indice anexos definitivo-2 · 2009-03-11 · 1.la revoluciÓn francesa (1789-1792) 1 , en quina...
TRANSCRIPT
INDEX ANEXOS MARC TEÓRIC ................................................................................................................. 2 Annex 1. Exemple de classificació d’Habilitats Cognitives segons: Monereo, C. (Comp) (1991). ............................................................................................................................... 3 Annex 2. Model d’interrogació metacognitiva. Monereo i Cabani (1996) ........................ 4 TREBALL DE CAMP ......................................................................................................... 5 Annex 0. Taula de correspondència objectius/dimensions/instruments............................ 5 Intervenció psicopedagògica a l’aula ................................................................................ 6 Annex 1. Fitxa amb preguntes per guiar la comprensió a l’aula. ...................................... 6 Annex 2. Quadre- resum del tema Revolució Industrial. ................................................... 8 Annex 3. Prova elaborada per la professora sobre tema Revolució francesa. ................ 9 Annex 4. Exercici de síntesi sobre tema elaborat per la psicopedagoga ........................ 10 Annex 5. Pauta d’autoavaluació de l’exercici de síntesi. ................................................ 11 Annex 6. La “fotografia” del coneixement profund aconseguit del tema. ....................... 13 Annex 7. Hipòtesis dels alumnes sobre les diferents produccions de l’exercici de síntesi ........................................................................................................................................ 14 Annex 8. Guió del resum del tema Revolució Industrial.................................................. 15 Annex 9. Taula comparativa Primera i Segona Revolució Industrial .............................. 16 Annex 10. Proposta de localització de causes i conseqüències ..................................... 17 Annex 11. Taula-resum general del tema. ...................................................................... 18 Annex 12. Taula comparativa idees politiques ............................................................... 19 Annex 13. Prova Revolució industrial elaborada per professora i psicopedagoga ........ 21 Annex 14. Qüestionari de valoració de les sessions d’estudi i prova per part dels alumnes ........................................................................................................................... 24 Annex 15. Idees dels alumnes sobre les activitats de les sessions d’estudi .................. 26 Annex 16. Valoració professores .................................................................................... 28 Annex 17. Quadre- resum del tema Imperialisme ........................................................... 29 Annex 18. Criteris generals que han guiat l’elaboració de les activitats ......................... 30 Annex 19. Activitat 1 d’exploració de d’introducció del tema ......................................... 32 Annex 20. Activitat 2 d’exploració de la organització de la informació del tema. .......... 33 Annex 21. Activitat d’apropament narratiu: Memòries d’Àfrica........................................ 34 Annex 22: Activitats d’apropament a la comprensió i organització de la nova informació ........................................................................................................................................ 35 Annex 23. Activitat de aplicació de la informació a font primàries: Tintin........................ 36 Annex 24. Activitat d’aplicació de la informació a font primàries: Textos adaptats ......... 37 Annex 25. Prova Imperialisme elaborada per professora .............................................. 41 Annex 26. Presentació i valoració de les activitats realitzades ....................................... 43 Annex 27. Informe d’avaluació individual ....................................................................... 46 INTERVENCIÓ EQUIP DOCENT .................................................................................. 47 Annex 1. Qüestionari sobre diferents dimensions de l’estudi ......................................... 47 Annex 2. Document de presentació de les idees per a la segona reflexió...................... 49
2
MARC TEÓRIC
3
Annex 1. Exemple de classificació d’Habilitats Cognitives segons: Monereo, C. (Comp) (1991).
4
Annex 2. Model d’interrogació metacognitiva. Monereo i Cabani (1996)
5
TREBALL DE CAMP
Annex 0. Taula de correspondència objectius/dimensions/instruments.
OBJECTIUS DIMENSIONS DE ANÀLISI INSTRUMENTS DE
RECOLLIDA DE DADES I DOCUMENTS D’ANÀLISI
1- Vinculats a l’ equip docent
1.1 Aprofundir en el coneixement del problema a través de la construcció de les diferents percepcions que I’ equip docent de quart d’ ESO té respecte a diferents dimensions de l’estudi
2- Vinculats a l’ intervenció a un àrea d’aprenentatge (Socials) 2.1- Detectar i analitzar dificultats dels alumnes al camp de les estratègies d’estudi, en acabar l’etapa. 2.2-Comprovar la capacitat de donar resposta a aquestes dificultats, des d’un canvi metodològic que, a través del treball de diferents estratègies de comprensió i gestió de la informació, potencií el treball autònom i col·laboratiu de construcció del coneixement per part dels alumnes 2.3- Experimentar, des de l’assessorament psicopedagògic, un model de pràctica reflexiva a l’aula com a motor de innovació i formació.
Les concepcions del professorat respecte a diferents dimensions de l’estudi. Les estratègies d’estudi -aprenentatge Les estratègies d’ensenyament de competències per l’estudi autònom
- Informes individuals dels
alumnes sobre causes dels suspesos de la primera avaluació.
- Acta de sessió amb l’equip
docent d’anàlisi d’aquestes dades i plantejament de la proposta de treball sobre la manca d’estudi, com a variable amb més influencia.
- Estudi d’un cas d’un
professor de l’equip docent que amplia la seva visió personal del problema.
- Qüestionari obert sobre
l’estudi per a cada professor. - Document i qüestionari sobre
idees emergides pel que fa a estratègies d’estudi i mètodes d’ensenyament.
- Materials de treball, previs a la intervenció, proposats als alumnes per ajudar-los a la comprensió i a l’estudi.
- Exàmens. - Anàlisi de l’exercici de
síntesis que va ser utilitzat per detectar i compartir amb el alumnes la necessitat de millorar les estratègies d’estudi.
- Pauta de observació
individual d’aquest exercici. - Diari de observacions de
entrevistes personals amb alguns alumnes.
- Valoracions dels alumnes de
cada cicle d’investigació. - Valoracions de la professora
de l’àrea. - Dossier/ Portafoli final de
cada alumne.
6
Intervenció psicopedagògica a l’aula Primer cicle: - Diagnosis del problema i hipòtesi d’acció
Annex 1. Fitxa amb preguntes per guiar la comprensió a l’aula.
Unitat 1/ Fitxa 1
1.LA REVOLUCIÓN FRANCESA (1789-1792)
1 , En quina situació es trovaba Franca el 1 789?
2. Qui va convocar els Estats Generals?
3. Quan es van reunir els Estats Generals?
4. Quin formava els Estats Generals?
5. Quin sistema de votació seguien? Sobre el sistema de votació, que va exigir el Tercer Estat?
6. Qui es va negar a aquesta proposta?
7. Com va reaccionar el Tercer Estat davant la negativa a la seva proposta de canvi en les votacions?
8. Que va fer aleshores el poble de Paris?
7
9. La nit del 4 d'agost de 1789 I'Assemblea Nacional va prendre dos importants decisions. Quines van ser?
10. Enumera les caracteristiques de la Constitució de 1791.
8
Annex 2. Quadre‐ resum del tema Revolució Industrial.
9
Annex 3. Prova elaborada per la professora sobre tema Revolució francesa.
10
Annex 4. Exercici de síntesi sobre tema elaborat per la psicopedagoga
Alumno:……………………………………………….. Esta parte del examen pretende conocer no lo que has estudiado sino lo que has aprendido a lo largo de estas semanas. El tema ha sido amplio, con mucha información, muchos conceptos nuevos y seguro que la mayoría de vosotros ha aprendido más de lo que ha reflejado en sus exámenes, pero para rescatarlo hay que “hurgar” en vuestro recuerdo….
- Hace muchos años que preparas dossiers y por supuesto sabes hacer el índice. Ahora el dossier de este tema está en tu cabeza, es todo lo que has aprendido a lo largo de estas semanas. Imagina que tienes que hacer el índice de este tema, piensa en las explicaciones de tu profesora, apuntes, fichas, títulos del libro de texto,…. Este “paseo por el pasado”, te ayudará a recordar cómo estaba organizado el tema o a organizarlo tú como te parezca más adecuado y a hacer una propuesta de índice de manera que no olvides ninguno de los apartados más importantes de este tema.
