flor de cardSant Llorenç des Cardassar * Març del 2008 * núm. 357

Son Roca

En aquest número:

* Els resultats a Sant Llorenç de les passades eleccions generals* El testimoni de la vida del Ressuscitat comença en femení* Cop de mà de la Conferència Episcopal espanyola* Els estrangers a Sant Llorenç* Entrevista amb l'amo en Biel Petit, podador i empeltador* Creadors de riquesa* Les marededéus romàniques* Els Trescadors van a Cabrera i al puig de Galileu* Allò que amaguen els historiadors oficials sobre la bandera de Mallorca* Bikka la yengua eppañola!* Setmana intercultural a l'escola* El Cardassar obre la porta a l'esperança* Les seccions fixes habituals

Editorial 2 (34)

Flor de CardRevista d'informació general de Sant Llorenç desCardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@premsaforana.catTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Març del 2008 - Número 357Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Antònia GalmésGuillem QuinaJoan SantandreuGuillem SolerIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Son Roca PortadaResultats electorals 3Espipellades 13Tal dia com avui 15Les marededéus... 16Crònica informal 32

Jeroni Llambias El testimoni sobre la... 4Ignasi Umbert La Conferència Episcopal 5

La Passió 19Guillem Pont Cabrera 6Josep Rullan El puig de Galileu 7Joan Llull Els estrangers a S. Ll. 8Galmés/Martínez L'amo en Biel Petit 10Pau Quina Creadors de riquesa 14

Esports 26Ramon Rosselló Història 18Correu-e Bikka la yungua... 20L'escola Setmana intercultural 22Medi ambient Planícia i aigua 24Nicolau/Simonet Demografia 25Clàudia Umbert Cardassar 27Crom el Nòrdic Filosofia 28Margalida Fiol Pàgina infantil 29Joan Roig Tertúlia de cafè 30Xesc Umbert El temps 31Bel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Nota

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus propisautors.

Els resultats electorals

Encara que l'Editorial d'aquest mes pugui resultar repetitiuen relació a la d'altres anys, consideram que no ens queda mésremei que comentar els resultats a Sant Llorenç de les eleccionsgenerals del mes passat, resultats que podeu consultar a la pà-gina següent d'aquesta mateixa revista.

El primer que crida l'atenció és l'espectacular pujada delPSOE -sobretot a la zona costanera-, que en vuit anys ha passatdel 21'48% al 38'43% dels vots, retallant la distància de per-centatge amb el PP des de 34'54 fins a només 7'93; si continuala mateixa tendència, a les vinents eleccions generals ja l'hauràsuperat. Segons la nostra opinió, aquests bons resultats sóndeguts bàsicament a tres factors: el vot útil, que ha jugat a fa-vor dels socialistes, en bona part per evitar la pujada dels con-servadors; la imatge tranquil·la de Zapatero en front de la crispadade Rajoy; i l'augment de la població immigrant, que s'ha decantatmajoritàriament per la formació d'esquerres.

També resulta destacable la caiguda en picat dels na-cionalistes, una caiguda que parteix de 1993 i no s'ha aturat encap de les eleccions generals, passant d'un recolzament del23'16% fins al 9'69% (per a les eleccions de 1993, 1996, 2000 i2004 hem sumat els vots d'UM i del PSM). Aquest descens con-tinuat deixa ben clar que a Sant Llorenç és de cada vegada mésescàs el sentiment nacionalista, propiciat també pel vot útil i perla poca presència que tenen les dues formacions dins el panoramapolític llorencí del dia a dia, que ha fet que ni tan sols els hagivotat la majoria dels seus propis seguidors.

A Sant Llorenç, per tant, ha passat el mateix que a laresta de l'Estat espanyol, on dos partits han destacat molt part-damunt dels altres, deixant els petits només com un reste testi-monial condemnat a desaparèixer del mapa polític, sobretot ales eleccions generals.

Un altre fet constatable és l'alta participació de votants,similar a la del 2004, i també un fet que corrobora les prediccionsde les enquestes: la major distància entre el PP i el PSOE foul'any 2000, quan precisament la participació fou la més baixa dela història, la qual cosa evidencia que els votants conservadorssón més fidels que els socialistes, que si no detecten un motiupoderós per anar a votar s'estimen més quedar a caseva iopten per l'abstenció.

El que sí resulta una novetat és que aquesta vegadatant a Sant Llorenç, com a la Comunitat Autònoma com a l'Estattenim un govern progressista, el que pot propiciar que arribinmés ajudes per part de les institucions. Confiem en què sigui aixíi puguem dur a terme una bona part dels projectes que quedarenpendents a l'anterior legislatura.

Congrés dels Diputats

Sant Llorenç Son Carrió Costa TOTAL %

PP 892 249 356 1497 46'36 -85 50'14

PSOE 521 221 499 1241 38'43 +276 30'59

UNITAT 246 35 32 313 9'69 -186 15'82

Altres 62 27 46 135 4'17 +101 1'08

Blancs 30 8 5 43 1'32 -9 1'65

Nuls 17 4 14 35 1'07 +12 0'73

TOTAL 1768 544 952 3264

2004 vots %

Eleccions 3 (71)

Sant Llorenç Son Carrió Costa Total

PP Juan Fageda 858 238 323 1419Juana Xamena 833 233 299 1365

PSOE Javier Ramis 504 217 472 1193Francesca Servera 465 200 441 1106

UNITAT Helena Inglada 239 32 36 307Jaume Sansó 210 30 37 277

EU-EV Manuel Gómez 46 14 45 105Emylse Mas 35 11 29 75

Senat

1993 1996 2000 2004 2008

PP 48'98 49'84 56'02 50'14 46'36 PSOE 20'79 25'12 21'48 30'59 38'43 UNITAT 23'16 19'11 16'23 15'82 9'69

Votants

1977 76'871979 62'791982 74'691986 69'651989 64'241996 75'762000 61'922004 69'822008 69'14

Evolució dels percentatges

50

40

30

20

10

PPPSOE

UNITAT

L'Evangeli parla de tres dones,Maria Magdalena, Maria, mare de Jau-me, i Salomé com a primeres testimonisde la Vida del Ressuscitat.

Una anècdota alegre que té coma protagonistes unes dones, que estima-ven Jesús apassionadament i que l'ha-vien servit i seguit fins els mateixos peusde la creu, i que empeses per la ten-dresa i el desig d'estar amb el seu esti-mat acudeixen de bon matí al sepulcreper ungir el seu cos. Elles, que com adones pertanyien al nucli més humil ipoc considerat de la societat, amb Jesúshavien trobat un nou sentit de vida,havien trobat qui les reconeixia com apersones del tot i qui els estimava i va-lorava amb tota la seva dignitat i llibertatde persones. En Jesús, aquestes dones,havien trobat qui a la fi les feia viure iexperimentar del tot el seu ésser per-sones. Aposta, elles, davant el sepulcres'adonen que no han de cercar Jesúsdins la tomba, perquè el que acaben deviure no és una història tràgica de mort,sinó que el que han viscut i estan vivintés una autèntica història d'amor. LaHistòria de l'amor de Déu que els hatransformat i canviat radicalment. I quefins llavor no havien pogut descobrir tanclarament perquè molts de condicio-naments socials, culturals i religiosos delseu temps els ho impedia.

Aquestes bones deixebles deJesús s'han sentit alliberades per Ell,plenes de fe i d'amor, vencen la sevapor i la seva submissió i se'n van de presacap als deixebles, perquè tenen moltescoses que dir i que comunicar, i sobretotsaben que queda molt per fer per alli-berar les persones, per renovar la so-cietat i per canviar les estructures opres-sores que ens mantenen mig adormits i

incapaços de fer el que hem de fer.Si als primers capítols del Gè-

nesi dóna la impressió que la dona que-da mal parada i que té la culpa de totsels mals, en els texts de resurrecció deJesús succeeix tot el contrari. Són elsapòstols els qui tarden més en compren-dre, creure i canviar; des de la seva si-tuació dominant com a homes, havienimaginat un Jesús Rei i Poderós i, de totd'una, davant la mort cruenta de Jesúsnomés veuen fracàs. Ha de passar méstemps perquè el seu orgull i frustracióels deixi veure Jesús amb uns ulls i uncor nou. Els ulls i el cor de la fe i de l'a-mor. Només Pere, que ja havia sofertuna bona humiliació en el moment deles negacions, es cura en salut, va alsepulcre i es mostra sorprès. Els altresvan dient que a aquelles dones "el capels hi vola".

L'experiència d'aquestes dones,primeres i autèntiques deixebles deJesús i primers testimonis de la Resur-recció de Jesús, i l'experiència delsapòstols en un segon moment, quanobrin els ulls i escolten la veu del cor, ésla mateixa experiència de qualsevol per-sona que, necessitada de qualque cosamés dins la vida, té la sort de trobar-seamb una comunitat creient i sincera queli sap comunicar la novetat de Jesús talcom l'evangeli l'anuncia: un Jesús lliuredavant els condicionaments del seutemps i un Jesús gratuït que només cer-ca comunicar a tots l'amor de Déu i con-

vidar tothom a entrar dins aquesta ma-teixa dinàmica de llibertat i d'estimació.Un camí que compromet i exigeix molt,però un camí que omple per dedins per-què sents com et fa viure totes les tevespossibilitats i capacitats i et va donar lamida com a persona sense reservar-teres.

Aquestes setmanes de Pasquaens conviden a ser com aquelles dones,que des de la seva limitació i necessitatsenten ben endins que estan en les bo-nes mans d'un Déu que en Jesús els hamostrat com les estima, valora i confiaen elles. I que això les fa superar pors,timideses i les fa jugar-se del tot el quesón i poden. També els deixebles ho-mes, a poc a poc, superen les faltesseguretats de poder i d'interessoscreats, i en boca dels deixebles deJesús afirmen: "Hem sentit com feiatornar tendre el nostre cor i l'escalfavadel seu amor. És vera. El Senyor ens faviure".

Aquestes setmanes de Pasquaens conviden a sentir com una veu in-terior que diu: "Déu vos guard. No tin-gueu por. Anau a la vostra vida de cadadia, des de la seguretat que estau enbones mans. Provau de viure el que heuvist en mi a l'evangeli, i dins aquestaexperiència em trobareu i em sentireuamb vosaltres. Salut!

Jeroni Llambias Vidal

El testimoni sobre la vida del Ressuscitat comença en femení

Col·laboració 4 (72)

Ignasi Umbert

El passat 4 de març, la Confe-rència Episcopal Espanyola, a la sevareunió, va elegir com a nou presidentun dels més dretans cardenals de l'es-glésia espanyola. Fins aquí sembla totmolt bé, però si un analitza aquesta elec-ció pausadament s'adona del que aixòsuposa: una girada clara cap a posturestotalment dretanes, seguint l'estela delPapa Benet XVI. Una mala notícia per atots els que encara creuen a una esglé-sia que sempre cerca jaç prop del poder,si aquest li permet fer el que ella vol.

A l'anterior elecció hi va haveruna sorpresa i el cardenal Rouco Varela,Cardenal i Arquebisbe de Madrid, queja volia presentar-se per tercera vegadaa l'elecció, rompent una norma tradicio-nal no escrita de només presentar-se aun segon mandat, va ésser derrotat demanera inesperada pel bisbe moderatde Bilbao, Ricardo Blázquez. Això no ha-via passat cap vegada d'ençà que PauVI va instituir aquesta norma que el bis-bes i cardenals de cada país es consti-tuïssin en col·legis o conferències a fique, de comú acord i entre tots, mar-quessin la política a dur endavant dinscada seu episcopal. Fins aquí semblaque tot està bé; els bisbes, igual quealtres col·lectius, tenen dret a constituir-se de la manera que creguin oportú. Elproblema és que a la pràctica les sevesdecisions afecten no tan sols els cre-ients, sinó també els qui no ho són. Tam-poc no es poden admetre les contínuesintromissions a les decisions polítiquesdels governs de torn, com han estat fentsempre, i la prova són les sortides alcarrer aquest darrer any de l'impresen-table cardenal Antonio María RoucoVarela, qui, amb fam de poder, és capaç

de dir qualsevol burrada, seguit delsseus acòlits o companys de viatge, elscardenals Cañizares i el valencià GarcíaGascó, o el secretari de la Conferència,Martínez Camino, entre d'altres. Per ami, aquesta elecció, a més de fer tornarenrere l'Església, és un acte de prevari-cació espiritual de tots els qui la votaren,ja que tots sabien que Rouco Varela eral'opció pitjor que hi havia per a conduirl'Església espanyola en aquest comen-çament del segle XXI . No sé perquè,però tinc la impressió que el bisbe Mur-gui no va deixar perdre l'ocasió de tor-nar-li qualque favor al gallec.

La decisió de Rouco ha fet quel'Església espanyola hagi quedat divididaen dues posicions: l'ultra-dretana repre-sentada per ell mateix i la més mode-rada de Ricardo Blázquez, actual bisbede Bilbao. La victòria de Rouco vol dirque l'enfrontament amb l'actual governespanyol seguirà, tal com ha estat du-rant els darrers quatre anys de governsocialista, per molts d'euros que aquestli amolli. L'Església Catòlica, d'ençà quees va colgar per primera vegada amb elpoder, ara fa mil set-cents anys, sempreha estat una afamada de poder i dediners. És un pou sense fons.

Sembla un sarcasme quan Rou-co Varela diu que per a ell és un gransacrifici tornar ésser President de laConferència Episcopal; quina hipocresia,Déu meu!, quan ha mogut cel i terraperquè aquesta vegada no se li escapésl'elecció, parlant amb tots i cada un delsmembres de la Conferència, tal com hova fer Benet XVI amb la seva elecciópapal. No debades és el seu home aEspanya.

I aquesta insistència per estaral front de la Conferència té dos motius:un, el control de tots els capellans i bis-bes espanyols, conèixer quines són lesseves idees i, posteriorment, passar elpertinent informe al Vaticà a l'hora delsascensos -ell ho negarà però aquestaés la veritat-; el segon, poder seguir atu-pant al govern socialista, amb la pocavergonya de parar amb una mà perquèli aboqui els diners, i amb l'altra organi-tzar-li manifestacions als carrers de lesprincipals ciutats espanyoles. És benhora que el govern es prengui amb serio-sitat el tema del finançament de l'Esglé-sia Catòlica, tant directe com indirecte,i el suprimeixi totalment; i el qui vulguiaportar-li diners que ho faci, però de laseva butxaca, no de la dels qui no hi es-tan d'acord. Perquè aquests personat-ges es comporten, com diu l'Evangeli,com emblanquinadors de sepulcres, queper fora estan ben lluents i per dins estanplens de floridura i de misèries huma-nes: "Ai de vosaltres, mestres de la lleii fariseus hipòcrites, que sou com sepul-cres blanquejats: de fora semblen bellsperò per dins són plens d'ossos i de totacasta d'impuresa!", Mateu, c. 23 v. 27.

