L* EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS

AMVXI. BARCSI.ONA3Í UKJUUOI.DK 1888 NÚM. 117.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

TROBALLA ARQUEOLÓGICA

Ln lo nú mero 91 del BOLLETÍ donárem cotnptcánostreslectorsJe la Aparicio d1 una anilla columna d entre las construccions

árabes, en 1' ángul deis carrers de la Boquería y Bunys Nous. Lasobras que s1 esián portant á cap en lo mereix íloch á escassa dife-rencia, han posa! de moiiifest altras parís de la meteixa consiruccíóá que perieneixía la dita columna, y que permeten formar idea desas condicions, ja que no de son verdader objecie. Com sabenique personas compcicnts s ocupan ab dctencio de son estudr nosliniiiarem á donar compte de lo que hem visi per nosalires me-te 1 xos sense fer mes que lleuiicrii iniiicario d ideas oropius.

Al procedirse ul enderrocamem d' algunas paréis, s" han trobut

obra i^tial á la columna y ¿trcfi á que nbans nos hem referii, y

que nan qucj3i en descubcrt sb sos rcspccnus arcnsf formáisaquestos per pstits carreus, mo!t semblanls per sa jírandaria y ira-coloca ts á manera de dovellas. La forma deis archs es deerdi-dameniperaitúíia lerminaiit en ferradura, no molt pronunciada,que 's nota ul seguir lo nainral desenroillamcnt de las líneas deson r¡ill, esborradas per lo consumir deis materia!s, quedant restosdel arrebossat 11 u c Is cubría y que venere ni complerr en i a reí]obans ¿escoben.

Segons las esplicacions donadas per I1 amable director deis tra-

valls, part d' aquellas parets descansavan en grans gerras d' argilacuyta; plenas de térra, palets y alguns trossos de cerámica. En locentre de la estancia hi ha lambe" parí d' altras gerras fixa-das á ierra y que han sigut trencadas peí mi¡¡, essent la opiniódominant la efe que aquets recepiácles servían pera contenir gransú anieles análechs, ja que segons sembla en aquell local ó en loproper deis Banys en lo passatsigle hi havia establerta una quadra.

Aquest detall es de la ma¡or importancia perqué per éll podemconeixer aproximadament la época en que (bren aixecadas lasparets que amagaren la obra antiga, com així es en efecte : las ci-tadas gerras per sas condícions no semblan remontarse mes enlláque al sigle anterior, y ho confirma '1 fet de que entre 'Is trossosde cerámica que contenían en son interior, si bé n' hiha de reflc-xos mejálichs, se 'n han trobat altres que ab un senzill examen po-den atribuhirse ab bástanla certesa á la segona meytat del expressatsigle y encara á principis del actual; d1 ahont deduhim llógica-ment que las obras que desnaturalisaren la vella construcció son

Coberts encara un bon nombre d' archs y columnas, no 'spresenta visible la planta del editici en qüestió, n' obstant que

afecta la forma d' un quadrat perfecte, ab pilars en los quatre

constituhit cada un deis costáis per tres archs, de la forma abansexpressada, sostingms per duas columnas intermedias, d'ahontresulta una disposicíó que recorda sense gran esfors la mateixadeis claustres erigits en las iglesias ó monasttrs del período en queestuva en vigor 1'art románich. Aquest dato'1 consignen) comlo que potser major interés enclou pera orientar ais que intentinremontarse ais obscurs orígens d' aquesta enigmática construcció.

Sense que de cap modo pretenguém desentranyar la épocaprobable en que fou alsada, diré.m ab tot y aixó, que se 'ns re-sisteÍJt molt creure que aquesta part del editíci de lo que 's té perbanys árabes, tiráis á térra en [834, fos aixecada durant la breudominado deis árabes á Barcelona; tenint en compte que 's fames natural suposar que un poblé que no tingué temps de gosartranquilament lo fruyt de sa conquesta y que estigué en constantlluyta pera conservarla, no era fácil que atendís á la construccióde nous edificis de certa sumptuositat, com degué serho '1 que 'nsocupa, considerando en relació á la época á que fem referencia, alestat, si podem nomenarlo, negatiu del art mussulmá en los siglesvni y ix de la Era cristiana y á la extensió superficial del espay quedegué ocupar, relacionamlo ab lo deamihit en i83 4 y encara tam-bé ab altras secciona del ediñei de que pugui no huverhi memoria.

