fotografia digital - introducció

of 62/62
Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2017 Professora: Ingrid Moragas E-mail: [email protected]

Post on 17-Jan-2017

52 views

Category:

Art & Photos

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Fotogafia Digital

Fotografia DigitalEscola Municipal dArts i OficisCurs 2017

Professora: Ingrid MoragasE-mail: [email protected]

1

Funcionament del cursLalumne ha de portar la cmera i el manual dinstruccions en totes les sessions.

El manual ha de ser estudiat per lalumne per tal de saber de qu es parla.

Durant les classes es donar un temari que haur de ser aplicat en els exercicis, no obligatoris per si recomanats per el bon seguiment I aprenentatge del curs.

Cada alumne haur de tenir un compte Flickr, on haur de penjar les fotografies a un lbum amb el titol corresponent.

Durant els primers 30min de la classe es far la correcci dels exercicis de la setmana anterior.

Es realitzaran varies sortides a lexterior, normalment en cap de setmana.

Objectius del cursBLOC 1: Dominant la cmera

Conixer els principis de la fotografia.

Aprendre qu s i com funciona la cmera.

Formats dimatge: RAW, JPG i TIFF.

Saber utilitzar la composici i lenquadrament de la imatge.

Plans.

Enfocament i profunditat dimatge.

Saber utilitzar el mode manual i semiautomtic.

Controlar la llum i les condicions atmosferiques durant la presa.

Com obtenir fotografies nitides en situacions de poca llum.

Conixer accessoris tils per la nostra cmera.

Saber quin objectiu s idoni per la fotografia que volem realitzar.

BLOC 2: Fotografia dinterior i destudi

Principis de la fotografia destudi.

Elements necessaris per un estudi.

Control de la llum, les sombres i els reflexes.

Com planificar una bona sessi fotogrfica.

Diferents elements a fotografiar i les caracteristiques.

Anlisi de la situaci i com resoldre-la.

Identificar problemtiques i saber qu afectar a lhora de fotografiar.

Els exercicis seran realitzats a lescola.

BLOC 3: Retoc digital

Conixer els programes a utilitzar: Photoshop, Lightroom, CameraRaw, programari online i altres.

Exportaci a difrents formats segons les necessitats.

Reencaix de les fotografies.

Solucionar temes dexposici, contrast, temperatura de color i altres.

Saber identificar quin s el motiu pel que la fotografia no t fora i com solucionar-ho.

HDR

Aplicacions dimatge per mbils: Instagram, Snapseed, Fotograf, etc.

Exercicis planificats que es duran a terme a les classes.

Exercicis realitzats pels alumnes amb les seves propies fotografies.

Introducci

La fotografiaFotografia = foto (llum) + grafos (escriptura)

"La fotografia s una eina per tractar amb coses que tothom coneix per que ning posa atenci. Les meves fotografies es proposen representar alguna cosa que vosts no veuen.Emmet Gowin

"El ms important no s la cmera, sin l'ull.Ernst Hass

"Si les teves fotografies no sn prou bones s perqu no ests prou a prop.Robert Capa

1 - El ms important a lhora de fer una fotografia s obervar! Busqueu en les escenes quotidianes per mireu des dun punt de vista diferent.2 - No us obsessioneis amb tenir l'ltima camara del mercat. Aprofiteu la que teniu i treballeu per treure-li el major partit i mostrar tot el que porteu dins.3 - No tingueu por. Apropeu-vos i proveu des de diferents distncies i punts d'enfocament, les vostres fotografies ho agrairan.7

Principis de la cmera fotogrfica

Histria1521 Primera publicaci sobre la cmera fosca de Cesare Cesariano.

1558Gerolamo Cardano suggereix una important millora, una lent en l'obertura de la cmera.

1600Fins a aquest moment la cmera era una habitaci i es transforma en un instrument porttil de fusta.

1777Carl Wilhelm Scheele i el sus Jean Senebier van anunciar que les sals actuaven amb l'acci de la llum.

Artistes coneguts com Canaletto o Ingres utilitzaven la cmera obscura, per a assolir treballs gaireb perfectes.

1805L'angls Thomas Wedgwood va fer descobriments en els procediments per a capturar imatges i va assolir fer-les permanents.

