ButII. Inst. Cat. Hist. Nat., 56 (Sec. Geol., 5): 31-34. 1989

EL PLIOCE MAR ! CATALA. DADES PALEOECOLOGIQUES *

Jordi Martinell,* * Rosa Domenech & M. Jose Marquina * *

Rebut: gener de 1987

SUMMARYThe marine Pliocene of Catalonia ( Spain ). Paleoecological data

A comparative synthesis of the three main marine basins of the Catalan Pliocene ispresented on the basis of habitat, feeding habits, and geographical and stratigraphical dis-tribution of the mollusc species (gastropods and bivalves) found in each basin.

MOTS CLAC: Plioce, Paleoecologia, Gastropoda, Bivalvia, Catalunya.KEY WORDS: Pliocene, Paleoecology, Gastropoda, Bivalvia, Catalonia.

INTRODUCCIO

Les conquer pliocenes rnarines princi-pals de Catalunya son les del Baix Ebre,Baix Llobregat i Alt Emporda . Els mate-rials predominants a totes tres arees sonles sorres grogues, les argil .es Waves i, enquantitat mes petita, els conglomerats.

Existeix una nombrosa quantitat de tre-balls que tracten sobre el Plioce mart ca-tala. Una sfntesi paleontologica d'aquestsestudis es la de MARTINELL ( 1985).

La fauna malacologica que contenen elsdiposits marins d 'aquestes conques es co-neguda des de fa temps , pero no ha estatFins els darrers 15 anys que no s'ha duta terme cl seu estudi exhaustiu. Actual-ment, horn disposa d'una quantitat consi-derable de dades sobre clles en relacio alsdiferents jaciments , la qual cosa permet

de fer una primera aproximacio sinteti-ca de les caracteristiques principals decada una de les conques i comparar-lesentre elles, tal corn es fa en el treball pre-sent.

ALT EMPORDA

Fins at moment actual, horn coneix 257especies de molluscs (122 gasteropodes,135 bivalves i 4 escafopodes) contingudesen els sediments marins del Plioce empor-danes (MARTINELL, 1976; DOMBNECH, 1983).

Pel que f'a referencia als habits alimen-taris de la malacofauna, les 257 especieses distribueixen de la manera segiient:44,3 °o: suspensivores; 26,8 %: carnivores;13,2 °o: detritivores; 7 %: parasites; 5,4carronyeres i 3,1 %: herbivores.

Part de les dades cxposades en aquest treball foren presentades durant 1'Interim Colloquium so-bre "Mediterranean Neogene Marine Megafauna Palaeoenvironments and Biostratigraphy,,, Ate-nes (MvRTIv I.!.I et al., 1984).Departarnent de Geologia dinamica, Geofisica i Paleontologia. Facultat de Geologia. Universitat deBarcelona. Zona Universitaria de Pedralbes. 08028 Barcelona.

31

L'elevat percentatge d'especies suspen-sfvores es degut als bivalves, mentre queles especies carnivores practicament totesson gasteropodes.En referencia nomes als bivalves, el

78,8 % de les especies pertanyen a la in-fauna, mentre que el 21,2 % restant cor-respon a l'epifauna.

El percentatge d'especies de molluscsamb representants actuals (36,6 %) i quenomes es troben a la bioprovincia lusita-na es, en el cas dels gasteropodes, del 54i en els bivalves, del 15 °ro.Entre els bivalves, Corbula gibba (Oli-

vi) e$ l'especie mes abundant i ]a seva pre-sencia es virtualment constant a tota lazona. La seva quasi absoluta dominanciaen alguns diposits on la influencia conti-nental es notable (cementiri de Siurana,per exemple) confirma la naturalesa opor-tunista de l'especie (MARTINELL & DoME-NECII, 1985). Altres formes molt comunesson Nuculana fragilis (Chemnitz), Chlantvsseniensis (Lamarck) i Venus multilamella(Lamarck). Cal tambe remarcar la pre-sencia d'Isognomon maxillatus (Lamarck)i Panopaea glycimeris (Born), cada unade les quals es troba en un sol diposit(Palau de Santa Eulalia i Fitosanitari deVilamalla, respectivament), on hi son ambgran abundancia i constitueixen virtual-ment tota la fauna malacologica presenten ells.La diversitat mes elevada entre els gas-

tcrbpodes es troba a les argiles del ce-mentiri de Siurana, jaciment on s'han re-col.lectat 86 especies diferents. Tambe sonabundants, encara que en un grau mes

