Estats Units d’AmèricaAnàlisi global del gegant nord

Estats Units d’Amèrica Anàlisi global del gegant nord-

GERARD TABOADA I SEGUÍTIPOLOGIES I ESTRATÈGIES DE LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES

2n de Turisme Grup C

-americà

GERARD TABOADA I SEGUÍ TIPOLOGIES I ESTRATÈGIES DE LES DESTINACIONS TURÍSTIQUES

Octubre de 2014 2n de Turisme Grup C

2

Índex

Introducció pàg.3

1. Guia pràctica dels Estats Units d’Amèrica pàg.4

1.1 Organització territorial i política del país pàg.4

1.2 Cossos de seguretat pàg.7

1.3 Poder judicial pàg.9

1.4 Geografia pàg.10

1.5 Demografia pàg.14

1.6 Història pàg.15

1.7 Infraestructures de transport pàg.19

1.8 Documentació necessària per a entrar al país pàg.22

1.9 Gastronomia pàg.22

1.10 Recursos energètics pàg.24

1.11 Indumentària típica pàg.25

1.12 Música pàg.25

1.13 Economia pàg.26

1.14 Sistema sanitari pàg.28

1.15 Fusos horaris pàg.29

1.16 Llengua pàg.29

1.17 Cinema i televisió pàg.30

1.18 Esport pàg.31

1.19 Educació pàg.33

1.20 Religió pàg.34

1.21 Immigració pàg.37

1.22 Festes populars pàg.38

1.23 Ciència pàg.39

1.24 Zones conflictives pàg.40

2. Principals destinacions i tipologies turístiques pàg. 41

3. Organismes de planificació i difusió turística pàg.45

4. Pàgines web turístiques del país pàg.47

5. Pàgines web d’empreses privades oferents de serveis turístics pàg.49

Conclusions pàg.51

Bibliografia pàg.52

Annexos pàg.56

3

Introducció

Al llarg de la seva història, els Estats Units han experimentat un procés evolutiu sense

precedents en passar de ser territoris ocupats per tribus indígenes en fase evolutiva

pràcticament prehistòrica a ser el país capdavanter del planeta en quant a economia o

desenvolupament tecnològic i polític, en un lapse de temps de només tres segles. Resulta

impactat pensar que la nació que dirigeix gran part de les polítiques internacionals i que

disposa de control sobre gran part dels recursos defensius i empresarials del món, és

excepcionalment jove tot i que les arrels britàniques, bressol de la producció industrial, hagin

jugat un paper fonamental per a propiciar aquest desenvolupament.

De la mateixa manera que el desenvolupament econòmic creixia exponencialment, el país

resultà ésser un niu de noves oportunitats i prosperitat per a milions d’immigrants europeus

que veien en aquell llunyà territori una porta oberta al somni americà. Aquests fluxos

migratoris que, encara avui dia rep l’estat, han permès esculpir la efígie de la nació, la mateixa

que diverses institucions públiques i privades potencien i promouen amb la finalitat d’atreure

visitants d’arreu del món. Com a relació causal del creixement i proliferació de la cultura

americana, els elements patrimonials de la zona es configuraren com a potencials productes

turístics a partir dels quals generar riquesa i benestar, un benestar del que se’n aprofita tota la

nació i els milions d’estatunidencs que treballen al sector turístic.

A partir d’aquesta tesi de recerca, es buscarà oferir una recopilació detallada que permeti

obtenir informació envers als trets que han configurat, configuren i esculpiran la imatge futura

del gegant americà. Gràcies a l’irrupció del món digital i de les xarxes de comunicació, d’origen

americà, es crea el marc d’infraestructures necessari per a poder obtenir i consultar informació

de qualsevol origen i des de qualsevol indret del món.

Precisament, el fet de conèixer la composició interna dels Estats Units d’Amèrica amb el pas

dels anys, permet comprendre la realitat present i, per consegüent, analitzar què permeté

posar en peu un gran pseudo-imperi contemporani capaç de liderar campanyes bèl·liques així

com organitzar societats de nacions per a instaurar un model de democràcia que caracteritza a

la nació.

En l’època actual, les societats occidentals modernes es troben immerses en un procés de

globalització i aculturació per l’adopció de modus vivendi i elements selectius d’altres

comunitats i, el fet d’analitzar de forma fragmentada el cas americà, permet endinsar-se en un

ens que ha aconseguit implementar el seu estil de vida i tradicions més enllà de les seves

fronteres, arrelant-se fermament a entorns com Catalunya o Espanya. Conèixer millor als

Estats Units d’Amèrica, suposa conèixer una petita parcel·la de l’entorn propi en tant que està

conformat, en major o menor part, per manlleus anglosaxones.

4

1. Guia pràctica dels Estats Units d’Amèrica

1.1 Organització territorial i política del país

Els Estats Units d’Amèrica es un estat republicà federal constitucional formada per 50 estats i

un districte federal representat per la capital, Washington D.C. El districte federal actua com a

líder de la federació d’estats i seu dels òrgans de govern. Des dels seus inicis, la federació s’ha

organitzat com a republicana, sense passar per cap període de monarquia i essent la

democràcia el sistema impulsat des de la seva formació el 1776.

L’ òrgan legislatiu és el Congrés que es divideix en dues cambres, essent el senat la cambra alta

i la cambra de representats dels diferents estats, la baixa.

La constitució serveix com a carta magna i configura el document legal de major pes del país

en base al qual gira tota la jurisprudència i legislació alterna.

La divisió dels tres poders recau en el president com a representat del poder executiu, amb

capacitat de vetar projectes de llei; la cort suprema dels Estats Units essent aquest el tribunal

nacional de major rang dins l’organigrama judicial i que disposa del poder judicial i ,finalment,

el congrés bicameral és el titular del poder legislatiu. La regulació referent al nombre de

representants per a cada estat es fonamenta, de la mateixa manera que a Espanya, en criteris

demogràfics.

El president de la república federal democràtica dels Estats Units d’Amèrica es decideix per

votació universal, podent votar tan els homes com les dones, ciutadans del país i majors d’edat

a través de sufragi indirecte. El president actua com a cap d’estat en afers exteriors així com a

president del govern, essent la punta de llança del poder executiu de l’estat federal. A més,

recau en la figura del president la del cap de les forces armades dels Estats Units.

Els candidats a la presidència s’escullen dins de l’àmbit dels propis partits sempre i quan

reuneixin tres condicions fonamentals per a poder ser elegibles: ser un ciutadà nascut als

Estats Units d’Amèrica, tenir una edat mínima de trenta-cinc anys i haver residit als país per un

període de temps superior a catorze anys. Els partits polítics tenen la possibilitat de configurar

les seves llistes i escollir a un cap de llista que disputarà la presidència. El cap de llista té la

facultat d’escollir un suposat vicepresident que, en cas de guanyar les eleccions, ocuparia el

segon esglaó polític de la nació. En tot moment durant el seu període de mandat, el president

pot delegar les seves funcions al vicepresident del govern.

El govern federal es descomposa en diversos ministeris o federal executive departments.

Aquestes subdivisions de l’estat federal serveixen per a estructurar l’estat de forma bàsica a

partir d’agrupacions temàtiques, en analogia amb els ministeris que hi ha a països com

Espanya. En el cas dels Estats Units d’Amèrica, els departaments executius federals son:

• Estat: dirigit pel secretari d’estat, se’n encarrega dels afers exteriors, política i relacions

internacionals dels Estats Units.

• Tresor: se’n encarrega d’encunyar i regular el tràfic de la moneda, recol·lecta impostos

federals i gestiona el deute de la nació.

5

• Defensa: protegeix a la nació enfront a amenaces exteriors i dirigeix les forces

armades. Té la seva seu al Pentàgon i aglutina l’Estat Major format pels caps de les

diferents branques de les forces armades.

• Justícia: organitza l’organigrama judicial del país i vetlla per al compliment de la llei

sota l’empara constitucional.

• Interior: se’n encarrega de la conservació de les terres i elements naturals com ara

parcs nacionals, comunitats indígenes o reserves de la biosfera.

• Agricultura: busca gestionar de forma ordenada els processos relatius a la producció i

comerç de productes d’origen vegetal, animal, silvicultura i alimentació.

• Comerç: gestiona les relacions comercials i laborals dins del país promocionant la

creació de llocs de treball, garantir el compliment de les condicions laborals,

competitivitat i creixement econòmic.

• Treball: se’n encarrega amb més detall de l’àmbit laboral i de l’empara dels drets dels

treballadors.

• Salut i serveis humans: gestiona les infraestructures hospitalàries i protegeix a la nació

en temes relatius a la sanitat.

• Vivenda i desenvolupament urbà: intervé per a establir el full de ruta a seguir en els

processos de construcció de zones urbanes i desruralització.

• Transport: dirigeix les infraestructures de xarxa viària, aeroports, sistema ferroviari,

autopistes o transport de materials perillosos.

• Energia: aplica polítiques referents a la utilització de fonts energètiques tant a nivell de

control d’extracció com la promoció de noves alternatives.

• Educació: promou i gestiona el sistema educatiu del país des d’educació bàsica fins al

sistema universitari.

• Afers de veterans: monitoritza i vetlla pels afers que envolten els veterans de guerra

tals com les pensions i els serveis socials que corresponen.

• Seguretat nacional: protegeix a la població del país enfront a atacs terroristes o

desastres naturals de gran envergadura.

Des de la seva formació el 1776, el sistema de partits és el bipartidisme a través del partit

demòcrata i el partit republicà. Malgrat hi hagi alguns partits minoritaris com el Partit de la

Reforma dels Estats Units, tots els presidents han sorgit d’algun dels dos partits dominants.

El partit demòcrata dels Estats Units representa la branca més liberal, considerant-se un partit

social-demòcrata, progressista i liberal. Dins de l’ADN del partit hi ha la lluita històrica pels

drets racials, crear la pensió de jubilació o reformes socials liderades per Franklin Delano

Roosevelt. L’actual president Barack Obama, Bill Clinton, Franklin Delano Roosevelt, John

Fitzgerald Kennedy, Harry S. Truman i el primer president demòcrata, Andrew Jackson, son

alguns dels presidents demòcrates dels Estats Units.

El partit republicà dels Estats Units representa el conservadorisme polític, situant-se com a

partit de dreta, liberal en termes econòmics i tradicionalment més propers a posicions de

centre-dreta i dreta. Alguns temes recurrents com la immigració, el consum de drogues toves o

el matrimoni homosexual son contraris als valors que protegeix el partit, entre d’altres

elements. Presidents com Abraham Lincoln,Theodore Roosevelt, Dwight Eisenhower, Richard

Nixon, Ronald Reagan o George Walker Bush i Bush Jr, han militat a les files del partit republicà

6

dels Estats Units. El mandat de cada president i vicepresident té una durada de quatre anys a

no ser que es dimiteixi del càrrec abans del plaç anterior. A més, la constitució esmena que no

es pot governar més de dos mandats complerts ,id est, 8 anys. Un cop el president es

desvincula del mandat, aquest té total llibertat per a poder dedicar-se a qualsevol activitat i

compta amb protecció vitalícia per part dels serveis secrets i de seguretat de l’estat, ampliable

al cònjuge fins i tot un cop mort l’expresident, sempre i quant aquest no torni a contraure

matrimoni.

La cambra de representants, òrgan que conforma la part baixa del Congrés i que conté

representats de cadascun dels estats, té la facultat de processar a alts càrrecs i fins i tot al

president en cas de delictes o fets atemptatius contra la nació. Aquest procés s’ha realitzat un

parell de cops al llarg de la història dels EEUU.

Andrew Johnson va rebre el primer impeachment després de diverses controvertides accions

polítiques, essent el segon Bill Clinton el 1998 després de l’escàndol amb la seva secretària

Monica Lewinsky.

Si el procés d’impeachment promociona es trasllada al Senat o cambra alta on es sotmet a

votació i, en cas de que dues terceres parts dels vots siguin condemnatoris, l’alt càrrec és

destituït.

El salari per al president dels Estats Units d’Amèrica és actualment de 400.000 dòlars

americans, un compte corrent de despeses amb 50.000 dòlars, 100.000 dòlars lliures

d’impostos per a la realització de viatges i un compte destinat a despeses personals de 19.000

dòlars. El president fixa la seva residència a La Casa Blanca durant el seu mandat, un edifici

d’estil neoclàssic que es troba al número 1600 de l’avinguda Pennsylvania, situada a

Washington Districte de Columbia.

Per als trasllats de llarga distància, utilitza l’Air Force One, nom que rep qualsevol aeronau que

transporti al president i que rep aquesta denominació per a diferenciar-lo de la resta d’aviació

civil. L’aeronau està exclusivament a la disposició del president i del seu equip de govern i

serveix de centre d’operacions mentre el president no es troba en sòl americà. Es disposa

també d’un helicòpter i d’un cotxe Cadillac oficial blindat.

La divisió territorial es realitza per estats que tenen un cert grau d’actuació al marge del

govern federal, essent transmeses competències en determinades matèries com l’educació, la

sanitat o el transport. A banda, els estats poden organitzar-se a nivell polític de qualsevol

manera que es consideri oportuna sempre i quan es respecti la constitució. Una de les

competències més destacades de les que disposa per transfusió un estat és la capacitat

d’adoptar la pena capital com a càstig penal per delictes d’homicidi en els que el condemnat

no pateixi cap atenuant mental.

Més enllà dels territoris continentals, es disposa de diversos territoris d’ultramar com Puerto

Rico, Guam, Hawaii, les illes Verges, Samoa i les Illes Marianes.

A nivell de política exterior, els Estats Units d’Amèrica es troben dins del Consell de Seguretat

de les Nacions Unides, és membre del grup dels vuit països amb més influència política,

econòmica i militar del món o G8 i del G20. Manté relacions diplomàtiques amb la gran

majoria de països del món exceptuant Cuba, Iran, Corea del Nord, Bhutan, Xina i el Sudan.

7

1.2 Cossos de seguretat

La defensa dels Estats Units d’Amèrica recau sobre cinc cossos militars que s’encarreguen

d’una parcel·la dels serveis de defensa dels que disposa l’estat. La defensa és un servei que es

finança a través dels impostos dels contribuents i destinatària d’una part dels pressupostos

federals que es publiquen cada any.

• Les operacions a terra ferma son realitzades per l’exèrcit terrestre o U.S. Army,

format per gairebé un milió de soldats. L’objectiu del cos és assegurar la pau i protegir

els interessos de la nació tant a nivell nacional com fora de les fronteres americanes. A

banda, l’exèrcit està descompost en brigades, regiments i divisions de cuirassats,

infanteria, muntanya, cavalleria i aero-transportada. Aquesta secció de les forces

armades disposa d’armes de foc de curt i llarg abast, vehicles terrestres com tancs o

bulldozers, obusos i helicòpters de guerra com l’Apatxe o el Black Hawk.

• Les accions que tenen lloc en el medi aquàtic són parcel·la dels marines dels Estats

Units, els United States Marine Corps. Compta amb vora 200.000 efectius que suposen,

segons Samantha Quigley del servei de premsa de la marina, un 6% del pressupost

destinat a defensa. S’encarrega de campanyes a terra ferma i batalles que impliquin la

presència del medi aquàtic no naval així com qualsevol altre ordre expressa del

president. Malgrat l’especialització al medi aquàtic, les brigades de marines també

serveixen en operacions terrestres, tenint un destacat paper a l’invasió d’Irak el 2003,

entre d’altres campanyes. Al igual que la divisió terrestre, compten amb armes de foc,

vehicles terrestres, helicòpters i avions Harrier i caça-bombarders.

• El tercer cos de defensa és la marina dels Estats Units o US Navy que s’encarrega de les

operacions navals que busquen protegir el país d’atacs a través del medi aquàtic.

Conta amb més de 300.000 efectius i una gran quantitat de bucs i submarins de guerra

així com aeronaus que despaguen freqüentment dels portaavions. La majoria dels bucs

i portaavions estan propulsats amb energia nuclear i, l’energia nuclear també té

presència com a combustible i matèria prima per als torpedes. A banda, disposa d’una

gran varietat i quantitat de caça-bombarders com F16, F18 o F35 Lightning.

• La força aèria dels Estats Units representa la secció de les forces armades destinades a

la protecció de la nació en el mitjà aeri així com operacions aeroespacials, rescat de

persones i recolzament aeri a tropes terrestres i marítimes. Disposa d’un personal de

330.000 efectius. Dins dels efectius materials, disposen de bombarders, aviació

supersònica i estratosfèrica capaç de sobrevolar a velocitats superiors a Mach 2 i

evadir radars enemics, aviació de transport d’armament, caça-bombarders, drons i

s’encarrega de l’avió presidencial.

• Finalment, el cinquè cos que conformen les forces armades el completa la guàrdia de

costa, la branca més petita i de menys pes dins del conjunt. Se’n encarrega de la

protecció de ports, fronteres marítimes i infraestructures de molls. A banda, se’n

encarrega de la immigració il·legal, de tràfic d’armes, narcotràfic costaner, contraband

8

i aportar mitjans per al rescat de naus i persones. La seva composició és una dècima

part en quant a volum respecte a algunes de les altres àrees de les forces armades,

emprant 40.000 efectius aproximadament.

A banda de la defensa militar del país, els cossos de seguretat dels Estats Units estan

representats per la policía federal que es divideix en diverses seccions. Per ordre jeràrquic, hi

ha 4 nivells:

• Policia federal: s’encarrega dels afers que afecten al país com a conjunt i que no

precisen de la intervenció de l’exèrcit.

• Policia estatal: s’encarrega dels afers dins d’un sol estat.

• Policia del condat: inclou la figura dels Sheriffs i algutzirs.

• Policia local: s’encarrega d’afers de baix rang en àmbits d’influència petits

A banda, existeixen múltiples serveis d’intel·ligència i investigació. Alguns d’ells son l’FBI, la

DEA, la CIA i el servei secret, cadascun amb unes funcions concretes.

L’FBI o Federal Bureau of Investigation és un cos del departament de justícia dels Estats Units

d’Amèrica encarregat de la investigació criminal. Vetlla per la seguretat del país i col·labora

estretament amb organitzacions internacionals com l’Interpol per a assegurar la protecció

enfront a organitzacions criminals d’abast supra estatal, vetlla per la seguretat del president

juntament amb el servei secret, investiga delictes de terrorisme, protegeix als usuaris i a

l’administració d’atacs informàtics, evitar estafes i fraus en l’àmbit empresarial i combatre la

corrupció, protegir els drets civils dels ciutadans i prevenir l’espionatge extern. El cap de l’FBI

és escollit pel president dels Estats Units amb la posterior ratificació per part del senat.

Actualment James Comey ocupa el càrrec.

La DEA o la Drug Enforcement Administration és l’agència del departament de justícia

encarregada del contraband, consum i delictes de narcotràfic a tota la federació. A banda,

coordina accions anti-droga fora de les fronteres de l’estat, especialment amb els càrtels

mexicans.

La protecció privada del president dels Estats Units recau sobre el servei secret, una branca del

departament de seguretat nacional. A banda, s’encarrega dels delictes de falsificació de

moneda i de la protecció de candidats a la presidència, els caps d’estat que visiten el país o els

fills d’expresidents fins a la majoria d’edat.

La CIA o Central Intelligence Agency és la principal secció d’intel·ligència del govern juntament

amb el departament de seguretat nacional i l’FBI. És l’unica agència d’intel·ligència que té total

independència de l’estat i només es troba sota la direcció nacional d’intel·ligència que controla

els diferents cossos d’intel·ligència de l’estat. Principalment, s’encarrega de la recopilació

d’informació referent a governs exteriors així com individus potencialment perillosos per a la

seguretat de la nació. Desenvolupa programes d’espiament i operacions encobertes que son

informació classificada i de la qual no se’n té publicitat.

