connexió entre la variant de l’Aldea i l’A-7 Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC10 Connexió entre l’N-340 a Camarles i l’A-7 Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC11 Via que connecta Camarles i Amposta Condicionament de viari Baix Ebre

VBBC12 T-3404 a Deltebre Condicionament de viari Baix Ebre

FBBT01 Corredor Mediterrani Nou ferroviari Baix Ebre

FBBTTRA Tren tramvia Tren tramvia- traçat en estudi Baix Ebre

FBBC01 Línia convencional entre l’Aldea i Tortosa Condicionament de ferroviari Baix Ebre

VMON02 Connexions a l’N-340 Nou viari Montsià

VMOW01 a Santa Bàrbara (T-331) Variant i nusos Montsià

VMOW02 a Masdenverge (T-350 i T-344) Variant Montsià

VMOW03 a Sant Jaume d’Enveja i pont sobre l’Ebre Variant i pont Montsià

VMOT01 Variant a Amposta i Sant Carles de la Ràpita (N-340) Traçat en estudi (variant) Montsià

VMOT02 A-7 nusos i enllaços Traçat en estudi Montsià

VMOC01 a Tortosa (C-12: reconversió a autovia) Variant Montsià

VMOC02 TV-3408: entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita Condicionament de viari Montsià

VMOC03 Eix Alcanar - Ulldecona i la Sénia (TP-3318-TP-3311 i TV-3314) Condicionament de viari Montsià

VMOC04 Eix Ulldecona - Vinallop (T-331) Condicionament de viari Montsià

VMOC05 Carreteres TV-3406 i TV-3404 entre la futura A-7, Sant Carles de la Ràpita i Deltebre Condicionament de viari Montsià

VMOC06 TV-346 de Santa Bàrbara a Mas de Barberans Condicionament de viari Montsià

VMOC07 Entre Sant Carles de la Ràpita, el Poblenou del Delta i la T-3404 Condicionament de viari Montsià

VMOC08 TP-3311: entre la A-7 i la Sénia Condicionament de viari Montsià

VMOC09 A-7 (N-340) entre Amposta i el port d’Alcanar Condicionament de viari Montsià

FMOT01 Corredor Mediterrani Traçat ferroviari en estudi Montsià

FMOT02 Connexió ferroviària del port d’Alcanar amb el Corredor Mediterrani Traçat ferroviari en estudi Montsià

FMOTTRA Tren tramvia Tren tramvia- traçat en estudi Montsià


40

ÀMBIT METROPOLITÀ

A. Xarxa viària

Segons el Pla Metropolità de Barcelona (Projecte, maig de 2009), l’objectiu principal de la proposta és completar els diversos nivells de la xarxa viària de la regió per tal que l’ús que es fa de les vies sigui més apropiat a la seva categoria i tipologia. S’ha dissenyat un conjunt de propostes que responen a un model coherent a nivell de tota la regió metropolitana de Barcelona, alhora que s’adapten a l’estructura urbana pròpia de cada territori tenint en compte les previsions d’aquest Pla pel que fa als sistemes d’espais oberts i d’assentaments (Memòria general III – Propostes, p. 173).

Per tal d’analitzar les propostes d’infraestructures de mobilitat de l’Àmbit Metropolità hem estudiat tant el Pla Metropolità de Barcelona (Projecte, maig de 2009) com el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, aprovat definitivament al mes de maig de 2008. Per aquesta raó, i perquè en alguns casos les actuacions apareixen més detallades al Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, s’ha fet el diagnòstic de les infraestructures de mobilitat d’aquest darrer àmbit per separat, al final d’aquest apartat.

Vies estructurants primàries

En el Sistema de vies de pas a través s’aposta per la creació d’un sistema coherent de vies estructurants primàries, secundàries i suburbanes que absorbeixi bona part dels desplaçaments interns que ara es fan a través de les grans vies de pas, de manera que es redueixi la congestió d’aquestes vies (Memòria General, p.174). Les actuacions principals són la creació de nous enllaços de l’AP-7 i noves connexions entre l’AP-7 i l’A-2 al Papiol.

En el Sistema de vies radials d’accés a Barcelona, El Pla proposa una sèrie d’actuacions que afecten aquest conjunt de vies amb la premissa de no incrementar la capacitat viària per accedir a Barcelona, atès que s’aposta perquè sigui el transport públic el que augmenti la seva quota de repartiment modal en aquests desplaçaments. Per contrapartida, els objectius d’aquestes actuacions són millorar les vies existents per tal de guanyar fluïdesa, seguretat i qualitat ambiental (Memòria General, p.174). L’actuació de més envergadura és la millora general de la C-17. També es proposa una via d’accés per a vehicles pesats entre Sant Feliu de Llobregat i el port.

En el Sistema de vies mallades, les actuacions proposades tenen per objectiu completar la xarxa entre ciutats nodals millorant i ampliant les vies existents i creant-ne algunes de noves (Memòria General, p.174). Una de les noves vies proposades és l’eix entre Vilafranca i Martorell (continuació de l’A-7). Una altra via és la Ronda del Vallès que, amb un caràcter de via de ronda, uneix els diferents sistemes urbans de la plana del Vallès. Completant aquesta funció es proposa l’extensió dels laterals de l’autopista AP-7 entre Sabadell i Granollers.

Per a millorar la connexió entre la plana del Vallès i les poblacions del nord del Barcelonès i del sud del Maresme, sense haver de passar per Barcelona, es recull la proposta de la construcció de la B-500 com a prolongació de l’Eix de la Riera de Caldes (C-59), que inclou el túnel de la Conreria.

Entre els eixos que es milloren o s’amplien estan també trams de la C-15, la C-35, la C-59 i la B-224.

En conjunt, el Pla proposa les següents actuacions viàries sobre vies estructurants primàries:- A-7 entre el Vendrell i Abrera;- La Ronda del Vallès;


41

- A-2/C-32 entre Palafolls i Maçanet;- Ampliació i millora de traçat de la C-15 entre Vilanova i la Geltrú i Igualada;- Variants, millores de traçat i ampliació de la C-17 entre Mollet del Vallès i Centelles;- Via de connexió entre l’A-2, la Ronda Vallès i la C-16, entre Martorell, Abrera i Vacarisses;- Ampliació de la C-59 entre Palau-solità i Caldes de Montbui;- C-59/B-500 túnel de la Conreria;- Ronda oest Sabadell;- Calçades laterals C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa;- Prolongació de les calçades laterals de l’AP-7;- Extensió de l’eix B-24, incloent-hi la variant de Vallirana i la connexió amb Molins de Rei;- Connexió entre l’A-2 i l’AP-7 al Papiol;- Connexió entre l’A-2 i la C-32 a Sant Boi de Llobregat;- Millora de la C-35 entre Vilalba Sasserra i Maçanet de la Selva;- Millora dels enllaços de l’AP-7 al Penedès;- Túnel de l’AP-7 a Martorell;- Via per a vehicles pesants d’accés al Port de Barcelona;- Carrils Bus/VAO (a la B-23, a la C-58 i a la C-31).

Codi Descripció Tipus de traçat Tipus de Via

VPRMBN01 Ronda del Vallès Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN02 C-17: trams entre Mollet del Vallès i Centelles Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN03 C-15 Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN04 C-35: entre Granollers i Cardedeu Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN05 C-59 túnel de la Conreria Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN06 A-7: Vilafranca del Penedès - Abrera Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN07 Prolongació laterals AP-7 Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN08 Ronda Oest de Sabadell Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN09 AP-7 A - túnel a Martorell Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN10 Prolongació B-24 Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN11 Connexió A-2 - C-32 a Tordera i Palafolls Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN12 Connexió A-2 - AP-7 (El Papiol) Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN13 Connexió entre A-2 - Ronda del Vallès - C-16 Nous traçats Vies estructurants primàries


42

VPRMBN14 Connexió entre la C-58 i la C-17 Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN15 Via per a camions d’accés al Port de Barcelona Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBN16 Connexió Ronda Est de Sabadell - C-58 Nous traçats Vies estructurants primàries

VPRMBC01 C-35: Vilalba Sassera - Maçanet de la SelvaMillores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC02 C-17Millores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC03 Noves plataformes BUS/VAO Millores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC04 C-35 entre Granollers i Cardedeu Millores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC05 C-59: ampliació del tram Palau-solità - Caldes de Montbui

Millores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC06 Connexió A-2/C-32 a Sant Boi de LlobregatMillores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC07 B-224Millores de traçat i/o ampliacions de secció


VPRMBC08 C-35 entre Granollers i Cardedeu Millores de traçat i/o ampliacions de secció


Vies estructurants secundàries i suburbanes

En general, sobre les vies estructurants secundàries es proposen millores de traçat, i variants en el cas de nuclis travessats per l’interior de la seva trama. Anàlogament, en els casos de vies estructurants suburbanes, es proposa crear un conjunt de rondes i vies distribuïdores per a cada ciutat o sistema urbà que alliberi de trànsit els carrers interns (Memòria General, p.175).