Crec que els creients espanyolsno es mereixen tenir un President i unsdirigents de la Conferència Episcopalcom aquests. La majoria els rebutja i lasocietat creu que els bisbes espanyolsés a les seves esglésies on tenen lesfeines i no cridant com a boigs enmigdel carrer, dient mentides a balquena icreant una crispació que no existeix mésque al seu cervell, encalentit per la pora perdre els seus privilegis i pensant enrecuperar aquell poder i aquell tempsen que anaven baix pali, amb un som-riure de boca ampla, acompanyats d'a-quell altre gallec de veu mastegada quedurant tant de temps ens les va fer pas-sar canutes. Estic segur que a l'Eminèn-cia, Cardenal Antonio María RoucoVarela, li agradaria poder tornar pas-sejar-se per les grans vies de Madrid;seria, als seus 71 anys, la pàgina pre-ferida del seu historial eclesiàstic. Esperque ni ell ni jo ho vegem, en bé de l'Es-glésia Catòlica. Que així sia.

Església 5 (73)

Cop de mà de la Conferència Episcopal Espanyola:retorn a la intransigència de l'Esglèsia Catòlica

El proppassat 2 de març, en una ex-cursió fora de programa, bona part delsTrescadors visitàrem Cabrera. Lluny de trepitjar la tasca de la cronistade l'excursió, la meva pretensió no ésaltra que completar algunes informa-cions que, ara i aquí, em semblen atrac-tives. Es a dir, contar el que el guia noens va contar. Són guies del Parc Nacio-nal que miren el passat més recent i elfutur i, fonamentalment, des d'una pers-pectiva biologista (extensió terrestre,extensió marina, espècies de peixos id'altres animals...) en consonància ambla protecció de la seva configuracióactual. Però la Cabrera que vaig conèixer dejove, tenia altres connotacions (ai las!,tots som fruit del nostre temps!), ambbona mesura propiciada pels pescadorssantanyiners. La lliçó, l'aprenentatge és que mai noexisteix una sola realitat. Tots tenim lanostra percepció de les coses, que esdiferent -no vol dir ni millor ni pitjor-d'altres possibles percepcions que pu-guin tenir altres persones, o nosaltresmateixos en altres moments de la vida.Mostraré tres vessants llegendaris:

La llegenda de l'aviador

Cabrera disposa d'un cementiri moltatractiu, un dels més atractius del mónmundial(1) . En aquest singular cementirique mira a Cala en Donzell, a la bandade mestral des del port estant, hi ha unasola creu, la d'un aviador alemany queen un dissortat accident morí a l'Illa enla darrera guerra.Diu la llegenda, no anirem a cercar siés ver, que una vegada assabentada lafamília de la defunció de l'aviador, vanintentar vàries vegades traslladar lesdespulles a la seva terra natal. Però ca-da vegada que ho intentaven es posavamala mar i no podien sortir, fins que vandecidir deixar-lo allà on semblava quevolia estar. També he sentit contar que en algunesnits hivernals, quan el mestral bufa,l'esperit inquiet de l'aviador, amb mo-cador blanc de seda al coll, tresca perla Serra des Revellar i, a vegades, arriba

fins a la Miranda. Es clar, per poder ob-servar el mocador blanc que tresca, hande ser allà, un dia de mal temps hiver-nal i que el mestral bufi de valent.

El Castell

Sembla que és del segle XIV il'objectiu era la defensa de pagesos ipescadors dels pirates algerins. De fet,l'arribada de naus des del nord d'Africaa les cale-tes del terme municipal deSantanyí no és cosa nova. Es podencontemplar en-cara cases fortificades ifinestrons es-quifits fruit de porshistòriques als pi-rates que, aleshoressegrestaven per-sones per cobrar elrescat. Conten les cròniques que una de lesbatalles més dures que va suportar elcastell va ser la de 1509. Es veu quevan arribar dues galeres de pirates, vanapresar vint-i-dos pescadors amb lesseves barques i es van fer els amos del'Illa durant onze dies; es veu que es vaposar mala mar i no pogueren sortir.Assabentat el Virrei hi va enviar dos-cents homes que, després de lluitar ambforça, van fer vuitanta-cinc presoners. També s'assenyala que la darrera ve-gada que va disparar els canons delCastell fou a l'any 1715, aquesta vegadaper retre pleitesia a l'esquadra de FelipV, el mateix que amb el Decret de NovaPlanta, es va berenar tots els drets deles Espanyes que les Austries havienrespectat.

La història negra de Cabrera: elprimer camp de concentració

He sentit contar que els vaixells del'Armada Francesa quan passaven aprop de l'Illa disparaven salves en honordels presoners morts a Cabrera. Laveritat no s'arriba a saber mai del tot;hi ha historiadors francesos que posenblaus els espanyols pel fets, i altres his-toriadors espanyols que rebaten allò quediuen els historiadors francesos. Amb tot i amb això es dóna per certque, després de la batalla de Bailén, quevan guanyar els espanyols, es van fermilers i milers de presoners francesos.

Segons les capitulacions, aquests haviende ser concentrats a Sanlúcar i d'allàpassar a Rocheford; però es veu que elgovernador de Cadis, que no devia essergaire amant de respectar els pactescontrets, els va posar, així com hi ca-beren, dins vuit vaixells. Es veu que vancomençar les malalties i a morir gentque, i en no tenir altre lloc on posar elsmorts, els tiraven directament dins lamar i com que això no podia ser, vancomençar a espargir vaixells sota co-mandament dels anglesos que havienajudat als espanyols. Res, que desprésd'anar d'Hero-des a Pilat, van anardeixant fins a 9.000 persones a l'Illa deCabrera. Nou mil persones amb deficientatenció metge, i insuficient menjar iaigua. Hi van estar cinc anys i en vansortir 3.600 a l'any 1814. Els altres 5.400hi van morir Miquel del Sant Oliver assenyala "Nilas selvas virgenes de América a que seaventuraron los aventureros de HernanCortés, ni el camino de Smolensko o dela Beresina, en la terrible retirada deRusia, encerraron tanto horror como lasolitaria isla donde aquellas legionesociosas, hambrientas i desnudas, malo-graron cinco años, los mejores de sufecunda juventud, en su infortunio si-lencioso i oscuro". Per això alguns consideren Cabreracom el primer camp de concentració, ialtres a Internet, el qualifiquen -crec que

Els Trescadors 6 (74)

Cabrera. Allò que no ens van contar Guillem Pont

1 Juan Bonet a la monografía de PanoramaBalear, “Cabrera entre sus islas” assenyalatres cementiris inoblidables: el de Mont-matre a París, el de Deià i el de Cabrera

El diumenge 9 de març, nos'havien obert les meses electorals en-cara, quan els Trescadors sortírem endirecció a Tramuntana, concretamentpujàrem a un autocar, posàrem les nos-tres vides en mans d'un veloç conductor,i anàrem fins a la font des Noguer(1), alterme d'Escorca, on poc després de lesnou i mitja berenàrem ràpidament, totsenredats de fred, àvids d'iniciar la ca-minada.

Avançàrem tot seguint la Cana-leta(2), sempre per l'esquerra, gaudintd'unes immillorables vistes sobre l'em-bassament del Gorg Blau(3), direcció delcoll des Coloms(4) i d'allà arribàrem enun tres i no res a la font des Prat(5). Propd'aquesta font ens sorprengué trobaruns valents atletes que des de Mancorde la Vall corrien, participant en una cur-sa de muntanya que els havia de fer tra-vessar el cor de la Serra en un recor-regut de 24 km. A alguns els donàremànims, mentre que d'altres es permetienel luxe de donar-nos coratge a nosal-tres, que ja ascendíem pel vessant oestdel puig de ses Bassetes(6), deixant a lanostra dreta el puig de Massanella(7)

(1.365 m), fins arribar al coll des Prat(8),a 1.200 metres d'altitud. Les vistes dequè havíem de gaudir des d'aquest colleren suposadament esplèndides, peròens envoltaren els niguls i ens haguéremd'imaginar les vistes, tot just mirant elmapa.

Seguíem la GR 221 baixant capal coll des Telègraf(9) (1.126 m), pas-sàrem vora dues cases de neu, unesimpressionants construccions on s'hi

de forma no gaire encertada- com elGuantanamo espanyol. Cert és que no gaire lluny de sa Plat-geta, vora es Celler -convertit avui enmuseu-, entre els pins, hi ha un monòlitamb la següent inscripció "A la mémoiredes français morts à Cabrera. L'escadred'Evolutions de 1847 commandé parSAR le Prince de Joinville".

Va ser un dia assolellat i tranquil, i

varem poder fer uns itineraris difícilmentassequibles en una altra època de l'anyo en visita turística.

Guillem Pont

fabricaven antany els blocs de gel, alsque els nostres avantpassats donavenmil i un usos quotidians. Des d'allà en-filàrem rumb al puig de Galileu(10), la fitaque ens havíem proposat assolir. Avan-çàrem cap el nord-est i prest fórem so-bre el cim del Galileu: ens trobàvem a1.180 metres d'altitud i la meteorologiaens acompanyava. Per primera vegada,encalentits per un sol gairebé prima-veral, gaudírem del paisatge d'una Ma-llorca àmplia i quieta que s'estenia alsnostres peus.

Passades les dues, quan s'ini-ciava un capvespre tan clar i assolellatcom gèlid, ens posàrem en marxa perbaixar quasi 100 metres de desnivell ifugir del vent fred i atrevit que ens rep-tava dalt del Galileu. Un bon àpat vora

El Puig de Galileu: 09.03.08 Josep Rullan

1

6

4

2

3

5

7

9

8

11

10

12 13

una casa de neu, amb durs seients depedra i toves cadires de càrritx ens vaajudar a reposar energies, i de bell noula fredor ens desafiava quan tornàrememprendre el camí, aquest cop ambl'ajut de tots els sants, ja que baixàremles voltes del Galileu(11), un camí de fer-radura, tot empedrat, recentment res-taurat pel Consell de Mallorca.

Entre una plantació d'alzinesanàvem fent camí, cada cop més a propdel nostre destí; deixàrem a mà es-querra la urbanització de Son Massip(12),i en poc més de mitja hora arribàrem aLluc(13), mancaven pocs minuts per a lescinc del capvespre. Hi havia prou tempsperquè aquells que volguessin exercirel seu dret a vot, ho fessin. I així hoférem.

Els Trescadors 7 (75)

El 18 de gener passat l'InstitutoNacional de Estadística (INE) feia públi-ques les xifres sobre demografia a l'Es-tat Espanyol en data 1 de gener de 2007.

Tot i que l'estudi es va fer ex-haustivament, pens que cal relativitzar-ne les dades, ja que entre l'elaboració ila publicació de l'estudi ha passat mésd'un any. No fa falta ser un expert perdeduir que la situació demogràfica ahores d'ara ha variat substancialmentrespecte a la que hi havia a principis de2007.

La premsa local es feia ressòde les dades i destacava un parell defets: primer, que per onzè any conse-cutiu les Illes Balears tornen a ser la co-munitat autònoma amb més poblacióestrangera (un 18,45%); i segon, ques'observa un increment espectacular deciutadans provinents de Bulgària i Ro-mania, estats incorporats recentment ala Unió Europea.

Centrant-nos en el municipi deSant Llorenç, que és el que més ens deuinteressar, l'informe ens diu que dia 1de gener de 2007 hi havia empadronats8.095 habitants, dels quals 5.754 (un

71,08%) eren espanyols i 2.341 (un28,92%), estrangers. A la llista dels 67municipis balears, Sant Llorenç ocupavael sisè lloc pel que fa a població estran-gera, només superat per Deià (35,93%),Andratx (32,12%), Calvià (32,05%),Santanyí (29,70%) i Sant Joan de La-britja, a Eivissa (29,26%). I si tenim encompte el total d'habitants, el nostremunicipi se situava en el lloc vint-i-sisdel rànquing.

Quant a la procedència dels es-trangers, l'informe reflectia una majoriaaclaparadora d'europeus. En efecte,dels 2.341 estrangers, 1.786 (el76,29%) eren d'aquell continent; d'a-quests, 1.725 pertanyien a qualcun dels27 estats de la Unió Europea i 61 a laresta d'Europa. La comunitat d'ale-manys, amb 1.158 persones, suposavapràcticament la meitat (49,46%) delsestrangers llorencins. Seguien a moltadistància els 310 provinents del RegneUnit, 49 italians, 37 francesos, 10 búlgarsi 9 romanesos. Per la seva banda, elsafricans eren 226 i suposaven gairebéun 10% del total d'estrangers; entreaquells, un 77,87% eren marroquins.D'Amèrica hi havia un total de 271 per-sones (11,57%) repartits de la següentmanera: 73 colombians, 65 argentins,43 equatorians, 28 bolivians, 3 peruans

i 59 de la resta d'Amèrica. La comunitatasiàtica la formaven 57 persones, en laseva immensa majoria xinesos (43). Aixímateix, hi havia el cas d'una personaen el grup d'"Oceania i apàtrides".

A la vista d'aquestes dades, elmunicipi de Sant Llorenç se suma a unasèrie de municipis de costa -amb l'ex-cepció de Deià- caracteritzats per unaelevada presència d'estrangers, espe-cialment europeus (Andratx, Calvià,Santanyí, Sant Joan de Labritja, Alcúdia,Ses Salines, Formentera, Capdepera,etc.).

El caràcter eminentment turísticdel nostre municipi potser frena l'arriba-da de gent del "tercer món": dia 1 degener de 2007 se'n comptaven tan sols555. No puc entendre l'alarma social ques'ha generat al voltant de l'arribada degent de països subdesenvolupats, teninten compte que només eren el 6,85 percent del total dels llorencins. Només do-naré unes quantes dades per a la re-flexió: actualment la renda per càpita al'estat espanyol és de 26.000 dòlars; aAlgèria, 3.100; al Marroc, 1.700; a Se-negal, 700; a Mali, 400. L'esperança devida a Espanya és de 80 anys; a Algèria,72; al Marroc, 70; a Senegal, 62; a Mali,53. I la taxa d'alfabetització d'adults al'estat espanyol és propera al 100%; a

Des del Xaragall 8 (76)

Els estrangers a Sant Llorenç Joan Llull

Algèria i al Marroc, el 70%; al Senegal,el 39%; a Mali, el 24%.

Una altra cosa a destacar és elfet que l'Instituto Nacional de Estadísticaés una institució que respon a la visiócentralista i homogeneïtzadora de l'Estati que, per tant, classifica els individussegons els estats i segons la instituciósupraestatal que els empara (la UnióEuropea). L'exemple que se m'acut perexplicar aquesta manera de classificarles persones -sí, persones, encara quesovint això es perdi de vista- és el d'unacalaixera amb tres calaixos, el primerdels quals inclouria els "espanyols"; elsegon seria el dels altres estats mem-bres de la Unió Europea; i el tercer, uncalaix de tercera divisió -o de regional,posats a parlar en termes futbolístics-que inclouria marroquins, senegalesos,colombians, xinesos i similars.

DADES DEMOGRÀFIQUES DE SANTLLORENÇ L'1 DE GENER DE 2007

TOTAL POBLACIÓ 8095 TOTAL ESTRANGERS 2341 TOTAL EUROPA 1786 TOTAL U.E. (27 ESTATS) 1725 ALEMANYA 1158 FRANÇA 37 ITÀLIA 49 REGNE UNIT 310 BULGÀRIA 10 ROMANIA 9 RESTA D'EUROPA 61 TOTAL ÀFRICA 226 MARROC 176 TOTAL AMÈRICA 271 ARGENTINA 65 BOLÍVIA 28 COLÒMBIA 73 EQUADOR 43 PERÚ 3 TOTAL ÀSIA 57 XINA 43 OCEANIA I APÀTRIDES 1

PROPORCIÓ D'ESTRANGERS A L'ESTAT PER COMUNITATS AUTÒNOMES

PROPORCIÓ DE POBLACIÓ ESTRANGERA I ESPANYOLA A SANT LLORENÇ

ESTRANGERS DE SANT LLORENÇSEGONS EL CONTINENT DEPROCEDÈNCIA

Estrangers

Espanyols

Des del Xaragall 9 (77)

Aquest mes hem entrevistat enGabriel Massanet Sancho, ben conegutdins Sant Llorenç com l'amo en "BielPetit", empeltador i podador d'ofici, unapersona amb una memòria extraordi-nària que recorda com si fos ara vivèn-cies de quan era al·lot.