1- ……………….
- Imagina que cada apartado de tu índice es como un “cajón con herramientas”. Las herramientas son las palabras que te servirán para explicar resumidamente lo que recuerdas. Haz una lista de las palabras que recuerdes relacionadas con cada uno de esos apartados.
1- ……………………
- Ahora vas a “organizar cada cajón de tu índice”. Revisa y organiza las palabras que has recordado de cada apartado de este tema, relaciónalas mediante frases y redacta un párrafo que resuma lo que sabes de cada uno de los apartados que has propuesto.
• Es posible que durante la revisión o redacción recuerdes nuevas palabras relacionadas
con el apartado, añádelas pero con otro color. • Si alguna de las palabras que has recordado en tu primera lista, no la utilizas en tu
redacción subráyala.
11
Annex 5. Pauta d’autoavaluació de l’exercici de síntesi. Alumno/a:……………………………………………………… Síntesis tema 1: Dossier
¿Has recordado todos los apartados del tema?
¿Has organizado bien los apartados del tema?
Apartados en los que te has recordado con facilidad de los conceptos: ¿Por qué?
Apartados en los que te ha costado recordar conceptos: ¿Por qué?
Apartados en los que has relacionado los conceptos:
Apartados en los que has definido los conceptos:
Apartados en los que no has podido redactar nada:
Apartados en los que crees que has presentado las ideas más claramente:
¿Crees que has conseguido un resumen completo y organizado del tema?
Valora cómo se ha organizado en tu memoria lo que has aprendido de este tema.
¿Cuáles crees que son las causas de tus dificultades para recordar las ideas más importantes de este tema?
12
¿Cuál crees que es la causa de tu dificultad para expresar de forma clara las ideas que recordabas?
¿Cómo has estudiado para este examen?
¿Cuando estudias, intentas comprender las ideas que lees?
¿ Este sistema de estudiar unas fichas con preguntas, te resulta útil para:
- preparar el examen? - para conseguir una comprensión
general del tema?
Por qué?
¿Qué conclusiones sacarías de cómo has realizado este ejercicio? ¿Para qué te ha servido?
Otras observaciones:
13
Annex 6. La “fotografia” del coneixement profund aconseguit del tema.
LA “FOTOGRAFÍA” DEL CONOCIMIENTO PROFUNDO QUE TENÉIS DE UN TEMA 1:
- Realizan una redacción de todo el tema relacionando los conceptos: 4 - Realiza una redacción de algunos apartados relacionando los conceptos: 1 - Realizan una redacción de algunos apartados del tema: en unos relacionan conceptos y en otros sólo los definen por separado: 3 - Realizan una redacción de algunos apartados del tema definiendo algunos conceptos por separado: 3 - Definen/ explican algunos conceptos del tema sin organizar en apartados: 2 - Recuerdan conceptos pero no llegan a redactar ideas: 3 El ejercicio fue una sorpresa, nadie lo preparó ¿Cuales serán las razones de esas diferencias?
14
Annex 7. Hipòtesis dels alumnes sobre les diferents produccions de l’exercici de síntesi
HIPÓTESIS DE LOS ALUMNOS RESPECTO A LAS CAUSAS DE LOS DIFERENTES NIVELES DE PRODUCCIÓN DE SU EJERCICIO DE SÍNTESIS:
Preparación de la prueva
- Las formas de estudiar / prepararse el examen/de cada persona - Unos estudian más que otros/tiempo de estudio
La comprensión:
- El nivel de comprensión - Unos lo entienden de una manera y otros de otra
La capacidad de recuerdo:
- La memoria - La memoria visual
Diferentes niveles de aprendizaje:
- Unos aprenden más que otros
Dificultad de expresar las ideas:
- Resulta difícil decir algo, buscar una idea clara.¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Otros factores:
- Concentración - El interés
15
Annex 8. Guió del resum del tema Revolució Industrial
GUIÓ
1) Revolució industrial:
Definició Quan i a on començar Fases
2) La Revolució Demogràfica.
Definició Causes Conseqüències
2) L’augment de la producció agrícola. Definició Causes Canvis fonamentals i millores en general. 3) Primera fase de la Revolució industrial: naixement de la indústria moderna.
Definició Conseqüències Nova font d’energia Nou sistema de producció Sectors que es van mecanitzar i explicació dels principals canvis
4) Revolució dels transports. Definició Principals innovacions als transports. Sector industrial que es desenvolupa Conseqüències 5) Segona fase Revolució Industrial: triomf de la gran indústria. Definició Noves potencies industrials Noves fonts de energies Nous sectors industrials Nova organització industrial 6) Conseqüències polítiques i socials de la Revolució Industrial Nou sistema econòmic
Nova estructura social Resposta del món obrer
16
Annex 9. Taula comparativa Primera i Segona Revolució Industrial
Primera revolució industrial
Segona revolució industrial.
Potències industrials
Fonts d’energia
Màquines
Sectors industrials
Transports
Mètode de treball
Organització de les industries
17
Annex 10. Proposta de localització de causes i conseqüències
RELACIONANDO CONCEPTOS
Al valorar la síntesis del tema 1 comentabais que relacionar conceptos os cuesta más que explicarlos o definirlos. Este tema está lleno de fenómenos relacionados en forma de CAUSA Y CONSECUENCIA. Os proponemos como actividad de estudio para mejorar la comprensión y el recuerdo del tema, que localicéis todas las relaciones de este tipo que encontréis en los siguientes apartados del tema:
- Revolución demográfica - Expansión agrícola
Para recordarlos mejor los vais a representar gráficamente. Os presentamos algunos ejemplos:
Causa Consecuencia
Causa
Causa
Consecuencia
Causa Consecuencia
Consecuencia
Causa Consecuencia y C d
Consecuencia
18
Annex 11. Taula‐resum general del tema.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ------------------Primera fase ------------------Segona fase
PRINCIPALS CANVIS
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I POLITIQUES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Classe social
Ideologia política
19
Annex 12. Taula comparativa idees politiques
Ideas del CAPITALITALISMO
Ideas del SOCIALISMO Ideas del ANARQUISMO
Principal pensador: Adam Smith
Principal pensador: Carl Marx
Principal pensador : Bakunin
Los medios de producción (dinero, tierra, fábricas, máquinas, etc.) son propiedad de l la burguesía.
Los medios de producción (dinero, tierra, fábricas, máquinas, etc.) son propiedad del Estado, él es su único propietario
Los medios de producción (dinero, tierra, fábricas, máquinas, etc.) son propiedad de la comunidad (cooperativas de obreros)
El interés y el enriquecimiento individual favorece a toda la sociedad porque hacen funcionar la economía. Los empresarios, burgueses, con su deseo de conseguir ganancias, producen riqueza para el país.
Aspiran a una sociedad con una sola clase social: la de los trabajadores.
Aspiran a una sociedad en la que no exista ningún tipo de autoridad, basada en la bondad innata del hombre y su voluntad de cooperar pacíficamente con el resto de la sociedad.
El Estado no debe intervenir en la economía dejando a los empresarios que compitan entre sí en el mercado.
El estado controla y dirige la economía en beneficio de todos los ciudadanos a través del control por parte del partido político de los obreros.
Rechazo de cualquier tipo de autoridad -en especial la del Estado. Son los propios miembros de la cooperativa los que deciden en asamblea sobre su funcionamiento.