L’Alt Penedès és un territori amb una estructura urbana formada per pobles i ciutats que en general no formen continus urbans, en el qual predominen les vies secundàries sobre les suburbanes. Per aquest motiu les actuacions proposades es centren a construir variants de poblacions:


43

- B-212. Nova variant de la Múnia;- BP-2121. Nova variant de Sant Martí Sarroca i modificació de l’accés a Vilafranca del Penedès;- N-340. Noves variants de Les Cabòries, Cantallops i l’Ordal;- BP-2151. Nova variant de Sant Pere de Riudebitlles.

La plana del Vallès és un territori molt urbanitzat, amb grans ciutats i extensos continus urbans, en el qual les vies amb funció estructurant secundària tenen majoritàriament caràcter de vies suburbanes. La xarxa existent, però, és clarament insuficient, ateses les dimensions actuals de les àrees urbanes que serveixen. Per aquest motiu aquest territori és el que concentra un major nombre de propostes de xarxa secundària i suburbana:

- Ronda Est de Terrassa;- Ronda de Rubí;- Acabament de les Rondes de Sant Cugat del Vallès;- Ronda Est de Sabadell;- Vials de ronda de Cerdanyola del Vallès;- Vial de ronda de Ripollet;- Variants i millora de l’eix del sistema Sentmenat – Polinyà – Santa Perpètua – la Llagosta;- Variants i millora de l’eix del Tenes entre Montmeló i Bigues i Riells;- Reconversió en via suburbana de l’actual autovia C-17 entre Mollet del Vallès i Granollers;- Connexió entre la Ronda de Granollers i l’AP-7;- Via Interpolar entre Castellbisbal i Granollers;- Variants i millora de la BV-5001entre Santa Coloma de Gramenet i La Roca del Vallès;- Millora i variants de l’eix Castellar del Vallès – Sentmenat – Caldes de Montbui – Lliçà d’Amunt – Canovelles;- Variants de la C-59 a Sant Feliu de Codines i Castellterçol.

El Maresme és un territori molt urbanitzat on les comunicacions perpendiculars a la costa estan en general resoltes, però no succeeix el mateix amb les que es produeixen en paral·lel. En aquest àmbit la proposta principal és la creació d’un eix longitudinal que millori aquestes comunicacions i faci de via distribuïdora dels trànsits de l’autopista C-32. També es proposa la millora d’algunes de les connexions entre el Maresme i el Vallès Oriental:

- Via distribuïdora de la C-32 entre Montgat i Pineda de Mar;- BP-5002 d’Alella a Vilanova del Vallès. Millora del traçat i variant a Alella;- C-61 de Sant Celoni a Arenys de Mar. Millora del traçat i variants a Arenys de Munt i Vallgorguina.

El Garraf no presenta grans mancances en la seva xarxa de vies secundàries i suburbanes. Tot i així es plantegen dues propostes per acabar d’independitzar la connectivitat interna del territori de la xarxa de vies estructurants primàries:

- Millora de la connexió C-15 i Vilanova i la Geltrú;- Variants de la C-31. Entre Sitges i Sant Pere de Ribes, i al sud de Vilanova i la Geltrú, es proposa una via de connexió comarcal, que pot ser

independent de l’autopista C-32 o bé combinada amb l’autopista, amb sistemes que permetin evitar el peatge al trànsit intern.

L’Àrea Metropolitana central disposa d’una extensa xarxa de vies suburbanes, que el pla completa amb les següents actuacions:


44

- Ampliació i variants de la BV-2002;- Millora i acabament de la via suburbana del marge esquerre del Llobregat entre El Papiol i Cornellà;- Ronda Sud del Prat de Llobregat;- Acabament de les calçades laterals de la C-31 a Badalona;- Connexió entre el Nus de la Trinitat i Sagrera.

L’entorn de Martorell té una concentració molt alta de vies estructurants primàries, però la xarxa secundària i suburbana no resol adequadament les relacions internes del sistema urbà, que s’han de realitzar utilitzant trams de les diferents autovies. Les propostes en aquest àmbit són:

- Vies suburbanes de connexió entre Martorell, Abrera, Olesa i Esparreguera;- Recuperació com a vies suburbanes de les autovies que actualment travessen Martorell i Abrera (A-2 i connexió entre l’A-2 i l’AP-7).

Aquesta actuació està condicionada a què es dugui a terme la reforma de les connexions de les vies estructurants primàries plantejada per a aquest àmbit.

- Ampliació i millora de la carretera B-224;- Nova carretera entre Gelida i Martorell pel corredor de la LAV.


VSRMBN01 Via distribuïdora de la C-32 entre Montgat i Calella Nous traçats Vies

VSRMBN02 Connexió a l’estació de Sagrera Nous traçats Vies

VSRMBN03 C-61: un tram entre Arenys de Munt - Sant Celoni Nous traçats i variants Vies

VSRMBN04 C-59: ampliació del tram Palau-solità - Caldes de Montbui Nous traçats Vies

VSRMBN05 Connexió C-55 - Ronda del Vallès Nous traçats Vies

VSRMBN06Connexió AP-7 (Gelida) - B-224 (Sant Esteve Sesrovires) Nous traçats Vies

VSRMBC01 BP-5002 entre Alella i Vilanova del VallèsMillores de traçat i/o ampliacions de secció i variant

Vies

VSRMBC02 C-61: un tram entre Arenys de Munt - Sant Celoni i variants

Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSRMBC03 Integració urbana de l’A-2 al sistema urbà de Martorell Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSRMBC04 Connexió entre la C-31 i la C-59 Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSRMBC5 C-59: ampliació del tram Palau-solità - Caldes de Montbui


VSRMBW01 C-59 a Sant Feliu de Codines Variant Vies

VSRMBW02 C-31 a Sitges Variant Vies

VSRMBW03 C-59 a Castellterçol Variant Vies


45

VSRMBW04 C-31 a Cunit Variant Vies

VSuRMBN01 C-58: calçades laterals Nous traçats Vies

VSuRMBN02 Ronda Est de Sabadell Nous traçats Vies

VSuRMBN03 Ronda est de Terrassa Nous traçats Vies

VSuRMBN04 Ronda de Rubí Nous traçats Vies

VSuRMBN05 Via distribuïdora de la C-32 Montgat - Calella Nous traçats Vies

VSuRMBN06 Via interpolar a Sabadell Nous traçats Vies

VSuRMBN07 BV-2002 Nous traçats i variant Vies

VSuRMBN08 Vials de Ronda a Cerdanyola Nous traçats Vies

VSuRMBN09 Rondes de Sant Cugat del Vallès Nous traçats Vies

VSuRMBN10 Vial de Ronda de Ripollet Vies

VSuRMBN11 Vial de Ronda Santa Perpètua de Mogoda - La Llagosta Nous traçats Vies

VSuRMBN12 Eix del Tenes Nous traçats i variant Vies

VSuRMBN13 Via interpolar a Parets del Vallès Nous traçats Vies

VSuRMBN14 Vies suburbanes al sistema urbà de Martorell Nous traçats Vies

VSuRMBN15 C-31: calçades laterals a Badalona Nous traçats Vies

VSuRMBN16 Ronda Sud del Prat de Llobregat Nous traçats Vies

VSuRMBN17 Via entre El Papiol i Cornellà Nous traçats Vies

VSuRMBN18 Connexió entre AP-7 i Ronda del Vallès Nous traçats Vies

VSuRMBW01 Eix del Tenes: a Lliçà d’Amunt Variant Vies

VSuRMBW02 Sentmenat Variant Vies

VSuRMBT01 Via urbana distribuïdora a Terrassa Vies previstes o en estudi Vies

VSuRMBC01 Rondes de Sant Cugat del Vallès Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC02 C-15 a Vilanova i la Geltrú Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC03 Via interpolar entre Rubí i Sant Feliu de Llobregat Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC04 Eix Castellar del Vallès - Caldes de Montbui - Canovelles Millores de traçat i/o ampliacions de secció V i e s


46

VSuRMBC05 C-155Millores de traçat i/o ampliacions de secció i variants

Vies

VSuRMBC06 BV-2002 Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC07 Integració urbana C-17 actual entre Mollet del Vallès i Granollers


VSuRMBC08 BV-5001: Santa Coloma de Gramenet - La Roca del Vallès

Millores de traçat i/o ampliacions de secció i variants

Vies

VSuRMBC09 B-142: Polinyà - Sentmenat (millores i variants) Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC10 Eix del Tenes Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC11 Via interpolar Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC12 Connexió Ronda de Granollers - AP-7 Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

VSuRMBC13 Via suburbana entre el Papiol i Cornellà Millores de traçat i/o ampliacions de secció Vies

Vies integrades

Les vies integrades poden travessar entorns urbans, tenir un tractament de carrer i no necessàriament han de disposar d’una variant a cada poble que travessen. No obstant, en algunes ocasions aquestes carreteres passen pel centre de poblacions per carrers poc apropiats per al trànsit de vehicles, i per això s’ha proposat un seguit de variants en aquesta xarxa. També s’han inclòs diversos vials urbans, rellevants pel seu paper estructurador, previstos al planejament urbanístic (Memòria General, p.176).


