dossier de premsa...síntesi de les línies estratègiques 2014 – 2020 de l’institut català del...
TRANSCRIPT
Dossier de Premsa
Fundació Institut Català del SuroCongrés CSA - Palafrugell, 22 i 23 de maig de 2019
CORK IN SCIENCE AND APPLICATIONS 2019New Trends in Cork Innovation:From the Wine Industry to the New Applications
Nova etapa per l’Institut Català del Suro
L’Institut Català del Suro (ICSuro) ha estat fins l’any 2019 un consorci públic, creat per Decret de Presidència l’any 1991.
L’ICSuro és actualment una fundació privada on els fundadors son l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, AECORK i el Consorci Forestal de Catalunya.
El congrés CSA és la presentació internacional de la nova etapa de l’ICSuro com a Fundació Privada.
Des de la seva creació, l’ICSuro ha estat un instrument dinamitzador de la indústria surera amb l’objectiu de desenvolupar i promocionar un sector molt arrelat a les nostres comarques, basant-se en el foment de la qualitat i el control, la formació i la innovació, que l’han consolidat al llarg dels mercats vitivinícoles nacionals i internacionals més importants.
El Cork Center Laboratory, el laboratori de l’ICSuro, s’ha convertit en un centre de referència a nivell internacional en la prestació de serveis a la indústria surera, vitivinícola i alimentària comptant amb les tecnologies analítiques d’última generació.
La missió de la Fundació Institut Català del Suro
La Fundació té per objecte promoure el desenvolupament de tota la cadena de valor del sector surer català, des del bosc fins el producte final, mitjançant la investigació, la innovació i la promoció del sector surer; així com promoure la conservació i aprofitament responsable de les suredes integrant el principi de sostenibilitat al llarg de tota la cadena bosc-indústria i potenciant els valors econòmic, social, ambiental i paisatgístic d’aquests espais.
Síntesi de les línies estratègiques 2014 – 2020 de l’Institut Català del Suro
Fruit d’un intens treball d’anàlisi de la situació present i futura i del consens entre els diferents actors vinculats al sector surer, durant l’any 2014 es va concretar el Pla Estratègic de l’Institut Català del Suro fins l’any 2020 amb un seguit de línies de treball:
• Potenciar el suro català: gran part del suro utilitzat a Catalunya no prové dels boscos catalans, per diferents circumstàncies històriques. L’Institut Català del Suro avaluarà les raons objectives que ens han portat a aquesta situació per prendre accions en favor de la utilització del suro català.
• Desenvolupar noves aplicacions del suro. Donar valor als subproductes generats: l’activitat surera Catalana està estretament lligada a la fabricació de taps. Tot el suro residual s’aprofita però per activitats de menor valor. L’objectiu de l’Institut és desenvolupar aplicacions per aquest subproducte que tinguin un valor afegit major i reforcin la competitivitat de les empreses i l’interès de l’explotació forestal de la sureda catalana.
• Potenciar els territoris surers: els boscos de sureda catalana tenen una biodiversitat especialment alta i un valor socioeconòmic i cultural que cal aprofitar. A l’Institut Català del Suro ajudem al desenvolupament de productes turístics i a establir vincles entre el territori i les empreses i societat per potenciar el turisme industrial tot aprofitant les sinèrgies amb l’enoturisme.
• Acreditar les credencials ambientals del suro: el suro és un material amb unes característiques químiques i físiques que el fan únic, i és un producte natural que fixa el diòxid de carboni de l’atmosfera i contribueix a la mitigació del canvi climàtic. A l’Institut treballem per proporcionar estudis i dades contrastades dels beneficis d’aquest producte.
• Potenciar la recerca i la innovació, especialment en matèria de sensorial i de plagues: actualment els boscos de sureda catalans es troben amenaçat per algunes plagues que redueixen significativament el rendiment de les explotacions forestals. A l’Institut treballem amb diferents centres de recerca per buscar solucions a aquest problema.
