her/story, women behind the camera

53
1 HER/STORY WOMEN BEHIND THE CAMERA un projecte artístic col·laboratiu entre dones a Noruega i Catalunya

Upload: cristina-nunez

Post on 07-Apr-2016

234 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Memòria justificativa del projecte, per la Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural - Subvencions exposició i difusió 2014

TRANSCRIPT

Page 1: Her/Story, Women Behind the Camera

1

HER/STORYWOMEN BEHIND THE CAMERA

un projecte artístic col·laboratiuentre dones a Noruegai Catalunya

Page 2: Her/Story, Women Behind the Camera
Page 3: Her/Story, Women Behind the Camera

INDEX

Introducció

Història d’un projecte per la comissària Carolina Lio

La video trilogia La Vie en Rose de Cristina Núñez

Col·laboració entre Cristina Nuñez iLotte Konow Lund

Col·laboració entre Cristina Nuñez i els estudiants de la Oslo FotoKunstSkole

Tallers a la presó

Bredtveit Oslo

Brians 1 Barcelona

Les exposicions

Barcelona

Oslo

Madrid

El catàleg

0102

04

05

06

070811

141517

20

21

Page 4: Her/Story, Women Behind the Camera

4

Un projecte sobre el cos i les emocions femenines, de l’artista catalana

Cristina Nuñez en col·laboració amb l’artista noruega Lotte Konow Lund,

un grup d’estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole i un grup de dones inter-

nes de les presons de Bredtveit (Oslo) i Brians 1 (Barcelona). Facilitació

comissarial i textes de la comissària Carolina Lio.

Projecte realitzat gràcies al suport de la beca EEA “Diversitat cultural i in-

tercanvi cultural”, en col·laboració amb l’Ambaixada de Noruega a Espanya,

i amb el suport de l’OSIC, Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

1. Introducció

“Her/Story. Women behind the camera” és un projecte que documenta

l’activa interacció entre l’artista catalana Cristina Nuñez i tres àmbits de

la societat noruega contemporània. El projecte consisteix en: la trilogia

vídeo La Vie en Rose de Cristina Nuñez, la documentació en vídeo d’una

conversa de Nuñez amb l’artista noruega Lotte Konow Lund –muntada en

dos peces vídeo de 20’ cadascuna-, una sèrie de fotografies produïdes per

un grup d’estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole durant un taller conduït

per Nuñez i les imatges resultants de dos tallers a les presons de Oslo

(Bredtveit) i Barcelona (Brians 1).

Tot el material ha estat produït entre setembre 2013 i agost 2014, durant

varios mesos d’interaccions intensives entre Nuñez i la societat noruega

declinada en tres aspectes: l’art contemporani (gràcies a la col·laboració

amb l’artista reconeguda Lotte Konow Lund), les noves generacions (el

grup d’estudiants de la Oslo Foto Kunst Skole) i les dones a les presons.

Totes les interaccions es varen focalitzar en la idea del cos femení i les

emocions femenines en la societat contemporània, i el resultat han estat

tres exposicions (una a Barcelona a la galeria H2O, una a Madrid a El Patio

de Martín de los Heros i una a Oslo, a la Oslo Fotokunstskole Gallery), dos

INTRODUCCIÓ

Page 5: Her/Story, Women Behind the Camera

5

tallers d’autoretrat per dones internes de les persons de Barcelona i Oslo

i un taller pel públic a Madrid.

2. Objectiu

L’objectiu principal del projecte és estimular un diàleg creatiu entre una

representant de la cultura catalana (l’artista reconeguda Cristina Nuñez) i

tres facetes de la societat noruega contemporània, cadascuna utilitzant el

seu enfocament i llenguatge, provocant i contaminant les altres, sobre el

tema del cos femení i les emocions femenines. Cada part ha donat veu a

la seva cultura i generació, creant un intercanvi entre dos societats euro-

pees molt diferents, Catalunya i Noruega.

3. Metodologia de treball i història del projecte

La interacció entre Nuñez i els noruègs ha generat un diàleg en el qual

cadascú ha expressat les seves peculiaritats. Per a crear una cooperació

real s’han fet diferents trobades entre les parts: dos entre Nuñez i Ko-

now Lund (la primera a Cardedeu el novembre 2013 i la segona a Oslo el

desembre 2013), un taller de tres dies a la Oslo Foto Kunst Skole el maig

2014 i tres tallers a les presons de Brians 1 (Barcelona) i Bredtveit (Oslo).

