dossier de l’espectacle mendoza - temporada-alta.net-suplement-lavanguard… · adaptació de...

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

El canal / centre d´arts escèniques SaltDissabte 21 d’octubre a les 20:30 h

www.temporada-alta.net / www.plus-ta.cat

Dossier de l’espectacle

MendozaLos Colochos TeatroDirecció Juan Carrillo

Foto: Cultura UDG

MendozaLos Colochos Teatro

2—

“La sangre de un líder como ese, siempre alcanza para sembrar arroz y maízy darle de comer a la historia de todo un país...”.

Fragment de Mendoza


03—

Fitxa

Dades

Idea original i direcció: Juan Carrillo

Adaptació de Macbeth de William Shakespeare d’Antonio Zúñiga i Juan Carrillo

Intèrprets: Marco Vidal, Mónica del Carmen, Erandeni Durán, Leonardo Zamudio, Martín Becerra, Germán Villarreal, Ulises Martínez, Alfredo Monsivais, Roam León, Yadira Pérez

Il·luminació: Mario Eduardo D’León

Vestuari: Libertad Mardel

Màscares: Martín Becerra

Corrido: Lalo Laredo y Roam León

Producció delegada i distribució : Carlota Guivernau

Producció: Los Colochos Teatro y Ciudad de México

Amb la col·laboració de:

Dia i hora: Dissabte 21 d’octubre a les 20:30 h

Lloc: El canal / centre d´arts escèniques Salt

Preus: 28 €

Durada: 2h 15min

Espectacle en castellà


04—

Ambició, sang i poder durant la Revolució Mexi-cana (1910-1920). Mendoza és la història del ge-neral José Mendoza que, empès pels pronòstics d’una vella bruixa i persuadit per la seva dona, comença una interminable cadena de sang. Adaptació cent per cent mexicana del Macbeth de Shakespeare, creada i assajada en cases par-ticulars de ciutadans sense cap vinculació amb el teatre. Un espectacle essencialment popular. Aquesta és la filosofia de Los Colochos, jove companyia que en poc temps ha obtingut un gran ressò al seu país i al circuit de festivals in-ternacionals. Una crua reflexió sobre l’estat ac-tual de Mèxic.

cast¿Cómo sería Macbeth en México? Mendoza es una adaptación de la obra de Shakespeare en el contexto de la Revolución Mex-icana. Una reflexión de una vigencia que asusta..

engHow would the story of Macbeth have played out in Mexico? Mendoza is an adaptation of Shakespeare’s work in the context of the Mexican Revolution. A reflection whose aptness is star-tling.

fraComment serait Macbeth au Mexique ? Mendoza est une adap-tation de l’oeuvre de Shakespeare dans le contexte de la révolu-tion mexicaine. Une réflexion d’une actualité à faire frémir



05—

Corren els temps de la Revolució mexicana: l’ambició pel poder s’ensenyoreix del territori nacional.

En aquest context el general José Mendoza rep els temptadors vaticinis d’una vella bruixa, que al mateix temps són exacerbats per la seva per-suasiva dona. És així com comença una cadena de sang que sembla no tenir fi ...

Mendoza és una adaptació de Macbeth de Willi-am Shakespeare situada en un context mexicà, un projecte fet per a la gent comú. Es va dur a terme fent assajos a cases de persones que no tenen cap relació directa amb el quefer teatral i analitzant després les seves opinions. Així, qual-sevol persona pot observar, entendre, commou-re’s i gaudir d’aquest muntatge.

El muntatge es basa en l’economia de recursos

escenotècnics per sustentar-se en el treball ac-toral i les solucions creatives. La direcció s’arris-ca en la senzillesa i en la relació profunda entre l’actor i l’espectador, transmetent una història que li toca de prop, amb referents que coneix i que per desgràcia avui en dia viu.

Amb una dramatúrgia inspirada en autors com Juan Rulfo i Elena Garro, l’escenografia ens re-met a una cantina que no correspon a un temps ni a un lloc determinat.

Sobre l’obraSinopsi

Mendoza és una adaptació de Mac-beth de William Shakespeare situa-da en un context mexicà.

Foto: Cultura UDG


06—

Los Colochos Teatro som una companyia formada per professionals de l’art escènic que apostem per un teatre crític, nacional i de qualitat.