• Fomentar la internacionalització: l’Institut Català del Suro col·labora amb centres d’investigació d’arreu del món i rep visitants de múltiples països per conèixer el que és un centre de referència a nivell mundial sobre el suro.
Aquest fet es veu afavorit per l’elevada activitat exportadora de les empreses sureres catalanes i volem potenciar-ho cap als mercats emergents.
• Potenciar la comunicació i promoció i el màrqueting estratègic: el suro encara és un material desconegut per molta gent i empreses dins i fora del nostre territori. Les seves qualitats encara són motiu d’estudi i és important fer-ne difusió per promocionar-lo. A l’Institut Català del Suro promocionem aquest material i pretenem generalitzar el seu coneixement arreu d’Europa i el món.
• Incrementar les interaccions amb entre el sector forestal surer i el sector industrial: és imprescindible que els propietaris i gestors forestals treballin conjuntament amb el sector industrial per tal de resoldre els principals problemes d’abastament de producte i resolució de problemes de plagues. A l’Institut fem de pont entre aquests sectors i establim projectes conjunts al llarg de tota la cadena de valor del suro.
Activitat de l’Institut Català del Suro
L’activitat de l’ICSuro es centra en la investigació en matèria de noves aplicacions i sostenibilitat del suro; la formació a col•lectius professionals com enòlegs, sommeliers, tècnics d’empreses sureres o dissenyadors; la comunicació i promoció del suro i la prestació de serveis a empreses del sector surer i vitivinícola a través del seu laboratori, el Cork Center Laboratory.
L’ICSuro està format per un equip de doctors i llicenciats en biologia, química, medi ambient i tècnics de laboratori amb àmplia experiència en anàlisis químics, f ísics, microbiològics i sensorials en l’àmbit surer, ambiental i alimentari. El laboratori té la certificació estatal ENAC.
Col•labora amb centres tecnològics de referència mundial, publicant regularment articles científics relacionats amb les investigacions realitzades en les revistes més prestigioses.
L’ICSuro compta amb un equip dedicat a la investigació aplicada per beneficiar el desenvolupament d’empreses. També col•labora amb universitats i centres de recerca a través de projectes d’investigació, per tal de poder desenvolupar solucions innovadores tant per als seus clients com per a la societat.
Què és Cork in Science and Applications?
Els dies 22 i 23 de maig de 2019 se celebrarà a Palafrugell (Girona) la segona edició del Cork in Science and Applications (CSA). La propera edició, organitzada per l’Institut Català del Suro, estarà enfocada en la innovació amb suro, des del seu ús a la indústria vitivinícola fins a les noves aplicacions en altres sectors com l’aeronàutic o l’automoció.
L’Institut Català del Suro té la seu a Palafrugell, un dels principals municipis surers de Catalunya i l’espai escollit per a la celebració del CSA’19 és el Museu del Suro de la mateixa vila.
Els principals patrocinadors del CSA’19 són el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, l’empresa surera J.Vigas, l’Ajuntament de Palafrugell, el Centre de la Propietat Forestal i l’empresa Agilent Technologies.
Hi intervindran ponents de països com Portugal, França, Canadà, Itàlia o Polònia, com Thomas Karwobiak, professor de la Universitat de Borgonya (França), que parlarà sobre la transferència d’oxigen a través del tap de suro, Cristina Verissimo, de la Universitat de Dalhousie (Canadà) que explicarà els nous usos del suro a l’arquitectura, o Vanda Oliveira, de la Universitat de Lisboa (Portugal), que farà una ponència sobre com afecta la sequera al creixement de l’alzina surera.
El Congrés es divideix en dos dies i cada dia està destinat a dos blocs de contingut. El primer dia hi haurà ponències sobre la interacció del suro i el vi, i sobre la gestió dels boscos d’alzina surera. El segon dia, els temes seran els nous usos del suro en disseny i construcció, i les noves aplicacions 4.0.
El CSA és un fòrum de discussió entre científics, acadèmics i la indústria tot generant comunitat i aportant noves idees i potencialitats al voltant del material de suro i tot el seu cicle de vida.
