AgytillArapilL t 7.7 t 8.—P RED: 10 GENTIMIS • BARCELONA, DIVENDREB, 16 DE MAIG 10111

mugí wneruntrat'passaa autiaaa. st t as. TiLIFON tea« .illetDACCIO I AIMUU8TIRACt0i COSITS CATALANES. Set Lee 1111.10011

CA.CORT CATAamiaNEN 4M 1._

L.L.L.s.du-a-ä-4-n-•-•-446+.4ä

LIQUIDACIO TOTAL

DE CATIFES-PERSES

lier caducarme,* ---

SALA PARES-14 al 20 mal

Vade al de ddessa de la itspelilea. id os ideal

Un decret per a legalitzarla situació política

Sembla que serà dissolt elSometent

Madrid. 14.—El Gcvern hafacilitat avui un deeret que potresumir-so dient que te per fi-nalitat legalitzar lis satine) piseMica.

Per ell es dissol el Some-tent.

Afecta lambe, el decret al'organització del Censal (l'Es-tal. De mes a mes, an u lla eledecrete que conferien Saetilla)sextraordinäries als capa del Dl-recteri militar.

El derret tendeix a suprimirels serveis interminister)als dela dictadura.

El cardenal Segarais a Urdes

Lurdes, 4.— Ha arribat a aquestapoblacid el Cardenal Arquebisbe deToledo, monsenyor Segura, que haestat visitat per monsenyor %Re.

La noticia de rarribkada del Pri-mat espanyol, ha estas telegrafiadaal Papa. —Pebre.

ELS ESTRANGERSI ELS FETS RECENTS

"L'Oeuvr e" atribueix laculpa dels desordres als

monàrquics i al cardenal

Segura

Parle te— Ii prensas francesa,ame mota: de l'elecci6 presidencial.no ha comentat gran tosa els esde-veniments d'Eapanya.

Solament alguns periòdics de dre-ta, entre ells, "La Crois", s'oesPend'ella i, com is natural, els eraiquen.

El periädie "L'Oeuvree -de ca-ràcter radical, dhaa la culpa de l'O-oorregat als monärquics 1 a l'Arque-bisbe de Toledo.

Le "Paria-Soir e publica un atil-de del sen enviat a Madrid, refereatals suceessoe fin acabar din que os.es tracta d'una 'uf:devanó, ni d'unaguerra civil, ni que la Regúblis:atigui en ptrfll, sin6 solamentcidents musa violente. que Osantrabe en acres de fe meta ehconvente, per creure'e gtee eaes conspirara contra la Reptil:fem."-

CRONICA' COMENTAR/FULL DE DIETARIIPer la unitat de Catalunya....e

SORTIM-NE D'UN COP5embla —mella— que Barcelo-

na i tot Catalunya iban salvat dela crema de convente, cte purament

•vandàlic que a satis': cap esperitlaic, ni cap esperit anticlerical irevolti tot esperit noble. Cert queaquest acte de violencia no pot Es-ser jutjat isoladament i carregat, In-tegre, en cl compte de la turba in-cendiäria; come recordar que formapart d'un mecanisme amb movi-men.s pendulars ben muniese*: aun extrem la intolleräncia religiosaamb totes les seres fórmules, a l'al-tre el scctarlsme antireligids ambtots els seus excema.

Condemnar alhora els dos extremano es un d'aquells recursos cars alsperiodistes que aspiren al dieta d'e-quänin.2s: is -Afear a l'entranyadei problema, senst deixar-se °bar.-dir pel dramatisme dels recents suc-CC5503.

Ara be: 1.r compre d'una v-cadaaquest mecanisme primieu i salvat-ge no hi ha altre remei sisó legislaramb seny i energia, tot mantenintl'c-dre públic. Només un nou re-gin, una separació ben feta, potalliberar-nos definitivament d'aques-tes attematives que ja són desco-negudes als altres paisos d'Europai que han tingut un darrer episodieruentissim a blexic.

Cal que sortim d'aquestse" vergonyós. 1 si ala governantsai la República els pertoca d'obrirla manta per aquest cann que seta-pre ha espantat els legisladors ibé-rica, als ciutadans católica els per-toca de no obstinar-se en un- ' -transigencia que —;vint paisos hodernostrenl— no es indispensable ala puresa del dogma, ni a l'exercicid'un proselitisme lleial, ni a la dig-nitat dels ministres del cultc.