9

1.3 Poder Judicial

El sistema judicial nord-americà està basat en les premisses establertes pel common law i

difereix del model de dret que regeix a Europa, d’origen romà. La jurisprudència dels diferents

jutges serveix per a assentar precedent i a la cultura anglosaxona, la casuística té un pes

específic superior en comparació al dret romà europeu. A banda, la constitució serveix com a

cúspide de la piràmide i tota la legislació i jurisprudència que emani de qualsevol òrgan ha

d’estar en consonància amb les diferents esmenes de la constitució de 1776.

La pròpia constitució assegura la separació dels tres poders i, per tant, separa el poder judicial

de l’executiu i el legislatiu en mans del president i del Congrés. Per a assegurar la protecció del

poder es pot enjudiciar als magistrats per mala conducta però solen ser ocupacions vitalícies.

Per ordre jeràrquic, la cort suprema dels Estats Units conformada per nou jutges escollit pel

president, amb la posterior aprovació del senat, marca el model jurisprudencial i els òrgans de

rang inferior solen interpretar la llei en base als preceptes que sol emetre la cort. Per tal de

diversificar el nombre de litigis i afers competència de la cort suprema, es dividí el país en

diversos districtes judicials que agrupa diversos estats.

El districte primer, per exemple, agrupa els estats de Maine, Massachussets, New Hampshire,

Puerto Rico i Rhode Island. L’agrupació es realitza per proximitat geogràfica entre els estats.

Cada un dels diferents districtes judicials disposa de tribunals de segon rang o corts federals.

La cort suprema no interposa requisits mínims d’edat o procedència per a poder accedir al

càrrec tot i que la majoria de membres de la cort solen tenir un passat vinculat al món jurídic

per a poder oferir un servei millor a la nació. El precedent que senten les seves sentencies, ha

de ser respectat per la resta d’òrgans de rang menor.

Algunes de les sentències que ha promulgat la cort suprema al llarg de la història, han marcat

especialment la configuració de la societat en aportar incentius per a l’evolució social i cultural.

Es considera que el litigi més transcendental de la història dels Estats Units és el cas de

Marbury contra Madison en el que la cort suprema va decidir que els tribunals havien de

disposar del control de constitucionalitat, id est, podien derogar o aprovar lleis en consonància

amb les esmenes que conformen la constitució. La jurisprudència al respecte té origen a

principis de segle XIX quan durant el procés electoral entre Thomas Jefferson i John Adams.

En un segon rang, per dessota de la cort suprema es troben el tribunals d’apel·lació de la

federació, el tribunal d’apel·lació del circuit federal, la cort militar i el recurs de certionari que

suposa la revisió en segona instància del la sentència promulgada per un òrgan judicial de rang

inferior, la segona instància judicial per a les corts de tercer rang.

Del tribunal d’apel·lació dels Estats Units en deriven en tercer rang les 94 corts de districte així

com la cort d’impostos del país. Les corts federals tenen competència per a conèixer tot tipus

de litigis federals.

De la cort d’apel·lació del circuit federal en deriva el tribunal de comerç internacional i el

tribunal de reclamacions federals juntament amb el tribunal d’ apel·lació en matèria de

veterans.

10

Els temes que configuren matèria dispositiva sobre la qual es pot legislar i ser objecte de

controvèrsia van més enllà de l’àmbit nacional ja que es poden jutjar individus d’altres països,

matèries del contenciós-administratiu on els Estats Units actuïn com a part litigant tant activa

com passiva.

1.4 Geografia

Els Estats Units d’Amèrica se situen a l’hemisferi oest, essent el quart país del mon en termes

de superfície total essent superat només per Rússia, el Canadà i la Xina. Més enllà dels

territoris continentals que conformen la gran majoria del territori, els Estats Units disposa de

territoris d’ultramar com Guam, Samoa o Hawaii així com Alaska que, malgrat trobar-se en

contacte amb la frontera amb el Canadà, forma part dels Estats Units. La pròpia Alaska, és

l’estat més gran dels cinquanta que conformen el país.

El país té frontera amb Mèxic al sud i Canadà al nord essent la frontera amb Mèxic un punt de

vigilància permanent degut als intents d’irrompre en territori americà així com els múltiples

intents per part de càrtels mexicans d’introduir estupefaents en territori nord-americà

mitjançant túnels subterranis. La frontera amb Canadà, tot i ser considerablement major, no

suposa una alarma.

El relleu present al llarg de la nació és molt variat degut a la gran superfície que ocupa el país,

promovent la diversitat tant a nivell climàtic com a nivell geològic o de flora i fauna. El relleu és

variat i presenta grans zones amb escassa elevació com l’estat de Florida on el pic màxim es

troba a escassos 105 metres sobre el nivell del mar, en contraposició a zones on l’altitud

mitjana és elevada degut a la presència de formacions geològiques destacables com les Rocky

Mountains o Alaska on es troba el sostre dels Estats Units, el Mount McKinley que es projecta

fins a 6168 metres sobre el nivell del mar. Per a poder diferenciar en blocs heterogenis el

relleu federal, el 1917 Nevin Fenneman proposà una divisió del territori a partir de regions

fisiogràfiques. Les vuit divisions son:

• Laurentian Highlands

Situada a la zona nord-est del país, compren territori quebequès i d’Ontario com a zones

canadenques i la formació s’estén per territori americà afectant als estats de Minnesota,

Wisconsin, Michigan i Nova York. La zona està formada per massissos muntanyosos

l’altitud dels quals oscil·la entre els 300msnm i 500msnm de mitjana arribant a superar els

mil metres en alguns punts específics.

• Plana atlàntica

Cobrint una extensió pròxima als 3500 quilòmetres des del Cap de Cod a l’estat de

Massachusstets passant per la plana de Florida, Mississippí, Alabama, Tenesssee, Kansas o

Kentucky. L’altitud mitjana en aquesta zona és escassa essent-ne una prova l’altitud

màxima a l’estat del Mississippí que se situa a 246msnm. L’àrea compren també el Golf de

Mèxic i la península del Yucatán.

11

• Serralada dels Apalatxes

La serralada dels Apalatxes sorgeix en territori canadenc, a l’est dels Estats Units d’Amèrica

i es desplaça en una orientació nord-est a sud-oest. Alabama, Georgia, South Carolina,

North Carolina, Virginia, West Virginia, Tennessee, Kentucky, Pennsylvannia, Vermont,

Maine, New Hamsphire, Massachussets, Nova York i Conneticut són els estats que es

troben sota el domini de la Serralada dels Apalatxes. L’elevació màxima es troba a

2037msnm a North Carolina i l’altitud mitjana se situa sobre els 900msnm. El nom prové

d’un geògraf espanyol, Diego Gutierrez que es referí per primer cop a la zona geològica

amb aquest nom en un mapa del segle XVI.

• Planes interiors

La zona que compren les planes interiors és d’una gran immensitat doncs l’origen al nord

se situa a l’oceà àrtic i descendeix fins a la frontera amb Mèxic a l’estat Texas. Els estats de

Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota, Texas, Kansas, Montana,Wyoming, Nebraska,

New Mexico, Colorado i Oklahoma es troben dins d’aquesta regió fisiogràfica. La zona

disposa d’escasses elevacions i el bisó americà trobà, en èpoques passades, la zona ideal

per a establir el seu hàbitat. Les planes interiors tenen una altura mitjana variable, essent

de 396msnm a l’estat d’Oklahoma i 792msnm a Nebraska, amb pics ocasionals que

superen en la majoria d’estats els 1500m com el Harney’s Peak a South Dakota amb una

altura de 2207msnm degut a la confluència de les planes amb altres sistemes geològics

com les Rocky Mountains en el cas de South Dakota, on es troba el Mount Rushmore.

• Serralades interiors

Els estats de Arkansas, Oklahoma, Kansas i Missouri i es conforma com un regió que es

troba entre els Apalatxes i les Muntanyes Rocalloses, essent l’única àrea amb elevacions

significatives entre ambdós sistemes muntanyosos. Compren subsistemes com la messeta

d’Ozark amb una elevació màxima de 781msnm o les muntanyes de Ouachita.

• Sistema de les Muntanyes Rocalloses

Les Rocky Mountains conformen el sistema muntanyós més destacat dels Estats Units

d’Amèrica projectant-se sobre el relleu nord-americà, amb inici al Canadà de nord-oest a

sud-est, cobrint zones de Idaho, Montana, Wyoming, Utah, Colorado i New Mexico.

L’altitud sobre les planes se situa lleugerament per damunt dels 1500 metres sobre el

nivell del mar mentre que el pic més elevat es troba a 4399 metres sobre el nivell del mar,

el Mont Elbert, situat dins de l’estat de Colorado.

Tot i que l’altitud mitjana és elevada al haver-hi més de 900 pics amb una alçada superior

a 11.000 peus id est, 3352 metres sobre el nivell del mar i 54 pics que superen els 14.000

peus o 4267 metres sobre el nivell del mar de manera que, malgrat no haver-hi grans pics

amb altituds de més de 4400m, hi ha una gran quantitat de formacions l’alçada de les

quals és molt pròxima al cim del Mont Elbert.

12

• Intermontane Plateaus

La zona geogràfica que representa aquesta divisió compren els estats d’Idaho, Oregon,

Washington, Nevada i Califòrnia, Colorado, Nou Mèxic i Arizona. La part de Columbia no

presenta grans alçades mentre que a la part del Colorado, la Colorado Plateau Province son

freqüents les elevacions de més de 4000 peus o 1200msnm arribant als 3900msnm al

Mount Sant Francisco a Nevada. A la subdivisio Basin and Range Province que es

desenvolupa fins a territori Mexicà ofereix elevacions superiors als 3000msnm que es

contraposen amb la presència de grans deserts com el de Sonora o el Mojave.

• Muntanyes del Pacífic

Les agrupacions geològiques que conformen les muntanyes del pacífic se situen a l’extrem

oest de la geografia nord-americana des de Califòrnia fins a Alaska i part de Mèxic, al sud.

Les muntanyes del Pacífic comprenen part de les Rocky Mountains, muntanyes de

Columbia o de la plana interior, entre d’altres. A la zona canadenca, gairebé a la frontera

amb Alaska es troba el Mount Logan, la segona elevació major de nord-americà per

darrere del Mount McKinley i primera del Canadà amb 5959msnm.

L’orografia de al llarg del país es molt diversa i, com a conseqüència directa, el clima presenta

diverses varietats depenent de la latitud de la zona, l’entorn i la influència dels oceans Pacífic i

Atlàntic. Una mostra de les grans diferències climàtiques és la diferència de gairebé 120ºc

entre la temperatura més alta registrada en superfície dels EEUU de 57ºc a la Vall de la Mort i

la més baixa de -62ºc a la zona d’Alaska.

Primerament, en superfície nord-americana es pot trobar un clima àrtic polar a les zones més

septentrionals, properes al cercle polar àrtic. Les precipitacions són escasses i en forma de neu,

amb hiverns molt freds on els termòmetres poden assolir mitjanes diürnes inferiors als 20

graus sota zero amb pics de més de 50 graus sota zero en algunes regions fet que suposa que

durant tot l’any la temperatura es manté en valors negatius.

En contraposició, és possible trobar varietats climàtiques desèrtiques en determinades zones

com a la Vall de la Mort a Califòrnia, el desert de Sonora, Chihuahua i Mojave. Nogensmenys,

cal destacar que també hi ha deserts freds com el Great Basin Desert, amb una climatologia

totalment diferent.

A gran part del país el clima es continental ja que la gran extensió que cobreix permet que una

gran part del territori no es trobi sota la influència dels oceans i, el relleu ondulant, dificulta

que les corrents d’aire marítimes puguin influir en les condicions climàtiques d’estats centrals.

Tanmateix i tal i com es pot observar a la figura primera de l’apartat d’annexos , la part oest

del país es troba dominada per un clima semiàrid d’estepa amb zones de clima mediterrani a

la costa Californiana, un clima desèrtic a la part sud-oest i zones puntuals amb clima alpí. Les

separacions climàtiques es basen en els models de Köppen.

El clima semiàrid present en parts d’estats com Oregón, Idaho, Montana, Texas, New Mexico,

Colorado o Utah. Aquesta varietat climàtica comporta precipitacions menor a 400-200 litres

per any segons apunta Willy Verheye de la Universitat de Gant, a Flandes. Les zones amb

aquesta varietat climàtica presenten un clima sec semblant al continental però amb

13

precipitacions més escasses que dificulten la possibilitat de disposar de vegetació frondosa.

Degut a l’escassa influència de mars o oceans, l’amplitud tèrmica és elevada, essent els hiverns

freds i els estius calorosos.

El clima mediterrani present a la costa californiana està influenciat per la presència de l’oceà

Pacífic i genera un clima temperat amb hiverns suaus i estius calorosos, amb baixa amplitud

tèrmica i precipitacions al llarg de l’any, concentrades en forma de tempestes.

La varietat climàtica desèrtica de latitud mitjana present en algunes zones de Utah, Arizona,

Califòrnia i Nevada suposa un clima amb temperatures inestables i precipitacions escasses al

llarg de l’any que propicia un entorn ideal per la desertització i una prova en son els deserts de

Sonora, Mojave o el desert de sal de Utah. Presenta una escassa continentalització que es veu

suavitzada per la presència de corrents d’aire provinents de l’oceà Atlàntic que permeten que

les temperatures siguin més regulars, reduint l’amplitud tèrmica. Les pluges són irregulars al

llarg de l’any i escasses.

El clima alpí, només present en zones de New Mexico, Colorado, Utah Wyoming, Arizona,

Montana i Idaho, per on discorren les Rocky Mountains ja que es precisa d’una gran altitud per

a que es reprodueixin les condicions necessàries per a considerar-se clima alpí. El clima alpí

està marcat per l’escassetat de vegetació que, a partir dels 1500msnm comença a minvar fins a

convertir-se en escassa en forma de molses, líquens i arbustos d’escassa altura. Les

precipitacions solen ser en forma de neu, abundants a la primavera, amb temperatures

mitjanes diürnes que rarament superen els 10ºc.

A la part est, el clima continental adquireix un pes major ocupant tota la part nord-est mentre

que al sud est destaca el clima subtropical humit amb alguna petita zona aïllada de clima

tropical a l’extrem sud de Florida. El clima continental suposa hiverns freds amb estius freds o

temperats depenent de la latitud i un elevat índex d’amplitud tèrmica. Les precipitacions són

abundants i repartides al llarg de l’any.

El clima subtropical humit es troba en estats com Mississippí, Alabama, Georgia, part de

Texas, Oklahoma o Arkansas, entre d’altres. Els estius són calorosos i humits amb hiverns freds

on les precipitacions són freqüents. L’amplitud tèrmica és força pronunciada. Per a entendre

aquesta varietat climàtica es pot prendre com a exemple a la ciutat de Vic que segons l’escala

de Köppen és una representació de clima subtropical humit.

Finalment, la varietat climàtica tropical que es desenvolupa al sud de Florida destaca per

disposar d’estius calorosos amb precipitacions esporàdiques en forma de tempestes, hiverns

molt suaus on la temperatura rarament pren valors negatius i poca amplitud tèrmica.

A nivell hidrològic, els Estats Units d’Amèrica disposen de múltiples rius de gran cabal i la part

central del país depen de la conca hidrogràfica dels rius Ohio, Mississippí i Missouri. El riu

Mississippí recorre de sud a nord els estats de Mississippí, Arkansas, Louisiana, Missouri,

Tennessee, Kentucky, Illinois, Iowa, Wisconsin i Minessota. Desemboca al golf de Mèxic a

l’oceà Atlàntic i recorre més de 3000 quilòmetres. Un dels seus afluents, el riu Missouri.

El Missouri recorre de est a oest la zona central dels Estats Units arribant a estats com

Colorado, Montana, Dakota nord i sud, Nebraska, Kansas, Missouri o Minnesota. Pensilvania,

14

Virginia Occidental, Ohio, Kentucky, Indiana i Illinois són els estats que es troben dins del cabal

del riu Ohio, el tercer afluent del Mississippí de manera que aquests tres rius abasteixen la

zona central del país. Altres formacions com Río Grande, el riu Colorado o el riu Columbia

permeten que tot el territori estigui nodrit a través de rius.

La presència de grans llacs són un altre element que configura la hidrologia de la zona. Destaca

per extensió el Llac Superior de Minessota amb una extensió de més de 82.000 quilòmetres

quadrats seguit del Llac Huron a l’estat de Michigan i el Llac Michigan. En comparació, la

superfície que ocupa l’estany de Banyoles és lleugerament superior a un quilòmetre quadrat.

Un element destacable a nivell geogràfic és la presència de fenòmens naturals poc freqüents

en zones d’Europa com tornados i huracans. Alguns d’ells com l’huracà Katrina de 2005 han

suposat autèntiques catàstrofes mediambientals en generar danys per valor de 108.000

milions de dòlars i acabar amb la vida de 1833 persones, confirmades a dia d’avui. La presència

de tornados també és freqüent en zones de l’anomenada Tornado Alley on les condicions són

favorables per a la producció d’aquests embuts d’aire. Es pot visualitzar el mapa de situació

de Tornado Alley a la figura segona de l’apartat d annexos.

Alguns dels estats que conformen el Tornado Alley són Oklahoma, Kansas, Nebraska, Arkansas,

Iowa, Indiana o Alabama, tots ells de la part centre i centre-est del país.

1.5 Demografia

Els Estats Units d’Amèrica són el tercer país més poblat en nombre d’habitants superant els

300 milions de persones però molt lluny de l’Índia i la Xina que quadrupliquen les xifres nord-

americanes. La població es concentra en grans ciutats i àrees metropolitanes, formant xarxes

poblacionals. Segons les dades emeses el 2014 per les Nacions Unides, més del 80% de la

població resideix en zones urbanes, una xifra lleugerament superior a la d’Espanya.

Els índex de creixement demogràfic són elevats degut a la gran presència d’immigració que,

tradicionalment, són sectors poblacionals més fèrtils que la mitjana americana on no s’arriba

als dos fills per dona.

Les dades emeses pel cens poblacional nord-americà l’any 2000 projectaren que el 77% de la

població era blanca. La població blanca es concentra amb més força al nord mentre que als

estats surenys la raça blanca perd punts percentuals envers la raça blanca tal i com es pot

observar a la figura tercera de l’apartat d’annexos.

La població llatina representà el 6% de la població total a les dades emeses a l’any 2000 essent

una comunitat de 16 milions de persones.

El creixement poblacional que ha experimentat el país és molt pronunciat arribant a assolir

xifres percentuals superiors al 30% en els estadis inicials de creació a principis de segle XIX i

mantenint-se en nivells superiors al 10% durant gran part del segle XX segons les dades del

United States Census Bureau. Aquest creixement, s’ha reproduït al llarg del segle XXI degut a la

immigració i la tendència és clarament a l’alça en contraposició a la gran majoria de països

desenvolupats que tendeixen cap a un creixement ínfim o inclús negatiu en alguns estats com

Alemanya.

15

La població negra representa un 12% del total de la població mentre que la comunitat asiàtica

representa un 4%. La població compresa entre els 0-19 anys representa un 27% del total de la

població enfront al 60% que representa la població en edats compreses entre els 20-64 anys.

La població vella major de 65 anys representa el 13% restants de manera que la piràmide de

població tendeix a expandir-se a les zones mitjanes i es redueix cap a l’extrem inferior,

adoptant una forma de pera, acabada en punta, similar a la resta d’estats desenvolupats on la

població adulta supera a la jove i a l’envellida.