VIRMBN01 Connexions internes del sistema urbà de Martorell Nous traçats Vies integrades

VIRMBN02 Vies urbanes distribuïdores Nous traçats Vies integrades

VIRMBN03 Un tram de la C-1413a a Sant Quirze de Vallès Nous traçats Vies integrades

VIRMBN04 Via de connexió de les urbanitzacions de Lliçà d’Amunt - Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells Nous traçats Vies

integrades

VIRMBN05 Connexió Gelida - Sant Esteve Sesrovires Nous traçats Vies integrades

VIRMBT01 BP-1432 entre Bigues i Riells i Ametlla del Vallès i variants Vies previstes o en estudi Vies

integrades

VIRMBT02 Connexió Sant Llorenç d’Hortons -Masquefa Vies previstes o en estudi Vies integrades

VIRMBT03 La Palma de Cervelló Traçat en estudi de variant

Vies integrades


47

VIRMBC01 Canovelles Millores de traçat i/o ampliacions de secció

Vies integrades

VIRMBC02 Integració del trams urbans de l’antiga N-II Millores de traçat i/o ampliacions de secció

Vies integrades

VIRMBC03 Via que connecta Torrelles de Ll. i Begues (BV-2041) Millores de traçat i/o ampliacions de secció

Vies integrades

VIRMBC04 Un tram de la BV-5001 Millores de traçat i/o ampliacions de secció

Vies integrades

VIRMBC05 Via que connecta Corbera de Ll. i Sant Andreu de la Barca

Millores de traçat i/o ampliacions de secció

Vies integrades

B. Xarxa ferroviària

L’objectiu principal de la proposta ferroviària del Pla és millorar i estendre la xarxa de ferrocarril existent per tal que aquest mitjà de transport tingui un paper més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana. Així, les propostes responen a les principals limitacions actuals de la xarxa: manca de capacitat dels accessos a Barcelona, poca cobertura territorial en alguns àmbits, manca de capacitat d’accessos a Barcelona, poca cobertura territorial en alguns àmbits, manca de connexions transversals, poca interconnexió entre les línies, temps de viatges elevats entre les grans ciutats de la regió i xarxa de mercaderies insuficient. (Memòria general III – Propostes, p. 166). Les principals actuacions són les següents, classificades segons les prestacions de cada xarxa:

Xarxa d’altes prestacions

Les línies d’altes prestacions ofereixen l’oportunitat de millorar el temps de viatge en els desplaçaments a l’exterior de la regió metropolitana:

- Connexió amb Barcelona de l’Eix Transversal Ferroviari;- Ramal aeroport LAV;- Nous intercanviadors LAV;- Ramal Vallès: Castellbisbal – Mollet amb ample UIC.

Xarxa de mercaderies

La principal necessitat de la xarxa de mercaderies és disposar de trajectes amb continuïtat al seu pas per la regió sense interferir amb els serveis de rodalies, tot connectant el port i les noves àrees logístiques. L’obertura de les noves línies d’altes prestacions (LAV i LTF) obre noves possibilitats per al transport ferroviari de mercaderies. Les principals actuacions previstes són:

- Línia de mercaderies Tarragona – Castellbisbal i amb la nova Línia Transversal Ferroviària;- Via d’ample UIC entre Mollet i Sant Celoni;- Nou accés ferroviari de mercaderies al port de Barcelona.


48

Xarxa de rodalies RENFE

Sobre les línies de rodalies RENFE existents es contempla un seguit d’actuacions de millora. Per incrementar la cobertura territorial es plantegen algunes noves estacions i nous intercanviadors a punts d’encreuament entre línies ferroviàries. En alguns punts es proposa un canvi de traçat per adaptar-se a la implantació d’altres infraestructures ferroviàries. En síntesi, les propostes de la xarxa de Rodalies RENFE són les següents:

- Nova línia Castelldefels – Barcelona (inclou les alternatives: connexió a la xarxa existent a Sant Joan Despí, o 3r túnel de rodalies a Barcelona);- Nova línia orbital ferroviària (inclou traçats alternatius o opcionals al Garraf i a Mataró);- Duplicació de via i variants de la línia de RENFE Barcelona – Vic;- Trasllat de la línia de RENFE Barcelona – Mataró;- Duplicació de via i variants ferroviàries de la línia de RENFE entre Arenys de Mar i Maçanet;- Millores de traçat a la línia de RENFE Barcelona – Manresa;- Canvi de traçat de la línia de RENFE a Martorell;- Nou accés de rodalies RENFE a l’aeroport del Prat;- Duplicació de via de la línia Papiol – Mollet entre Santa Perpètua i Mollet;- Interconnexió de les línies Barcelona – Vic i Barcelona – Girona a les Franqueses;- Noves estacions sobre línies existents;- Nous intercanviadors sobre línies existents.

Xarxa de metro comarcal d’FGC

La proposta ferroviària del Pla amplia la xarxa de metro comarcal d’FGC amb un conjunt de noves línies i d’extensions de les actuals. Sobre les línies existents es proposa un seguit d’actuacions de millora. Es planteja la introducció de noves estacions per a donar servei als desenvolupaments urbans recents, i la creació d’intercanviadors en els punts d’encreuament amb altres línies ferroviàries. En síntesi, les propostes són:

- Nova línia d’FGC Barcelona – Vallès pel túnel d’Horta (inclou una nova connexió entre Sabadell i Terrassa);- Perllongament a la línia de Sabadell del Metro del Vallès fins a Castellar del Vallès;- Perllongament a la línia de Terrassa del Metro del Vallès fins a Matadepera;- Perllongament de la línia Llobregat – Anoia entre Pl. Espanya i Glòries (inclou les alternatives: Travessera de Gràcia o Gran Via);- Nou traçat línia FGC entre Martorell i Abrera;- Perllongament de la línia L-6 fins a Esplugues;- Noves estacions i intercanviadors sobre línies existents;- Nova connexió Pl. Espanya – Glòries de la línia Llobregat – Anoia;- Perllongament de la línia Llobregat – Anoia fins a Badalona i Santa Coloma de Gramenet;

Xarxa de metro

L’ampliació de la xarxa de metro permet millorar la seva cobertura territorial en alguns punts de Barcelona i el seu entorn més immediat on sigui insuficient, i reduir la congestió que actualment presenten algunes de les seves línies. Les actuacions que apareixen al Pla amb referència a aquesta xarxa recullen les darreres versions de les propostes d’ampliació previstes actualment, recollides al PDI, moltes de les quals es troben ja en fase de


49

projecte o d’execució. Aquestes actuacions són:

- Nova línia 9 del metro;- Perllongament de la línia 5 del metro;- Perllongament de la línia 3 del metro fins a Sant Feliu de Llobregat;- Perllongament de la línia 3 del metro a la Trinitat;- Perllongament de la línia 2 del metro a Badalona;- Perllongament de la línia 2 del metro fins a l’Hospitalet;- Perllongament de la línia 1 del metro fins a Badalona;- Perllongament de la línia 1 del metro fins al Prat de Llobregat.

Xarxa de ferrocarril lleuger i plataformes reservades d’autobús

La xarxa de ferrocarril lleuger i de plataformes reservades d’autobús permet respondre a necessitats de mobilitat de curta distància, a poblacions o sistemes urbans d’una certa dimensió, i alhora proporcionen un mitjà d’aportació al ferrocarril de rodalies o el metro, estenent la seva cobertura territorial. Les propostes recollides al Pla en aquesta categoria no diferencien entre tramvies, tren - tramvies i plataformes reservades per a autobús, deixant aquesta decisió als estudis de rendibilitat pertinents. Els traçats proposats són de caràcter esquemàtic atès que aquests mitjans de transport tenen una gran flexibilitat a l’hora d’implantar-se al territori. Les propostes plantejades són les següents:

- Connexions al Baix Llobregat: connexió Sant Feliu Molins de Rei – Quatre Camins, connexió eix C-245 Castelldefels – Cornellà i conversió a tren - tramvia del ferrocarril entre Martorell i Igualada.

- Connexions al Barcelonès: connexió Trambaix - Trambesòs i altres perllongaments a Barcelona, connexió Sant Adrià de Besòs - Santa Coloma de Gramenet i connexions a Badalona.

- Connexions al Vallès Occidental i Oriental: connexió Montcada – Ripollet – Cerdanyola - UAB, connexió Sant Cugat del Vallès - Cerdanyola del Vallès, connexió UAB – Badia – Barberà - Sabadell, connexió eix riera de Caldes, connexió Sabadell – Polinyà – Palau-solità – Parets - Lliçà de Vall - Granollers, connexió interna de Terrassa.