A la circunstancia d' afectar tos archs rnurcadamene la formade ferradura, encara que de considerable importancia en la arqui-

— 103 —

tectura árabe, no la considerém indubitable proba d' esser aquellasa incontestable procedencia, quan pensém que en lo período áque deuriam atribuhir la construcció del edifki com propí de lageni árabe, ó sia, á sa dominado á n' aquesta ciutat, no possehimdalos concrets pera donar tota la influencia, que en ahrecas deu-ria teñir, á un element que si mes tan contnbuhí en gran ma-nera á caracterisar dit art, per aquella época no 'ns sembla quehagués sigut assímilat pera constituhir ,un signe propi de sa naiu-rale su ; no maior motiu si s record a que aQ uesta classe Q arcns noestavfl per coiriplert excluniQQ de la arquilectura bizantina* en laque, si be* escassos, tenim alguns excrnplars encara en nostre país,

Altre detall d1 aquestos meteixos archs revela lo poch fonamentde la opinió que atribuheix ais mahometons sa construcció. Nosreferim á la forma peraltada que afectan, forma quecom essapigutadquireix carta de naluralesa en las obras bizantinas á proporcióque aquest estil s' acosta á son detinitiu desenrottlament y del queencara esteva lluny en los sigles vm y ix. Si tots los ciatos apuntáis

estancia á aquells remots sigles, es natural que tampoch vegem en

blement inrtuhida per elements presos d' aquel! poblé.Sense que tinguém cap pretensió de que sia incontestablement

aceptada la opinió que emitirem respecte deis restos descuberts enlocarrerdels Banys Nous, si que desitjariam que las investiga-cions encaminadas á esbrinar I' origen deis meteixos prenguessinu n rum bo distint del que nns ara nan sesuzt, ngurantnos que seriapossible obtenir en lo successiu, resultáis mes favorables pera lobon éxit de las investigacions á que dongués lloch Descarta! lo

Eoble mahometá com autor de dita obra, y no existint termesáoi¡$ pern auiudicar sa con si rúcelo ais crjstians, donada la oriza

nisació social deis sigles miljos, sois la rassa hebrea, en ocasionspoient, tenia condicions pera aixecar edificis d' alguna importan-cia; d' aquesta manera es com nos espliquem los dupies que re-cordó 1' examen de las expressadas runas.

Aceptant sense descendir á novas indagacions lo conceptegeneral de que lo enderrocat en 1' any 1834 eran uns banys, y quedel edifici formava part la construcció que acaba d' aparéixer, no

en dits temps comú á mahometans, cristiansy hebreus, y especíal-meni á aquestos últims que bastani influhits per ritus orientáis seassimilaren mes fádlment los hábits deis primers Aixó asseniat,la incongruencia que tíns á cert puní s' observa en 1' esperit de laobra, afirma la diada creencia; ni tot lo que la consiituheix esárabe ni cristiá tampoch, encara que hi hagi en ella d' una y altraprocedencia. La disposició de la referida estancia ja hem tet notarque es molt semblant á la adoptada pera 'ls claustres en los sigles

- . 6 4 -

proba de la Influencia que la arquitectura románica degué exerciren tolas las obréis de JQ época ^ SLEI lo pools que s vulga lo q tie las

•11x1 obeheix s. ¡iQuell art ser construhit aouns Je nnc aü u es ta A -I-A ^ . . J i •

nxés solida ment sos pnncipis, sucees que cap daro temm peru

posarse que pot ser consiruhit aquell edifici quan la fúgida y con-questa de la ciutat per Almansor en 986, y durant lo gobern delcomte Borrell,' cosa certament ben poch probable.

Ja hem in,dicat la significado que pera nostre objecte telaforma peraltada que acusan los archs, com argument en quetambé apoyém la opinió de no haver pogut ser dits restos part d'una fábrica deguda á Ja dominació árabe, ans bé ho tenim perelement mes propi d1 obras arquitectónicas aixecadas á partir deprincipis del sj^le xi, per las rahons anteriornifint exposadas.

