Download - Her/Story, Women Behind the Camera
1
HER/STORYWOMEN BEHIND THE CAMERA
un projecte artístic col·laboratiuentre dones a Noruegai Catalunya
INDEX
Introducció
Història d’un projecte per la comissària Carolina Lio
La video trilogia La Vie en Rose de Cristina Núñez
Col·laboració entre Cristina Nuñez iLotte Konow Lund
Col·laboració entre Cristina Nuñez i els estudiants de la Oslo FotoKunstSkole
Tallers a la presó
Bredtveit Oslo
Brians 1 Barcelona
Les exposicions
Barcelona
Oslo
Madrid
El catàleg
0102
04
05
06
070811
141517
20
21
4
Un projecte sobre el cos i les emocions femenines, de l’artista catalana
Cristina Nuñez en col·laboració amb l’artista noruega Lotte Konow Lund,
un grup d’estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole i un grup de dones inter-
nes de les presons de Bredtveit (Oslo) i Brians 1 (Barcelona). Facilitació
comissarial i textes de la comissària Carolina Lio.
Projecte realitzat gràcies al suport de la beca EEA “Diversitat cultural i in-
tercanvi cultural”, en col·laboració amb l’Ambaixada de Noruega a Espanya,
i amb el suport de l’OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.
1. Introducció
“Her/Story. Women behind the camera” és un projecte que documenta
l’activa interacció entre l’artista catalana Cristina Nuñez i tres àmbits de
la societat noruega contemporània. El projecte consisteix en: la trilogia
vídeo La Vie en Rose de Cristina Nuñez, la documentació en vídeo d’una
conversa de Nuñez amb l’artista noruega Lotte Konow Lund –muntada en
dos peces vídeo de 20’ cadascuna-, una sèrie de fotografies produïdes per
un grup d’estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole durant un taller conduït
per Nuñez i les imatges resultants de dos tallers a les presons de Oslo
(Bredtveit) i Barcelona (Brians 1).
Tot el material ha estat produït entre setembre 2013 i agost 2014, durant
varios mesos d’interaccions intensives entre Nuñez i la societat noruega
declinada en tres aspectes: l’art contemporani (gràcies a la col·laboració
amb l’artista reconeguda Lotte Konow Lund), les noves generacions (el
grup d’estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole) i les dones a les presons.
Totes les interaccions es varen focalitzar en la idea del cos femení i les
emocions femenines en la societat contemporània, i el resultat han estat
tres exposicions (una a Barcelona a la galeria H2O, una a Madrid a El Patio
de Martín de los Heros i una a Oslo, a la Oslo Fotokunstskole Gallery), dos
INTRODUCCIÓ
5
tallers d’autoretrat per dones internes de les persons de Barcelona i Oslo
i un taller pel públic a Madrid.
2. Objectiu
L’objectiu principal del projecte és estimular un diàleg creatiu entre una
representant de la cultura catalana (l’artista reconeguda Cristina Nuñez) i
tres facetes de la societat noruega contemporània, cadascuna utilitzant el
seu enfocament i llenguatge, provocant i contaminant les altres, sobre el
tema del cos femení i les emocions femenines. Cada part ha donat veu a
la seva cultura i generació, creant un intercanvi entre dos societats euro-
pees molt diferents, Catalunya i Noruega.
3. Metodologia de treball i història del projecte
La interacció entre Nuñez i els noruègs ha generat un diàleg en el qual
cadascú ha expressat les seves peculiaritats. Per a crear una cooperació
real s’han fet diferents trobades entre les parts: dos entre Nuñez i Ko-
now Lund (la primera a Cardedeu el novembre 2013 i la segona a Oslo el
desembre 2013), un taller de tres dies a la Oslo Foto Kunst Skole el maig
2014 i tres tallers a les presons de Brians 1 (Barcelona) i Bredtveit (Oslo).
Durant aquestes trobades l’objectiu era de crear una interacció real entre
dues visions oposades en el marc del procés creatiu femení europeu.