Som una companyia jove amb sis anys de treball durant els quals hem participat en festivals na-cionals i internacionals.

Hem tingut temporades regulars a la ciutat de Mèxic en llocs com el Teatre Sergio Magaña, Te-atre el Milagro, Labtrece, Centro Cultural Car-retera 45, Fòrum A poco no, Teatre el Granero i Fòrum La Gruta. També vam participar en el Projecte Sales d’urgència a la 7a i 8a emissions en la Ciutat de Mèxic.

Entre el nostre repertori es troben les obres El joc de la cadira, espectacle de titelles per a nens sobre la Revolució Mexicana, L’enigma del Serengueti, farsa d’humor negre sobre la deso-

lació, i Mendoza, adaptació de l’obra Macbeth de William Shakespeare, amb el suport del pro-grama de joves creadors del FONCA, 2011-2012.

Los Colochos Teatro

Sobre la productoraLos Colochos Teatro

Amb sis anys d’història, hem tingut temporades regulars a la ciutat de Mèxic

Foto: Marianella Villa / La Casa AmarYya


07—

Un any més l’escena llatinoamericana oferi-rà destacables sensacions teatrals, i no no-més pel magnífic nivell de les propostes sinó també per la combinació suggestiva de no-ves companyies i el retrobament amb d’al-tres que admirem, un perfecte equilibri que augura grans moments de revelació teatral.

Macbeth & MacbethRevelació com Los Colochos Teatro, una jove companyia independent mexicana que presenta Mendoza, un espectacle insòlit i atrevit. No us estranyi, doncs, descobrir que Shakespeare era mexicà! I per què no? Sha-kespeare pertany a totes les cultures! Los Colochos Teatro n’estan convençuts, jo tam-bé. Per això situen Lord i Lady Macbeth en plena Revolució mexicana durant la segona dècada del segle XX. Un Macbeth, i la seva cobdiciosa muller, amb el rostre d’un ge-neral guerriller. L’adaptació juga lliurement amb l’estructura shakesperiana i l’episodi històric mexicà amb un resultat magnífic. Tot i ser una producció modesta, la seva for-ça recau en l’esplèndid elenc actoral, capaç d’involucrar l’espectador en una trama lliga-da per uns diàlegs excel·lents que ressonen a Rulfo. Secrets, traïció, revenja i mort calen a fons en l’espectador!

Vam descobrir Christiane Jatahy amb Júlia (2013), inspirada en el clàssic d’Strindberg, i tot seguit amb I si elles marxessin a Mos-cou? (2014), basada en Les tres germanes de Txékhov, espectacles inoblidables, d’una gran originalitat performativa, imaginatius i brillants. Un fer que depassa les regles tea-trals tot combinant les arts visuals, el vídeo i el cinema. Jatahy tanca la trilogia amb El

bosc que camina (A floresta que anda), ins-pirat també en Macbeth. La seva persistent recerca d’altres possibilitats escèniques la trobem en aquesta peça nova, on els es-pectadors trepitConnexió UDGgen un espai que funciona com a galeria d’art, assistint a un vernissage amb servei de bar inclòs, i guiats per la genial actriu Julia Bernat. Una videoinstal·lació amb relats de persones que han viscut situacions tràgiques acaben col-locant l’espectador enmig d’una torbadora situació. A diferència de les obres prece-dents, El bosc que camina se submergeix en la discussió dels sistemes polítics i soci-als, posant l’ull en l’engranatge capitalista. En realitat, la trama de Shakespeare és no-més la guspira per encendre la crítica, per mostrar que tots som Macbeth, tots tenim les mans tenyides de sang.

Idees, un monstre dels manglars i boscos encesos de la nitLa darrera obra de Federico León posava en escena 120 actors. No és el cas de Las ideas, en què només n’hi ha dos, ell i Julián Tello. Aquí el públic s’endinsa en la intimitat de la creació artística, i se’l convida a seguir els passos interiors d’aquest procés en temps real. Com sorgeixen les idees, els mecanis-mes per posar-les en dansa, les hipòtesis, teories, reflexions... Las ideas juga amb els límits de la realitat i la ficció. Tot passa en una taula de ping-pong, que l’artista i el seu acòlit utilitzen com a espai de treball, una metàfora molt visual, prèvia cristal·lització de l’obra artística. Original, imaginativa i enginyosa, Las ideas mostra l’enorme talent de León, que crea una peça discursiva d’allò més potent, una mena de laboratori escènic

Terres de revelació teatral


08—

que és, en essència, pur teatre.