Durant aquestes trobades l’objectiu era de crear una interacció real entre

dues visions oposades en el marc del procés creatiu femení europeu.

En la seva primera trobada a Cardedeu, Nuñez i Konow Lund varen filmar

una conversa de sis hores en la qual varen parlar sobre les seves diferents

visions i conceptes sobre l’art contemporani. El resultat va ser que Nuñez

es focalitza en una creació artística que neix de la seva vida emocional, uti-

litzant les seves experiencies, mentres que Konow Lund vol protegir la seva

privacitat personal posant límits ben clars amb la seva pràctica professio-

nal, que es focalitza en una visiò conceptual i objectiva. Nuñez i Konow Lund

van fer dos diferents muntatges de la seva conversa en dos peces vídeo

de 20 minuts cadascuna. En aquests vídeos va esdevenir evident que les

dues metodologies son completament oposades, i això és molt interessant,

perquè cada artista representa dos corrents artístiques importants, no

només en l’art contemporani, sino en la societat europea.

Nuñez i Konow Lund varen continuar la seva col·laboració en una nova tro-

bada a Oslo, durant la qual Nuñez va impartir un taller de dos dies a la

presó de Bredtveit de Oslo, amb la presència de Konow Lund. A més, les

dues artistes varen filmar algunes escenes juntes en silenci, en un fiord a

prop de Oslo. Respecte a la primera trobada, l’objectiu d’aquestes filma-

cions era d’establir un contacte més humà entre elles, expressant-se lliura-

ment, més enllà de les paraules i les seves posicions intelectuals. Respecte

el taller a la presó de Oslo, és interessant comentar que totes les dones

participants, després de expressar les seves emocions i acceptar-se a les

imatges, varen afirmar que no es varen sentir a la presó durant aquells

dies.

Tot i que aquestes experiencies compartides van ser un èxit, va esdevenir

evident que les posicions de les dues artistes eren massa distants. Aixì, per

completar el projecte i realitzar els seus objectius, per a crear un pont real

entre les visions noruega i catalana, va ser necessari involucrar els estu-

diants de la Oslo Foto Skole, que representaven una generació més jove i

un enfocament més experimental.

Cristina Nuñez i la comissària Carolina Lio van anar a la Oslo Foto Kunst

Skole per presentar el projecte, impartir el taller d’autoretrat i per propo-

sar un diàleg artístic. Durant aquest taller, 9 dones estudiants varen pro-

duïr autoretrats col·laboratius amb Nuñez sobre l’expressió d’emocions

i varen treballar sobre la percepció profunda de les imatges. Després,

Nuñez i Lio varen proposar a les participants un encàrrec fotogràfic sobre

el tema de les emocions i el cos femení. Una selecció de les millors imatges

produïdes es va exposar a les exposicions de Barcelona (H2O, juliol 2014),

Page 6: Her/Story, Women Behind the Camera

6

Oslo (Oslo Foto Kunstskole Gallery, agost 2014) i Madrid (El Patio de Martín

de los Heros, setembre 2014).

4. Importància del projecte

El nom del projecte, Her/story, juga amb la paraula “history” (història) i

dona importància a la auto-representació femenina, com a dones de dues

regions europees geogràficament distants: Catalunya i Noruega. Des de

les societats primitives, el cos ha tingut significats simbòlics que van més

enllà de l’individu i que situa la seva corporeitat (i, naturalment, tot allò que

representa: naixement, mort, necessitats fisiològiques) en una dimensió

cultural que, a través dels rites, la màgia i les pràctiques religioses, el tran-

sforma en l’expressió essencial de tots els events naturals.

En la nostra societat orientada cap a l’individu, i en un moment en el qual

Europa s’està dividint geogràficament i econòmicament, el fet que dos ar-

tistes molt diferents (una del nord i una del sud) i un grup d’estudiants

noruegs de fotografia s’involucren en un diàleg creatiu, tot i conservant la

seva actitud i al mateix temps permetent provocacions i contaminacions

entre ells, es increíblement inspirador. La interacció no va ser fàcil i fluida

al principi, però el projecte mostra l’importància d’aquestes dificultats i la

intenció de resoldre-les.

Les artistes i els estudiants d’art varen involucrar el públic a les exposi-

cions i a les xarxes socials, de manera que la seva col·laboració pot ser

compartida i comunicada a un públic més gran, a Noruega, a tota Espanya

i inclús a alguns països europeus i americans, en un procés estimulant i que

provocava el pensament crític.

