fonoteca de coblafonoteca de cobla · pdf fileflauta noche de verano i diverses danses....

FONOTECA DE COBLAFONOTECA DE COBLAFONOTECA DE COBLAFONOTECA DE COBLA Compositors GironinsCompositors GironinsCompositors GironinsCompositors Gironins

Girona, juliol 2014 Amb l’objectiu de divulgar i preservar el patrimoni musical gironí dins l’àmbit de la música per a cobla, la cobla Ciutat de Girona inicia un nou projecte que forma part d’un dels seus objectius com a formació musical:el de preservar i difondre la producció de música per a cobla en general.I òbviament, però com a formació que porta el nom de Girona, volem tenir un especial interès en la producció musical de compositors gironins.Aquest projecte l’hem anomenat FONOTECA DE COBLA.Per aquest projecte hem creat un logotip específic, que serà el segell d’aquesta producció musical. Som conscients que aquest projecte ens exigirà un treball de recerca i investigació al voltant d’una sèrie de compositors sovint oblidats o molt poc programats.Amb els quasi quaranta anys d’experiència de la nostra formació hem tingut la oportunitat de comprovar el valor indiscutible d’algunes de les seves obres i hem cregut que valia la pena cercar les desconegudes i oblidades per tal de configurar una idea global de la seva producció.El resultat ha estat sorprenent i estem segurs que ho serà també per a tots aquells que escoltin el nostre treball.

Per aquest primer volum hem escollit un compositor de Girona ciutat, Francesc Perich Escosa, de qui justament enguany es celebra el centenari de la mort (1872-1914). Francesc Perich va ser un gran músic i tot un personatge cultural en la seva època, en la que ens hem endinsat recollint una sèrie de documentació plena d’històries i anècdotes algunes de les quals queden recollides en el seu volum. Pel que fa al contingut musical que trobarem en aquest primer volum, Francesc Perich va compondre 6 sardanes, però malauradament només n’hem pogut recollir 5.Després d’un intens treball de recerca no hem pogut aconseguir la sardana titulada “Angelical”.Entre els nombrosos ballables que va compondre hem fet una selecció d’una desena en que hi trobareu xotis, pas-dobles, valsos, masurques, polques, americanes i vals-jota. Ja estem preparant el segon volum de la FONOTECA DE COBLA que estarà dedicat al mestre Narcís Costa Horts.I la llista de compositors que poden formar part de la col·lecció és veritablement inacabable:Albert Cotó, Joan Carreras Dagas, Fèlix Farro, Bonaventura Carreras, Francesc d’Asís Font i Martinez, Josep Maria Carbonell, Enric Baró i molts altres.

Agraïm a tots els col·laboradors, Ajuntament de Girona, Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona i al senyor Lluís Brugues i a l’associació Musics per la cobla pel seu assessorament.Sense totes aquestes persones i institucions aquest projecte no hagués estat realitat.

Representació: Joaquim Burjachs Cobla Ciutat de Girona [email protected] Tel: 690 64 16 61 www.coblaciutatdegirona.com

FRANCESC PERICH ESCOSA

Va néixer a Girona el dia 31 de gener de 1872, la mateixa ciutat on va morir el dia 9 d’octubre de 1914.

Va estudiar flauta, flautí i piano, destacant de manera especial com a flautista i professor.Va tenir grans mestres, Joaquim Vidal (Vidalet), Josep Dimas i Joan Carreras Dagas.

D'entre els càrrecs i ocupacions que tingué cal destacar el de mestre director de la banda de l'Hospici (1891-1897), professor de l'Escola Municipal de Música (1892) que dirigia Josep Feliu, i la de cofundador de l'Acadèmia Musical Gerundense amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés l'any 1911.