baix, a les argiles de Sant Miquel de Flu-via. En el jaciment de la Feixa Torta calassenyalar la presencia de gasteropodesde mida petita, en especial Caecum tra-chea (Montagu). Tambe cal esmentar lapresencia de Strombus coronatus Defran-cc a les sorres grogues del jaciment deVila-robau.D'una manera general, es pot afirmar

quc cis gasteropodes del Plioce de l'Emporda es troben quasi exclusivamcnt enels diposits de caracter mes mari. A leszones amb materials dc caire mes litoral,corn ara els Olivets, Vilacolum, Sant Mo-ri-Sant Miquel de Fluvia, Fitosanitari deVilamalla o Palau de Santa Eulalia, elsmolluscs hi son representats quasi exclu-sivament per bivalves (amb predomini depectfnids i ostreids).

BAIX LLOBREGAT

Pel que fa referencia a la fauna mala-cologica, en aquesta area hom coneix lapresencia de 283 especies de gasteropo-des, 162 de bivalves, 11 d'escafopodes i 1de poliplacofors.

El percentatge d'especies amb represen-tants actuals es del 39 %, de les quals el52 % es troba exclusivament a la biopro-vincia lusitana en el cas dels gasteropo-des i el 16 % en el dels bivalves.Quant als habits alimentaris dels mol-

luscs en conjunt, es reparteixen dc la ma-nera segilent: 42 carnfvors; 33,5 °0:suspensivors; 18,5 herbfvors; 11 °o: pa-rasits; 8,1 %: detrfvors i 5 °'o: carronyers.

Entre els bivalves, el 72,3 % de les es-pecies pertanyen a la infauna i el 27,7restant, a l'epifauna.Un terra de controversia es la profun-

ditat a la qual es varen dipositar les ar-

giles blaves plioceniques del Baix Llobre-

gat (MARTINELL & MARQUINA, 1984). Qucda

clar que la gran majoria de les especies

de molluscs representades a la zona per

un nombre elevat d'individus, amb dis-

tribucio estratigrafica fins a 1'actualitat,

viuen en condicions somes. Sorprenent-

ment, en general nomes es consideren

formes propies d'ambients mes profunds

les que son exclusivament fossils. Nassa-

rius elatus (Gould) es un gasteropode

molt coma a la zona i s'ha trobat. vivint

entre 17 i 40 metres. Galeodea echinophora

(Linne), una especie tambe forca abun-

dant, es troba normalment a zona de La-

minaria i de corallf, amb un optim bati-

metric entre 10 i 20 m. Scala tenuicosta

(Michaud) es recollida actualment a la mar

Adriatica en fons fangosos a 28 m de fon-daria. Cerithium vulgaturn (Bruguiere),forma tambe comuna, es tipicament lito-ral (a zones de Laininaria i coral•li) i in-

fralitoral. Tambe es aquest el cas de C'an-cellaria cancellata (Linne), Bittimn reticu-

lation (Da Costa) i Mangelia quadrillion(Dujardin), molt abundants en cis nivellsd'acumulacio de Can Albareda i dc Sant Vi-

cenc dcls Horts (MARTINELL & MARQUINA,1981), que pertanyen tipicament a les bio-cenosis de Posidonia, i les altres especiescomunes son euribatiques, com ara Naro-ua lvrata (Brocchi), Ringicula bucciuea(Brocchi) o Natica tigrina (Defrance), es-pecie molt propera a factual Natica mil-lepunctata (Larnarck), que probablementprefcreix el litoral.

32

Ouant als bivalves, les clues especies

que caractcritzen el Plioce del Baix Llo-bregat son sens dubte Arnusiutn cristatum(Bronn) i Anadara diluvii (Lamarck), des-

pla4ant Corbula gibba (Olivi) i els ostreids

en un tercer lloc. A. cristatum es una for-

nma cpifaunica, mentre que A. diluvii cor-respon a la semiinfauna, i ambducs espe-cies presenten un habit alimentari suspen-sivor.

PeI que fa referencia a la batimetria,

cis bivalves que tenen representants ac-tuals indiqucn condicions forca litorals.Algunes especies [C. gibba, Timoclea ova-

la (Pennant)] presentcn rangs batimetricsmolt amples, pcro a la Meditcrrania actual

la majoria es troben normalment a fonda-

ries entre 0 i 40 m [Chanta gryphoides Lin-

ne, Cardita calyculata (Linne), Glycyrnerisinsubrica (Brocchi), Chlamys opercularis(Linne), Aiiadara pectinata (Brocchi), et-ceteral.

