document marc de treball social sanitari a pediatria Àrea de treball

Document marc de treball social

sanitari a pediatria

Àrea de Treball Social

Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat

Març de 2010

Comissió de Treball Social Sanitari a l’Edat Pediàtrica.

ADREÇAT A PROFESSIONALS DE TREBALL

SOCIAL SANITARI I EQUIPS D’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT

Àrea de Treball Social Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat Institut Català de la Salut

Direcció

Pepita Rodríguez i Molinet

Adjuntes a Direcció

M. Mercè Canet Ponsa Rosa Florensa Palau

Comissió de Treball Social a l’Edat Pediàtrica

Grup de Treball

Mayte Cantero Escolà Cristina Carlota Busques Jordina Cunill Sánchez Carol González Delgado Silvia Manzanares Rodríguez Ángela Muñoz Bollas M. Jesús Núñez Álvarez Anna Oriol Sánchez Anna Prior Carabantes Raquel Royo Palacio

Secretaria

Carme Benaiges i Grané


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2. OBJECTIUS 3. PERSONES DESTINATÀRIES DEL DOCUMENT 4. MARC TEÒRIC 5. FUNCIONS DEL TREBALL SOCIAL 6. ROL DE PROFESSIONAL DE TREBALL SOCIAL 7. METODOLOGIA DEL PROCÉS DE CANVI PLANIFICAT EN TREBALL

SOCIAL 8. FACTORS DE RISC PSICOSOCIAL 9. MILLORA CONTÍNUA 10. FORMACIÓ 11. BIBLIOGRAFIA 12. ANNEX: MARC JURÍDIC


PRESENTACIÓ

L’aportació del Treball Social a les organitzacions de salut en general, i a l’atenció primària en particular és d’un valor indiscutible. Tot i això, cal cada cop més tenir una visió molt oberta per explorar encara més les seves potencialitats. El document que teniu a les mans n’és un exemple. Si bé està àmpliament incorporada en el dia a dia dels centres de salut la funció del treballador social en població adulta i envellida (tot i que les organitzacions poden pecar de limitar la funció dels professionals a la gestió dels recursos socials) no és ben bé així en el cas de la infància. Fins i tot, l’imaginari que ens fem d’aquest professional en relació a la infància respon sovint a una estereotípia deformada en la que “és el professional que treu als nens de les seves famílies”. Un dels aspectes a ressaltar del text, és precisament la ruptura amb el mite, és a dir, queda palesa la funció preventiva que aquests professionals poden desenvolupar, “empoderant” a les famílies i capacitant a les figures paternes per desenvolupar les seves funcions amb una intervenció professional responsable i contenidora, hàbil en la preparació de l’entorn i en el maneig expert dels recursos comunitaris.

També l’èmfasi en tots els professionals sanitaris com a persones referents i capaces de promoure bons tractes. El treball social sanitari en pediatria aporta una visió necessàriament integrada amb les consultes de pediatres i infermeres de pediatria, en connexió amb els metges i infermeres de família que atenen als pares i avis dels infants i en necessària xarxa i treball transversal amb els dispositius de salut mental i de serveis socials en sentit ampli. La defensa i protecció dels infants és responsabilitat de tots i també molt especialment de les organitzacions sanitàries. Tal i com diu el Document Marc de Treball Social Sanitari en Pediatria es tracta d’una primera part d’un treball que de ben segur s’anirà sistematitzant i que esdevindrà l’inici de futurs textos i guies de bona praxi. Per això és per a mi una satisfacció presentar-lo. Josep Casajuana Brunet Gerent

Àmbit d'Atenció Primària Barcelona Ciutat

Institut Català de la Salut


1. INTRODUCCIÓ

Els i les professionals de treball social sanitari de l’atenció primària de salut1, des dels seus orígens, han tingut entre les seves funcions l’atenció a menors amb patiment psicosocial i les seves famílies. No obstant això, la pressió assistencial juntament amb la creixent demanda d’atenció social a problemes relacionats amb la tercera edat i les dependències han fet que la seva intervenció a pediatria sigui cada vegada menor i es basi quasi exclusivament en situacions d’urgència, sovint relacionades amb la detecció de riscos per discapacitats, maltractaments, abusos i negligències. Això ha derivat, excepte en casos concrets, en una escassa o insuficient interrelació professional entre els equips pediàtrics i treball social. La nova organització dels equips pediàtrics i la creació de les línies pediàtriques suposen una oportunitat per millorar l’atenció a la infància i l’adolescència, i caldria que fossin també l’ocasió d’enfortir la fràgil relació amb treball social per aconseguir que les situacions de risc psicosocial tinguin un tractament global. El fet que treball social i pediatria no col·laborin implica la baixa detecció de problemes socials i de factors de risc psicosocial, amb la consegüent manca d’intervenció que dificulta la realització d’una tasca preventiva, comunitària i de coordinació amb altres institucions d’atenció social i especialitzada. Per comprendre les noves realitats socials cal tenir en compte, entre d’altres, les dades que descriuen la situació actual dels nostres infants i les seves famílies i condicionen la intervenció dels nostres serveis. Segons el III Informe de l’Institut d’Infància i Món Urbà (C-IIMU) de 20082:

• A Barcelona hi ha 224.890 menors que representen el 14 % de la població. Les projeccions de població per a 2015 prediuen una població de menors del 18 %.

• El 2006 els naixements fora de matrimoni van suposar el 35 % dels nadons barcelonins.

1 Decret 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut, article 6, i Ordre de 6 de maig de 1990, d’aprovació del Reglament marc de funcionament dels equips d’atenció primària. 2 III Informe del C-IIMU sobre l’estat de la infància i les famílies a Catalunya i Barcelona. Vol. 1. Malestars: infància, adolescència i famílies. Vol. 2. Infància en xifres. www.ciimu.org


• Barcelona és la província que concentra més població infantil i juvenil de

nacionalitat estrangera (130.000). L’any 2007 a Barcelona es van rebre 6.937 sol·licituds de reagrupament familiar.

• Es constata que les llars familiars són més petites, però acullen més diversitat i complexitat de vincles familiars.

• S’observen més parelles de fet, més nuclis monoparentals, més famílies reconstituïdes i més visibilitat de famílies monoparentals.

• Dades del Panel d’infància i famílies de Catalunya informen que el 2006 hi va haver un 17,3 % de famílies monoparentals a Barcelona3.