1816 El cientfic francs Nicphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogrfiques amb 8 hores d'exposici.

1839 Louis Daguerre va fer pblic el seu procs per a l'obtenci de fotografies basat en la plata denominat daguerreotip1, que redua els temps necessaris d'exposici.

1 Placa de coure, coberta amb una solluci de plata, exposada a la llum durant uns 30 minuts. Quan la imatge desitjada ja havia quedat estampada, la placa era sumergida en un dissolvent i la imatge anava apareixent gradualment, fins a quedar fixada en paper.

William Fox Talbot va desenvolupar un mtode basat en un paper cobert amb clorur de plata que produa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgs.

1861La primera fotografia en color va ser obtinguda pel fsic James Clerk Maxwell.

1888 Kodak va treure al mercat una cmera que utilitzava rodets de 100 fotos circulars i, sobretot, a causa de la industrialitzaci del procs d'impressi de pellcula fotogrfica.

1907La primera pellcula fotogrfica en color arrib al mercat.

1950Nous procediments industrials permeten incrementar enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pellcules en color i en blanc i negre.

1969Considerat l'inici de la carrera digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bsica del primer CCD (sistema per a l'emmagatzematge d'informaci) utilitzat un any ms tard, pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera cmera de vdeo.

1981 Surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resoluci de 100x100 pxels.

1990 Apareix la primera versi d'Adobe Photoshop.

1997 Es crea la tecnologia CMOS, un sensor de pxels, que revolucionaria la creaci digital d'imatges.

Cmara foscaConsisteix en una caixa tancada i opaca amb un petit forat per on entra la llum, la qual projecta dins de la caixa una imatge invertida de lescena situada davant della.

Al segle XV s'usava com a instrument auxiliar per al dibuix. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella.

Explicaci cmara fosca: http://youtu.be/rMrWwY0ulTU 13

Al segle XVI es construeixen cmeres porttils amb un objectiu de major dimetre dotat de lents, de manera que la imatge guanyava en definici i lluminositat.

Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i uns altres van usar cmeres fosques per ajudar-se en l'elaboraci dels seus esbossos i pintures.

Esbossos obtinguts mitjanant una cmera fosca.Model de cmara fosca del segle XVIII.

Cmara estenopeicaQuan es van descobrir els materials fotosensibles, la cmera fosca es va convertir en cmera estenopeica.

Bsicament s una cmara fosca dotada amb paper fotogrfic.

s necessari que no entri llum i que tingui una lmina de material opac davant, que funciona com a obturador, per tal de controlar el temps dexposici.

MATERIALS FOTOSENSIBLES: aquell suport que cont una capa o un conjunt de capes sensible a la llum que reaccionen que reaccionen quan entren en contacte amb ella formant una imatge latent.

OBTURADOR: s el dispositiu que controla el temps durant el qual arriba la llum al material fotosensible15

Video-resum de lhistria de la fotografia

http://www.youtube.com/watch?v=BcNdQ6e4vEw

La cmeraObjectiu: dirigeix els raigs de llum cap a un sensor digital en l'altre extrem.

Sensor digital: capta limatge.

Diafragma: una obertura variable que limita la mida del raig de llum que penetra (obertura de diafragma).

Obturador: controla el temps que el sensor est exposat a la llum (temps d'exposici) . Disparador: un bot per triar el moment de l'exposici.

Objectiu: El subjecte o l'escena s enquadrada i enfocada utilitzant..Diafragma: En l'objectiu Obturador: Entre l'objectiu i el sensor, Visor: pot ser X o a travs d'una pantalla incorporada a la cmera digital .17

Fotmetre mesura la llum projectada a travs de l'objectiu perqu la cmera pugui calcular l'exposici correcta.

Visor: per observar i compondre lescena.

Targeta de memria: La imatge recollida pel sensor s processada i s'emmagatzema.

Bateria: lalimentaci per lelectrnica durant tot el procs.

Objectiu: El subjecte o l'escena s enquadrada i enfocada utilitzant..Diafragma: En l'objectiu Obturador: Entre l'objectiu i el sensor, Visor: pot ser X o a travs d'una pantalla incorporada a la cmera digital .19

Tipus de cmeres

Les cmeres es poden classificar en funci de moltes coses:

Analgic o digital: Suport en qu s'emmagatzemen les imatges (pellicula o sensor)

Compactes, bridge, DSLR, mig format: Mida del sensor o pellcula

Manuals o automtiques: Grau d'automatisme

Les digitals es diferencien principalment per la seva mida, la mida del sensor i per les seves funcionalitats.