Des de 1905 havia dirigit el cor masculí La Regional,que obtingué èxits fins i tot a l'estranger.En aquells anys també havia format part de diverses orquestres de Girona i de Barcelona.Un fet conegut va ser quan l'any 1899 va prendre part a unes oposicions de flauta i flautí vacants a la Banda Municipal de Barcelona.L'opinió general de tots els músics que sentiren els exercicis de tots els opositors va ser de que en Cisquet o Francisquet (com era conegut a Girona) guanyà les dues places, encara que els senyors del jurat, segons Saló "... amb una parcialitat bastant corrent en aquestos casos no li concediren ni l’una ni l’altra”. En el terreny de la composició, va escriure obres per a flautí, flauta, ballables, i algunes composicions corals de caràcter humorístic.Es feren molt famosos els seus valsos i polkes per a cobla i per a orquestra, com El Pacorro (vals), Rosita (americana), Los Palatinos (schotis), Mariposilla (masurca), Monina (polka), El Diplomático (vals), Los Batidores (rigodones), Manantial (americana), Morenito (vals), Cosquillosa (polka), i altres.Les seves sardanes foren celebrades en la seva època i era habitual trobar-les en els programes de les audicions per tot Catalunya. N'escrigué sis:Les dues ninetes, Gentilesa, Angelical, El testament d’Amèlia, Stakanowitchz i La pageseta (1901).Totes localitzades excepte Angelical.També escrigué 12 Estudis per a flabiol, la fantasia per a flauta Noche de verano i diverses danses.


FRANCESC PERICH ESCOSA (Girona, 30-1-1872 / 9-10-1914) El que va ser gran amic seu,el violinista Josep Saló,digué d’ell “La característica de les seves obres és la mateixa que la de la seva persona:la senzillesa.” El pare de Francesc,Josep Perich Piferrer, conegut com en Pepet del restaurant, procedia de Torroella de Montgrí i s’havia establert a Girona, on va fundar la que amb el temps seria la mítica Fonda Perich, lloc de trobada d’intel·lectuals i dels primers cants d’havaneres que se sentiren a la ciutat.La inesperada i misteriosa mort de Josep Perich l’any 1893 fou molt sentida i causà gran desconcert a la ciutat, moment en què Francesc hagué d’assumir més responsabilitats en el negoci familiar. En aquest ambient es va formar en Francesc.Va estudiar flauta,flautí i piano, i va destacar de manera especial com a flautista i professor.Va tenir grans mestres, Joaquim Vidal (Vidalet), Josep Dimas i Joan Carreras Dagas.Com el seu pare, va alternar durant molts anys la música amb l’ofici de cuiner.El pare, tot bromejant, deia que era cuiner i músic, però el fill, al contrari del pare, que era músic i cuiner, per aquest ordre.Francesc va regentar el negoci primer al carrer Mercaders, posteriorment va obrir el conegut Café Nuevo de la Rambla, i més tard va regentar el negoci familiar, la Fonda Perich, a la pujada del Pont de Pedra. D’entre els càrrecs i ocupacions que tingué cal destacar el de mestre director de la banda de l’Hospici (1891-1897), professor de l’Escola Municipal de Música (1892) que dirigia Josep Feliu, i la de cofundador de l’Acadèmia Musical Gerundense amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés l’any 1911. Des de 1905 havia dirigit el cor masculí La Regional, que obtingué èxits fins i tot a l’estranger.En aquells anys també havia format part de diverses orquestres de Girona i de Barcelona.Un fet conegut va ser quan l’any 1899 va prendre part en unes oposicions de flauta i flautí vacants a la Banda Municipal de Barcelona.L’opinió general de tots els músics que sentiren els exercicis de tots els opositors va ser que en Cisquet o Francisquet -com era conegut a Girona- guanyà les dues places, encara que els senyors del jurat,segons Saló «...amb una parcialitat bastant corrent en aquestos casos no li concediren ni l’una ni l’altra”. En el terreny de la composició, va escriure obres per a flautí, flauta, ballables, i algunes composicions corals de caràcter humorístic.Es feren molt famosos els seus valsos i polkes per a cobla i per a orquestra,com El Pacorro (vals), Rosita (americana), Los Palatinos (schotis), Mariposilla (masurca), Monina (polka), El Diplomático (vals), Los Batidores (rigodones), Manantial (americana), Morenito (vals), Cosquillosa (polka), i altres. Les seves sardanes foren celebrades en la seva època, i era habitual trobar-les en els programes de les audicions per tot Catalunya.N’escrigué sis:Les dues ninetes, Gentilesa, Angelical, El testament d’Amèlia, Stakanowitchz i La pageseta (1901).Totes localitzades excepte Angelical.També escrigué 12 Estudis per a flabiol, la fantasia per a flauta Noche de verano i diverses danses.