Quan i on vàreu néixer?A Sant Llorenç, l'any 1926.

De què heu fet feina?Sempre he fet de foraviler.

Vós heu podat i empeltat, general-ment?

Sí, les dues coses i encara araho faig.De la poda, que és una feina prèviamoltes vegades a la de l'empelt,què diríeu a la gent que vol podar ino ho ha fet mai?

El consell que donaria és quevagi al costat d'un que ho sap fer, queho miri: és la manera que s'aprèn mésbé. És la feina més bona d'aprendre d'a-quest món, però n'hi ha que no hi podenentrar de cap manera. Tothom sap quehas de deixar s'apodo de darrera i hasde llevar el de davant, n'hi ha que ambuna vegada que ho facis davant ells jaen saben.

Per podar hi ha diferents sis-temes i segons l'arbre depèn la poda-da: un arbre fruiter no el podaràs comun ametler, és diferent. Per l'arbre frui-ter jo sempre aconsell que s'ha de criar

el més baix possible i que s'obri delscostats, que no hagin de posar escalesper collir la fruita. A un ametler l'has dedeixar fugir més, lo necessari, perquèsi ens fuig massa tot el que creix de da-munt s'ho menja d'abaix, comencen amorir-se branquetes i acaben quatregraneres a damunt. Si no el deixes fugirmai de damunt, sempre tens ametler.Ara fa uns 25 o 30 anys que vàremaprende aquest sistema de pepeonar(cursos de Promoción Profesional Obre-ra. PPO) els ametlers. Esmotxar de da-munt perque s'obrin, això sempre quede sembradura tenguin una distànciabona per poder-ho fer, així sempre sónbons d'espolsar, això és el sistema. Peròd'un arbre a l'altre hi ha molta diferèn-cia: a la figuera la pots tallar fins da-munt la soca, rebrolla i tornam tenir unafiguera jove; el garrover lo mateix, peròno ho facis que no sigui la seva lluna, lafiguera es fa de lluna vella, si ho fas delluna nova, allà on has tallat comença acorcar-se i sempre se'n va per avall.Sempre heu mirat la lluna a l'horade tallar?

Sí, molt, sempre, jo som molt"llunero". Ara us ne contaré una: vaiganar a empeltar una figuera de la rocai li vaig fer vint-i-tres caps, era una fi-guera grossa, i me'n va aferrar un -noestic gens avergonyit de dir-ho, no hohe estat mai-, i quan vaig anar a descor-dar només n'hi va haver un que va tenir

una punteta ben petita, que estava secai corcada. Vaig pensar que m'havien fetuna putada, cosa bona no me'n pensava,però quan vaig arribar a ca nostra elprimer que vaig fer va ser anar a mirarel calendari, la vaig haver feta de llunanova! La vaig descordar -era una figuerade la roca i la volien albacor de mollavermella-, la figuera va rebrollar, estavamolt ben cuidada d'abaix i l'any que vavenir davant en aquests rebrolls els vaigposar un escut a cada un i ara tenenuna figuera albacor.I el garrover, quina lluna és la bonaper tallar-lo?

El garrover de lluna nova, tallsgrossos, si són petits no fa falta mirar-ho. Tot arbre que perd la fulla, de llunavella i el que no la perd, de lluna nova.Jo sempre mir la lluna, tant per tallarcom per empeltar. I per empeltar-lo elmes d'abril o maig (si dóna la pell).Heu dit durant la conversa a ve-gades tallar, esvellar, esmotxar, pe-peonar, per vós és tot el mateix?

No, una cosa és pepeonar i l'al-tra esvellar. Esvellar és arreglar l'arbre,no es tallen branques grosses, s'aplegaun poc de defora i es baixa un poc dedamunt. Pepeonar és reduir l'arbretallant les branques gruixades, deixantsempre un estira-sàvies, és a dir deixantun brot que tengui un forquet; aquestbrot es diu un estira-sàvies perquè nodeixa davallar la saba per avall, la man-

L'amo en Biel Petit, podador i empeltador

Entrevista 10 (78)

té. Això és el sistema que jo he viscut,he fet feina amb tres técnics de Ma-llorca, un de Consell, un altre d'arbresfruiters, de Sencelles i l'altre en JoanCalçó de Son Carrió.Quan vàreu aprende a fer aquestafeina?

Tenia entre 14 i 15 anys.Qui us la va ensenyar?

Un home que li deien l'amo enLlorenç de ses Toltes. Amb aquest ho-menet hi vaig fer feina 15 anys, a caseva, i sempre em deia: "Quan te'nvagis d'aquí, si un dia te'n vas, has desebre fer de tot". Tenien una finca enes Puig, amb planter d'ametlers a lavorera d'una paret i a l'indret de cadafilera en deixaven un; jo era petit, béencara ara ho som, em va dir: "Tu faràses caps de damunt sa paret i jo faré esd'abaix". No n'havia fets mai, peròsempre duia la idea d'aquestes coses ial cap d'uns dos mesos un vespre, quansopàvem em diu: "Que no has anat anes Puig cap vegada?" I segueix dient:"No en faràs pus mai d'empelts dinsterreny meu". "Jo ja vos ho deia que non'havia fets mai". "Quaranta llamps sim'ho hagués pensat!", va dir, però res,jo vaig pensar que els meus havienaferrat i els seus no, perquè ja el co-neixia en aquell homenet, però l'endemàvaig tenir pusses per anar a veure'ls i,efectivament, tal com m'ho pensava elsmeus havien aferrat quasi tots, i per aixòm'havia dit que no en tornaria a fer més.Llavors va comanar un banquet -perquè

jo era molt baix- a l'amo en Nofre So-cies, que feia de fuster, un banquet queera molt lleuger, d'uns dos pams d'alça-da i molt obert de les cames, amb untravesser per poder-lo dur penjat albraç. Me'l va regalar i em va dir: "Arajo ja no en faré pus d'empelts, els faràstú", i jo d'un cap a l'altre amb el banquetpenjat al braç. Allà on he estat sempren'he fets molts, d'empelts, de tota clas-se, n'he fet a mils...Quines tècniques utilitzàveu, quinstipus d'empelts fèieu?

Empelt d'estaca o escut, gene-ralment. He fet pomera, perera, nes-plera, atzerolera, taronger, roser, olivera,ametler, figuera, garrover, llimonera...Damunt quins peus feis feina?

Damunt peu de codonyer i gre-nyoner hi van bé la nesplera, perera iatzerolera, aquest peu és el seu, d'es-taca. Jo he menjat nispros damunt unpeu de codonyer, però experiments non'he fets mai. Pomera damunt pomera,fet d'estaca i millor si és un bord de po-mera, que el faria d'escut; la pereratambé damunt perera i si n' heu de re-calcar cap, de perera, i millor d'estacaque d'escut.

Damunt l'ametler hi va bé al-bercoquer, nectarina, melicotoner, pru-nera i cirerer. El cirerer va molt bé elprimer any, l'any que ve davant és mort,diuen que no s'hi ha menjat cap cireramai; normalment aquests es fan d'es-taca.I això que diuen que per fer alberco-

quer primer convé fer prunera...Una vegada damunt un ametler

bord vaig fer prunera, damunt la pru-nera hi faig albercoquer, les mudes va-ren treure però prest es varen assecar.No m'ha anat bé, va tornar rebrollarprunera i prunera damunt prunera tam-poc no creixen, aferren i s'aguanten peròamb uns ullets molt petits. El tall d'alber-coquer damunt ametler no salda i s'a-guanten per la pell, per això un dia deponent o vent fort s'os romp. Els em-pelts s'aguanten per la pell.I l'olivera, la feis damunt ullastre?

Damunt ullastre, damunt ravellno. Damunt ravell si va bé, per bona quesigui la varietat d'oliva que hi posis, lesolives no es poden menjar d'aspres quesempre són; només heu de pensar queles ovelles no el toquen mai, a un ravell.Els empelts d'olivera tant d'estaca comd'escut es fan la lluna nova d'abril.I les figueres, com es poden fer?

La lluna vella de juny i si la mu-da és tardana un poc més endavant,d'escut; d'estaca no n'he vista cap mai.De cap xapat feis qualque cosa?

Cap mai, no m'agrada.Què emprau, vós, per tapar i cobrirla ferida?

Hi pos un protector de paper,generalment diari, que surti dos dits delpeu de l'arbre i llavors hi pos terra triga;en aquest temps les reg un poc els hora-baixes i així no en sol fallar quasi cap.Els empelts d'hivern o de més prest, comque plou més no importa, però els tar-dans pateixen, les falta humitat, és moltimportant que també estiguin ben fer-mats, ho faig amb corda de plàstic.I les mudes, quan les agafau?

Les mudes d'ametler les potstenir encara que siguin quinze dies, peròs'han d'enconar: fas un clotet dins laterra les hi poses i cada parell de diesun poc regades. Segons quines d'escuto de placa m'estim més anar a cercar-les en el moment o el matí pel capves-pre, i quan es tracta dels ametlers, quees fan la lluna vella de juny, pos lesmudes dins dos dits d'aigua i un pedaçbanyat damunt, així estan fresques idonen molt bé la pell. Si les mudes estancopejades, no les posis, aferraran peròllavors començen a assecar-se i no vanbé. També heu de tenir en compte que

Entrevista 11 (79)

per agafar escuts o plaques per llevarla pell sempre s'ha de fer de davant capa darrere, així sempre vénen amb l'ull.El secret d'un empelt creis que ésque l'arbre estigui a punt?

Sí, però jo n'he fets a magra-ners -que sempre els faig d'estaca- dinsel febrer, i he hagut d'emprar molt méstemps que en els altres, perquè no estàen saba i la pell no dóna tant; a vegadess'ha de tenir molta paciència.Quines eines utilitzau?

Una proa d'acer que em va re-galar un amic meu ferrer, feta seva.Abans les tenia de ferro.I el peu, sou partidari de fer-lo moltbaix?

Si es pot fer damunt el peu quem'estim més, en aquesta altura (asse-nyala l'altura de la seva boca, sobre1,40m), s'ha de poder veure bé damunt;si té dos o tres peus que m'agradin enels ametlers els faig de dues matrius,que després són de quatre branquesperquè pugen dues secundàries. A lafiguera la faig de tres perquè si la fasde dues i el vent se'n duu una només enqueda mitja, llavors val més tallar-la.Heu dit que teniu molt en comptela lluna a l'hora de fer aquesta fei-na; l'època de l'any també és impor-tant, cada cosa ha de menester elseu temps?

L'ametler el mes de desembre,si no és molt fred prestet, sinó per aNadal, d'estaca i la lluna vella. En elgener i de lluna vella albercoquers ipruneres; si són tardans es poden ferdins el febrer. Dins el març caquiers,pereres... d'estaca i també la vinya, delluna vella; aquest empelt es fa dins laterra, grates i despulles un bocí de peu,talles i li poses l'estaca. Abans es cor-daven de bova perquè llavors es podreix,ho tapen de terra i dins l'abril, d'enfora,grates el caramullet fins que trobes lamuda i veus si ha aferrat; si és així jaho pots mig destapar; l'escut de vinyaes fa el mes d'agost.

Com que jo som molt xerradori m'agrada contar les coses, us contaréun fet que vaig viure. Un dia, un conegutmeu d'una finca de Manacor em va dir:"Quan sigui es temps m'has d'empeltaraquesta figuera, perquè és de molt malaclasse". "Bé, quan vulguis", li vaig dir.

Va passar el temps i un altre dia emdiu: "Ja m'han empeltat sa figuera"."Molt bé", vaig dir jo. Es veu que no eraa temps de sebre si davall la fulla hihavia ull o figó, perquè si hi ha figó nohi ha ull. Aquell home no ho havia mirati de cada muda va sortir un figó; vaiganar aposta a la finca per veure-ho, ivàrem riure molt, d'aquesta. Fins deverssant Joan no està clar si és figó o ull perla figuera martinenca, i amb la bordas'ha d'anar prevengut, perquè tenenmolta lletrada i crema les mudes.

Una vegada em convidaren peranar a empeltar una figuera borda gros-sa, la vaig baixar i només li vaig deixarun poc d'estira-sàvies, i l'amo em diu:"Per què has fet això?". "Perquè d'aquía uns vuit dies vendrem a empeltar-la,serà lluna bona, sa lletrada hauràdavallat i mos donarà sa pell així comvoldrem i només l'haurem d'empeltaruna vegada". I així va esser (a aquestafiguera ja estaven cansats de fer-li em-pelts i que no aferrassin).En el mes d'abril, què feis?

En el mes d'abril l'olivera i elscítrics: taronger, llimonera, poncirer ibergamoter, però a vegades el cítrics nodonen bé la pell, normalment es fand'escut i damunt un cítric s'hi pot ferqualsevol altre cítric.I el mes de maig?

De lluna nova de maig l'alzinad'estaca o escut i, a no ser que m'hagiquedat qualque cosa, res més.I el mes de juny?

En el juny ja faig l'escut del'ametler i de la figuera, el nisprer espoda i empelta en el juny, a la vegada,d'escut i llavors ja ens aturam fins elmes de desembre.A les mudes les teniu controlades,sabeu on anar a cercar-les?

Sí, normalment sí, ara he de ferun empelt de garrover i no en sé cap decoronat, però enrevolt i ho deman.Ara que parlam de garrovers, dequantes classes n'hi ha?

De quatre: bugander, costellad'ase, ferradura i de la mel. El de ferra-dura és molt semblant al bugander, téla forma d'una ferradura i quan els es-polsen han de pegar unes quantes vega-des perquè queden enganxades; jo, enel terme de Sant Llorenç, no en sé cap.

La gran majoria de garrovers que hi haper aquí són buganders; de la mel i cos-tella d'ase no n'he fet cap mai, la costellad'ase és molt comuna i gruixada i la dela mel molt dolça, però fa molt de garro-ví, no fa sacs.I de figueres, n'hi ha de moltes declasses?

Les reformes de figueres quejo he fet són de la senyora, verdal d'o-riola, paretjal, coll de dama blanca i ne-gra i les bordissots.Com és que a vegades les de la se-nyora s'obrin i no hi ha manera demenjar-ne?

Les de la senyora de coll llargsón mal assumpte, val més llevar-lesperquè de verd en verd baden el cul i larodona de coll curt normalment ho témal de fer, igual que la bordissot negra,hi ha la petita que de verd ja s'obri i lagrossa li costa més obrir de darrere.De les classes de pruneres, quinessón les més habituals per aquí?

La japonesa, de frare negre,vermelleta i la blavosa, la clàudia, desant Joan blanques i negres o meme-litos, però us vull dir que de prunereshan desaparegut moltes varietats.