FRMBN01 Nou accés de Rodalies a l’Aeroport del Prat Nous traçats

FRMBN02 Línia Barcelona - Castelldefels Nous traçats

FRMBN03 Perllongament de la línia L-6 d’FGC Nous traçats

FRMBN04 Xarxa d’FGC Barcelona – Vallès pel Túnel d’Horta Nous traçats

FRMBN05 Perllongament de la línia d’FGC Llobregat – Anoia: Barcelona (Glòries) Santa Coloma de Gramenet Nous traçats

FRMBN06 Millores de traçat a la línia de Manresa Nous traçats


50

FRMBN07 Perllongament de la línia d’FGC fins a Matadepera Nous traçats

FRMBN08 Perllongament de la línia d’FGC fins a Castellar del Vallès Nous traçats

FRMBN09 Nova línia de mercaderies Mollet – Sant Celoni Nous traçats

FRMBN10 Desviament de la línia d’FGC entre Martorell i Abrera Nous traçats

FRMBN11 Trasllat de la línia de RENFE a Martorell Nous traçats

FRMBN12 Trasllat de la línia del Maresme entre Barcelona i Mataró Nous traçats

FRMBN13 Entre Arenys de Mar i Maçanet Nous traçats i variants

FRMBN14 Nou ramal a l’aeroport de la línia de alta velocitat Nous traçats

FRMBN15 Un tram de la línia Barcelona – Vic Nous traçats

FRMBN16 Ramal Vallès en ample UIC Nous traçats

FRMBN17 Nova línia de mercaderies Tarragona – Castellbisbal Nous traçats

FRMBN18 Ramal de connexió entre línies de altes prestacions Nous traçats

FRMBN19 Interconnexió de les línies ferroviàries Barcelona - Vic i Barcelona - Girona Nous traçats

FRMBM01 Línia 9 del metro Nous traçats

FRMBM02 Perllongament de la línia 5 del metro Nous trams




FRMBTT01 Connexió Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - Quatre Camins Tren-tramvia

FRMBTT02 Connexió eix C-245 Castelldefels – Cornellà Tren-tramvia

FRMBTT03 Connexió Trambaix - Trambesòs i altres perllongaments a Barcelona Tren-tramvia

FRMBTT04 Connexió Sant Adrià de Besòs - Santa Coloma de Gramenet Tren-tramvia

FRMBTT05 Connexions a Badalona Tren-tramvia

FRMBTT06 Connexió Montcada i Reixac - Ripollet - Cerdanyola del V. - UAB Tren-tramvia

FRMBTT07 Connexió Sant Cugat de Vallès - Cerdanyola del Vallès Tren-tramvia

FRMBTT08 Connexió UAB - Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell Tren-tramvia


51

FRMBTT09 Connexió eix Riera de Caldes Tren-tramvia

FRMBTT10 Connexió Sabadell - Polinyà - Palau-Solità - Parets del V. - Lliçà de Vall - Granollers Tren-tramvia

FRMBTT11 Connexió interna de Terrassa Tren-tramvia

FRMBTT12 Conversió a tren-tramvia del ferrocarril entre Martorell i Igualada Tren-tramvia

FRMBC01 Desdoblament entre Blanes i Maçanet Condicionament

FRMBC02 Desdoblament i millores de la línia Barcelona - Vic Condicionament

FRMBT01 Línia Barcelona - Castelldefels entre Sant Boi de Llobregat i Barcelona Traçat en estudi

FRMBT02 Nova connexió Pl. Espanya - Glòries de la línia Llobregat - Anoia Traçat en estudi

FRMBT03 Trasllat de la línia del Maresme entre Barcelona i Mataró Traçat en estudi

FRMBT04 Línia Orbital: a Sitges i Vilanova i la Geltrú Traçat en estudi

FRMBNE Noves estacions en línies d’altes prestacions Noves estacions - ferrocarril

FRMBNI Nous intercanviadors sobre línies existents Nous intercanviadors - ferrocarril

Alt Penedès


52

El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès –aprovat definitivament a maig 2008- presenta com a objectius bàsics per a la xarxa viària de la comarca reforçar el corredor i millorar la xarxa local.

Entre les propostes d’ordenació viària trobem l’ampliació de la N-340 en el tram de Vilafranca del Penedès; el nou projecte de la C-15, que reconverteix el traçat i la tipologia de via de la carretera Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès – Igualada; i el pas del IV Cinturó per l’Alt Penedès. A més, com es pot observar en el següent quadre, hi ha un important nombre d’actuacions en la xarxa comarcal, com variants, traçats en estudi i condicionament de carreteres.

Entre les propostes d’ordenació ferroviària destaquen les relacionades amb l’Alta Velocitat: Corredor de l’Ebre / Corredor del Mediterrani i les noves vies per a mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal, a més de dues noves estacions de viatgers proposades.


VAPN01 A-7, enllaços i nusos Nou viari Alt Penedès

VAPN02 C-15: Sud de Vilafranca del Penedès i Nord de Vilafranca del Penedès, nusos i enllaços Nou viari Alt Penedès

VAPN03 Nusos i enllaços a l’AP-7 Nou viari Alt Penedès

VAPN04 Connexió l’A-7/AP-7 - Eix del Foix - C-15 Nou viari Alt Penedès

VAPN05 Un tram de la BP-2121 Nou viari Alt Penedès

VAPN06 Connexió entre l’A-7 i la BV-2127 Nou viari Alt Penedès

VAPN07 Connexió entre la C-15 i la BP-2126 Nou viari Alt Penedès

VAPW01 a Sant Sadurní d’Anoia: BV-2151 Variant Alt Penedès

VAPW02 N-340: a Cantallops, Collblanc i les Cabòries Variant Alt Penedès

VAPW03 N-340: a Ordal Variant Alt Penedès

VAPW04 a Sant Pere de Riudebitlles Variant Alt Penedès

VAPW05 a la Munia (B-212) Variant Alt Penedès

VAPW06 a Sant Martí Sarroca (BP-2122) Variant Alt Penedès

VAPW07 a Torrelles de Foix (BV-2122) Variant Alt Penedès

VAPW08 a Sant Pere Sacarrera (BV-2136) Variant Alt Penedès

VAPT01 al Nord de Vilafranca del Penedès Traçat en estudi Alt Penedès


53

VAPT02 a Sant Quintí de Mediona (C-244a) Traçat en estudi:variant Alt Penedès

VAPT03 Sant Llorenç d’Hortons Traçat en estudi:variant Alt Penedès

VAPC01 C-15: Sud i Nord de Vilafranca del Penedès Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC02 BV-2122 i BV-2441 Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC03 N-340 amb nou enllaços i nusos Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC04 BV-2428 I BV-2429 Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC05 BV-2249 Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC06 BV-2244, BV-2246, BV-2151 i un tram de la C-244a Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC07 BV-2304, BV-2136 Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC08 Trams de la via que enllaça la N-340 amb la BP-2121 Condicionament de viari Alt Penedès

VAPC09 BV-2151i un tram de la BV-2126 Condicionament de viari Alt Penedès

FAPN01 Vies per a mercaderies entre Tarragona i Castellbisbal Nou ferrocarril Alt Penedès

FAPNES Noves estacions Nou ferrocarril Alt Penedès


54

LÍNIA ORBITAL FERROVIÀRIA

Segons el Pla Director Urbanístic de la Reserva de Sòl per a la Línia Orbital Ferroviària de 2007, aquesta línia té com a objectius:

1. Dotar la regió metropolitana d’un nou servei de transport públic i impulsar el repartiment modal afavorint el transport públic en detriment del vehicle privat.

2. Crear una xarxa ferroviària de Rodalies que afavoreixi les relacions entre les diferents ciutats de la segona corona metropolitana i, per contra, una dependència de menys entitat amb la ciutat de Barcelona.

3. Dinamitzar l’àrea en el vessant econòmic, urbanístic i social. La creixent descentralització de la regió metropolitana deriva en un increment de les relacions transversals entorn dels pols econòmics de ciutats mitjanes que actuen com a centres i configuren microregions funcionals.

4. Descongestionar la xarxa ferroviària actual (Objectius i criteris - 8.1 Síntesi, p. 39).

La proposta és aprofitar al màxim les infraestructures existents de la xarxa de Rodalies de l’Estat: Vilafranca del Penedès – Martorell per la Granada, Lavern – Subirats, Sant Sadurní d’Anoia i Gelida (línia C-4 de Rodalies); Terrassa – Sabadell (línia C-4 de Rodalies Renfe) i Mollet – Parets del Vallès (línia C-3 de Rodalies Renfe) i al mateix temps crear noves infraestructures en els trams següents:

- Vilanova i la Geltrú – Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles.- Martorell – Terrassa, per Abrera i Viladecavalls. - Sabadell – Granollers, per Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Parets del Vallès i Montmeló. - Granollers – Mataró, per la Roca del Vallès i Argentona (8.1 Síntesi, p. 39).

Igualment estan previstes les següents estacions, essent algunes d’elles noves (*): Vilanova Oest*, Vilanova Centre*, Roquetes*, Sant Pere de Ribes*, Canyelles*, Vilafranca del Penedès, La Granada, Lavern-Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Gelida, Martorell*, Martorell ETF*, Martorell Polígon*, Abrera*, Viladecavalls*, Terrassa Can Boada*, Terrassa, Terrassa Est, Sabadell Nord, Sabadell Centre, Sabadell Sud, La Creu de Barberà*, S’Antiga*, Santa Perpètua Folguerola*, Mollet Santa Rosa, Parets del Vallès, Montmeló Circuit*, Granollers Centre, La Torreta*, La Roca del Vallès*, Argentona*, Mataró Centre*, Mataró Est*.


