les fagedes de la calma (montseny, los hayedos...

VIII Monografies del Montseny · p. 159-185 · Diputació de Barcelona · 2014 159

Abstract

Beech forests of La Calma (Montseny, Catalonia). Description, phytodiversity and phytosociological characterizationStudy of beech forests of La Calma in the Montseny, based on 68 unpublished inventories undertaken in different points, directions and substrates. Until now, study of these beech forests had been limited, with the publication of only four phytoso-ciological inventories (O. BolòS, 1957; nuet and Panareda [1980] 1982; Panareda and nuet, 1987). We present five inventory tables, a synthetic synthe-sis table and analysis of recognized plant associa-tions. Our conclusion is that these beech forests are species poor. The majority belongs to the associa-tion of beech groves with deschampsia (Luzulo ni-vae-Fagetum sylvaticae), with variants due to en-vironmental factors such as altitude and soil. Meanwhile, in more humid regions beech groves are associated with green hellebore (Helleboro occiden-talis-Fagetum sylvaticae), no doubt impoverished. Furthermore, there is a group that grows in basic rocks that should be included in beech groves with boxwood (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae).

Key wordsCatalonia, Montseny, La Calma, beech forest, plant biodiversity, phytosociology

Resumen

Los hayedos de La Calma (Montseny, Cataluña). Descripción, fitodiversidad y caracterización fitosociológicaEstudio de los hayedos de La Calma en el Montseny, a partir de 68 inventarios inéditos, levantados en distintos puntos, orientaciones y sustratos.Estos hayedos habían sido poco estudiados y sólo se habían publicado cuatro inventarios fito-sociológicos (O. BolòS, 1957; nuet y Panareda [1980] 1982; Panareda y nuet, 1987).Presentamos cinco tablas de inventarios, una ta-bla sintética de síntesis y el análisis de las asocia-ciones vegetales reconocidas. El trabajo concluye que se trata de unos hayedos pobres en especies. La mayoría pertenecen a la asociación de hayedo con descampsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvati-cae), con variantes debidas a factores ambienta-les como la altitud o el suelo, mientras que en los lugares más húmedos corresponden al hayedo con eléboro verde (Helleboro occidentalis-Fage-tum sylvaticae), ciertamente empobrecido. Por otra parte, existe un grupo sobre rocas básicas que debe incluirse en el hayedo con boj (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae).

Palabras claveCataluña, Montseny, La Calma, hayedo, biodiver-sidad vegetal, fitosociología

Resum

Estudi de les fagedes de la Calma al Montseny a partir de 68 inventaris inèdits, aixecats en dife-rents punts, orientacions i substrats. Aquestes fagedes havien estat poc estudiades i només se n’havien publicat quatre inventaris fito-sociològics (O. BolòS, 1957; nuet i Panareda [1980] 1982; Panareda i nuet, 1987).Presentem cinc taules d’inventaris, una taula sin-tètica de síntesi i l’anàlisi de les associacions ve-getals reconegudes.El treball conclou que es tracta d’unes fagedes pobres en es pè cies. La majoria pertanyen a l’as-sociació de fageda amb descàmpsia (Luzulo ni-vae-Fagetum sylvaticae), amb variants degudes a factors am bien tals com ara l’altitud o el sòl, men-tre que als indrets més humits corresponen a la fageda amb el·lèbor verd (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae), certament empobrida. D’altra banda, n’hi ha un grup sobre roques bàsiques que cal incloure a la fageda amb boix (Buxo semper-virentis-Fagetum sylvaticae).