La densitat de població experimenta variacions molt pronunciades al llarg dels diferents estats

ja que la població es concentra en grans nuclis urbans i alguns estats no disposen de nuclis

poblacionals destacats. L’estat més densament poblat malgrat no ésser un estat a stricto sensu

és el districte de Columbia o Washington D.C amb una densitat de 4.088 habitants/km2. El

primer estat de iure és Nova Jersey amb 467 habitants/km2 seguit de Rhode Island amb 392

habitants/km2 i Massachussets amb 331 habitants/km2. Wyoming amb 2,3 habitants/km2 i

Alaska amb 0,5 habitants/km2 són els estats amb menys densitat de població.

Per a establir una comparació, Catalunya disposa d’una densitat de 235,92 habitants/km2, la

provincia de Barcelona era de 718,42 habitants/km2 el 2012 segons les dades de l’Instituto

Nacional de Estadística.

Tradicionalment, per a realitzar censos es divideix el país en quatre regions que són:

• Nort-est: comprèn els sis estats de Nova Anglaterra, Nova Jersey i la part est dels

estats de Nova York i Pennsylvania.

• Mig-est: comprèn la zona entre Ohio fins les Rocky Mountains.

• Sud: comprèn els 11 estats surenys històrics d’Alabama, Arkansas, Florida, Georgia,

Louisiana, Mississippi, North Carolina, South Carolina, Tennessee, Texas i Virginia.

• Est: comprèn les zones compreses entre les Rocky Mountains fins l’oceà Pacífic

Prenent en consideració la divisió anterior, la zona nord-est suposava a l’any 2000 un 20’42%

de la població (50,8M/248,7M), la zona mig-est suposava un 23’96% de la població total

(59,6M/248,7M), la zona sud representava el 34,36% (85,4M/248,7M) i la zona est

representava el 21,19% (52,7M/248,7M) segons les dades de census.gov.

Per estats, Califòrnia era l’ estat més poblat amb 29 milions de persones, seguit per Nova York,

Texas i Pennsylvannia, essent Wyoming l’estat amb menys població al no arribar al mig milió

d’habitants.

A nivell de rànquing de ciutats més poblades, Nova York encapçala la llista amb gairebé 20

milions d’habitants, seguida per Los Àngeles amb 13 milions, Chicago amb 9 milions i Dallas

amb 6 milions, mateixa xifra que posseeixen Houston i Philadelphia segons les dades emeses el

2013 per l’US Census Bureau.

1.6 Història

Els inicis històrics dels Estats Units d’Amèrica es remunten a la seva descoberta per part de

Cristòfol Colom l’any 1492, moment a partir del qual es coneix l’existència del continent

americà i, de retruc, del país. Els moviments colons per part d’Anglaterra que aprofità per a

establir una colònia als actuals Estats Units van suposar l’inici de l’activitat humana

16

documentada a la zona. La convivència fou pacífica fins que el 1773 a Boston es produí el

Boston Tea Party, un conflicte que suposà que un carregament de te anglès acabés al mar com

a protesta per les accions coercitives que el govern anglès prenia contra la colònia. Aquesta

rebel·lió es considera un dels desencadenants i precedents de la que seria la Guerra

d’Independència dels Estats Units entre 1775 i 1783 que acabà amb el tractat de París que

reconeixia la independència de les tretze colònies com a Estats Units d’Amèrica.

Abans de l’arribada de les potències colonitzadores, els Estats Units eren territori de les

diverses tribus indígenes com els sioux, cherokee, navajos o els apatxes. Les teories més

acceptades afirmen que durant un període de glaciació, poblats asiàtics varen creuar l’estret

de Bering i es van assentar al continent americà.

El 4 de juliol de 1776, es realitzà la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, un

document solemne en el que es promovien els pretextos d’igualtat i llibertat sobre un nou

país, republicà, amb un president i una assemblea que actués en un marc democràtic amb

sufragi per als majors de 18 anys. Aquesta declaració la signaren John Adams, Thomas

Jefferson i Benjamin Franklin. A banda, es consideren d’altres personatges juntament als tres

anteriors com a pares fundadors.

La Guerra d’Independència enfrontà les tretze colònies inicials – New Hampshire,

Massachussets i Maine, Rhode Island, Conneticut, Nova York i Vermont, Nova Jersey,

Pennsylvania, Delaware, Maryland, Virginia, Carolina del Nord, Carolina del Sud i Geòrgia-

contra l’estat Britànic amb la intervenció de França i Espanya com a aliats als americans,

buscant revenja al perdre la Guerra dels Set Anys.

Arran de la primera derrota a la batalla de Saratoga, les potències aliades van intervenir de

forma més destacada al conflicte amb suport econòmic, armamentístic i humà. L’exèrcit anglès

anà perdent reductes fins que el 1781 es lliurà la Batalla de Yorktown arran de la qual el

govern britànic va proposar la pau mitjançant el tractat de París.

El 1787 i ja en el marc d’un estat federal independent, se signà a Filadelfia el document més

important de la història de la nació, la constitució. En ella s’establien mitjançant set articles on

es fixa el model d’estat presidencial, republicà, democràtic, bicameral, la separació de poders o

els processos per a realitzar canvis a la constitució. El mateix any, es convocaren les primeres

eleccions a la presidència que guanya George Washington, esdevenint el primer president

electe dels Estats Units d’Amèrica.

Als primers anys, el país creixia econòmicament de forma exponencial ja que s’anava avançant

cap als territoris de l’oest i el comerç internacional amb les explotacions de tabac o cotó era

profitós. A banda, la construcció de la línia ferroviària i la irrupció de la febre de l’or va

propiciar l’expansió de l’estat. Tot i així, les condicions que permetien l’expansió creixent es

devien en part al sistema laboral basat en l’esclavitud.

El conflicte pels drets humans suposà que el 1858 Abraham Lincoln i el recent nascut partit

republicà, que vetllava per l’abolició de l’esclavitud, s’oposessin al Senador Douglas però els

estats del sud, pro-esclavistes, estaven a favor de mantenir l’esclavitud. Amb el suport del

nord, Lincoln va guanyar les eleccions a la presidència.

17

Degut a l’elecció de Lincoln com a nou president amb ideals contraris a l’esclavitud, els estats

de Carolina del Sud, Mississippí, Florida, Alabama, Geòrgia, Luisiana, Texas, Virginia, Arkansas,

Tennessee i Carolina del Nord van decidir proclamar la seva independència amb el nom

d’Estats Confederats d’Amèrica i es produí la Guerra Civil Americana o Guerra de Secessió.

La Guerra de Secessió es desenvolupà entre 1861 i 1865 entre els estats del nord i els estats

sudistes. El conflicte armat suposà la mort de més de 600.000 americans i culminà amb

l’esfondrament de les tropes sudistes que van haver de claudicar veient al seu president

Jefferson Davis empresonat. Com a conseqüència de la derrota, l’estat s’unificà de nou i es fixà

la tretzena esmena a la constitució que prohibia l’esclavitud en qualsevol de les seves formes.

Encara avui dia les diferències entre nord i sud són plausibles a nivell electoral i els estats del

sud, insurrectes a la Guerra de Secessió, conformen nínxols republicans on el conservadorisme

polític supera amb escreix el liberalisme dels sectors nord.

El 1867 els Estats Units s’expandeixen a partir de comprar Alaska al govern rus a canvi de 7,2

milions de dòlars americans obtenint així un emplaçament estratègic que permetia controlar

l’Estret de Bering. L’expansió territorial acabaria el 1898 amb la guerra contra Espanya que

acabaria suposant la pèrdua de les colònies que el regne d’Espanya posseïa a Cuba, Guam,

Filipines i Puerto Rico.

Durant els inicis del segle XX el creixement econòmic dels EEUU fou molt destacat i es començà

a consolidar com una potència a nivell mundial. Amb el pretext de defensar la democràcia a

tota costa després de que un submarí alemany enfonsés l’embarcació civil Lusitània, els Estats

Units varen intervenir a la Primera Guerra Mundial al bàndol aliat juntament amb França,

Regne Unit, Rússia, Bèlgica, Itàlia, o Japó. El conflicte acabaria amb la signatura de la Pau de

París i la consecució de la República de Weimar.

Un altre fet històric que marcà al país de barres i estrelles fou l’esfondrament econòmic

conegut com el crac del 29 o Gran Depressió, l’episodi més negre per al mercat de valors nord-

americà, el Wall Street, que frenava un creixement econòmic idíl·lic. Històricament s’ha

considerat que la mala praxi del govern gestionant malament l’oferta monetària així com la

divergència amb el sistema basat en les reserves d’or assentà les condicions perfectes per la

fallida bursàtil.

La recuperació econòmica fou lenta, fins al punt que Richard Salsman, reconegut economista

al cap d’institucions com The Bank of New York o Citibank va pronunciar al respecte les

següents paraules, molt il·lustratives de la situació viscuda:

“ Qualsevol individu que comprà accions el 1929 i les conservà, va veure passar tota la seva

vida adulta fins a recuperar-ne la inversió inicial”.

La figura clau per al ressorgiment econòmic després de la Gran Depressió fou Franklin Delano

Roosevelt, president demòcrata que en ser president electe posà en pràctica una sèrie

d’intervencions econòmiques estatals conegudes amb el nom de New Deal. Aquestes

pràctiques intervencionistes consistiren en establir un sistema de pensions, oferir ajudes

econòmiques a l’agricultura i petites empreses on es promocionà un model basat en la

productivitat per a aixecar el país. Al ser investit, tancà l’activitat bancària durant un dia i

18

només aquells bancs que foren solvents es mantingueren oberts amb el que es coneix com

Emercency Banking Act que pretenia controlar la fallida de bancs i caixes. Es fomentà també la

contractació mitjançant ajudes per a reduir l’atur i el país s’alçà poc a poc, recuperant una part

de l’esfondrament. Les classes obreres trobaren també noves oportunitats per a assentar-se a

partir de la permissió d’organitzar-se sindicalment

En ple procés de recuperació econòmica, esclatà a Europa la Segona Guerra Mundial entre les

potències de l’eix encapçalades per l’Alemanya Nazi del tercer Reich, l’Itàlia feixista i Japó

enfront al bàndol aliat representat per Regne Unit, França, la URSS, Polònia i, després de 1941,

els Estats Units d’Amèrica.

Els Estats Units d’Amèrica no intervingueren de forma inicial al conflicte però el 1941

realitzaren un bloqueig naval a través de les bases i bucs situats al Pacífic per tal d’evitar la

campanya nipona a la Manxùria i els intents de posseir territoris d’ultramar britànics com Hong

Kong. Com a resposta al bloqueig del Pacífic, els japonesos atacaren des de l’aire la base naval

de Pearl Harbour a Hawaii que suposà l’enfonsament de quatre cuirassats, centenars d’avions

de guerra destruïts, nombrosos danys materials a la base naval i la mort de 2402 militars als

que se sumarien baixes civils. L’atac no fou notificat i en cap moment es comunicà la declaració

de guerra fet que desencadenà la participació activa dels Estats Units d’Amèrica a la Segona

Guerra Mundial.

El conflicte perdurà fins al 1945 quan Henry Truman, president nord-americà, donà el vist-i-

plau per a utilitzar armament nuclear contra el Japó que, juntament amb l’ofensiva russa,

suposà la rendició de l’emperador Hirohito i el fi de la Segona Guerra Mundial al Pacífic, la

guerra ja havia acabat anteriorment a Europa.

Un cop acabada la segona gran guerra, lluny d’assolir un estadi de pau, els Estats Units

s’involucraren en un conflicte no bèl·lic però amb tensions pròpies d’un clímax bel·ligerant

contra la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques conegut com La Guerra Freda.Després

del conflicte que acabà al 1945, els Estats Units d’Amèrica eren la gran potència mundial en

termes econòmics, polítics i militars i l’altre gran potència representava un model polític

comunista, totalment oposat i rival de la democràcia nord-americana, facilitant les tensions

entre ambdós bàndols.

El clímax entre les dues potències suposà que es busqués provocar i demostrar a l’altre el

potencial del país, iniciant-se així la cursa nuclear i la cursa espacial per a ser la primera

potència en enviar elements fora de l’òrbita terrestre.

Per a evitar la influència comunista a Europa, els Estats Units posaren en pràctica l’anomenat

Pla Marshall que pretenia oferir ajuda econòmica als estats que ho sol·licitessin i, per a

protegir-se dels mateixos, el Kremlin prohibí als països de l’est, adherir-se als plans. El control

nord-americà sobre Europa arriba al seu punt àlgid amb la creació de la Organització del

Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) que pretenia oferir defensa a Europa Occidental, en mans

americanes.

La crisi passà per nous espais com Cuba o Berlín on, degut a la migració massiva i a la negació

per part de les potències aliades d’abandonar la zona deixant-la sota influència soviètica, es

19

construí el Mur de Berlín que separava la ciutat en dos blocs, essent també un símbol de la

separació ideològica i política entre els eixos.

La cursa armamentística entre les potències suposà la detonació més elevada d’armament

nuclear a la història de la humanitat en un intent de demostrar a l’enemic la capacitat

armamentística en cas d’esclatar una nova guerra. Així doncs, la URSS detonà armament

nuclear i termonuclear, destacant-ne la Bomba del Tsar, la més potent mai creada per l’home.

La cursa armamentística quedà en un segon pla i la cursa espacial centrà l’atenció dels governs.

El 1957, la URSS envià a l’espai l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial. Seguiren l’enviament a

l’espai de la gossa Laika, el primer ésser viu en viatjar fora d’òrbita terrestre i Iuri Gagàrin, el

primer cosmonauta de la història el 1961. El 1969, el programa espacial nord-americà Apol·lo

11 aconseguí que dos cosmonautes, Neil Armstroing i Edwin Aldrin realitzessin el primer

allunatge.

Amb la crisi soviètica, la caiguda del Mur de Berlín el 1989 i la desfeta de la URSS el 1991, la

Guerra Freda arribà al seu punt i final, suposant també, la desaparició del comunisme com a

ideologia política, excepte a la Xina, Corea del Nord, Cuba o Vietnam.

El 2001 es produí la última gran desgràcia als Estats Units d’Amèrica, amb els atemptats

suïcides del 11 de setembre que suposaren un estat d’alarma màxima en demolir el complex

del World Trade Center a la ciutat de Nova York i atacar la seu de defensa del govern,el

Pentàgon, a més dels intents fallits a la Casa Blanca, Capitoli i els atacs amb àntrax. La guerra

contra el terrorisme islàmic desencadenà la invasió a l’Afganistan i la Guerra d’Irak que acabà

amb la captura i execució de Saddam Hussein.

Finalment, el 2008 es produiria un dels últims fets històrics destacables quan Barack Hussein

Obama, candidat afroamericà a la presidència dels Estats Units d’Amèrica, fou investit com a

primer president negre dels Estats Units d’Amèrica. Valorant el conflicte racial al país,

constituïa un punt i final al caràcter històricament racista de la nació, amb moviments com el

Klu Klux Klan que promou la xenofòbia, el racisme i l’antisemitisme Malgrat el Klu Klux Klan

segueixi en funcionament a l’actualitat, representa una minoria radical i té un pes quasi nul al

país.

1.7 Infraestructures de transport

Les infraestructures de transport disponibles als Estats Units d’Amèrica, són de primer nivell

mundial i no és descabellat pensar que l’estat amb més i més completes estructures de

transport siguin el país nord-americà. L’única branca que s’hauria de desenvolupar per a

completar una xarxa de comunicacions impol·luta seria potenciar el transport ferroviari d’alta

velocitat tal i com s’està realitzant a Europa.

Nogensmenys, les grans distàncies entre alguns nuclis de població, dificulten la construcció

d’una xarxa ferroviària que seria enormement costosa econòmicament, de manera que la

connexió anàloga es realitza a través de vols locals que connecten els múltiples aeroports dels

que disposa el país. A grans trets, es poden dividir les infraestructures de transport en:

aeroports, xarxa viària, xarxa ferroviària així com molls i ports tant a nivell de càrrega com de

turisme de creuer.

20

• Xarxa aeroportuària i tràfic aeri

Segons les dades de la CIA emeses el 2013 a World Factbook, els Estats Units disposaven

de 13.513 aeroports, essent el país del món amb major nombre, seguit pel Brasil amb

4.093 i Mèxic amb 1.714. Els criteris de la CIA estableixen que per a comptabilitizar-se les

pistes d’aterratge i enlairament poden ser pavimentades o no, incloent fins i tot

instal·lacions complementàries tancades o abandonades, de manera que no es precisa de

terminals d’embarcament. En el cas del Estats Units, 5.054 dels aeroports, disposen de

pistes pavimentades.

El potencial aeri de la nació és tan elevat que quatre de les cinc companyies aèries més

grans del món per volum de passatges totals, id est, mesclant vols domèstic i

internacionals, són estadounidenques, segons les dades emeses per la Associació

Internacional de Transport Aeri (IATA) a la 58ena edició de la World Air Transportation

Statistics (WATS) de 2013 i disponibles a la figura quatre de la secció d’annexos. La primera

companyia en la esmentada llista és Delta Air Lines amb 120 milions de passatgers, seguida

per Southwest Airlines amb 115 milions, China Southern Airlines amb 91 milions, United

Airlines amb 90 milions i American Airlines amb 86 milions.

A banda de posseir les principals companyies aèries a nivell global, el primer aeroport del

món en volum de passatgers, segons les dades de l’Airport Council International, també es

troba en territori nord-americà essent l’aeroport d’Atlanta (ATL) amb un tràfic el 2013 de

94,7 milions de passatgers, seguit per l’aeroport de Pequín (PEK) amb 84 milions. La

cinquena posició és ocupada per l’aeroport internacional de Los Àngeles (LAX) amb 68

milions, la setena posició l’ocupa l’aeroport de Chicago (ORD) amb 68 milions, la novena

l’aeroport de Dallas- Forth Worth (DFW) amb 61 milions , la dissetena l’aeroport de Denver

(DEN) amb 53 milions de passatgers, la divuitena l’aeroport John Fitzgerald Kennedy de

Nova York (JFK) amb 51 milions. Les xifres anteriorment expressades, poden ésser

consultades a la figura cinquena de l’apartat d’ annexos.

De menor transcendència però a destacar, és la presència de 5.287 heliports al llarg del

país. Una dada significativa és que al còmput global del planeta hi ha 6.524 heliports,

essent Corea del Sud el segon país amb 466 heliports. Així doncs, el 81% dels heliports de

tot el món es troben als Estats Units d’Amèrica.

• Xarxa viària

La xarxa de carreteres dels Estats Units d’Amèrica permet connectar tant a través de

camins de terra com carreteres asfaltades la gran part de superfície continental. La xarxa

viària dels Estats Units és la més gran del món partint del volum de quilòmetres circulables

amb 6.586.610 quilòmetres de carreteres segons les dades emeses per la CIA l’any 2012,

superant a la Índia i la Xina en un 30% i multiplicant per quatre els 1.580.964 quilòmetres

de carreteres al Brasil. Del total de quilòmetres, el 65%, en el cas dels Estats Units

d’Amèrica, és pavimentat. En comparació directa amb Espanya, els Estats Units té deu

cops el nombre de quilòmetres circulables essent 683.175 la xifra per a l’estat espanyol a

l’any 2011.

21

La xarxa d’autopistes interestatals són de pagament en alguns casos i aquestes reben el

nom de turnpikes. Cal destacar que a l’obtenir el tiquet, es calcula un temps establert per a

realitzar el recorregut i, en cas de que el temps emprat sigui menor a l’estipulat, es cobrarà

una multa per excés de velocitat. La velocitat màxima a les autopistes interestatals és de

105km/h mentre que a les autopistes corrents és de 88km/h.

• Xarxa ferroviària

La xarxa ferroviària dels Estats Units és també la més extensa del món, amb un total de

224.792 quilòmetres de vies a l’any 2007 segons informa la CIA i supera a Rússia i la Xina,

segon i tercer estat amb 87.000 i 86.000 quilòmetres de xarxa ferroviària respectivament.