20
Ideas de Marx sobre cómo se pasará de una economía capitalista a una socialista. - La burguesía está explotando a la clase obrera. - Los trabajadores, proletarios, se ven obligados a vender lo único que poseen: su fuerza de trabajo. A cambio, perciben un salario que apenas les permite sobrevivir para seguir trabajando. - A medida que el capitalismo se desarrolla aumenta el número de obreros y empeoran sus condiciones de vida. Eso los empujará a la revolución. - El nuevo Estado surgido de la revolución de los proletarios suprimirá la propiedad privada (especialmente de los medios de producción) siendo sustituida por la propiedad colectiva: la propiedad es del Estado que la gestiona en beneficio de todos los ciudadanos por igual. Por lo tanto, ya no habrá ni opresores ni oprimidos, tan solo habrá una clase social, la de los trabajadores. Habrá solidaridad entre los seres humanos y el trabajo ya no será fuente de sufrimiento.
21
Annex 13. Prova Revolució industrial elaborada per professora i psicopedagoga
Departament : ANTROPOLOGIA Professor/a:
1. Què és la Revolució Industrial?Quan comença i on? (1 punt)
2. Observeu el quadre que teniu a continuació i el un full quadriculat, feu un gràfic lineal sobre l’evolució de la població posant cada informació d’un color diferent. (1 punt)
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ (EN MILIONS D’HABITANTS)
País Cap al 1800 Cap al 1850 Cap al 1900
França Estats alemanys Espanya Bèlgica/Països Baixos
27,3 24,6 10,5
5
35,8 35,9 15,6 7,5
39 56 18 12
Europa Món
192 906
274 1171
401 1850
3. Quines són les dues grans transformacions que van permetre la millora de l’oferta
d’aliments? (0,5 punts)
4. Quin va ser el primer sector que es va mecanitzar? (0,5 punts)
5. Quina va ser la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport? Què va inventar James Watt? (1 punt)
6. Expliqueu breument els canvis que es van produir en la indústria siderúrgica. (1 punt)
7. Quin és el fenomen realment innovador dels transports? Per quina altra indústria va ser
estímul el ferrocarril? (0,5 punts)
8. Expliqueu breument els conceptes següents: (0,75 punts)
a. Economia de mercat: b. Lliure canvi:
c. Proteccionisme:
Nom i cognoms: Curs/grup: 4t / 42 Matèria/crèdit: Ciències Socials U. Didàctica/Prova nº: 2a / 1a Data:
Qualificació
22
9. Qui va establir els principis del liberalisme econòmic? Segons l’autor, què és el motor de l’economia i quin és el seu objectiu? (0,25 punts)
10. Quin tipus de societat va consolidar la societat industrial? En quins dos grups es
divideix? (0,5 punts)
11. Com eren les condicions de vida i de treball dels obrers? Descriviu-les a continuació. (0,5 punts)
12. Resumiu breument el sindicalisme. (0,5 punts)
13. Què van proposar els marxistes a partir del darrer terç del segle XIX? Què tenien com a
objectiu? (0,5 punts)
14. Què defensaven els anarquistes? Per què? (0,5 punts)
15. Què és la Segona Revolució Industrial? Quan comença i a quines noves potències Gran Bretanya va cedir el pas? (0,5 punts)
16. Quines noves fonts desbanquen el carbó? (0,25 punts)
17. Quins són els nous sectors industrials que van liderar la Segona Revolució Industrial?
(0,25 punts) Per a realitzar la següent activitat hauràs de revisar totes les idees que has aconseguit assimilar sobre aquest tema. L’objectiu d’aquest exercici es fer la fotografia del coneixement profund , conèixer com tens organitzat a la teva memòria els diferents conceptes que hem treballat. Per ajudar-te en el record organitzat de les idees, et proposem les taules comparatives que has utilitzat per treballar la informació.
A la següent taula escriu el nom dels principals canvis que es van produir durant aquest període
i fes un guió de les idees més importants de cada un d’ells.
Finalment fes una presentació en forma de guió de les idees més importants d’aquests dos aspectes: noves classes socials que es formen durant aquest període i idees polítiques de cadascuna d’elles.
23
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ------------------Primera fase --------------Segona fase
PRINCIPALS CANVIS
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS I POLITIQUES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Classe social
Ideologia política
24
Annex 14. Qüestionari de valoració de les sessions d’estudi i prova per part dels alumnes
VALORACIÓ DE LA PROVA I DE LES SESSIONS D’ESTUDI:
1- Valoració general de la prova:
2- Part que t’ha resultat més difícil de realitzar i raó:
a. Preguntes:
b. Exercici pràctic:
c. Activitat de síntesi ( taules)
3- Com has estudiat a casa per a preparar aquesta prova?
4- Per a preparar aquesta prova, hem dedicat a la escola sessions per treballar la informació: resum a partir d’un guió, taules comparatives y trobar relacions de causa- conseqüència.
- Explica en general per a què te han servit aquestes sessions de treball:
- Quins problemes li veus a aquest mètode de preparació una prova.
25
Per a què t’ha servit? Dificultats que has trobat
resum a partir d’un guió
taules comparatives
trobar relacions de causa- conseqüència.
26
Annex 15. Idees dels alumnes sobre les activitats de les sessions d’estudi
VALORACIÓN ACTIVIDADES DE LAS SESIONES DE ESTUDIO
Utilidad Dificult.
Resumen
- Saber resumir mejor - Saber desarrollar un tema - Per organitzar les idees - Ajuda a estudiar y a organizarse - Per estudiar part per part, ordenadament - Para resumir yo con mis palabras - Para memorizar mejor - Para relacionar - Resumir tot bé i entendre tot el tema, saber de què va tot el tema.
- Tener que resumirlo muy bien para que las demás personas también lo entiendan - Al estudiar havia algunes coses difícils d’aprendre - Algunes explicacions complexes
Tablas comparativas
- Tener ideas concretas de cada etapa - Ver mejor diferencias entre las dos fases - Tenir els conceptes més clars - Ajuden a recordar - Per entendre millor, per a seguir un ordre, de com fer-lo i explicar-lo - Ajuden a estudiar
- És una mica lios - És fàcil equivocar-se al realitzar-les - Trobar la informació al fer-ho - No m’agraden , no hem surten, hem lio
Causa-Cons
- Relacionar las causas y las consecuencias y englobar el tema - Per entendre el que llegeixo. Per saber el que estic llegint i relacionar-lo - Veure la causa i després la conseqüència que treuen a partir de la causa. - Per aprendre a distingir una causa d’una conseqüència, per a comparar
- És una mica lios - Tenir que llegir-me mil cops la mateixa frase per trobar la causa i relacionar-la amb la conseqüència. - A vegades no sabia relacionar - No m’agraden , hem lio moltísim - Com poder trobar-les hem costa molt
27
CONCLUSIONES:
Todas las utilidades que comentan SON COMPETENCIAS BÁSICAS Manifiestan Dificultad que ya hemos detectado en el aula: EN LA REALIZACIÓN DE TABLAS Y CAUSA CONSECUENCIA. Hay que trabajarlas más.
28
Annex 16. Valoració professores
Profesora área:
- El tema trabajado presenta dos bloques diferenciados, el primero se refiere al proceso de industrialización que comenzó a finales del siglo XVIII en Gran Bretaña ; y el segundo que se refiere al desarrollo de ideologías políticas que se desarrollaron ya en el siglo XIX que pretendían revolucionar los sistemas dominantes en favor de los trabajadores asalariados. Según mi parecer la comprensión y la asimilación de conceptos fue mejor en el primer bloque y mucho más difícil en el segundo.
- Debido al nivel educativo en el que nos encontramos, creo que frecuentemente el vocabulario que empleo en mis explicaciones es difícil y aun os aleja más la comprensión. Entre todos deberíamos intentar acercar posiciones, es decir, con vuestra ayuda emplear las palabras más convenientes y que faciliten la comprensión. También creo que seria bueno que intentáramos ampliar nuestro vocabulario de manera que en cualquier caso sea más fácil la comprensión de aquello que se lee.
- Para mi ha sido muy agradable veros trabajar con información histórica y creo que todos habéis modelado muy bien la información de manera que su estudio se ha simplificado.