Volem agraïr a l'amo en "Biel Petit"aquesta estona tan entretenguda quehem passat amb ell, i desitjar-li salutper molts d'anys. Gràcies.

Antònia Galmés i Tomàs Martínez

Entrevista 12 (80)

Es seguidors més optimistes i encoratjats d'es Pepé deien que a sa nina d'en Rajoy lideien Victòria Esperança, no sé si perquè es dos nom reflecteixen situacions positiveso perquè sa qui en treuria més profit seria n'Esperança Aguirre.A la vista des resultats, però, com que crec que convendria canviar-li es nom, els ensuggeriré alguns per si troben que li escauen: Dolors, Angoixes, Socors, Soledat,Consolació, Magdalena (per lo dels plors), Rita (patrona dels impossibles)...

Si en Rodrigo de Santos té tendències homosexuals és una cosa a què no don sa mésmínima importància, ja que tothom és lliure de mantenir sa sexualitat que més s'atraquia ses seves preferències particulars.Però que es peperos sempre seguit donin sa tabarra amenaçant que si guanyenderogaran sa llei de matrimonis homosexuals, i que insultin a tots es qui no se decantenper sa família tradicional és una immoralitat que no se pot consentir, perquè públicamentprediquen una cosa i davall davall en fan una altra.I també ho és que alguns s'espassin s'enravenada amb sos nostros dobbers, tant sivan a clubs gays com si van an es Rasputín. Aquests lo que són és uns pocavergonyes.

Segons unes declaracions recents, s'ex-president José Maria Aznar considera queEspanya va malament i Iraq va raonablement bé.Si és així, per què no mos deixa tranquils i se'n va a viure a Iraq d'una punyeteravegada? Allà podrà donar conferències sobre lo encertada que va ser sa seva decisiói podrà rebre ses enhorabones d'ets iraquians que encara són vius.Es vells solen dir que si no se lleva d'es beure sa cosa pot acabar malament..., peròara no sé per què m'ha vengut aquest acudit an es cap.

Si la Marededéu o el Bonjesuset no hi posen remei pareix com a segur que es cunyatd'en Rafael serà es nou president d'es Congrés des Diputats.Quines coses! Fa un parell d'anys va deixar sa política perquè deia que volian dedicares seu temps a sa família, que sempre l'havia tengut com a deixada de banda; fins itot va fer un paperillo an en Zapatero quan li va demanar que se presentàs de cap dellista per Madrid.Que deu ser que sa dona ja està cansada de veure'l gandulejar per dins caseva o quevol aprofitar s'ocasió per encalçar es nacionalistes amb sa guia telefònica?

Vos ne recordau d'aquell polític que es peperos fitxaren perquè s'havia de menjar elmón? Si, homos, aquell que havia estat president d'Endesa... Què li deien...? És es quiva fer un debat amb en Solbes sobre sa millor manera d'enfrontar-mos a sa crisieconòmica que diuen que ve... Que sí, aquell que posaren de número dos per Madridperquè sa gent no xerràs d'en Gallardón...Què li deien...? Ara no me'n record, perquè després d'es debat no n'han sentit parlarpus. Que se'n deu haver tornat a caseva? Qui sap!

Espipellades 13 (81)

Es es ple de dia 27 de març acordaren sol·licitar una subvenció per envestir sa primerafase de sa sala Rigal, i també aprovaren es reglament que ha de marcar ses normesde participació de ses associacions llorencines en determinades tasques municipals.No trobau que a s'hora de redactar aquest reglament haurien pogut demanar esparer d'es qui l'han d'utilitzar? Vaja una manera de fomentar sa participació! Per anarbé no hauria de ser com s'Agenda Local 21, que va començar com una moto i a forçade presentar-ho tot dat i beneït ha acabat com es rosari de l'aurora.

Segons es Vaticà, a més de sa luxúria, sa golosia, s'avarícia, sa peresa, s'ira, s'envejai sa supèrbia, també son pecats capitals sa manipulació genètica, es dany ambientales narcotràfic, sa drogaddicció i s'acumulació excessiva de riqueses.Si, a més des pecats clàssics, tenim en compte que es 98% des billets de 20 eurostenen restes de cocaïna, que s'intent d'acumulació de riqueses està bastant generalitzati que bona part del món occidental passa des medi ambient, crec que ses perspec-tives d'anar an el cel són bastant desencoratjadores. I sa cosa encara està mésfotuda ara, que han recuperat l'infern p'es pecadors.Per cert, aquests darrers anys, el Papa, en audiència privada, que deu haver rebutmés pobres de solemnitat o feligresos perillosament acumuladors de riqueses?

Josep Cortès

L'altre dia em varen impactarles declaracions que va fer, amb un certto arrogant i bufa, l'empresari VicençGrande, conegut per ser l'amo de laimmobiliària Drac, el promotor de dife-rents hotels de Mallorca (com el Hilton)i, sobretot, per ser el president del meuReial Mallorqueta. Resulta que aquestsenyor, molest perquè l'actual Govern deles Illes Balears vol posar límits a laconstrucció depressiva d'aquests dar-rers anys, va sortir a la palestra per ma-nifestar el seu desacord amb aquestesmesures i per expressar el seu descon-tent amb la imatge que es projecta delsempresaris inversors a tot Mallorca, jaque, segons opina, l'illa els deu molt,perquè han aconseguit crear riquesa.Ningú dubta de la gran contribució quehan fet a la nostra terra senyors comen Grande, n'Escarrer o en Barceló. Arabé, d'aquí que aquesta gent pugui feramb Mallorca el que els passi pelsdaixonses, hi ha un bon tram. És bennormal que el Govern, davant la cons-trucció massiva d'apartaments, campsde golf i hotels, hagi decidit prendremesures per regularitzar el creixementurbanístic. Cal recordar al senyor Gran-de que som una illa de dimensions li-mitades i que, si seguim amb aquest rit-me, d'aquí cent anys no ens quedaràmés que ciment. I segurament d'aquí atal temps hi haurà un altre empresarique voldrà construir-hi i invertir-hi i aixísuccessivament. Conclusió: no podemmalgastar tots els nostres recursos enun parell d'anys.

A causa d'aquestes mesures(les quals Grande defineix com a "ines-tabilitat judicial", quan jo crec que éstot el contrari), els empresaris es quei-xen que es veuen obligats a invertir el

seu capital a zones del Carib. Oh, po-brets. Un pot pensar que es deuen morirde fam. Però i un memeu, com diria unbon mallorquí. Allò que els passa és quehan creat tal ritme frenètic d'inversió,que es neguen a perdre'l, i com que aMallorca ja no poden mantenir-lo (mésque res per falta d'espai i recursos na-turals) han de marxar a fora a explotaraltres zones verges que els permetinmantenir el seu alt ritme de vida. Peròno us preocupeu, de fam, el que és fam,en passaran ben poca.

A més, el senyor Grande no hade voler enganar la gent. Si aquí ha creatriquesa és pel seu propi benefici, noperquè sigui un santet de la caritat. Percada treball laboral que ell crea (nete-jadors, recepcionistes, tècnics, jardi-ners...), que només li costen mil eurosal mes (per qualque cosa estam a l'è-poca mileurista), i per cada benefici que,indirectament, aporta (a restaurants,discoteques, bars...), ell en guanya eltriple. Així que aquesta imatge que volmostrar de salvador caritatiu ja se lapot guardar. Senzillament el negoci haduit negoci, és a dir, s'ha imposat la rodanatural de l'economia.

Insistesc que no hem de serases. Cal reconèixer que gràcies alboom inversor molta gent té més feina(mon pare mateix posa més fustes deles que posava), però tampoc tot sónflors i violes. Aquesta "creació de rique-sa" també ha provocat danys col·late-

rals, que, a més, eren totalment evi-tables. I en aquest aspecte un poc d'au-tocrítica no els vendria gens malamenta aquests empresaris tan inflats de glò-ria. Per adonar-nos-en basta esmentarcasos com la pèrdua d'identitat cultural(a segons quines zones sembla que es-tàs a la mateixa Alemanya, mentre quejo viatjo com a turista per molts païsossense trobar-me amb aquesta transfor-mació desnatural); la saturació elèctricai hidràulica (la qual es va intentar con-trarestar amb l'ecotaxa sense èxit); l'ar-ribada de turisme de sol i platja (ambl'estacionalitat que això comporta i ambel tipus de turista que això atreu: el del"tot inclòs" que no gasta ni un euro, o elde Magaluf que només s'engata); o elcas més flagrant de tots: el fort impactepaisatgístic. Qui va dissenyar aquestshotels arran de platja o aquest passeigsmarítims destructors de sistemes du-nars? Precisament aquests empresarispunters i el Govern de torn. I no medigueu que no es podria haver fet d'unaaltra manera (tal vegada posant elshotels un poc més enrere?) Encara sentllàstima quan veig fotos antigues de saComa o Cala Millor (per no anomenaraltres zones) en les quals es contemplenpins i dunes a voler i les compar ambles postals d'ara: hotels, hotels, i méshotels. Per refermar això que dic, emve mel la recent polèmica sobre el pro-jecte d'estabilització de la costa entresa Punta de n'Amer i el Parc de la Mar.

Més enllà del batiport 14 (82)

Creadors de riquesa Pau Quina

Són unes obres que estan previstes peral 2009 i l'objectiu és que les platgessiguin vint metres més amples. És a dir,ara, dels nostres doblers públics, hau-rem de pagar la irresponsabilitat de quiva projectar un passeig marítim bendavant la mar. I la veritat, no importavaser cap especialista en ciències naturalsper preveure que aquesta construcciódestruiria tot un entorn natural. I quiens demana perdó per tot això senyorGrande?

Potser molts opineu que no sócel més indicat per xerrar de tot això,perquè me considerau un radical ecolo-gista o un verd de militància (quan resde tot això és vera, perquè ni tan solssom soci de cap grup per l'estil), peròper això em serviré del comentari d'unpersonatge que, si per alguna cosa des-taca, és per la seva moderació. M'esticreferint al rei Juan Carlos, que durantla seva vista a la fira Fitur, no va poder

estar de demanar, com a turista que és,que Calvià no cresqués més urbanísti-cament. Vosaltres mateixos traieu lesvostres pròpies conclusions. Fins un altre

Frase del mes: "El trànsit endiablat

d'una carretera en què només has defrenar quan et trobes amb algú més granque tu, és la millor imatge que se m'acutdel capitalisme postindustrial que regeixbona part del món." (Eduardo Jordà,periodista.)

Més enllà del batiport 15 (83)

ARA FA 65 ANYS

* Que es va constituir la JuntaParroquial d’Acció Catòlica (20.03.43).

* Que es va destituir el secre-tari, Sr. Gasull, per abandó del lloc defeina durant mig any. Tenia un permísde dos mesos per malaltia, però no ha-via demanat pròrroga ni donat cap expli-cació per la seva absència (25.03.43).

* Que, d’acord amb la propostadel secretari d’Artà Joan Melià Bauzà,Francesc Ramis fou nomenat secretaride l’Ajuntament, amb la condició que lipagassin 6.500 pts anuals i que quan esconvocàs la plaça en ferm el posassinen el primer lloc. El 2 de maig li donarenla plaça en propietat i el 15 d’octubre en

va prendre possessió (29.03.43).

ARA FA 50 ANYS

* Que Jordi Pont fou nomenatpracticant municipal, en substitució deCatalina Martí Pericàs, que havia cessatel 22 de febrer (15.03.58).

* Que Tomàs Rosselló, batle deSant Llorenç, fou elegit diputat de laDiputació Provincial (30.03.58).

ARA FA 30 ANYS

* Que es va crear a Sant Llorençuna delegació de la Unió de Pagesos,encapçalada per Mateu Girart (01.03.78).

ARA FA 25 ANYS

* Que Unió Mallorquina, dirigidaper Bartomeu Brunet, va obrir una agru-pació en el poble (03.83).

ARA FA 15 ANYS

* Que l’empresa Melchor Mas-caró SA va renunciar a la concessió del

servei d’abastament i sanejament d’ai-gua de Sant Llorenç i Son Carrió, perquèes pugués municipalitzar. El 18 d’octubrede 1994 s’acordà no municipar-lo i con-cedir-lo a Aigües Sant Llorenç per 25anys (10.03.93).

* Que se celebrà l’assembleaconstituent de l’associació juvenil Lleurea Lloure, presidida per Josep Galmés(13.03.93).

* Que Antoni Sansó, del PartitSocialista de Mallorca (PSM) va prendrepossessió del càrrec de diputat al Par-lament de les Illes Balears (16.03.93).

* Que s va presentar el llibre“C.D. Cardassar”, original de Josep Cor-tès i Ignasi Umbert, dins la col·lecció “EsPou Vell” (26.03.93).

ARA FA 10 ANYS

* Que L’Ajuntament, el Consellde Mallorca i els propietaris de Son Vivessignaren un conveni segons el qual l’A-juntament podrà organitzar actes públicsa Son Vives per les festes de Pasqua,Sant Llorenç, la Mare de Déu Trobada iNadal (05.03.98). -

Tal dia com avui Josep Cortès

33.- Se les relaciona amb les ense-nyances cristianes que s'explicaven se-gons la tradició de la càbala hebrea.Nostra Dona de les Taules, de qui emparlat abans en parlar de Jaume I, feiareferència a aquestes Taules de la Lleilliurades per Jahvé a Moisès en el MontSinaí. El monestir que hi trobem als peusde Mont Sinaí, monestir de Santa Cate-rina, venera una imatge d'una vergenegra. Salomó en el Cant dels Cants par-la de una negra "nigra sum et formosa".Aquest cant és un poema d'amor quealguns cabalistes interpreten en claual·legòrica.34.- Les imatges originals tenen unesmides standards: Altura 70 cm. Amplada30 cm. Fondària 30 cm. Aquestes mides70x30x30 els donen una forma pira-midal. En aquest sentit, la piràmide, térelació amb la seva fesomia orientalegipcíaca de la que hem parlat abans.Aquesta proporció 7x3 té i un simbo-lisme. Ramon Llull, que va visitar el san-tuari de Lluc, a Mallorca, i el de Rocama-dor a Occitània (França), entre d'altres,parlava d'aquestes dues xifres el "7" i

el "3" en la seva obra l'Ars Magna, do-nant-los un simbolisme relacionat ambla divinitat. La càbala i l'alquímia enparlen.35.- Les imatges originals han estat cer-cades per poderosos poders terrenals.(Napoleó va atacar Montserrat quan laGuerra. Hitler també hi va enviar un delsseus generals... Hi ha altres exemplesa diversos llocs d'Europa i al llarg del lahistòria protagonitzats per reis, papes iemperadors). Molts reis han anat a vi-sitar els llocs on hi havia verges negres:Els reis de França a Puy. Altres reis ana-ren a Montserrat i també al Castell d'Or-cau, prop de N.S. de les Esplugues, a lacomarca del Pallars de Lleida.36.- Apareixen i són trobades a llocsamb una orografia molt singular, deter-minada per la forma de les sevesmuntanyes majoritàriament. (Mont-serrat, Le Puy, Mont Saint Michel, Sant

Nuestra Senyora de Torreciudad (Osca)

Les marededéus romàniques (II)

Nostra senyora de Montgrony (Girona)