En la seva primera trobada a Cardedeu, Nuñez i Konow Lund varen filmar
una conversa de sis hores en la qual varen parlar sobre les seves diferents
visions i conceptes sobre l’art contemporani. El resultat va ser que Nuñez
es focalitza en una creació artística que neix de la seva vida emocional, uti-
litzant les seves experiencies, mentres que Konow Lund vol protegir la seva
privacitat personal posant límits ben clars amb la seva pràctica professio-
nal, que es focalitza en una visiò conceptual i objectiva. Nuñez i Konow Lund
van fer dos diferents muntatges de la seva conversa en dos peces vídeo
de 20 minuts cadascuna. En aquests vídeos va esdevenir evident que les
dues metodologies son completament oposades, i això és molt interessant,
perquè cada artista representa dos corrents artístiques importants, no
només en l’art contemporani, sino en la societat europea.
Nuñez i Konow Lund varen continuar la seva col·laboració en una nova tro-
bada a Oslo, durant la qual Nuñez va impartir un taller de dos dies a la
presó de Bredtveit de Oslo, amb la presència de Konow Lund. A més, les
dues artistes varen filmar algunes escenes juntes en silenci, en un fiord a
prop de Oslo. Respecte a la primera trobada, l’objectiu d’aquestes filma-
cions era d’establir un contacte més humà entre elles, expressant-se lliura-
ment, més enllà de les paraules i les seves posicions intelectuals. Respecte
el taller a la presó de Oslo, és interessant comentar que totes les dones
participants, després de expressar les seves emocions i acceptar-se a les
imatges, varen afirmar que no es varen sentir a la presó durant aquells
dies.
Tot i que aquestes experiencies compartides van ser un èxit, va esdevenir
evident que les posicions de les dues artistes eren massa distants. Aixì, per
completar el projecte i realitzar els seus objectius, per a crear un pont real
entre les visions noruega i catalana, va ser necessari involucrar els estu-
diants de la Oslo Foto Skole, que representaven una generació més jove i
un enfocament més experimental.
Cristina Nuñez i la comissària Carolina Lio van anar a la Oslo Foto Kunst
Skole per presentar el projecte, impartir el taller d’autoretrat i per propo-
sar un diàleg artístic. Durant aquest taller, 9 dones estudiants varen pro-
duïr autoretrats col·laboratius amb Nuñez sobre l’expressió d’emocions
i varen treballar sobre la percepció profunda de les imatges. Després,
Nuñez i Lio varen proposar a les participants un encàrrec fotogràfic sobre
el tema de les emocions i el cos femení. Una selecció de les millors imatges
produïdes es va exposar a les exposicions de Barcelona (H2O, juliol 2014),
6
Oslo (Oslo Foto Kunstskole Gallery, agost 2014) i Madrid (El Patio de Martín
de los Heros, setembre 2014).
4. Importància del projecte
El nom del projecte, Her/story, juga amb la paraula “history” (història) i
dona importància a la auto-representació femenina, com a dones de dues
regions europees geogràficament distants: Catalunya i Noruega. Des de
les societats primitives, el cos ha tingut significats simbòlics que van més
enllà de l’individu i que situa la seva corporeitat (i, naturalment, tot allò que
representa: naixement, mort, necessitats fisiològiques) en una dimensió
cultural que, a través dels rites, la màgia i les pràctiques religioses, el tran-
sforma en l’expressió essencial de tots els events naturals.
En la nostra societat orientada cap a l’individu, i en un moment en el qual
Europa s’està dividint geogràficament i econòmicament, el fet que dos ar-
tistes molt diferents (una del nord i una del sud) i un grup d’estudiants
noruegs de fotografia s’involucren en un diàleg creatiu, tot i conservant la
seva actitud i al mateix temps permetent provocacions i contaminacions
entre ells, es increíblement inspirador. La interacció no va ser fàcil i fluida
al principi, però el projecte mostra l’importància d’aquestes dificultats i la
intenció de resoldre-les.