Paraules clauCatalunya, Montseny, la Calma, fageda, biodiver-sitat vegetal, fitosociologia

Les fagedes de la Calma (Montseny, Catalunya). Descripció, fitodiversitat i caracterització fitosociològica

Josep Nuet,1, 2, 3 Àngel M. Romo,3, 4, 5 Montserrat Salvà3, 5, 6 i Ferran Salvador3, 5, 6

1Institució Catalana d’Història Natural (ICHN). Institut d’Estudis Catalans2Equip de Recerca Botànica. Centre Excursionista de Catalunya3Equip de recerca Abies, botànics & geògrafs4Institut Botànic de Barcelona. Consejo Superior de Investigaciones Científicas (IBB-CSIC–ICUB) 5Grup de Recerca Paisatge i Paleoambients a la Muntanya Mediterrània6Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona

VIII Monografies del Montseny · Diputació de Barcelona · 2014 160

Àrea d’estudi

La unitat orogràfica de la Calma (figura 2) –tam-bé coneguda amb el nom redundant de pla de la Calma per referir-nos a la part més elevada– constitueix el sector occidental del massís del Montseny (Serralada Prelitoral Catalana). Està marcadament delimitada a tots els seus extrems pels torrents afluents del Congost i la Tordera, cursos fluvials que drenen la major part del mas-sís. Els sectors més elevats de la Calma, situats entre els 800 i els 1.300 m d’altitud, formen un altiplà basculat al sud-oest. Es tracta de la resta d’una antiga superfície d’erosió d’edat pretriàsi-ca que es troba sobre l’antic massís paleozoic.

Les roques que predominen són les pissar-res micacítiques, d’edat cambroordoviciana, in-tensament plegades i molt erosionades, junta-ment amb la seva variant metamòrfica (fil·lites i cornubianites), fruit de la intrusió granítica tar-doherciniana que aflora escassament al sud-oest de la unitat. Als sectors més alts de l’alti-plà, formant les carenes i línies divisòries, de traçat irregular i discontinu, trobem els gresos silicis vermellosos, característics de la sedi-mentació triàsica que va recobrir la superfície d’erosió esmentada (ICC-IGC, 2006).

Els sectors alts de la Calma, on creixen la ma-joria de les fagedes estudiades, tenen unes con-dicions climàtiques lleugerament menys plujoses i més suaus que els sectors orientals del Mont-seny, de major altitud. Les precipitacions mitja-nes anuals que rep la Calma se situen entorn dels 850-950 mm i la temperatura mitjana anual oscil·la entre els 9 i 10 ºC, ben diferent dels 1.000-1.100 mm i 7-8 ºC del sector oriental (turó de l’Home - Matagalls) del massís del Montseny.

Introducció

Les fagedes del massís del Montseny tenen un gran interès perquè són les més meridionals del nord-est de la península Ibèrica, a excepció no-més d’un petit grup al Port, a cavall entre Cata-lunya i el País Valencià.

El mapa El Montseny, mantos de vegetación, a escala 1:50.000 de lloBet (1947) plasma grà-ficament amb relativa exactitud, per primera ve-gada, l’extensió de la fageda al massís.

Més tard, aquestes fagedes van ser estudi-ades fitosociològicament per BolòS (1957, 1983, 1986), laPraz (1962-1976), nuet i Panareda (1982), Panareda et al. (1981) i Panareda i nuet (1987). Aquests autors van inventariar-ne 28 parcel·les (figura 1), sobretot a la vall de Santa Fe.

Les fagedes del Montseny han estat analit-zades en relació a la seva dinàmica socioam-biental (Boada i Saurí, 2003) i també com a pos-sibles indicadores de canvi climàtic (PeñuelaS i Boada, 2003).

L’any 2008, els autors d'aquest estudi vam començar a estudiar fitosociològicament les fa-gedes de l’extrem nord del massís, prop de Vi-larmau i la Tremoleda (nuet et al., 2010) (punts més al nord de la figura 1), i entre el 2009 i el 2011 hem estudiat 68 parcel·les amb l’objectiu principal d’inventariar les fagedes marginals i més fragmentades del sud-oest del Montseny que corresponen a l’altiplà de la Calma per tal d’obtenir-ne la caracterització fitosociològica i avaluar-ne la fitodiversitat. Aquests estudis ens han de permetre analitzar en un futur com és la dinàmica d’aquestes fagedes fragmentades i meridionals.

Figura 1. Mapa altimètric i model d’elevacions del ter-reny del massís del Mont-seny. El mapa conté el límit del Parc Natural, en línia discontínua negra; les zo-nes cobertes de fageda, en color blau cel; per distingir la situació de les parcel·les de fageda inventariades fi-tosociològicament, aparei-xen en color negre les ja publicades, i en color blau marí, les que presentem en aquest estudi. (Elaboració: M. Salvà.)


cials, hem fet servir un receptor GPS Garmin, una brúixola Silva i un clinòmetre Suunto.