Sota el títol de la majoria d’obres de Perich s’amaguen vertaderes històries dignes d’un relat novel·lesc.Per raó d’espai no podem ser explícits aquí,direm només que la sardana Stakanowitchz és una d’elles.La seva història es remunta a principis del segle XX, quan procedent de Figueres va arribar a Girona un perruquer anomenat Maximino Fernández Sarasola “Máximo”.Home aventurer, culte, ambiciós, amant de la tertúlia i de moltes coses més, es va establir a la rambla de la Llibertat i més tard a l’Argenteria.L’establiment ben aviat es convertí en lloc de trobada d’intel·lectuals.Al rètol de l’entrada s’hi podia llegir “perruquer de la Real Casa”, tot perquè havia pentinat una vegada la Reina Maria Cristina durant la seva estada a Barcelona amb motiu de l’exposició de 1888.En Máximo es va interessar ben aviat pels problemes de calvície i li arribà a les mans la famosa “Lotion Dequeant”.Analitzada la seva fórmula continuà en la recerca de noves prescripcions i les trobà en una revista alemanya amb nom o pseudònim “doctor Stakanowichz”, una fórmula contra la caiguda dels cabells que li va semblar aprofitable i que va combinar amb la “Lotion Dequeant”.En Máximo s’engrescà amb la dèria de curar els calbs i determinà explotar pel seu compte la que anomenà “Locion capilar antisèptica del doctor Stakanowitchz”.La penya de parroquians i contertulis formada per uns joves amb inquietuds literàries i propensos a l’humorisme com en Montsalvatge, en Jori, en Roca i Jordà, en Juli Piferrer, en Girbal i en Joan Vinyes, autor de molts d’aquests capítols anecdòtics, i altres, van portar ben aviat a la publicació d’una revista amb el flamant nom de Stakanowichz.En Máximo,a qui els companys ja s’adreçaven a ell com a Doctor, no va escatimar recursos per promocionar la seva “Loción” ni per a la seva revista, delegacions a Barcelona a Madrid i on fes falta.Va organitzar Jocs Florals, concursos, etc.Premiava cabelleres, versos, contes, música,etc.Precisament Perich obtingué un d’aquests premis amb la sardana Stakanowichz que s’estrenà a la festa de l’Argenteria on tenia la perruqueria en Máximo. Heus aquí la petita història que el nostre compositor va aprofitar per batejar la seva sardana. Francesc Perich es va casar amb Mercè Marquès Pujadas, de Taialà i el matrimoni va tenir set fills:Antoni (mort prematurament), Joan, Mercè, Felip, Josep, Ramon i Jaume, quasi tots dedicats a la restauració.L’únic fill que seguí els passos musicals del pare va ser en Ramon (1905-1955), que va ser cofundador de l’orquestra Melody, convertida més tard en l’orquestra Bolero i després en La Principal de Girona. Francesc Perich va ser un bon compositor i va escriure la música que ell va sentir i va viure en el seu temps.Va morir de greu malaltia encara jove,als quaranta-dos, però la seva senzillesa, tarannà bonhomiós i jovial van ser suficients per deixar una petjada personal inesborrable. Lluís Brugués i Agustí


UNA FONOTECA DE COBLA

Aquest CD que teniu a les mans és el primer d’una sèrie que la cobla Ciutat de Girona ha ideat en la línia de continuar treballant per un dels seus objectius fundacionals:el de preservar i difondre la producció de música per a cobla i, en especial, la d’autors gironins. Una tasca que no ha parat de fer en els seus quasi quaranta anys d’existència però que amb aquest treball pren un nou i apassionant viarany.

El naixement d’aquesta col·lecció que hem anomenat FONOTECA DE COBLA vol deixar constància d’un treball rigorós de recerca i investigació al voltant d’una sèrie de compositors no notoris però molt notables que ens han deixat un llegat massa vegades oblidat i, fins i tot, desconegut.Un present massa important per permetre’ns el luxe d’ignorar-lo o despreciar-lo.La recuperació del patrimoni d’un país és un feina indispensable per tal de poder construir amb garanties el seu futur.