Los elenjents ciiracterísttchs d' estil árabe que allí upareixen absobrada moderacioh no son suticients pera contrarrestar la ideacmesa de tractarse d' un edincí perteneixent al poblé hebreu, per(¡uant ell meteix nos ofereix exemples de la gran pjrt que I1 estilárabe prenia en la construcció y decoracio de las fábricas que

table sinagoga, avuy coneRuda per tots, per Sta. María la BlancaA Toledo. Allí 1'art árabe tingué una part sumanient importan!en la construcció y decoracio del edifici, y per lo tant no repugnala idea de que loque feren los juheus del sigle xm en la ciutatimperial, podría ser un sistema entre ells general isa t, y hohaurianfet, ab los mes limitáis medis de que per varias causas poguessindisposar, los filis d' Israel que habitavan la ciutat cornial. Te unaexplicado senzilla, prescindint de la época menys avansada, loque en los restos trobats en lo carrer deis Banys Nous, predomi-TI 1 n sobre aquells, los eletnents de lu escolíi bizantina oue estava en1' últim período de desenrotllameni en losigle xi sense contraciiedóde cap mena; molt al contrari de lo que succehia dins los mursde la que era una ciutat mahometana, y ahont los artífices ¡uheusno podian inspirarse inmediatament mes que en las construcciónsque 'ls rodejavan. A n' aquesta ciutat, per iguals motius, los cons-tructors o"aquella rassa tenían necessitat de deixarse ¡nrluhir pri-inerament per las tábricas cristianas, que tenían mes aprop, endetriment de la intervenció que concedían a] estil árabe, queen los citats restos trobem bastant mermat, aixís que en la part

que no haurian ádmés artistas genuinament mabometans. Que hodigan sino sa plañía, los püars, ó matxons deis ángu ls y la formaproporció y colocació de las pedras deís archs.

— i65 -

Alguna cosa diu també á favor de la opinió que sostenim lot robarse cmnlassats e ti un lloch TÜII I n d sea t a nosire obiect e comes entre ')s que avuy s' nomenan carrers deis Banys Nous yde lu Boqueríu; es a dir, en lo meteix lloch en que estavu lobarrí deis juneus en los tem ps á q u e n s a ncm rclerint* y unotiino era possible que construüissin editicis pera servey públichsde que tinguessen que valerse 'ls denies vehins de la ciutat, quanes ben sapigut la repugnancia que inspirava la rassa israelita y 1'odi ab qtie 's mirava quant lí peneneixía, donant ocasió á no pocasvexacions y trastorns.

Al exposar las ideas que ' n s ha sugerit una curta visita á lasamigas runas, no ho fem convensuts en absolut de la certesa d'una opinió que som los primers en regoneixer que exigeix peraconfirmarse, un estudi un poch detinaut,

JOAQl'IM DE GiSPEBT.

COMUNICACIONS

I .o ?cnyor II. Ildcfons Igual, delegat á Olot, endressá ab feíxas 9 de

MaiR, 10 y 24 del corrent. diferents comunicacions al Sr President de la

de la Trínierfa, delegar á La Junquera, referents á las investigacions

Pau, la vila ti' aqutst nom.

De so5 estudis resulta la troballa de bon nombre d' exemplars de car-

cu'Las lóssils en lo ¡Mas 1 raytc, de C utzollsi no sent meiiys curiosa la

uc descalcas eléctricas y de sos malcliclis crectes. A mes. s lian rccullit

viant d1 aquellas al;uns fidelfssims cálchs.

Ditas localitats están, afírmalo Sr. Igual, á major altura que'1 referii

Sant Privat d1 en Bas, 5oi m sobre 'l nivcll del mar; y creu, que quan

en épocas plujosas las ayguas del Salt del Cellent arribavan fins á las

anellas esmentadas, havian aquellas de sobreiíir per lo Serrat de la Bar-

— iGG —

(Cellentet}, ahont anavan desapareiient per ñltració, sortint mes avaltde Sania Pau (490 m. sobre 'I nivell del mar), tionant nom al poblé del

cions de Serinyá.Diu lambí, 'I senyor comunicant, que '1 pont vell de ca'n Hatlle del

l'au (Sánela Pace) y '1 venerarse en 1' altar major de la iglesia de Coli-

na. Record a, en efe ele, que allí 'ls romans, capitanejats per Marius,

tingué lloch dita Huyta; despres. Los cristians hi construhiren un temple,

suposa lo senyor igual, que *ls teutons se dinsiren á la comarca obiectede sas curiosas investigacions, baixanthi per lo Cap Sa Costa y Vianya

guint cap á Begudá, (Vía goda?) Godomá y'lTorn; essent definitiva-ment üerrotat en Gotltort; ahont, com s ha dit, s ni venera SantaVictoria, y també á Santa Pau.