La primera edició del Cork in Science and Applications es va celebrar el setembre de l’any 2017 a Aveiro (Portugal) i va estar organitzada per la Universitat d’Aveiro.
Programa
DIA 1
De 8:30 a 9:00
Registre
9:00 - 9:20 INAUGURACIÓ OFICIAL
Joan J. Puig, president de l'Institut Català del Suro
Sr. Josep Piferrer, alcalde de Palafrugell
Sr. Joaquim Ferrer, secretari d'Empresa i Competitivitat
9:20 - 13:20
1. INTERACCIÓ DEL VINS DE CORK (COORDINACIÓ: PAULO LOPES, DOCTOR EN ENOLOGIA I WINEMBA)
Influència del tap en l’evolució del vi blanc i espumós
9:20 - 9:40
Aplicació de l'espectròmetre de màniga propera a infrarojos per garantir la qualitat dels taps
Jorge Mellado, Universitat Rovira i Virgili
9:50 - 10:20
Relació entre la concentració de TCA en taps de suro i vi
Chantal Prat, Grup Oller
10:30 - 11:20
Pausa cafè amb pòsters · Networking
11:20 - 11:40
Migració de compostos polimèrics a partir de taps de suro natural a la solució de vi model
Sofia Reis, Universitat de Porto
11:50 - 12:10
Mètode analític ultraràpid per a la determinació de TCA en taps de suro
José Juan Rivero, Agilent
12:20 - 12:40
Transferència d’oxigen a través del tap de suro
Thomas Karbowiak, Universitat de Bourgogne
12:50 - 13:10
Comportament mecànic dels taps de suro natural mitjançant la modificació dels paràmetres de suro estàndard en tres casos pràctics
Cristina Prades, Universitat de Còrdova
13:20 - 15:00
DINAR COCKTAIL
De 15:00 a 18:00
2. FUTUR I EVOLUCIÓ DELS BOSCOS D’ALZINA SURERA (COORDINACIÓ: JOSÉ RAMÓN GONZÁLEZ-ADRADOS, PH.D - UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE MADRID)
Tendències en la gestió forestal de la sureda. Impacte del canvi climàtic en la resiliència dels boscos. Nous sistemes de gestió forestal per augmentar la seva productivitat.
15:00 - 15:20
Diàmetre de la tija i alçada com a trets lligats a la qualitat del suro en l’alzina surera
Augusta Costa, INIAV
15:30 - 15:50
Creixement del suro en condicions de sequera
Vanda Oliveira, Universitat de Lisboa
De 16:00 a 17:00
Pausa cafè amb pòsters · Networking
17:00 - 17:20
Gens i processos significatius per al desenvolupament del suro
Olga Serra, Universitat de Girona
17:30 - 17:50
Novetats tècniques de gestió forestal per millorar l'adaptació dels boscos de suro al canvi climàtic
Josep Maria Tusell, Consorci Forestal de Catalunya
De 18:00 a 18:30
Inscripció a la classe magistral
De 18:30 a 19:30
MASTERCLASS OBERTA AL PÚBLIC GENERAL
MÀRQUETING DE VINS:
PACKAGING, SOSTENIBILITAT I MARQUES
JUAN PARK,
DIRECTOR DE WINE INTELLIGENCE ESPANYA I SUD-AMÈRICA
DIA 2
De 9:00 a 11:30
3. NOVES APLICACIONS DEL SURO EN EL DISSENY I LA CONSTRUCCIÓ (COORDINACIÓ: GABRIEL BARBETA, PH.D - UNIVERSITAT DE GIRONA)
Aplicació dels principis de la bioeconomia i de l’economia circular en l’ús de subproductes de suro.