La crema de convents, com lablasfemia, formen part d'una inca-talitat no solament inculta, sindmalfiada respecte a l'eficiencia de lesvies legals i pacifiques. L'clbstinacióen una temptativa de privilegi for-ma part d'una me talitat no trienysincuita i no menys malfiada res-pecte a la fe i a la generositat delscorreligionaria.

cutre SOLDEVILA

expressions de dolor són en el pri-mer —Bargament retingudes per

seif-control "— compre-tes d'essén-cies, fórmeles universals eternes;un sospir, una llägrima furtiva: tes-timonis de morts i calamitats; nel teatre francés i espanyol, en can-vi, i quant timbaleig i ruixats deploricors! Acf, la Ifrica és forta per.qué es madura: Shelley, Byron 56ntragedies vivents, pm') nosaltresimaginen que el creador d'una obraimmensa pot incarnar-se en el burgèstranquil; donar a llum és inabscon-dible sempre i trencador d'equili-bris orgänics. Com que ells juguena ciare, no juguen en l'art, o siguiel joc és un art perfecte; nosaltres:;guantes vegades no juguem a ferart per suplir la vida! Som cada.tanta com el cel, bruscos com elperfil de les serres, ardents I pe-santa com el sol... ella, suaumentdelicats com el gris de boires, fer-tils de sentiment, llisos a seguir lescorbes dels pujols i timids corn elsol d'abril que fa clapisses de Ilumi se'n torna envestit per la pluja,mentre els jugadors blanca es li-quen les jaquetes blaves corrent capa sota el porxo.

CONCEPC10 CASANOVAOxford, maig

es dibuixa clarament la talada deis inst : gaclors del desordre,

incendis atiesa per la renació monerquica. L'empresa de frustrarl'exemplaritat del tris:Deis ha fratiaesa t ; en la eouseiencia popular

exaeruptes provocas deliueradament i per ess fnmeres d'una guante

saludaveu amb exaitació joiosa l'adveniment de la República.

llunyanes aquelles emocione. Malgrat de la renovació profunda que

signifieava el canvi, el tränait ha estat S118.1413inl l'aurora que

Totjust fa un mes d'aquest eedevenlmeut que inaugura la histbriamoderna d'Espanya i l inteneitat deis moments viscuts ens fa

raigesia resplendene enterealit u us brevisseime instases perdespuntava ara fa un mes, en trenta dies ala convertit en tau

Aler feia un mes just que les aelamaeions unänimea del poble; •

manipuladora insens.ats de l'esglai.La fe republicana, la seisnitat popular, ha superas fàcilment

aquests paranys, i tot facilitant l'obra del Govern provisional lidonat un exemple de fermesa i de previal6 que segurnment nodesaprofitarà. Mantenir la cohesió popular i el civisme que hacaracteritzat l'adveniment de la República es una qüestió d honorper a tete els demòcrates republicans. Lía arribat l'hora de consti-tuir-nos segons les nostres inspiracione, i necessitem mas que mai(Esposar totalment de les nostres energies i de la nostra intel-ligèneia. Els catalana, sobretot, tenim un doble compromis ambnosaitres mateixes que no pedem defugir per cap raó: hem

d'establir el lligam entre la riostra personalitat conectiva i l'Espanyafederal, per posar-nos en condidons de donar-nos l'estructurainterna que ens escau, per fer mes fecundes les nostres iniciativesi més profitosa per als pobles hispeniee la coordinació dele esforesde tata.

Reconeguda la nostra personalitat colectiva i la riostra unitatessenclal, l'interès immediat de Catalunya ha d'ésser de presentar-nos compactes en la primera ocasió solemne que el non regim ensofereix. Les eleccions per a la Diputad() provisional de la Genera-litat ha d'ésser el primer acte que fael plàstica la nostra unanimitatnacional. Aquest organisme batirá, de redactar la proposta d'EstatutLI aAntonomir que serä preseetada a les Corta Conetituents. No calpas subratllar la transeendeacia d'aquesta proposta per compacadreque ha d'ésser-hi compresa i juxtaposada tota la complexitatespiritual de Catalunya. Cap partit català pot inhibir-se de lesaltes responsabilitats patriòtiques que aquesta missió implica; laproposta ha d'ésser avalada per la integritat de Catalunyai defensada indistintament per tot el poble catalä en el referendumque ha de ratificar les decisions de la Diputaei6 provisional quela confeccionarà.

