L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIÓ CATALANISTA D¡ EXCURSIONS CIENTÍFICAS

A N Y X I I I . BARCELONA 3 I D1 AGOST ÜB 1890. NÚM. 14a.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

EXCURSIGNS

Ml.MOHIA Dt! LA IMKT1CUI.AK Á PRADKS, ClUlUNA, SKRRA DEr. MoNTSANT.

CAHIOIXA o1 Esc*LA-Dm, V I L * Y MONTANYAS DE T I V I S * Y NONASTIX

DH: CARDÓ. Del 24 al 3o d' Agost de 18S9.

Las serras de Prades, la cordillera del Montsant y las monta-nyas de Tivisa y de Cardó, lancan una comarca tan rica en pro-ductes aerícolas com sorprcncnt en bel le sus naturalsp y per lomeieix d' interés pera 1' excursionista, per lo que no m' ha sem-bla! fora de rahó fer una lleugera ressenya del país que vai^recorre desde 'i 24 al 3o d' A^ost de 1889 si bé que ho íaré molíbreument d' alguns punís visitáis p per disiingiis companys.

A tres horas de la Espluga de Fruncolí 's troba situada laanti^a é histórica vila de Prades, capital en altres lemps del com-tat de son iiom, y avuy casi descuydada entre las fragositats dela serra. Lo camí segueix besant las enmaridadas tapias del tirancenobi de Poblet, desde ahont va envers al N. paralelament al riuFrancolí; una hora y mitja després trenca repentinament endireccíó á ponent entrant per V ampie y secli Hit déla riera deTitila que té son origen dins d' aquellas montanyas. Per lo tor-

- 37o -

tuós fons del congost per lo que s1 escola la riera 's segueix mar-xant dursn t basta n t t re t íins pe ndre per u tía inclinada costa quetermina en lo lloch denominat coll d€ Prüdesr á o. 49 ni etressobre '1 nivell del mar, per entre 'ls que huvian estat íarpososboscos de Poblct que la devüstació de que han siguí objecie harcduhit á garrigas d' escás valor.

Per lo citat coll se passa la serra de PniJes, permetent sa alti-

ab la línea de montanyas que la tallan envers Uevant, sobre lasq u ais sobressurt la ca rae te ns tica silueta del wi on tser ra t, que noper la distancia perden sos pichs la peculiar estructura que totsconeixéin. En direcció N. se descubreixen los extensos plans delUrgcll eom partint de la prolongado de ¡a serra, y Lleyda á sonextrém com llarga fita que dele la serie de serraladas que s' en-tilan fins al Pirineu. Desde aquest elevat lloch se va seguint peruna baixada ds poca pendent Que en curt temps dotia vista á laampie valí en que está la vila de Prades. Apacible y rialler sepresenta aquesta y a¡wt deis escassos camps destinats al conreuque rodejan la poblacco á niobio de oassiSj tot dona idea de soletaty desert; 1' ayre que s respira, lo silenci que *s nota, la classe devegetado y La falta absoluta de caseríus ó edificis separáis delizrupo de poblacho recordan los poblcs de las mes apartadas re—

PinadesT per sa fisonornia, se distin^eíx per com píen detotas las demés pobladorts deis teniloris ínmediats; tant la vilacom lo país en que 's troba sembla transporta! allí desde 'lsrecons mes septentrional d'algunas de nostras provincias. Bendisposia pera la defensa en antichs temps, encara avuy está engran part voltada de murallos que, '1 meteix que ' ls vells edi-ficis de son recinte, han prés un color negrench de tétrích aspecte.Arríbant per ly camí de La Espluga 's pa>sa per un vel] portalcircular que mira á Jlevant, conduhínt á l;i plassa un estret ypendent carrer. En aquélla se troba situada la iglesia parroquial,qual primitiva fábrica degué aixecarse á arrel do sa conquista ámiíjans del sí^ie xn per lo com:e Ramón Berenguer, conservániseá'i La meteixa una bonica porta lateral de pur estil bizoniiabelegíint decoració dT aquesta closse, En general domina en lu

obra T art góiich, de^uénisc lambe al Renaixcmeni algunasadtctons tetas si £ d i íi c 11 C O m se v e u en la la t x Ü d a • O a v a n t da ouesta hi na una ionl publica de carácter monumen ta 1 cons ti ~tuhída per la pica basiant umple, de qual centre s' aixeca una

De lo que fou casiell y residencia deis comtes de Prades ¡u resqueda en 1' actualitai, h.ivent passal aquest senyoriu á U cusa deCardona en 1425, en vi nut de matrirnoni entre individuos deabduas familias, després de graos disturbis que trastornaren lopaís. La destrucció de part de las murallas y 'ls resios d1 algunsedincis, son eneara se ny ais evidents del terrible ince nd t ub quecastiga la viki lo General Gurrej, de trista memoria pera la po-blació, lo dia 17 de Setembre de 1837.