BAIX EBRE

La diversitat malacologica dels jaci-ments d 'aquesta conca es molt mes baixaque no la dc les arecs anteriors ( MARTI-NEa.i. & Do n1ENEC 11, 1984). Actualmcnt, homconcix cn aquesta zona 24 especies de bi-valves i 27 de gasteropodes.

Entre cis bivalves dell nivells margo-sos, cal remarcar el gran predomini d'es-pccics d'aabitat infaunic ( 89 °o) davant lesepifauniques ( 11 °o). Tambe es notable, sihone considera cis deferents habits ali-mentaris dels molluscs , l'elevat percen-tatec d'organismcs suspensivors ( 38 %) encomparacio amb els detritivors ( 14,3herhivors ( 14,2 %), parasits ( 12 %) i car-nivors ( 9,5 °o).

Les especies de molluscs de l'area ambrepresentants actuals que nomes viuen ala bioprovincia lusitana representen el61 °o del total, i no s'hi troben especiesque actualment siguin exclusives d'altreshioprovincics.

Potanrides basteroti (Dc Serres), Nas-sarirrs serrristriatus ( Brocchi ) i N. elatus(Gould ) entre cis gasteropodes , i C. gibba(Olivi) i Lentidiomn mediterranewn (Cos-ta), entrc cis bivalves , son Ics especies mesabundants en els nivells margosos, i calremarcar quc entre les formes predomi-nants es troben especies quc son propiesd'ambicnts salabrosos ( Potainides baste-roti) o be adaptables facilment a aquests

medis (C. gibba i L. mediterraneunr). Aix0,i si cs to en compte la pobresa de la ma-lacofauna tant en nombre d'especies cornen nombrc d'individus, la presencia de for-mes tipiques d'aigues dolces (Lymnaea,Melanopsis) i el fet que horn considers lamajoria de les altres especies com a pro-pies de zones molt litorals o d'ambientssalabrosos, porta a pensar que aquestsnivells foren dipositats en un medi moltrestringit (possiblement salabros), som iproper a la costa (MARTINELL & DoME-NECtt, 1984).

Les especies presents en els nivells con-glomeratics son les segi ents: Saccostreacucullata (Born), Neopycnodonte navicula-ris (Brocchi), Hinnites ercolanianus Coc-coni, Chlamys multistriata Poli i C. pes-felis (Linne). E,s interessant d'assenyalarque cl 60 °b d'aquestes especies, totes ellesepifauniques i suspensfvores, viuen avuidia adherides al substrat.

CONSIDERACIONS GENERALS

Amb la intencio de comparar les carac-teristiques generals de la fauna de Ics tresconqucs consideradcs, ha cstat calculatprimer el seu grau d'afinitat, segons 1'in-dex de Czechanowsky (segons GARCIA-TA-LAVERA, 1981): I = (2C/A + B) x 100, es-sent C el nombre d'especies comunes i Ai B el nombre total d'especies de cadascu-na de les arees considerades). La taula Ipresenta els resultats obtinguts. Es potveure que I'afinitat entre l'Emporda i elBaix Llobregat es considerablement supe-rior a 1'existent entre cada una d'aquestesconquer i el Baix Ebre. Aixo es pot aplicartant en el cas dels bivalves corn en el delsgasteropodes. La semblanca dell indexs,calculats independentment per a cada undels dos grups es notable (taula I).Des del punt de vista dels molluscs, les

tres conqucs sort molt diferents, essent re-lativament baix el nombre d'especies co-munes a totes tres arees d'entre les con-siderades corn a roes abundants (MARTI-NELL et al., 1984): 3 pel que fa als gaste-ropodes (Lunatia helicina (Brocchi), Nas-sarius semistriatus, N. elatus) i 2 per alsbivalves (Acanthocardia perrugosa (Fon-'tannes), Corbula gibba). Cal assenyalartambe quc el nombre total d'especics demolluscs a cada conca es molt variable:45 al Baix Ebre, 445 al Baix Llobregat i257 a I'Alt Emporda.