Psicopedagoga
- En las sesiones dedicadas a realizar el resumen de tema 2, casi todas las parejas han llevado a cabo un buen trabajo. Habéis tenido que localizar la información, seleccionarla, organizarla y redactarla.... este no es un trabajo fácil. El puente de diciembre fue como unas largas vacaciones y todos sabemos de que hablamos.
- Las actividades de trabajo de la información (tablas, causa-consecuencia) os han permitido pensar con una cierta profundidad, que es la mejor forma de aprender.
- Antes de pediros un trabajo tendríamos que presentar y escuchar más tranquila y claramente., para qué y cómo. Algunas técnicas de trabajo (tablas, causa- consecuencia) tendríamos que mostrar como las hacemos nosotras antes de hacerlo vosotros.
- Hay que programar mejor las sesiones para no concentrar informaciones o valoraciones importantes al final de la clase.
29
Annex 17. Quadre‐ resum del tema Imperialisme
L’ÈPOCA DE L’ IMPERIALISME (SEGONA MEITAT SEGLE XIX – 1914)
Diversitat causal
Explotació econòmica de les colònies Altres causes Justificació
Ocupació del territori
Conquesta
Organització del territori Societat dual
Grans imperis colonials
Imperi Britànic
Repartiment d’Àfrica Rutes marítimes
Estats Units Japó
30
Annex 18. Criteris generals que han guiat l’elaboració de les activitats
Tipus d’activitat Tasca proposada Objectiu d’aprenentatge Metodologia de treball
Activitats d’exploració sobre el tema a partir de la introducció, títols i subtítols del llibre de text.
- de què tracta - quina relació te han el tema anterior - quines idees prèvies tenim, quines preguntes ens fem - com està organitzada d’informació del llibre de text, hipòtesis sobre el seu contingut
Ajudar als alumnes a començar a construir/planificar la xarxa organitzativa de la nova informació a partir dels coneixements previs relacionats i les grans idees de la nova informació que posteriorment s’aniran omplint de detalls.
Apropament individual Discussió en petit grup Posada en comú en el grup classe amb la direcció de la professora Elaboració personal del coneixement aconseguit entre tots
Activitat d’apropaments visual narratiu al espai i temps històric
Visionat de pel·lícula:
- Localitzar els diferents protagonistes del coneixement històric que es disposem a estudiar.
- Comentar, fer hipòtesis de les raons de les seves actuacions
Proporcionar material gràfic i narratiu que posteriorment els alumnes puguin utilitzar en la seva evocació d’imatges mentals com recurs de comprensió.
Activitats d’apropament a la comprensió i gestió de la informació escrita
- treball de comprensió del text escrit: vocabulari tècnic o desconegut i discussió de les diferents idees exposades literalment i de forma inferida.
- treball d’ aquesta informació utilitzant estratègies de gestió, fonamentalment taules que ens permeten organitzar d’informació a través de la categorització d’aspectes del tema.
- Ajudar als alumnes a realitzar un aprenentatge reflexiu mitjançant el treball de la informació amb estratègies de comprensió i gestió. - Modelar estratègia de categorització de la informació Com a tècnica d’organització i gestió del coneixement. - Posar als alumnes en situació de utilització autònoma d’aquesta estratègia.
Apropament individual Posada en comú en el grup classe amb la direcció de la professora
Activitats de treball de la informació
- proposta de transformació de la informació
- Posar als alumnes en situació de revisar
Individual
31
canviant el format: taula,- text, esquema- text
- propostes de aplicació de d’informació a fonts primàries.
els nous coneixement adquirits sotmetent-los ? a una nova presentació de la seva exposició, tasca que els obligarà a realitzar una reelaboració.
- Afavorir l’anàlisi d’èxits i errors
- Discussió en petit grup - Posada en comú en el grup classe amb la direcció de la professora
Activitats de síntesi per a comprovar aprenentatges realitzats
elaborar textos expositius dels aprenentatges aconseguits en diferents moments del treball del tema , planificant prèviament la organització de les idees.
- Comprovar aprenentatges realitzats sense mediar l’estudi entès com a reproducció per a un examen. Estimular l’actitud d’aprendre mes que la d’estudiar.
- Avaluar el funcionament del mètode de treball en la seva capacitat de ajudar a construir coneixement profund
Individual
Activitats de recollida, presentació i reflexió sobre el treball realitzat
- proposta de títol resum de l’idea principal del tema - redacció d’introducció presentant el tema i el mètode de treball utilitzat - índex d’activitats explicitant l’objectiu d’aprenentatge i la valoració de la seva realització. _ relació de les idees principals del tema - valoració del mètode de treball - utilitat dels coneixements adquirits en la comprensió de situacions socials actuals - autoavaluació dels diferents aspectes avaluables .
- Afavorir processos de síntesi, l’elaboració personal, reflexió sobre les activitats realitzades. - Estimular processos de metacognició i autoavaluació.
Individual
32
Annex 19. Activitat 1 d’exploració de d’introducció del tema Hace unas semanas hablamos de cómo conseguir un CONOCIMIENTO PROFUNDO SOBRE UN TEMA y lo hemos intentado conseguir diseñando mejor las sesiones de estudio sobre la Revolución Industrial. Después de haberlo experimentado, resume en unos pocos “consejos razonados ” las ideas que tienes en este momento sobre el mejor método para conseguirlo. Ahora vamos a introducir otro secreto de los psicólogos para aprender con más facilidad y mejor : LA EXPLORACIÓN DE LAS IDEAS PREVIAS que tenemos sobre un tema ayuda a la comprensión de la nueva información. Ayuda a ir “instalando “la red de ideas en la que a largo del tema se irán organizando los nuevos conocimientos. Situando los “imanes” a los que se irán “pegando” las nuevas informaciones. Saber algo sobre el tema antes de empezar a estudiarlo ayuda a comprender mejor. Normalmente es el profesor el que presenta la organización del tema, pero en este os vamos a proponer un reto: que seáis vosotros los que descubráis. Activitat 1: Exploració de la introducció del tema 10 Revisa amb atenció la informació que te ofereix aquesta introducció a través de: Títol, text, fotografies, mapa i esquema. - Expressa de la manera més clara, complerta i organitzada possible a què conclusions has
arribat sobre el que estudiarem en aquest tema. - Explica la relació que trobes entre aquest tema y el que acabem de estudiar. - Recollida del conjunt d’ idees de la classe - Pensa en las idees que tu tens sobre aquest tema y redacta-les en un text de forma
organitzada y clara. Perquè el teu text sigui el més complert i organitzat possible, segueix el següent guio per pensar y redactar:
o Els coneixements que tens sobre el tema
o Les teves opinions sobre el tema
o Les preguntes que et fas per saber més
33
Annex 20. Activitat 2 d’exploració de la organització de la informació del tema.
Activitat 2- Exploració de la organització de la informació del tema:
Ara que ja sabem de què tracta el tema és important conèixer com està organitzada la informació. Aquesta activitat consisteix en descobrir, NO MÉS LLEGINT ELS TÍTOLS DELS APARTATS I SUB-APARTATS, quin tipus d’informació sobre aquest tema ens dona el llibre. De què ens parla cada apartat?
Llegeix amb atenció, intenta trobar relacions entre les diferents idees i fes una hipòtesis sobre el tipus de informació que s’exposa a cada apartat
Presenta les teves conclusions en forma de guió:
- Títol del apartat: Breu explicació del tipus de informació que creus que presenta. Transforma el títol del apartat en una pregunta que reculli la idea principal del apartat.
- Títol ….. Aquesta activitat la realitzaràs en principi individualment i posteriorment la posaràs en comú en petit grup.