El fet d’involucrar el públic en el procés creatiu permet una intensa relació

entre l’artista i els espectadors o participants, per a reafirmar el rol de

l’artista com algú que expressa i comunica les necessitats profundes, pre-

sents i futures, de l’home contemporani.

Esperem que el projecte pugui ser un model inspirador per altres grups

d’artistes de diferents cultures, i que el públic i els espais privats dedicats a

les arts començaràn a involucrar-se en diàlegs i interaccions similars, que

poden exercir una influència significativa per un millorament social.

A més, el projecte va involucrar dones internes de les presons de Brians

1 (Barcelona) i Bredtveit (Oslo), que varen participar activament en tot el

procés. Cristina Nuñez imparteix talleres a les presons des del 2009, en-

senyant la seva metodologia The Self-Portrait Experience®, de manera que

els interns entrin en el procés creatiu, transforming emocions en obres

d’art i descobreixin el seu potencial, per millorar la seva autoestima.

5. L’artista

La trilogia en vídeo La Vie en Rose és un autoretrat de Cristina Nuñez que

comunica la seva visió totalment honesta, intensament emocional però

també irònica dels seus 50 anys, amb l’objectiu de trobar l’amore de la

seva vida, a través dels events crucials de la seva existència. Una recer-

ca de salvació i redempció que és un dels principis fundamentals del seu

treball. Havent iniciat a practicar la fotografia per a superar la seva dro-

gadicció en l’adolescència, Nuñez va publicar el seu projecte autobiogràfic

Someone to Love i va crear un mètode artístic d’auto-investigació, The Self-

portrait Experience®, i un projecte col·lectiu (Higher Self). Els dos projectes

han estat exposats arreu del mon des del 2005.

Page 7: Her/Story, Women Behind the Camera

7

Si no fós pel risc de fer-ho massa llarg, un títol més correcte seria: “Women

behind and in front of the camera” (dones davant i darrera la càmara). De

fet, Her/Story és bàsicament una xarxa de dones que fan recerca sobre

elles mateixes i sobre altres dones, una interacció de contactes humans

(no sempre fàcils) i un conjunt de idees, conflictes i solucions que mai posen

la femeninitat en segon plà. El projecte va obtenir una beca EEA de l’Am-

baixada de Noruega a Madrid, per tant va ser realitzat gràcies a la subven-

ció del pais més ric d’Europa, i potser al món, per a promoure un intercanvi

cultural i social. Per què varen escollir el projecte “Her/Story”?

Essent la comissària, que ha estat contractada a meitat del projecte, és

difícil evaluar el projecte objectivament. Explicaré per què i us narraré les

dinàmiques humanes i professionals que s’han desenvolupat durant un any

de treball. Mentrestant, havent deixat ben clar que jo no hi era a l’inici del

projecte, puc pendre’m la llibertat de dona la meva opinió personal, que

crec és gairebé objectiva, sobre el valor del projecte.

Per què “Her/Story” va obtenir la beca EEA? Excluïnt la possibilitat que

no hi fossin altres candidats competents, crec que aquest intercanvi, com

va ser concebut des del principi per l’artista Cristina Nuñez i amplificat

per les circumstàncies, és interessant perquè mostra molts aspectes ex-

trems que es toquen. En principi, un dels extrems és obviament la dualitat

política, social i econòmica entre Espanya i Noruega. Un pais mediterrani,

que pateix d’una fort crisi econòmica amb les conseqüents repercussions

socials, Espanya ha experimentat recentment anys difícils, esdevenint un

dels països més pobres d’Europa. La crisi inmobiliària espanyola ha estat

subjecte de la premsa internacional per la seva devaluació astronòmica, i

mentre la desocupació augmenta i el benestar social disminueix, el descon-

tent social creix, estimulant el desig d’independència de territoris com la

Catalunya. Al contrari, la Noruega no ha estat mai tant independent, sòlida,

rica, orgullosa. Després de la tant desitjada independència de la Suècia, el

preu que van haver de pagar va ser car.

HISTÒRIA D’UN PROJECTEde Carolina Lio

Page 8: Her/Story, Women Behind the Camera

8

Una gran pobresa va plegar el país, però als anys 60 el descobriment de

petroli va canviar radicalment les coses com per l’art de màgia, ràpidament

esdevenint no només el país més ric d’Europa, sino també el país amb la

millor repartició de la riquesa. Aixì, els noruègs, orgullosos de ser-ho, són

gent amb alta autoestima que viuen en un país que es renova regularment.