55

EIX TRANSVERSAL FERROVIARI

Segons el Pla Director Urbanístic de la Reserva de Sòl per a L’Eix Transversal Ferroviari (octubre de 2007), “l’Eix Transversal Ferroviari és una nova línia d’ample europeu que unirà les ciutats de Lleida i Girona, amb estacions a Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. L’ETF inclou també unes banyes entre Manresa i Barcelona, amb estació a Martorell, que connecta amb la línia d’alta velocitat Madrid - Barcelona. Així, els serveis de l’ETF entraran a Barcelona per la línia TAV del corredor del Llobregat fins a Sants i La Sagrera” (p. 44).

D’acord amb el mateix document els objectius són:

1. Crear un nou corredor ferroviari per l’interior de Catalunya que descongestioni el corredor litoral.2. Preparar la xarxa ferroviària per a assolir els augments de trànsit ferroviari de mercaderies que preconitza el Llibre Blanc del Transport de

la Unió Europea.3. Dotar les comarques de l’interior de Catalunya de serveis de transport de viatgers realment competitius amb el vehicle privat.4. Trencar la radialitat de la xarxa ferroviària catalana (p. 87).

En conseqüència, s’ha previst que la nova línia ferroviària de via doble sigui dissenyada per a trànsit mixt de viatgers i mercaderies que deurà ésser connectada tant a la xarxa d’alta velocitat (per al transport de viatgers amb ramals d’accés a Lleida, Martorell cap a Barcelona - Sants i Girona, aquest últim també per mercaderies); com a la convencional (essencialment per al transport de mercaderies a Lleida i amb accés al Port de Barcelona).

Igualment estan previstes les següents estacions de viatgers: Lleida - Pirineus (existent), Pla d’Urgell (Mollerussa), Urgell (Tàrrega), Segarra (Cervera), Igualada, Manresa, Martorell, Vic, Aeroport de Girona i Girona (existent).

A continuació es transcriu la solució proposada al Pla Urbanístic:

L’ETF comença a l’oest de la ciutat de Lleida, connectant amb la Línia convencional (Madrid- Huesca –Zaragoza). Bypassant pel sud de Lleida paral·lel a la Línia d’Alta Velocitat per a seguir discorrent paral·lel a l’A-2. L’ETF aniria a buscar el corredor existent de l’A-2 que travessa la Plana de Lleida, l’Urgell i els Secans de Belianes o d’Ondara, amb les estacions de viatgers de Pla d’Urgell al terme municipal de Palau d’Anglesola, tocant però al terme municipal de Mollerussa, Estació d’Urgell al terme municipal de Vilagrassa prop de Tàrrega i Estació Segarra al terme municipal de Cervera .

Des de l’ETF també es podrà accedir al futur aeroport de l’Alguaire, a partir d’un ramal de la línia de Madrid – Huesca – Zaragoza.

Continua per l’Altiplà de la Segarra, pel túnel de la Panadella, fins arribar al terme d’Igualada (la Conca d’Òdena) on els mercaderies bypassen aquesta ciutat. A la ciutat d’Igualada es preveu un ramal d’entrada a la població seguint l’eix de l’antiga N-II, amb l’estació a prop del nou hospital.

Des d’Igualada una línia connectarà amb Martorell i Castellbisbal, pel túnel del Bruc. A Martorell - Castellbisbal es connecta amb la línia convencional Mollet – Papiol, la Línia d’Alta Velocitat (que arribarà fins a Sants) i el ramal de mercaderies del Port de Barcelona.

Des de la Conca d’Òdena, l’ETF discorre per la Serra de Rubió fins arribar a Manresa (Pla del Bages) on es preveu una estació intermodal que connectarà amb l’actual estació de Rodalies RENFE. Està en estudi que en aquest punt hi puguin arribar també els trens de FGC i una nova xarxa de trens tramvia.

Es preveu també una connexió Manresa- Martorell- Castellbisbal que enllaçarà igual que el ramal d’Igualada, amb la línia convencional Mollet


56

– Papiol, la Línia d’Alta Velocitat (que arribarà fins a Sants) i el ramal de mercaderies del Port de Barcelona.

Manresa es connecta amb Vic travessant les unitats del Pla del Bages, l’Altiplà del Lluçanès, buscant el corredor existent de la C-25, enfilant-se pel Serrat de Sant Nazari, la Serra de Deveses, el Serrat dels Lladres, i la Serra del Pujolo fins que desemboca a la Plana de Vic, on es generen dues alternatives: el corredor Nord (bypassa Vic pel nord de la ciutat) té previst un ramal d’accés a l’estació actual de Vic, i el corredor sud (bypassa Vic pel sud de la ciutat) des d’on també es preveu un ramal d’accés a l’estació actual de Vic.

Un cop atravessada la Plana de Vic el traçat continua cenyint-se a la C-25 passant per les Guilleries-Montseny i la Plana de la Selva on té com a punt final l’aeroport de Girona – Costa Brava, on s’ubicarà una estació intermodal de serveis aeroportuaris i ferroviaris. A partir d’aquí es connecta amb la xarxa convencional de mercaderies (futur by-pass de mercaderies de Girona) i amb la Línia d’Alta Velocitat actualment en construcció, per tal d’entrar a l’estació de Girona.

Encaminament de les mercaderies

Les mercaderies arriben a Catalunya per la línia convencional d’Osca. Per tal de no passar les mercaderies pel nucli urbà de Lleida, es preveu una variant, pel sud i l’est de la ciutat. Entre Lleida i Cervera es planteja la possibilitat d’implantar estacions de mercaderies.

La connexió de les mercaderies amb el Port de Barcelona es preveu que sigui per la baixada des d’Igualada cap a Martorell on l’ETF enllaçarà amb la línia convencional de Mollet – Papiol i el ramal del Llobregat cap al port, en els termes de Martorell i Castellbisbal. Pel que fa al Port de Tarragona, des de el bypass de Lleida s’accedeix a l’actual línia Lleida – Tarragona amb accés al Port.

Anàlogament al cas de Lleida, es preveu una variant pel sud de la ciutat de Vic per bypassar les mercaderies i el mateix esquema per la ciutat de Girona per l’oest.

Encaminament dels viatgers

Des de Saragossa els viatgers podran entrar a l’actual estació de Lleida-Pirineus o bypassar per la ciutat a la variant sud .

El recorregut per a viatgers serà per les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell i la Segarra, es preveu tres estacions una d’elles la del Pla d’Urgell, intermodal amb la línia actual , que en el futur es preveu reconvertir al concepte tren tramvia.

Des de la Segarra el viatger pot continuar fins a Igualada amb una nova estació urbana on en el futur hi podrà arribar també un perllongament de l’actual línia de FGC reconvertida en tren tramvia.

Pel que fa a la ciutat de Manresa es planteja la possibilitat d’un futur esquema ferroviari on els viatgers disposin de FGC, Rodalies i futura xarxa tramviària. Actualment el viatger només pot accedir als serveis de RENFE (Barcelona – Manresa). Es configuraria node intermodal per a viatgers amb estació de Rodalies, la futura de l’ETF (Bages) i una nova variant de FGC i la xarxa de tren tramvia.

A Vic també es planteja una variant que s’enllaça amb l’actual estació de Rodalies RENFE convenientment remodelada. I finalment, cal destacar la connexió amb l’aeroport de Girona, on es preveu una estació de viatgers (p. 88).

Per a l’elaboració dels plànols s’han utilitzat com a font de referència, a més del Pla Director Urbanístic de la Reserva de Sòl per a l’Eix Transversal Ferroviari (octubre de 2007), els Plànols Territorials de cadascun dels àmbits implicats. En cas de trobar diferències de traçat entre el Pla Director de l’Eix Transversal Ferroviari i el Pla Territorial s’ha optat per la informació continguda en el primer. Així, per exemple, en el cas del brancal entre Martorell i Manresa, existent tant al Pla Territorial de les Comarques Centrals (aprovat definitivament) com al Pla Director de l’EFT i eliminat al Pla Territorial Metropolità de Barcelona (aprovació inicial), s’ha optat per dibuixar-lo de manera que s’observi aquesta divergència.


57

LÍNIES D’AUTOBUSOS INTERURBANS

Per tal d’analitzar els trajectes de les línies d’autobusos interurbans i la seva freqüència de pas pels municipis catalans s’ha utilitzat, bàsicament dues fonts:

http://ptop.gencat.net/vullanar/per_operador_resultats.php ihttp://www.emt-amb.com/links/cetramsa.htm A la primera pàgina web (http://ptop.gencat.net/vullanar/per_operador_resultats.php), de propietat de la Generalitat de Catalunya (www.gencat.net), Rutes de transport públic de Catalunya, consultem les empreses d’autobús, els seus itineraris i la freqüència per a cada trajecte.