Les artistes i els estudiants d’art varen involucrar el públic a les exposi-
cions i a les xarxes socials, de manera que la seva col·laboració pot ser
compartida i comunicada a un públic més gran, a Noruega, a tota Espanya
i inclús a alguns països europeus i americans, en un procés estimulant i que
provocava el pensament crític.
El fet d’involucrar el públic en el procés creatiu permet una intensa relació
entre l’artista i els espectadors o participants, per a reafirmar el rol de
l’artista com algú que expressa i comunica les necessitats profundes, pre-
sents i futures, de l’home contemporani.
Esperem que el projecte pugui ser un model inspirador per altres grups
d’artistes de diferents cultures, i que el públic i els espais privats dedicats a
les arts començaràn a involucrar-se en diàlegs i interaccions similars, que
poden exercir una influència significativa per un millorament social.
A més, el projecte va involucrar dones internes de les presons de Brians
1 (Barcelona) i Bredtveit (Oslo), que varen participar activament en tot el
procés. Cristina Nuñez imparteix talleres a les presons des del 2009, en-
senyant la seva metodologia The Self-Portrait Experience®, de manera que
els interns entrin en el procés creatiu, transforming emocions en obres
d’art i descobreixin el seu potencial, per millorar la seva autoestima.
5. L’artista
La trilogia en vídeo La Vie en Rose és un autoretrat de Cristina Nuñez que
comunica la seva visió totalment honesta, intensament emocional però
també irònica dels seus 50 anys, amb l’objectiu de trobar l’amore de la
seva vida, a través dels events crucials de la seva existència. Una recer-
ca de salvació i redempció que és un dels principis fundamentals del seu
treball. Havent iniciat a practicar la fotografia per a superar la seva dro-
gadicció en l’adolescència, Nuñez va publicar el seu projecte autobiogràfic
Someone to Love i va crear un mètode artístic d’auto-investigació, The Self-
portrait Experience®, i un projecte col·lectiu (Higher Self). Els dos projectes
han estat exposats arreu del mon des del 2005.
7
Si no fós pel risc de fer-ho massa llarg, un títol més correcte seria: “Women
behind and in front of the camera” (dones davant i darrera la càmara). De
fet, Her/Story és bàsicament una xarxa de dones que fan recerca sobre
elles mateixes i sobre altres dones, una interacció de contactes humans
(no sempre fàcils) i un conjunt de idees, conflictes i solucions que mai posen
la femeninitat en segon plà. El projecte va obtenir una beca EEA de l’Am-
baixada de Noruega a Madrid, per tant va ser realitzat gràcies a la subven-
ció del pais més ric d’Europa, i potser al món, per a promoure un intercanvi
cultural i social. Per què varen escollir el projecte “Her/Story”?
Essent la comissària, que ha estat contractada a meitat del projecte, és
difícil evaluar el projecte objectivament. Explicaré per què i us narraré les
dinàmiques humanes i professionals que s’han desenvolupat durant un any
de treball. Mentrestant, havent deixat ben clar que jo no hi era a l’inici del
projecte, puc pendre’m la llibertat de dona la meva opinió personal, que
crec és gairebé objectiva, sobre el valor del projecte.
Per què “Her/Story” va obtenir la beca EEA? Excluïnt la possibilitat que
no hi fossin altres candidats competents, crec que aquest intercanvi, com
va ser concebut des del principi per l’artista Cristina Nuñez i amplificat
per les circumstàncies, és interessant perquè mostra molts aspectes ex-
trems que es toquen. En principi, un dels extrems és obviament la dualitat
política, social i econòmica entre Espanya i Noruega. Un pais mediterrani,
que pateix d’una fort crisi econòmica amb les conseqüents repercussions
socials, Espanya ha experimentat recentment anys difícils, esdevenint un
dels països més pobres d’Europa. La crisi inmobiliària espanyola ha estat
subjecte de la premsa internacional per la seva devaluació astronòmica, i
mentre la desocupació augmenta i el benestar social disminueix, el descon-
tent social creix, estimulant el desig d’independència de territoris com la
Catalunya. Al contrari, la Noruega no ha estat mai tant independent, sòlida,
rica, orgullosa. Després de la tant desitjada independència de la Suècia, el
preu que van haver de pagar va ser car.