Un viarany de duas horas cotiduhdx al petit poblé de Ciu-rana, d' interussants recons histórichs, partint de Prades per soncostal de Ponent. Ais poclis passos se troba una solitaria creu detenue d esti] t otJcn< sortinise inoit pocii despres del pía. i¿ua—nyantse la petita pujada del turó que per aquell costal tancu1' horizoni, perdenise desse{iuida de vista la podlacíó y sos encon-lorns. Lo camí s'interna per un terrer de pura formació cal-en cap direcció. L' aspecte general del país es sech, irist y abrupteen ult grau, A la meytat proximament del trajéete, y peí cosiatesü uei' en vers aliont va declinan! Ja mon tan ya en conciicions m ol tÍne^ulars se venuen los aveticlis que rodeian lo poblé de La Febróiimaí>at deasoia de colossals precipicis y deis que es únicamcutperceptible la neura onibra oue desde 1 tons deis metei¡ÍOS Suixeca sobre '1 llarch espay que '1 cim d1 aquélls abrassa.

No 's tarda gran cosa en anar descendini poch á poch per laineieixa vessjnt que forma la montanya pera donar voha á unpeiii senat d'igual consiítució geológica que '1 demés del terrer.Ja despi és se cambia de perspectiva que s1 ex ten t fins la serra delMoiiisaní, lo poblé d1 Alba rea en sa vessant y las nionianyas

llen^ua de térra o uc, arrancaní del macis de la ni o ntanya avansasobre '1 Priorat servint d' elevat sitial al petit y pintoresch pobléde Ciurana, Se fá impossible donur, sisquera siguí aproximada,

— 373 —

unn idea de la hermosa posició topográfica del poblé que domina

sorra de Prades, lasmonianyas de la marina y las térras que formanla ribera del Ebre; Cornudella queda quasí al peu com un relleucuydadosomcni cxecuiat, y á m a jor distancia al tres pobles circum-vehiiis. Encara essent tan reduhit lo caseriu de Ciurana ocupaaquest tot lo plsncll del cim, donada sa cscassa extensio^ queper tois costáis lermina en profons singles, si 's fa excepciód' un extrém que mira á Llevan! per ahoni s' adhereix á la cor-dillera general. La roca d' arenisca roja que '1 forma sembla comsi constituhís un single sobreposat á altre, determinat per unescás relleu del inferior en algunas de sas parís. A gran profon-ditat discorre per la falda de mitjdía lo riu Ciurana que naix enlas montanyas de La Febró, y peí costal N. p¡issa un barranchque descendéis deis serráis próxims y termina confonentse ¡ibaquéll.

La importancia que tingué Ciurana en la Etat mitja, se veubé que dependí de sa posició qnasi inexpugnable, y uixí'scomprenque, reconquista! en lo sigle xn tot lo lerritori cátala per 1' esforsde nosires invictes comtes, se fes necessari ocupar aquest puntcom úliim baluari deis invasors, pera subjectar ¡os restos del po-blé árabe refugiat en las escabrosiiats de las serras de Prades,

possible que quun lo castell de Ciurana fou guanyat ais morosper lo coime Ramón Berenguer en 1153, no hi hagué allí cappoblació, que tal vegada prosperes mes tari al passar la tenenciadel meieijt á poder del noble Bertrán de Castellei, á quila concedílo Comte en premi de sos eminems serveys en aquella gloriosay rápida campanya; y ns ta crcure en la existencia unicamentdel castell lo que no 's parla de població al serli aquest concedít,crcantse paulalinament un ceñiré á la ombra deis grossos muísde la. fonal esa, com eia fri'cuent eri aouell teni ps, ma i orín en tsi *s té en conipte que rls SrEibes s^uiren babitant las montanyas,encara que subjectes al domini cristiá, de tal modo que enlo refíniit d Alions 1 y ob 1 ausili que Is prestavan los morosque habitavan la parí oposada del libre, proniogueren ííransrebelions que exigíren la añada de farsas pera vencéis, y subjeciar

los lloclis que allavors ocupa van, esseni desseguíd.t expulsáis delregué.