Les eircumstäncies presente cus fan ésser especialment optimis-tes en aquest punt. L'esperit cívic republieä de Catalunya hareaccionat magníficament durant la prova d'aquests últims dies, i hafet més sensibles les nostres particularitats diferencials. Fina ara nos'ha alçat ni una espuma; l'alarma ha topat amb la resistencia delnostre seny peculiar. L'accent del deliri català quan a produeixde distint; el comunisme no satisfà els esperits catalana vfetirnesd'una set desordenada de jueticia; la confabulació monarca-comunista no pot tenir cap èxit temible a Catalunya. Això confirmaque tant en els moments de pau i prosperitat com en les horesdifieils d'una crisi, la concepció catalana no coincideix exactamentamb la de les altres unitats espanyoles; per Edad Catalunya, adespit d'ella mateira, sempre eerä un element que de naturalactuarà amb una autonomia präetica en les vicissituds de la políticageneral hispànica.

L'únic emití per a articular la nostra vitalitat amb la delealtres nuclis amb els quals velen conviure políticament dintre unmateix Estat, és confiar a la democrecia la fórmula de convivencia.Les situacions de forta sen sempre tranaiteries; solament allò queliga el dret i la llei pot tenir una durada profitosa. La Repúblicaha triomfat en la batalla més democràtica imaginable: uneseleccions municipals; l'Autonomia de Catalunya ha de triomfaren el mateix caras) democrätie: unes elecceon.s i un referendumpopular. Pele, per a assegurar-nos la victòria en almete batalladecisiva per als nostres destins, ea necessari que totes les forcespolitiquee s'enrolin sota la bandera de la unitat de Catalunya.

Oxford: Notes de psicologiaanglesa

Ara el verd interior als claustresdels eiliegis i als grans parca alailluminat: cada mati el cavall pa-cient arrasa l'ilerba mentre, vesti!sde negre, els estudiants omplen lesaules. A la tarda, relliaquen pelscamps en raques blanques: tennis,cricket, f oot-barl.

Els tes ja no co donen en les cam-tres amb la simple cerimònia del'hivern, sine) en les barques roman-sejant pel na, infAiblement al vol-tant del gramòfon.

Començo de comprendre l'esperitd'aquest ambient en el qual té elmateix valor ésser un "acholar"(savi) que un entinó d'esports. Lavida és un lot precia, s'In de gas-tar harmonicarucnt no sazriiicant elconfort a l'art ni el nitiscle al cer-vell, ;Parque llavors es destruirlal'ideal de la societat i de l'in-dividu.

Els Estats Units, en extremar laideología de la mate pätria, l'handerivada. potser, a cinc materia:b-ine; perd Anglaterra encara Es, ensteuest aspecte, el poble hereu delsdesaira: descobrir-ho tot, aprofitar-ho tot, guardar-ho tot, capdavancers

tradicionalistes, alhora. A pene.coneixen el reasentiment: les ener-gies s'aetivitzen i devesaen en bonhumor.

Aci la forma subjugs la materia:un te Es una pose amable, un actenari de cordialitat En les aparen-ces externes, de bell antuvi la in-dumentiria es anuncia, com diu Polonius en "Hamlet", i val a dir quel'elegància anglesa presta al moví-ment, no té res a veure amb el re-finarnent intelfectnal de Paris.

Els nirditerranis, ibérica sobretot,plonagem sentimentaliamel i guar-nim de retórica ele emarafalls; elspetits brit3nies, en cene, al breede la mere i a lee moles apresen,cona tothom sap, a no debur venteel sentina'« as, a ruboritaar-sen.La liquen omotiva ba Cima' con-vertida ea aedvitat soda!: AtenNI sis ab.% 1 tetar sk 1 alegre

Exigències del momentoonstant amh les arbifrariefats,ela abuse i els dosordresd'aquella dies, no leourien decompardixer davant un tribunalrole, asees', pie d'exighncieal Jano da una simple qüestie de pro-filaxi, o d'eatablir un cordel sani-tari o d'higiene pública el queavui no tinguin eficacia positivaaquesta dementa indesitjables,ie una de ciutadania, dere.stitucia cívica, un deure moralque posi si no les coses a/menysels ¡tomes al seu lloc, perqua si esimponible de referturnando perjudicat per Vesperitde luxe i de grandesa que deixaexhaustes les caixes comunal: iminva els prestigie de la digni-tat collectiva, que l'acusació no-ral recaigués pablicament contraele actora de tantea indignescomhdies.