En la segona, (http://www.emt-amb.com/links/cetramsa.htm), de propietat del Centre Metropolità d’Informació i Promoció del Transport, S.A. – CETRAMSA, s’hi ha trobat les informacions que hom requeria respecte dels municipis de l’àrea metropolitana en “Informació transports”.

Amb les informacions obtingudes en el període 5 de juliol - 30 d’agost de 2008 s’ha confeccionat un quadre-síntesi que ha servit de base per a l’elaboració d’un mapa que reflecteix el nombre i la freqüència de pas de les línies d’autobusos en els municipis catalans.

A partir de les mateixes informacions també s’ha elaborat una breu anàlisi que, juntament amb el mapa, ens dóna una idea de la freqüència de les línies d’autobusos amb parades en els diferents municipis catalans.

A l’Alt Pirineu i Arán s’ha pogut observar que els municipis amb major freqüència de pas d’autobusos amb parades són la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Llívia, amb més de 25 autobusos diaris, i Oliana, Coll de Nargó i Organyà (Sistema de la Vall del Segre) amb més de 15 línies diàries. Amb una freqüència diària d’entre 8 i 15 autobusos es troben els municipis de Vielha i Mijaran, Les i Bossòst (Vall d’Arán PDU); Pont de Bar (Alt Segre), Pont de Suert i Vilaller (Alta Ribagorça PDU), Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Ger, Isòvol, Montellà i Martinet i Prullans (Cerdanya PDU); Isona i Conca Dellà, Salàs de Pallars, Talarn, Tremp, (Pallars Jussà); Vielha i Mijaran, Les, Bossòst, Salardú (Vall d’Arán PDU); la Pobla de Segur (Vall Fosca). La resta de municipis presenten una freqüència diària de pas menor de 5 o no compten amb parades de línies regulars, i en alguns casos es comptabilitzen només parades puntuals (dues o tres vegades a la setmana).

A l’àmbit de les Comarques Centrals, destaquen Manresa i Igualada amb més de 200 línies d’autobusos diaris i Vic amb més de 100 línies diàries amb parades. Comptant entre 50 i 100 parades d’autobusos trobem els municipis del Bruc (Anoia-Piera); Capellades, Castellolí, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Carme (Conca d’Òdena PDU); Sant Joan de Vilatorrada (Pla del Bages PDU); i la Llacuna (Tous). Entre 30 i 50 línies diàries es troben els municipis de Piera (Anoia-Piera); Berga, Cercs, Gironella, Puig-reig i Guardiola de Berguedà (Berga); Bagà (Cadí Oriental); Jorba i Òdena (Conca d’Òdena PDU); Castellar de n’Hug i la Pobla de Lillet (Llobregat Nord); Balsareny, Castellgalí i Castellnou de Bages, Navarcles, Navàs, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet i Santpedor (Pla del Bages PDU); Balenyà, Manlleu i Tona (Plana de Vic) i Santa Maria de Miralles (Tous). Entre 10 i 30 línies diàries que tenen parada trobem els municipis de els Hostalets de Pierola i Masquefa (Anoia-Piera); Calaf (Calaf); la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt (Conca d’Òdena PDU); la Quar (Llobregat Nord); Aguilar de Segarra i Artés, Callús, Cardona, Monistrol de Montserrat, Rajadell, Sant Salvador de Guardiola, Súria (Pla del Bages PDU); Calldetenes, Centelles, Folgueroles, Malla, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga, Taradell (Plana de Vic); Clariana de Cardener, Solsona (Solsona); i Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló (Torelló). La resta de municipis tenen una freqüència diària de pas (amb parades) menor de 10 o no compten amb parades de línies regulars, i alguns tenen només línies puntuals (dues o tres vegades a la setmana).


58

A l’àmbit de Comarques Gironines destaca sobre els altres el municipi de Girona amb prop de 500 línies d’autobusos amb parades, i Salt amb prop de 200 línies. Entre 50 i 100 línies amb parades trobem els municipis de Blanes i Lloret de Mar (Blanes-Lloret); Caldes de Malavella (Caldes); Cassà de la Selva, Llagostera i Llambilles (Cassà-Llagostera); el Far d’Empordà, Vila-sacra (Figueres); Quart, Celrà, Juià, Sarrià de Ter, la Bisbal d’Empordà, Corçà i Forallac (Girona-Salt); Olot (Olot); Palafrugell, Palamós, Vall-llòbrega i Mont-ras (Palafrugell); Campdevànol (Ripoll); Cadaqués i Castelló d’Empúries (Roses-l’Escala); Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro (Sant Feliu de Guíxols); Torrent (Torroella); Bordils, Flaçà i Sant Joan de Mollet (Vall del Ter); la Pera (Verges). S’han identificat entre 30 i 50 línies diàries als municipis de Vidreres (Blanes-Lloret); Figueres, Vila-sacra (Figueres); Celrà i Juià (Girona-Salt); les Preses, Sant Joan les Fonts, Vall d’en Bas (Olot); Banyoles, Porqueres i Cornellà del Terri (Pla de l’Estany PDU); Ripoll i Sant Joan de les Abadesses (Ripoll); Camprodon (Ripollès Nord); Anglès i Arbúcies (Santa Coloma de Farners); Maçanet de la Selva i Sils (Santa Coloma de Farners); i Castellfollit de la Roca (Vall del Fluvià). Entre 10 i 30 línies diàries terminals hi ha els següents municipis: l’Armentera (Aïguamolls); Tossa de Mar i Vidreres (Blanes-Lloret); Riudellots de la Selva (Caldes); Campllong (Cassà-Llagostera); el Far d’Empordà, Navata, Vilafant (Figueres); Bescanó, Fornells de la Selva, Vilablareix i Sant Julià de Ramis (Girona-Salt); les Planes d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols (Llémena); Calonge (Palafrugell); Cantallops i Lladó (Pirineus Orientals); Serinyà (Pla de l’Estany PDU); Llanars, Ribes de Freser, Setcases, Vilallonga de Ter (Ripollès Nord); Canet d’Adri (Rocacorba); Sant Pere Pescador (Roses-l’Escala); Breda, Hostalric, Riudarenes, Sant Hilari Sacalm, Vilobí d’Onyar (Santa Coloma de Farners); Amer, Cellera de Ter i Sant Julià del Llor i Bonmatí (Susqueda); Torroella de Montgrí, Ullà (Torroella); Argelaguer, Besalú, Sant Jaume de Llierca (Vall del Fluvià); Verges (Verges). Els municipis que compten amb menys de 10 línies diàries són 75; aquells que posen només línies amb freqüència puntual (dues o tres vegades a la setmana) són altres setze. A més hi ha una trentena de municipis sense parada d’autobusos.

A l’àmbit de Ponent destaca el municipi de Lleida, amb més de 100 línies d’autobusos amb parada, seguit dels municipis de Cervera i Tàrrega, amb un nombre de línies que varia entre 30 i 50. S’ha detectat entre 10 i 30 línies diàries als municipis de Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Térmens, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Bellmunt d’Urgell i Penelles (Balaguer); Tarrés i l’Albagés (l’Espluga-Vilobí); Castelldans (Garrigues Sud); les Borges Blanques, Juneda (les Borges Blanques); Alcarràs, Alcoletge, Almacelles, Alpicat, Corbins, Vilanova de la Barca (Lleida); Fondarella, Golmés, Mollerussa, Sidamon, Torregrossa (Mollerussa); Bell-lloc d’Urgell (Plana d’Urgell); Aitona i la Granja d’Escarp, Massalcoreig, Seròs (Segrià Sud); Artesa de Segre i Ponts (Sió-Rialb); la Fuliola i Tornabous (Tàrrega). S’ha trobat 88 municipis amb menys de 10 línies regulars amb una mitjana de 5 parades diàries, a més de 15 municipis amb línies puntuals, i 12 municipis sense parades.

Al Camp de Tarragona destaquen els municipis de Tarragona amb 300 línies d’autobusos diàries aproximadament, Reus amb més de 200, Salou, Cambrils i el Vendrell amb més de 100, i Valls amb més de 60. També posseeixen més de 50 línies diàries Vila-seca (Camp de Tarragona); Calafell i Cunit (el Vendrell). En el segment d’entre 10 i 30 línies diàries es troben els municipis d’Altafulla, Almoster, Castellvell del Camp, Constantí, la Secuita, la Selva del Camp, Garidells, el Morell, Riudoms, Torredembarra (Camp de Tarragona); Bellvei (el Vendrell); Creixell, la Pobla de Montornès, Roda de Barà (Gaià); Montblanc (Montblanc); Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp (Montroig); Banyeres del Penedès, la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys (Penedès Oest); Alforja, les Borges del Camp (Serra de Pradell); Bràfim, Vilabella i Vila-rodona (Vall del Gaià); Alcover, Alió, el Milà, Nulles i Vallmoll (Valls). Hi ha 61 municipis amb menys de 10 línies d’autobusos diaris, 26 municipis sense parada i 6 en què les línies hi arriben només dues o tres vegades a la setmana.