9:00 - 9:20
Suro: nous usos en arquitectura
Cristina Verissimo, Universitat de Dalhousie
9:30 - 9:50
El subproducte de suro com a mitjà de filtratge en un aiguamoll per al tractament d’aigües residuals del celler
Jordi Morató, Universitat Politècnica de Catalunya
De 10:00 a 10:30
Pausa cafè amb pòsters · Networking
10:30 - 10:50
Desenvolupament d’una banda de suro per a la seguretat esportiva
Ricardo Sousa, Universitat d’Aveiro
11: 00-11: 20
Estudi sobre aplicacions de suro en el sector de la construcció
Pilar Girado, INCAFUST
De 11:30 a 14:30
4. APLICACIONS TECNOLÒGIQUES: SURO 4.0 (COORDINACIÓ: RICARDO SOUSA, PH.D - UNIVERSITAT D'AVIRO)
L'ús de suro en aplicacions tecnològiques utilitzant composites o altres presentacions per al camp aeronàutic, de l'automoció...
11:30 - 11:50
Els residus piròlics de suro com a absorbent de microones ultra-lleugeres, protecció EMI o materials RAM
Robert Pullar, Universitat d'Aveiro
12:00 - 12:20
Resposta mecànica del compost de suro aglomerat enriquit amb grafè sota una càrrega de compressió quasi estàtica i dinàmica
Fábio Fernandes, Universitat d'Aveiro
De 12:30 a 13:30
Brunch amb pòsters · Networking
13:30 - 13:50
Producció de peces buides de suro mitjançant un procés innovador basat en el modelatge rotacional
Miguel Pestana, INIAV
14:00 - 14:20
Nou filament 3D basat en fonts biològiques naturals i residus de suro
Flàvia Vieira, Universitat d'Aveiro
14:30 - 14:45
TANCAMENT OFICIAL
David Mascort Subiranas, Secretari general d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
14:30 - 15:30
Reunió interna de GO Suber
Alguns dels ponents del CSA’19
Dra. Patrícia Jové, Coordinadora General del Congrés
Patrícia Jové i Martín. Llicenciada en Biologia i Ciència i Tecnologia de l'Alimentació per la Universitat de Barcelona i
la Universitat de Girona. Jové és doctora en Ciències Experimentals i Sostenibilitat, especialista en suro, centrada en l'estudi de les propietats i les noves aplicacions del suro com a material. El seu doctorat es va centrar en la caracterització i avaluació de la capacitat del suro i dels productes de la indústria del suro com a biosorbents de contaminants.
La Dra. Jové ha participat en més de 5 projectes europeus i 20 projectes nacionals i és autora o coautora de 15 publicacions, sempre amb el suro com a leit motiv.
Directora del departament d'R + D + I de l'Institut Català del Suro des del 2014, és responsable de la gestió i implementació dels projectes de l’ICSuro. Aquests projectes se centren en dos camps: la interacció Suro-Vi i les noves aplicacions del suro en el disseny i l'arquitectura. El departament de R+D+i també assessora i ajuda els empresaris a desenvolupar nous productes de suro.
Dr. Paulo Lopes, Coordinador del bloc Suro i Vi
Paulo Lopes és un especialista en vi amb una forta formació tècnica i una sòlida experiència centrada en l'embalatge per
a la indústria del vi. Llicenciat en Enginyeria de Boscos a la Universitat Tècnica de Lisboa (Portugal). El 2005, Lopes va es va doctorar en Enologia i Viticultura a la Facultat d’Enologia de Burdeus (França). Amb Denis Dubourdieu i Yves Glories, el Dr. Lopes ha fet contribucions molt imporants en àrees com la permeabilitat a l’oxigen de diferents tancaments de vi analitzant seu impacte sobre les propietats químiques i sensorials del vi embotellat.
El 2011, el Dr. Lopes va rebre un Wine MBA a la BEM Management School (Bordeus, França). El Dr. Lopes ha realitzat més de 30 publicacions com a autor o coautor en revisió a revistes relacionades amb la indústria del vi.
És el Director de recerca d’Amorim i Irmãos, S.A., des de 2006, sent responsable de la supervisió, planificació i realització de projectes d’R+D+i.
Així mateix, ofereix suport tècnic per a clients i equip de vendes / màrqueting, així com suport al desenvolupament de productes i ofereix seminaris educatius sobre el vi.