Establint una comparació amb Espanya, l’estat espanyol disposa de 15.293 quilòmetres de

vies segons les dades de 2008.

La xarxa ferroviària no representa un pes elevat dins del nombre de desplaçaments ja que

la tradició nord americana afavoreix l’ús del vehicle particular, en detriment del tren. Tot i

així, el país disposa d’una línia d’alta velocitat que connecta les ciutats de Boston, Nova

York, Washington, Philadelphia i Baltimore, cinc de les principals ciutats nord-americana i

situades, totes elles, en una àrea reduïda de la costa est. Tot i així, tal i com es pot observar

a la figura sisena de l’apartat d’ annexos, resulta fefaent com la totalitat de l’estat està

connectat amb línies ferroviàries amb excepció d’alguns estats puntuals com Dakota del

Sud, Wyoming, Idaho, Montana, North Dakota, Nevada, Kansas,Mississippí, Alabama,

Tenessee, Kentucky o West Virginia. Tot i així, les línies que connecten les zones de la

federació són majoritàriament de baixa velocitat amb algun tram puntual a la zona de

Michigan i Illinois on la velocitat és superior als 170km/h tot i que no arriben a ser línies

d’alta velocitat en no superar la barrera dels 200km/h.

• Molls i ports

La navegació interior a la nació es desenvolupa amb facilitat al disposar d’una quantitat de

rius navegables com el Mississippí, que permeten desenvolupar activitats econòmiques i el

transport de mercaderies i fins i tot persones. Es disposen de 41.009 quilòmetres

navegables terra endins, lluny dels 110.000 quilòmetres de la Xina però permet als Estats

Units situar-se al cinquè lloc del rànquing global. Espanya, per la seva banda, conta amb

1000 quilòmetres de navegació terra endins.

A nivell de presència de bucs de mercaderies atracats, els Estats Units d’Amèrica ocupen el

lloc vint-i-sisè del rànquing mundial amb 393 bucs amarrats a l’any 2010.

Els ports de càrrega on s’emmagatzemen els contenidors procedents dels bucs de càrrega

també són ben presents al país. Si bé no disposa de cap port de gran importància, el port

de càrrega de Los Àngeles és el setzè del món en quant a nombre de contenidors, essent el

de Long Beach el vint-i-dosè. El de Nova York/Nova Jersey ocupa el vint-i-cinquè lloc, i el

de Savannah a l’estat de Geòrgia, el quaranta-cinquè. El monopoli en quant a grans ports

de càrrega el té la Xina amb 7 dels 10 ports més grans en quant a nombre de contenidors.

Els ports on atraquen els creuers turístics tenen un impacte important per al turisme al

país essent els principals el port de Miami, zona on s’originà el turisme de creuers, amb

22

més de 2 milions de passatgers el 2009, els ports d’Everglades de Florida i Port Canaveral al

mateix estat, superant ambdós el milió de visitants, així el port de Seattle a Washington

amb més de 400.000 passatgers, xifra similar a la del port de Long Beach a Los Àngeles.

1.8 Documentació necessària per a entrar al país

Per a poder accedir als Estats Units d’Amèrica, al no formar part de la Unió Europea i, per

conseqüent, de l’espai Schengen. Per a poder accedir, en cas de no tenir visat cal disposar d’un

passaport llegible digitalment o ePassport sempre que l’estància sigui per un temps menor de

90 dies. Si l’estada excedeix aquest període de temps, és precís obtenir un visat.

Els passatgers que viatgin als Estats Units sense visat americà han de sol·licitar una autorització

electrònica per internet abans de viatjar i presentar-la almenys 72 hores abans. Aquest tràmit

té una vigència de 2 anys. Aquesta autorització rep el nom de Electronic System for Travel

Authorization.

Arran dels atemptats de l’11s, les companyies demanen amb una antelació de 72 hores les

dades dels passatgers, inclosos els nadons per al Secure Flight Passenger Data.

A més, el protocol APIS suposa que cada passatger hagi de notificar la localització on passarà la

primera nit en sòl americà

1.9 Gastronomia

Degut al fet de que originàriament, els Estats Units eren territoris poblats per comunitats

indígenes, la gastronomia actual nord-americana suposa un recull d’influències de múltiples

cultures i l’adopció d’alguns d’aquests elements com a propis. Actualment, el model

gastronòmic americà s’ha exportat arreu del món i és un fenomen global imitat i acceptat com

a normal dins de la piràmide alimentària de la majoria de països desenvolupats. La irrupció de

les cadenes de menjar ràpid i el seu establiment permanent a les societats han permès

transmetre aquests elements gastronòmics.

Alguns dels exponents que representen arreu del planeta el menjar americà són les

companyies McDonald’s, Taco Bell, Burger King o Kentucky Fried Chicken. Malgrat la dieta

autòctona, pròpia i originària sigui la dels antics poblats indígenes, actualment la cuina india no

forma part de la vida diària.

A banda, cal considerar que degut a la grandària de l’estat, dins de la cuina nacional hi ha

diferències segons les zones a analitzar. La cuina de la costa oest és més rica en peix i marisc

gràcies a la presència de l’oceà mentre que a estats d’interior, s’abusa més de la carn,

especialment de la vadella o steak com el famós Chuletón de Nebraska.

Alguns dels plats típics i més reconeguts com a icones de la gastronomia nord-americana són:

• Pollastre fregit: trossos de carn de pollastre fregits en pa ratllat o fins i tot en trossos

de Doritos, un snack salat típic del país i àmpliament exportat arreu.

• Hamburguesa: el plat icònic per excel·lència de la cuina americana és, tal i com indica

el seu nom, provinent d’Hamburg, Alemanya. Malgrat sigui d’origen alemany, la idea

23

inicial prové de Rússia, dels pobles tàrtars. Consisteix en un tros de carn picada,

generalment de vedella, de forma rodona i plana. La carn picada s’introdueix en un pa

rodó amb sèsam. Sol afegir-se enciam, ceba, formatge o tomàquet en rodanxes.

• Pastís de poma o Apple Pie: plat dolç que s’elabora a partir d’una massa de full feta de

farina i mantega. Sobre la massa s’afegeix la poma ja sigui en forma de puré o

laminada. Generalment es cobreix l’espai restant amb crema feta amb ou, sucre, farina

i llet. Al posar-la al forn queda una massa consistent cruixent i la poma queda suau en

cas de tallar-se trossejada.

• Crispetes o Pop Corn: aperitiu realitzat a partir de blat que, en escalfar-se amb oli o

mantega, esclata, formant una figura irregular de color blanc, de textura cruixent que

sol salar-se o afegir-hi caramel líquid per a modificar-ne el gust.

• Gall d’Indi rostit d’acció de gràcies: plat principal durant el tradicional dinar al dia

d’acció de gràcies format per un gall d’indi rostit, farcit al seu interior amb salsa de

gerds o segons la conveniència.

• Patates fregides i patates de bossa: aperitius i guarnició per a plats salats format per

patates talles de tires o en rodanxes, fregides en oli d’oliva i de textura semi-cruixent

en el cas de les patates fregides i cruixent en les de bossa.

• Hot Dog: plat típic americà consistent en una massa de pa allargada amb una salsitxa

de carn, pollastre o gall d’indi condimentada amb salsa de mostassa o ketxup.

• Crema de cacahuet: pasta o condiment, dolç o salat format a base de cacahuets torrats

triturats i que s’utilitza per a untar en sandvitxos, pa, galetes o com a condiment per a

pastisseria.

• Brownie: postres dolços fets a partir de xocolata negra, mantega, farina, sucre i,

eventualment i segons el tipus de recepta, nous. Al preparar la massa i posar-se al forn

adquireix l’aspecte de pastís de textura sòlida però esponjosa, acompanyat-se de gelat

en algunes ocasions. Actualment està present a la carta de postres de la majoria de

restaurants del planeta. És una variació a partir de la massa de galeta.

• Galetes cookie: postres dolços fets amb massa de galeta, de textura cruixent i

consistent un cop fornejada. Es presenta en forma aplanada i ovalada amb trossos de

xocolata sòlida. L’origen d’aquestes postres radica a Massachussets.

• Cotó fluix de sucre: llaminadura feta a partir de sucre desfet que s’enrotlla a un pal

formant una forma esfèrica i de gran tradició a fires d’arreu.

• Dònut: menjar típic americà i símbol de la companyia Dunkin Donuts, del mateix

origen. Consisteix en una massa feta de pa, de forma rodona i amb un forat al mig per

a assegurar la seva cocció a l’interior mentre es fregeix. Solen recobrir-se amb sucre

glacé o qualsevol ornamentació dolça.

24

1.10 Recursos energètics

Els Estats Units d’Amèrica, són un dels pocs estats del món amb capacitat per a produir energia

de totes les diverses tipologies i, llevat de la producció de petroli que és insuficient, és un estat

amb un alt grau relatiu d’autosuficiència en matèria energètica en comparació a d’altres països

que importen la majoria de recursos.

Segons les dades de la EIA del 2013, els Estats Units importen el 40% del petroli consumit

anualment, de manera que el país té capacitat per a produir un 60% del petroli que consumeix.

En termes de producció de petroli, es el segon productor mundial per darrera d’Aràbia Saudita

amb més d’onze milions de barrils per dia a l’any 2012 i segons les dades de la CIA. A la seva

vegada, és el primer país del món en nombre de barrils importats gairebé duplicant al segon

país amb més importacions, la Xina. Els càlculs estimen que les reserves de petroli encara

disponibles són les tretzenes més elevades del món essent Veneçuela el líder.

Malgrat pugui resultar utòpic tenint en compte que els Estats Units són el primer país

importador de petroli, és a la vegada un país exportador de petroli però només s’exporten

prop de 40.000 barrils diaris, segons les dades de 2010 de la CIA. Totes les dades referents a

importació i exportació de combustibles fòssils es poden consultar a les figures 7 i 8 de

l’apartat d’annexos.

L’energia elèctrica és fonamental per al desenvolupament de qualsevol nació i en el cas

d’Estats Units, és el segon país del món amb major consum d’electricitat per darrere de la Xina,

consumint un 20% més que la Unió Europea. L’ordre al rànquing es manté en quant a nivells

de producció, essent la Xina el primer productor d’electricitat del món, amb els Estats Units i la

Unió Europea en segon i tercer lloc.

Tot i així no es produeix un equilibri en quant a consum-producció ja que els Estats Units són el

primer país importador d’electricitat per davant d’Alemanya i Itàlia, segons les dades de la CIA

per l’any 2012.

A nivell de producció, consum i obtenció de gas natural, el país ocupa el primer lloc al rànquing

mundial en consum de gas natural superant amb escreix a Rússia i la Unió Europea. Tot i així,

és el primer país del món en quan a xifres de producció de gas per davant de Rússia. Tots dos

produeixen més de quatre cops la producció de tota la Unió Europea.

Tot i així, l’elevat consum obliga a importar de forma massiva essent el tercer país en xifres

però lluny de la Unió Europea, molt deficitària en quan a ràtio consum-producció doncs

importa cinc cops més gas natural que no pas els Estats Units. A llarg plaç, la situació sembla

complicada per als Estats Units ja que disposen de la cinquena reserva estimada més gran però

és cinc cops més minsa que la de Rússia, el gran rival en quant a producció de gas natural.

A nivell de producció d’energia a través de la fissió nuclear, el 19,4% de la producció total

d’energia elèctrica prové de centrals nuclears segons les dades emeses per la International

Atomic Energy Agency (IAEA), produïda als cent rectors dels que disposa el país.

25

1.11 Indumentària típica

Els Estats Units són actualment una potència mundial en el món de la moda i la roba enfocada

a públic jove té origen en les directrius nord-americanes en molts casos de manera que es pot

considerar com l’estil predominant. A banda de l’estil americà, es pot trobar influència d’estils

com l’anglès amb marques com Fred Perry o Hackett London que actuen com a abanderats de

l’estil anglès, més seriós i formal.

Alguns de les firmes que exporten el model americà arreu del món poden ser: Hollister,

Tommy Hilfiger, Polo Ralph Lauren, GAP, Michael Kors, American Eagle i, sobretot, Levi Strauss.

La figura de Levi’s és especialment important ja que són els creadors del pantaló texà que avui

dia vesteixen milers de milions de persones d’arreu del món. La firma nord-americana adoptà

un teixit i patró de la marina genovesa però afegint les típiques costures reforçades de color

coure als extrems per dotar de major resistència al patronatge i creà així, la que possiblement

sigui la penyora més emprada arreu en la societat occidental actual.

Una altre tendència que s’ha imposat arreu de les societats occidentals són les tipologies de

vestimenta basades en els col·lectius surfistes californians amb firmes com Quicksilver o DC

Shoe que busquen oferir una roba de patronatge més ample, de colors estridents i

desenfadada que ha tingut una excel·lent acollida als mercats occidentals durant la darrera

dècada.

La irrupció de la cultura Hip Hop als barris marginals dels Estats Units com el Bronx a Nova

York, Compton a los Àngeles o Detroit per part de comunitats afroamericanes ha proliferat

arreu del planeta a partir de l’exportació del seu estil de roba. Les peces de roba de talles grans

i amples, amb pantalons de la mateixa tendència, sabatilles esportives amples o botes tipus

Timberland, samarretes de tirants interiors, jaquetes tipus caçadora així com l’utilització de

gorres de visera plana amb la utilització del do-rag dessota, conformen la vestimenta de les

comunitats Hip Hop. El do-rag es un tipus de mocador cenyit al cap que es col·loca dessota de

les gorres i es lliga per darrere amb un nus. Una representació gràfica de l’indumentària de Hip

Hop amb la presència del do-rag es troba a la figura novena dins de l’apartat d’ annexos.

La utilització d’aquestes penyores comporta un risc elevat en zones amb presència de bandes

o gangs ja que s’associa uns determinats colors per a cada col·lectiu i el fet de vestir roba de

Hip Hop amb uns determinats colors pot causar perill de ser disparat o assassinat.

És freqüent veure col·lectius fent servir aquesta vestimenta a múltiples països del continent

americà, incloent Amèrica Central i del Sud així com a Europa. A la zona asiàtica és poc

freqüent aquest tipus de vestimenta.

1.12 Música

Una quantitat més que destacable de grans moviments i estils musicals tenen el seu origen

comú en els Estats Units d’Amèrica, especialment arran dels segles XIX i XX on s’originen

moviments musicals com el Jazz, el Blues, el Gòspel, el Rap i Hip Hop o el Rock and Roll.

La majoria d’aquests estils musicals tenen el seu origen en comunitats afroamericanes,

26

especialment a la zona de Nova Orleans on s’originà el Jazz. Així doncs, cal remarcar com a

música tradicional i popular nord-americana els estils següents:

• Pop: d’origen anglo-americà, no té origens afroamericans a diferència de la gran

majoria d’estils musicals del país de barres i estrelles. És un estil de música enfocat a

un públic juvenil, desenfadat amb reminiscències d’altres gèneres com el disco, el funk

o la música electrònica. Els màxims exponents d’aquest estil són d’origen americà i és

freqüent escoltar els termes “rey del pop” i “ reina del pop” per a referir-se a Michael

Jackson i a Madonna.

• Jazz: amb origen a les comunitats afroamericanes de Nova Orleans, el Jazz és un dels

gèneres més coneguts arreu del món. Les cançons solen ser melòdiques, amb

presència d’instruments com el saxòfon que permet crear un clímax de tristor i

melangia en les seves obres. Destaquen Louis Armstrong, Ella Fitzgerald, Jelly Roll

Morton.

• Rock and Roll: gènere de música de ritme alegre amb origen, al igual que el Jazz, a la

ciutat de Nova Orleans. El seu màxim exponent n’és el desaparegut Elvis Presley.

Utilitza instruments com la guitarra i la guitarra elèctrica.

• Heavy Metal: d’origen anglo-americà, el heavy metal és un estil de música estrident,

amb utilització de guitarres elèctriques, baixos i bateries que marquen el ritme. Les

veus solen ser agudes i de gran potència. Alguns exponents nord-americans poden ser

Guns and Roses, Jimmie Hendrix, Iron Maiden o Metallica.

• Blues: d’origen afroamericà i variant del Jazz, utilitza l’anomenada roda de blues, una

estructura de dotze compassos que es repeteix de forma continua juntament amb la

utilització de la Blue Note, una escala melòdica que dona so característic a l’estil. Duke

Ellington, Bob Dylan o James Brown, en són exponents mundials.

• Gòspel: música de traç religiós evangèlic afroamericà que utilitza cors i orquestra per a

les seves obres.

• Rap i Hip Hop: música d’origen afroamericà sorgit a comunitats negres del Bronx, a la

ciutat de Nova York. L’estil es basa en destacar les lletres, crítiques amb la societat, el

racisme i la problemàtica social, expressant-ho en veu ràpida amb una base

instrumental. És un dels gèneres més destacats i comercialitzats a l’actualitat. Alguns

exponents mundialment reconeguts són Eminem, 50 Cent, 2pac o Rakim. A banda, el

Hip Hop ha representat al llarg de la història la problemàtica bandes i rivalitat entre la

costa est-oest amb múltiples assassinats al llarg de la història entre els que destaquen

els de 2pac Shakur i Biggie, considerats els dos pinacles més importants del gènere.

1.13 Economia

El nivell d’estabilitat econòmica així com el potencial productiu del país, situa als Estats Units

d’Amèrica en primera posició al rànquing mundial essent el país amb el producte interior brut

(PIB)més elevat. Aquesta mesura macroeconòmica quantifica el valor monetari de tots els

béns i productes manufacturats en un país al llarg d’un any. En base als valors del 2013 emesos

per la CIA, podent ésser visualitzats a la figura dècima de l’apartat d’annexos, el PIB nord

americà supera els 16 trilions de dòlars, per davant del PIB de la Unió Europea al complet que

27

genera 15 trilions de dòlars, essent la Xina relegada al tercer lloc. Tots tres països formen un

trident de gran potencial, destacant per damunt de la resta de nacions doncs caldria sumar el

PIB dels països situats entre el lloc quart i vuitè per a obtenir el mateix PIB que als Estats Units.

La moneda oficial del país és el dòlar nord-americà però no és exclusiva dels Estats Units

d’Amèrica ja que d’altres països del seu entorn com Equador, el Salvador, Puerto Rico, Panamà

i algunes zones insulars, han decidit adoptar la moneda dels Estats Units com a nacional.

A nivell de numismàtica, les monedes que formen el sistema monetari són de 1,5,10,25 i 50

centaus de dòlar mentre que per a les quantitats de 1,2,5,10,20,50 i 100 dòlars, s’utilitzen

bitllets. Actualment, el tipus de canvi estipula que un dòlar equival a 0’75-0’8 euros, depenent

del dia.

Els bitllets segueixen un mateix patró, oferint la cara l’efígie d’algun dels personatges històrics

per excel·lència nord-americans, en una cara, i algun element característic del país al revers.

Tots els bitllets són de color gris clar amb impressió en tons negres i verdosos a excepció del

bitllet de 100 dòlars que inclou una impressió taronja amb el nombre “100” i una banda de

seguretat blava.

En el cas de les monedes, contenen la efígie d’alguns personatges històrics, tots ells presidents

menys en el cas de la moneda de dòlar en la que apareix la cara de Sacajawea, una dona

indígena que juga un paper fonamental en l’exploració de l’oest dels Estats Units. La moneda

d’un centau és de color coure, essent la resta platejades a excepció de la moneda de dòlar, de

color daurat.

La renta per càpita estimada per cada ciutadà és de 52.800 dòlars, 41.585 euros al canvi

segons el tipus de canvi a dia de 22 d’octubre de 2014.