Miquel del Fai, Covadonga,...).37.- Se les relaciona amb aigua de riuso pous. (Notre Dame de París amb unaforma especial que agafa el riu Sena.Núria que en basc voldria dir "N'uria" :lloc on neixen les aigües.38.- Moltes estan en llocs on anterior-ment hi havia hagut culte a deessespaganes de caire naturalista conside-rades Deesses Mares. A vegades substi-tueixen el culte a pedres negres. Cal re-cordar que l'islam, religió que té pro-hibides les imatges, també fa pelegri-natges a visitar una pedra negra a laKaaba.39.- Els llocs on s'apareixen les imatgessón considerats llocs amb energiatel·lúrica, relacionada amb configura-cions astrològiques. I, també amb l’o-rografia, l’atmosfera i formes especialsdel relleu. Alguns estudiosos han cercatrelacions entre els santuaris de les ver-ges negres i les constel·lacions astrals.S'han fet estudis sobreposant constel·la-cions astrals com la Ossa Gran i l'OssaPetita sobre llocs on hi ha culte a vergesnegres amb resultats molt curiosos, do-

La Moreneta, Montserrat

Cultura popular 16 (84)

nat que hi ha força coincidències.40.- Les verges negres són objecte deperegrinacions. Igualment passa a l'is-lam amb la pedra negra de la kaaba.41.- Els monestirs relacionats amb lesverges negres tenen un licor típic d'al-cohol fet per destil·lació de les herbes oels fruits propis de cada lloc. Per exem-ple a Montserrat els "Aromes de Mont-serrat". (Els monjos cartoixos tenen ellicor de Chartreause"). Els monestirsbenedictins tenen el licor "Benedictine".42.- Molts monestirs relacionats ambverges negres són en llocs poblats pervinyes i tenen una bodega.43.- Els llocs on hi ha verges negrestambé hi ha la presència de l'arcàngelSant Miquel. En les aparicions de lesimatges intervenen "àngels". Algunes

imatges han estat trobades en "arques",en molts casos, transportades des d'o-rient. Molts miracles atribuïts a les ver-ges negres, consistien en alliberar cris-tians captius de musulmans, transpor-tant-los en arques voladores des de lapresó on eren captius fins el seu pobleon podien viure en llibertat.44.- Moltes apareixen a llocs on hi haviacultes pagans en dòlmens i menhirs opedres negres. En aquest llocs s'hi hamantingut balls de danses en determi-nats dies de l'any al ressò de les vergesnegres; danses ancestrals que ja es ba-llaven abans de les aparicions de lesverges negres, les quals tenen un sim-bolisme i una iniciació religiosa.

Contextualització

L’aparició de les Verges Negrescoincideix amb una època d’importantstransformacions religioses, així comamb el sorgiment d’unes ordes místiquesque significarien un canvi en la configu-ració social europea. Va ser una d’a-quelles etapes en les quals periòdica-ment ressorgeix per un moment el veri-table esoterisme, abans de submergir-se novament en el silenci, deixant al seudarrera les restes culturals que les ge-neracions següents no aconsegueixenentendre, així: càtars, templers, alqui-mistes, cabalistes, Fidels d’Amor, elsTrobadors, formen part d’aquella munióheterodoxa de grups amb un assenyalatcaràcter gnòstic que floriren una micaper a tot arreu, però en particular al Sudd’Europa i que tingueren una gran influ-ència en l’art i en les formes de vida.

Va ser l’Orde del Temple unade les que més va influir en aquest canvicultural, doncs van ser ells i els monjosdel Cister, els qui més contribuirien arestaurar el culte antic i gairebé oblidata les Verges Negres. Així, aquells poblesque adoren a qualsevol Verge Negra,com la de Montserrat, entren en comunióamb la Gran Mare Natura, el seu cos fí-sic és el negre terra, els rius les sevesvenes, les aigües la sang vital, les mun-tanyes els seus pits, la vegetació la sevapell, les entranyes el seu ventre, les vallsels seu si acollidor i la seva túnica: lafertilitat de la natura, manifestació delseu poder.

Des d’aquesta perspectiva, po-dem fàcilment determinar que el cultea les Verges Negres és molt anterior alssegles XI-XII, aquests segles ens mos-tren un ressorgir d'aquest antic culte,ja que tots els pobles de l’antiguitat i atot arreu, havien adorat la Gran Maresota diferents noms. Apuleyo, en la sevaobra“L’ase d’or” fa pronunciar aquestesparaules a la Gran Mare:“Jo soc la Mare Natura, la Mare univer-sal, senyora de tots els elements, fillaprimordial del Temps, sobirana de totesles coses espirituals, reina dels morts,dels immortals, l’única manifestació detots els Deus i Deesses que existeixen.Els Frigis primitius m’anomenen Cibelesla Mare dels Deus; els atenencs m’ano-menen Artemisa, a Xipre Afrodita, pelsarquers de Creta soc Dictynna, pels si-cilians Persèfone i pels d’Eleusis De-meter. Alguns em coneixen com a Juno,d’altres Bellona, o Mecate, alguns comRhamnusia, però per les races etíops,damunt de les seves terres brilla abansd’enlloc el Sol del matí i els egipcis quesobresurten en la ciència antiga i m’a-doren amb cerimònies apropiades pera la meva divinitat m’anomenen pel meuveritable nom: la Reina Isis”.

J.S.O.(Recopilat per Josep Cortès)

Cultura popular 17 (85)

Isis, deessa egípcia

"Otra bandera restaura el Sr.Archivero, la correspondiente a D. PedroIV; discrepo de él en la forma, que porlo ya dicho, entiendo ha de ser estan-darte es decir cuadrada y sin puntas, yno rectangular como se pinta en el fo-lleto como si correspondiera a un caudillode 5 o más vasallos y no a un Rey. Dis-crepo también en el color del fondo delos cuarteles de los castillos que segúnel escudo de la orla del Llibre de CortsGenerals adornando la imagen del ReyPedro IV, es azul y no morado o púrpuracomo propone el Sr. Archivero, convi-niendo además aclarar si los castillosque en el citado escudo del Llibre deCorts Generals aparece hoy negros, esque se pintaron negros (sable) o se pin-taron plateados y la plata con el tiempose ha ennegrecido, pero ésta es una du-da mía, que no tiene nada que ver conel color del fondo de los cuarteles delos castillos que repito es azul, y ha deser azul y no morado.

Se propone también en el fo-lleto una restauración del sello de la Uni-versidad de Mallorca fundándola en laconcesión de D. Jaime I; en dicha con-cesión se dice en una parte nuestro bla-són, en la otra el castillo de la Almu-daina; el señor Archivero agrega en laparte del blasón y en la orla, para llenarun hueco, dos conchas de peregrino,signo heráldico que se recuerda las cru-zadas, y que es tan signo como lasbarras de Cataluña o las flores de lis delos Borbones y como este signo no figuraen la concesión, no puede ni debe admi-tirse, lo mismo que otra porción deadornos en cuyo detalle no entraré puesel sello ha de ceñirse a la concesión ybasta y sobra el signo de los palos deD. Jaime I para llenar honrosamente el

anverso de cualquier sello antiguo.Estos son mis reparos, repito

que celebraré estar en un error, peroconste también que me han preocupadotales asuntos, porque deseo que la Cor-poración acierte en ésta como en todaslas cuestiones, y porque estos estudioscontribuirán a que se esté en lo firme,al fijar la señera o divisa que puede usarel Ayuntamiento de Palma".

Dia 15 de març, a la sessió cele-brada per l'Ajuntament de Palma, el re-gidor Garcia Orell va demanar al batlesi ja s'havia nomenada una comissió"que ha de entender en el asunto de labandera, suscitado por el Sr. Calvet". Elbatle contesta dient que la comissió s'hade reunir el proper divendres, a les 3del capvespre. (AMP, Actes AjuntamentAC 203 f. 78v)

Aquest mateix dia el periòdic"La Tarde" publicava una nota tituladaLa bandera de Palma, fent menciód'una reunió del batle, alguns regidors il'arxiver municipal. Fan notar que el se-nyor Calvet i el senyor Pons "discutieronampliamente alguno de los extremos a-puntados por el Sr. Calvet en contra delo que el archivero manifestó en el folle-to "La Bandera de Mallorca". A fin deque la discusión no se eternice y degene-re en minucias y detalles sin importan-cia, se ha convenido fijar los puntos ca-pitales y esos sin "forma de la bandera"y "disposición del Castillo y las barras".Tant un com l'altre faran "un resumensintético de sus argumentos para poner-los en conocimiento de los demás Sres.de la Comisión y resolver en consecuen-cia. El martes volverán a reunirse".

1923Dia 5 de gener "La Almudaina"

amb el títol Sobre la bandera de laCiudad de Mallorca, publicava un llargarticle signat per Vicenç Furió, escrit quecomença així: "¿Debe figurar el Castillode la Almudaina a las barras catalanas,en la parte superior de la bandera queondeó por primera vez en el balcón denuestra Casa Consistorial el día 31 deDiciembre?". Tot seguit Furió es refereixal dictamen de Benet Pons i Fàbregues i

es demana: "¿Acertó el señor Pons alanteponer el castillo al blasón real?". Acontinuació transcriu, en castellà, el do-cument del rei Sanxo fent notar que "haybien patente un error de pluma comopuede verse en la transcrita traducción,este es la repetición de la palabra "su-periori", superior, al describir la coloca-ción de los blasones en la enseña". Se-gueix Furió volent demostrar que l'ama-nuense que va copiar per segona vegadala concessió del rei Sanxo és qui es vaequivocar. "Nunca en heráldica se em-pieza la descripción de un escudo porla parte inferior, si este es cortado, esdecir dividido horizontalmente en dosmitades dejando el jefe, la superior parael último". Continua fent altres observa-cions al dictamen de Pons dient que ellmateix va reconèixer aquest error, peròdavant els dubtes i confusió, Pons vatrobar la solució "en una lápida apareci-da entre los escombros de un lienzo demuralla que se estaba derribando enaquel entonces, donde se ve el escudode Mallorca, ocupando la Almudaina eljege y los palos la punta". Furió diu queno dubta que pugui existir tal escut,"pero de que sea una fiel interpretaciónde la voluntad de don Sancho, ¿quiénnos responde de ello? También en nues-tros días se han esculpido escudos enla misma forma, y otros en sentido con-trario, como puede verse en edificiosimportantes de nuestra población. Erro-res se han cometido en todas épocas".Tot seguit Furió aporta en contra d'a-quest escut les monedes batudes a Ma-llorca des del rei Ferran II a Carlesd'Àustria, on figura l'escut quarterat "cu-yo primer cuartel ostenta siempre lasbarras catalanas y no el castillo". Els reisnomés permetien algunes precedènciestractant-se d'emblemes religiosos comla creu de Sant Jordi, l'ordre de la Mercèo de la Cartoixa. Continua manifestantels errors i preferències de Pons i acabacensurant la bandera que es penja albalcó de l'Ajuntament dia 31 de de-sembre, ja que els pals o barres han defigurar sempre a la part superior i elcastell de l'Almudaina a la part inferior.

Dia 27 de gener d'aquest any

Història 18 (86)

Allò que amaguen els historiadors oficialssobre la bandera de Mallorca (i VI)

1923, "El Felanigense" es feia ressò delfet d'haver posat la bandera mallorquinaen el balcó de l'Ajuntament de Ciutat ila recomanació feta a tots els ajunta-ments illencs perquè fessin altre tant.

En l'edició de dia 10 de febrer,el setmanari lloava l'acord de l'Ajunta-ment de Felanitx, de posar la tal ban-dera al balcó, al mateix temps que faesment a les consideracions emeses perBenet Pons i Fàbregues. Dia 17 de fe-brer, publica la relació de donatius fetsper cada un dels membres del consistoriper adquirir la bandera mallorquina.

Dia 14 de juny de 1930, reuniten sessió l'Ajuntament de Felanitx, co-menta aquest cas: "Vista una instanciade varios vecinos de esta ciudad copar-tícipes en la donación de una banderamallorquina a este Ayuntamiento en laque expresan sea enarbolada en la pró-xima festividad de Corpus la bandera deMallorca junto a la española para satis-facción de los anhelos populares, seacordó acceder a la expresada petición".

En la mateixa sessió s'havia lle-git un ofici de l'Associació per la Culturade Mallorca en què demanava a l'Ajunta-ment "el ferviente deseo que, dandoinmediata efectividad al R. D. de día 9del corriente el cual revoca otro de 18de Septiembre del año 1923 que hacíareferencia al uso de la bandera regionaly de nuestro idioma, se vuelva a enarbo-lar la bandera mallorquina en la fachadade la Casa Consistorial, como se hacíaen otro tiempo. Enterada la Comisiónacordó acceder a dicha petición". Aquesttemps era batle Baltasar Nicolau Ar-tigues, de la possessió la Galera.

Dies després era cercada labandera i l'asta però no la trobaren.

Dia 16 de juliol de 1931, l'Ajun-tament de Felanitx aprova adquirir unanova bandera mallorquina perquè l'ac-tual és de particulars que la cedirentemporalment, i al mateix temps dema-nar responsabilitats a l'Ajuntament dela dictadura presidit pel Antoni Rigo "porhaberse dejado arrebatar una banderaobtenida por suscripción popular".

Dia 17 de juny de 1933, l'Ajun-tament de Felanitx autoritza el pagamentde 140 pessetes pel valor d'una banderaregional mallorquina destinada a l'edificide l'escola graduada de nins.

El passat ves-pre del Dia del Ram vatenir lloc la represen-tació de l'aute sacra-mental que escenificales darreres hores deCrist, segons els E-vangelis sinòptics deMateu, Lluc, Marc iJoan.

Ja fa uns anysque es posa en escenaa Sant Llorenç, i el LlocSagrat ha estat sem-pre el lloc escollit, notan sols per la seva ubi-cació a la plaça Nova,sinó també per l'esce-nari natural que la fa-çana de l'Església llo-rencina suposa.

L'obra cadaany ha tingut una granacceptació per partdels llorencins, que hancomparegut i han om-plert tota la plaça; llàs-tima dels impedimentsque hi ha, el mobiliariurbà de la plaça i la bardissa que hi haenvoltant l'escenari.

Els actors, tots llorencins, realit-zen, a pesar d'ésser afeccionats, unamagnífica actuació, cada un en el seupaper, però jo penso que cal destacar-ne dos: en Pascual Soler, per la sevainterpretació de la figura de Judes, ambla seva tètrica mort penjat d'una corda,tal com diu l'Evangeli (Mateu, cp. 27 v.7); i especialment en Toni Gomila en elpaper de Crist. Ambdós destaquen perdonar a la seva interpretació una fortacàrrega de dramatisme i que fan creï-bles els seus papers, el que fa que elsespectadors en qualque moment esquedin una mica acollonats davant el quesucceeix a l'escenari. Els altres actors,tots compleixen els seus papers, si béno tenen tanta transcendència a l'obra.

A més, cal destacar els fets quesucceeixen al palau del gran Sanedrí,al Pretori romà, on hi ha un dubtós PonçPilat que es renta les mans de tot el que

li passa a Crist; i a l'hort de Getsemani,amb les temptacions del dimoni, la pre-sència del missatger -l'àngel- de DéuPare; i la posterior crucifixió de Crist,on els cops de martell quan li fiquen elsclaus a les mans i als peus i els crits dedolor que rompen el silenci de tota laplaça. També hi ha l'escena del Sopar,on Jesús va instituir l'Eucaristia (Mateu,cp 26, v.26 - 28; també Marc i Lluc).Aquests foren indubtablement els millorsmoments i els més emotius i importantsd'aquesta representació.