Al entrar en lo poblé se pass:i tocam los espessos tnurs de laavuy arrimad, fomlesa, c|ue aBafa 101 lo ampie del luró. Los res-tos acusan Ja existencia de dos el osos á direrent n i vd 1 sp rofi —tant ¡a configurado del sol; sas murallas y parets interiors es-tán construh¡das nb grossos carreus molí ben pulimentáis,y teñen una íi m piada aproximada de dos niel res. En lü panmes elevada se veu encara lo que en millors temps se;ía plassa d'armas, qual enllosat está convenii en era, y al Nort-est que-dan restos de construccio que podrían ser los de la torra. Per-rnaneix encara en peu una ha bitució llarga y es treta ub volt aapuntada, lal vegada era la caprlla del castell. En las murallas >'hi troban diferentas aspitlleros de forma circular ab una obertura11 nTii£t cap ainlint, evidentment desposadas pera Js tirs ue nios—quets ó armas de fodi, i^uals á las que hem vist en altras vellasíortülesuscom v. g. las que bi ha en los murs del castelt de Bur-riach. Donadas las dimensions d' nquests recintes duraní la Edatmiija no cal dubiar qtie'l castell deCiurana ern una fortificacíóde primer órde per sas desusad,is proporciona, per la ¿¡randiositatde la obro, per la disnibució de son recime que ab al^ún esiudipodría fácilmcni referse, y per SJS comUcions inilitars y estrato-üicíis ciue lo conv^yujii fin una piussa • fun¿i de dincilis?iini blo•queijí

l a obra quals imponente despullas ericara conteniplem, lié

defcnsaren los últims rcpreseniants del poblé invasor, desapareguéá bon senur pera deixar lloch en que uixecar altra fortaJesa que res~ponguéí á las necessitnts miliiars d'últims del sigle xiv y encaramellor del següent. Res hi ha en aquells íeyxuclis restos que reve-li una consiiucció anterior á la fcixa indicada, y tot lo que 'sveu, lant per las disposición» de la fábrica com per las formas, d¡-niensions y preparació del maieiial implica un ürt complcn yperfct com lio vá ésser lo del síj le xv. Lo trasvi de las aspiillcras,á que abans nos bein referit, confirma aquesta opiníó com que '1ús Je mosquets, arcabussos ó sembJants armas de foch obliga áusar aspillleras circulars pera apoyar lo cañó en t' acte del tretservir,! d' aguají la esclcua superior.

espantos precipici, se trobun dos lleugers clots debuts al gastamenide la pt^dra, no molt resistent per sa naturalcsa calcárea; doiichsbe apuestos dos buyts que 's coneíxen ab lo nom de Lo sctlt de lureina mora, son 1' origen ci' una iradíció que suposa que, pióximá caure en poder deis cristians lo castell, la reina Abdelayaabans que ésser presoneru preferí morir, llensanise al single monta-da á cavall, queda nt en la muralla marcatslas ferrad Liras d' aquel I,cstánt també popularisada la idea de que recullits los restos de lavalerosa primpeesa mora descansan en la lomba de pedra que 'stroba adossada ol parament exterior de la iglesia.

Es manifesi 1' errur de suposor la existencia de trossos ár;ibesen la iglesia; es aquesta una construedó de pur estil bizantí de laúltima época; orientada ab tota exactitut y compleíament aislada;la fábrica permaneix per fortuna sense adidons y reformas que ladesnaturalisin Forma 1'edifici una ñau d'ampias proporcions,ab volta apuntada, que descansa sobre una imposta que recorre tot

lluras de ralllas aiifiulars separadas per un senzill bordó. L'ábsidees di; trassa circular sens cap adorno, com careix íambé d* e'llsV únich vano que s' obra en lo centre. La porta vé situada en lomur que quedu al N., comensant per una pestanya semicircular,a b la mctei xa niotltura GUC la i ni posta anterior, que cubreix tres