Segons les dades de la CIA de 2013, la composició del PIB estava representada en un 1,1% en el

sector de l’agricultura, un 19,5% per el sector secundari o industrial i el 79,4% està representat

pel sector terciari o se serveis, denotant així que es tracta d’una societat terciaritzada i que

enfoca la seva producció a la oferta de béns i serveis i no en la manufactura de matèria prima

per a sectors concrets com la siderúrgia o les industries pesants. La mà d’obra disponible arriba

a 155 mil·lions, lluny dels gairebé 800 milions de la Xina. Nogensmenys, cal remarcar que la mà

d’obra nord-americana és més qualificada i és 70 milions menor que la disponible a tota la

Unió Europea.

La taxa de desocupació és del 7,3% mentre que en el cas d’Espanya, la taxa de desocupació és

del 26,3%.

El deute públic del país representa el 71,8% del PIB. Per a establir una analogia que permeti

situa dins d’una escala relativa aquesta xifra, cal valorar que en el cas d’Espanya és del 93,7%,

a Itàlia és del 133% i França s’aproxima a Espanya amb un 93,4% per a xifres de l’any 2013.

L’índex d’inflació és relativament baix de manera que els preus es mantenen estables amb un

increment al 2013 de 1,3%, seguint la tendència de fixació inelàstica de preus de les nacions

occidentals on és difícil que la inflació d’un any a l’altre sigui superior a un 1-3%.

28

Pel que fa a importació i exportació, els Estats Units són el segon país del món en quant a

volum econòmic generat a través de les seves exportacions, gairebé empatant amb la Unió

Europea. Els Estats Units exporten un 10% menys en comparació amb els dos anteriors,

lleugerament més que Alemanya, que exporta gairebé el 70% de tota la UE. La mateixa UE és

la organització territorial més importadora del món, seguida d’aprop pels Estats Units i la Xina.

Els principals acords comercials d’importació són amb la Xina (19% del total), Canadà (14,1%

del total), Mèxic (12% del total) i Japó (6% del total).

En quant a deute extern, la Unió Europea i els Estats Units comparteixen xifres molt similars al

capdamunt de la taula global i sorprèn notòriament que la Xina tingui un deute extern gairebé

vint vegades inferior al dels Estats Units i gairebé tres vegades inferior al deute extern

espanyol.

El mercat de valors nord-americà amb les borses de Nasdaq on operen més de 3000

companyies, el Nasdaq 100 on operen les 100 companyies amb major riquesa a nivell d’accions

bursàtils, la borsa de Nova York que està considerada com la de major importància a nivell

mundial amb un volum de 21 bilions de dòlars.

El total de les accions disponibles triplica el capital monetari que suposa el sumatori de l’oferta

xinesa i quintuplica la japonesa. Al seu torn, multiplica per quinze l’espanyola. Les dades

anteriorment esmentades d’importació, exportació, deute extern i valor de les accions

bursàtils disponibles, poden ésser consultades a les figures 11,12 i 13 de la zona d’annexos.

1.14 Sistema sanitari

El sistema sanitari nord americà, a diferència de la majoria de societats europees, no és un

servei públic sinó que té cert grau de privatització, essent impossible per a determinades

classes socials accedir a una sanitat digna. El sistema nord-americà disposa de 4 subdivisions ja

que hi ha una branca sanitària federal, estatal, local i després hi ha el sector privat. A nivell

mundial, és la nació que més PIB destina en matèria de sanitat i investigació científica tot i que

dista de ser un sistema sanitari eficient i popular.

Algunes de les clíniques i centres sanitaris més prestigiosos del món es troben dins del país

però són d’àmbit privat i les tasses mèdiques ascendeixen a xifres prohibitives per a la majoria

de ciutadans. Alguns exemples són la Clínica Mayo, el Mount Sinai o la Clínica Cleveland.

Aproximadament un 15% de la població, no està assegurada.

El 2010, el president Barack Obama, creà una Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut

Accessible (PPACA)amb la finalitat de reformar la salut. Tot i així, amb anterioritat, al 2006,

l’estat de Massachussets ja va establir un sistema sanitari buscant oferir cobertura per a tots

els ciutadans i regularitzar la situació. La sanitat pública és vista com un mer acte de caritat i la

cobertura que s’ofereix es vincula a un dret humà però són nombrosos els casos de pacients

que han perdut la vida a les sales d’espera en saturar-se la sanitat pública.

Per a evitar demores i mesclar les diferents tipologies de lesions i problemes possibles, es

recomana que els pacients amb lesions musculars, lesions que precisin de punts de sutura que

29

no comportin perill per a la vida del pacient i malalties lleus, es desplacin a un centre d’atenció

d’urgències o a un centre d’atenció ràpida, anàlog al CAP en el cas de Catalunya.

Per a lesions greus que puguin fer perillar la vida de les persones així com malalties de

manifestació espontània en aquell moment, es recomana trucar al número d’emergència 911 o

acudir a la sala d’emergències de l’hospital més proper.

Com a manifestacions que puguin posar en perill la vida del pacient es troben dolors al pit,

pèrdua del coneixement, dificultat greu per a respirar, pèrdua de la facultat visualitzatòria,

hemorràgies internes, cremades greus, traumatismes cranials, convulsions, fractures greus,

dolor estomacal pronunciat.

En contraposició, el sistema sanitari públic present a Europa ofereix garanties per a qualsevol

ciutadà i ofereix tractament mèdic de garantia tot i que en alguns casos, les llistes d’espera per

a rebre òrgans puguin suposar la mort abans de rebre tractament. Tot i així, l’esperança de

vida és de 79,56 anys segons les dades de la CIA de 2014, lleugerament inferior a la d’Espanya

que supera els 81 anys.

La consecució d’un sistema sanitari eficient i universal, constitueix un dels reptes dels Estats

Units per tal de conformar-se com una nació de primer nivell en quant a assegurar el benestar

dels seus ciutadans i atorgar seguretat doncs la impossibilitat de disposar d’una assegurança

posa en perill la vida dels ciutadans en no assegurar-se la seva assistència mèdica en casos que

així es precisi o disposar d’un diagnòstic ràpid i eficient que pugui evitar problemes greus de

salut.

1.15 Fusos horaris

Els Estats Units, en disposar d’un territori continental i d’ultramar de considerables

dimensions, disposa de diversos fusos horaris dins dels seus límits territorials. Partint de

l’escala GMT (Greenwich Meridian Time), els territoris de Hawaii i les illes Aleutianes són els

territoris nord-americans amb major llunyania respecte el meridià, essent inclosos dins del fus

GMT-10. Alaska ocupa el fus GMT-9 , essent la zona continental més localitzada a l’oest mentre

que el fus GMT-8 l’ocupa la costa oest dels Estats Units amb estats com Califòrnia, Washington

o Oregon. La zona centre-oest forma part del fus GMT -7 incloent estats com Colorado o Utah.

La zona central fins a Chicago amb estats com Texas o Illinois ocupen el fus d GMT -6 mentre

que la costa est dins la qual es troben les ciutats de Nova York, Boston o Washington D.C.

ocupen el fus horari GMT -5.

A nivell de nomenclatura, els fusos horaris s’identifiquen amb les sigles GMT o UTC, seguint el

sistema Coordinated Universal Time. Ambdós divisions són idèntiques, modificant-se només el

nom rebut.

1.16 Llengua

En el cas dels Estats Units i en similitud amb d’altres estats com Chile o l’Argentina, l’estat o en

aquest cas la federació, no disposa d’idioma oficial a nivell federal, de manera que als principis

30

bàsics de l’estat no hi figura l’establiment d’una sola llengua. Nogensmenys, la llengua

predominant i a través de la qual es comuniquen els ciutadans, s’imparteix l’educació i

s’emana la jurisprudència entre d’altres elements, és la llengua anglesa.

Després de la colonització anglesa en territori nord-americà, la llengua espanyola s’adoptà a

les zones del sud del continent mentre que la llengua de Shakespeare s’adoptà com a pròpia

als Estats Units i es manté fins avui dia. Malgrat provenir de l’anglès, té el seu propi vocabulari

i divergències tant a nivell gramàtic com a nivell oral.

A banda de l’anglès, cal remarcar que la llengua hawaiiana té caràcter oficial a les illes i a

l’estat de Hawaii.

Segons les dades del cens de la CIA de l’any 2000, l’anglès representava un 82,1% del total

d’us, l’Espanyol un 10,7%, d’altres llengües Indoeuropees el 3,8% mentre que la resta

representaven el 3,4%. Es poden consultar les dades a la figura catorzena dels annexos.

1.17 Cinema i televisió

La industria cinematogràfica nord-americana és la número 1 al món i ha produït la majoria de

grans pel·lícules al llarg de la història. Els estudis cinematogràfics de Hollywood a Califòrnia o la

gal·la anual dels premis Òscar, són autèntics elements patrimonials de la indústria del setè art.

A nivell històric, es podria situar la irrupció dels cinema com a element cultural i patrimonial

dels Estats Units a partir de la segona dècada del segle XX, moment en que es funden segells

cinematogràfics com la Metro Goldwyn Mayer, Twentieth Century Fox o Paramount. En

aquesta època es produïren films com El Mag d’Oz, Casablanca, King Kong i, sobretot, Allò que

el vent s’endugué. Aquesta última producció està considerada com l’obra amb major

recaptació econòmica de tots els temps, aplicant els índexs d’inflació actuals, sent l’únic film

de tots els temps amb una recaptació superior als tres mil milions de dòlars nord-americans.

Alguns dels actors més destacats d’aquesta època foren Humpfrey Bogart, Clark Gable, Vivien

Leigh, Spencer Tracy, Gary Cooper, Gary Grant o Paul Newman.

Un cop acabada l’etapa de cinema clàssic, Hollywood assoleix una segona i exitosa etapa post-

clàssica en la que es produeixen una gran quantitat de pel·lícules de culta que marquen la

història del cinema amb títols com La guerra de les galàxies, Psicosis, la saga de Il Padrino,

Tiburón, Rocky, Rambo, Matrix, El senyor dels anells o Avatar; sota la direcció de grans

guionistes i productors com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Steven Spielberg o els

germans Watzowski. A nivell d’actors, destaquen celebritats com Sylvester Stallone, Marlon

Brando, Brad Pitt, Harrisson Ford o Júlia Roberts entre molts d’altres.

Cap altre país al món disposa d’una història tan nodrida com la nord-americana en quan a

produccions cinematogràfiques malgrat els pares del cinema fossin els germans Lumière,

d’origen francès. Al país americà es produeixen la gran majoria de films que es projecten a les

sales d’arreu del món, disposen dels més sofisticats estudis de gravació i filmació a nivell

internacional.

A nivell televisiu, la mateixa importància i pes específic del cinema es trasllada a la petita

pantalla produint grans sèries que s’han projectat en el temps durant dècades. Dins de les

31

diferents èpoques, es troben sèries com Colombo, de gran transcendència a la dècada dels

anys 60 i 70, Alf, Miami Vice, The Simpsons, Dallas o més recentment, Big Bang Theory, How I

Met Your Mother o Breaking Bad. La bona acollida i popularització de les sèries de televisió

arreu ha facilitat la difusió de models de vida i estàndards de la vida americana.

1.18 Esports

La cultura de l’esport està ben assentada als Estats Units d’Amèrica i l’esport es fomenta des

d’edats escolars i assoleix una gran dimensió a nivell universitari doncs el nivell de l’esport en

aquesta categoria, no té res a envejar a l’esport professional d’elit en molts altres indrets. Així

doncs, la labor formativa i de captació de talents no depèn de clubs o entitats privades sinó

que l’esport escolar i universitari forma als esportistes que amb el temps acabaran esdevenint

professionals i estrelles de nivell mundial.

En molts dels esports, l’organització de clubs i llicències a nivell professional funciona per

franquícies, equips que depenen d’un organisme o associació major com la National Basketball

Association (NBA) i les diferents franquícies, afincades en una localitat i amb un nom no

comercial, competeixen sota les directrius administratives que imposa l’entitat que gestiona la

competició.

En el cas de l’NBA, per exemple, l’associació interfereix en termes econòmics fixant un límit

salarial, regula les condicions de contractacions de jugadors i fins i tot interposa un codi intern

de vestimenta i conducta que, en cas de no complir-se, pot generar sancions econòmiques cap

als propis jugadors o, en el cas del límit salarial, als equips o franquícies.

A nivell professional, hi ha tres esports principals que generen més impacte que la resta i que

gaudeixen de major popularitat dins de la societat americana: el beisbol, el futbol americà i el

basquetbol.

A banda, hi ha d’altres esports força seguits com la competició de motor Nascar, el futbol, la

boxa, l’hoquei sobre gel o els esports extrems que gaudeixen d’una gran tradició i seguiment i

que en aquest moment són tendència gràcies al patrocini de diverses firmes comercials com la

marca de begudes energètiques Red Bull.

El beisbol té un gran seguiment i destaca la Major League Baseball que aglutina les diverses

lligues de beisbol professional nord-americanes on juguen equips com els Chicago White Sox o

els New York Yankees. És freqüent referir-se als ciutadans nord-americans com a “ianquis” i

aquest apel·latiu prové, en efecte, del famós equip de beisbol afincat a la ciutat de Nova York.

L’impacte d’aquest esport se centre al continent americà, incloent alguns països com Cuba,

Puerto Rico o la República Dominicana on el seguiment envers l’esport del bat té una gran

importància.

El basquetbol és un dels esports més identificatius i possiblement és l’esport competitiu nord-

americà que tingui més seguiment arreu del món a través de la NBA, que té una gran acollida

entre els mercats europeu i asiàtic, a diferència del beisbol, el qual no gaudeix de tradició al

vell continent. El basquetbol competitiu nord- americà és un producte a l’alça i actualment es

comercialitzen samarretes dels principals jugadors de la lliga i resulta freqüent veure-les a

qualsevol tenda d’esports d’arreu, quelcom d’impensable fa uns quants anys, quan encara

32

jugava Michael Jordan. En el cas d’Espanya, amb la consolidació com a jugadors d’èxit dels

germans Gasol, el públic nacional s’ha interessat de forma exponencial per l’esport.

Alguns exponents del basquetbol nord-americà i reconeguts a tot el planeta són Kobe Bryant,

Lebron James, Carmelo Anthony o Kevin Durant. Històricament, destaca per damunt de la

resta la figura de Michael Jordan, un dels esportistes més reconeguts de la història juntament

amb Magic Johnson o Larry Bird.

El futbol americà, sota la denominació de National Football League, és la competició de futbol

americà de major nivell mundial i, tal i com succeeix amb el beisbol, es tracta d’una varietat

esportiva que gaudeix de gran èxit al país de les barres i estrelles però que no s’ha pogut

exportar i consolidar en d’altres zones com Europa, on segueix essent un esport pràcticament

inèdit. Les enquestes el situen com l’esport més popular del país, per davant del basquetbol.

Les xifres al respecte es poden consultar a la figura 15 de l’apartat d’annexos.

Un fet que dificulta la seva proliferació és la gran tradició i presència a Europa, Sud-Àfrica,

Argentina, Austràlia i Nova Zelanda del rugby, un esport que resulta fins a cert punt similar

però totalment diferent en quant a estètica, funcionament i reglamentació. Anualment, se

celebra un partit pel qual es decideix el campió de la NFL , la Superbowl, un dels

esdeveniments esportius més importants de l’any i que segueixen anualment més de 1000

milions d’espectadors, la majoria, només pendents d’aquest partit i dels espectacles de la mitja

part.

L’hoquei sobre gel és un esport especialment popular a regions fredes de la geografia nord-

americana com Minnesota i sobretot al Canadà, on és l’esport nacional més popular i

representatiu, elevant-se com a esport nacional d’hivern, essent el lacrosse l’esport d’estiu tal i

com afirma Stephen Wieting a la publicació Sport and memory in North America (2010), p.4.

El futbol no és un esport que destaqui no tingui un gran reconeixement i està totalment

supeditat a molts altres esports, essent seguit per una minoria, tot i haver-se celebrat allí el

mundial de futbol de 1994.

L’esport de motor i en especial l’automobilisme, té una gran tradició i és molt popular als

Estats Units d’Amèrica però les competicions europees com la Fórmula 1 o el mundial de

motociclisme no tenen un seguiment massa exhaustiu. Dues son les competicions principals

que se celebren en territori nord-americà: la NASCAR (National Association for Stock Car Auto

Racing) i la IndyCar Series.

El primer certamen es disputa amb turismes de 3 portes i sol celebrar-se en circuits tancats

ovals, essent els dos revolts peraltats i de 180º que connecten amb dues rectes, sumant en

total una distància d’entre 2 i 4 quilòmetres, assolint-se grans velocitats. El segon es disputa

amb cotxes monoplaça, d’aparença semblant als Fórmula 1 europeus però desenvolupant-se

part del campionat en circuits ovals.

Els esports extrems com el Freestyle Motocross, el BMX o l’skate, un fenòmen global sorgit als

Estats Units i exportat i consolidat arreu del món essent Barcelona una de les capitals

mundials, són també molt populars entre el públic més jove i alternatiu i s’exporta el producte

arreu, a través de les marques de begudes energètiques, que actuen d’ham.

33

Nogensmenys, l’esport olímpic representa cada quatre anys un motiu d’orgull i satisfacció per

a la nació, sent freqüent que el país encapçali el medaller olímpic, malgrat la fèrria

competència xinesa els darrers anys o la rivalitat amb l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes

Soviètiques que encapçalà el medaller a Seoul i Barcelona. El nombre de beques i recursos

invertits és molt elevat, com a conseqüència de la cultura de l’esport que ja des de l’època

universitària es busca implementar.

Alguns exemples de grans esportistes olímpics a la història poden ser Michael Phelps, Mark

Spitz o Michael Johnson.

1.19 Educació

A nivell educatiu, els Estats Units d’Amèrica són un líder mundial en quant a oferta educativa

d’alt nivell, especialment dins del camp universitari doncs les més prestigioses universitats del

món i més ben valorades, es troben en territori nord-americà.

El sistema educatiu es composa a partir de diversos graus, començant amb l’etapa preescolar

que va dels 3 als 5 anys. A diferència del cas espanyol, aquesta etapa no és obligatòria de

manera que els infants comencen la seva educació obligatòria a l’edat de cinc anys en la

majoria d’estats tot i que en alguns es fixi l’inici als 6,7 i fins i tot 8 anys. Durant aquesta etapa

els nens aprenen l’educació bàsica i a desenvolupar la capacitat d’expressió oral, entre d’altres

elements.

Un cop deixada de banda l’etapa preescolar, s’inicia l’Elementary School en edats compreses

entre els 5 i els 11 anys, seguit de l’etapa de Middle School que aglutina les edats compreses

entre els 11 i els 14 anys.

Un cop acabada aquesta etapa, es dona lloc a l’etapa d’institut o High School, última etapa

d’educació obligatòria abans de la universitat. Un cop els alumnes es graduen, accedeixen a

l’educació universitària que compren les edats entre 18 i 22 anys, sempre i quan es promocioni

anualment i sota condicions normals.

A nivell universitari, es poden realitzar cursos de dos anys de durada, de rang inferior a un

estudi de graduat estàndard i que sol servir de base per a poder accedir a d’altres estudis de

quatre anys, mentre que la majoria de graus tenen una duració de quatre anys.

La majoria de grans i prestigioses universitats són de caràcter privat de manera que és

freqüent que els estudiants i progenitors estalviïn durant anys per a poder afrontar els elevats

costos de l’educació universitària. Algunes de les universitats més prestigioses i de renom

poden ser:

• Universitat de Columbia: situada a Nova York, ha suposat l’espai de formació de

notables alumnes com els presidents Barack Obama, Franklin Delano Roosevelt i

Theodore Roosevelt, els pares fundadors John Jay i Alexander Hamilton o el magnat de

les finances i un dels homes amb major fortuna del món, Warren Buffet.