A cada parcel·la hem identificat tots els tà-xons presents i n’hem calculat els índexs de cobertura i sociabilitat d’acord amb les esca-les de BraunBlanQuet (1979). Hem estat molt curosos a l’hora d’indicar tant els exemplars morts [m], com els que presenten mala vitalitat [º] (tots dos símbols són bons indicadors de la dinàmica d’aquestes fagedes). També indi-quem, quan és representatiu, el nombre de plàntules per metre quadrat, sobretot de les es pè cies forestals dominants, com és el cas del faig.

Per a la nomenclatura dels tàxons, s’ha se-guit la proposada per BolòS et al. (2005) i, per als sintàxons, la de riVaSMartínez (2011).

Amb l’objectiu de localitzar les fagedes mar-ginals (SalVà et al., 2012) i situar les parcel·les de mostreig, hem fet servir la cartografia del Mapa de vegetació del Parc Natural del Montseny, a

La major part del Montseny i l’extrem sud de la Calma presenten un règim pluviomètric esta-cional de tipus TPHE (Tardor, Primavera, Hivern, Estiu), d’influència litoral amb dèficit hídric a l’estiu. En canvi, a l’extrem nord de la Calma, ja és perceptible una certa continentalitat (règim TPEH) amb dèficit hídric d’hivern, característic de les comarques d’interior (ICC, 2008).

Per la seva latitud i meridionalitat, les fage-des del Montseny es troben preferentment als vessants orientats al nord; per això, els inven-taris estudiats tenen majoritàriament aquesta orientació (N, NW, NNW, NE i NNE), i excepcio-nalment oest, est o sud-est.

Les fagedes de la Calma se situen entre els 800 i els 1.300 m d’altitud. El nivell inferior de la fageda, als vessants de la Calma, es troba a molta menys altitud del que indica BarBeta et al. (2011). Al massís del Montseny, gairebé tota la superfície de fageda es troba entre els 1.100 i els 1.200 m (SalVà et al., 2004), i al sector del turó de l’Home arriba fins als cims, a 1.700 m.

Metodologia

Per descriure les fagedes de la Calma fem servir el mètode sigmatista (BraunBlanQuet, 1979), de l’escola geobotànica de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéene et Alpine (SIG-MA), fundada per Josias Braun-Blanquet.

Hem aixecat 68 inventaris de fagedes situa-des a diferents altituds, exposicions, pendents i substrats.

A l’hora de detallar la situació de les parcel-les inventariades i prendre’n les dades espa-

Figura 2. Aspecte de la Calma a la capçalera del tor-rent del Cafè. A l’esquerra, es veu can Figuera i al fons, la plana de Vic. En primer terme, hi ha falgue-rars de falguera aquilina que alternen amb prats i bruguerars de bruc d’escombres. Al fons s’observen tremoledes, alzinars i rouredes. (Foto: J. Nuet Badia, 24-10-2004.)

Figura 3. Mapa de la situació de les fagedes a la Cal-ma, en color blau cel, sobre l’ortofotografia. En cer-cles de colors, hi ha indicades les parcel·les inven-tariades fitosociològicament. Els colors de cada cercle identifiquen la comunitat vegetal a la qual per-tanyen. (Ortofotografia: ICC; elaboració: M. Salvà.)


sotabosc destaquen algunes es pè cies indica-dores d’una menor acidesa edàfica i d’una lleu-gera fertilitat del sòl (Helleborus viridis ssp. oc-cidentalis, Moehringia trinervia, Phyteuma spicatum), al costat d’altres pròpies de sòls po-bres i clarament acidòfils (Deschampsia flexuo-sa, Veronica officinalis).

També és notable el paper que tenen les plantes de les rouredes seques, de caràcter lleu-gerament basòfil (Helleborus foetidus, Primula veris ssp. columnae). A més, hi trobem altres es-pè cies de caràcter heliòfil (Erica arborea, Crate-gus monogyna, Sarothamnus scoparius), gene-ralment amb mala vitalitat o mortes, indicadores d’un estadi arbustiu preforestal, que posterior-ment ha estat colonitzat pel faig (figura 4).