A les Terres de l’Ebre destaquen Roquetes i Tortosa amb més de 100 línies d’autobusos interurbans amb parades en aquests municipis, i l’Aldea i Amposta amb prop de 50 parades. S’han identificat entre 10 i 20 línies amb parades als municipis de l’Ametlla de Mar, Camarles, Deltebre, San Carles de la Ràpita, la Sénia, Ulldecona, Gandesa, Ascó, Móra la Nova, Flix, Vinebre i el Perelló. Altres 29 municipis posseeixen menys de 10 parades diàries de línies d’autobusos interurbans i dos municipis tenen només línies puntuals (dues a tres vegades a la setmana).


59

A l‘Àmbit Metropolità, PGM i Arc Metropolità destaca, com és obvi, la ciutat de Barcelona, amb més de 2.000 línies diàries d’autobusos interurbans. A més a més, al Barcelonès Nord destaquen Badalona, Santa Coloma de Gramenet amb més de 500 línies diàries i Montgat amb més de 50; al Barcelonès Sud, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat, amb entre 100 i 300 línies diàries. Al Delta del Llobregat destaquen Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat i Viladecans, tots ells amb més de 100 línies diàries; a la Vall Baixa del Llobregat, Molins de Rei posseeix més de 250 línies i Sant Vicenç dels Horts prop de 100; al sistema Vallès Collserola, Montcada i Reixac amb prop de 200 línies i Ripollet amb prop de 100. La resta de municipis té menys de 50 línies d’autobusos interurbans diaris.

A l’Alt Penedès destaquen Vilafranca del Penedès amb més de 100 línies diàries, i Subirats amb més de 70. Al Baix Llobregat Nord, Martorell posseeix més de 200 línies, Cervelló més de 150, Esparreguera més de 100, Vallirana més de 90 i Sant Andreu de la Barca més de 60 línies. Al sistema del Garraf destaquen Vilanova i la Geltrú i Sitges, amb prop de 200 línies diàries, Sant Pere de Ribes amb més de 100 i Cubelles amb gairebé 100. Al Maresme, Mataró posseeix prop de 250 línies diàries, Premià de Mar, Vilassar de Mar i el Masnou, prop de 150, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Calella, Pineda de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna més de 100, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Dalt més de 50. Al Vallès Occidental, destaquen els municipis de Sabadell amb més de 300 línies diàries, Terrassa amb més de 200, Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda amb més de 150, Castellar del Vallès, Palau-solità i Plegamans amb més de 100, Rubí amb gairebé 100, i Polinyà, Badia del Vallès i Sentmenat amb més de 50. Al Vallès Oriental, les majors freqüències passen per Granollers amb més de 300 línies diàries, Caldes de Montbui, la Llagosta i Mollet del Vallès amb més de 150 línies, Lliçà d’Amunt i Parets del Vallès amb més de 100, Lliçà de Vall, la Garriga i Montmeló amb més de 80, Llinars del Vallès, Montornès del Vallès, la Roca del Vallès i Sant Fost de Campsentelles amb més de 50 línies diàries.


60

XARXA DE FERROCARRIL INTERURBÀ

Per tal d’analitzar els trajectes de les línies de ferrocarril i la seva freqüència de pas pels municipis catalans s’han utilitzat diferents fonts de informació.

Així, per els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) s’ha recorregut a les següents pàgines webs de la Generalitat de Catalunya:

1- Corredor Barcelona – Vallès:Línia Barcelona –Terrassa: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8004Línia Barcelona – Sabadell: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8005Línia Barcelona – Sant Cugat del Vallès – Rubí: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8007Barcelona – Universitat Autònoma: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8010

2- Corredor Llobregat – Anoia:

Barcelona – Molí Nou: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8003Barcelona – Can Ros: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8009Barcelona – Olesa de Montserrat: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8006Barcelona – Martorell – Enllaç: http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8008

Per a les Línies de Rodalies s’han utilitzat les dades disponibles a la web: http://ptop.gencat.net/vullanar/per_operador_resultats.php?id_operador=859.

Per els metros comarcals entre Barcelona i Manresa, i entre Barcelona i Igualada s’han emprat les informacions contingudes a http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8011 i http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8012 respectivament; i per al telefèric entre Olesa de Montserrat i Esparreguera, les dades trobades a http://ptop.gencat.net/vullanar/horari.php?LINIA=8033, totes de propietat de la Generalitat de Catalunya .

No obstant això, per a la Xarxa Regional, s’ha obtingut les informacions publicades a la pàgina web de la operadora RENFE:

Línia Barcelona – Tarragona – Reus – Riba-roja i Flix: http://horarios.renfe.es/hir/index.jsp?page=hjhir130.jsp&O=BARCE&D=71209&U=VR&ID=sLínia Barcelona – Tarragona – Tortosa: http://horarios.renfe.es/hir/index.jsp?page=hjhir130.jsp&O=BARCE&D=65400&U=VR&ID=sLínia Barcelona – La Plana/Manresa – Lleida: http://horarios.renfe.es/hir/index.jsp?page=hjhir130.jsp&O=BARCE&D=78400&U=VR&ID=sLínia Barcelona – Girona – Figueres – Portbou: http://horarios.renfe.es/hir/index.jsp?page=hjhir130.jsp&O=BARCE&D=79309&U=VR&ID=sLínia Barcelona – Lleida (Avant): http://horarios.renfe.es/hir/index.jsp?page=hjhir130.jsp&O=78400&D=BARCE&AF=2008&MF=MM&DF=DD&SF=NaN&ID=sLínia Lleida – La Pobla de Segur: http://horarios.renfe.es/hir/index.jsp?page=hjhir130.jsp&O=78400&D=75116&U=VR&ID=s

De la mateixa forma, per al Tren d’Alta Velocitat (AVE), tram Barcelona – Camp de Tarragona – Lleida – Madrid s’ha utilitzat les dades trobades a la pàgina web de RENFE.

Tant en els casos dubtosos com per a reforçar la informació obtinguda en les pàgines web amunt esmentades, s’ha utilitzat, a més a més els tríptics informatius d’horaris elaborats i distribuïts tant per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, com per part de RENFE.

De cadascuna de les línies de ferrocarril s’ha destacat la freqüència diària de pas dels trens en el municipis i per trajecte. Amb les informacions obtingudes en el període 5 de novembre - 20 de desembre de 2008, s’ha generat un quadre síntesi, base per a l’elaboració d’un mapa que reflecteix el nombre i la freqüència de pas de les línies de ferrocarril en els municipis catalans i d’una síntesi, que s’annexa a continuació.

A l’Alt Prineu i Arán només comptes amb pas de la línia de ferrocarril Lleida – la Pobla de Segur, els municipis de Llimiana i Tremp (Pallars Jussà) i la Pobla de Segur (Vall Fosca), tots amb menys de 10 parades diàries.


61

Les Comarques Centrals estan servides per les línies ferroviàries dels Ferrocarrils de la Generalitat, R5 (Barcelona – Manresa) i C4 (Manresa – Vilafranca del Penedès – Sant Vicenç de Calders), i una línia de mitjana distància de RENFE (Barcelona – Manresa – Lleida). Manresa destaca amb més de 100 parades diàries, Calaf amb 60, Sant Vicenç de Castellet amb 66, Vic amb 54. A més a més Castellbell i el Vilar, Castellgalí i Monistrol de Montserrat (Pla del Bages PDU) compten amb 41 parades diàries; Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, Seva i Tona (Plana de Vic) 37 parades diàries cadascun; Igualada, Capellades, la Pobla de Claramunt, Vilanova del Camí (Conca d’Òdena PDU) i Masquefa, Piera, Vallbona d’Anoia (Anoia - Piera) en tenen 35. Manlleu (Manlleu), Sant Quirze de Besora, Torelló (Torelló) tenen 30 parades i Sant Pere Sallavinera (Calaf) i Rajadell (Pla del Bages PDU) només 6 parades.

A les Comarques Gironines hi ha dues línies de RENFE. La C1 (Molins de Rei – L’Hospitalet de Llobregat – Mataró – Maçanet – Massanes) i la línia de mitjana distància Barcelona – Girona – Figueres – Portbou. Els municipis amb major freqüència de trens són Blanes (Blanes – Lloret) amb 57 diaris, Girona (Girona – Salt), Caldes de Malavella (Caldes) i Sils (Santa Coloma de Farners) amb 52, Figueres (Figueres) i Flaçà (Vall del Ter) amb 50, Massanes (Santa Coloma de Farners) amb 48 i Ripoll (Ripoll) amb 30. Altres municipis presenten freqüències menors; és el cas de Llançà i Portbou (Massís de l’Albera) amb 21 parades diàries; Hostalric, Riells i Viabrea (Santa Coloma de Farners) amb 18 parades; Celrà, Julià (Girona – Salt), Colera, Vilajuïga (Massís de l’Albera), Breda (Santa Coloma de Farners), Bordils, Sant Jordi Desvalls (Vall de Ter) amb 16; i Campdevànol (Ripoll), Ribes de Freser (Ripollès Nord), Fornells de la Selva (Girona Salt) amb 14 parades.