Al final, la gran quantitat degent que omplia la plaça de gom a gomva rompre amb un llarg i fort aplaudi-ment, premiant així l'actuació d'un bongrapat de persones que cada any re-corden uns fets ocorregut ara fa quasidos mil anys. Esperem que el proper diadel Ram poguen tornar repetir aquestaexperiència. Així sia.

Ignasi Umbert

La representació de la Passió de Crist

Història 19 (87)

En vista de l'evolució delcastellà en els darrers anys, degutbàsicament a les aportacions rea-litzades pels joves, la Reial Aca-dèmia de la Llengua donarà aconèixer la reforma de l'ortogra-fia espanyola, que té com objecteunificar l'espanyol com a llenguaoficial dels hispanoparlants.

Serà una esmena paula-tina, que anirà entrant poc a poc,per evitar confusions entre elsusuaris.

La reforma farà méssimple el castellà, posarà fi alsproblemes d'altres països i faràque ens entenguem de manerauniversal els qui parlam aquestanoble llengua.

La reforma s'introduiràen les següents etapes annuals:

1.- Supressió de les dife-rències entre C, Q i K. Per komen-çar, tot so pareskut a la K seràassumit per akesta lletra: Kasa,keso, Kijote.

2.- Se simplifikarà el sode la C i la Z per igualar-nos alsnostres germans hispanoameri-cans, que konverteixen totesakestes lletres en un únik fonema "S",amb la kual kosa sobraram la C i la Z:El sapato de Sesilia es asul.

3.- Desapareixerà la doble C iserà reemplaçada per la X: Tuve un axi-dente en la avenida Oxidental. Gràsiesa akesta modifikasió, els espanyols notendran desavantges ortogràfiks davantaltres pobles, per l'estranya pronunsia-sió de sertes lletres.

4.- Aiximateix, es fonen els sonsde la B i la V, ja ke no hi ha kap diferèn-sia entre akestes dues bokals, per lakual kosa, a partir del segon any des-apareixerà la V, i veurem kom bastaràamb la B per a kè bisquem feliços i kon-tents.

5.- Passa el mateix amb la LL ila Y: Yébeme de paseo a Sebiya señorBillar. Akesta integrasió probokaràagraïment dels ki parlen casteyà, desde Balència fins a Bolíbia.

6.- L'hac, la presènsia de la kualés fantasma, kedarà abolida per kom-

plet. Així parlarem d'erbes o alkool, noaurem de pensar com s'eskriu koerència,s'akabaran akestes komplikades i umi-liants distinsions entre echo i hecho i nos'auran de tudar més ores d'estudi enuna küestió ke ja ens tenia farts.

7.- A partir del terser any d'a-kesta implantasió i per a major konsis-tència, tot so R s'eskriurà RR: Rrobertome rregaló una rradio.

8.- Per ebitar altres problemesortogràfiks es fusionen la G i la J, pertal ke jitano s'eskrigui kom jirafa. Aratot ba amb J: El jeneral jestionó la je-rensia. No i a dubte ke akesta sensiyamodifikasió farà ke parlem i eskriguemamb més regularitat i més ràpid ritme.

9.- Una orrible jeneralitat delcasteya son els axents. Akesta trabaquotidiana jenerara una axio desisiba enla rreforma: farem kom l'angles, ke atriomfat unibersalment sense axents.Kedaran kancel·lats des del kuart any iauran de ser el sentit komu i la intel·li-

jensia de karrer els ki diguin a kees refereix kada bokable. Perexemple: komo, komo, komo.

10.- Les konsonants ST, PS oPT juntes kedaran kom simples To S, a fi d'atrakar-nos el maximpossible a la pronunsiasio ibero-amerikana. Amb el kanbi anteriordirem que etas propuetas okasio-nales etan detinadas a mejorarete etado konfuso de la lengua.

11.- Tambe seran proibides ser-tes konsonants finals ke incomo-den i ajuden pok el siutada. Aixíes dira: ke ora es en tu relo?, Asun ueko en la pare i La mita delos aorro son de Agusti. Entreeyes, se suprimiran les S dels plu-rals, de manera ke direm La mu-jere o lo ombre.

12.- Despre arribara l'eliminasiodel partisipi passat i la kanselasiodels artikles. L'us a imposat ke jano es digui bailado, sino bailao,no erbido sino erbio i no benidosino benio.

13.- Kapbaix asetarem aket ko-tum bulgar, en vita ke el poble jano komanda, al kap i a la fi. Desdel sinke any kedara suprimida

aketa D interbokalica ke la gent nopronunsia. A me, konsiderant ke el llatino tenia artikle, nosatre no em d'im-benta una kosa ke el nostre pare llatirrebutjava. Kateya no tendra artikle.

Al prinsipi sera un pok enrredati parlarem kom futboliste iugoslaus, perodespre tot etrange veuran ke taka d'a-prendre nou idiome rresulta me fasil.

Professo akabaran benerantakademics ke auran desidit fer rreformaklau per a ke essers umans que bibim anasions hispanoparlants gaudim d'idio-ma de Serbante i Kebedo.

Aixo si: mai no asetarem ke po-tensia etrangera toki pel de lletra Ñ, kerrepresenta balors me elebats de tra-disio hipanika i primer kaurem mortsabans ke acetar vexasions al simbol kea etat kor bibifikant de itoria catisaepanyola unibersal.

Rrebut per korreu-eTraduxió de Josep Kortès

Bikka la yengua eppañola!

Col·laboració 20 (88)

MODA AMB ACERESTIL 2008

VetladesenelMolíd'enBou

Antoni Galméscèl·lules mare

i teràpia cel·lular

Dia 18 d'abril a les 21.00

Reserves:Telèfon: 971 848045

Diversos 21 (89)

Aquest més els periodistes del'escola ens hem volgut interessar perun gran esdeveniment: la Setmana Cul-tural. Cada cicle ha organitzat les sevesactivitats sobre el tema d'aquest curs,que és la INTERCULTURALITAT.

Hem utilitzat les mateixes pre-guntes a tots els cicles i aquí estan, però,sobretot, no perdeu de vista les fotosdel que hem fet!

1-Quines activitats farà el vostrecicle la setmana cultural?

Primer cicle: Tallers, dinar, edu-cació vial i conta contes.

Segon cicle: Pilotes, jocs anticsi cuina de països diferents.

Tercer cicle: "Com menjam",tallers de cuina de diferents països,educació vial i danses.

Infantil: Una dansa, contar con-tes de diferents cultures del món, tallerper dur un objecte quan ballem la dansa,tallarem la darrera cama de la Jaia Co-rema i farem una sortida pel poble ambl'educació vial.

2-Pensau que els nins i nines esdivertiran?

Primer cicle: Sí.Segon cicle: Molt.Tercer cicle: Sí.Infantil: Sí.

3-Ens hem entrat que enguany el

Setmana inter-cultural a l'escola

L'escola 22 (90)

tema de la setmana cultural seràla "interculturalitat", quina seràl'activitat relacionada amb el tema?

Primer cicle: Dinar i disfresses.Segon cicle: Cuina.Tercer cicle: Tallers de cuina i

danses.Infantil: Danses contes...

Laura i Lydia, 6è

L'escola 23 (91)

FULL INFORMATIU NÚM. 13març 08

Benvolguts lectors,

Una vegada més us volem ex-plicar alguns detalls de les activitats am-bientals de l'escola:

* Pel que fa a l'hort, les fortes ventadesde principi de mes el van afectar greu-ment. Gràcies a les pluges que vengue-ren després es va recuperar bastant, ex-cepte les faveres que quedaren bentombades. Després de vacances espe-ram poder fer noves sembres i collir fa-ves, lletugues, porros…* La primera recollida d'oli ha anat moltbé. Gràcies a la vostra col·laboració se'ndugueren 60 litres i ja tenim alguns potsmés esperant el seu torn. Ara, que hemcomençat, no ens hem d'aturar i hemde continuar la roda i omplir els potsbuits que us hem retornat.Aprofitam l'ocasió per demanar-vos que

ens envieu els pots ben tancats i torcats,ja sabeu que l'oli és molt brut.* Les llaunes continuen arribant al seulloc. Ja n' hem comptabilitzat 1.323 i entenim una capsa pendent de comptar.No en tireu cap. Pensau amb noltros iamb la natura!* Recordau que, ara que ja comença afer bon temps, és un bon moment peranar més a peu o amb bicicleta i deixarel cotxe. Així no contaminam, estalviamenergia i també és bo pel nostre cos.Gràcies.

Alumnat de 5è nivellCP Mestre Guillem Galmés

PLANÍCIA

El Govern de les Illes Balears iel Ministeri de Medi Ambient ja hanacordat el text definitiu del conveni pera la compra de la finca de Planícia, enel municipi de Banyalbufar. Planícia téuna superfície de 445 hectàrees i el Mi-nisteri de Medi Ambient i la Conselleriade Medi Ambient han donat els respec-tius vistiplaus als termes de l'adquisicióde la finca per un valor d'11.182.000euros. El Ministeri aporta 10.000.000d'euros i la Conselleria, la resta i lesdespeses derivades de la compra.

El conveni acordat és fruit deles accions conjuntes dutes a terme perla Presidència del Govern i la Conselleriade Medi Ambient davant el Ministeri deMedi Ambient. La compra de Planícia su-posarà la incorporació al patrimoni pú-blic d'una de les finques més valuoses,des del punt de vista ambiental, de laSerra de Tramuntana.

El Ministeri de Medi Ambient hacomunicat avui, oficialment, que ha do-nat el seu vistiplau al text del conveni ique ja compta amb els informes favo-rables dels seus serveis jurídics. El con-veni ha estat remès al Ministeri d'Admi-nistracions Públiques a efectes de laseva tramitació final.

L'adquisició es realitza exercintel dret de retracte que estableixen laLlei estatal de Monts i la Llei autonòmicade Conservació d'Espais de RellevànciaAmbiental. Ambdues atorguen a l'Ad-ministració autonòmica la possibilitat defer seu un patrimoni al mateix preu fixatper una operació de compra-venda en-tre particulars. En el cas de Planícia, elpreu d'adquisició és l'esmentat perquèés el valor acordat en l'operació de com-pra-venda de la finca realitzada el 12d'abril de 2007. A partir d'aquella data,la Conselleria disposava d'un any per aexercir el dret de retracte i fer-la sevaal preu apuntat.

El Ministeri de Medi Ambientserà el titular de 427 hectàrees (un 96per cent), mentre que la Conselleria hoserà de les 18 restants, que inclouenles cases de la possessió, de 1.400 m2.Malgrat aquest repartiment de titula-ritat, la finca no serà segregada i la Con-selleria de Medi Ambient i el Ministeri

de Medi Ambient han acordat que seràuna finca pública gestionada directamentpel Govern de les Illes Balears, si bé elGovern central, com a propietari de lamajor part de la possessió, participaràa una comissió de seguiment de la ges-tió. Planícia suposa una quarta part dela superfície de tot el municipi de Ba-nyalbufar.

Planícia és una de les posses-sions més conegudes de la Serra de Tra-muntana, sobretot a la contrada d'Es-porles, Banyalbufar i Estellencs. Estàsituada al vessant de la Mola de Planícia,entre les finques de Son Balaguer, SonSerralta, es Rafal de Planícia i s'Arboçar.Destaca tant pels seus valors naturals,especialment pels seus magnífics bos-cos d'alzinar, com pels elements patri-monials que allà s'hi troben, precisa-ment relacionats amb l'aprofitament delbosc i l'antiga activitat dels carboners.

A més, la finca de Planícia guai-ta sobre la mar, amb unes espectacularspanoràmiques des d'una costa retalladade penya-segats. Als voltants hi ha co-negudes fonts, com la de sa Menta i lades Garbell. En conjunt, i des del puntde vista paisatgístic, és una de les fin-ques més belles de la Serra de Tra-muntana.

A més, Planícia és molt cone-guda per excursionistes i senderistes.La Mola de Planícia és un referent perals afeccionats al muntanyisme, pel quefa a rutes del sud de la Serra de Tramun-tana. La possessió, documentada des del'any 1450, té una gran casa de senyors(1.400 metres quadrats) i una altra méspetita i més propera a la mar (310 me-tres quadrats). També hi ha una immen-sa tafona que és una bona mostra del'antiga activitat olivarera de lafinca.

QUALITAT DE L'AIGUA

La Conselleria de MediAmbient invertirà enguany gai-rebé 63 milions d'euros enobres per a millorar la qualitatde l'aigua. Aquestes inversionsinclouen el manteniment de lesdepuradores d'aigües residuals(13,5 milions d'euros) i les no-ves infraestructures (49 milions

d'euros). Es tracta d'inversions en obreshidràuliques, qualitat ambiental de lesaigües, diverses conduccions d'aigua enalta, actuacions a torrents (neteja, man-teniment i adequació per a evitar inunda-cions) i remodelació de depuradores. Ladistribució per illes d'aquestes inversionsés la següent: Mallorca, 34,2 milions;Menorca, 6,8 milions; Eivissa, 20,5milions; i Formentera, 817.000 euros.

Enguany serà un objectiu im-portant per a la Conselleria de MediAmbient la construcció o remodelació dedepuradores i les seves instal·lacions an-nexes per oferir a la població una bonagestió del cicle de l'aigua depurada através del tractament terciari i la sevareutilització per a l'agricultura, per al re-gar de zones verdes públiques o priva-des o per a la neteja viària. Pel que fa ales infraestructures de subministramentd'aigua potable, durant 2008 es realitza-ran més inversions en el control i la mi-llora de la qualitat de l'aigua i es posaràen marxa la important aportació hídricade sa Costera. Aquestes mesures per-metran fer arribar aigua de més bonaqualitat a més municipis.

A més la Conselleria de MediAmbient a través de l'Agència Balear del'Aigua i de la Qualitat Ambiental posaràespecial atenció en la millora i manteni-ment de torrents, així com l'explotació imanteniment de totes les infrastructureshidràuliques que són competència del'administració autonòmica.

Entre les obres hidràuliquesmés importants que s'executaran en-guany, cal destacar l'ampliació de les de-puradores d'Artà i Sant Antoni, i lesmillores de tractament a les depura-dores de Ciutadella sud i Eivissa Vila.

Conselleria de Medi Ambient 24 (92)

Demografia i societat 25 (93)

NAIXEMENTS

* Dia primer de març va néixera Sant Llorenç en Marc Llodrà Nebot,fill de n'Antoni i na Marta. Enhorabona.

* El 3 de març, a Cala Millor, vanéixer na Maria García Torres, filla d'enJesús i na Francesca. Salut.

* El dia 15 de març va néixer aSa Coma na Maria González Pieras, fillad'en Juan José i na Margalida. Salut.

* El 19 de març n'Ahmed i naNajat El-Miri, llorencins d'adopció, ten-gueren una filla i li posaren per nomMaruan. Salam.

El mes passat férem una erradaquan posarem Flores en lloc de Lloreral segon llinatge d'en Francesc Cam-pillo. Demanam disculpes.

DEFUNCIONS

* Dia 17 de març va morir aSon Carrió n'Antònia Umbert Galmés, de66 anys. Descansi en pau.