HISTÒRIA D’UN PROJECTEde Carolina Lio
8
Una gran pobresa va plegar el país, però als anys 60 el descobriment de
petroli va canviar radicalment les coses com per l’art de màgia, ràpidament
esdevenint no només el país més ric d’Europa, sino també el país amb la
millor repartició de la riquesa. Aixì, els noruègs, orgullosos de ser-ho, són
gent amb alta autoestima que viuen en un país que es renova regularment.
Cristina Nuñez, treballant des de fa més de 25 anys en la seva investigació
autobiogràfica i auto-terapèutica, va decidir analitzar les diferències profun-
des i antitètiques entre els dos països, des del punt de vista de les dones.
En els països mediterranis, la dona encara és “el segón sexe”, com ho va
expressar una gran intel·lectual, Simone de Beauvoir. La cultura de l’Europa
del sur es troba encara anclada a la idea de la dona mare, una figura pivotal
de la societat només en l’àmbit familiar. La dona, en breu, realitza la seva
vida només quan esdevé esposa (millor si devota) i després mare. La carre-
ra i la projectualitat són encara vistes com a valors juvenils per dones sol-
teres, quasi fantasies passatgeres destinades a l’extinció i a trobar valors
més estables i seriosos. És la figura clàssica de la dona molt propera al seu
home i als seus fills. Hi ha nacions europees on la paraula “solterona”, tot
i que s’hagin trobat termes més correctes politicament, encara té sentit.
I encara més sentit té la paraula “sacrifici”, que, segons aquestes cultures,
per una dona hauria de ser natural i espontani. Naturalment la independèn-
cia femenina és un concepte present i molt desitjat, però sovint s’identifica
amb una sexualitat atrevida, saltant aixì de la paella al foc. La dona, amb la
il·lusió de guanyar una posició al mon, busca el seu valor en la bellesa i el
poder de seducció, voluntàriament esdevenint un objecte sexual per obtenir
els privilegis oferts per un poder que encara és sexista.
Per explicar com la visió sobre la dona és molt diferent a Noruega i en
tota la cultura nòrdica en general, és suficient una breu anècdota. Jo em
trobava amb Cristina Nuñez a Oslo pel seu taller a la Oslo Fotokunstskole
(que està dirigida per una dona i artista, Yamile Calderon). El meu treball
va ser ràpid i fàcil. Havia d’explicar a les estudiants que participaven al tal-
ler, la seva contribució al projecte. Els vaig explicar que el projecte havia
d’analitzar com es sentien les dones a la seva societat i en les seves vides
quotidianes. Vaig explicar el rol domèstic que es pretén de les dones en les
cultures mediterrànies, i veient-les bastant sorpreses i sense paraules, per
estimular la interacció, vaig preguntar si aquesta és la visió de les dones
a Noruega. Per les expressions dels seus rostres vaig compendre que no
tenien ni idea del que estava parlant i potser estaven buscant referències
cinematogràfiques o literàries per poder imaginar la situació. Aleshores els
vaig preguntar “Què és important per una dona a Noruega?”. Una de les
estudiants va dir “la carrera”, i les altres varen confirmar.
Naturalment la vida ja no està feta d’estereotips i categoritzacions que
exclouen altres visions, però vaig trobar la meva trobada amb les estu-
diants bastant reveladora. Encara més reveladora va ser el diàleg i l’inter-
canvi entre Cristina Nuñez i la primera artista noruega involucrada en el
projecte, Lotte Konow Lund.
Lotte Konow Lund és una artista molt coneguda a Noruega i a la seva ca-
pital. El seu treball ha obtingut ràpidament reconeixement, permetent-li
d’obtenir una beca vitalícia de part del seu govern. Aquest fet fa de Noruega
un país que dona reconeixement als artistes, que en altres països, incluint
Espanya, son una classe social que pateix moltes dificultats econòmiques.