Cristina Nuñez, treballant des de fa més de 25 anys en la seva investigació

autobiogràfica i auto-terapèutica, va decidir analitzar les diferències profun-

des i antitètiques entre els dos països, des del punt de vista de les dones.

En els països mediterranis, la dona encara és “el segón sexe”, com ho va

expressar una gran intel·lectual, Simone de Beauvoir. La cultura de l’Europa

del sur es troba encara anclada a la idea de la dona mare, una figura pivotal

de la societat només en l’àmbit familiar. La dona, en breu, realitza la seva

vida només quan esdevé esposa (millor si devota) i després mare. La carre-

ra i la projectualitat són encara vistes com a valors juvenils per dones sol-

teres, quasi fantasies passatgeres destinades a l’extinció i a trobar valors

més estables i seriosos. És la figura clàssica de la dona molt propera al seu

home i als seus fills. Hi ha nacions europees on la paraula “solterona”, tot

i que s’hagin trobat termes més correctes politicament, encara té sentit.

I encara més sentit té la paraula “sacrifici”, que, segons aquestes cultures,

per una dona hauria de ser natural i espontani. Naturalment la independèn-

cia femenina és un concepte present i molt desitjat, però sovint s’identifica

amb una sexualitat atrevida, saltant aixì de la paella al foc. La dona, amb la

il·lusió de guanyar una posició al mon, busca el seu valor en la bellesa i el

poder de seducció, voluntàriament esdevenint un objecte sexual per obtenir

els privilegis oferts per un poder que encara és sexista.

Per explicar com la visió sobre la dona és molt diferent a Noruega i en

tota la cultura nòrdica en general, és suficient una breu anècdota. Jo em

trobava amb Cristina Nuñez a Oslo pel seu taller a la Oslo Fotokunstskole

(que està dirigida per una dona i artista, Yamile Calderon). El meu treball

va ser ràpid i fàcil. Havia d’explicar a les estudiants que participaven al tal-

ler, la seva contribució al projecte. Els vaig explicar que el projecte havia

d’analitzar com es sentien les dones a la seva societat i en les seves vides

quotidianes. Vaig explicar el rol domèstic que es pretén de les dones en les

cultures mediterrànies, i veient-les bastant sorpreses i sense paraules, per

estimular la interacció, vaig preguntar si aquesta és la visió de les dones

a Noruega. Per les expressions dels seus rostres vaig compendre que no

tenien ni idea del que estava parlant i potser estaven buscant referències

cinematogràfiques o literàries per poder imaginar la situació. Aleshores els

vaig preguntar “Què és important per una dona a Noruega?”. Una de les

estudiants va dir “la carrera”, i les altres varen confirmar.

Naturalment la vida ja no està feta d’estereotips i categoritzacions que

exclouen altres visions, però vaig trobar la meva trobada amb les estu-

diants bastant reveladora. Encara més reveladora va ser el diàleg i l’inter-

canvi entre Cristina Nuñez i la primera artista noruega involucrada en el

projecte, Lotte Konow Lund.

Lotte Konow Lund és una artista molt coneguda a Noruega i a la seva ca-

pital. El seu treball ha obtingut ràpidament reconeixement, permetent-li

d’obtenir una beca vitalícia de part del seu govern. Aquest fet fa de Noruega

un país que dona reconeixement als artistes, que en altres països, incluint

Espanya, son una classe social que pateix moltes dificultats econòmiques.

Aixì, Konow Lund és un’artista reconeguda i amb èxit, que pot continuar la

seva recerca sense l’ansietat d’obtenir un retorn del mercat, permetent-li

de ser lliure i independent intel·lectualment. La seva recerca ha estat lliure

d’evolucionar en el temps, esdevenint sempre més conceptual, sense la por

que això pogués comprometre les lleis del mercat, a les quals la majoria

d’artistes estàn obligats.

Per tant, seguint el que era també la seva evolució, Lotte ha passat, de un

període més llunyà en el qual el treball sobre el seu cos era molt intens,

Page 9: Her/Story, Women Behind the Camera

9

violent i focalitzar a la lluita social, a una fase més madura, més estàtica,

meditativa, calmada, que observa el mon racionalment. Al principi el cos

era protagonista del seu treball, però gradualment el subjecte es mou a

l’exterior, cap a l’objecte inanimat.