34
Annex 21. Activitat d’apropament narratiu: Memòries d’Àfrica
MEMÒRIES D’ÀFRICA
Durant el darrer terç del segle XIX i el primers anys del segle XX, les grans potències industrials havien conquerit moltes terres a l’Àfrica i a l’Àsia: és l’època del colonialisme i l’ imperialisme. Molts europeus van sortir del continent cap a aquelles terres per treure un benefici. Memòries d’Àfrica ens acosta a la situació d’un territori sota el domini anglès a començament del segle XX. A continuació, pren nota per elaborar una resposta sobre les qüestions següents:
1) Els protagonistes decideixen marxar d’Europa a Àfrica, quin són els seus motius? 2) Què us sembla el paisatge que es veu en el viatge amb tren? 3) Descriviu les impressions que teniu de l’arribada de la protagonista a Nairobi (capital de
Kènia) des de l’estació de tren al club. 4) Què penseu del món que representa el club al mig d’un país africà? 5) Com és l’acollida a la granja? Qui l’espera? 6) Què penseu de la casa? Sembla una construcció típica del país d’acollida? 7) Observeu l’explotació cafetera i comenteu el que trobeu més significatiu. 8) Com són les relacions que s’estableixen entre els colonitzadors i els colonitzats? Feu
una petita reflexió i escriviu la vostra opinió.
35
Annex 22: Activitats d’apropament a la comprensió i organització de la nova informació Importants Després de llegir el apartat: L’expansió colonial, hem descobert que te les següents informacions importants que tu tindràs que localitzar y resumir amb paraules que entenguis. EL COLONIALISME En què consisteix?
Quins van ser els països colonitzadors?
A quins continents es trobaven les colònies?
A partir de quina data es va començar a produir la colonització?
Causes del colonialisme
Quines idees van servir per justificar el colonialisme?
Qui s’oposava al colonialisme i per què?
36
Annex 23. Activitat de aplicació de la informació a font primàries: Tintin Activitat 4: HERGÉ, Tintín en el Congo. El dibuixant belga Hergé van néixer a començament del segle XX i per tant, a la seva infantessa va ser observador del procés de colonització. Per aquesta raó, en les seves històries són una font d’informació sobre les idees que els colonitzador europeus tenien sobre els pobles colonitzats. A continuació, hauràs de treballar en grup sobre alguns fragments d’aquest còmic en què Tintín viatge el Congo, colonitzat per Bèlgica. Malgrat la feina sigui en grup, cada alumne ha tenir la seva fitxa personal amb els acords del grup per posar-la al dossier.
1. Després d’una lectura detinguda del fragment que us ha tocat treballar, feu un resum de la història que s’explica.
2. Diferencieu els personatges europeus i els colonitzats. Feu un llistat a doble columna.
3. Un cop fet el llistat, tracteu de descriure la personalitat dels colonitzadors i dels
colonitzats. (Valent, covard...)
4. Finalment relacioneu aquesta manera de comportar-se els personatges amb les justificacions que hem vist sobre el procés de colonització.
37
Annex 24. Activitat d’aplicació de la informació a font primàries: Textos adaptats
FONTS PRIMÀRIES: TEXTOS ADAPTATS SOBRE EL COLONIALISME
Discurs de Jules Ferry davant l’Assemblea Nacional, París. 1885.
"La política colonial s’imposa en primer lloc en les nacions que han recórrer a l’emigració, ja per ser pobre la seva població, ja per ser excessiva. Però també s’imposa on tenen o bé superabundància de capitals o bé excedent de productes. Aquesta és la forma actual més extensa i més fecunda (...).
Des d’aquest punt de vista, ho torno a dir, la fundació d’una colònia és la creació d’un mercat (...). En el temps en què estem i amb la crisi que passen totes les indústries europees, la fundació d’una colònia és la creació d’una sortida. Allà on existeixi la unió colonial entre la mare pàtria que produeix i les colònies que ella va fundar, es tindrà el predomini dels productes econòmics, i també polític (...)
Hi ha un segon punt que he d’abordar: és la vessant humanitària i civilitzadora de la qüestió. Es necessari dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret respecte a les races inferiors perquè existeix un deure vers a elles. Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races. (...)
Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races inferiors. ¿I existeix algú que pugui negar que hi ha més justícia, més ordre material i moral a l’Àfrica del Nord des què França ha fet la seva conquesta?"
P. LEROY-BEAULIEU, LA COLONITZACIÓ ALS TEMPS MODERNS, 1874.
"La colonització és la força expansiva d’un poble, és la seva potència de reproducció, és la seva dilatació i la seva multiplicació a través de l’espai, és el sotmetiment de l’univers o d’una gran part d’ell, a la seva llengua, als seus costums, a les seves idees i a les seves lleis. Un poble que colonitza és un poble que posa les bases de la seva grandesa i de la seva supremacia futura (...). Des del punt de vista moral i intel·lectual, aquest creixement del nombre de les forces i de la intel·ligència humana canvia i diversifica la producció intel·lectual. Qui pot negar que la literatura, les arts i les ciències d’una raça determinada al ser amplificats, adquireixen un impuls que no es troba entre els pobles d’una natura més passiva i sedentària?
38
Des de qualsevol punt de vista que s’adopti, sigui que ens alegrem amb la consideració de la prosperitat, de l’autoritat i de la influència política, sigui que ens elevem a la contemplació de la grandesa intel·lectual, aquí hi ha l’enunciat d’una veritat indiscutible: el poble que colonitza més és el primer i millor poble, i si no ho és avui, ho serà demà."
Joseph Chamberlain al front del Misteri de Colònies britànic, el 1895.
Es la britànica la més gran de les races dominants que el món ha conegut i, per tant, el poder determinant en la història de la civilització universal. I no pot complir la seva missió, que és crear el progrés de la cultura humana, si no és gràcies a l’expansió de la dominació anglesa. L’esperit del país tindrà forces per complir aquesta missió que ens ha imposat la Història i el nostre caràcter nacional. [...] L’Imperi britànic, unit amb fermesa, i els Estats Units han d’assegurar junts la pau al món i assumir la pesada responsabilitat d’educar a la civilització dels pobles endarrerits.
Justificació darwinista de l’ imperialisme.
La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evolució natural de la història universal. És dir, que la moralitat superior ha d’estar per sobre de la civilització inferior. L’Estat modern, com a potència colonial, comés, de cara als seus ciutadans, el més gran dels crims quan, deixant-se dur i hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer.
J. JUNT. Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863.
" (...) El negre és inferior, intel·lectualment, a l’home europeu. El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus."
39
Resolució de la II Internacional de Stuttgart el 1907.
“La missió civilitzadora de què parla la societat capitalista és només un pretext per amagar el seu desig d’explotació i de conquesta (...). Enemic de tota explotació de l’home per l’home, defensor de tots els oprimits sense distinció de races, el Congrés condemna aquesta política de robatori i conquesta, aplicació desvergonyida del dret del més fort que trepitja el dret dels pobles vençuts, i comprova també que la política colonial augmenta el perill de tensions internacionals i de guerres entre els països colonitzadors”.
Leopold Sédar Senghor (1906-2001). President de Senegal de 1960 a 1980.
"La colonització té la seva faceta positiva i la seva faceta negativa. Per una banda, és evident que ha afavorit el desenvolupament d’un procés natural de totalització del món. En aquest sentit, gràcies a la colonització s’ha anat creant, segle rere segle, la civilització entesa com a universal. Tanmateix, per l’altra banda, l’explotació que implica el fet colonial, el fa un fenomen terrible.
Realment, a qualsevol època, la colonització ha comportat aspectes molt negatius. Tenim prou amb analitzar, com a exemple, la història d’Àfrica. (... ) Fins a mitjans del segle XIX, els àrabs i europeus van organitzar el comerç humà anomenat «tracta de negres». (... ) Es calcula que aquest genocidi va provocar cent milions de morts. Jo crec que van ser dos-cents milions. Es tracta del genocidi més brutal de la història. El mal causat a l’Àfrica negra és el més terrible que mai s’hagi causat a una ètnia.
I, tanmateix, insisteixo en el fet de què la colonització ha comportat alguna cosa positiva en el sentit de què als pobles africans ens ha permès entrar en el món modern. El procés colonitzador ens ha aportat aspectes culturals que, malgrat ser estrangers, s’han de considerar com a fecunds."