L’avet (Abies alba) és probable que sigui un relicte i que es limiti a estacions especialment favorables. En canvi, la presència de l’alzina es pot interpretar com la pervivència d’un arbre colonitzador d’hàbitats oberts que posterior-ment han estat envaïts per la fageda (figura 5).

Dinàmica

És remarcable l’elevat nombre de plàntules de faig presents en nombrosos inventaris. Aquest fet s’interpreta com una mostra de la capacitat de regeneració d’aquestes fagedes. També des-taca la gran presència de plantes arbustives, que deuen haver afavorit els processos d’expansió del faig i que ara malviuen dins la fageda. Aques-

escala 1:5.000 de Panareda et al. (2004) i l’hem analitzat amb eines SIG (SalVà et al., 2004).

A l’hora de confeccionar i analitzar les taules, hem fet servir el programari B-VegAna (Font, 2011), un paquet integrat de programes per a l’anàlisi, gestió i estudi de dades de vegetació.

Les 68 parcel·les de 100 m2 inventariades es-tan situades al massís del Montseny, a l’altiplà de la Calma (figura 3), entre Collformic, al terme del Brull, i la baga d’en Cuc, al terme de Cànoves, entre els 807 i els 1.300 m sobre el nivell del mar. Seixanta-dues de les parcel·les inventariades es-tan orientades al nord en sentit ampli (NW-N-NE), tres a l’oest, dues a l’est i una al sud-est.

Resultats

A partir de les dades obtingudes dels inventaris de vegetació que hem aixecat, hem pogut iden-tificar tres tipus de fagedes: la fageda amb bui-xol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983), la fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae subass. veronico-galieto-sum O. de Bolòs 1957) i la fageda amb boix (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952).

Aquestes tres fagedes són totes les que po-dem trobar al massís del Montseny, però a la Calma es presenten, en conjunt, més aviat em-pobrides.

De cada una d’aquestes fagedes fem una anàlisi detallada de la composició florística i de la dinàmica.

Fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae O. de Bolòs 1957 subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983)

Composició florística

A la fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983) (taula 1), destaca l’elevat nombre de tàxons presents, que pot oscil·lar entre els 11 i els 27, malgrat que les plantes herbàcies tenen un grau de cobertura molt baix. Hi són presents nombroses es pè cies pròpies de les fagedes (Sanicula europaea, Me-lica uniflora, Mercurialis perennis), que no són gaire freqüents al Montseny (BolòS, 1983). Al

Figura 4. L’obaga del turó del Samon des del cim. Al fons s’observa el rocós turó del Pi Novell i el cim del Sui. En primer terme, a l’esquerra, una part de la fa-geda del Samon, que majoritàriament pertany a la fageda amb buixol. Els matollars de brucs de la vora de la fageda acaben sovint envaïts pels faigs que guanyen terreny. (Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2009.)


A l’interior de la fageda també es pot trobar un altre conjunt de plantes pròpies de les rou-redes seques, com ara Helleborus foetidus, Di-gitalis lutea, Primula veris ssp. columnae. Totes aquestes es pè cies tenen tendència basòfila.

Dinàmica

La fageda es troba en un procés de franca recu-peració. Probablement, aquests espais ara co-berts de fageda eren ambients on ha minvat la pressió humana, fet que ha permès que es de-sencadenés un procés de regeneració d’aques-ta espècie.

Fageda amb descàmpsia i alzines (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. Bolòs 1957, variant de Quercus ilex ssp. ilex)


A la fageda acidòfila amb alzines (taula 3), tro-bem entre 8 i 23 es pè cies a les parcel·les inven-tariades. En aquestes fagedes destaca el paper que hi tenen les plantes arbustives de caràcter preforestal. Moltes d’aquestes es pè cies són pròpies de les bardisses i són poc o gens co-mestibles per al bestiar –és el cas de Crataegus monogyna i Prunus sinosa, Rubus sp.– (olFF et

tes plantes que afavoreixen la colonització són plantes espinoses (Crataegus monogyna) o plan-tes no comestibles per al bestiar (Juniperus communis ssp. communis).

Fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957)


A la fageda acidòfila amb verònica o te de mun-tanya (taula 2), hi destaca el baix nombre d’es-pè cies, que oscil·la entre les 6 i les 12. És re-marcable la presència d’es pè cies de l’alzinar i, concretament, de les alzines, que hi viuen amb mala vitalitat a causa de les condicions ombrí-voles que imposa el bosc de faig. A més, des-taca la presència de diferents es pè cies arbòries i arbustives, moltes de les quals són menys o més heliòfiles, i que són les restes dels estadis arbustius previs a la recuperació de la fageda.

Tant el boix grèvol (Ilex aquifolium) com la moixera (Sorbus aria ssp. aria) toleren l’ombra de la fageda malgrat que la seva presència és testimonial. En canvi, alguns arbustos (Junipe-rus communis ssp. communis, Erica arborea), que tenen un paper important en els processos de facilitació i que trobem mig morts o morts del tot dins la fageda, suporten pitjor l’ombra. En al-tres casos, també trobem puntualment plantes de les bardisses (Prunus spinosa, Crataegus monogyna) mortes dins la fageda (figura 6).

Figura 5. Interior d’una fageda amb buixol al sot de la Biota, al centre de la Calma. Malgrat el seu aspec-te excel·lent, aquestes fagedes acullen molt poques es pè cies. (Foto: J. Nuet Badia, 19-5-2011.)

Figura 6. Fageda de l’obaga del turó del Samon amb troncs de ginebres morts. Aquests exemplars d’ar-bustos d’etapes anteriors en la successió vegetal indiquen inequívocament que la fageda s’expandeix a costa de la vegetació dels espais més oberts i llu-minosos. (Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2009.)


Fageda amb descàmpsia, pobra (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957, fagetum nudum)


A la fageda acidòfila pobra (taula 4) el nombre d’es pè cies per inventari també és extremament baix, entre 2 i 6. A més de ser escasses, les plan-tes hi tenen uns recobriments molt baixos. Els botànics denominen aquestes fagedes tan ex-tremament pobres fagetum nudum. Hi destaca el paper que hi tenen el boix i el grèvol, ambdós arbustos esciòfils.

A més, hi trobem alguns arbustos propis de llocs oberts (Erica arborea, Juniperus communis ssp. communis), que malviuen dins la fageda i que indiquen que la fageda ha envaït molts es-pais abans oberts, coberts de landes i brugueres.

Dinàmica

Aquestes fagedes tan pobres es trobarien als llocs on el faig viu al límit de les seves possibi-litats, tot capturant l’aigua i els nutrients dispo-nibles al sòl i no deixant condicions adequades per al desenvolupament de les plantes herbà-cies (BolòS, 1983). Altres autors han insinuat que l’extrema pobresa de fitodiversitat estaria causada per la catifa de fullaraca de faig molt àcida, que impediria la vida de plantes molt es-

al. 1999). Això indica que aquest bosc està vi-vint un clar procés de regeneració. També és considerable la importància de les es pè cies dels alzinars, especialment de Quercus ilex ssp. ilex. Aquesta presència es pot explicar per dos motius: d’una banda, el fet que ens trobem a prop del límit superior dels alzinars i, de l’altra, la capacitat pionera de les es pè cies de caràcter més heliòfil per colonitzar els boscos oberts. Al seu torn, l’alzina i altres es pè cies arbustives preforestals creen condicions favorables per a l’entrada de les plantes pròpies d’ambients més ombrívols, com ara Fagus sylvatica, com ho de-mostra el fet que trobem nombroses plàntules de faig als diferents inventaris aixecats.

Igualment, destaca el paper de les plantes de les rouredes seques, algunes de les quals són clarament basòfiles (Coronilla emerus, Bu-xus sempervirens), com a conseqüència del ca-ràcter fronterer, entre el món mediterrani i l’eu-rosiberià, d’aquests boscos. Al límit inferior de la fageda s’evidencia com la competència entre l’alzina i el faig es decanta cap a aquest darrer (figura 7).