Si l'enderrocament de tea al-tes i de les petites instilucions haestat una cosa total, el con juntimpressianant del daltabaixhaur:*a fer oblidar els detallaque encara queden sense judici.Un fiscal a cada localitat potserprivaria que haguéssim de deplo-rar la sorda influéneia d'algunsdementa que ahir eren conspicuacollaboradors de la Dictadurai que avni s'aprofiten del satt -dable antbicnt do /a República,És bonic constatar que si l'aus-tera etiqueta republicana ja enspriva de certs contactes perillo-sos, no per alta seria abusiu*una (majó contra ele que delin-quiren tan desmesuradament ique ara, ben tranquila, veuentranscórrer cls dies clara del notarigint. No desitgent pas aplicare! proverbi alarb que ¿emanal'ull per l'un i la dent per ladent, pera una alta i digna re-pulsa contra els consciente iinconsciente malversadora de leshisendes comunes i dels que (re-pitjaren, intolerante, els dretsdel poble, sembla que no seriade inste,—J, P. P.

UNES INTERESSANTS DECLARACIONS DELSENYOR ALCALÁ ZAMORA

•Diu que en el moviment que ha detenuniat la cremade convents hi ha una coincidencia entre monàrquicsi extremistes. -- Ha dit també que és probable que hi

hagi un acord entre l'ex-rei i els provocadorsMadrid, te — El president del Un periodista li ha fet vence que

Govern ha rebut els periodistes es- a Franca hacia produit mala impre-

.

si6 l'incendi dels convento, i el presi-dent ha tornat a repetir que el Governha pres totes les mesures necessàriesparque no es reprenguin.

El mateix repórter li ha preguntatsi el Govern havia fet gestiona oróndel de França per posar aturador ales conspiracions monàrquiques enterritori de la seins República, d'i-gual manera que foren presea aquestesmesures per part dcl Govern de !amonarquia contra els siembres de l'ac-tual Gabinet de la República. El se-nyör Alcalä Zamora ha contestat queen cas de fer-se aquesta reclamadasseria el Gavera frasees el primer alconeixer-la.

Els periodistes estrangers han tor-nat a insistir en les mesures que pren-drä el Govern respecte ala agitadors,i li han preguntat si a conseqüènciadeis darrers successos ha estat detin-gut algun comunista estranger. Ha res-post que encara no coneixia l'infor-me de la p.-Olida; que Es probable quehi hagi hagut a lgun detingut.

Un altre corresponsal frasees li haSet veure que a França ha produitmala impressi6 la suspensió deis pe-riòdics B C" i "El Debate", ¡yer-gue no s'esperava que el Govrn re-publicà prengués amb aquests diarismesures anàlogues a les que preniael Govern monàrquic. Ha contestatque aquestes mesures altas pres pertal de mantenir la pau.

Anuneiä el sensor Alcalä Zamoraque a dos quarts de sis de la tardase celebrada Consell de Ministres.

¡Un elm per a la RepúblicaTot dad es lliga. L'esverament d'aquesta veleta que ea aun

preeipitadament perquè certes coses insòlites, tot seguit espandidesmitològicament, li han dat la impressió que la república és el reinatdel dimoni. El pànic -d'aquell rendirte. n tue es fregava les mana desatisfaceió en instaurar-se l'ordre de la lid de fugues, de ladictadura, de l'exili de la inteligencia, i ara ereu que serme ungovern fort— és a dir, irresponsablement injnst —no bi ha misperspectiva que la del saqueig. La immoralitat de les deixalles delmonarquisme, que no poden posar la seva esperança sitió en unaoonvulsió. L'estricta necezitat de desastres taue experimenta, enreí de la seva feblesa, una minoría simplista. L'aliene& tèrbola dele,privilegie d'ahir, si ealdrä, amb la mateixa delinqüència professio-naL Tot, això es Higa. Tot això és conxorxa de repulsions contra laletelligeneia. Mai no he eregut que no caldria donar-loa batalla.En el pafs ele la dinastia demencial dels Austries, de la dinastiainsinuada dels Borbons, la Intelligencia, que és la potencial Espanyamés bella, troba el país musa ple d'aiguaforts de Goya per a saonecessitar un elm.