• La pobresa és un dels factors determinants del fracàs escolar i dels rendiments educatius baixos.

• Augmenten els embarassos i les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) entre les noies de 14 a 17 anys, residents a Catalunya.

• Augmenten l’obesitat i el sobrepès, que són més prevalents entre els nois i les noies de famílies amb rendes baixes.

• El nombre total d’infants atesos als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) a Catalunya el 2007 va ser de 42.096.

• Dades del Panel d’infància i famílies de Catalunya recullen que la depressió, l’ansietat i altres trastorns mentals són més prevalents entre les noies, mentre que els trastorns de conducta i la hiperactivitat ho són més entre els nois. Tots aquests trastorns són més freqüents en famílies amb rendes baixes, que representen el 9 % i el 7 % dels casos, respectivament.

• Augmenta el consum de psicofàrmacs en menors de 20 anys, que continua incrementant-se en els darrers anys. Les noies consumeixen més ansiolítics que els nois (48,14 % vs. 27,14 %) i més antidepressius (21,06 % vs. 9,77 %) i els nois prenen més psicoestimulants que les noies (43,15 % vs. 6,84 %) i també altres substàncies, com ara marihuana (“porros”), tabac...

• A Barcelona s’ha incrementat lleugerament el nombre d’infants de 0 - 14 anys atesos pels serveis socials d’atenció primària (SSAP).

• S’incrementa el nombre d’infants i adolescents atesos pels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA).

Essent conscients de la necessitat d’atenció social que molts dels infants i les seves famílies usuàries dels centres de salut plantegen, sobre la base de les dades anteriors, i de la importància del treball proactiu amb menors considerem que cal iniciar accions que garanteixin una implicació més gran dels i de les professionals de treball social en els equips de pediatria.

3 Panel d’infància i famílies de Catalunya. www.ciimu.org/webs/panel/marc1.htm


Les accions iniciades en aquest sentit a la ciutat de Barcelona durant els anys 2008 i 2009 han estat:

• La creació de la Comissió de Treball Social Sanitari a l’Edat Pediàtrica, constituïda per treballadors/ores socials dels quatre serveis d’atenció primària (SAP) de Barcelona.

• La participació activa en la creació del Circuit Barcelona contra la violència vers els infants, conjuntament amb el Consorci Sanitari de Barcelona.

• La formació de 45 (de 51) professionals de treball social sanitari a través de dues edicions del Curs d’atenció psicosocial a l’edat pediàtrica, dissenyat per les persones integrants de la Comissió de Treball Social Sanitari a l’Edat Pediàtrica.

• La sensibilització i motivació dels i de les professionals de treball social per incrementar el suport i la intervenció que presten en l’atenció al menor en tots els centres.

• La cobertura de mitja jornada amb treballadors/ores socials de les línies pediàtriques del CAP Manso (SAP Esquerra), del CAP Rio de Janeiro (SAP Muntanya) i del CAP Maragall (SAP Dreta).

• La connexió amb la Comissió de Pediatria de l’Àmbit Barcelona Ciutat, amb la intenció de generar sinèrgies, establir canals conjunts i crear protocols.

És intenció de l’Àrea de Treball Social de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat de l’Institut Català de la Salut seguir avançant en la concreció d’aquests projectes, en la protocol·lització dels diversos processos de treball social en pediatria i en l’elaboració d’aquest Document marc, dut a terme per la Comissió de Treball Social Sanitari a l’Edat Pediàtrica, amb els plantejaments següents:

• Ser una eina útil per als treballadors i treballadores socials i per a la resta de professionals que atenen infants, en un intent d’aproximar-los i posar de manifest la necessitat que es presti una atenció global a la infància.

• Repensar i redefinir les funcions i els rols professionals del treball social en

l’atenció a l’edat pediàtrica, així com potenciar la interrelació i el treball conjunt entre professionals de treball social i pediatria.

• Orientar els i les professionals que volen iniciar-se en aquest aspecte del treball

social, l’atenció social en pediatria, i obtenir les nocions fonamentals que en són particulars.

• Establir uns criteris mínims indispensables que garanteixin la qualitat

assistencial requerida per usuaris/àries, equips i institucions i assegurin una atenció a la infància homogènia, de qualitat, equitativa i eficient, mitjançant la informació actualitzada i la base científica que presenta.


És obvi que perquè aquest Document sigui efectiu ha de comptar també amb l’opinió i l’aportació d’altres col·lectius professionals d’atenció a la infància, però abans havíem de fer un esforç per aprofundir en allò que té d’específic el treball social sanitari en la infància i l’adolescència. Després d’haver-ne assentat les bases, caldrà fer l’exercici de compartir aquest Document, modificar-lo i enriquir-lo en el si d’un treball en equip transdisciplinari i, posteriorment, dur a terme el repte més important: ser capaços de posar en escena aquest contingut teòric, en el món real dels nostres centres. Així doncs, cal que entenguem aquest Document com el començament d’una línia, d’un treball que ha d’anar augmentant i enriquint-se. És la primera part d’un projecte que pretén explicar, bàsicament, la funció del treball social sanitari i en quines situacions intervé. Més endavant, l’any vinent, definirem, en la Guia de treball social sanitari en pediatria, com fa aquesta funció (establint el conjunt de processos i procediments que du a terme) i amb quins recursos compta a la ciutat de Barcelona per desenvolupar-la. Per tot això, seguim treballant...


2. OBJECTIUS

Objectius del document

• Millorar la qualitat de la pràctica assistencial. • Disminuir la variació no desitjada en la pràctica clínica. • Sistematitzar els principals motius de demanda i els factors de risc. • Establir els criteris mínims que emmarquen l’atenció del treball social sanitari

a les edats pediàtriques. • Afavorir l’actualització del coneixement.