40
Feu un lectura detinguda dels textos anteriors que donen diferents visions del procés de colonització. Per aconseguir un bona lectura dels documents, heu de subratllar les paraules que no enteneu i buscar el seu significat. A continuació, torneu a llegir el text i subratlleu les idees claus. Quan ja tingueu feta aquesta feina, passarem a classificar i comparar la informació emplenant la taula següent:
TEXTOS
Quina és la idea principal del text?
A quines causes es refereix aquest document?
Quines justificacions fan servir ?
Discurs de Jules
Ferry
P. Leroy-Beaulieu
Joseph
Chamberlain
Justificació darwinista
J. Junt
II Internacional
Quins arguments fan servir per criticar la colonització?
Leopold Sedar
Senghor
Quins arguments fan servir per criticar la colonització?
41
Annex 25. Prova Imperialisme elaborada per professora
Departament : ANTROPOLOGIA Professor/a: Llegiu el text que teniu a continuació i després contesteu les preguntes:
Discurs de Jules Ferry davant l’Assemblea Nacional, París. 1885.
"La política colonial s’imposa en primer lloc en les nacions que han recórrer a l’emigració, ja per ser pobre la seva població, ja per ser excessiva. Però també s’imposa on tenen o bé superabundància de capitals o bé excedent de productes. Aquesta és la forma actual més extensa i més fecunda (...).
Des d’aquest punt de vista, ho torno a dir, la fundació d’una colònia és la creació d’un mercat (...). En el temps en què estem i amb la crisi que passen totes les indústries europees, la fundació d’una colònia és la creació d’una sortida. Allà on existeixi la unió colonial entre la mare pàtria que produeix i les colònies que ella va fundar, es tindrà el predomini dels productes econòmics, i també polític (...)
Hi ha un segon punt que he d’abordar: és la vessant humanitària i civilitzadora de la qüestió. Es necessari dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret respecte a les races inferiors perquè existeix un deure vers a elles. Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races. (...)
Les races superiors tenen el deure de civilitzar a les races inferiors. ¿I existeix algú que pugui negar que hi ha més justícia, més ordre material i moral a l’Àfrica del Nord des què França ha fet la seva conquesta?"
Sobre el text:
1. Després de la primera lectura del text, feu un segona més profunda i subratlleu les idees principals. (0,5 punts)
2. Qui és el tema d’aquest text? Recordeu que el tema és la idea principal i s’ha
d’expressar amb una frase. (0,5 punts) 3. Redacteu amb les vostres paraules una síntesi que contingui el tema principal del text
amb les idees que heu subratllat a la pregunta número 1. (2 punts)
Nom i cognoms: Curs/grup: 4t / 42 Matèria: Ciències Socials U. Didàctica/Prova Nº: 3a / 1a Data:
Qualificació
42
Sobre el que heu treballat:
4. Ara torneu al text i busqueu amb quines de les causes de la colonització el podríeu relacionar i exposeu-lo per escrit. (1 punt)
5. Feu el mateix buscant i posant per escrit la justificació. (1 punt) 6. Com hem vist a aquest tema, els governs europeus van estar a favor de la conquesta de
territoris fora dels seus països d’origen. Per dur a terme l’ocupació de fet es van idear tres models d’organització del territori: quin són? Expliqueu-los breument a continuació. (1 punt)
7. Jules Ferry era un diputat a l’Assemblea Nacional francesa. França van tenir una gran
imperi colonial, però a l’Àfrica per on es va estendre? (1 punt) 8. A més de França, quins altres imperis colonials van existir? Quin va ser el més important
i quins territoris va ocupar? (1 punt) 9. De tot els continents ocupats pels europeus, l’Àfrica va ser el més explotat, fins al punt
que se’ls van repartir. En què consisteix el Repartiment d’Àfrica? Expliqueu-lo a continuació. (1 punt)
10. Després de tot el procés que hem vist i els documents que hem treballat, hauríem de fer
una mica de reflexió sobre el procés de colonització i el que va significar pels països colonitzadors i pels colonitzats. Feu aquesta reflexió tot seguit per escrit amb les conclusions que heu arribat i penseu com ha pogut influir en el posterior desenvolupament o subdesenvolupament d’aquests territoris. (1 punt)
43
Annex 26. Presentació i valoració de les activitats realitzades Presentació del Dossier: - Portada: ara que l’has acabat, pensa un títol per el dossier que resumeixi la idea principal que tens sobre el tema - Índex - Introducció (tex) - Presentació i valoració de les diferents activitats (taula) - Activitats - Valoració final ( pauta) - Autoavaluació del treball realitzat ( pauta) - Avaluació de las professores. INTRODUCCIÓ Imagina que aquesta introducció no és per a presentar el dossier a la professora si no per a fer la presentació del tema a un company del proper curs. Escriu un text en dos paràgrafs. Al primer paràgraf presenta de què tractarà el tema i els aspectes que es treballaran. Al segon paràgraf explica el sistema de treball que s’utilitzarà. PRESENTACIÓ I VALORACIÓ DE LES ACTIVITATS REALITZADES Títol : que faci referència al aspecte del tema que es treballa.
Objectiu:explicar per a què serveix cada activitat
Valoració : Complerta? Corregida? Presentació?
Activitats d’exploració: 1- Exploració de la introducció del tema 2-
1- Obtenir una primera idea sobre el contingut del tema.
1-
44
AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL REALITZAT:
Durant 12 sessions entre tots hem anat treballant aquest tema. Fes una valoració de la teva implicació en els següents aspectes. Reflexiona en cadascun dels aspectes sobre lo positiu i també sobre les dificultats que has tingut. Finalment tradueix la teva valoració escrita en una nota: I, S, B, N o Ex
0- Treball a classe
1- Treball en petit grup
2- Participació en el debat de la classe
3- Treball a cassa
4- Dossier: organització i presentació.
5- Assimilació d’idees sobre el tema
- Activitats que més t’han ajudat a entendre el tema: - Activitats amb les que has tingut més dificultats: - Per a què t’ha servit el treball en petit grup:
VALORACIÓ FINAL
- El que has après: Consultant el teu dossier fes una revisió de les idees que tens sobre el tema i organitza-les en un índex, com si fessis el guió de paràgrafs de un resum del tema.
45
- El mètode de treball: Explica quines avantatges i quines dificultats te per a tu el sistema de treball que hem utilitzat . - Busca alguna utilitat del que has aprés per a comprendre situacions actuals de la nostra societat.
46
Annex 27. Informe d’avaluació individual
Autoavaluació: Individual,petit grup i gran grup
Valoració professorat
Observacions
Treball aula:
B,B,S
S
La teva actitud a l’aula ha millorat força
Treball a casa
S
I
Darrerament vas millorant però molts dies has vingut amb el treball sense fer.
Dossier B
B
Has de millorar en la presentació dels treballs. Organitza la teva carpeta i no presentaràs fulles brutes ni trencades
Assimilació idees
N
S
Cal que reflexionis les teves respostes per desenvolupar més clarament les teves idees. No has assimilat els següents continguts: - Repartició d’Àfrica
Notes finals
Conceptes:B Procediments:N Actitud:B Global: B
47
INTERVENCIÓ EQUIP DOCENT
Annex 1. Qüestionari sobre diferents dimensions de l’estudi
IDEES SOBRE L’ESTUDI DELS PROFESSORS
Sovint presentem com a causa dels suspesos la manca d’estudi per els exàmens i /o la necessitat de millorar las tècniques d’estudi. Aquesta és una necessitat manifestada d’una o altra forma també pels alumnes i les seves famílies. Cada un de nosaltres té les seves pròpies idees respecte a aquest tema. Compartir aquestes idees per analitzar el problema de la forma més rigorosa possible, és l’objectiu d’aquest qüestionari. - Com descriuries un alumne que sap estudiar? L’estudi dels nostres alumnes: - Estima el percentatge dels teus alumnes que saben estudiar
- Causes dels que no en saben
- Tens informació sobre com estudien els teus alumnes?