Nosaltres ens centrarem noms en les digitals21

CompactesSn les ms esteses per la seva facilitat de maneig.

Sn petites i per tant la grandria del seu sensor tamb ho s.

La creativitat s una mica limitada.

No es poden adequar els parametres manualment, noms hi ha certs modes predeterminats.

S'enquadra utilitzant la pantalla.

L's que se li dna s daficionat.

El preu normalment s bastant assequible.

1 Sn ideals per viatjar o portar a qualsevol lloc perqu caben en una butxaca.2 s el desavantatge principal.3 Tot i que cada vegada permeten ms ajustos amb aquest tipus de cmeres 4 Encara que algunes porten un visor, aquest sol ser ms aviat simblic22

Intermitges o bridge Augment en la nitidesa i qualitat de les fotos, aix com en la possibilitat d'obtenir ampliacions ms grans sense perdre qualitat.

Ms funcionalitats. Les lents sn de millor qualitat i solen tenir un zoom no intercanviable habitualment amb major abast.

Ideals per viatjar i permeten fer fotos de bona qualitat controlant el que fas.

L's que se li dna s d'aficionat.

El preu pot variar segons les caracteristiques.

1 - Lleugerament superiors:23

Rflex o DSLR El tamany del sensor s notablement ms gran: la nitidesa i qualitat de les fotos s clarament superior.

Visor rflex que mostra amb molta precisi el resultat definitiu de les fotos, t ms funcionalitats que permeten ser ms creatiu i controlar amb ms exactitut el procs de fer una foto.

Molts accessoris, permet l'intercanvi d'objectius.

Permeten ampliacions de qualitat d'un tamany ms gran.

L's pot ser d'aficionat i de professional.

Preu molt variat segons les caracterstiques i els accessoris.

5 Pot haver-hi molta diferncia entre els models bsics i els models professionals.6 , depenent entre altres coses de la gamma24

Mig format Sensor molt ms gran que les rflex.

Dedicades nicament a l`mbit professional i cientfic, on la clau s poder realizar ampliacions realment grans.

Els components i accessoris sn de la mxima qualitat i precisi.

Preu molt elevat.

2 No t sentit utilitzar-les for a daquest tipus de fotografia.3 Els seus preus sn molt alts. 25

Gneres fotogrfics

Actualment existeixen nombroses especialitats dins de la fotografia que podem classificar en gneres o subgneres.

D'una manera general podem enumerar els gneres bsics:

RetratPaisatgeBodegReportatge

RetratDeriva de la pintura. En un principi tenia el mateix objectiu que la pintura de retrat: mostrar com eren les persones retratades i passar a la histria.

La representaci del cos hum, ja sigui tot el cos o simplement la cara, que gira entorn de la idea de mostrar les qualitats fsiques o morals de les persones que hi apareixen.

El focus de la fotografia s normalment la cara de la persona, tot i que el cos sencer i el fons o el context poden ser-hi inclosos.

Actualment trobem moltes variants dins daquest gnere, passant pels autors ms artistics fins a les fotografies publicitaries.

Subgneres: Fotografia de moda Fotografia d'esdeveniments socials Fotografia esportivaI molts ms

Clssics: Nadar, Disdri, David Octavius HillContemporanis: Cindy Sherman, Rineke Dijkstra

Fotografia de Nadar

Fotografia de Disdri

Fotografia de David Octavius Hill

Fotografies de Cindy Sherman

Fotografies de Rineke Dijkstra

PaisatgeDeriva de la pintura.

Valors memorstics, per la curiositat cientfica, per afanys purament comercials o per qestions relacionades amb la creativitat.

El focus de la fotografia s molt mpli o t un element de referncia purament compositu.

Com que els temps d'exposici necessaris eren molt amplis, els paisatges sn fotografiats quan no hi ha res en moviment per tal d'evitar que sortissin borrosos.