Objectius del treball social sanitari en pediatria

L’ecologia posa èmfasi en la interacció entre sistemes i contextos i en la identificació dels recursos i de les capacitats que existeixen en cadascun dels sistemes i de les seves interaccions. Aplicada al treball social, aquesta perspectiva inclou el món intern de les persones i la identificació de les seves capacitats d’autocura, autodirecció, autoeficàcia, autocontrol i autoestima. L’àmbit sanitari és una àrea important on es detecten problemes derivats d’una situació de vulnerabilitat dels infants, adolescents i de les seves famílies. Els objectius del treball social i la seva tasca han d’anar orientats a vetllar i restablir el benestar biopsicosocial d’aquest col·lectiu. Per tot això, podem formular aquests objectius en el context del treball social sanitari de la manera següent:

• Promoure els drets dels infants en les institucions sanitàries. • Identificar els recursos i les habilitats dels nostres usuaris i usuàries per tal

d’ajudar a què els potenciïn i per substituir-los o complementar-los, si cal. • Promoure programes innovadors per a grups d’infants i adolescents. • Promoure recursos per satisfer les necessitats dels menors. • Ajudar els infants, adolescents i les seves famílies a desenvolupar capacitats

que els permetin afrontar les necessitats derivades dels seus problemes socials, ja siguin individuals o col·lectius.

• Ajudar els infants, adolescents i les seves famílies a respondre i resoldre adequadament situacions de crisi i conflicte familiar.


• Prevenir situacions de risc, informant els progenitors i les famílies i treballant

amb ells. • Analitzar situacions familiars i individuals de risc de manera que no es valori

només el risc, tant de la família com dels infants i adolescents, sinó també les seves competències i les característiques de la seva resiliència.

• Identificar els infants, adolescents i les famílies amb necessitats especials. • Afavorir, identificar i ajudar a complementar xarxes d’ajuda mútua, ajuda veïnal

o altres. • Impulsar la cooperació interna de la xarxa formal de serveis present en el

territori per aconseguir una coordinació més eficaç i compacta, i per avançar cap a un treball conjunt.

• Elaborar i establir estratègies preventives. • Elaborar plans d’intervenció en el medi social. • Treballar en l’àmbit familiar orientant i assessorant els progenitors, ja sigui

individualment o en grup. • Identificar i posar de manifest, a través dels canals establerts, les situacions de

vulnerabilitat no cobertes per l’Administració pública.

3. PERSONES DESTINATÀRIES DEL DOCUMENT

El Document està adreçat al col·lectiu de professionals de la salut que intervenen en l’atenció a la infància, i a aquells altres que, malgrat no participar-hi directament, sí que poden contribuir a detectar situacions de risc de manera important, durant l’etapa de control i seguiment de l’embaràs. Aquestes persones són: els i les professionals de pediatria, infermeria de pediatria, medicina de família i infermeria dels equips d’atenció primària; de treball social, psicologia i psiquiatria dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ); i, finalment, de ginecologia i del col·lectiu de llevadores del PASSIR. A través d’una intervenció multidisciplinària i transversal, d’una interrelació entre equips pediàtrics, equips d’atenció primària, PASSIR, CSMIJ i treball social sanitari s’intenta fer un abordatge global de la infància, sempre buscant la sinèrgia amb altres entitats i serveis de l’entorn. La població a qui va adreçada aquesta intervenció són els infants de 0 a 14 anys adscrits als centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut de Barcelona Ciutat i els seus progenitors, tutors/ores o les persones que en tinguin cura.


4. MARC TEÒRIC

El benestar infantil i juvenil és el resultat d’un procés que va més enllà de les responsabilitats individuals dels progenitors i/o dels membres d’una família. És també la suma dels esforços coordinats que una comunitat posa al servei de tots els seus nens i nenes. Els bons tractes corresponen a allò que els progenitors són capaços d’oferir als seus fills i filles, però també als recursos que la comunitat els ofereix per garantir les necessitats dels infants, respectar-ne els drets, així com per promoure, donar suport i rehabilitar les funcions parentals. Les capacitats parentals són aquelles que tenen els progenitors per cuidar, protegir i educar els seus fills i filles. Formen part d’aquestes capacitats la parentalitat biològica i la social. Les tragèdies i els traumes infantils dels progenitors que causen maltractaments als seus fills i filles poden ser la base de les incompetències parentals que aquests poden presentar en un futur. Per això, la detecció i la protecció dels infants maltractats i el suport terapèutic per a la reparació de les carències i patiments d’aquests infants és una forma efectiva de prevenir el que es coneix com la transmissió transgeneracional dels maltractaments. Per avaluar, promoure i rehabilitar les variables de la parentalitat, J. Barudy1 proposa distingir entre dos components:

• les capacitats parentals fonamentals (conjunt de capacitats determinades per factors biològics i hereditaris, però modulades per les experiències vitals i influenciades per la cultura i pels contextos socials).

• les habilitats parentals. Per restablir aquestes variables cal observar la capacitat d’aferrament (apego) als fills/filles, l’empatia, els models de criança i la capacitat de participar en xarxes socials i utilitzar recursos comunitaris. La presència d’adults significatius de la col·lectivitat pot influir positivament en el desenvolupament dels nens i nenes quan els seus progenitors passin per moments d’incapacitat o de falta de disponibilitat. 1 Barudy J. Els bons tractes i la resiliència. Documentació del Curs d’atenció psicosocial a l’edat pediàtrica per a treballadors de la salut. Institut Català de la Salut, Àmbit de Barcelona Ciutat. Novembre de 2009.


Des d’aquesta perspectiva, els i les professionals de la salut, en sentit ampli, i entre ells els treballadors i les treballadores socials tenen una funció de tutela per restaurar la resiliència (concepte a què més tard farem referència) i les capacitats parentals. Les teories ecològiques reforcen el paper dels i de les professionals del treball social com a col·laboradors, capacitadors, docents, mediadors, amb funcions de defensa, facilitació, orientació i organització, fonamentalment, i reserven només per a aquells que tenen una formació acreditada les funcions clíniques i terapèutiques (Payne2). Contra la idea generalitzada que els i les professionals de treball social protegeixen els menors separant-los dels progenitors, es fa necessari veure’ls com a professionals que faciliten la permanència dels infants a la seva llar amb més garanties, cosa que promou la seva salut i el seu benestar amb les tècniques pròpies del treball social. Les respostes a molts problemes sociofamiliars no sempre requereixen tècniques professionals gaire específiques, sinó que poden implicar col·laboracions i negociacions entre professionals, famílies, infants i adolescents i els seus sistemes de suport social. Des d’un posicionament ecològic, els treballadors i les treballadores socials transfereixen coneixements i models de relació a les persones amb qui treballen; es plantegen col·laboracions, pactes, diàlegs, grups; i permeten que les persones decideixin, creixin i marxin (Villalba3). Es poden distingir des d’aquesta perspectiva diversos enfocaments:

• Enfocament de les xarxes i del suport social

• Enfocament de l’autoajuda

• Enfocament des de la perspectiva del risc i de la protecció

• Enfocament basat en la resiliència

2 Payne M. Teorías contemporáneas del trabajo social. Una introducción crítica. Barcelona: Paidós; 1995. 3 Villalba C (2000). Dimensiones individuales y comunitarias de las redes sociales. Aproximación al análisis de los sistemas de apoyo comunitarios. Tercer Congreso de Escuelas Universitarias de Trabajo Social. Barcelona. Zaragoza. Mira


Enfocament de les xarxes i del suport social

Es treballa amb estratègies de xarxes i suport social i s’impulsen aquests sistemes i la participació comunitària per afavorir totes les col·laboracions entre serveis i sistemes d’ajut informals. S’incorporen estratègies d’ajut informal en la pràctica professional, en programes de família i en programes adreçats a progenitors, adolescents, infants... perquè potencien i augmenten els sistemes de suport social d’aquests col·lectius i perquè compleixen funcions preventives i protectores en relació amb la salut física i mental, així com funcions d’integració social.

1. Enfocament de l’autoajuda

Riessman4 defensava que l’autoajuda és un paradigma que ofereix noves oportunitats per donar resposta a un nombre cada vegada més gran de persones. Aquest paradigma canvia l’objecte d’intervenció de persona amb necessitat d’ajut i el transforma en persona que pot ajudar, reconvertint l’experiència personal del patiment en un potencial d’ajut per a si mateix i per als altres. En són un exemple clar els grups de pares d’adolescents, de famílies monoparentals, d’habilitats parentals, els grups de pares/mares o avis/àvies d’acollida o adopció.

2. Enfocament des de la perspectiva del risc i de la protecció

Els conceptes de risc i protecció s’apliquen per identificar una gamma d’influències limitadores del risc i potenciadores del desenvolupament dels infants i adolescents, conceptualitzar problemes com ara el maltractament infantil, identificar estratègies de reducció del risc i d’augment de la protecció, dissenyar programes específics i plantejar recerques. Els factors de risc són més potents que els de protecció i resiliència. Per a infants, adolescents i famílies de risc alt, els factors de protecció ofereixen pistes per afrontar els riscos; però on resulten més efectius és en situacions de risc mitjà.

4 Riessman F. Redefining self-help. San Francisco: Jossey Bass Publishers; 1995.


3. Enfocament basat en la resiliència

El concepte de resiliència s’ha integrat a la literatura científica del treball social per descriure infants i adolescents que han aconseguit resultats positius, malgrat haver viscut situacions de gran dificultat i risc. La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un grup per desenvolupar-se bé i per seguir projectant-se cap al futur malgrat els esdeveniments desestabilitzadors, les condicions de vida difícils i els traumes greus (Manciaux, Vanistendael, Lecomte i Cyrulnik5).

S’han descrit tres tipus de resiliència (Masten, Best i Garmezy)6: • Capacitat de sobreposar-se a les dificultats. • Capacitat de mantenir la competència en situacions d’estrès. • Capacitat de recuperar-se després d’un trauma.

El procés de desenvolupament representa una font potencial de resiliència en la infància i l’adolescència. Els factors individuals semblen més importants en la infància, mentre que els interpersonals apareixen amb més força en l’adolescència (Grizenko y Fisher)7. Oferir vinculacions afectives segures o contínues, almenys amb un adult significatiu de la seva xarxa familiar, social o professional; facilitar els processos relacionals que permetin donar significat a les experiències; donar suport social facilitant l’emergència de xarxes psicosocioafectives; fomentar la participació dels infants, joves, progenitors i professionals, d’acord amb les seves capacitats, són accions que poden afavorir l’emergència de resiliència.

5 Manciaux M, Vanistendael S, Lecomte J y Cyrulnik B. (2001). La resiliencia: estado de la cuestión. A: Manciaux M (Ed.). La resiliencia: resistir y rehacerse. Madrid: Gedisa; 2003. 6 Masten A, Best K, Gamerzy N. Resiliencie and development: contributions from the study of children who overcome adversity. Development and Psychopathology 1990; 2: 425-444. 7 Grizenko N, Fisher MW. Do we mesure up? Community care 1992: 14; 18-19.


5. FUNCIONS DEL TREBALL SOCIAL

Per donar coherència al projecte cal que la intervenció del o de la professional de treball social estigui especialment coordinada i el treball conjunt amb els equips d’atenció primària i el PASSIR d’influència. Les funcions que es duen a terme es concreten de la manera següent:

• Reforçar el potencial dels progenitors i/o de les famílies per afavorir els bons tractes i la resiliència.

• Explorar i fer la valoració social d’aquells casos en què es detecti risc social i/o suport escàs de la xarxa relacional.

• Intervenir des del punt de vista individual i familiar en els casos que presentin problemàtiques psicosocials i/o discapacitats.

• Contribuir amb l’equip a incrementar la detecció de maltractaments, d’abusos i de negligència.

• Iniciar les mesures oportunes per protegir el menor en risc. • Vincular l’equip i actuar com a coreferent dels equips de pediatria en el Circuit

Barcelona contra la violència vers els infants. • Vetllar perquè l’equip de pediatria arribi a un consens al voltant dels indicadors,

del circuit i del protocol d’actuació en casos de menors amb risc de patir violència.

• Establir protocols de coordinació amb el PASSIR, identificar situacions de risc (mares en situacions econòmiques, laborals o personals precàries, adolescents embarassades, immigrants sense suport familiar...) i fer-ne el seguiment des de l’embaràs per preparar el naixement de l’infant i la seva acollida al servei de pediatria.

• Actuar com a facilitador/a en famílies que travessen una situació de ruptura conjugal o de parella, a fi de prevenir la síndrome de l’alienació parental i les vivències traumatitzants dels menors, aportant-hi si és necessari un recurs de mediació familiar.

• Fer les visites de valoració social necessàries, facilitar el reforç del vincle afectiu familiar en els casos de nadons amb discapacitat i connectar la família amb la xarxa de serveis i recursos.

• Fer la valoració social, la intervenció i el seguiment d’infants amb discapacitat, malalties cròniques o de pronòstic greu, així com de les seves famílies.