El seu objectiu, com ella declara obertament, és de poser un límit ben clar

entre la seva professió com a artista i la seva vida persona. Un límit que

ella considera ineludible i que sovint menciona en el vídeo que ha prepa-

rat per “Her/Story”: el seu muntatge de la conversa de sis hores amb

Cristina Nuñez a Cardedeu durant l’hivern del 2013. En aquella ocasió,

les dues artistes es varen trobar i varen filmar el seu diàleg estructurat

sobre alguns temes: la vida en general, l’art contemporani, el mercat i la

investigació, la seva infància i vida, la relació amb el cos, amb les emocions,

amb la femininitat, amb el mon exterior.

Es aquí on apareix un’altre conflicte important, tant important que setma-

nes després Konow Lund decideix d’abandonar el projecte i limitar-ne la

seva presència (que havia de ser molt més llarga) al muntatge vídeo de la

seva conversa. De fet, varen emergir profundes diferències entre les dues

artistes i dues dones; de fet, entre les dues cultures, diferències que no

podien relacionar-se, adaptar-se l’una a l’altra.

Cristina Nuñez, sempre ha treballat sobre el dolor, fent-lo protagonista del

seu treball i de la seva art, dos aspectes que ella veu totalment conectats.

L’art és la seva teràpia, una teràpia que no pretén eliminar el dolor, sino

descobrir-ne la seva bellesa. En la trilogia vídeo La Vie en Rose, preparada

per “Her/Story”, Cristina parla a un hipotètic amant, al qual demana d’e-

namorar-se d’ella a través del seu projecte artístic. En els vídeos ella parla

della seva solitud, el seu dolor, el fet de sentirse inadecuada, lletja, la por

de ser rebutjada, el desig de morir-se. Alterna aspectes del seu caràcter

extrèm sense amagar-los o suavitzar-los. Vol que l’observador imaginari

la vegi com és, que arrivi preparat, que conegui els seus aspectes més

foscos, que haurà d’acceptar, d’estimar, de compartir. Per tant, Cristina es

filma en escenes quotidianes i en moments de desesperació extrema, es

filma despullada i plorant, compartint els seus pensaments més profunds

i més auto-destructius.

Precisament la trilogia “La vie en rose” va ser una de les causes de la

decisió de Konow Lund d’abandonar el projecte, i després de Konow Lund

de un’altra artista que també l’abandonà poques setmanes després d’ha-

ver acceptat la col·laboració, i de les dues comissàries inicials, italianes

com jo, a les quals jo vaig substituïr per malentesos de natura pràctica i

artística, que van considerar que La Vie en Rose no era art, sinò teràpia,

i que Nuñez “havia de resoldre els seus problemes abans de mostrar-los

al públic.”

No és apropriat parlar de les qüestions pràctiques, mentre és interessant,

per la correcta interpretació del projecte, parlar de les diferències creati-

ves que, personalment, comprenc per les dues parts.

És necessari compendre que les societats noruega i espanyola son molt

diferents l’una de l’altra. Però abans de tot, és més important compendre

que la societat contemporània global, que uneux tot el món en una visió

deformada i forçada de la realitat, està basada en valors massa comer-

cials, relacionats amb la publicitat i els mitjans de comunicació. La filosofia

contemporània (o el que queda de ella) és difícil de distingir de l’eslògan

d’un paquet de patates fregides. El concepte dominant és el de viure de

manera positiva, ser els arquitectes de les nostres vides a través de la

formulació del pensament, la imposició de una fòrmula stàndard per ser

acceptats, que consisteix en demostrar èxit, alegria constant i escapar

de la negativitat. Aquest concepte infecta la vida social i privada amb una

irrealitat llustrosa en la qual ens diuen de convèncer-nos que tot va bé. És

una visió més a la moda que la Càndida de Voltaire: “tot és pel millor, en

el millor dels mons possibles”. Indoctrinada segons aquesta directiva, la

reacció que espontàniament provoca l’expressió sincera i oberta del dolor,

Page 10: Her/Story, Women Behind the Camera

10

és una mena de superstició. De por. De incomoditat. Per tant, a nivell del

públic, no és inusual que les projeccions dels vídeos de Cristina Nuñez pu-

guin provocar vergonya o rebuig, perquè posen en joc el que hem après

que és incorrecte acceptar i mostrar: el dolor íntim. Un drac que s’ha de

tancar en un lloc distant, i pretendre, de la manera més natural possible,

no sentir-lo cridar.