Subgneres: Fotografia d'arquitectura Fotografia aria Fotografia de la natura Fotografia submarina

Clssics: Niepce, Daguerre, Hippolythe BayardContemporanis: Gabriel Figueroa, Rafael Doniz

Vista des de la finestra de Nipce

Fotografia de Daguerre

Fotografia de Bayard

Fotografia de Gabriel Figueroa

Fotografia de Rafael Doniz

BodegDeriva de la pintura.

Natura morta.

Elements inanimats.

El focus de la fotografia s el que el fotgraf ha preparat en lescena a fotografiar.

Dins de la fotografia de bodeg, sortint de la seva idea ms clssica, podem trobar moltes noves concepcions.

Subgneres: Fotografia publicitria Fotografia artstica

Clssics: Nipce, DaguerreContemporanis: Darren Jones , Ori Gersht,

La table dresse de Nipce

Bodeg de Daguerre

Fotografia de Darren Jones

Fotografia de Ori Gersht

ReportatgeNo deriva de la pintura.

Captar la realitat d'un inters informatiu.

Permet enregistrar en un moment molt breu una realitat que canvia contnuament, per aix s considerat el gnere per excellncia.

Va comenar a realitzar-se usualment quan les cmeres van ser ms compactes.

El focus de la fotografia depn del que es vulgui ensenyar o transmetre.

Subgneres: Fotografia de premsa Fotografia de guerra Fotografia documental

Clssics: Robert Capa, Richard AvedonContemporanis: Steve McCurry

Miliciano herido de muerte de Robert Capa

Fotografia de Robert Capa

Fotografia de Richard Avedon

Fotografia dSteve McCurry

Fotografia dSteve McCurry

Fotografia dSteve McCurry

Consells

Penjar-se la cmera del coll.

Aprendre de memria on sn els botons.

Agafar amb la m dreta la cmera i amb l'esquerra per sota de l'objectiu.

Portar lobjectiu sempre amb la tapa posada quan no sutilitzi.

Evitar canvis de temperatura bruscs.

Fer un manteniment i/o neteja de la cmera.

Evitar exposar lobjectiu directament al sol durant molta estona.

2 - Ajuda molt a agilitzar la presa de fotos. No et perdrs fotos espontnies i sers capa dutilitzar-la rpid i amb seguretat quan no tinguis llum.

3 - Tracta de prmer el bot del tret suaument perqu la cmera no es mogui.

4 Lobjectiu amb la m esquerra (per ajustar el zoom i l'enfocament si aquest est en mode manual) i amb la dreta tots els altres botons de la cmera.52

Mantenir la cmera ferma perqu aquesta es mogui el menys possible.

Si pots, recolza't en parets, baranes, arbres... Aix far que el teu cos estigui molt ms ferm.

Tamb pots augmentar l'estabilitat del teu cos fent un trpode amb ell.

1 Pots recolzar el bra o el colze i aix evitars el moviment de la cmera.

2 Per a aix flexiona la cama esquerra i dna suport en ella al colze esquerre i dna suport a la cama dreta (genoll i peu) a terra.53

Abans de sortir a fer fotosRevisar que el teu material estigui complet

Bateries ben carregades i les targetes formatades

Si vas de viatge no oblidis el carregador de bateria

Neteja els teus filtres i objectius

Exercici I: Fotografia Pura

Edward Weston Considerat com un pioner i com un dels representant ms importants de la 'fotografia directa' nordamericana.

Experiment amb motius abstractes, buscant angles d'enfocament i condicions d'exposici insllids.

Veure 'les coses per si mateixes', en la seva essncia.

Ser mirades com a imatges sense necessitat de recrrer al referent real.

Purament esttic.

3 Sense fixar-se en colors o en quines connotacions tenia.4 - parmetres esttics

56

PlantejamentRealitzar una srie de 6-8 fotografies.

Bodeg o retrat.

No sha de veure clarament de qu es tracta, sha dinsinuar.

Observar, apropar-se i analitzar. Tornar a fotografiar.

Un cop realitzades les fotografies, observar si estan borroses o no hi ha prou llum.

Fer una bona tria, no repetir enquadraments ni punts de vista.

Penjar a Flickr un lbum titulat: Exercici 1: Fotografia Pura

Enviar lenlla a: [email protected]