- Com i quan obtens aquesta informació? Quins seguiment en fas? Ensenyar a estudiar - Es pot ensenyar a estudiar? Com? - Creus que tots els alumnes poden aprendre a estudiar? Per què? - Qui te la responsabilitat d’ensenyar a estudiar ? - Com ensenyes els teus alumnes a estudiar? - Quin mètode d’estudi proposes als teus alumnes?
- Quines dificultats trobes per a ensenyar a estudiar als teus alumnes? Diferencia els personals dels que trobes al marc escolar.
48
La família - Com creus que pot ajudar-hi la família?
- Com valores la intervenció /implicació de les famílies dels teus alumnes en aquest aspecte? Propostes de millora Quines propostes de millora realitzaries per millorar la capacitat d’estudi dels teus alumnes?
- Des del marc escolar
- Des de la teva aula
- Des de l’alumnat
- Des de les famílies
49
Annex 2. Document de presentació de les idees per a la segona reflexió
Objectius del qüestionari
- Realitzar una reflexió individual prèvia per fer emergir les creences/idees sobre el problema.
- Disposar d’un material estructurat de les nostres idees que ens permeti
millorar el mètode d’anàlisi conjunt del problema. Mètode de treball
- Revisar les diferents idees - Fer la valoració proposada al document “ Estratègies d’ensenyament
/aprenentatge proposades als qüestionaris” - Respondre individualment a les Questions proposades per a guiar la discussió - Posar en comú les idees. - Fer propostes per a continuar treballant aquest tema.
Questions: Taula de respostes categoritzades: - Per que penses que en general el professorat no han fet més referències a la necessitat d’un bon estudiant de dominar unes estratègies d’estudi? Llistat d’Estratègies d’ensenyament /aprenentatge proposades als qüestionaris - Tenim prou present entre els objectius de la nostra àrea ensenyar estratègies de comprensió i gestió de la informació per afavorir que els alumnes realitzin un estudi sòlid , no mecànic.? Consideres que es fàcil pels alumnes aconseguir el domini d’aquestes tècniques elementals per estudiar? Principals motius.
50
Relació de mètodes d’estudi als que fan referència els professors - Fes una valoració general del desplegament de mètodes d’estudi que el professorat fa als seus qüestionaris.
.
- Sobre quins d’aquest mètodes consideres necessari aprofundir per tal de millorar la nostra intervenció des de les aules? - Les dificultats que troba el professorat per ensenyar a estudiar s’han situat en els següents àmbits:
- Disposició personal de l’alumne: actitud, valors, Auto concepte i habilitats intel·lectuals.
- Condicions del marc escolar: organització del currículum, dinàmiques de treball del professorat, condicions aula i acció tutoria.
Fes alguna reflexió en relació al nivell de formació del professorat respecte al marc teòric i metodològic de l’ensenyament d’aquestes aquestes estratègies d’estudi/aprenentatge.
51
PREGUNTES
CATEGORIES a les que fan referència la majoria de les
respostes. N7.( Nombre de professors amb
respostes vinculades a la categoria)
RESPOSTES
Descripció d’un alumne que sap estudiar
(6P) ORGANITZACIÓ Temporal i material 85% (4A) HÀBIT DE TREBALL 57% (3P) 42% ESTRATÈGIES APRENENTATGE habilitats per a comprendre i tractar la informació 87% dos àrees
Sap planificar-se l’estudi . Prepara amb temps les feines. Organitza el temps. Te els materials endreçats. Fa els deures. Repassa els apunts i activitats de classe Es preocupa per la qualitat dels seus apunts. Llegeix el llibre i el material complementari com a reforç o pautes per exàmens
Pregunta quan no entén fins a entendre (bé a classe o quan estudia a casa) P6 Sap el que es vol que aprengui P6 Sap llegir comprensivament P6 Sap trobar idees centrals P6, P7 Sap sintetitzar el que és important P6, P5 Sap esquematitzar/jerarquitzar la informació P6 Sap relacionar els nous aprenentatges amb els adquirits prèviament P6,P7 Es capaç de recordar el que ha entès P7
Causes dels que no saben estudiar
(4P) 57% CARACTERÍSTIQUES PERSONALS: fan referència als valors, actitud i habilitats.
Desinterès. No valoren l’estudi. Manca de voluntat. Poca paciència de posar-s’hi força estona. Poca valoració de l’esforç i del plaer d’aconseguir els objectius. Poca resistència a la frustració. Auto concepte negatiu. Limitacions intel·lectuals
(4P) 57% HÀBIT DE TREBALL
Manca d’hàbit de posar-s’hi Poc control per part dels pares
(3P) 42% ESTRATÈGIES APRENENTATGE
Manca de recursos quan de tant en tant ho intenten P7 Els costa entendre i relacionar P2 Els costa retenir allò que han llegit, no poden memoritzar P2 Dificultats en la lecto-escriptura P6
Quines dificultats personals trobes per ensenyar a estudiar?
(6P) 85%
Manca de motivació d’alguns alumnes. No tenen ganes d’estudiar ni d’aprendre. No tenen la voluntat de fer l’esforç. Molts alumnes han assumit el seu rol (fracàs escolar) i els costa creure que ho poden fer bé .Aconseguir trencar les resistències emocionals que els bloquegen. Evitar les actituds de resposta mecànica, enfocament mecànic de l’aprenentatge.
CARACTERÍSTIQUES PERSONALS fan referència als valors i actitud
52
Un alumne que sap estudiar es aquell que planifica amb temps el seu treball o estudi i organitza els seus materials, i te un hàbit de treball diari. Les causes fonamentals per les que alguns alumnes no saben estudiar es troben en el camp de les actituds, valors i habilitats personals i en la manca d’un hàbit de treball diari. Les dificultats més importants que els professors troben per a ensenyar a estudiar estan situades al camp de les actituds i valors dels alumnes.
Tens informació sobre com estudien els alumnes. Fonts d’informació
(5P) No/molt poca (5P) Preguntant, xerrant quan fan exàmens
Percentatge alumnes saben estudiar
Mot pocs a 4art , 5-10 % , 25%, 35% , 40%, depèn els grups entre 20% i 90%, ?
Es pot ensenyar a estudiar? (7P) Si 100% Qui te la responsabilitat d’ensenyar a estudiar?
(6P) Paper protagonista del professor però compartida amb la família
La càrrega no es pot repartir per igual moltes vegades. El recolzament dels pares en qualsevol cas, és decisiu. simplement amb tasques de supervisió ja farien molt.
Poden aprendre a estudiar tots els alumnes?
(4P) Si 2 Gairebé tots
- Per que es qüestió d’actitud i voluntat. - Les tècniques elementals no presenten dificultats insalvables. - Excepte algun cas per manca de motivació, problemes Graus de concentració o record de la informació - Requereixen unes condicions mínimes a l’entorn immediat - Necessitat d’adaptar exigències: amb objectius diferents perquè hi ha diferents capacitats - Tenim grans adversaris en la situació familiar/social
Dificultats al marc escolar per ensenyar a estudiar (3P )
- Dinàmica de treball del professorat : desordre, dispersió - Ràtio - Temps específic i organització orientada a aquest objectiu
El professorat en general considera que té molt poca informació sobre com estudien els seus alumnes. La font d’informació es el diàleg amb els alumnes quan fan exàmens. La estimació que fan els professors respecte als percentatges d’alumnes que saben estudiar es situa en una franja que va des de el 5-10% al 40%. Els 100% dels professors pensen que es pot ensenyar a estudiar. Respecte a la responsabilitat d’ensenyar a estudiar consideren que es del professor però compartida amb la família (el seu acompanyament del treball escolar es fonamental per l’escola). Pensen que gairebé tots els alumnes poden aprendre a estudiar perquè fonamentalment es requereix voluntat i una bona actitud i perquè les tècniques d’estudi son elementals i no presenten dificultats insalvables. Les úniques excepcions poden estar en el cas dels alumnes amb molt greu desmotivació o amb alteracions psicològiques greus que afectin a la concentració o memòria.