Fundada a Bogotà per l’actor, director i dra-maturg Johan Velandia, La Congregación Teatro es presenta a TA amb Camargo, la història “del monstre dels manglars”. Entre el desembre de 1984 i el febrer de 1986 el terror va sacsejar l’Equador. Estibes de ca-dàvers de dones, més de 150, van ser trobats en llocs apartats i boscosos. Les morts eren per estrangulament i asfíxia, amb signes de violació. Qui es podia imaginar que darrere aquestes atrocitats hi hauria un home d’as-pecte afable i dèbil que es feia passar per pastor evangèlic? Basada en fets reals, Ca-margo descobreix la ment tèrbola i l’interior d’un dels assassins en sèrie més sinistre de Llatinoamèrica, Daniel Camargo Barbosa. La vivíssima posada en escena incorpora elements del teatre documental, però com podrà comprovar l’espectador hi predomina un clima aterrador de suspens i misteri.

Recordem Mariano Pensotti per treballs ex-perimentals com A vegades em sembla que et veig o Cineastas. El seu nou tempteig es-cènic Arde brillante en los bosques de la noche està inspirat en la revolució russa i les seves ressonàncies artístiques i polítiques actuals, a partir de la figura d’Aleksandra “Shura” Kollontai, la primera dona de la his-tòria que ocupà un càrrec de govern. L’expe-riment de Pensotti incorpora tres llenguat-ges diferents, formes que utilitza per dividir la peça en tres parts, tres històries de dones diferents que s’influencien, com una mena de nines russes. La primera és una obra de marionetes, rèplica exacta dels actors que les manipulen; la segona, una obra de teatre real on les marionetes s’asseuen a mirar; la tercera, en canvi, és un film protagonitzat pels mateixos actors de l’obra de teatre i del show de marionetes. L’espectacle reflexi-

ona sobre la política, la llibertat, el control del poder sobre els cossos, la sexualitat, i com el capitalisme construeix una identi-tat femenina específica. Pensotti pensa que l’art, a l’igual que les revolucions, crea pos-sibilitats de mons abans invisibles. Per això, en el centenari de la revolució russa, encara és viva la pregunta de Lenin: què fer?

Quim ArmengolSuplement Temporada Alta

Encartat el 7 d’octubre amb el diari La Vanguardia


09—

“El trabajo de dirección y actoral es excelente”

Olga HarmonyLa Jornada

“Los diálogos recalan en giros lingüísticos que resuenan a Rulfo y a los escritores de la

novela de la Revolución y acarician nuestros oídos gratamente…Mendoza es una obra

de alta tensión que nos implica a todos.”

Jaime ChabaudMilenio

“Mendoza es una reflexión sobre el México actual, el poder, la ambición y la violencia.

Una obra sobre un país desgarrado, que visto desde cualquier postura, tiene una vigen-

cia que asusta y hace reflexionar.

Enrique Márquez Nicolientretenia.comi

“Carrillo establece un juego agudo, contradictorio, simbólico, luminoso y oscuro, al que

le agrega un subtexto múltiple, legible de sonidos, en voces y palabras que sugieren

más de un significado…”

Alegría Martínezmilenio.com

“Anoche en La Veleta, todos terminamos alzando nuestra cerveza y brindando por la

muerte del tirano Mendoza, como quien acababa de vivirlo, como quien había sido tes-

tigo de sus “pendejadas” y quería ahora participar también de las celebraciones”

Ramón R.R.elcrisoldeciudadreal.es

La crítica ha dit...


10—

El director mexicano Juan Carrillo se ha impuesto en la IV Certamen para jóvenes creadores ‘Almagro OFF’ con Mendoza, una versión del Macbeth shakes-periano interpretada por los actores de la compañía Los Colochos.

El jurado del certamen ha elegido por unanimidad este montaje, valorando el “soberbio” viaje por la antropología iberoamericana y su capacidad de re-flejar, a través de un texto clásico, la realidad actual que se vive en México.