Francesc Perich va ser un gran músic i tot un personatge cultural en la seva època. Un home senzill, capaç i dotat de grans virtuts com a instrumentista i compositor. Malauradament no podem gaudir d’enregistraments seus com a destacat flautista que era, però amb aquest CD us oferim la possibilitat de descobrir-lo com a autor d’unes peces planeres, originals i plenes d’inspiració i de bellesa.

La definició que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans fa de la paraula patrimoni assevera:“béns que una persona hereta dels seus ascendents”.I estareu d’acord amb nosaltres que en els temps que vivim no ens podem permetre el luxe de refusar una herència, encara que sigui musical.

Jesús Ventura Barnet Director de la cobla Ciutat de Girona


Cobla Ciutat de Girona Direcció Jesús Ventura

Flabiol: Oscar Sánchez Moscatel - Tibles: David Plans Ortega i Felip Morales Pareja Tenores: Josep Coll Ferrando i Jordi Pujol Casademont

Trompetes: David Hidalgo Borrell i Joan Remacha Pajuelo - Trombó: Francesc Sala Giralt Fiscorns: Salvador Salla Solà i Joaquim Burjachs Gómez - Contrabaix: Alberto Rodriguez Cerezo

La cobla Ciutat de Girona neix l’any 1975 a partir de la iniciativa de diversos excomponents de les millors cobles-orquestres del moment, com ara de la Principal de la Bisbal i dels Montgrins, encapçalats per en Lluís Buscarons.

Participa en nombroses actuacions per tot Catalunya i França en importants festivals internacionals com ara el de Peralada, el de Portaferrada, el de Marsella, el de Llívia, etc. Ha realitzat nombrosos concerts de música per a cobla en diversos cicles i programacions per tot el territori català, com ara el cicle de concerts de tarda del Palau de la Música Catalana, el cicle de concerts per a cobla de l’Auditori de Girona així com també al de l’Auditori de Barcelona.

És present també en aplecs i ballades d’arreu. La cobla ha convidat a artistes de renom com per exemple el pianista i compositor Albert Guinovart, el virtuós solista de trompeta Rubén Simeó, el saxofonista Jordi Paulí, la polifacètica cantant Nina, la soprano Maite Mer, etc. Ha col·laborat amb diverses formacions com ara la coral Polifònica de Puig Reig i la Orquestra Acadèmica del Liceu.

Coneguda i abastament popular dins el món cultural català per la seva qualitat i professionalitat, durant tots aquests anys, la cobla Ciutat de Girona ha destacat per la seva trajectòria com a formació professional dins de l’àmbit de la música popular catalana amb una dedicació plena i un treball constant de superació. És una de les cobles més sol·licitades d’arreu de Catalunya i actualment la formen onze instrumentistes d’alt nivell i professionalitat.

Ha enregistrat nombrosos CD’s de sardanes, ballets i obres de tot tipus de música per a cobla. La cobla Ciutat de Girona ha estat dirigida sota el mestratge de directors de renom

com Marcel Sabaté, Salvador Mas, Xavier Pagès, Salvador Brotons, Jordi Piccorelli, etc. Actualment la direcció musical recau sobre el director i compositor Jesús Ventura. Ha realitzat concerts amb

Albert Guinovart, piano

Rubén Simeó, trompeta Jordi Paulí, saxòfon

Maite Mer, soprano Marta Valero, mezzo-soprano

Coral Polifònica de Puig-Reig

Orquestra de l’Acadèmia del Liceu

Nina, cantant

Festivals, cicles de música

Festival Castell de Peralada

Festival Porta Ferrada Festival de Música de Llívia

Festival Marsella Festival de Música de Calonge

Festival Musica clàssica i tradicional Esplugues de Llobregat Festival de Pasqua de Cervera

Festival Vespres Musicals de Vilafant Concerts estiu Solfejant Cassa de la Selva

Palau de la Música Barcelona Auditori de Barcelona

Auditori de Girona ............................

Més de 50 enregistraments de sardanes i música per a cobla


SEGELL de la producció FONOTECA DE COBLA

CdG PRODUCCIONS

Disseny: Francesc Sala Giralt


FONOTECA DE COBLA COMPOSITORS GIRONINS

Volum 1 FRANCESC PERICH ESCOSA

Disseny: Francesc Sala Giralt

fonoteca de coblafonoteca de cobla · pdf fileflauta noche de verano i diverses danses....

Documents