A l’àmbit de Ponent hi ha cinc línies de RENFE. Les línies de mitjana distància Barcelona – Manresa – Lleida, Barcelona – La Plana – Lleida, Lleida – la Pobla de Segur i la línia Barcelona – Sant Vicenç de Calders – Tarragona – Reus – Lleida. També la línia d’Alta Velocitat Barcelona – Camp de Tarragona – Lleida – Saragossa – Madrid. Destaca el municipi de Lleida amb prop de 70 parades diàries de trens, de les quals 18 són del tren d’alta velocitat. A més a més, i amb freqüència diària menor de 15, trobem els municipis de Tàrrega (Tàrrega), Cervera i Tarroja de Segarra (Cervera), Mollerussa (Mollerussa) amb 12 parades; les Borges Blanques, Juneda, Vinaixa (les Borges Blanques), Castellnou de Seana, Golmés (Mollerussa), Bell-lloc d’Urgell (Plana d’Urgell), Anglesola, Bellpuig (Tàrrega) amb 11 parades; Balaguer, Vallfogona de Balaguer (Balaguer), Alcoletge, Vilanova de la Barca (Lleida) amb 6 i la Floresta (les Borges Blanques) i Puigverd de Lleida (Lleida), amb 3 parades diàries.

El Camp de Tarragona posseeix 8 línies de ferrocarril: Barcelona – Tarragona – Reus – Riba roja – Flix (serveis regionals); Barcelona – Tarragona – Salou – Tortosa, Barcelona – Tarragona, i Barcelona – La Plana – Lleida (tots de mitjana distància - RENFE); Barcelona – Sant Vicenç de Calders – Camp de Tarragona/Tarragona – Reus – Lleida i Barcelona – Castelló – València (llarga distància - RENFE); Barcelona – Camp de Tarragona – Lleida (Avant - RENFE); i, finalment, el tren d’Alta Velocitat Barcelona – Camp de Tarragona – Lleida – Saragossa – Madrid.

Al Camp de Tarragona destaca el municipi de Tarragona amb 170 parades, de les quals 20 són del tren d’Alta Velocitat. A més a més, Torredembarra (Camp de Tarragona PDU) té 80 parades, Calafell i Cunit (el Vendrell) 60, Reus (Camp de Tarragona PDU) 40, Salou (Camp de Tarragona PDU) 35, el Vendrell (el Vendrell) i l’Arboç (Penedès Oest) en tenen 34, i Vila-seca (Camp de Tarragona PDU) compta amb 24 parades. Altres municipis posseeixen menys de 17 parades diàries com ara Cambrils (Camp de Tarragona PDU) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Montroig), amb 16; Falset (Falset), les Borges del Camp (Serra de Pradell) en tenen 12; Valls (Valls), Montblanc, l’Espluga de Francolí (Montblanc) compten amb 11; Alcover (Valls), la Selva del Camp (Camp de Tarragona PDU) en tenen 10; Salmó (Gaià), Vimbodí (Montblanc), amb 9; Riudecanyes (Montroig), Botarell, l’Argentera (Serra de Pradell) amb 8; la Riba (Valls) amb 7; Vilaverd (Montblanc), Bràfim (Vall de Gaià), Nulles (Valls) amb 6; Vilabella (Vall de Gaià) amb 5; els Guiamets (Falset) amb 4; Mont-roig del Camp (Montroig) amb 3; i, Roda de Barà (Gaià) amb 2.

Les Terres de l’Ebre posseeixen dues línies de ferrocarril: Barcelona – Tarragona – Salou – Tortosa (mitjana distància - RENFE); i Barcelona – Castelló – València (llarga distància - RENFE). La freqüència de pas de les dues línies són: 37 parades a Amposta (Delta de l’Ebre PDU); 34 a l’Aldea (Delta de l’Ebre PDU); 20 a Tortosa (Tortosa); 16 al Perelló (Tortosa), Deltebre (Delta de l’Ebre PDU), l’Ametlla de Mar (l’Ametlla de Mar) i l’Ampolla (Delta de l’Ebre PDU); 10 a Ascó (Móra d’Ebre), Flix (Riba-roja); 8 a Riba-roja d’Ebre (Riba-roja); i, 6 parades a Camarles (Delta de l’Ebre PDU).

Al PGM i l’Arc Metropolità destaca Barcelona - ciutat, amb 1.000 parades diàries, aproximadament, dels trens del Ferrocarril de la Generalitat de Catalunya (FGC) i 800 dels trens de Rodalies. També hi ha 900 parades de les línies de metro i més de 700 de les línies del Tramvia entre Barcelona i altres municipis propers. Pel que fa als trens de RENFE, hi ha 220 parades de línies de mitjana i llarga distància, i prop de 60 del tren d’Alta Velocitat.


62

Al sistema del Barcelonès Nord, a Badalona hi ha 450 parades de metro, 200 dels trens de Rodalies i 78 del Tramvia; a Santa Coloma de Gramenet hi ha 450 parades de metro; a Sant Adrià de Besòs, són prop de 200 les parades de tren i a Montgat, 150. Al Barcelonès Sud destaca Cornellà de Llobregat amb 560 parades diàries dels trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), metro amb 450, Rodalies amb 180 i Tramvia amb 150 parades. Al municipi de l’Hospitalet de Llobregat existeixen més de 600 parades del trens de FGC, més de 500 de Rodalies i 450 del metro. Esplugues de Llobregat té 360 parades de Tramvia i Sant Just Desvern 120. Els municipis del Delta de Llobregat presenten la següent freqüència de pas de trens: 430 a Sant Boi de Llobregat, 170 a Prat de Llobregat, 160 a Castelldefels i Gavà i 100 a Viladecans. Al sistema de la Vall Baixa del Llobregat destaquen, amb prop de 300 parades diàries, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló; Molins de Rei té 180, Pallejà en té 150 i el Papiol 120. Al sistema Vallès Collserola, Sant Cugat del Vallès posseeix gairebé 400 parades de trens, Cerdanyola del Vallès prop de 200, Montcada i Reixac 100 i Ripollet 60.

A l’Alt Penedès, tenen pas diari de trens, Vilafranca del Penedès, Gelida i Sant Sadurní d’Anoia amb 65 parades, Subirats i la Granada amb 40 i Santa Margarida i els Monjos amb 34 parades. Al Baix Llobregat Nord els trens tenen parades en els següents municipis: Martorell amb 430; Abrera i Sant Andreu de la Barca amb més de 300; Olesa de Montserrat amb 70 i 170 parades del telefèric que connecten amb Esparreguera; i Sant Esteve Sesrovires amb 35 parades diàries. Al Garraf tenen parades de línies de tren els municipis de Sitges i Vilanova i la Geltrú (120) i Cubelles (60). Al Maresme hi ha parades de trens als municipis de Cabrera de Mar, el Masnou, Mataró, Premià de Mar i Vilassar de Mar amb gairebé 200 cadascú; Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar amb gairebé 100 parades; Malgrat de Mar, Santa Susanna amb 60 i Tordera amb 30 parades. Al Vallès Occidental existeixen línies de ferrocarril en els municipis de Terrassa i Rubí, amb 180 parades; Castellbisbal compta amb 150; Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès en tenen 130; Santa Perpètua de Mogoda 60 i, Vacarisses i Viladecavalls compten amb 30 parades. Al Vallès Oriental hi ha 200 parades diàries de ferrocarrils a Granollers; 134 a Sant Celoni; 106 a Montmeló i la Llagosta; aproximadament 70 a Canovelles, Cardedeu, Llinars del Vallès i Parets del Vallès; 60 a la Garriga; 40 a les Franqueses del Vallès i Figaró-Montmany, i 20 a Galba.


63

Treballs realitzats en el marc del conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Professors responsables del Conveni: Josep M. Vilanova i Ricard Pié, del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

Coordinació general:Elisabet Amat, arquitectaJordi Francesch, tècnic en cartografia i disseny gràficMaria Lluïsa Marsal, dra.arquitecta

Coordinadors temàtics:Vicenç Casals, geògrafCarles Serra, arquitecteJoan Dídac Soler, geògraf SIGMíriam Zaar, geògrafa

Tècnics que han participat:Mariona Blasi, Sílvia Bosch, Héctor González, Esther Millán, Núria Motjé.

Treballs temàtics:- Les projeccions de població i llars han estat realitzades per Joan Anton Módenes, del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona.

- L’informe de sostenibilitat ambiental ha estat realitzat per Anna Zahonero, de (A.Z.) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge s.l.p.

- L’estudi sobre el mal allotjament ha estat dirigit per Sílvia Amblàs i Pere Casamayor, de l’Institut DEP.

Desembre de 2009


document e · 2010-04-15 · c. Àrees urbanes amb actuacions en el parc d’edificis i habitatges...

Documents