• Oferir un espai de contenció emocional on sigui possible aclarir conceptes, ajudar l’organització familiar, donar suport social i oferir contactes amb els recursos i serveis disponibles a famílies amb infants que pateixen trastorns de conducta.


• Actuar com a professional d’enllaç en casos que presentin problemàtica

psicosocial derivada de la presència de problemes de salut entre els equips de pediatria, l’hospital de referència, el centre de desenvolupament infantil i d’atenció precoç (CDIAP) i el CSMIJ.

• Treballar en equip amb els i les professionals de pediatria i col·laborar com un membre més en els protocols i projectes que desenvolupin.

• Promoure l’apoderament (empowerment): ajudar i educar les persones perquè obtinguin serveis i recursos en les seves comunitats.

• Participar activament en la coordinació entre els serveis interns o externs amb què la línia pediàtrica es relacioni habitualment.

• Coordinar-se amb metges/esses i infermers/eres dels equips d’atenció primària de salut per al seguiment de les famílies i per garantir la continuïtat assistencial d’adolescents amb problemàtiques psicosocials que passen a ser atesos/es per medicina general.

• Mantenir oberts els canals de coordinació amb institucions i entitats de la xarxa social (serveis socials municipals, EAP, EAIA...).

• Cercar i promoure activament recursos de la comunitat, per tal de poder facilitar la criança a les famílies.

• Impulsar la realització de projectes grupals (amb mares adolescents, mares soles amb dificultats psicosocials...) i/o col·laborar en grups existents.

• Promoure activitats comunitàries i participar activament en els plans de desenvolupament comunitari que existeixen en els territoris i districtes implicats.

• Vincular els infants i les seves famílies amb associacions, grups d’ajuda mútua i entitats que poden proporcionar suport social a persones amb escàs suport de la xarxa social o amb necessitats especials.

• Actuar com a consultor/a de l’equip de pediatria per a l’anàlisi de situacions personals i familiars dels infants, sense que calgui derivar la família a una visita de treball social.

• Gestionar casos de menors (actuar com a gestor/a de casos) per contribuir a la garantia de continuïtat assistencial del menor i de la seva família entre serveis, àrees o entitats de la societat i a la millora de la coordinació entre aquests.

• Actuar com a referent de la cultura de l’eficàcia en l’atenció sanitària pediàtrica, promovent i facilitant accions i eines per apropar-la a les famílies.

• Participar en la Comissió de Treball Social Sanitari a l’Edat Pediàtrica. • Participar en les reunions de coordinació de treball social del servei d’atenció

primària. • Participar en aquells espais i reunions que la direcció dels serveis de pediatria

considerin oportuns.


6. ROL DE PROFESSIONAL DE TREBALL SOCIAL

Els treballadors i les treballadores socials desenvolupen en els serveis de pediatria els rols que a continuació es defineixen:

• agent procurador/a • mitjancer/a per advocar • educador/a • treballador/a de casos clínics o assessor/a • mànager o gestor/a de casos • promotor/a d’apoderament i de canvis en grups i en la comunitat

Rol d’agent procurador/a

El seu objectiu és: vincular l’infant, la família o la dona gestant (intervenció prenatal) amb els serveis apropiats per cobrir les seves necessitats psicosocials. Inclou les funcions següents:

• valorar, conjuntament amb la família i l’equip, les necessitats de l’infant i les habilitats de la família, així com els recursos necessaris per cobrir aquestes necessitats.

• derivar la família per connectar-la amb el servei adequat, preparar ambdues parts per a la trobada inicial i revisar el funcionament de la relació.

• enllaçar interxarxa, facilitant la interacció continuada entre els serveis de la xarxa (especialment dels que estan relacionats amb la salut i els serveis socials), coordinant activitats i negociant recursos compartits.

• informar les famílies o els grups. • posar en coneixement de les autoritats pertinents les desproporcions entre les

necessitats i els serveis a l’abast de les famílies.

Rol de mitjancer/a per advocar

Té l’objectiu d’acompanyar la família i els infants en l’assoliment del seu dret a rebre recursos i serveis que responguin les seves necessitats per a un desenvolupament sa i de promoure els recursos naturals de la família mateixa i del seu entorn. També pretén que s’empri el procés d’advocar com una eina de reflexió social, ja que ha de suposar un impuls de confiança i suport en causes dirigides a canviar els programes que puguin tenir un efecte negatiu en els infants, les famílies o els grups.


Inclou funcions com ara:

• Assegurar-se que els infants/les famílies reben el servei que han triat: això inclou recollir informació sobre el recurs, determinar si es pot assolir i negociar i mitjançar per aconseguir-lo.

• Propiciar accions en grups amb dificultats o inquietuds comunes, perquè eliminin obstacles i assoleixin el seu creixement integral.

Rol d’educador/a

Pretén incrementar els coneixements i les habilitats de la família perquè s’avanci als problemes i afavorir els bons tractes als infants. Inclou les funcions de:

• Ensenyar tècniques socials i pràctiques de la vida diària com ara la resolució de conflictes, la utilització del transport públic o l’adaptació a noves formes de vida.

• Encoratjar la família amb dificultats per a la criança a identificar els aspectes importants en la cura dels seus infants.

• Facilitar els canvis de comportament. • Forjar la prevenció primària per evitar la instauració de problemes. Ex.

Avançar una primera informació per promoure la planificació familiar, l’alletament matern o l’assimilació de destreses per a l’atenció al desenvolupament dels fills i filles.

Rol de treballador/a de casos clínics o assessor/a

La finalitat és millorar el funcionament social de la família per orientar-la a una parentalitat suficientment sana. Reforçant les capacitats dels progenitors per entendre els seus propis sentiments, modificar els seus comportaments i ensenyar-los a afrontar els problemes. Inclou les funcions de:

• Valorar la situació de l’infant i la família, la seva motivació, les capacitats i oportunitats per al canvi.

• Formular un diagnòstic psicosocial i un pla de treball, comptant també amb les aportacions de l’equip i la percepció de la família sobre els factors de risc i de protecció.

• Dur a terme un tractament social sensible amb el desenvolupament de l’infant, en el context de l’adaptació familiar i la resiliència.

• Fer recerca per valorar l’efectivitat de la intervenció duta a terme i per detectar problemes socials emergents que han de ser adreçats a entitats o coneguts per l’opinió pública.