Encara que aquest primer desacord hagués passat, les diferències en-

tre l’enfocament de Cristina Nuñez i Lotte Konow Lund son innegables.

La segona artista no accepta que la primera uneixi la seva vida privada

amb la seva pràctica professional, la funció terapèutica i la connexió au-

tobiogràfica que Nuñez considera ineludible en el seu treball. La posició

de Konow Lund va ser suportada per les dues comissàries inicials, que

varen abandonar el projecte. D’altra banda, Cristina tampoc comparteix

la posició de Lotte de mantenir una distància racional i analítica entre el

jo artista i el jo persona i el seu concebir obres distanciades de les expe-

riències personals i dels seus components emocionals.

Personalment, em fascina la visió tan íntima de Nuñez i els meus sugge-

riments comissarials sempre han estimulat el seu enfocament extrèm.

Sent la comissària d’aquest projecte en la seva complexitat, i havent de

adoptar una mirada professional i una perspectiva neutral, veig en aque-

sta controvèrsia, que sembla purament intel·lectual, l’expressió de una

dicotomia social profunda.

Lotte Konow Lund, abans de ser una artista, que li agradi o no, és una

dona. Una dona noruega. El seu treball és una de les seves prioritats, en

el sentit que està interessada pels nou llenguatges de l’art contempo-

rani, vol mantenir-se al dia, empènyer la seva recerca en la direcció que

sembla més interessant i apropriada en el contexte del sistema al qual

pertany. Cristina Nuñez és una dona espanyola. En el seu treball recent,

mostra la seva necessitat de trobar l’amor, un home que, com afirma,

pugui protéger-la i salvar-la. Es sent inadequada perquè no és canònica-

ment bella. Necessita confiar en algú, per tant és dependent, i l’art és una

mena de teràpia que ella utilitza com a instrument per fer-se conèixer

pel mon i per trobar consol a la bellesa. Ella no veu l’art com un producte

intel·lectual o com una pràctica purament professional. No pertany a cap

sistema pre-establert.

Naturalment, cadascuna de les dues artistes considera el seu enfocament

com el més vàlid. De fet, les dues posicions són acceptables. El fet es, que

hi ha agut grans artistes molt racionals i grans artistes molt emocionals.

Però en el marc de “Her/Story” és interessant que les dues posicions

han xocat com a representants no només de dos visions artístiques, sino

sobretot de les dues societats.

Ara desitjo posar en paral·lel aquesta experiència amb els resultats dels

tallers de Cristina Nuñez a Oslo. Dos tallers es varen realitzar a la presó

femenina de Bredtveit i l’altre a la Oslo Fotokunstskole. Per una banda,

les dones internes amb una vida dolorosa i sense regles, moltes d’elles

venint de Sudamèrica, per tant, hispanes. A l’altra, dones joves, estudiants

d’art amb un futur prometedor que representen una classe privilegiada

de la societat noruega. Als dos grups, Nuñez va proposar el mateix exer-

cici, que consisteix en estar davant de la càmara i treure’s un autoretrat

expressant emocions difícils. Sembla fàcil. En pràctica Nuñez deixa que la

persona comuniqui amb la càmara (per tant, amb un ull que penetra en

ella), mentre treballen sobre les seves emocions més profundes i incòmo-

des, com el terror, la desesperació i la ràbia, i produeixen autoretrats.

Els resultats són increíbles, el subjecte no es reconeix i la persona sovint

plora, després de l’exercici.

Page 11: Her/Story, Women Behind the Camera

11

Aquest resultat és obtingut tant amb les joves estudiants, lliures i emanci-

pades en una societat que els ofereix un gran futur, que amb dones amb

vides destrossades, abandonades per tothom, i per elles mateixes. A més,

he vist les obres produïdes en altres talleres amb el mateix mètode en

molts països diferents, amb persones de diferents condicions socials, i

és sorprenent que el resultat és sempre la mateixa meravellosa potència

emocional. Xocant i aclaparador.

La meva deducció personal és que les diferències socials relacionades

amb la nacionalitat, la cultura i la classe social, son com una pell que és

fàcil de posar-se en situacions intel·lectuals, polítiques o econòmiques. O

en el món de l’art, com en el cas de la conversa entre Nuñez i Konow Lund.