• Universitat de Yale: rival històrica de Harvard, es troba situada a Connecticut. Posseeix

la facultat de dret de més prestigi dels Estats Units i, per conseqüent, del món. Les

34

xifres d’accés denoten que només el 8% dels sol·licitants aconsegueixen una plaça

universitària. Dins del seu alumnat notori destaquen el clan Bush, el clan Clinton, el

candidat John Kerry, actors com Paul Newman o Edward Norton o diversos premis

Nobel.

• Universitat de Harvard: una de les universitats de més renom i prestigi mundial,

ubicada a la població de Cambridge, a Massachussets. Diverses classificacions com

l’Academic Ranking of World Universities la qualifiquen com la millor universitat del

món, per davant d’universitats com Stanford o Berkeley, també nord-americanes. La

biblioteca universitària és la quarta major del món, només per darrere de la biblioteca

del congrés dels Estats Units, la biblioteca britànica, la nacional francesa i per davant

de la biblioteca pública de Nova York. Alguns dels ex-alumnes cèlebres són el secretari

de les nacions unides Ban Ki-Moon, presidents com John Fitzgerald Kennedy o Felipe

Calderón, personatges de la reialesa com el príncep Frederik de Dinamarca, el creador

de Facebook Mark Zuckerberg, actors com Matt Damon, entre d’altres.

• Massachussets Institute of Technology: malgrat tenir denominació d’institut, és la

universitat d’enginyeria i ciència més important del país i probablement del món al ser

el centre formatiu per a la majoria d’astronautes del programa espacial americà, o

alumnes com Metcalfe o Shockley, inventors de Ethernet i del transistor o Tim Berners

Lee, inventor de la World Wide Website.

• Universitat d’Stanford: manté una rivalitat amb Berkeley com a centres d’estudis

d’enginyeria aplicada a la informàtica, malgrat disposar de més branques de

coneixement i manté una estreta vinculació amb la zona de Sillicon Valley, a Califòrnia,

on es troben els grans companyies d’internet d’origen estadounidenc com Google,

Facebook, Yahoo o Hawlet Packard.

1.20 Religió

Dins del territori que conformen els Estats Units d’Amèrica, es troben en contacte continu una

gran quantitat de religions, proclius a esser considerades elements que conformen el

patrimoni cultural intangible del país. Prenent les dades estadístiques de 2012, la religió amb

més presència és el cristianisme suposant gairebé el 73% de la comunitat religiosa seguida pel

judaisme, budisme i islamisme malgrat la suma d’aquests arriba al 6% del total. Un 19,6% de la

població no estava vinculada a cap religió. Aquestes dades foren emeses pel Pew Research

Center el 2007 i denoten com el cristianisme perd pes específic enfront d’altres modalitats

religioses com a conseqüència de la immigració, així com la tendència a l’alça de la laïcitat.

Poden ésser consultades a la figura setzena de l’apartat d’annexos.

Més enllà de les dades emeses per la institució anterior, el cens governamental també elaborà

una comparativa entre els anys 1990 i 2001 que permet valorar com ha mudat el panorama

religiós durant una dècada, com s’ha deixat de banda el tradicionalisme i la influència de les

noves tecnologies que han suposat un fre per a la secularització. El mateix Pew Research

Center publicà una evolució estadística que demostra com en cinc anys, el cristianisme va

35

perdre cinc punts percentuals id est experimentà una recessió d’un 1% anual. D’altre banda, el

nombre d’individus que no pertanyien a cap religió augmentava de forma oposada, guanyant

un punt percentual per any passant de representar un 15,3% el 2007 a un 19,6% l’any 2012, tal

i com es pot apreciar a la figura 1.

Així doncs, la primera religió del país es el cristianisme amb una gran quantitat de vessants i

subcategories com el protestantisme, l’ortodoxisme o el luteranisme. El cristianisme arribà als

Estats Units d’Amèrica procedent dels colonitzadors que, en ser fonamentalment Espanyols i

Anglesos, predicaven la paraula de Jesucrist.

A banda, amb els fluxos migratoris d’Europa fins al vell continent, es començaren a instaurar

ordres religiosos paral·lels com la població d’orígen rus que va suposar l’irrupció de la

comunitat mennonita, el reformisme que va irrompre degut als grans fluxos procedents

d’Alemanya i Països Baixos o el Luteranisme d’origen escandinau.

Més enllà del cristianisme, una de les religions que és present a tot el territori és el judaisme,

religió Abrahàmica que segueix el coneixement plasmat a la Torà. Es calcula que la població

jueva als Estats Units d’Amèrica és propera als sis milions d’individus de manera que

conformen una mostra poblacional a tenir en compte.

Una gran massa semita s’instalà al país al llarg dels últims tres segles i, en el cas dels jueus,

aquests s’han concentrat a la zona sud de Nova York i s’han integrat de forma plena a l’estat a

partir de les polítiques molt liberals en quant a llibertat religiosa semita.

Per dessota de Nova York, Miami, Philadelphia, Los Àngeles, Chicago o Boston, son algunes de

les ciutats on la població jueva s’ha concentrat amb més solidesa. De fet, segons les dades

exposades el 1997 per Ash Russel, la població jueva als Estats Units d’Amèrica superava la

pròpia de l’estat d’Israel en més d’un milió d’unitats essent Rússia i França els estats que

segueixen la llista, malgrat romandre a una gran distància.

Una altre comunitat religiosa que suposa una minoría ètnica però que representa una

importància significativa és la comunitat musulmana que, a diferència de la jueva, té menys

suport social i es troba en una fase de poc suport social. Aquesta diferenciació en quant a grau

de tolerància té com a base el fet de que la religió que predica la paraula de Mahoma causa un

impacte social i cultural molt més elevat que no pas d’altres religions presents.

El fet d’haver de resar vuit cops al dia mirant a la Meca, la vestimenta típica o les faccions

aràbigues que disten de l’aspecte caucàsic de la comunitat jueva, permeten identificar amb

major facilitat els membres de l’Islam. De la mateixa manera, arran de l’atemptat suïcida de

l’onze de setembre de 2001, el recel entre la població envers la comunitat musulmana ha anat

in crescendo.

Malgrat la presència d’una llosa en forma d’estereotip que s’originà al partit Republicà

posteriorment als atacs de 2001, la situació actual de la comunitat musulmana és òptima i

especialment dins de la comunitat pakistanesa on més de 10.000 doctors a tot el país

comparteixen l’origen àrab, tal i com apunta el doctor Saad Shafqat.

36

Una mostra de la integració de la comunitat islàmica dins del bressol del capitalisme queda

reflexada a les dades estadístiques emeses per l’American Mosque Study on es formularen les

preguntes següents: “ Considera que la societat americana és inmoral?”, “ Considera que la

societat Americana és hostil envers l’Islam?”. Les dades captades a principi de segle XXI

demostraven com més de la meitat dels enquestats (56%) responien afirmativament a les dues

preguntes anteriors. Onze anys després, el nombre d’enquestats que responien

afirmativament a les anteriors qüestions era només del 24%.

En base a les anteriors dades, es pot apreciar com tant la comunitat islàmica ha anat integrant-

se progressivament dins del país i, a banda, els ciutadans nord-americans han millorat les

relacions amb els seguidors de l’islam. Al 2011 el nombre de mesquites superava àmpliament

les dues mil unitats.

El budisme és la tercera religió en discòrdia i s’instaurà al segle XIX degut als fluxos migratoris

provinents del sud-est asiàtic. Segons les dades proporcionades pels censos, la població

afiliada a la religió i ciutadana dels Estats Units d’Amèrica supera lleugerament el milió de

persones.

Recentment, sociòlegs i teòlegs han postulat que dins del país hi ha una gran distinció entre

dues branques clarament diferenciades de la religió que segueix el dogma de fe de Siddhartha.

Així doncs, se sol diferenciar entre la comunitat budista americana i aquella que té origen en el

sud-est asiàtic. La controvèrsia ha aflorat i budistes il·lustres com el mestre Thinely Norbu

Rinpoche considera inacceptable el fet de que les comunitats occidentals hagin creat les seves

pròpies estructures religioses i deixin de banda tota saviesa religiosa procedent de l’Àsia on la

religió, de caràcter mil·lenari es manté més pura, titllant de racista i condescendent aquest

modus operandi.

Malgrat al llarg del país hi hagi d’altres religions com l’Hinduisme, el Jainisme, el Sikhisme o

fins i tot, darrerament, la irrupció de la cienciologia, aquestes es mantenen en un segon pla per

nombre de practicants i per l’impacte que generen.

Des de la seva creació el 1776, els Estats Units d’Amèrica han estat sota un monopoli del

cristianisme com a religió més estesa pel territori tot i que l’estat és laic. La primera esmena de

la constitució que fou aprovada el 1791 apostava per la llibertat religiosa, fet que atorga la

possibilitat de desenvolupar les creences de cada individu, dins del marc de la legalitat, així

com l’establiment del caràcter laic per al país. Prèviament, s’havia pactat la laïcitat del país a

l’Estatut de Virginia de 1777.

Mes enllà del caràcter laic, es prohibeix que el congrés es decanti o afavoreixi a cap comunitat

religiosa enfront la resta tal i com es plasma en el següent fragment de la primera esmena:

“El congrés no pot crear cap llei envers a l’establiment d’una religió d’estat, prohibir el lliure

exerici, abreujar la llibertat d’expressió o de premsa, així com el dret del poble de reunir-se

pacíficament i demanar la reparació de greuges”.

Malgrat la laïcitat de l’estat, després de la guerra de secessió, els missioners i colons foren

enviats pel territori amb la finalitat de fer front a l’Església Ortodoxa que prenia embranzida i

evangelitzar a les múltiples comunitats indies que es trobaven disperses. A més de l’amenaça

37

ortodoxa, els cristians varen haver de fer front al budisme que creixia a Hawaii com a

consequencia de la immigració japonesa a les illes.

Les múltiples divisions del cristianisme apareixeren a finals de segle XIX i, juntament amb

l’irrupció de l’islamisme, judaisme o el budisme que tenien presència i portantveus al World

Parliament of Religions de Chicago el 1893.

Al llarg del segle XX, el conservadorisme que impera per part de les poblacions del sud més

tradicionals i de més tradició cristiana va deixant pas a una visió més empàtica enfront a la

cada vegada major importància de les religions no tradicionals.

Amb l’arribada de migració massiva en el període d’entre guerres, el govern aprovà la llei

d’inmigració de 1924 que pretenia regular l’entrada al país de fluxos migratoris provinents

d’Europa i, gairebé un segle després, actualment es regula la cessió de visats per a evitar

l’entrada massiva d’immigrants. Malgrat l’intent de regulació, el creixement demogràfic

propiciat per l’arribada d’estrangers d’arreu suposà la proliferació d’una societat pluricultural i,

per descomptat, plural en sentit religiós.

La tendència al llarg dels últims anys denota que la societat nord-americana tendeix a

l’agnosticisme i a l’ateisme, deixant de banda a la religió com a prioritat.

És possible observar un mapa federal de composició de la situació de predominació religiosa a

la figura dissetena de l’apartat d’annexos.

1.21 Immigració

Ja des dels inicis del moviment colonitzador, els Estats Units d’Amèrica són un estat federal

que s’ha conformat a partir de la immigració i de l’arribada massiva de persones d’arreu del

continent Europeu, majoritàriament. La població autòctona, tribus índies, representen un

percentatge sobre el total de la població ínfim. D’aquesta manera, la majoria de la població

americana actual és immigrant contemporània, id est, té arrels d’altres països com Mèxic i

porten diverses o una única generació residint als Estats Units d’Amèrica o bé té arrels

europees, doncs la població amb reminiscències natives és mínima.

El buc Mayflower fou el primer vaixell que transportava colons anglesos a territori

estatunidenc, forjant el principi d’una nació que més de tres segles després manté encara

l’idioma anglès o alguns elements derivats de la cultura anglesa com a estàndards. Tal i com es

pot observar a la figura divuitena de l’apartat d’annexos, fins a la gran depressió posterior al

crack del 29, gairebé la totalitat de fluxos migratoris tenien com a denominador comú l’origen

europeu i, arran dels anys 40, la diversitat augmenta, passant d’un flux europeu a una situació

on la migració europea entra en regressió i els fluxos de Mèxic, Carib, Amèrica com a

continent, Àsia i Àfrica passen a formar part de l’ample sector migracional.

Analitzant les dades de 2013, s’observa com l’origen o procedència de la majoria dels

immigrants legals al país és Àsia, seguit per el flux migratori procedent d’altres països

americans, Mèxic i l’Àfrica. Es poden observar les dades a la figura dinovena de l’apartat

d’annexos.

38

Segons les dades de seguretat nacional, a principis de mil·lenni, la població estrangera

representava el 14’7% de la població total,suposant un volum de 40,38 milions d’habitants

mentre que la població local representava un volum de 271 milions d’habitants. Els principals

col·lectius immigrants eren Mèxic amb més d’onze milions de persones seguit de països com la

India, Filipines, Xina, Vietnam, El Salvador, Corea del sud o Cuba, tots superant el milió de

representants. Degut al creixement de la Xina, no resultaria estrany pensar que actualment

puguin esser, per darrere de Mèxic, la segona nació amb més immigració en territori nord-

americà. Les dades poblacionals anteriors poden visualitzar-se a la figura vintena de l’apartat

d’annexos.

Per a poder obtenir el permís de residència als Estats Units, amb caràcter general, s’ha de

presentar un formulari I-485 a la seu central de l’USCIS, el servei de ciutadania i immigració

dels Estats Units o bé, es pot adquirir a través d’altres procediments com contraure matrimoni

amb un ciutadà que ja posseeix la residència, ser vidu/a d’un ciutadà nord-americà, per

naixement, sent germà o progenitor d’un ciutadà i major de 21 anys d’edat, per obtenció d’un

visat laboral, per patrocini al haver destacat en algun aspecte cèlebre com esser un reconegut

esportista o actor o personatge públic prèvia acceptació de l’administració, obtenint alguna de

les 50.000 vises d’immigrant que cada any se sortegen, per ordre judicial, per acceptació del

dret d’asil, entre d’altres.

1.22 Festes populars

De la mateixa manera que tots els països tenen les seves celebracions i festes populars, els

Estats Units celebren anualment una sèrie d’esdeveniments i fets, amb àmplia acollida per part

de tots els sectors de la població. Així doncs, malgrat l’estat tingui el caràcter de laïcitat oficial,

tradicionalment se celebren esdeveniments religiosos com la festivitat de Nadal tot i que hi

hagi comunitats estrangeres que celebrin d’altres festivitats com el ramadà. Les principals

festivitats del país son:

• El dia d’acció de gràcies: el thanksgiving day se celebra anualment el quart dijous

de novembre i durant aquest dia, la família i amics celebren el sopar d’acció de

gràcies on es menja el tradicional indiot farcit en un gran banquet, acompanyat

d’altres plats, tradicionalment, de verdures. L’origen és religiós i es donava quan

durant l’època colonial, els europeus donaven les gràcies per les collites

obtingudes i transferiren la tradició a nord-amèrica.

• Halloween: festivitat d’origen celta que celebra la nit de bruixes i en la que es

tracta la temàtica escabrosa de bruixes, fantasmes, aranyes i les tradicionals

carbasses amb cara, amb un ciri al seu interior. A banda, és freqüent disfressar-se

amb motius anteriorment esmentats i els infants es desplacen de casa en casa

demanant caramels i advertint que, en cas de no rebre’ls, realitzaran bromes. Se

celebra la nit del 31 d’octubre i la tradició s’ha exportat a països d’arreu del món.

• Nadal: una de les festivitats per excel·lència, se celebra el naixement de crist. La

figura del Pare Noel i l’arbre de Nadal així com el caràcter consumista, deixant en

un segon pla el context religiós, són ingenis de la societat americana per a dotar la

39

festivitat d’un rerefons comercial i empresarial. Se celebra el 25 de desembre.

• Any nou: la nit del 31 de desembre a 1 de gener se celebra l’acabament de l’any

anterior i el pas a un de nou, celebrant l’arribada d’any amb focs artificials i fent

festa un cop entrada ja la nit. A Nova York, l’epicentre de les celebracions d’any

nou, de la mateixa manera que s’utilitza la Plaza del Sol a Espanya, és a Times

Square, Nova York.

• Dia de la independència: el 4 de juliol de cada any, els nord-americans celebren la

seva declaració d’independència, passant d’ésser una colònia anglesa a formar un

estat republicà, democràtic. Se celebra amb focs artificials i alguns esdeveniments

esportius a l’aire lliure ja que el bon temps sol acompanyar en aquestes dates.

A banda, hi ha d’altres celebracions de segon ordre com el dia de San Patrici, el Jackson Day o

el dia de l’avi.

1.23 Ciència

El nivell de desenvolupament científic assolit per part dels Estats Units d’Amèrica pot

considerar-se com a fonamental per a la raça humana i una gran quantitat d’elements sine qua

non gaudiríem del benestar actual, han sorgit dins de les fronteres del país.

A nivell de transports, dos dels mitjans fonamentals per al desplaçament humà com són

l’automòbil i l’avió, tenen orígens nord-americans. Pel que fa a l’automòbil, el 1904, Henry

Ford creà el primer cotxe comercialitzable i de retruc, creà el sistema de producció en cadena

que encara es desenvolupa dins dels ambients i contextos fabrils, segmentant la producció a

l’encomanar una tasca específica per a cada treballador i creant els béns de consum en un

procés pautat pel que el bé passa d’un treballador a un altre.

Amb la creació del Ford T, es creà la indústria de l’automòbil i es comença a popularitzar el

transport vial malgrat a l’inici fos exclusiu de les classes més pudents. Només un any abans, els

germans Wright crearen el primer avió capaç de sobrevolar uns quants metres però que

demostrava que les idees de Leonardo Da Vinci, no eren quelcom de foll, podien ésser reals.

Més enllà del món del transport, el nord-americà Thomas Alva Edison creà una gran quantitats

d’invents que marcaren el desenvolupament humà durant els segles XIX i XX com el fonògraf

que permetia reproduir sons enregistrats per mitjà de diversos procediments. Creà també el

filament elèctric que permeté l’elaboració de les primeres bombetes així com les pel·lícules de

cel·luloide utilitzades en el camp del cinema juntament amb el quinetoscopi.

Nikola Tesla, d’origen croat, desenvolupà als Estats Units assentà les bases per a l’electricitat

comercial i descobrí elements de vital improtància com la corrent alterna, la transferència

d’energia mitjançant ones inalàmbriques establint un precedent de l’actual wi-fi, la ràdio, la

làmpada fluorescent, la bujía per a poder iniciar motors d’explosió i treballà d’altres camps

com els raigs X.

40

Malgrat ser d’origen alemany, Albert Einstein desenvolupà la seva carrera com a ciutadà Nord-

Americà i és considerat com un dels científics més influents de la història. Einstein és destacat

per la seva teoria de la relativitat en la que explica la relació entre l’electromagnetisme i la

física de Newton, establint noves relacions entre l’espai i el temps a partir de la seva famosa

fórmula de E= mc2, establint que energia és igual a massa per velocitat al quadrat. Se’l

considera també el pare teòric de la bomba atòmica doncs Oppenheimer, també d’origen

americà, en fou el pare pràctic a partir de l’Operació Manhattan.

El desenvolupament armamentístic portà a la nació a desenvolupar les primeres armes

d’energia nuclear, detonant sobre les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki les primeres bombes de

fissió nuclear enriquides amb urani.