Rol de mànager o gestor/a de casos

Pretén obtenir la continuïtat dels serveis que han d’atendre les necessitats de l’infant. Connectar les famílies amb els recursos apropiats, evitar la fragmentació de les intervencions i coordinar la utilització dels serveis. És un rol de vital importància en les famílies vulnerables o amb infants amb discapacitats que utilitzen múltiples recursos. Un d’aquests serveis ha d’adoptar el rol de desenvolupar, implementar i monitorar el pla d’intervenció que es formuli. Aquesta tasca requereix un/a professional amb resolució i creativitat, que aconsegueixi que les coses es facin. Les funcions es concreten a:

• Identificar les famílies que poden obtenir efectes positius de l’assessorament.

• Valorar les necessitats de l’infant, la seva situació i els recursos i opcions de la família.

• Planificar el servei/tractament

• Muntar i guiar un grup de discussió i presa de decisions entre la família (o

persones significatives de l’infant) i els i les professionals dels programes representatius en la seva atenció, per poder formular i dissenyar un pla d’intervenció integrat.

• Coordinar la utilització que fa la família del servei, que inclou:

1. Esdevenir el canal i punt d’enfocament per a la comunicació entre

serveis. 2. Fer el seguiment i monitoratge dels serveis que es proveeixen. 3. Contactar regularment amb la família per assegurar-se que està rebent

els serveis i amb aquests, per comprovar que la família els utilitza correctament.

4. Documentar els progressos i el nivell d’adhesió al pla. 5. Emprendre accions o modificar el pla d’intervenció, si és necessari.

• Brindar suport a la família per afrontar els problemes que puguin sorgir per a

l’assoliment de la provisió del servei.


Rol de promotor/a d’apoderament i de canvi en grups i en la comunitat

Té com a objectiu participar en la identificació dels problemes en què la qualitat de vida de les persones implicades pot millorar i mobilitzar els grups interessats. Com a funcions destaquen:

• Analitzar els problemes o les polítiques socials relacionats amb la salut dels infants.

• Mobilitzar la comunitat perquè indueixi els canvis necessaris per al desenvolupament sa dels infants.

• Contribuir a generar, estendre i millorar els recursos necessaris.

7. METODOLOGIA DEL PROCÉS DE CANVI PLANIFICAT EN TREBALL SOCIAL

1. Presa de contacte i acord de

treball

- Identificar i definir la preocupació i/o el problema que presenta la persona/família.

- Determinar quins són els recursos adequats per resoldre’ls.

2. Recollida de dades i valoració - Recollir informació i estudiar el problema

o la situació.

- Decidir què es necessita canviar, què es pot canviar i com fer-ho.

3. Planificació i definició del

contracte

- Formular objectius.

- Avaluar possibles estratègies.

- Acordar un pla d’intervenció.

- Determinar qui ha de fer què i on s’ha de fer.

4. Intervenció i monitoratge - Iniciar el pla.

- Monitorar el progrés.

- Revisar el pla, si no progressa.

5. Avaluació final i tancament de l’episodi

- Avaluar el conjunt dels progressos.

- Donar per finalitzada la intervenció.

- Reinformar els resultats a l’equip o a la unitat bàsica assistencial.


8. FACTORS DE RISC PSICOSOCIAL4

La identificació de factors de risc psicosocial pot ser una eina útil per als professionals de pediatria i del PASSIR per compartir criteris i demanar la intervenció de treball social. Els factors de risc psicosocial són, entre d’altres:

• Falta de control prenatal • Embaràs en l’adolescència • Fill/a no desitjat/ada després del segon semestre de gestació • Embaràs fruit d’una violació • Nadons amb malalties congènites • Manca de contacte progenitors-nadó durant el període perinatal • Disminucions físiques, psíquiques i/o sensorials en l’infant • Malaltia o mort d’algun dels progenitors • Família monoparental amb dificultats socials • Conflictes greus de parella dels progenitors • Separació/divorci dels progenitors • Naixement de germans/anes en famílies vulnerables • Canvis freqüents d’escola o problemes escolars importants • Progenitors afectats d’alcoholisme o altres addiccions • Trastorns mentals greus dels progenitors • Progenitors o germans/anes amb disminucions físiques, psíquiques o

sensorials • Institucionalització prolongada dels progenitors a la infància • Història familiar dels progenitors amb antecedents de maltractaments • Evidència de maltractament físic o emocional en la infància • Circumstàncies socioeconòmiques precàries • Situació d’atur que comporti estrès • Situacions laborals que comporten estrès (inestabilitat laboral, pressió

horària...) • Famílies aïllades socialment • Dificultats dels progenitors en l’organització familiar • Funcions parentals substituïdes • Progenitors que fan renúncia directa de l’infant abans o durant el part • Crisi de l’adolescència en famílies amb patologia psicosocial

4 Batlle MC, Florensa R. El trabajo social en la pediatría de atención primaria. A: Bras J, de la Flor JE, Masvidal RM. Pediatría en Atención Primaria. Barcelona: Springer-Verlag Ibérica; 1997. ISBN 84-07-00179-1


9. MILLORA CONTÍNUA

Es refereix a la millora contínua centrada en la persona usuària, millora en què els i les professionals de treball social propulsen una acció que implica tota o part de l’organització.

A continuació, presentem una proposta de millora elaborada per un grup de treball en el context del Curs de gestió per processos i millora contínua per a treballadors socials, dut a terme en el transcurs de l’any 2009.

CIRCUIT DE MILLORA

Enunciat del problema

Intervencions de millora que s’han de dur a terme

Causa Intervenció E* F* C* A* PuntsManca de protocol Redefinir el circuit de coordinació i

els factors de risc. 5 5 1 4 15

Manca de temps Proposar a l’equip de pediatria espais de trobada mensual per coordinar casos.

5 4 1 2 12

Desconeixement de les funcions del treball social

Convocar l’equip de pediatria a una reunió sobre les funcions del treball social sanitari.

5 5 1 4 15

Prejudicis sobre la intervenció de treball social

Convocar l’equip de pediatria a una reunió sobre les funcions del treball social sanitari.