53
Els professors que manifesten que troben dificultats en el marc escolar per ensenyar a estudiar les situen a:
- Aula: “dificultat per mantenir un ordre actiu a la classe, evitant la dispersió” i la “ràtio”. - La disposició i dinàmica de treball del professorat: “no és ni uniforme ni regular” “és desordenada i dispersa” - La organització del currículum: temps específic i organització orientada a aquest objectiu
Relació de mètodes d’estudi als que fan referència els professors i moments en que els evoquen: Com es pot ensenyar a estudiar? EL QUE PENSEM
Com ensenyes a estudiar? EL QUE FEM
Quin mètode d’estudi proposes als alumnes? EL QUE PROPOSEM
ENSENYAR TÈCNIQUES D’ESTUDI: Bàsiques: “parlar, escriure i llegir” (P6) De processament de la informació: “Ensenyar-li a veure que és el més important” (P2) “A resoldre problemes, a pensar i a organitzar-se” (P3)
“Subratllem el més important, i els faig quadres a la pissarra” (P2) “Preguntar dubtes” (P1) Pas a pas i fent-los pensar”.(P3)
“trobar idees principals,raonar-les, relacionar-les, anar-se “farcint” amb idees més secundaries fins a bastir tot el tema”(P7)
OFERIR MATERIAL DE REFORÇ: “que ajuda a trobar al llibre els conceptes més importants” (P4)
DEMANAR MEMORITZACIÓ: “Memoritzar fórmules, definicions” (P1)
“que memoritzin temes,” (P2) “ memoritzar conceptes, formules i definicions” (P1)
AMB LA PRÀCTICA: “que entenguin el que explico fent exercicis” (P2)
“Fer exercicis amb consciencia” (P6)
TREBALL DIARI: (P3) “Repassar el que es fa cada dia i apuntar dubtes” (P6) “fer els deures a casa, llegir els apunts i mirar el llibre (P1)
FER MODELATGE: “Estudiant amb ells, començar a fer nosaltres el procés per tal que els puguin imitar” (P7)
54
CORREGIR HÀBITS (P6)
DONAR ALTERNATIVES (P6)
DONAR CONSELLS, (P4) FENT COMENTARIS GENERALS (P6)
Contextos d’aprenentatge: el treball diari a la classe i l’atenció personalitzada PROPOSTES DE MILLORA DES DEL MARC ESCOLAR I L’AULA
*Organització curricular
*Coordinació del professorat
Condicions aula Acció tutorial
Metodologia/ Treball d’estratègies d’aprenentatge
Habilitar espai i temps per a la pràctica guiada de l’estudi
Consensuar i coordinar actuacions
Ràtios mes baixes
Menys hores lectives del professorat i mes atenció a pares i alumnes
Demanar mes resums i esquemes dels temes treballats, així com preguntar-los allò que s’ha explicat
Subministrar recolzament específic en tècniques d’estudi
Disciplina absoluta pera aconseguir que l’aula no sigui un lloc d’esbarjo
Coordinació i recolzament a les famílies subministrant pautes i eines d’actuació.
Potenciar l’expressió escrita i oral dels raonaments
* - Oferir espais d’estudi supervisats conjunts a pares i fills
Potenciar la realització d’esquemes i plans d’estudi
* Oferir formació als pares (de forma que es transformin en estudiants
Insistir en preguntar explícitament com ho fan per a tenir mes informació directa per corregir de manera personalitzada deficiències concretes
Intervenció a nivell individual, seure amb cada alumne per aprendre a estudiar
55
Algunes idees dels experts en el marc teòric i metodològic de l’estudi i l’aprenentatge: ESTUDIAR
- “Entès sovint com la adquisició d’informació mitjançant estratègies de tipus repetitiu o de memorització.
- HA DE VINCULAR-SE L’ESTUDI A ESTRATÈGIES QUE IMPLIQUEN COMPRENSIÓ I ORGANITZACIÓ AUTÒNOMA DE LA INFORMACIÓ ESCRITA. Aquesta es una competència bàsica de la ESO.
. - Si s’ha d’estudiar per aprendre cal aprendre a estudiar:
o No es produeix per descobriment. No es qüestió d’estil personal o Es una qüestió de estratègia. Es realitza a través d’un ensenyament èxplicit
de les estratègies involucrades en la comprensió.
- Aprendre a aprendre consisteix en promoure la capacitat de gestió del propi coneixement per tal d’aconseguir una autonomia més gran en el procés d’aprenentatge.” Eva Liesa
APRENDRE:
“PRESTAR ATENCIÓN AL CONTENIDO ES UNA ESPLENDIDA MANERA DE PONERSE EN SITUACIÓN DE APRENDER PERO APRENDER EXIGE QUE EL ESTUDIANTE MANIPULE MENTALMENTE EL CONOCIMIENTO Si queremos que haya aprendizaje los alumnos deben construir conocimiento por si mismos. DEBEN HACER ALGO CON EL CONOCIMIENTO QUE SE LES PRESENTA. Aprender es un proceso interno Cuando los estudiantes tratan de aprender fragmentos de información como entidades separadas , en lugar de reconocer modelos de organización, pronto experimentaran un fenómeno descorazonador que los psicólogos llaman desplazamiento, es decir, la información recientemente incorporada toma el lugar de la información anterior en la memoria a corto plazo por el numero limitado de “casilleros” que tiene esta memoria ( aproximadamente 7, entre nueve y cinco) , una vez que estos agotaron sus capacidad , no puede guardar más, por lo tanto parte de la información se pierde. La Disposición: Inclinación habitual a comportarse de una cierta forma. Es Producto de creencias, valores, actitudes y estilos .Tiene un tremendo impacto en la forma de pensar. Constituyen el filtro a través del cual se percibe la realidad, y se procesan los pensamientos.” Irene Gaskins “El aprendizaje no debe reducirse a una simple recepción de información, en clase, que basta con repasar después en casa.. Aprender es poner en funcionamiento toda una serie de actividades para tratar la información. No nos imaginamos la considerable dificultad que puede tener hacer algo tan sencillo y mandado tan a menudo como “aprenderse la lección”. (Fhilippe Meirieu)
56
ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT /APRENENTATGE PROPOSADES ALS QÜESTIONARIS: Estratègies d’aprenentatge: Competències necessàries per l’estudi/aprenentatge Estratègies de comprensió i gestió de la informació - Sap llegir comprensivament - Sap trobar idees centrals - Sap sintetitzar el que és important - Sap esquematitzar/jerarquitzar la informació - Trobar idees principals, raonar-les, relacionar-les, anar-se “farcint” amb idees mes secundaries fins a bastir tot el tema - Sap relacionar els nous aprenentatges amb els adquirits prèviament - Memoritzar conceptes, formules, definicions * Valoració del grau de dificultat que troben els nostres alumnes per assolir les diferents competències: poca , força , molta. Estratègies d’ensenyament: Tècniques utilitzades a les classes per a desenvolupar competències per l’estudi/aprenentatge - Subratllem el mes important , i els faig quadres a la pissarra - Ensenyant-li a veure que es el mes important - Amb material de reforç que ajuda a trobar al llibre els conceptes mes importants - Demanar resums i esquemes dels temes treballats - Repassar el que és fa cada dia i apuntar dubtes per la propera sessió. - Que entenguin el que explico fent exercicis . Fer exercicis amb consciència. - Estudiant amb ells , començar a fer nosaltres el procés per tal que els puguin imitar. - Potenciar l’expressió escrita i oral dels raonaments - Ensenyant a resoldre problemes, a pensar i a organitzar-se *Valoració del grau d’eficàcia de cada una per aconseguir les competències per l’estudi : poca, força, molta