•Algun trontoll era de preveure. En les acaballe!' de la

Dictadura, vaig tenir l'avinentesa de parlar amb En Cantb6,i recordo que aquest estadista conservador que molts ereien aleshores"She coming man", en descomptava de pitjors que no els que hienpresenciat Fina i tot, amb nerviosa, eumeria eloqüència, meas vadesertare. "Un eselat; continuara, es inevitable." "Penseu, afegia,que en la Roma papal mateixa, sota la férula d'un poder braveei famós, era tan reconeguda la neeessitat dels esplais que homconcedia al poble el Carnaval mes llarg de tot el món." Els trontollsque s'han produrt, tote ho sabem, cal carregar-los en compte a lapassada injusticia. Per als analfabets de primer i segon gran lajusticia no és pas una serenor, una equanimitat, sine la revenjabrusca, cega, contra els injustos, el capgirament de l'opressió, elredreeament amb un llevat pa.ssional que la l'última dejas d'unaervatge per molt de temps suportat.

El Govern de la República ha acreditat i tal vegada huirencara d'acreditar que sap ben assegurar l'ordre nou. Ja ha fetmit-soles. Poderle obrir-li crèdit per a aquest afer elementali fonamental t la defensa de la República. Ajudar-he serä guanyper a tots. A tots convé que el Forum nou sigui mes inexpugnable

fora més amunt que no estigué el tron la majestat de la llei. Queque una fortalesa. Cal salvar la pau de totes les insidies i posar

reingú no s'ala' amb les falsee potencies impuras, incapaces deproduir sinó el caos o la sempre agreujada decadencia. Ni labenestanea pot retirar cap avantatge, sima ira popular, de la sevaalinea amb l'arbitrarietat, ni cap ideal religiös trobarà defensa,sind el seu rebaixament i escarni, en la supeditació a una politicareaecionäria, ni l'estament popular desitjós d'un atenyement dedignitat i de benésser convindrà que es refei d'un programa queamb els forçosos sobresalte que comporta la seva täetlea • no faria,sei com a .Alemanya, sinó el joc del passat mes oprobids,

Amb goig saludo, al costat de la tradicional de Catalunya.la bandera republicana; veig amb plaer que hom barri en documen-tacions oficials les velles insignies monàrquiques amb el nonaprestigies de la República; no hi ha canvi de terminologia,d'emblema de poder, que no em complagui, i cada petit detalld'aquestes substitucions formals em sembla bo per a recolzar-hi lame ya satisfeta detestació del mal somni que s'esvaí Però encarauna cosa manea—i si el Govern, de moment, no hi hagués pensat,encara les circumstàncies l'hi obligarien — i es senyalar el canvi enun lloc millor que els escuts i les monedes, les banderes i els segells,les façanes i balconades dele palaus oficials, els uniformes i elsestanes. Vull dir al bell raig de la imaginaci6 popular. Sense alguna:nadó exemplar i formidable, cense una demostració de torvamagnifica i definitiva al servei de la Llei conculcada, sense unabissarnent griefae i caradarlstie de la vella aliança, impúdicade la pistola facinerosa i el ceptre, la República instaurada no fóra,per a molts, ben real. Els que voleen que intensament es consolidehem de demanar que intensament es mostri. I amb una tanpoderosa imatge que sigui albiradora en la mes gran distància i enla m6s gran llunyania del temps. Només així clourem els perillade la inevitable tongada romàntica, i l'ordre, ja tan poderós en leaintelligencies, haurà encarnat amb reverencia de tots en ele fati&

JOSEP CARNERAL Unos M FOLGUERA 1 DURAN

M'és una honor, ilustre patriei i venerat amie, que un eseritmeu passi pels vostres ulls, i també, no cal dir-ho, que tu plaguide rectificar alguna cosa que hi transerie. Altrament, i a mes del'intereas que per a tots els catalana revesteix qualsevol manifestacióvostra, tota dada o claricia que es refereixi a la histeria delcatalanisme, es digna d'atenció i valuosa. Jo, perb, no em proposavade fer histeria. Valguin les paraulee de Prat de la Riba (per a Masque jo entenia fer-ne), si no altre, com apòleg. Naturalment, Pratde la Riba no inventä el catalanisme. La seva innovada, va ésserla ben servida apetencia de poder polític immediat per al nostreideal. Cosa que no lleva, sine que augmenta en la recordaneai agraïment de tots nosaltres, qualsevol esfore anterior de fei d'apostolat, no cal dir el vostre meritissine—J. C.