Però a un nivell més profund hi ha una humanitat que, si trova una vàlvula

d’escapament, erupta com un volcà una lava d’emocions reprimides que

no tenen res a veure amb la nostra educació o la nostra consciència de

les normes i les expectatives socials. Aquesta part, que Cristina anomena

“higher self”, de fet vola més alt, vola per damunt de factors pràctics i par-

la d’una humanitat despullada. Podríem dir, sobre la mare de la humanitat,

suficientment sàvia per no tenir que adherir a les convencions externes

per ser ella mateixa.

Her/Story, en resum, és interessant perquè compara els extrems. L’ex-

trèm de la societat espanyola i el de la noruega, dos països oposats dins

l’Europa. L’extrèm, en l’art contemporani, de dues posicions igualment for-

tes, però completament oposades. L’extrèm entre les joves estudiants i

les dones de la presó. L’extrèm entre l’auto-control al qual ens sotmetem

per ser socialment acceptables segons les regles imposades per la no-

stra classe, nacionalitat i període històric i l’extrèm de les nostres emo-

cions més profundes. Per tant, el projecte configura una recerca personal

i social, emocional i intel·lectual. Les dualitats que es comparen són tan

diferents que creen conflictes que no sempre tenen la maturitat d’esdeve-

nir constructius. Tantmateix, mostren alguns punts crítics i aspectes del

nostre món que, encara que no arribin a una integració fructífera, proba-

blement arribaràn a una acceptació veritable.

Després de tot, aquí és on la història està portant la humanitat (el títol

“Her/Story” es va escollir per la seva similitud amb la paraula “història”).

De fet, mentre estem anant cap a una globalització que significa aplanar

les diferències, idees i cànons, la història està lluitant per a construir, dia a

dia, una definició més àmplia del “respecte”.

Page 12: Her/Story, Women Behind the Camera

12

Sti

lls L

a V

ie e

n R

ose

I. La trilogia vídeo de Cristina Nuñez LA VIE EN ROSE

Page 13: Her/Story, Women Behind the Camera

13

Page 14: Her/Story, Women Behind the Camera

La Vie en Rose és un projecte continuatiu de Cristina Nuñez en vídeo, performance i plataforma web, amb l’objectiu (real) de trobar l’amore de la seva vida. En lloc de focalitzar-se en les seves qualitats, com es fa normalment a les webs de trobades, l’artista es despulla i mostre les seves febleses en un viatge temporal i geogràfic, íntim i públic, en el marc dels moments crucials de la seva vida. Una recerca de salvació i redempció que és un dels principis fundamentals del seu treball.

La Vie en Rose es, en aquest moment, una trilogía vídeo, que Nuñez ha produït entre el 2013 i el 2014, i ha estat exposada en vàries exposicions a Itàlia, Espanya, França i Portugal. L’artista continúa a filmar-se regular-ment per produïr nous vídeos.

A principis de 2015, la sèrie de vídeos La Vie en Rose serà publicada en una plataforma web, perquè el missatge de l’artista obtingui una propagació mundial. El públic podrà veure tots els vídeos, fer comentaris i proposar-se com a candidats. Les trobades significatives podràn ser documentades i publicades, si la parella ho decideix. Durant el 2015, la plataforma web s’obrirà a aquells que vulguin buscar parella de la mateixa manera, utilitzant l’art contemporani.

Enllaç a la trilogia vídeo, subtítols en castellà:https://vimeo.com/90074852

Page 15: Her/Story, Women Behind the Camera

15

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 1. Cristina Nuñez’s video trilogy La Vie en Rose

Page 16: Her/Story, Women Behind the Camera

16

Sti

lls H

er/

Sto

ry. W

om

en

be

hin

d a

ca

me

ra

2. Col·laboració entre Cristina Nuñez i Lotte Konow Lund

Page 17: Her/Story, Women Behind the Camera

17

Page 18: Her/Story, Women Behind the Camera

18

Page 19: Her/Story, Women Behind the Camera

19

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 2. Collaboration between Cristina Nuñez and Lotte Konow Lund

Enllaç al vídeo de Konow Lund “Her/Story”https://vimeo.com/99565030 (contrassenya: sisupieras )

Enllaç al vídeo de Nuñez “Her/Story”https://vimeo.com/99334051 (contrassenya: sisupieras )