Aixì, Konow Lund és un’artista reconeguda i amb èxit, que pot continuar la
seva recerca sense l’ansietat d’obtenir un retorn del mercat, permetent-li
de ser lliure i independent intel·lectualment. La seva recerca ha estat lliure
d’evolucionar en el temps, esdevenint sempre més conceptual, sense la por
que això pogués comprometre les lleis del mercat, a les quals la majoria
d’artistes estàn obligats.
Per tant, seguint el que era també la seva evolució, Lotte ha passat, de un
període més llunyà en el qual el treball sobre el seu cos era molt intens,
9
violent i focalitzar a la lluita social, a una fase més madura, més estàtica,
meditativa, calmada, que observa el mon racionalment. Al principi el cos
era protagonista del seu treball, però gradualment el subjecte es mou a
l’exterior, cap a l’objecte inanimat.
El seu objectiu, com ella declara obertament, és de poser un límit ben clar
entre la seva professió com a artista i la seva vida persona. Un límit que
ella considera ineludible i que sovint menciona en el vídeo que ha prepa-
rat per “Her/Story”: el seu muntatge de la conversa de sis hores amb
Cristina Nuñez a Cardedeu durant l’hivern del 2013. En aquella ocasió,
les dues artistes es varen trobar i varen filmar el seu diàleg estructurat
sobre alguns temes: la vida en general, l’art contemporani, el mercat i la
investigació, la seva infància i vida, la relació amb el cos, amb les emocions,
amb la femininitat, amb el mon exterior.
Es aquí on apareix un’altre conflicte important, tant important que setma-
nes després Konow Lund decideix d’abandonar el projecte i limitar-ne la
seva presència (que havia de ser molt més llarga) al muntatge vídeo de la
seva conversa. De fet, varen emergir profundes diferències entre les dues
artistes i dues dones; de fet, entre les dues cultures, diferències que no
podien relacionar-se, adaptar-se l’una a l’altra.
Cristina Nuñez, sempre ha treballat sobre el dolor, fent-lo protagonista del
seu treball i de la seva art, dos aspectes que ella veu totalment conectats.
L’art és la seva teràpia, una teràpia que no pretén eliminar el dolor, sino
descobrir-ne la seva bellesa. En la trilogia vídeo La Vie en Rose, preparada
per “Her/Story”, Cristina parla a un hipotètic amant, al qual demana d’e-
namorar-se d’ella a través del seu projecte artístic. En els vídeos ella parla
della seva solitud, el seu dolor, el fet de sentirse inadecuada, lletja, la por
de ser rebutjada, el desig de morir-se. Alterna aspectes del seu caràcter
extrèm sense amagar-los o suavitzar-los. Vol que l’observador imaginari
la vegi com és, que arrivi preparat, que conegui els seus aspectes més
foscos, que haurà d’acceptar, d’estimar, de compartir. Per tant, Cristina es
filma en escenes quotidianes i en moments de desesperació extrema, es
filma despullada i plorant, compartint els seus pensaments més profunds
i més auto-destructius.
Precisament la trilogia “La vie en rose” va ser una de les causes de la
decisió de Konow Lund d’abandonar el projecte, i després de Konow Lund
de un’altra artista que també l’abandonà poques setmanes després d’ha-
ver acceptat la col·laboració, i de les dues comissàries inicials, italianes
com jo, a les quals jo vaig substituïr per malentesos de natura pràctica i
artística, que van considerar que La Vie en Rose no era art, sinò teràpia,
i que Nuñez “havia de resoldre els seus problemes abans de mostrar-los
al públic.”
No és apropriat parlar de les qüestions pràctiques, mentre és interessant,
per la correcta interpretació del projecte, parlar de les diferències creati-
ves que, personalment, comprenc per les dues parts.