La descoberta al món del potencial armamentístic generà un conflicte i una rivalitat històrica

amb la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques que desembocà amb la creació de caps

nuclears, míssils intercontinentals o, segons teories conspiratives, armament capaç de crear

terratrèmols a través de dispars electromagnètics. Aquesta rivalitat propicià també que la

NASA desenvolupés el programa espacial nord-americà que permeté que el 1969 l’home

arribés a la superfície lunar. Posteriorment ha realitzat d’altres activitats més enllà del planeta

Terra cooperant en la creació de l’estació espacial internacional o llençant múltiples sondes

fora del planeta.

Cal destacar també que el departament de defensa dels Estats Units creà la xarxa ARPANET a

partir de la qual, juntament amb la creació de la World Wide Website, també d’origen nord-

americà, es creà la figura d’Internet.

1.24 Zones conflictives

El nivell de seguretat dels Estats Units, s’ha posat recentment en entredit degut als continus

incidents i morts derivats de la problemàtica que deriva de l’ús d’armament al dia a dia, doncs

la majoria de ciutadans, especialment en poblacions del sud, disposa d’armament de foc per a

protegir-se. Qualsevol ciutadà pot adquirir una arma de foc però recentment, la compra legal

precisa d’una sèrie de processos, malgrat cada estat reguli de forma diferent els processos de

compra.

En el cas de Nova York, un dels estats més estrictes, és precís, posseir un permís d’armes i una

identificació personal. Per a optar al permís, alguns estats estableixen com a mínims el no tenir

antecedents policials, una recomanació per part de dos altres ciutadans, tenir feina fixa o ser

ciutadà dels Estats Units. Arran dels múltiples atacs a instituts i d’altres espais públics que han

suposat una gran quantitat de morts, les condicions s’han endurit notablement.

Nogensmenys, és freqüent poder accedir a armament de la mateixa manera que es pot accedir

a qualsevol tipus de drogues.

Així doncs, cal evitar zones marginals, suburbis i sortir fora del centre de les grans ciutats ja

que els barris de la perifèria poden combinar des de tranquil·les zones residencials fins a

autèntics ghettos on els intercanvis de bales són freqüents entre bandes. Zones com el Bronx o

Chinatown a Nova York, Compton a Los Àngeles, o la perifèria de Detroit que està considerada

com un dels llocs amb índex de criminalitat més alts del país.

41

2. Principals destinacions i tipologies turístiques

Dins del territori nord-americà es poden realitzar i donar lloc diverses tipologies turístiques de

la majoria de subgrups disponibles. Nogensmenys, algunes destaquen per damunt de la resta

degut al pes específic de les diferents zones envers la resta de destinacions de la mateixa

tipologia. Es pot observar un mapa al respecte a la figura trenta-dosena de l’apartat d’annexos.

Les varietats turístiques més destacades dels Estats Units d’Amèrica es poden considerar,

segons criteris propis, les següents:

• Turisme cultural

El turisme cultural suposa una tipologia predominant en quant a atractius i activitats

turístiques per a poder realitzar i destaquen per importància i oferta cultural les ciutats de

Nova York, Boston, Chicago, San Francisco, Washington D.C. i Los Àngeles.

Nova York disposa d’una infinitat de productes turístics vinculats al patrimoni cultural com

l’Estàtua de la Llibertat, el pont de Brooklyn, l’ Empire State Building, Times Square, Wall

Street, la Catedral de Sant Patrici o el MOMA.

En el cas de Boston destaca el Quincy Market, La universitat de Harvard, la Prudential

Tower o el Museum of Fine Arts. A banda, té la importància històrica d’haver estat

l’epicentre dels conflictes colonials que desembocarien a la Guerra d’Independència

Americana.

L’oferta cultural de la ciutat de Chicago es forma a partir d’elements com les torres Illis y

Ledge, l’estadi municipal, els múltiples museus com el Fidel , la font de Buckingham o el

segon museu d’art més gran del país, l’Art Institute of Chicago.

Pel que fa a San Francisco, alguns elements culturals a visitar poden ser el Golden Gate,

l’illa d’Alcatraz, Lombard Street, o la Grace Cathedral.

Washington disposa de l’oferta cultural més destacada del país en disposar de l’esplanada

coneguda com National Mall on es troben alguns dels elements més importants a nivell

turístic de tota la nació com el Capitoli, el monument a Abraham Lincoln, l’obelisc de

Washington i múltiples museus com el museu National Smithsonian, la galeria d’art

nacional, la llibrera del congrés o la cort suprema dels Estats Units.

Los Àngeles és un altre dels emplaçaments en els que es pot gaudir d’una àmplia oferta

cultural basada en alguns casos en la indústria del cinema com el famós cartell de

Hollywood, el passeig de la fama, el teatre Kodak on se celebra l’entrega dels premis

Oscar, l’observatori Griffith o l’Staples Centre on juguen els seus partits els Lakers.

• Turisme educatiu

El turisme idiomàtic i que exigeixi el desplaçament amb finalitat de perfeccionar la llengua

anglesa, vehicle de comunicació mundial bàsic per a poder comunicar-se amb ciutadans

d’arreu del món. A més, cal incloure també el turisme formatiu que es vincula amb els

estudis i que, en no ser una activitat professional, es pot incloure dins del turisme

42

educatiu, incloent tots aquells individus que es desplacen a les universitats nord-

americanes per a realitzar la seva formació universitària. Els emplaçaments més destacats

en serien Massachussets amb la presència del Massachussets Institute of Technology i

Harvard, Columbia, Yale i Standford.

• Turisme de sol i platja

En tot l’àmbit dels Estats Units d’Amèrica, el turisme de sol i platja representa un tipologia

poc potent i freqüent ja que els turistes que es desplacen al país no solen acudir buscant

una oferta turística basada en aquests dos elements. Nogensmenys, hi ha oferta turística

del sector en diversos punts i les zones on es desenvolupa, són destins punters a nivell

mundial i reconeguts. Així doncs, malgrat hi hagi múltiples estats amb sortida al mar com

Arizona, New Mexico, Texas, Louisiana, Mississippí, Alabama o Maine, el turisme de sol i

platja es desenvolupa a les zones de Califòrnia, Florida i a nivell d’ultramar, Hawaii.

La costa californiana és coneguda per les seves platges amples on se sol practicar el surf

com a Huntington Beach. A la costa de Florida, el turisme es desplaça fins a la localitat de

Miami, entre d’altres, per a gaudir de les extenses platges semitropicals i d’un clima

privilegiat durant gran part de l’any, on l’oferta d’establiments turístics és nombrosa i

permet gaudir d’un turisme de tot inclòs.

En el cas de Hawaii, les possibilitats s’amplien en oferir-se un turisme de sol i platja amb

l’afegit de desenvolupar-se en un entorn totalment paradisíac, amb una flora i fauna

totalment diferent del que es pot trobar a l’Amèrica continental però amb una xarxa

d’infraestructures hoteleres que permet satisfer a tots els tipus de clients.

• Turisme natural

Degut a la imponent e impactant morfologia geològica del país, els Estats Units gaudeixen

d’alguns elements que permeten fer gaudir a una tipologia turística que busqui en la

natura el producte envers al qual centrar el desplaçament.

Malgrat disposar d’una infinitat de productes, destaquen: les cascades del Niàgara que

resulten un producte turístic típic i molt potent a nivell natural, els múltiples parcs

nacionals entre els que destaca el de Yellowstone, les muntanyes Rocalloses que permeten

gaudir de la natura a l’hora que realitzar esport en disposar de les millors i més extenses

infraestructures per a la pràctica de l’esquí, el Gran Canyon del Colorado que permet

gaudir d’una panoràmica única de la formació geològica de la zona, la Vall de la Mort, les

illes de Hawaii que permeten gaudir de la fauna composta per tortugues o dofins amb

l’afegit del vulcanisme i tropicalisme típic de la zona, així com el gran cràter Berringer a

Arizona en el que caigué un meteorit milions d’anys enrere i quedant fefaent l’impacte

amb un enorme cràter de centenars de metres de longitud.

A més, cal destacar Alaska per les seves condicions ambientals que permeten gaudir d’un

entorn polar dins de territori nord-americà.

43

• Turisme de negocis

El turisme de negocis, enfocat al tancament de tractes corporatius així com a les fires

empresarials, és de gran tradició i té una gran cabuda dins de l’estat. La gran destinació a

nivell nacional i un dels espais en el que es desenvolupen més conferències a nivell

mundial és la ciutats de las Vegas que disposa de múltiples sales per a encabir milers

d’assistents. Tots els grans hotels com el Circus Circus, MGM o Luxor, disposen de sales de

conferències de grans dimensions en les que se celebren anualment reunions de grans

companyies o convencions sectorials, entre d’altres.

A la ciutat de Los Àngeles, el centre de convencions té capacitat per a encabir els més de

40.000 assistents a la E3, l’exposició més important anual de la indústria del videojoc a

nivell mundial o la gal·la dels premis Emmy.

El centre de convencions més gran de tot el país és el McCormick Place de Chicago que

disposa d’una superficie de gairebé 250.000m2 per a l’exhibició de qualsevol element que

es precisi. En ell es desenvolupa cada any el saló de l’automòbil de la ciutat de Chicago o la

fira nacional de l’associació de restauració.

El segon lloc l’ocupa l’Orange County Convention Center d’Orlando que disposa d’una

superfície de 200.000m2 per a l’exhibició. El tercer espai en l’àmbit nacional és el Georgia

World Congress Center d’Atlanta en el que s’han realitzat esdeveniments com els

campionats mundials de robòtica, s’utilitzà com a espai per a les olimpíades de 1996

realitzant-se les competicions d’handbol, judo, tennis taula, halterofília, lluita, algunes

proves de pentatló modern així com esgrima. Les dades poden ésser consultades a la

figura vint-i-unena de l’apartat d’annexos.

• Turisme de salut

El turisme de salut nord-americà permet situar al país dins de l’elit mundial en quant a

xifres de desplaçament per motius mèdics tot i que no es produeixi un desplaçament amb

un alt component d’oci sinó que busca pal·liar malalties potencialment mortals,

especialment el càncer.

La presència d’algunes de les millors clíniques i centres de salut del món permeten que

milers de pacients es desplacin cada any a la ciutat de Houston, Baltimore o a Nova York

per a rebre atenció a la clínica Mayo en el cas de Houston, John Hopkins en el cas de

Baltimore o a centres com l’hospital Mount Sinai en el cas de Nova York. Tot i així, Houston

s’ha posicionat com a líder en quant a turisme de salut i mèdic dins de la nació.

• Turisme de creuer

El turisme de creuers és una tipologia que, en efecte, s’originà a la dècada dels anys 50 a

Miami i, a posteriori, s’estengué arreu del món en forma de producte turístic que forma

part de la tradició europea, en destinacions com les illes gregues, els fiords del nord

d’Europa, Itàlia, o les zones costaneres e insulars del mar Mediterrani o Adriàtic, amb la

recent explosió turística de Croàcia. Malgrat es realitzin creuers també a la zona de

Califòrnia, la proximitat del Carib a l’extrem inferior de Florida, permet que els viatgers

44

puguin gaudir d’un clima tropical en ambients del mateix tipus en països com la República

Dominicana, les Bahames o Puerto Rico.

• Turisme de compres

Aquesta modalitat turística, basada en la compra massiva d’elements de moda, en la

majoria de casos, està ben estès dins del país amb zones molt exclusives on el turisme

nacional e internacional veu satisfetes les seves necessitats més impulsives en quan a

obtenció de béns. Al bressol del capitalisme, no és estrany que milers de persones

passegin diàriament per la cinquena avinguda novaiorquesa o per l’exclusiva zona de

Beverly Hills, a Los Àngeles.

• Turisme cinematogràfic

El turisme cinematogràfic que busca ésser present en determinats espais que formen part

de la història del cinema atreu a una gran quantitat de visitants cada any que es

concentren, fonamentalment, a les ciutats de Nova York i especialment a Los Àngeles on el

passeig de la fama o el teatre Kodak, fan les delícies del públic cinèfil.

45

3. Organismes de planificació i difusió turística

Malgrat estar en una fase de solidesa i consolidació a nivell turístic, segons l’escala de Butler,

és precís i necessari destinar una quantitat a determinar d’ingressos per a promocionar i

projectar la imatge internacional i local del país amb la finalitat d’atraure fluxos turístics i

donar a conèixer alternatives als productes consolidats com les visites de turisme urbà a

ciutats com Nova York.

La part de promoció turística depèn d’una gran quantitat d’institucions públiques i privades

que busquen assegurar la viabilitat del sector i facilitar el context perquè els Estats Units

segueixin essent una de les destinacions més visitades d’arreu del món.

Així doncs, la promoció i projecció externa i nacional es pot realitzar des de diverses escales ja

sigui a nivell de promoció d’un estat en concret, la promoció d’un producte turístic molt

concret, un conjunt de productes de tipologies semblants com els parcs nacionals o bé una

promoció a nivell d’estat federal.

El 2009, el govern dels Estats Units va aprovar la Travel Promotion Act of 2009 que permeté la

creació de la corporació per a la promoció del viatge, una entitat publica-privada que busca

promoure el turisme al país. S’aprovà un impost de 10 dòlars que es cobra quan es realitza el

tràmit electrònic per a poder accedir al país, assegurant-se així de la viabilitat econòmica de

l’entitat.

A banda, cal sumar 4 dòlars extres que desgrava duanes de manera que cada visitant

contribueix en 14 dòlars a la promoció del país de barres i estrelles. El juliol d’enguany,

s’aprovà que aquesta mesura segueixi vigent fins el 30 de setembre de 2020.

Tot i així, la planificació turística de la nació com a conjunt depen del departament de comerç

del govern dels Estats Units, més concretament de la figura de International Trade

Administration i dins de la que hi ha la Travel and Tourism Advisory Board. Actua com a òrgan

assessor del secretariat de comerç en quant a la industria del foraster. Assessora en quant a

polítiques de gestió al secretariat.

El consell està format per 32 membres que escull la secretaria de comerç del govern de la

nació i que representen les companyies i organitzacions de la industria turística. Generalment,

desenvolupen el càrrec durant 2 anys de durada. Aquest òrgan, es creà a l’any 2003.

A banda, hi ha iniciatives privades que s’encarreguen de promocionar exteriorment la imatge

dels Estats Units com BrandUSA, DiscoverAmerica, l’associació americana d’hoteleria i

allotjament o la US Travel Association. Les primeres, busquen promocionar els Estats Units en

el seu conjunt a partir d’explotar les xarxes socials i crear pàgines web per a promocionar la

zona. En el cas de l’associació d’hoteleria i allotjament, es busca establir els criteris necessaris

en quant a allotjament, franquiciat, cadenes hoteleres, propietats independents o posar en

contacte als propietaris per a millorar les possibilitats del sector de l’allotjament.

La US Travel Association busca crear una promoció de màrketing enfocada al turisme nacional

e internacional, crear els substrats per a aconseguir la llibertat per al viatger vetllant perquè els

individus capacitats per a crear polítiques públiques puguin millorar aspectes com l’economia,

46

seguretat o normes de conducta per a propis i estrangers així com proporcionar recerca i xifres

que permetin també la dinamització i expansió del turisme. Es tracta d’una associació de

comerç.

A banda, a nivell federal, els estats tenen la possibilitat de promocionar el turisme interestatal

mitjançant les institucions que considerin oportunes de la mateixa manera que Catalunya té la

capacitat delegada per part del govern central per a poder gestionar el turisme dins de l’àmbit

autonòmic tot i existir una normativa comuna nacional. Un exemple son els anomenats

welcome centers, una mena d’àrees de descans que proporcionen a més, tota mena

d’informació turística de l’estat i que gran part de les unitats polítiques del país explota, sota

les seves pròpies directrius.

47

4. Pàgines web turístiques del país

Dins de les múltiples pàgines web que es poden trobar en referència a l’activitat turística i la

seva organització, en destaquen per importància aquelles que emanen dels poder de l’estat

així com aquelles webs que siguin de caràcter oficial de cada territori o d’àmbit nacional. Així

doncs, destaquen per importància les següents webs:

• International Trade Administration (trade.gov): la pàgina web oficial del departament

de comerç del govern dels Estats Units d’Amèrica proporciona informació i xifres

relacionades amb l’activitat turística i vincula la web amb la de l’oficina de la indústria

del viatge i turisme. Tota la informació referent a l’administració, gestió i legislació

referent a la indústria turística es troba dins de l’apèndix travel.trade.gov. La

distribució de la web es molt feixuga i no resulta atractiva la seva distribució tot i que

el caràcter governamental més enfocat a la branca legal, obliga a dotar de serietat i

complexitat a la mateixa. A banda, al marge esquerre, ofereix vincles amb d’altres

webs de pes com l’Organització Mundial del Turisme, l’Associació Internacional de

Transport Aeri, la US Travel Association així com d’altres pàgines del govern com el la

del departament de comerç. Es pot observar una captura de pantalla que permet

visualitzar el disseny de la web a la figura vint-i-dosena de l’apartat d’annexos.

• USA.gov: la web oficial del govern nord-americà no ofereix informació turística directa

però proporciona un llistat amb les webs oficials de turisme de cada un dels estats que

conformen el país així com Washington D.C. La figura vint-i-tresena de l’apartat

d’annexos capta gràficament l’esmentat llistat.

• Brand USA (thebrandusa.com): s’encarrega de promocionar internacionalment els

atractius turístics dels Estats Units d’Amèrica oferint, d’una banda, documents com

informes annuals o plans de negoci. Juntament amb el departament de comerç que

s’encarrega d’assessorar i de la US Travel Association, són els líders en quan a la

promoció i foment de l’increment de visitants al país, promocionant i creant

programes per a re valoritzar els productes nacionals, turísticament parlant. A la figura

vint-i-quatrena dels annexos es pot visualitzar una mostra de la pàgina web.

• US Travel (ustravel.org): la web de la US Travel busca promocionar l’annexió

d’empresaris i companyies a la institució per a poder guanyar força i representar a la

màxima mostra poblacional possible així com portar les seves propostes al govern i al

president per tal de preservar i defensar els interessos de la indústria turística. La web

no ofereix informació turística per al consumidor sinó que va més encaminada a

l’àmbit professional i a representar telemàticament l’esforç del col·lectiu. És possible

obtenir una previsualització a la figura vint-i-cinquena de l’apartat d’annexos.

• Web oficial de l’oficina de turisme de Massachussets (massvacation.com): es tracta,

sense cap mena de dubtes, de la millor pàgina web de promoció federal de tots els

estats que conformen el país. La web es mostra molt moderna, interactiva, amb una

plantilla i disseny gràfic excepcional i una combinació de colors molt atractiva. El

logotip de Massachussets està realitzat acord a les noves tendències de disseny, la

web està disponible en 9 idiomes a més de tenir enllaços directes amb les xarxes

socials de Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram, Youtube i Google+. Ofereix paquets

virtuals que serveixen per a aglutinar els atractius de la zona segons tipologia, mapes

48

interactius, un calendari amb els esdeveniments de la zona, un blog i promou

l’ecologia com a element a valorar a l’hora de fer turisme, entre d’altres. Es tracta,

molt possiblement, de la web més visual i atractiva a nivell d’oferiment d’un producte

turístic de totes les que s’ha tingut la possibilitat d’accedir. A banda, cal destacar el joc

de paraules al domini massvacation doncs mescla les primeres lletres de la paraula

Massachussets i, a banda, el terme mass vacation fa referència al turisme de masses.

Es pot visualitzar una captura de pantalla de la web a la figura vint-i-sisena de l’apartat

d’annexos.

• Web oficial del departament de desenvolupament econòmic i turisme de la oficina

del governador de Texas (traveltex.com): de disseny molt adequat i ambientat en

l’antic oest, ofereix una imatge fresca, i ambientada dels productes turístics de Texas.