adornos antemátichs. Segueixen á continuado duas columnas percada costat, de IJS quals avuy dia no 'n qudia mes que una, haventdesaparegui las tres resiants. Lo capitell d' aquélla es de lipo ge-nuinament bizuntí per ralló de la especie de fruyts que sobressur-ten de las «restas del tambor. Lo recte dintell, originari de la por-ta, se ti'oba apoyat en los dos extrétns per permodols representan!sérs funtástidis, dísposició si bé molt general en ediheis d' aquestaclasse, no prodigada en nostre pa.\s. Al costat de la porta queda losepulcre de pedra que *s díu ser de la reina inora Abdclaziaf esuna lomba de caras planas ab la tapa á doble vessam y sens ins-crtpcio ni adorno de cap classe semolant de construccio unpoch posterior á la de la iglesia; y, deixant tot quaut diu la tra-dkió per boca del poblé, bé podría ésser_que tanques los restos de

algún individuo de la familia CaMellel que. c o i ¡i Je j im, dis-fruuvs la lenenci. del oisiell per concessió del eomte Ramón Be-re uguer.

nijjor, especiaiment Jo ocL centre per la ben pintada imat^e deSant Antoni que conté, qual testa es una preciosa obra d* art. En

escultural de la Ver ge de Ciurana, sense cap interés arqueoló-gich La pica del nygua beneyra ES digna d' otenció per estar sos-linguda per dos capitells ¡nvenits d' esiil bizantí, que á bou segurson dos deis tres que faltan á la portutia, y es llástima que nolornin á son siii; un d' élls penany al tipo deis historiáis, y I1 al-

JOACjUlM Dl¡ GlSI'ERT

(Continuará.)

FxcuiistÓAL CASTELL DI; TARAÜEI.L.—23 d' Agost de i 890 (purti -cuiar.)Fon realisada per nostre consoci En Francesch Carreras y

Mitj-íiia peí camí carreierque per la masía de la Carrera con-dueix a Vilalltiúns. Després de pas ada una llarga roureda, tenintd imunt eix poblet, de románica iglesia, y dessota la antiquíssimatnrrj de Sala-d'-ewas fEderis se^oa» los documenta de la liíatMit¡ana); ubdos llochs equfdistants, se deixa aquella carreiera yuna inextricable serie de viaranysatravessant hoscos, lu enmenarená la masía de Roca-frigola, al camí de Vich á Viladrau, á CanFuma y molt prop d1 una emblanquinads capella de Sutil Quít'sg,insignificatit construcció, á lo que sembla del sigle xvi ó xvn, Enaquesta, la espadanya, la aspitllera pera ¡Iluminar lo interior y laporta^forman linea oblicua, honrant molt poch é son constructor.Un sencíll altar ab algunas presentallas, fou tot lo observa! enson interior

Cinch quans d' hora larda en arrivar á Taradell, població d'

— J71 ' -

u.is Jos mil habitanf, prou cone^iida de precederás exctirsións,

cuaire pisos, ni la capella del renaixement dedicada á Sama Lluvia.A despit de lo que indica la arquitectura d' aquestas tres capellasde Taradell, existeix allí h tradició de que fou U primitiva iglesiala de Sant Quirse. que després d' ¿Ha edificaren lu de Santa LM<fia y darrerament la de Sant Genis. [)e passada felicíturém al Sr.Rector de Taradell qui ab molt bon acert cambia son segell hontdeya «Parroquia de San Ginés M. de TaradelH ab attre hont selltífíeix «Sant Genis—Parroquia de Taradell líisbat de Vich—cnCatalunya.»

A mitju hora I larga de la Vlla envers Llevant, dalt d' un mumque prese lila roiencci son el m y que s ais t\ solitar] entre las serrasdel Bou y de la poblado de Taradell, esi^va son antich Castell,dominan! la Plana de Vkk y 1¡IS rccolsadas y montanyas hont esViladrau, Avuy dia lo coneixen peí castell de ca'l Boix, ñora de luh¡senda mes propera. Lo luró es assequible de pertots quaire can-tóns, mü.s no'aixi lo castell, edificat damunt d' una extensa roca ab

ralesa que '1 teyú poch menys qu' inexpugnable. La pona d'

aguantan, á despít del temps y del descuít, trossos de quasi totas

TÍ o m olt trüvall se pot aixecar la planta^ IXÍ antenintse Quasi beiniacte l'amicti perimeire, que per cert era poch extens.

Aquest castell apareix com existeni en [ ioy en lo docitmcnt 33¡?de la Marca Hispánica. A darrers del se¡-le xi ó á comens del xupenanyíu á Guer.iu Alemany de Cervelló. En lo primer (]uartdel segle xiv y xv lo trovém propietat deis Vila dc-many, los quih¡ tingueren lo mixt iniperi y la jurisdicció tivil.