5 5 1 3 14

E* EFECTIVITAT; F* FACTIBILITAT; C* COST; A* ACCEPTABILITAT

La manca de coordinació amb l’equip de pediatria genera la desigualtat i iniquitat en l’atenció als infants i les seves famílies, ja que no permet els i les professionals de treball social:

• Fer prevenció i promoció de la salut. • Fer un abordatge biopsicosocial. • Facilitar la informació, l’assessorament i el suport que serien necessaris, per tal

de no cronificar situacions de risc i evitar que s’agreugin.


BENEFICIS ESPERATS DE LA INTERVENCIÓ

S’espera una millora contínua de l’organització del treball social des del punt de vista intern que afectarà la qualitat de l’assistència que rep la persona usuària

NOTA: Per fer una pla de millora contínua intern de treball social en pediatria cal tenir en compte una sèrie de línies estratègiques:

• l’atenció general • l’atenció social a l’infant sa • l’atenció als infants amb risc social • l’atenció als infants amb discapacitats • l’atenció als infants malalts crònics i terminals • l’atenció social a infants amb trastorns de conducta • l’atenció a les persones cuidadores d’infants amb problemes de salut • el treball amb els i les professionals (interns i externs, per determinar)

1. El/la treballador/a social ha de donar a conèixer el Document marc de treball social sanitari en pediatria posant èmfasi en els factors de risc i ha de redefinir amb l’equip de pediatria el circuit de coordinació.

2. El/la treballador/a social ha de proposar un calendari de coordinació amb les

diverses unitats bàsiques assistencials (UBA) de pediatria (trobada mensual). 3. El/la treballador/a social ha de convocar una sessió formativa amb l’equip de

pediatria sobre les funcions de treball social, on intenti trencar els prejudicis contra la intervenció del treball social a l’atenció primària. En aquesta sessió s’ha de proposar el circuit de coordinació i definir els factors de risc, en espera de les aportacions de l’equip de pediatria per acordar el circuit definitiu. Una vegada consensuat s’ha de proposar la seva presentació a la resta de l’equip.

Millorar la coordinació amb l’equip de pediatria perquè els infants i les seves famílies rebin una millor qualitat assistencial.


10. FORMACIÓ

La pràctica del treball social sanitari requereix dels seus i de les seves professionals un esforç quant a la formació contínua, sobretot si intentem endinsar-nos en un treball específic amb els infants i les seves famílies. Encara més: si des de la nostra organització pretenem potenciar el treball social en els serveis de pediatria, cal que impulsem també el reciclatge i la formació dels i de les professionals de treball social. Des de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat de l’Institut Català de la Salut s’ha optat per oferir una formació a tots els treballadors i treballadores socials que parteixi d’un disseny propi, elaborat pels professionals mateixos, a partir de les necessitats de formació que identifiquen en el seu àmbit. La formació, que s’ha ofert a la totalitat de professionals de treball social i ha dut a terme el 88 %, ha inclòs els continguts següents:

• Els bons tractes i el suport social. • L’abús sexual i el maltractament infantil. • La col·laboració entre pediatria i treball social. • Què és i per a què serveix un registre unificat de maltractaments infantils? • La infermeria pediàtrica i el treball social: el programa Salut i escola. • El paper del treball social en pediatria. • L’embaràs, factors de risc i de protecció; èmfasi en l’embaràs a l’adolescència. • La hiperactivitat, el dèficit d’atenció i els trastorns de la conducta.

Cal, no obstant això, seguir avançant en la formació específica; apostant també per altres formats com ara el treball en equip interdisciplinari, les sessions d’equip de pediatria, i la creació d’una comissió de treball social pediàtric que permeti edificar continguts propis, compartir l’experiència a través de sessions clíniques i comptar amb un espai de supervisió de casos. És important també que els i les professionals reforcin els seus coneixements en teories psicoanalítiques (teories sobre el vincle afectiu, els primers anys de vida...), teories sistèmiques i ecològiques; i que sistematitzin la seva pràctica amb instruments i tècniques en la línia d’entrevistes en profunditat, grups, genogrames, mapes de relacions, ecomapes, qüestionaris de suport social...


11. BIBLIOGRAFIA

Barudy J, Dantagnan M. Los buenos tratos a la infancia. Parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona. Gedisa; 2005. Barudy J. El dolor invisible de la infancia. Barcelona. Paidos; 1998. Barudy J. Els bons tractes i la resiliència. Documentació del Curs d’atenció psicosocial a l’edat pediàtrica per a treballadors de la salut. Institut Català de la Salut. Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat. Novembre de 2009. Batlle MC, Florensa R. El trabajo social en la pediatría de atención primaria. A: Bras J, de la Flor JE, Masvidal RM. Pediatría en atención primaria. Barcelona: Springer-Verlag Ibérica; 1997. ISBN 84-07-00179-1. Decret 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut, article 6, i Ordre, de 6 de maig de 1990, d’aprovació del Reglament marc de funcionament dels equips d’atenció primària. “Document impulsor de la incorporació d’un professional del treball social a les línies pediàtriques”. Document intern. Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat de l’Institut Català de la Salut. “Documento Barcelona”. La formación universitaria en trabajo social. Criterios para el diseño de planes de estudios de títulos de grado en trabajo social. Conferencia de directores/as de centros y departamentos de trabajo social. Septiembre de 2007. Grizenko N, Fisher MW. Do we mesure up? Community care 1992; 14: 18-19. III Informe de l’Institut d’Infància i Món Urbà (C-IIMU) sobre l’estat de la infància i les famílies a Catalunya i Barcelona. Vol. 1. Malestars: infància, adolescència i famílies. Vol. 2. Infància en xifres. www.ciimu.org VI Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. Nº11. Madrid: Cáritas española; 1992. ISBN 978-84-8440-490-3. Panel d’infància i famílies de Catalunya. www.ciimu.org/webs/panel/marc1.htm Lieberman AF. La vida afectiva de su hijo entre uno y tres años. Buenos Aires. Atlántida; 2000.