La plana web només està disponible en cinc idiomes però és clara i didàctica oferint un

menú superior amb una barra de cerca. Ofereix la possibilitat de guardar a “favorits”

dins de la pròpia web contingut com espais o monuments per a tenir-ne un accés

instantani a posteriori , un recurs interessant. A la part inferior, ofereix enllaços amb

els comptes oficials de Facebook, Twitter, Pinterest, Instagram, Youtube i Google+.

Una captura de pantalla es troba a la figura vint-i-setena de l’apartat d’annexos.

49

5. Pàgines web d’empreses privades oferents de serveis

turístics

• Go Car (gocartours.com): l’empresa nord-americana s’ha posicionat amb el pas dels

anys com una de les companyies privades que ofereixen serveis turístics més

destacades als Estats Units i ha exportat el seu producte a algunes ciutats també

d’Europa. Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats on opera el servei i ja forma

part de la cultura turística el pas dels petits vehicles grocs per alguns dels espais

emblemàtics de la ciutat. En el cas dels Estats Units, opera a les ciutats de San

Francisco i San Diego, on l’activitat turística és potent. El servei es forma a partir de

combinar el transport, en un vehicle de quatre rodes però amb aspecte de ciclomotor,

a través del qual es pot recórrer la ciutat amb una ruta GPS preprogramada i

possibilitat de disposar d’àudio guies per a complementar la informació referent als

espais per on es desenvolupa l’activitat. Es pot visualitzar una captura de pantalla de la

pàgina web a la figura de l’apartat vint-i-vuitè d’annexos.

• I love NY Bus (iloveny.com/bus): des de la web de promoció turística de la ciutat de

Nova York, vinculada al departament de desenvolupament econòmic de l’estat, es

proposa un servei turístic privat que permet , als turistes que ho sol·licitin, desplaçar-

se per l’estat de Nova York i descobrir alguns dels elements potencialment més

atractius en termes turístics.

La oferta afecta diferents tipologies de turisme ja sigui des de recorreguts amb

elements enfocats en productes enològics i destil·lats, concerts, esdeveniments i

festivals i, en un futur proper, s’inclourà la possibilitat d’interconnectar la capital del

consum amb l’entorn natural, amb la finalitat de realitzar activitats com l’esquí. Una

mostra del contingut web es troba allotjada a la figura de l’apartat d’annexos.

• USA Bike Tours (usabiketours.com): la companyia promou el turisme vinculat amb

l’activitat esportiva en oferir rutes de ciclisme de muntanya i carretera per 32 dels 50

estats que conformen els Estats Units d’Amèrica, permeten gaudir de l’activitat

turística, a l’aire lliure i conèixer l’entorn de forma més dinàmica. Dins de cada estat,

s’ofereixen diverses rutes en funció de les necessitats de cada client.

Així doncs, s’ofereix informació relativa al tipus de ciclisme ja sigui ruta o muntanya, el

nivell precís per a poder realitzar el tour, el tipus d’allotjament ja sigui no inclòs o de

luxe, el suport extern per mitjà d’un guia en cas de sol·licitar-se, el lloc d’inici, la durada

del trajecte que pot abarcar des d’un dia fins a gairebé 2 mesos per al producte

consistent en creuar el país sencer, la distància en quilòmetres a recórrer i el preu en

dòlars del producte. En cas de sol·licitar-se, l’empresa pot facilitar una bicicleta per a

poder realitzar el recorregut, adequant-se a les necessitats del client i a l’entorn. Per a

facilitar la recerca, no només s’organitzen els tours per estats sinó que hi ha un

buscador que, en base a una sèrie de camps de dades, cerca la opció més adient per a

cada tipologia de client. L’estructura de la pàgina web està plasmada amb una captura

de pantalla, la figura de l’apartat d’annexos.

• Hannes Tours (hannes-hawaii-tours.de): la companyia d’origen germànic ofereix

viatges guiats amb un rerefons esportiu, adreçat per a triatletes que busquin

50

desplaçar-se fora del seu país d’origen i gaudir del turisme de la zona a banda de

competir en algun dels esdeveniments de la franquicia Ironman©.

S’ofereixen serveis d’allotjament, transport i tours guiats als espais més emblemàtics

de les illes hawaianes com el pier de Kona, els Lava Fields, la zona volcànica de

Honolulu o les reserves naturals de l’illa de Maui. A nivell georgràfic, concentren els

seus serveis en alguns països en concret però el producte més potent és Hawaii. A

banda, s’ofereixen desplaçaments i tours a la zona de Mount Tremblant, una de les

meques del triatló als Estats Units d’Amèrica. Una mostra del disseny de la pàgina web

es pot apreciar a la figura de l’apartat d’annexos.

51

Conclusions

Un cop analitzada de forma detallada l’estructura interna i externa dels diferents elements que

composen els Estats Units d’Amèrica, ressalta i sorprèn la capacitat que desenvolupà la zona

per a reconvertir-se, en passar de ser en gran part zones desèrtiques amb una població molt

dispersa fins a convertir-se en un autèntic paradigma tant a nivell polític, en representar els

ideals de democràcia i liberalisme com a nivell cultural en difondre un model d’origen divers,

com a propi, aconseguint que les societats foranies identifiquin com a propis de la zona,

elements que disten de ser-ho.

Així doncs, sense cap mena de dubtes, es pot considerar que el gegant nord-americà ha aplicat

envers a ell mateix aquelles teories de màrketing que es proposaven a àmbit nacional per a

ressorgir una nació endeutada, ensorrada i que tot just a finals de segle XVIII no era més que

una gran colònia sense explotar, aconseguint un reconeixement internacional que genera

admiració. La societat americana és una societat de canvis, una amalgama cultural que

prengué els ginys que provenien de l’exterior per a crear trets identitaris i deixar enrere un

sistema esclavista que perdurà a Europa. És una societat lluitadora, capaç d’adquirir

consciència nacional i enfrontar-se a una metròpoli i en la que s’elevà un sentiment patriòtic

que, encara avui dia, costa de trobar a la majoria d’estats-nacions actuals.

Nogensmenys, cal relativitzar la imatge idíl·lica que procedeix del país de les barres i estrelles i

cal proporcionar un judici crític que permeti aproximar-se a la realitat social, una realitat social

que en alguns aspectes dista del model que s’impulsa des de l’epicentre de la globalització i el

capitalisme. Resulta innegable que el potencial comercial de la nació així com els recursos

propis han fet i faran dels Estats Units una nació capdavantera a nivell mundial i l’imperi de

Washington perdurarà mentre el sistema global no divergeixi del que perdura a l’actualitat.

Aquest potencial, però, deixa de banda aspectes que fan del somni americà una utopia en

molts casos, una utopia que veu ciutats convertides en ghettos on comunitats afroamericanes

o asiàtiques disputen el territori a punta de canó, establint-se una neo-analogia amb l’expansió

territorial cap al Far West que tres-cents anys abans, havien protagonitzat aquelles mateixes

terres, amb diferents actors. Una utopia que defalleix en sales d’hospital on un deficitari e

ineficient sistema sanitari no pot fer-se càrrec de les necessitats vitals de diversos sectors de la

població que no representen la icona de l’èxit nord-americà. Aquest mateix defalliment que un

poble bel·licista no troba en territori hostil, buscant abanderar una democràcia que resulta

també utòpica, en pretendre ésser compresa de forma única, a ulls de Washington, i que troba

rèpliques als carrers del país on una gran part de la població va armada i els problemes de

seguretat estan a l’ordre del dia. No resulta fàcil controlar a un país que rep milions

d’immigrants anualment.

El mateix màrketing emprat per a originar un ideal romàntic de l’estat, s’empra per a

promocionar els diferents productes turístics del país, fet que facilita que la gran quantitat

d’elements proclius a ésser explotats, s’explotin de forma estratègica, tant a nivell nacional

com internacional.

Els Estats Units són una nació plural i, potser aquesta pluralitat, la converteixen en un d’aquells

espais que no poden faltar a la llista de tot viatger i un paradís per a l’activitat turística.

52

Bibliografia

• Oficina administrativa dels Tribunals dels Estats Units. (2000). Oficina de programes

per a jutges. Títol III. Washington D.C. Oficina administrativa dels Tribunals dels Estats

Units.

• Carro, A. (1953). La organización territorial de Estados Unidos. Madrid. Instituto de

Estudios de Administración Local.

• Agencia Andaluza de Promoción Exterior. (2012). Ficha país Estados Unidos. Sevilla.

Junta de Andalucia.

• U.S Citizen and Immigration Services. (2007). Bienvenidos a los Estados Unidos de

América: guía para inmigrantes nuevos. Washington D.C. U.S Department of

Homeland Security.

• Gerhardt, M. (2000). The Federal Impeachment Process: A Constitutional and

Historical Analysis.Chicago. University of Chicago Press.

• Marshall, G.C. (1943). United States and Navy Manual of Military Government and

Civil Affairs. Washington D.C. United States of America Department of Defense.

• Quigley, S. (2009). Marine Corps Ready for Review’s Scrutiny, Commandant Says.

Washington D.C. American Forces Press Service.

• Anaya, A. (2013). Estructura del poder judicial en EEUU. Ciudad de México.

Universidad Nacional Autónoma de México.

• Sentència MARBURY v. MADISON, 5 U.S. 137 (1803) de la Cort Suprema dels Estats

Units d’Amèrica.

• Agnew, J. (1987). The United States in the World-Economy: A Regional Geography.

Cambridge. Cambrige University Press.

• Central Intelligence Agency (2013). The World Factbook. Washington D.C. Central

Intelligence Agency.

• Fortner, J. (2005). Programmatic Environmental Assessment for the Emergency

Forestry Conservation Reserve Program. Washington D.C. U.S Department of

Agriculture.

• Ryder, R.T. (2002). Appalachian Basin Province (067). Reston. US Geological Survey.

53

• Pringle, J ; Witsell, T. (2005). A new species of sabatia (gentianaceae) from Saline

County, Arkansas. Hamilton. Royal Botanical Gardens.

• Funk, J; Saunders,S. (2014). Rocky Mountain forests at risk. Boulder. Union of

Concerned Scientists and the Rocky Mountain Climate Organization.

• Wuerthner, G. (2001). Rocky Mountain: A Vistor's Companion. Mechanicsburg.

Stackpole Books.

• Kricher, J; Morrison, G. (1993). Rocky Mountains and Southwest Forests: A field guide

to birds, mammals, trees, flowers and more. New York. Houghton Mifflin.

• McKee, E.H. (1971). Tertiary Igneous Chronology of the Great Basin of Western United

States–Implications for Tectonic Models. Reston. U.S Geological Survey.

• Brueseke, M.E.; Hart. W.K. (2008). Geology And Petrology Of The Mid-Miocene Santa

Rosa-Calico Volcanic Field, Northern Nevada. Reno. University of Nevada.

• Verheye,W. (2006). Dry Lands and Desertification. Ghent. University of Ghent.

• Peel, M.C; Finlayson, B.L.; McMahon, T.A. (2007). Updated world map of the Koppen-

Geiger climate classification. Victoria. Hydrology and Earth System Sciences.

• O’Sullivan, P.; Reynolds, C.S. (2005).The Lakes Handbook: Lake Restoration and

Rehabilitation, Volumen 2. Victoria. Blackwell Publishing.

• Cook, S. ; Dickey, J. ; Edwards, N. ;Ward, G. (2012). The Great Lakes Rough Guides

Snapshot USA. London. Rough Guides UK.

• Griego, E.M. (2000). The white population. Washington D.C. U.S.Department of

Commerce Economics and Statistics Administration U.S. CENSUS BUREAU.

• United Nations 2014 World Urbanization Prospects.

• Bosch, A. (2010). Historia de los Estados Unidos, 1776-1945. Barcelona. Editorial

Crítica.

• Zinn, H.(1995). La Otra Historia de los Estados Unidos. New York. Seven Stories Press.

• Reagan, P.D. (1999). Designing a New America: The Origins of New Deal Planning,

1890-1943. Boston. University of Massachussets Press.

• Malcom, R. (2009). Cotton candy: Sweet treat and medical breakthrough. New York.

The Associated Press.

54

• Sanchez, A. (2014). El orígen de la hamburguesa. Recuperat el 19 d’octubre de 2014 de

abc.es

• U.S. Energy Information Administration. (2013). Recuperat el 21 d’octubre de 2014 de

www.eia.gov.

• Power Reactor Information System. (2014). Recuperat el 21 d’octubre de 2014 de

http://www.iaea.org

• Michaud, J. (2013). Sweet Morsels: A History of the Chocolate-Chip Cookie. Recuperat

el 21 d’octubre de 2014 de www.newyorker.com.

• Cano, M; Martinez, J; Mayol, J.M. (2010). Música. Crèdit 2. Gamelan. Barcelona.

McGraw Hill.

• Terrell, E. (2006). History of the American and NASDAQ Stock Exchanges. Washington.

Bussiness Reference Services.

• Blue Cross and Blue Shield of North Carolina. (2011). Elija el lugar adecuado para

recibir atención médica. Recuperat el 22 d’octubre de 2014 de

https://www.bcbsnc.com.

• United States Secret Service. (2014). Protective Mission. Recuperat el 22 d’octubre de

2014 de http://www.secretservice.gov/.

• Pàgina web del departament de defensa dels Estats Units. Recuperada el 10 d’octubre

de 2014 de www.defense.gov.

• Pàgina web de l’FBI, www.fbi.gov. Recuperada el 10 d’octubre de 2014.

• Pàgina web del Govern dels Estats Units. Recuperada el 10 d’octubre de 2014 de

www.usa.gov.

• Pàgina web de l’armada nord-americana. Recuperada el 10 d’octubre de 2014 de

www.army.mil.

• Pàgina web de la marina nord-americana. Recuperada el 10 d’octubre de 2014 de

www.navy.mil.

• Pàgina web dels marines nord-americans. Recuperada el 10 d’octubre de 2014 de

www.marines.mil.

• Pàgina web de la CIA. Recuperada el 10 d’octubre de 2014 de www.cia.gov.

55

• Pàgina web de la United States Geological Survey. Recuperada el 11 d’octubre de 2014

de www.usgs.gov

• Port of Hamburg .(2014). Container port throughput in a global comparison.

Recuperada el 15 d’octubre de 2014 de www.portofhamburg.com.

• Cómo conducir en (2014). Información basica de los caminos y requerimientos de

manejo. Recuperada el 16 d’octubre de 2014 de www.comoconducieren.com.

• Airports Council International (2014). Passenger Traffic for past 12 months Ending Jul-

14. Recuperada el 14 d’octubre de 2014 de www.aci.aero.

• International Air Travel Association. (2013). WATS 58th Edition. Montreal.

International Air Travel Association.

• American Airlines. (2014). Requisitos de entrada a EEUU. Recuperada el 14 d’octubre

de 2014 de www.americanairlines.es.

• Viquipèdia. (2014). Estados Unidos de América. Recuperada el 8 d’octubre de 2014 de

www.wikipedia.org.

• López, A. (2006). ¿Cuál es el orígen de los pantalones vaqueros?. Recuperada el 17

d’octubre de 2014 de www.blogs.20minutos.es

Annexos

Fig.1: Zones climàtiques dels Estats Units Continentals

Font : University Corporation for Atmospheric Research

Fig.2: Mapa polític de les zones pertenyents al Tornado Alley

Font: National Oceanic and Atmospheric Administration

Fig.1: Zones climàtiques dels Estats Units Continentals

Atmospheric Research

es pertenyents al Tornado Alley

tmospheric Administration

56

57

Fig.3: Mapa de distribució de la población blanca al territori dels Estats Units d’Amèrica

Font: US Census Bureau

Fig.4: Rànking mundial d’aerolinies internacionals per volum de passatgers

Font : International Air Travel Association

Fig. 5: Rànking mundial d’aeroports per volum de passatgers a l’any

Font: Airport Council International

Fig.6: Mapa de la xarxa ferroviària nord

Font: Viquipèdia

Fig. 5: Rànking mundial d’aeroports per volum de passatgers a l’any 2014

Fig.6: Mapa de la xarxa ferroviària nord-americana

58

59

Fig.7: rànking mundial per barrils de petroli importats per dia

Font: CIA Factbook

Fig.8: rànking mundial de paisos per barrils de petroli exportats per dia

Font: CIA Factbook

60

Fig.9: Raper nord-americà amb mocador Do-rag al cap i típica samarreta interior sense mànigues

Font: Google Imatges

Fig. 10: rànking mundial de països per producte interior brut (PIB)

Font: CIA Factbook

61

Fig.11: rànking per paísos de xifres d’importació i exportació

Font: CIA Factbook

Fig.12: rànking per paisos de valors econòmics de deute extern

Font: CIA Factbook

62

Fig. 13: rànking per països del valor mercantil total de les accions bursàtils disponibles

Font: CIA Factbook

Fig.14: percentatges d’ús lingüístic als Estats Units d’Amèrica

Font : CIA Factbook

Fig.15: rànking d’esports més populars als Estats Units d’Amèrica per representació percentual

Font: Viquipèdia

63

Fig. 16: representació percentual del panorama religiós als Estats Units d’Amèrica

Font: Pew Research Center.

Fig.17: Mapa polític de distribució religiosa als Estats Units d’Amèrica

Font: The Baptiste Voice

64

Fig. 18: Evolució històrica dels moviments migratoris a EEUU

Font: US. DHS

Fig.19: procedencia dels immigrants que entraren al país l’any 2013

Font: Departament de Seguretat Nacional, Oficina d’Immigració

65

Fig.20: población total als Estats Units d’Amèrica per lloc de procedencia

Font: Departament de Seguretat Nacional del Govern d’EEUU, Oficina d’Immigració.

Fig. 21: Centres de convencions per espai d’exhibició a nivell nacional

Font: Viquipèdia

66

Fig.22: captura de pantalla de la web trade.gov

Font: trade.gov

Fig.23: captura de pantalla de la web usa.gov

Font: usa.gov

67

Fig.24: captura de pantalla de la web thebradusa.com

Font: thebrandusa.com

Fig.25: captura de pantalla de la web ustravel.org

Font: ustravel.org

68

Fig.27: captura de pantalla de la web traveltex.com

Font: traveltex.com

Fig.26: captura de pantalla de la web massvacation.com

Font: massvacation.com

69

Fig.28: captura de pantalla de la web gocartours.com

Font: gocartours.com

Fig. 29: captura de pantalla de la web iloveny.com/bus

Font: iloveny.com

70

Fig.30: captura de pantalla de la web usabiketours.com

Font : usabiketours.com

Fig.31: captura de pantalla de la web hannes-hawaii-tours.de

Font : hannes-hawaii-tours.de

71

Turisme cultural: 1. Los Àngeles, 2. San Francisco, 3. Chicago, 4. Washington, 5. Nova York, 6.

Boston.

Turisme educatiu: 1. Universitat de Berkeley, 2. Universitat de Columbia, 3. Universitat de

Harvard, 4. Massachussets Institute of Technology.

Turisme de sol i platja: 1. Costa californiana, 2. Arxipèlag de Hawaii, 3. Costa de Florida.

Turisme natural: 1. Death Valley, 2. Cràter Barringer, 3. Rocky Mountains, 4. Gran Canyon del

Colorado, 5. Parc Nacional de Yellowstone , 6. Alaska, 7. Arxipèlag de Hawaii, 8. Cascades del

Niàgara.

Turisme de negocis: 1. Los Àngeles , 2. Las Vegas, 3. Chicago, 4. Atlanta, 5. Orlando.

Turisme de salut: 1. Houston, 2. Baltimore, 3. Nova York

Turisme de creuer: 1. Costa californiana, 2. Costa de Florida.

Turisme de compres: 1. Nova York, 2. Beverly Hills.

Turisme cinematogràfic: 1. Nova York, 2. Los Àngeles.

FIg.32: Mapa de les diferents tipologies i destinacions turístiques als Estats Units d’Amèrica

Font: elaboració pròpia