Dr. José Ramón González Adrados, Coordinador del bloc Futur i Evolució dels Boscos d’Alzina Surera
José Ramón González Adrados va rebre el seu Doctorat en Silvicultura al 1989 a la Universitat Politècnica de Madrid.
Actualment és professor al Departament d’Enginyeria i Gestió Forestal i Ambiental de la Universitat Politècnica de Madrid. Ha donat classes sobre temes no relacionats amb boscos des de l’any 2000 tan a nivell de grau com de postgrau. Ha treballat a l’INIA de 2002 a 2012 com a investigador senior i cap del seu laboratori de suro. És membre del grup de recerca ‘Tecnologia de la Fusta i el Suro’ i membre del programa de Doctorat del Departament d’Enginyeria i Gestió Forestal i Ambiental, tots dos a la Universitat Politècnica de Madrid.
Els seus interessos de recerca inclouen la caracterització, les propietats i comportament de materials no basats en fusta, producció i fabricació de matèries primeres no fustes i interacció de suro-vi.
És autor o coautor de diversos articles científics i contribucions a congressos científics, incloent 15 enumerats a les bases de dades de Web of Science, i una patent d’un dispositiu per mesurar les forces exercides pels taps al coll de l’ampolla. És membre de comitès de normalització de suro a nivell nacional (AENOR CT56 / SCT5) i internacional (ISOTC87).
Dr. Gabriel Barbeta, Coordinador del bloc Noves Aplicacions del Suro en el Disseny i la Construcció
Gabrie l Barbeta i So là . Doc tor i professor en Ecoarquitectura.
Director, en cinc edicions, del Màster en BioConstrucció Aplicada i del Grau en Salut i Harmoniade l’Hàbitat. Professor a l'IBN Baubiologie Master, UPV.
Membre fundador d’AUS, Associació Professioal per a l’Arquitectura Sostenible, Grup COAC; investigador actiu en tecnologies ‘low tech’ a Construcció: tecnologies avançades i sostenibilitat, al Departament d'Enginyeria I Arquitectura de la Universitat de Girona.
Membre editor del Comitè AEN / CTN 41 /SC 10 "Construir amb terres crues" i la Comissió Nacional CTE-Terra (codi de construcció).
Membre fundador de ONGD "Arquitectura Social” i “Xarxa d’Ecoarquitectura". Autor de múltiples projectes de terra, seleccionats en l'exposició del CSAE i a la competició internacional de Tenerife; premi 2012 Ecoviure; Autor de múltiples articles i investigacions.
Dr. Ricardo Sousa, Coordiador del bloc Aplicacions Tecnològiques: Suro 4.0
Ricardo Alves de Sousa (São Paulo, 7 d'octubre de 1977) és actualment professor a judant del Depar tament
d'Enginyeria Mecànica i coordina la Divisió de Formació Plàstica, del grup de recerca GRIDS-TEMA a la Universitat d’Aveiro. Ha obtingut els títols de llicenciat i màster en enginyeria mecànica per la Universitat de Porto els anys 2000 i 2003, respectivament, sent guardonat com el primer estudiant de la classe 2000 en Enginyeria Mecànica.
El 2006 va obtenir el doctorat en Enginyeria Mecànica per la Universitat d'Aveiro, Portugal. El 2011, va rebre el premi científic internacional ESAFORM (Associació Europea de Formació de Materials) per a contribucions destacades en el camp de la formació de materials. El 2013 va rebre el Premi a la Innovació d’APCOR, l’associació portuguesa de material de suro. És autor de 3 patents i més de 100 articles, 45 d’ells en revistes internacionals revisades.
La importància de la sureda L’activitat econòmica al voltant del suro és vigent a Catalunya des del s. XVIII i el seu aprofitament econòmic va molt lligat a la preservació del bosc d’alzina surera. La gran importància de la sureda es posa de manifest en diversos àmbits: socials, culturals, ecològics i econòmics. Entre els principals aspectes positius destaquen:
•Les suredes sustenten una gran riquesa biològica, incloent espècies mundialment amenaçades.