És necessari compendre que les societats noruega i espanyola son molt
diferents l’una de l’altra. Però abans de tot, és més important compendre
que la societat contemporània global, que uneux tot el món en una visió
deformada i forçada de la realitat, està basada en valors massa comer-
cials, relacionats amb la publicitat i els mitjans de comunicació. La filosofia
contemporània (o el que queda de ella) és difícil de distingir de l’eslògan
d’un paquet de patates fregides. El concepte dominant és el de viure de
manera positiva, ser els arquitectes de les nostres vides a través de la
formulació del pensament, la imposició de una fòrmula stàndard per ser
acceptats, que consisteix en demostrar èxit, alegria constant i escapar
de la negativitat. Aquest concepte infecta la vida social i privada amb una
irrealitat llustrosa en la qual ens diuen de convèncer-nos que tot va bé. És
una visió més a la moda que la Càndida de Voltaire: “tot és pel millor, en
el millor dels mons possibles”. Indoctrinada segons aquesta directiva, la
reacció que espontàniament provoca l’expressió sincera i oberta del dolor,
10
és una mena de superstició. De por. De incomoditat. Per tant, a nivell del
públic, no és inusual que les projeccions dels vídeos de Cristina Nuñez pu-
guin provocar vergonya o rebuig, perquè posen en joc el que hem après
que és incorrecte acceptar i mostrar: el dolor íntim. Un drac que s’ha de
tancar en un lloc distant, i pretendre, de la manera més natural possible,
no sentir-lo cridar.
Encara que aquest primer desacord hagués passat, les diferències en-
tre l’enfocament de Cristina Nuñez i Lotte Konow Lund son innegables.
La segona artista no accepta que la primera uneixi la seva vida privada
amb la seva pràctica professional, la funció terapèutica i la connexió au-
tobiogràfica que Nuñez considera ineludible en el seu treball. La posició
de Konow Lund va ser suportada per les dues comissàries inicials, que
varen abandonar el projecte. D’altra banda, Cristina tampoc comparteix
la posició de Lotte de mantenir una distància racional i analítica entre el
jo artista i el jo persona i el seu concebir obres distanciades de les expe-
riències personals i dels seus components emocionals.
Personalment, em fascina la visió tan íntima de Nuñez i els meus sugge-
riments comissarials sempre han estimulat el seu enfocament extrèm.
Sent la comissària d’aquest projecte en la seva complexitat, i havent de
adoptar una mirada professional i una perspectiva neutral, veig en aque-
sta controvèrsia, que sembla purament intel·lectual, l’expressió de una
dicotomia social profunda.
Lotte Konow Lund, abans de ser una artista, que li agradi o no, és una
dona. Una dona noruega. El seu treball és una de les seves prioritats, en
el sentit que està interessada pels nou llenguatges de l’art contempo-
rani, vol mantenir-se al dia, empènyer la seva recerca en la direcció que
sembla més interessant i apropriada en el contexte del sistema al qual
pertany. Cristina Nuñez és una dona espanyola. En el seu treball recent,
mostra la seva necessitat de trobar l’amor, un home que, com afirma,
pugui protéger-la i salvar-la. Es sent inadequada perquè no és canònica-
ment bella. Necessita confiar en algú, per tant és dependent, i l’art és una
mena de teràpia que ella utilitza com a instrument per fer-se conèixer
pel mon i per trobar consol a la bellesa. Ella no veu l’art com un producte
intel·lectual o com una pràctica purament professional. No pertany a cap
sistema pre-establert.
Naturalment, cadascuna de les dues artistes considera el seu enfocament
com el més vàlid. De fet, les dues posicions són acceptables. El fet es, que
hi ha agut grans artistes molt racionals i grans artistes molt emocionals.
Però en el marc de “Her/Story” és interessant que les dues posicions
han xocat com a representants no només de dos visions artístiques, sino
sobretot de les dues societats.