Page 20: Her/Story, Women Behind the Camera

20

3. Col·laboració entre Cristina Nuñez i les estudiants de la Oslo FotoKunstSkole

Page 21: Her/Story, Women Behind the Camera

21

Oda Sandal

Page 22: Her/Story, Women Behind the Camera

22

Sofie Brønner

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 3. Collaboration between Cristina Nuñez and the students of the Oslo FotoKunstSkole

Page 23: Her/Story, Women Behind the Camera

23

Oda Sandal

Page 24: Her/Story, Women Behind the Camera

24

Kristine Glimsdal Frida Kildal

Page 25: Her/Story, Women Behind the Camera

25

Ingvild Nordengen Tjessem

Page 26: Her/Story, Women Behind the Camera

26

4. Tallers a les presons

Page 27: Her/Story, Women Behind the Camera

27

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA IV. Workshops in prison - Bredveit Oslo

Page 28: Her/Story, Women Behind the Camera

28

Bredtveit Oslo

Page 29: Her/Story, Women Behind the Camera

29

Page 30: Her/Story, Women Behind the Camera

30

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 4. Workshops in prison - Bredveit OsloHER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 4. Workshops in prison - Bredveit Oslo

Page 31: Her/Story, Women Behind the Camera

31

Page 32: Her/Story, Women Behind the Camera

32

Brians 1 Barcelona

Page 33: Her/Story, Women Behind the Camera

33

Page 34: Her/Story, Women Behind the Camera

34

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 4. Workshops in prison - Brians 1 Barcelona

Page 35: Her/Story, Women Behind the Camera

35

Page 36: Her/Story, Women Behind the Camera

36

5. Les exposicions

El principal resultat del projecte varen ser 3 exposicions: galeria H2O de Barcelona (3-30 juliol), Oslo Fotokunstskole Gallery de Oslo (28-31 agost) i El Patio de Martín de los Heros de Madrid (23-30 setembre).

A Barcelona, 150 persones varen venir a la inauguració i altres 350 varen passar durant el mes de juliol. El retorn va ser molt positiu, els espectadors varen trobar el projecte molt interessant, conmo-vedor emocionalment, provocador del pensament i estimulant per un diàleg creatiu entre artistes i persones molt diferents.

A Oslo, més de 100 persones varen assistir a la inauguració, la ma-jor part éren joves estudiants, que eren entusiastes del projecte i més preparats al treball emocional i a la idea que la pròpia vida pot ser subjecte de l’art contemporani.

A Madrid, en total 80 persones van veure l’exposició. Algunes persones van donar un retorn molt positiu, i van participar al taller d’autoretrat pel públic.

Page 37: Her/Story, Women Behind the Camera

37

Page 38: Her/Story, Women Behind the Camera

38

Barcelona

Page 39: Her/Story, Women Behind the Camera

39

Page 40: Her/Story, Women Behind the Camera

40

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 5. The exhibitions - Barcelona

Page 41: Her/Story, Women Behind the Camera

41

Page 42: Her/Story, Women Behind the Camera

42

Oslo

Page 43: Her/Story, Women Behind the Camera

43

Page 44: Her/Story, Women Behind the Camera

44

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 5. The exhibitions - Oslo

Page 45: Her/Story, Women Behind the Camera

45

Page 46: Her/Story, Women Behind the Camera

46

Madrid

Page 47: Her/Story, Women Behind the Camera

47

Page 48: Her/Story, Women Behind the Camera

48

HER/STORY. WOMEN BEHIND THE CAMERA 5. The exhibitions - Oslo

Page 49: Her/Story, Women Behind the Camera

49

Page 50: Her/Story, Women Behind the Camera

50

Catalogo

Page 51: Her/Story, Women Behind the Camera

51

Page 52: Her/Story, Women Behind the Camera

52

Premsa

cristinanunez.comfacebook cristina nunezpinterest cristina nuneztwitter cristina nunezlinkedn cristina nunezcarolinalio.wix.comtwitter cristina nunezelpatiodemh.wix.combarcelonacultura.bcn.catallevents.inlandscapestories.netwherevent.comgetvamos.comarteinformado.comvisitnorway.com

arthub.it revistaojosrojos.comallevents.comlavanguardia.comagendadearte.comartbarcelona.estheboileroom.comarterritory.netofks fotobarcelonaphotobloggers.esabe.comdocfield.comcarab.comlamonomagazine.comk-echo-photo.com

TELEVISION LOCAL / NORUEGA

Page 53: Her/Story, Women Behind the Camera

53