•Les suredes constitueixen sistemes forestals amb un dels nivells més alts de diversitat de plantes i una rica fauna. També juguen un paper important per a les aus migratòries i, a més, sustenten ramaderia domèstica i fauna cinegètica.
• El suro és l’escorça de l’alzina surera que s’extreu sense tallar cap arbre. Un cop extret el suro, l’alzina
augmenta la seva activitat i absorbeix més CO2.
• L’home ha modelat els boscos de surera i els ha convertit en sistemes sostenibles quan es gestionen adequadament.
• El suro és un material biodegradable i es pot reciclar per a altres usos. A més, la seva elaboració com a tap té un impacte ambiental mínim, comparat amb els taps d’alumini i plàstic.
• Les suredes tenen un paper clau per evitar i prevenir l’erosió i deserti cació, ocupant en ocasions sòls que difícilment poden albergar altres espècies.
• Les suredes estan particularment ben adaptades a les condicions del sòl i el clima mediterrani.
El sector surer a Catalunya, Espanya i el món
El sector surer ha estat històricament un motor econòmic molt rellevant a Catalunya, tant a nivell forestal com a nivell industrial. A la península ibèrica prop de 10.000 treballadors qualificats depenen dels ingressos de la collita anual de suro.
A més, la indústria manufacturera dona feina a prop de 12.000 treballadors a la península. El 90 per cent de les exportacions mundials de suro provenen de Catalunya, Espanya i Portugal, generant importants efectes multiplicadors en tota l’economia.
Espanya, segon productor mundial de suro per darrere de Portugal, compta amb 506.000 hectàrees de suredes que representen un 25% del total mundial. A l’any s’extreuen 88.400 tones de suro que suposen el 30% de la producció de suro a nivell mundial. Catalunya, Andalusia i Extremadura són les principals comunitats autònomes que concentren a més de 150 empreses.
El sector surer espanyol produeix 3.000 milions de taps a l’any, dels quals 1.300 milions es destinen a espumosos i 1.700 a vins. Més del 50% de la facturació és conseqüència de les exportacions. Els mercats europeus són la principal destinació de les exportacions espanyoles (80%) amb França, Portugal i Itàlia al capdavant, mentre que EUA, Argentina i Xina són els principals representants dels països de el ‘Nou Món’, suposant un 10% de les exportacions.
En els darrers anys la indústria ha passat per un procés d’integració vertical fins arribar al bosc i de concentració per aprofitar economies d’escala necessàries en un mercat globalitzat i competitiu. Això ha permès iniciar relacions de llarg termini amb el bosc i la indústria.
La inversió en recerca i desenvolupament en el sector surer és molt intensiu, ja sigui en l’àmbit forestal per evitar plagues i protegir els boscos com en l’àmbit industrial per augmentar la competitivitat i generar nous productes.
El futur del sector és la innovació
La diversificació de productes, la millora de la producció i conservació forestal, la comunicació i el manteniment de la competitivitat del suro enfront de materials arti cials alternatius depèn de la innovació en tots aquests àmbits.
El congrés Cork in Science and Applications és una oportunitat única per a la generació d’aquest coneixement innovador i un esdeveniment clau per compartir i difondre les bones pràctiques entre els principals actors del sector a nivell internacional.
El sector del suro, exemple d’economia circular
El cicle continu establert entre bosc surer i indústria de suro, aprofitant tots els subproductes generats de la fabricació i reciclatge dels taps de suro, sustenta la transició cap a un canvi de paradigma de negoci orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients definit com a model d’Economia Circular.
El cicle continu establert entre bosc surer i indústria de suro sustenta la transició cap a un canvi de paradigma de negoci orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients
L’Economia Circular es mostra com una alternativa al tradicional model lineal de producció i consum, amb el valor afegit de ser capaç de resoldre gran part dels reptes mediambientals presents avui dia, canalitzar noves oportunitats de negoci i impulsar el creixement econòmic. La innovació s’erigeix com l’element fonamental per aconseguir la transició cap a una Economia Circular que mitigui l’impacte mediambiental i els danys irreversibles en el clima i la biodiversitat, i redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Entre les indústries que treballen seguint aquestes pautes de comportament mediambiental, el sector surer ha demostrat la sostenibilitat en tots els seus processos de producció i la seva ferma aposta per la R+D en els últims anys, posicionant al tap de suro com l’opció més sostenible tant per a cellers com a consumidors.