Ara desitjo posar en paral·lel aquesta experiència amb els resultats dels
tallers de Cristina Nuñez a Oslo. Dos tallers es varen realitzar a la presó
femenina de Bredtveit i l’altre a la Oslo Fotokunstskole. Per una banda,
les dones internes amb una vida dolorosa i sense regles, moltes d’elles
venint de Sudamèrica, per tant, hispanes. A l’altra, dones joves, estudiants
d’art amb un futur prometedor que representen una classe privilegiada
de la societat noruega. Als dos grups, Nuñez va proposar el mateix exer-
cici, que consisteix en estar davant de la càmara i treure’s un autoretrat
expressant emocions difícils. Sembla fàcil. En pràctica Nuñez deixa que la
persona comuniqui amb la càmara (per tant, amb un ull que penetra en
ella), mentre treballen sobre les seves emocions més profundes i incòmo-
des, com el terror, la desesperació i la ràbia, i produeixen autoretrats.
Els resultats són increíbles, el subjecte no es reconeix i la persona sovint
plora, després de l’exercici.
11
Aquest resultat és obtingut tant amb les joves estudiants, lliures i emanci-
pades en una societat que els ofereix un gran futur, que amb dones amb
vides destrossades, abandonades per tothom, i per elles mateixes. A més,
he vist les obres produïdes en altres talleres amb el mateix mètode en
molts països diferents, amb persones de diferents condicions socials, i
és sorprenent que el resultat és sempre la mateixa meravellosa potència
emocional. Xocant i aclaparador.
La meva deducció personal és que les diferències socials relacionades
amb la nacionalitat, la cultura i la classe social, son com una pell que és
fàcil de posar-se en situacions intel·lectuals, polítiques o econòmiques. O
en el món de l’art, com en el cas de la conversa entre Nuñez i Konow Lund.
Però a un nivell més profund hi ha una humanitat que, si trova una vàlvula
d’escapament, erupta com un volcà una lava d’emocions reprimides que
no tenen res a veure amb la nostra educació o la nostra consciència de
les normes i les expectatives socials. Aquesta part, que Cristina anomena
“higher self”, de fet vola més alt, vola per damunt de factors pràctics i par-
la d’una humanitat despullada. Podríem dir, sobre la mare de la humanitat,
suficientment sàvia per no tenir que adherir a les convencions externes
per ser ella mateixa.
Her/Story, en resum, és interessant perquè compara els extrems. L’ex-
trèm de la societat espanyola i el de la noruega, dos països oposats dins
l’Europa. L’extrèm, en l’art contemporani, de dues posicions igualment for-
tes, però completament oposades. L’extrèm entre les joves estudiants i
les dones de la presó. L’extrèm entre l’auto-control al qual ens sotmetem
per ser socialment acceptables segons les regles imposades per la no-
stra classe, nacionalitat i període històric i l’extrèm de les nostres emo-
cions més profundes. Per tant, el projecte configura una recerca personal
i social, emocional i intel·lectual. Les dualitats que es comparen són tan
diferents que creen conflictes que no sempre tenen la maturitat d’esdeve-
nir constructius. Tantmateix, mostren alguns punts crítics i aspectes del
nostre món que, encara que no arribin a una integració fructífera, proba-
blement arribaràn a una acceptació veritable.
Després de tot, aquí és on la història està portant la humanitat (el títol
“Her/Story” es va escollir per la seva similitud amb la paraula “història”).
De fet, mentre estem anant cap a una globalització que significa aplanar
les diferències, idees i cànons, la història està lluitant per a construir, dia a
dia, una definició més àmplia del “respecte”.
12
Sti
lls L
a V
ie e
n R
ose
I. La trilogia vídeo de Cristina Nuñez LA VIE EN ROSE
13
La Vie en Rose és un projecte continuatiu de Cristina Nuñez en vídeo, performance i plataforma web, amb l’objectiu (real) de trobar l’amore de la seva vida. En lloc de focalitzar-se en les seves qualitats, com es fa normalment a les webs de trobades, l’artista es despulla i mostre les seves febleses en un viatge temporal i geogràfic, íntim i públic, en el marc dels moments crucials de la seva vida. Una recerca de salvació i redempció que és un dels principis fundamentals del seu treball.