33

T,u I.A 1. Indcxs d'aIill itat untie les trey Conqucs estudiades, CaIculaI per a ^asterupodc,, i hicalvrsseparadament i en conjunt, d'acord amb l'index do Czcchanowskv. Triangle superior dirt: gastcropo-des (dalt ) i bivalves ( baix ). Triangle inferior esquerre : total de molluscs.Affinity indexes between the three studied basins based on gastropods and bivalves separately and together , accordingto Czechanowsky index . Upper , right triangle : gastropods (up) and bivalves ( down ). Lower, left triangle: all the nu>-lluscs.

Baix Llobregat Emporda Baix Ebre

Baix Llobregat - 43,9 12,9 <-- Gasteropodes51,2 14,0 F-- Bivalves

Emporda 47,5 - 22,814,0

Baix Ebre 13,3 18,4 -

TMolluscs

En comparar els diferents habits ali-mentaris dels molluscs de cada conca,hom observa que 1'habit predominant tantal Baix Ebre com a I'Emporda es el sus-pensivor (44,3 % i 38 0/a, respectivament),mentre que a la conca del Baix Llobregatel mes corrent es 1'habit carnfvor, pre-sentat per una gran part dels gasteropo-des.

D'altra banda, existeixen moltes diferen-cies entre I'Emporda i el Baix Llobregaten referencia als habits alimentaris dellmolluscs, com es despren de la compara-cio de les dades obtingudes. Sobretot,cis percentatges corresponents al BaixEbre difereixen considerablement dels cal-culats per a les altres conques.

El tant per cent d'especies de molluscsamb representants actuals tfpics de labioprovfncia lusitana es similar i alt a lesconques del Baix Llobregat i de I'Empor-da (38 oio i 32 O/o, respectivament), i moltall. a la conca del Baix Ebre (61 0%0), pro-bablement a causa de la poca quantitatd'especies. Aquest fet, combinat amb lapresencia d'algunes especies que normal-ment es troben en ambients mes calids(Mitra scrobiculata, Strombus coronatus,etcetera) i 1'absencia d'especies exclusivesde les bioprovincies celtica o boreal, por-ta a pensar que, en el moment de la for-macio de tots aquests diposits, el climaera Ileugerament mes calid que factual ala Mcditerrania.

Cal tenir en compte que els valors cal-culats son nomes indicatius, ja que en tre-ballar amb les conquer com un tot noqueden reflectides les diferencies que re-

vclaria cada una de les palcobioccnosisdefinides a les diferents arees estudiades.En referencia a les condicions de depo-

sicio dels sediments pliocenics a les tresconques, la fauna malacologica semblaindicar que, mentre el mcdi al Baix Llo-bregat i a 1'Emporda era clarament mari,les condicions foren molt mes restringi-des al Baix Ebre (segurament aigi .ies sa-labroses). En tot cas, esdeve evident elcaracter clarament litoral i forca som deles tres conques.

BIBLIOGRAFIA

DoMGNECH, R. 1983. Els bivalves del Plioce del'Emporda. Sistemdtica i Paleoecologia. TesiDoctoral. Universitat de Barcelona.

GARCiA-T.ALAVERA, F. 1981. Los ntoluscos gasterd-podos anfiatldnticos (Estudio paleo- v biogeo-grdfico de las especies bentdnicas litorales).Monografias, 10. Secret. Publ. Univ. de La La-guna.

MARTINELL, J. 1976. Estudio de la fauna malaco-logica (Gastropoda) del Plioceno del Emporda,Girona. Tesi Doctoral. Universitat de Barce-lona.

MARTINELL, J. 1985. El Plioce mari catala. Breusintesi paleontologica. Butll. Inst. Cat. Hist.Nat., 50: 213-223.

MARTINELL, J. & DoMi:NECH, R. 1984. Malacofaunadel Plioceno de Sant Onofre (Baix Ebre, Tarra-gona). Iberus, 4: 1-27.

MARTINELL, J. & DontiNEC11, R. 1985. Caracteris-tiques tafonomiques i paleoecologiques delPlioce mari de ('Emporda. Centre d'Invest. Ar-queol. de Girona, 6.

MARTINELL, J. & M.ARQUIN.A, M. J. 1984. Dc la ba-thymetrie du Pliocene marin du Baix Llobre-gat (Barcelona, Espagne). Paleobiol. Contioenta-le, XIV: 333-338.

MARTINELL, J., DoM1tiiNEClt, R. & MARQUINA, M. J.

1984. Molluscan assemblages in the North-eastmarine Spanish Pliocene. Ann. Geol. des PaysHeller, XXX (1/2): 35-56.

34