El tap de suro ajuda a mitigar el canvi climàtic
El tap de suro és un producte natural, reciclable i renovable, valors imprescindibles per reduir els nivells de contaminació i preservar la biodiversitat. Diverses recerques confirmen que el suro reté més CO2 del que emet, per la qual cosa els cellers que utilitzen taps de suro per tancar els seus vins i espumosos redueixen el balanç de CO2 de les seves ampolles. Els taps artificials, en canvi, tenen un alt impacte ambiental: el tap de plàstic emet 10 vegades més CO2 que el tap de suro, xifra que es multiplica per 24 en el cas del tap de rosca.
El suro és un material natural renovable. La seva extracció no causa cap impacte negatiu i no requereix la tala de l’arbre, ja que les sureres tenen la capacitat de regenerar l’escorça de suro que se’ls ha llevat i la seva extracció no causa cap contaminació en ser realitzada per mitjans manuals.
Després de ‘la pela’ l’activitat biològica de les sureres augmenta i per tant la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Un bosc surer té la capacitat de fixar 6 tones de CO2 per hectàrea a l’any, d’aquesta manera, els boscos surers del Mediterrani capturen cada any més de 14 milions de tones de CO2.
Entre els beneficis ambientals dels boscos de suredes destaquen la conservació del subsòl vegetal, la retenció d’aigua, la protecció de les maresmes, el control de l’erosió i, per tant, la desertització i la prevenció d’incendis fruit del seu caràcter ignífug. A més, la seva gestió implica la cura del bosc, la reducció de càrrega de combustible i el manteniment dels camins.
El cicle de la indústria del suro es completa amb el reciclatge dels taps de suro, activitat que implica un reduït cost energètic. Els taps recollits es trituren i el granulat obtingut s’utilitza per fabricar productes de suro no destinats a l’alimentació, com a materials per a la construcció o la creació d’objectes d’ús domèstic i artístic seguint la tendència de l’ecodisseny.
“El sector surer espanyol és un aliat clau en el procés de transició cap a una Economia Circular que produeixi múltiples beneficis i generi un desenvolupament socioeconòmic més sostenible, desvinculat de l’ús indiscriminat de recursos no renovables”, comenta Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro.
Per què Palafrugell?
�
La vila de Palafrugell és el centre del municipi de Palafrugell, on també hi ha els nuclis rurals de Santa Margarida i Ermedàs, el poble de Llofriu, a peus de les Gavarres -serralada amb boscos d’alzina surera- juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xelida.
Palafrugell ha estat històricament relacionat amb la indústria surera, essent a nals del s. XIX i principis del s. XX, una de les capitals mundials de la fabricació de taps.Avui dia conserva algunes de les empreses més importants del sector.
L’Institut Català del Suro i AECORK, l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, tenen la seva seu o cial en aquesta vila.
A Palafrugell també es troba l’espai museístic més gran del món destinat al
suro i, precisament, aquest Museu del Suro, ubicat en l’antiga fàbrica surera
Miquel, Vincke & Meyer, que va ser al llarg del segle XIX la més important del
sector industrial a Espanya, ha estat el lloc escollit per a la celebració del CSA’19.
Compta amb un auditori de 145 m2 amb capacitat per a 104 persones i escenari de 25
m2, amb una sala annexa de
210 m2, on es fan exposicions
temporals i que serà la zona de networking, on se serviran
els àpats i on hi hauran els
pósters cientí cs exposats.
Més informació: Carola P. Badua [email protected] 660 459 499
CORK IN SCIENCE AND APPLICATIONS 2019New Trends in Cork Innovation:From the Wine Industry to the New Applications