* Dia 24 de fe-brer ens va deixaren Bartomeu Jau-me Llinàs, un llo-rencí de 80 anysque de jove haviaestat un gran bar-robiner; fins i totva guanyar un pre-mi provincial. Quedescansi en pau.

* El dia 4 de març va acabar laseva vida n'Apol·lònia Gelabert Fullana,una llorencina de 82 anys que vivia alcarrer Tramuntana. Al cel sia.

* Dia 26 de febrer ens va deixar

n'Aina Riera Gomi-la, de malnomNespla, una llo-rencina de 90 anysque vivia al carrerde la Creu. Quepuguem pregarmolts d'anys perella i que descansien pau.

* El dia 27 defebrer va entregarl'ànima a Déu naMaria Pont Riera,viuda d'es Coix dePocafarina. Tenia87 anys d'edat i vi-via al carrer Major.Que la vegem enel cel.

* Dia 13 de març va morir aSant Llorenç na Sebastiana Mut Font,de 66 anys. Descansi en pau.

* El 25 de febrer va morir aSant Llorenç n'Ulrike Johanna ElisabethKrall, una alemanya de 57 anys. Des-cansi en pau.

NOCES

* El dia 8 de març es casarenen Sean David Etheridge i na KaleighSusan Ridgwell, tots dos del Regne Unit.Congratulations.

NOTA

Els interessats en publicar notícies desocietat en aquesta secció les poden ferarribar a

Bel Nicolau i Aina Simonet

LA CANÇÓ EVOCADORA

Heu reparat, amics, que hi ha cançonsque us guarden, en llur verge melodia,la memòria llunyana d'un bell diadesvanescuda en invisibles fons?

Gusten els llavis els antics petons;passa el perfum de l'oblidada aimia,i tornen, esfumades, les visionson, altre temps, el cor s'embadalia.

No era al so d'aqueix aire entresentitque, reclinant el cap sobre son pit,el bes d'amor nostres batecs juntava?

No era al ritme dels cors aconsonatsi al bullir de les dobles voluptatsque al lluny, sonora, la cançó passava?

ODIO LES JOIES SOBRE LA CARN...

Me repugnen les joies, Caterina,sobre ton cos magnífic de deesa.Les joies, ressaltant en la nuesa,taquen vilment la teva carn divina.

Que quan ma boca sobre tu es reclinai amb sàvia lentitud el coll te besa,profana la sabor de ta bellesael refrec d'una joia diamantina.

En les teves mans, les sagnants tumbaguessón un florir de purulentes llagueson canta la ferida del robí;

oscil·len, lletjament, les arracades,i en les polseres a ton puny tancadesveig la tribu simiesca ressorgir.

Gabriel Alomar (de La columna de foc)

No pareix vera, però està con-firmat. El Cardassar està encapritxat afer-me quedar malament. Durant totl'any, cada mes que he posat que l'equips'enfonsava, posteriorment s'ha recupe-rat amb un parell de bons resultats. I ala inversa, ben igual. La cosa ha arribata tal punt que alguns membres de la di-rectiva m'han demanat que per favor enaquest número de la revista no posàsres positiu de l'equip, ja que, si no, elmes que ve tendrien una crisi de resul-tats. Jo, com que no som supersticiós(encara que ja començ a qüestionar-m'ho), he passat del tema i he deciditcontar-vos les coses tal com són. I elque passa és que l'equip ha tornat feruna petita reacció (digna d'alabar enaquestes alçades) que obre la porta del'esperança. Dos empats (Cardassar 1-1 At. Rafal; Collera 1-1 Cardassar) i unavictòria (Cardassar 2-0 Gènova) fan re-viscolar l'esquadra llorencina i despertenl'afició que quasi ja s'havia rendit. Amés, les possibilitats de salvació aug-menten des del moment que el Villa-carlos (equip menorquí de Tercera) jasembla condemnat a baixar i l'Eivissaquasi té assegurada la permanència aSegona B. I per què ens afecten aques-tes caramboles a nosaltres? Idò perquèsi aquests dos equips citats acaben així,a Preferent de Mallorca només baixarandos equips. Això provoca que, si el Car-dassar aconseguís quedar tercer delsdarrers (ara n'està a tres punts), man-tindria la categoria. A més, l'equip queocupa aquesta posició és el Pollença idu una línia descendent des de fa moltesjornades (en tota la segona volta nomésha obtingut dos empats i una victòria) ical recordar que encara ha de visitar esMoleter en un duel que promet ser deci-siu i emocionant (i molt, però que molt!)

Per cert, si desgraciadament elmes que ve l'equip torna a fallar, esperque no me doneu la culpa a mi. Simple-ment són coses que passen en el perio-disme mensual (i és que en el món delfutbol en un mes poden passar moltescoses i sovint els arguments d'una datano són vàlids trenta dies després.)

Fase final del torneig detennis de Pasqua

Probablement quan llegiuaquestes línies ja sabreu qui ha guanyatel torneig de tennis de Pasqua 2008.Però a la data que jo entrego l'articleencara no se sabia i m'ha estat impos-sible posar-lo. La raó: que per diferentscircumstàncies es van haver d'interrom-pre la disputa de les semifinals i la finaldels torneigs A i B. Un dia va ploure,l'altre va fer vent i, després, la meitatdels jugadors van aprofitar les festes peranar-se'n de viatge. D'aquesta manera,no podrem saber qui s'ha fet amb lavictòria fins al proper mes i us haureude conformar amb la crònica de lesrondes anteriors.

En el grup A, les semifinals leshan de disputar en Xetxe (que a la fi,

com havia de ser per la seva qualitat,ja arriba a totes les fases finals delstorneigs) contra en Tomeu Rosario i enTrompes (com no) contra en Pedro Po-coví. En principi, els favorits són en Xetxei en Trompes, ja que els altres dos és laprimera vegada que arriben tan enforai tenen menys experiència. Però, comsempre en el món del tennis, hauremd'esperar que es diputin els partits perpoder assegurar res. Pel que fa a la restade participants, cal destacar la rebel·liódels jugadors procedents del grup B, quehan gosat fer ombra a certs jugadorsconsolidats de la categoria reina. És elcas d'en Mestre, que va eliminar tot unclàssic com en Movie; o en Pep Lluís oen Mateu Àngel, que posaren les cosesben difícils a en Xetxe i en Gaspar Mes-quida, respectivament.

Pel que fa al grup B, les duesbranques del quadre estan bastantdesequilibrades. Si per una banda jatenim col·locat en Rafa Alonso (un delsfavorits) a la final, després de desfer-se de na Nuri (7-5, 6-0) gràcies, sobre-tot, a la seva superioritat física, perl'altra, tenim que a l'altra part del quadreestan estancats a quarts de final. Con-cretament, els responsables són un

El Cardassar obre la porta a l'esperança Pau Quina

Esports 26 (94)

Cardassar 27 (95)

servidor i en Rafel de s'Estanyol, amben Polit esperant-nos impacientment asemifinals. Per cert, en aquest grup havengut un poc de nou que cap dels tresPisques no hagi estat capaç de jugar niun sol partit. Per diferents motius, s'hananat retirant i això ha provocat la sevacorresponent exclusió. Esperem que enel proper torneig els vagi millor.

Continua la malaltia del córrer

I vaja si continua. Els nostres,sense gens de por, participaren ni mésni manco que a la mitja marató de laciutat de Palma (d'uns 21 quilòmetres).Quasi res. Qualsevol diria que són pro-fessionals de bon de veres. I aquestaimpressió augmenta quan els veuscórrer amb la nova indumentària ques'han comprat. Ara tot l'estol va ambels mateixos colors i amb un jersei quediu ben gros "Fletxerets de caramutxa".I tot sota la garantia de s'Estanyol. D'a-questa manera, poden participar ambdignitat per les diferents maratons,duatlons i altres competicions d'aquestestil que s'organitzen per l'illa.

Cal destacar que els temps i laclassificació dels llorencins a la cursapalmesana va ser més que acceptable.A continuació posaré el nom, la classi-ficació i el temps de cada un. Com queeren més de sis-cents participants entotal, és fàcil que me'n deixi algun. Siés així, deman perdó amb antelació.

22 Miquel Font 1.17.5363. Toni Font 1.24.24108. Juan Covas 1.28.36129. Joan Fornés 1.30.06143. Toni Perelló 1.31.00161. Roberto García 1.31.59162. Miquel Roig 1.32.01164. Roberto Cledón 1.32.07183. Miguel Oliver 1.33.09279. Juan Sancho 1.37.11343. Esteve Sancho 1.40.41361. Jordi "Minero" 1.41.27469. Miguel Oliver 1.47.38475. Galmés Mesquida 1.47.49484. Juan Pascual 1.48.13492. Antoni Ximelis 1.48.46493. Juan Antonio Sánchez 1.48.46575. Joan Baptista "Del" 1.53.52589. Melchor Sansó 1.55.10

1ª Regional Preferent

Dia 2: Cardassar 1 - At. Rafal 1Equip titular: Perelló, Vadell, Duran, Mi-quel Miquel, Idevik, Gil, Burguera, JoanRigo, Benji, Simó i Gayà.Canvis: Miquel Sancho per Gil, SebastiàRigo per Benji i Padilla per Simó.Gol: Simó

Dia 8: Collerense 1 - Cardassar 1Onze titular: Perelló, Vadell, Jaume San-cho, Miquel Miquel, Idevik, Gil, Bur-guera, Joan Rigo, Benji, Simó i MiquelSancho.Canvis: Mestre per Benji, Padilla perSimó, Cabrer per J. Sancho i Nieto perJ. Rigo.Gol: Simó

Dia 16: Gènova 0 - Cardassar 2Onze titular: Perelló, Vadell, Duran,Miquel Miquel, Idevik, Gil, Burguera,Joan Rigo, Mestre, Simó y Gayà.Canvis: Miquel Sancho per Gayà, Nietoper Simó, Benji per Mestre i JaumeSancho per J. Rigo.Gols: Simó i Mestre.

Juvenils

Dia 1: Gènova 2 - Cardassar 1Gol: Nene

Dia 16: At. Camp Redó 2 - Cardassar 1Gol: Joan Pere

Cadets

Dia 1: Gènova 1 - Cardassar 1Gol: Joan Marc

Dia 8: Cardassar 0 - Porto Cristo 4

Resultats del mes de març Clàudia Umbert

Dia 15: Montuiri 8 - Cardassar 0

Infantils

Dia 1: At. Escolar 2 - Cardassar 1Gol: Joan Mas

Dia 16: Cardassar 6 - Sportworld 1Gol: Xavi Cabrera, Llorenç Femenias,Sergi, Adrià i Joan Mas (2)Alevins

Dia 1: Cardassar 1 - Margaritense 1Gol: Joan Caldentey

Dia 8: At. Manacor 1 - Cardassar 0

Dia 15: Cardassar 0 - Calvià 5

Benjamins F-7

Dia 1: Cardassar 1 - Cala d'Or 1Gol: Joan Sancho Fiol

Dia 8: Manacor 4 - Cardassar 0

Dia 14: Cardassar 4 - Olímpic 1Gols: Joan Sancho Fiol (2) i Xavi (2)

Benjamins F-8

Dia 27: Cala d'Or 4 - Cardassar 3Gols: Benjamin i Marc (2)

Dia 1: Espanya 1 - Cardassar 2Gols: Ivan i Marc

Dia 8: Cardassar 5 - Algaida 3Gols: Marc (2) i Ivan (3)

Dia 14: Escolar 12 - Cardassar 0

Pre-Benjamins

Dia 1: Cardassar 5 - Alqueria 0Gols: Tomàs, Borja (2) i Joan Bauçà (2)

Dia 8: Manacor 3 - Cardassar 1Gols: Francesc

Dia 15: Cardassar 2 - Poblense 3Gols: Borja i Joan Bauçà

L'Auca de la històriade la filosofia grega

D'auques sobre el problema dela filosofia n'hi podria haver moltes, d'in-teressants. Ara presentem l'Auca de lahistòria de la filosofia grega (de l'escolade Milet als neoplatònics, obviant, entred'altres, l'existència del cristianisme du-rant els últims segles de la filosofiagrega).

Tot i que avui en dia és gairebéindiscutible que la filosofia grega estàinspirada en teories provinents de Babi-lònia i Egipte, i que, al mateix temps quees feia la filosofia grega, sorgia la filo-sofia xinesa amb personatges com Lao-Tse i Zaratustra. També és importantmencionar que en els darrers temps dela filosofia grega aquesta convisqué du-rant alguns segles amb el cristianisme.En tot cas, la història de la filosofia gre-ga, tot i no ser cap "fet aïllat", té unaimportància cabdal per si sola, tant enel seu temps com per al futur. La filosofiai el coneixement de la Grècia antiga hadeixat rastres inesborrables en el temps;és obvi que la seva importància és con-siderable. Ara depèn de la posteritatquin ús, bo o dolent, se'n faci de l'herèn-cia grega. Jo opino, tot i algunes afirma-cions que n'ha fet el pensament cristiàposterior, que el pensament grec foumolt plurificat internament en comptesde formar cap "bloc únic compacte". Perentendre'ns: entre el pensament de l'es-cola de Milet, el d'Heràclit, de Parmè-nides, de l'estoïcisme o els neoplatònicsi els altres, hi ha notables diferències.L'Auca menciona concretament aquestadiversitat ideològica.

Potser alguns preferirien quel'Auca només mencionés els personat-ges més famosos, com ara Tales, Epicuri Heràclit, i deixés els potser menys co-neguts, com ara els neoplatònics. Hempensat que això seria trair la història delpensament. Hem preferit mencionar totsels pensadors que hem considerat mésrellevants, no només "els que més sonin"al públic. Mencionar els més conegutsnomés podria crear a l'Auca més sensa-ció de familiaritat però seria una injus-tícia i un favoritisme. Crec que l'Aucahauria de ser vista com l'ocasió per aconèixer altres pensaments i per tenir

una "visió panoràmica" de la història delpensament grec. Certament els preso-cràtics, els sofistes, Sòcrates i Plató te-nen una rellevància i un interès, peròno menys que els neoplatònics i d'altres.

Pau de Tars de Tars i l'hel·lenisme

La creença comuna sol pensarque entre els primers cristians i els filò-sofs grecs de la nostra era no hi haviagaire contacte, que s'hauria d'esperaruns pocs segles. És una afirmació exage-rada que s'hauria de matisar una mica.Encara que desconec quina relació teniaJesús amb la filosofia, sens dubte Paude Tars (sant de l'església catòlica, ano-menat també "Saule") era un entès enhel·lenisme: les seves diatribes demos-traven un cert coneixement de la doc-trina estoica i neoplatònica, i també dela llengua i la literatura gregues. Co-mentem una mica quin fou el rastre quedeixà l'hel·lenisme en Pau de Tars.

La implantació i triomf de l'hel-lenisme en el món greco-romà fou unprocés paulatí a costa d'uns quants se-gles. Els pares grecs es trobaven en unproblema: ja que la fe de Crist és la ve-ritat mateixa, com s'ha de considerar lafilosofia: com un conjunt de teories que,tot i el seu parcial error, contenen partde realitat, o bé com a doctrines perillo-ses que cal erradicar del tot? L'opiniódels primers cristians fins l'arribada del'era medieval era ben diversa, però lamajoria demostraven en els seus escritsuna certa influència del pensament grec,tot i que sempre posant per sobre elsdogmes de Crist i la Trinitat.