La directora del jurado, Carme Portaceli, ha asegu-rado que “Mendoza, remueve y conmueve” y ha re-alzado la importancia de este tipo de espectáculos críticos y reflexivos sobre la realidad que nos rodea.

Acompañado por el equipo artístico y técnico del montaje, Juan Carrillo ha mostrado su agradeci-miento al jurado por un galardón que les hace regre-sar a México “con ganas de seguir luchando” para continuar haciendo teatro.

Mendoza es una adaptación libre de la obra de Sha-kespeare que traslada al lenguaje mexicano y al con-texto revolucionario de principios del siglo XX esta

historias de traición, ambición y poder.

El fallo del jurado también ha elegido tres mencio-nes especiales a los montajes La cena del rey Balta-sar, por su revisión atrevida y contemporánea de un acto sacramental; a L’Amphiteréàtre sanglant, por su cuidada escenificación al estilo barroco de un texto desconocido, y a El caballero de Olmedo (el de Lope no, el otro), por su brillante apuesta por la comedia.

La directora del Festival de Teatro Clásico de Alma-gro, también miembro del jurado, Natalia Menén-dez, ha destacado la calidad de las propuestas que han concurrido al certamen que “ha sido el más inte-resante” de todas las ediciones.

El certamen ‘Almagro OFF’ es una iniciativa puesta en marcha por el Festival de Teatro Clásico de Alma-gro para ayudar a los jóvenes creadores y potenciar las nuevas miradas hacia los clásicos.

Como parte del premio, la obra volverá a represen-tarse en el teatro municipal de Almagro hoy y maña-na viernes.

Notícia publicada a eldiario.es el 24/07/2014

Juan Carrillo y Los Colochos ganan con Mendoza el IV Certamen ‘Almagro OFF’

Foto: Cultura UDG


11—

¿Qué significa para Los Colochos y Juan Ca-rrillo el triunfo en Almagro?

Juan Carrillo: Más que un triunfo nos parece que es un reconocimiento a nuestro trabajo. En la experiencia que tuvimos en Almagro no ha-bía una competencia como tal, nosotros fuimos, como todo los grupos, a compartir nuestro tea-tro, nuestra obra y nuestro arte. En todo caso significa un triunfo en nosotros mismos. La obra Mendoza, tiene muy asentado un discurso na-cionalista que nos identifica como mexicanos y expone parte de nuestra realidad. Pensamos que esto, tan particular nuestro, en el extranje-ro lo recibieron, abrazaron, se conmovieron y lo reconocieron. Eso es lo que más nos satisface y significa.

Para mí significa el reconocimiento del alcance

que ahora tiene un proyecto independiente que en su inicios no tenía mucho, y sólo se sostenía en el esfuerzo, talento y corazón de sus parti-cipantes; significa el reconocimiento de un una obra que tiene mucha inversión y trabajo detrás.

¿Cuáles son los planes en el futuro inmediato de Los Colochos?

Juan Carrillo: Tenemos un proyecto en puer-ta, ahora sólo es una idea que nació a la par de Mendoza, pero no hay nada digamos concreto. Queremos hacer una pieza inspirada en Romeo y Julieta, situada en un contexto indígena y que esté hablada en su mayoría o en su totalidad en lengua Cora o Huichol.

¿Hay algún proyecto especial para Juan Ca-rrillo?

Juan Carrillo: Hablando de obras de teatro to-dos los proyectos para mí deben tener algo de especial, si no, no tendrían sentido, y bajo esa perspectiva me encuentro ahora en algunos. Ahora bien, como proyecto de vida, está la con-solidación de la compañía como una empresa artística, organizada, estructurada, asentada y con recursos para generar obras, talleres, dis-cursos, etc.

¿Existe la posibilidad de realizar algún monta-je en Nayarit?

Juan Carrillo: Es algo que yo no sé. Por mi parte está el deseo. Hasta ahora he contribuido con la actividad teatral Nayarita, llevando trabajos que realizo acá en el DF; pero la idea de gestar un proyecto ahí mismo, en lo personal me atrae mucho, pero no es algo que pueda hacer, orga-nizar, solventar y producir yo sólo, sería necesa-ria la vinculación con la gente, grupos o institu-ciones culturales en Nayarit.