per a rendir el naximum. 1 heusad el secret de la superioritat dela literatura anglesa. Excelkixen enel drama perqué és pura acció: unpersonatge de Shakespeare actua totdient poesia, el de Racine, o Cal-deros, din en poesia que actua: les

El panorama que als emirespiada enwro pode,» albirar deie4 d'aferres de l'anejo rEgint fapensar anda aviad en una reversiójusticiera deis actos cometes peladementa que integraven el suportmandrquie i dictatorial que eia

pas en un oblit dele errors i deispecats de que farem victimes totsels que sao formaven part de lesseves liaste. Cal no ésser crucis,pera lampo° excessivantent be-nigua, perquè si les pietat és unagran virtut, políticamentda potser ena resultara d'ungravissint error de táctica.

La tasca deputaidora que s'U;empres el fiscal de la Repúblicafa pensar immediatament en latasca perdida que es podria em-prar en les ciutats i viles en lesquals el caciquisme disfressat demonàrquic o el seu equivalent depupinista oportú, hacia comhsles ntés grane aberracions ved-tienes i admin:stralives passantper dainunt de tots els incon-veniente de la hei. Bé és veritatque han existit o existeixen en-cara Comissions Revisores, lesquals procuren aclarir els fetsque la Dictadura va cometre ambvisible lesió deis interessos nto-rals i materials, en perjudici de¿'erani coma, violant els dretsde ciutadania, intransigente antbl'esperit liberal que es mani les-tapa sordatnent i com a únicaprotesta contra aquel' cstat elecoses dominant.

Els única que han pagat elsplats trencats de les disbauxesd'aquells homes que es creienamb un poder sobird, intangible,han estat quatre infelieos funcio-naris que obraren per indliCCiÓIrig3 que per necio prepia. Elscausante directes, desposadas deleseus càrrecs, quedaren impunes,obscura dintre Ilurs ocupacionsdomestiques. ;I guantes persona-litats destronades, quanta. indi-vidua que lingueren una relació

trangers i els ha dit que no tenia capnoticia per comunicar-los, i que, se-goss participava el ministre de laCoavernacib, la tran quillitat Es eöm-pleta a tot Espanya.

Aleshores un periodista li ha pre-guntat a que atribuia el movimentque ha determinat l'incendi dels con-vents, i el senyor Alcalá Zamora hacontestat:

—En el moviment hi ha una calo-cidencia entre monàrquics 1 l'extre-ma esquerra. Es clar que no hi ha unapröva solemne, pea, sf detalls que in-dueixen a creure-ho, aixi com que elfi perseguit era anar contra el crediti la pan de la República.

Un altre periodista li ha preguntata que era degut que no s'evites lacrema de convents. Ha replicat que laforça major que han tingut ha estatla sorpresa, complicat amb el nom-bre de convents que bi ha a Espanya,ja que a Madrid n'hl ha uns den-rentai a Valencia una seixanta; i que re-xercit francés, amb Esser el major delmém, no hauria poaut disposat de !or-ces per impedir-ha

Un altre repörter estranger ha ditque s'hauria pogut evitar que un capcremats el' convents esglésies elloe hagués pres Mcrement. Ha con-testat que les forres de bombera re-sultaven insuficients per apagar -bisteto; que pot ¿asen que hi hagi hagutnegligencia per part de es autoritat,pene el Govern ha disposat mesuresper imposar el càstig.

Han li ha preguntat que hi haciad'exacte en les paraules que ahir pro-nuncii el fiscal de la República, se-nyor Galarza, en relaci6 amb la su-posada culpabilitat d'Alfons de Borb6en el moviment mönärquie, i ha re-

—No con« la referencia, però feprobable que hi hagi un acord entrel'ex-ref 1 els monàrquics per .‘a un IIpolftie.

Un altre periodista li ba preguntatsi en la politice dazonianica del Go-ma entra /a revisi6 de la politiceduanera, I II ha coateetat:

—Alud casa del miniatresenda. Jo subscriuria les ames derta-raciona, encaar que de fet no tinc capnoticia.

•n•nn•nn•n

Processament i presó delsenyor Luca de Tena

Se II demanen 25.000 peo-setes per a respondre de les

costesMadrid, ro.— El jutge ha dictat el

processament i presó al senyor Ltmade Tena i mitres deu monärquies de-finges pels succussos de diumetege.Sets detnauen 25.000 pessetes per arespondre de les costee.