Com l'estoïcisme i com certsmegàrics i sofistes, el cristianisme ésuna doctrina cosmopolita: "No hi ha ho-mes de diferent classe social, ni de dife-rent color de pell, ni de diferent país, nide diferent sexe: tots els éssers humanssón un en Crist". L'important en l'homeés la salvació, i no s'ha d'interposar en-mig de la salvació cap problema mundà,ni tant sols el desig del plaer: l'impor-tant és merèixer la salvació. Si per Epi-cur els plaers, les diversions i les amis-tats són l'important de la vida, Pau deTars afirma que cap d'aquestes cosess'ha de posar per sobre de la missiósalvadora. Així, com Epictet o Diògens

el cínic, Pau recorre el món dedicat al'abstinència i a la missió de divulgaciódoctrinal i moral. Pau de Tars es con-sidera un escollit dels déus i no li preo-cupa l'escarni del món: el nostre cristiàsap que les missions morals no solensortir massa bé: Diògens el cínic era lariota de la gent, Sòcrates i Jesús varenser condemnats en no ser acceptada laseva doctrina moral, i també Pau de Tarsés conscient que ensenyar a la gentobediència, autodomini, creences mo-rals i acceptació no és fàcil.

Com en el conte cristià del Vellód'Or, conegut per Pau, els homes roma-nen bojos per l'ambició i l'afany de ri-quesa, i la salvació (segons Pau) estàen obeir el missatge salvador dels pre-dicadors i complir la missió en la Terra.(Precisament, ell era un dels predica-dors, com es pot suposar.).

En realitat, Pau no busca (a di-ferència dels neoplatònics i de la majoriade filòsofs religiosos de tots els temps)endevinar quina és la natura del mónsinó només de salvar l'home. Tal comEpictet (a diferència dels primers es-toics) refusa d'interessar-se pel proble-ma de la naturalesa de déu i s'interessapels problemes morals i espirituals dela religió.

La vertadera diferència delcristianisme primitiu de Pau amb la delshel·lens religiosos és no pas tant la pràc-tica específica dels costums morals(l'abstinència dels plaers materials o delsassumptes mundans com ara la política,costums que també eren presents, tot ique amb bastant menys intensitat, enl'epicureïsme) sinó en la forma especí-fica de la salvació. Els homes són salvatsper déu, i qualsevol altra forma de divini-ficació del món és pecat (el que no impe-deix que el cristianisme utilitzés moltesidees hel·lèniques en la seva creació).

En definitiva, Pau de Tars eraun cristià allunyat del món que vivia laseva salvació personal i que aplicava elrefrany "qui menja poc, paeix bé". Poca poc, amb passos lents però ferms, lareligió anava vencent la resistència delmón greco-romà, fins que arribat Cons-tantí al poder la religió cristiana se sentàal poder, el que representà la victòriadel cristianisme i la derrota del neopla-tonisme i de la religió greco-romana.

Filosofia 28 (96)

Crom el Nòrdic

1.- Cerca 7 diferències entre els dos dibuixos:

2.-Segueix els números i veuràs que és:

3.-Endevinalla:

4.- Ordena i trobaràs 4 noms

d’instruments musicals:

TABERIA FALTUA

TIGARRUA BORMTA

5.-Troba el nom de set oficis:

Solucions al número anterior

De tot parla, de tot xerra: de la pau i de la guerra,

de la terra i del sol, d'amor, odi i condol,

de comerç i de política, de la mar i de la clínica;

de tot sabrà donar-te raó. No endevines què és això?

-Els caragols A i el C són

iguals.

-Sopa de lletres: Els set

òrgans del cos són: llengua,

fetge, esòfag, estómac,

cor, pulmons i ronyons.

-Endevinalla: la neu

Pàgina infantil 29 (97)

Margalida Fiol

Jaumet: Després d'haver passatunes eleccions i una Setmana Santa,amb ses seves processons i quasi sensefotre'n ni brot, quins són es vostrosànims, una peresa mental o un atacd'inspiració? Un valent, per amollar bolla. Xesc: De ses eleccions no en parlaréperquè crec que sa capacitat d'analíticad'altres companys serà més objectiva ireal que sa meva. Això de no fotre'n nibrot en tota sa Setmana Santa, seràstu! Estic molt content, perquè de cadadia sa gent es més pietosa... o té mésfigurera. Sa qüestió és veure que de ca-da any ses processons estan més con-corregudas. Un altre motiu d'alegria éstrobar-te amb antics companys i fer saxerradeta. I me record d'aquelles taulesde confits per regalar a ses nines. Queera de bo de fer, lligar, aquesta setmana! Julià: Si no ho record malament, esmes passat ho deixàrem anant a escolaa un pis des carrer de la Mar, per deversCan Boquet. Teníem un mestre de Fela-nitx, dolent com ell totsol, que mos in-fringia càstigs tan inhumans com posar-mos es tens des recreo en es carrer decara a sa paret, tan aprop que si te gi-raves darrera i ell t'afinava, amb unabetcollada et feia pegar amb so cap asa paret. No sé si per protestes des pa-res o per llei, ben prest el mos canviarenper un altre amb so mateix llinatge. De-ien que eren cosins i si un se passavade dolent s'altre pareixia colló de bonapersona que era. Desprès Tenguéremdon Llorenç Galmés, Conier, que pers'ensenyança d'aquella època crec queera bastant potable. Aquests varen seres mestres d'abaix, com dèiem; a daltera es primer pis de s'Ajuntament inoltros i trobàrem don Miquel Julià, unhomo ja major i malalt, amb molta màesquerra. Segueixes, Ramon? Ramon: Jo deixaré descansar un poces mestres i recordaré quan fèiem guer-rilles per devers s'estació, sa Cova, lidèiem. Un dia, no sé com, comparegue-ren unes quantes eines i dirigits pen JoanFerrer, Faldares, férem dins una mataes nostro quarter-amagatall: netejàremuna clapa on n'hi cabien set o vuit i hipodíem jeure tranquil·lament sense quemos veiessin de p'enlloc. Allà fèiem tira-gomes, fletxeros i tot lo necessari persa tàctica de guerrilles.

Tomeu: Jo vos explicaré com eren sesnostres armes: es tira-gomes consistienen uns forcats d'ullastre amb una gomafermada a cada part i abaix un tros depell de sabata; posaves una pedra enmigde sa pell, amb una ma aguantaves iamb s'altra estiraves. Si quan miravesno movies sa mà des forcats sa pedratocava passar per mig, i n'hi havia quetenien punteria com per matar un ocelld'un tros enfora; per això quan fèiemguerrilles estava prohibit apuntar an escap. Es flecheros consistien en una ver-ga també d'ullastre, verda, que se do-blegava i s'hi fermava una corda tensa-da a cada cap. Ses municions eren faiesde càrritx i per equilibrar es pes posà-vem un bocí de devers tres dits d'unabranca de figuera. Teníem tan poc capetque untàvem ses cabotes amb resina iles calàvem foc; a això li dèiem atac indi.Sa resina l'arreplegàvem des pins. Mariano: Idò mentres voltros voscansàveu i vos féieu mal, jo jugava ametges amb ses nines. Ja era comaquests des PP, que les va sa marxa... Jaumet: Tanta sort que en Marianon'ha amollada una de política, en pensa-va que no en parlaríem gens. No hi hacap altre comentari? Julià: Sí, jo volia denunciar una erra-da, no sé si política o administrativa, desnostro Ajuntament. En es carrer de saTeulera, venint des futbol, han posatdirecció obligatòria pes carrer Ponent,que com molts d'altres se va fer estret isempre està ple de cotxos, lo que pro-dueix més d'un embós. Si se posava sadirecció obligatòria en es carrer Lepant,amb sortida devora Cas Gostins, mal-dament un pugi i s'altre davalli, com queés ample, podríem evitar aquest embósi més d'una emprenyada. Tomeu: Jo estic molt content perquèpareix que, en contra de s'opinió d'a-quests que tant l'estimen, el Carde téen ses seves mans es salvar-se, pro-duint més d'una bòfiga an es qui sevalen de gent sense gaire capet per fercrítica dins es bar. Xesc: A sa pròxima demanaré unesquantes coses d'esports an en Tomeu,però volia contar-ne una de política eco-nòmica-social: es segle passat mos vadur dos elements per omplir el món defems i perquè uns vivales se n'aprofi-

tassin: es plàstic, es motors, cotxos,motos, electrodomèstics..., i ara hi hemafegit s'electrònica. Es bo o és dolentes benestar per mor d'aquests fems?No ho sé, però crec que en so tempsserà molt dolent, perquè es fems moscostarà molt eliminar-los i perquè samodernització lleva llocs de feina. Julià: Sí, me'n record que abans tot-hom tenia es seu femer i lo que no hipodia anar era p'ets animals o se cre-mava. Es corral i es femer se feien netsadesiara i es fems s'utilitzaven per abo-nar sa terra i sense química tot era méssà. No en teníem tant però era més bo. Jaumet: Permi podem passar a lohabitual. No mos hem passats, però hemcomplit sa tasca. Mariano: Sa música és lo més agra-dable que hi ha pes sentits... desprésdes silenci. Ses banyes són com sesdents: quan neixen fan mal, però si unles treu es profit te donen un bon viure. Xesc: Aviat i bé estan berenats.Cadascú que aguanti es seu ciri. Valmés sa que guarda que sa que cura. Julià: Tothom se grata on li pica. Sabossa d'un jugador no necessita tanca-dor. Pescador de canya i moliner de ventno necessiten notari per fer testament. Ramon: S'aigua fa forat i tapa. Quis'amaga davall fulla dos pics se remulla.S'aigua no fa cops. Tomeu: Bona vista es Sóller per unque no hi veu. A Pina qui no hi du dinarno dina. Per sant Macià s'oronella ve ies tord se'n va. Mariano: A un convent de mongess'hi ha de presentar es capellà nou queha arribat an es poble. Sa superiora reu-neix ses monges i les explica tot lo queen sap, sobretot es seu gust culinari.Per dinar, diu ella, li farem arròs ambllet, que és seu plat preferit. Arriba esmoment i es capellà s'engoleix tant d'ar-ròs amb llet que acaba amb un còlic. Elcolguen i sa superiora diu: Tu, com anovícia, mentres noltros anam a resar,el cuidaràs; si li fa mal sa panxa li donesmassatge de partdamunt es dobber peravall. Acaben sa resada, tornen an esllit i sa superiora demana: Com ha anataixò? Sa novícia contesta: Li he dat mas-satges com vostè ma dit i arròs no n'hatret cap gra ni un, però llet crec quen'ha treta tota sa que s'havia beguda.

Tertúlia de cafè 30 (98)

Joan Roig

El temps de març 31 (99)

En el mes de març d'enguany no ha faltat res de la cuina meteorològica: fred,quasi quasi neu, ventades que s'acoraven, tempesta ben vitenca el dia 26d'horabaixa, dies de bon temps per anar a cercar espàrecs i una SetmanaSanta freda (em referesc a la temperatura), perquè la matinada del Divendres Sant el nostre poble es despertava amb 2ºC.

Les pluges en elmes de març

Crònica informal 32 (100)

Josep Cortès

El ple del 29 de març, com veessent habitual, va començar tard, peròno un poc tard: mitja hora tard. Això, sis'esdevé entremenjades no passa res,però si comença a les dues del capves-pre pot arribar a donar situacions con-trovertides.

-Que va passar res?-No, però es batle no s'aturava

de donar pressa an en Pasqual i a naManuela perquè trobava que s'estavafent massa tard i es seu temps valiamassa com per perdre'l amb segonsquines discussions.

A l'ordre del dia només hi haviados punts, tots dos per sol·licitar subven-cions: una per la rehabilitació de diver-sos carrers i façanes de Sant Llorenç il'altre per enllestir la primera fase de lasala Rigal. Pel que fa referència al pri-mer, resulta que la conselleria d'Habi-tatge del Govern Balear disposa d'unsfons per fer més transitables els barrisi l'Ajuntament ha decidit acollir-s'hi. Elpressupost és de 552.000 euros, delsquals confia rebre unaajuda del 80%. Els car-rers afectats són el deSanta Maria de Bellver, elNou fins al Rector Pasqual,el de Sant Llorenç fins aldel Pou i aquest mateixfins a la plaça de l'Ajunta-ment. Segons el batle jahi ha 23 cases que s'hihan apuntat i la idea ésllevar els empedrats,sembrar arbres i no dei-xar-hi aparcar. Per les fa-çanes es concedirà unaajuda de 52 euros per m2,amb un màxim de 18.000euros i pels carrers cal-culen que hauran de pa-gar 55.000 euros entretots els veïnats, mitjan-

çant contribucions especials.-I s'oposició hi va estar d'acord?-Es Partit Popular va votar en

contra i en Pasqual se va abstenir.-I per què?En Pasqual va demanar per què

quan arreglaren el carrer Major no co-braren contribucions especials i ara sí;tampoc no estava d'acord en què arre-glassin aquests carrers i no uns altres.El batle li va contestar que el Pla Mirallafectava tot el terme i ara no, i que erajust que les cases que en sortirien be-neficiades fossin les que cobrissin lesdespeses no subvencionades; quant alscarrers, va dir que tenien previst acollir-s'hi cada any i per qualcun havien decomençar.

Na Manuela va dir que estavena favor de rehabilitar els barris, peròno estaven d'acord amb la manera coms'havia fet, perquè no els havien con-vidat a les reunions i no havien pogutopinar, així com tampoc ho havien pogutfer els membres de l'Agenda Local 21.

Quant al segon punt, el de lasala Rigal, digueren que començarienper la banda del Carrerillo, segons elprojecte de l'arquitecte Antoni Pons Coll,amb un pressupostl de 998.000 euros,dels quals demanaran una subvenció del50% al ministeri d'Administracions Pú-bliques. Es tracta de l'edifici que ha d'a-collir les entitats ciutadanes, ja quedeixen per més envant la demolició del

cinema i la construcció d'un teatre perunes 200 persones, una biblioteca, unasala d'exposicions, etc.

Encara que no estàs a l'ordredel dia que m'enviaren, també inclo-gueren el borrador del reglament departicipació ciutadana que ha de regiren aquest edifici, circumstància que vaconduir a una aferrissada discussió en-tre na Manuela i el batle, perquè la pri-mera es queixava del despreci que se-gons ella es té amb l'oposició, a la qualmai no se l'informa de res, mentres queel batle li argumentava que ells tampocno han mostrat mai la més mínima dis-posició a col·laborar.

-Sa votació degué acabar igual,no és ver?

-Es projecte va tenir 5 vots encontra i sis a favor (en Toni i en Pep nohi eren) i es reglament, 10 a favor i 1en contra, es d'en Pasqual.

-I es reglament, què diu?-No ho sé, no me'l mostraren.-O sa revista no sou una entitat

ciutadana?-Sí, però tampoc no mos de-

manaren parer. Aiximateix na Manuelava comentar que en es borrador noméshi havia ses obligacions de ses entitats,però de s'Ajuntament no n'hi havia cap,d'obligació.

-Vos n'haurien d'haver parlat...-Crec que sí, si volen que fun-

cioni millor que s'Agenda Local 21.