Manciaux M, Vanistendael S, Lecomte J y Cyrulnik B. La resiliencia: estado de la cuestión. A: Manciaux M. La resiliencia: resistir y rehacerse. Madrid: Gedisa, 2003. Masten A, Best K, Gamerzy N. Resiliencie and development: contributions from the study of children who overcome adversity. Development and Psychopathology 1990; 2: 425-444. Opuscle: “Funcions i competències dels treballadors socials del camp sanitari”. Col·legi de Diplomats en Treball Social de Catalunya. Març de 2005. Payne M. Teorías contemporáneas del trabajo social. Una introducción crítica. Barcelona: Paidós; 1995. Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres tractaments greus a menors. Document impulsat pel Síndic de Greuges de Catalunya. Setembre de 2006. Riessman F. Redefining self-help. San Francisco: Jossey Bass Publishers; 1995. Villa Rubio M. Quanta, quanta, quanta llei! (i quines poques garanties per als infants en risc!). Revista de Treball Social (RTS) del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya . 2006; 179: pag 9-32. Villalba C. Dimensiones individuales y comunitarias de las redes sociales. Aproximación al análisis de los sistemas de apoyo comunitarios. Tercer Congreso de Escuelas Universitarias de Trabajo Social. Zaragoza: Mira; 2000. Villalba C. La perspectiva ecológica en el trabajo social con infancia, adolescencia y familia. Portularia, Universidad de Huelva 2004; 4. ISSN 1578-0236.


12. ANNEX: MARC JURÍDIC

DISPOSICIONS VIGENTS MÉS IMPORTANTS SOBRE MENORS

12.1. Marc normatiu superior

Legislació internacional

• Declaració dels drets dels infants. ONU, 1959. • Convenció dels drets del nen. ONU, 20/11/1989. • Regles de Ryad per a la prevenció de la delinqüència juvenil, 1990*. • Regles de Beijing per a l’administració de justícia de menors, 1985*. • Conveni de l’Haia per a la protecció del nen i l’adopció internacional, 1993*.

Legislació espanyola

• Constitució Espanyola, 1978. • Plan estratégico nacional de infancia y adolescencia, 2006-2009. Consejo de

Ministros, 16/06/06.

Legislació autonòmica

• Estatut d’Autonomia de Catalunya, 2006. Articles: 17, 40.3, 41.5, 166.3, 166.4. • DOGC 4631. 11/05/06. Decret 129/06, de 9 de maig, de l’Observatori dels

Drets de la Infància.


12.2. Àmbit de disposicions generals i de dret civil

Legislació espanyola

• Codi civil espanyol: títol preliminar. Aplicació de les normes jurídiques. • Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica al menor, de modificació parcial del

Codi civil espanyol i de la Llei d’enjudiciament civil. • DOGC 2083. Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció als infants

adolescents. • Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció als menors. • Desemparats. • DOGC 3648. Llei 8/2002, de 27 de maig, de la modificació de la Llei 37/1991,

de 30 de desembre, sobre mesures de protecció de menors desemparats i adopció i regulació de l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social.

• Llei d’enjudiciament civil de 1881 (jurisdicció voluntària) per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció*.

• Llei de registre civil*, de 8 de juny de 1957 (BOE 151, del 10), amb modificacions posteriors.

• BOE. Reial decret 1621/2005, de protecció a les famílies nombroses*.


• DOGC 141. Reial decret 1292/1981, de 5 de juny, sobre els traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de protecció de menors.

• Llei 14/1984, de 20 de març, del Síndic de Greuges, art. 34. Adjunt per a la defensa dels infants (annexades les modificacions introduïdes per la Llei 12/1989, de 29 de novembre).

• Pla director de la infància i l’adolescència (PDIAC). • DOGC 2687, de 27/07/98. Codi de família de Catalunya. • DOGC 556. Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors. • Decret 2/1997, de 7 de gener. Reglament de protecció de menors desemparats

i de l’adopció. • Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil: procés especial d’oposició a

resolucions administratives sobre menors*.


12.3. Àmbit del dret dels serveis socials


• Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials. • DOGC 2527. Llei 13/1997, de creació de l’Institut Català de l’Acolliment i de

l’Adopció (ICAA). • Decret 337/1995, regulador dels instituts col·laboradors d’integració familiar

(ICIF)*. • DOGC 3369. Decret 97/2001, regulador de les entitats col·laboradores

d’adopció internacional (ECAI). • DOGC 780. Decret 338/1986, de 18 de novembre, de regulació dels equips

d’atenció a la infància i l’adolescència amb alt risc social (EAIA). • DOGC 910. Ordre 27/10/87, per la qual s’estableix el règim jurídic dels EAIA. • DOGC 2609. Decret 77/1998, de 17 de març, pel qual es reestructura la DGAIA

i s’estableix l’estructura orgànica de l’organisme autònom administratiu de l’ICAA.

• Decret 96/1998, de 31 de març, sobre la creació d’una comissió interdepartamental de coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades a la infància i l’adolescència amb discapacitat o amb risc de tenir-ne.

• Decret 2/11/1999, de 27 de juliol, que modifica el Decret 96/1998, de 31 de març, sobre la creació d’una comissió interdepartamental de coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades a la infància i l’adolescència amb discapacitat o amb risc de tenir-ne.

• Decret 154/2003, de 10 de juny, sobre la Comissió Interdepartamental de Coordinació d’Actuacions de l’Administració de la Generalitat, adreçades a la infància i l’adolescència amb discapacitat o amb risc de tenir-ne.

• Decret 93/2000, de 22 de febrer, pel qual es crea la Secretaria de Família. • DOGC 5004, de 8/11/2007. Acord de Govern 121/2007, de 16 d’octubre, pel

qual s’estableix la creació del fitxer dels maltractaments infantils, Registre unificat de maltractaments infantils (RUMI).

• DOGC 5004, de 8/11/2007. Acord de Govern 121/2007, de 16 d’octubre, pel qual s’estableix la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil.


12.4. Normes complementàries sobre protecció de menors

• Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal. • Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal

dels menors. • Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil. • Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a

Espanya. • Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre, Reglament d’estrangeria.

12.5. Àmbit d’educació

• DOGC 5020, de 14 de desembre 2007. Resolució EDU 3699/2007, de 5 de desembre, per la qual s’aproven les instruccions per establir un procediment per tal que l’alumnat que pateixi malalties perllongades pugui rebre atenció educativa domiciliària per part del professorat.

• Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

12.6. Àmbit de la salut

• Llei 20/1985, de substàncies que poden generar dependència. Títol IV, V. Articles relacionats amb mesures de control sobre el menor. Annexades i modificades per les lleis 10/1991, 8/1998, 1/2002.

document marc de treball social sanitari a pediatria Àrea de treball

Documents