La Vie en Rose es, en aquest moment, una trilogía vídeo, que Nuñez ha produït entre el 2013 i el 2014, i ha estat exposada en vàries exposicions a Itàlia, Espanya, França i Portugal. L’artista continúa a filmar-se regular-ment per produïr nous vídeos.
A principis de 2015, la sèrie de vídeos La Vie en Rose serà publicada en una plataforma web, perquè el missatge de l’artista obtingui una propagació mundial. El públic podrà veure tots els vídeos, fer comentaris i proposar-se com a candidats. Les trobades significatives podràn ser documentades i publicades, si la parella ho decideix. Durant el 2015, la plataforma web s’obrirà a aquells que vulguin buscar parella de la mateixa manera, utilitzant l’art contemporani.
Enllaç a la trilogia vídeo, subtítols en castellà:https://vimeo.com/90074852
15
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 1. Cristina Nuñez’s video trilogy La Vie en Rose
16
Sti
lls H
er/
Sto
ry. W
om
en
be
hin
d a
ca
me
ra
2. Col·laboració entre Cristina Nuñez i Lotte Konow Lund
17
18
19
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 2. Collaboration between Cristina Nuñez and Lotte Konow Lund
Enllaç al vídeo de Konow Lund “Her/Story”https://vimeo.com/99565030 (contrassenya: sisupieras )
Enllaç al vídeo de Nuñez “Her/Story”https://vimeo.com/99334051 (contrassenya: sisupieras )
20
3. Col·laboració entre Cristina Nuñez i les estudiants de la Oslo FotoKunstSkole
21
Oda Sandal
22
Sofie Brønner
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 3. Collaboration between Cristina Nuñez and the students of the Oslo FotoKunstSkole
23
Oda Sandal
24
Kristine Glimsdal Frida Kildal
25
Ingvild Nordengen Tjessem
26
4. Tallers a les presons
27
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA IV. Workshops in prison - Bredveit Oslo
28
Bredtveit Oslo
29
30
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 4. Workshops in prison - Bredveit OsloHER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 4. Workshops in prison - Bredveit Oslo
31
32
Brians 1 Barcelona
33
34
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 4. Workshops in prison - Brians 1 Barcelona
35
36
5. Les exposicions
El principal resultat del projecte varen ser 3 exposicions: galeria H2O de Barcelona (3-30 juliol), Oslo Fotokunstskole Gallery de Oslo (28-31 agost) i El Patio de Martín de los Heros de Madrid (23-30 setembre).
A Barcelona, 150 persones varen venir a la inauguració i altres 350 varen passar durant el mes de juliol. El retorn va ser molt positiu, els espectadors varen trobar el projecte molt interessant, conmo-vedor emocionalment, provocador del pensament i estimulant per un diàleg creatiu entre artistes i persones molt diferents.
A Oslo, més de 100 persones varen assistir a la inauguració, la ma-jor part éren joves estudiants, que eren entusiastes del projecte i més preparats al treball emocional i a la idea que la pròpia vida pot ser subjecte de l’art contemporani.
A Madrid, en total 80 persones van veure l’exposició. Algunes persones van donar un retorn molt positiu, i van participar al taller d’autoretrat pel públic.
37
38
Barcelona
39
40
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 5. The exhibitions - Barcelona
41
42
Oslo
43
44
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 5. The exhibitions - Oslo
45
46
Madrid
47
48
HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 5. The exhibitions - Oslo
49
50
Catalogo
51
52
Premsa
cristinanunez.comfacebook cristina nunezpinterest cristina nuneztwitter cristina nunezlinkedn cristina nunezcarolinalio.wix.comtwitter cristina nunezelpatiodemh.wix.combarcelonacultura.bcn.catallevents.inlandscapestories.netwherevent.comgetvamos.comarteinformado.comvisitnorway.com
arthub.it revistaojosrojos.comallevents.comlavanguardia.comagendadearte.comartbarcelona.estheboileroom.comarterritory.netofks fotobarcelonaphotobloggers.esabe.comdocfield.comcarab.comlamonomagazine.comk-echo-photo.com
TELEVISION LOCAL / NORUEGA
53