¿Qué opinión tiene sobre el teatro nayarita y qué sugiere para mejora su condición actual?

Entrevista con Juan Carrillo


12—

Juan Carrillo: Es algo difícil de contestar, ya que yo salí de Nayarit hace quince años, y aunque soy nayarita, mi percepción del movimiento tea-tral es ajena. Con todo el desconocimiento por delante me atrevería a decir, que me parece que un factor que dificulta el desarrollo de la activi-dad teatral es la falta de profesionalización, no existen actores de profesión en Nayarit, hasta donde sé todos tienen otra actividad u ocupa-ción y dedican el tiempo que les es posible a la actividad teatral; por otro lado, el estudio del teatro no es una práctica constante, de entra-da por que no hay acceso a libros o material de estudio, tampoco hay centros o instituciones especializadas en arte escénico, el actor de Na-yarit se hace en las tablas, por supuesto que eso no lo demerita, para nada, sólo hace que sea mucho más difícil su desarrollo. Otro aspecto es la falta de intercambios de actividad teatral

como festivales, talleres etcétera, este tipo de acercamientos para los hacedores del teatro son escasos y cuando suceden, son esporádi-cos, lo que impide una continuidad formativa en los teatreros. ¿Qué sugiero? Difícil también hacerlo. De entrada hay que dar voz y espacio a los teatreros, que a pesar de sus condiciones, hacen y producen teatro, sugeriría apostarle al intercambio y no a la competencia; apostarle a los jóvenes y poner herramientas a su alcance. Pienso de pronto que acercarse a la propia cul-tura nayarita, estudiarle, experimentar con dis-cursos escénicos que partan de un origen ge-nuino, cercano a los intérpretes, puede ser una vía para comenzar a construir un teatro de ma-yor identidad; crear estrategias de intercambio, no sabría decir con precisión cuales ni cómo, pero estrategias donde al teatrero nayarita se le ofrezca la posibilidad de hacer y estudiar teatro, primero en su entorno y fuera de él después.

¿Durante el XI CITA en Nayarit, aparte de pre-sentar Mendoza, habrá otro discurso escéni-co, o conferencia o taller a cargo de Juan Ca-rrillo y Los Colochos?

Juan Carrillo: Una conferencia es posible, nos gustaría mucho ya que somos un equipo que le apuesta a la retroalimentación, al diálogo, a las charlas entorno al trabajo escénico, creo que es una manera imprescindible de crecer en el arte. Un taller también sobre todo para los teatreros nayaritas.

Octavio Campa Hernández


13—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 8 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Socis de

Canals

Hora

el 6 i 7 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 6 de setembre a les 10h

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Lloc i hora

24 hores

des d’1h abans de l’inici de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle


Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Saló de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)


Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent6 i 7 de setembre

Intensiva8 de setembre

de 9 a 20 h

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

Servei d’avisos de disponibilitat al web.

A la pàgina de cada espectacle amb “entrades exhaurides” et pots apuntar perquè t’avisem si s’alliberen entrades

o s’obren noves funcions

GeneralA partir del 9 de

setembre

Última horaEl mateix dia de

l’espectacle (si queden entrades disponibles)

T’has quedat sense entrada?

VULL ASSISTIR-HI


14—

Paquets i descomptes

— Els descomptes no són acumulables — Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el — VII Torneig de Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, la Nit dels Sopa i les pel·lícules de Cinema i Escena i Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit? a joves d’entre 14 i 25 anys

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat- Escena 25. Més info: escena25.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El Petit Príncep, Concerto pour deux clownsi Dolce Vita

Consultar preus segons espectacle

Forfet familiar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

FINS A L’INICI DEL FESTIVAL

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 % dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 % dte.


15—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:


Patrons principals:




Patrons principals:




Patrons principals:



Estrena absoluta

Teatre

Familiar

Internacional

Música Circ

Creació Contemporània

Connexió Iberoamèrica

Cine i Escena

Estrena a l’Estat Espanyol

Connexió Flandes

Cinema de Temporada

Estrena a Catalunya

Dansa

Cinema

Guia per a la identicació i l’organització d’espectacles

Un festival de amb la col·laboració de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors:

Mitjà oficial:


Amb el suport de:

dossier de l’espectacle mendoza - temporada-alta.net-suplement-lavanguard… · adaptació de...

Documents