Ab las anteriora novas, envía lo senyor Igual, la copia d1 algún sfragments d'escripturas; una, fetxada ais 22 del regnat de Robert, relativaá certa venda feta per Guerau y Ermesenda al Cenobi de Besalú, y l'altradel any 1337, essent curiosas en abduas las afrontacions de las térras ena-jenadas en forsa de dits documents, citantse la Cot, Cellentet, Coll á' enHuyó, lo plá del Torn, lo castell de Colltort, la iglesia de Sant Cristófol,los DOSCOS y escanys Llavors enstents; datos rnolt interessants pera conei—

Investigan! lo Sr. Igual per la comarca Aulolina, tingué ocasió de

del mar, y que aquestas perro anesqueren durant rnolts sigles sobre'1nivell de las montanyas mes elevadas.» En efecte, aixt ho demostra lanombrosa varietat de fóssils marftims que té recullits de Tavertet, Cu-golls y Costa de iUJOU, locahtats que están situadas a mes de 5oo metressobre '1 nivell del mar. Valentse de la opinió de sabis geólechs, creu lo

lo món, pot dirsc que no ha dcsaparegut sino que ha cambiat de lloch,

sobre las neveras del polo-austral.

- 167 -

Ocupantse, lambe, deis volcans de la comarca obgecte de sos estudis,

senyala lo Si"i Paluzic, ccmostrantl] los grans depósits de pcofci f€YYct\que per aquells indrets ahundosament se !rol>an, ocupant lo fons de las

per altres agents impulsius que las ayguas marítimas saccejadas per erup-

vegadas de dreca á esquerra, y aliras, d' esquera á dreta, ó per exemple,d' Olot á Cugolls y de Cugolls á Olot; feni milions de irossos de la crostafet'r&l ó basáltica y tirantla á través de fanchs y ayguas, barrejant tolas

de novas, ceEant vclls cratei's, tormant las piabas y protnontoris actuslsb

Passa desprcsf lo senyor coniunicant, á donar compte de sos estudis

las sobre si fon Tholo, Jilí de Jctpkel, lo fundador d1 Olot, y record a lodocument que creu apócrif esmentat pe'l Dr. Bolos, airibuhit al siglc n

emperador Antoninus, per varis cnstians de la comarcal rixantse, Qes™pros, en alguns norns propis deis Gohts, invassors en lo sigle v, esmenta '1

la població esmentadaj desprcs de qual época, sisles ix y %¡ se la troba jscitada en los documents, (donació de Caries Calvo á Recimír abat deLies al ti) deis quals no *s deduneix que a(itiL¿ainent ¿i níoi se n dicucHcí$$fft com p rete ti alcu sino que aouest ultLin nom li pro ve d* ha verformal pan del ves-comtat de Bas. Lo nom Bas ó Basse, creu lo senyorI^uali prové del estany, llach ó bassa que inundava tot lo que ara seDomeña Plá de la Pinya, de las Presas y d' en Bas, que tenia tres horasde llarch y duas d' ampie quals aycuas procedían del Plá Traver, bai—sant per 1' hermós Salt del Sellent y tiltrant entre munts Je ierra de conreu y d escorias volcánicas, humitcjant lo Pin UÍ Ljl¿tchs7 proper á Oloilo que, per ri alicnentava nus y estanys ó bassas eti la v&tí ftiolosct y

mmcdsacions de la base de Castell 1 orí y tornant a aparcixer en ¡o oc~llent, situat mes avall de Santa Pau. Paluzie diu que existeix la tradiciúJe que 'ls alarbs dessecáren I1 aludit estany, empero, afirma lo Sr. Igual,

— i6S —

tremol, ocorregut en Maig de Í427 en lo hisbat deGirona, queenderrocá Olot, Castellfollic Ridaura, Sania Pau y Mallol, cssent tant Sran la os

marea, & la compleria dessecació y cultiu de la conca de dita bassa ó es-

a Catalunya se coniessin, encara qui

La CATAN

Sr. Igual, ja

NOVAS

Altra pcrdüa na cxpcn ni en ta t la C\TAr.ANrsTA! la del Sr O. J oaqmm

ment á las suscripción^ oue pera impulsar sas publicacions s han fet y

un deber d' assistirhi. per poch que las circunstancias li permetessin. En

demostrar fatiga malgrat de sos anyiAquestas cvialitats, y sas «cefe

rnpanys excurskonista^^ Descansí en pau.

prempta de tLa RenaixenBa,» Xuolá, 13, bulsus.