Dinàmica

Malgrat que les alzines hi poden tenir una pre-sència notable, aquests boscos de faig evolu-cionen cap a fagedes ben constituïdes, atès que el caràcter ombròfil del faig no és gaire fa-vorable per a les es pè cies pròpies dels alzinars ni tampoc per a la mateixa alzina. Hem observat que, en aquest límit inferior de la fageda, la competència entre el faig i l’alzina fa que, als primers estadis de la colonització dels boscos, s’hi instal·li l’alzinar, al qual segueix l’expansió posterior del faig, que crea progressivament unes condicions am bien tals poc favorables per al desenvolupament de l’alzina.

En aquest procés exerceixen un paper molt important els arbustos, com ara el ginebre, a recer del qual Fagus sylvatica pot créixer (kunStler et al., 2007), ja que tenen un efecte facilita-dor, atès que limiten la competició de les herbes (loc. cit.) i afavoreixen el creixement dels arbres. També destaca el bruc boal (Erica arborea), que és resistent a les pertorbacions i recurrent a les estassades (ojeda et al., 2000) –malgrat que és comestible per al bestiar (BartoloMé et al., 2000)–, i la capacitat de rebrot del qual permet que pervisqui als ambients forestals poc favo-rables.

Figura 7. El turó de les Païsses i la baga d’en Cuc des del turó de Palestrins. El vessant obac del turó està cobert per alzinar i una fageda força extensa, que és una de les que trobem a més baixa altitud al vessant sud del Montseny. (Foto: J. Nuet Badia, 22-5-2009.)


en una època d’intensa explotació del territori, on els arbustos facilitaven la supervivència dels arbres com ara el faig (caMarero i Gutiérrez, 1999), a més d’eliminar les plantes herbàcies sota la seva capçada (figura 9).

Hem constatat que hi ha indrets on les fage-des envaeixen les avellanoses de les clotades. Aquest fet podria ser degut al cessament de l’ex-plotació de les fagedes, que les mantenia més obertes o esclarissades, i que havia afavorit l’en-trada i la instal·lació d’altres formacions forestals de creixement més ràpid. Com que no van ser explotades, aquestes fagedes es recuperen i tor-nen a envair tot l’espai, ofegant les formacions forestals oportunistes que hi havien arrelat.

Sobre la vegetació potencial de la Calma

Sobre la vegetació potencial de l’altiplà de la Cal-ma s’han fet diferents interpretacions. Després de valorar si la possible vegetació potencial fo-restal de la Calma són les fagedes o les roure-des, sembla que BolòS (1983, p. 27) es decanta per aquestes últimes: «És probable que l’altiplà superior de la Calma, o almenys una part consi-derable d’ell, correspongui al domini del Pteridio-Quercetum pubescentis» (O. BolòS 1983, p. 82). L’autor fa aquesta afirmació sense deixar el tema tancat i en espera del que puguin aclarir estudis posteriors. Més endavant, Perrinet (1988) expo-sa que, quan la landa s’instal·la, sembla que sigui molt difícil o fins i tot impossible reemplaçar-la per es pè cies forestals. L’única espècie que es pot desenvolupar de forma espontània a les lan-

ciòfiles i alhora molt acidòfiles (Baudière, 1975).

Fageda amb boix (Buxo sempervi-rentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952)


Tot i que tenen un aspecte de bosc exuberant (figura 8), les fagedes amb boix (taula 5) desta-quen per l’extrema pobresa florística que cons-tatem en aixecar els inventaris. El nombre de tàxons que hi anotem oscil·la entre 4 i 9, malgrat que algunes es pè cies poden tenir un recobri-ment elevat, com és el cas del boix (Buxus sem-pervirens), arbust basòfil que tolera les condici-ons ombrívoles del faig i és força o molt abundant. Per contra, el sotabosc herbaci és molt pobre i el recobriment, molt baix.

Dinàmica

La presència de nombrosos arbustos heliòfils amb mala vitalitat indica que aquestes fagedes estan en clar procés de regeneració i que gua-nyen terreny a costa d’espais més oberts. D’aquesta manera, es pot esbossar un escena-ri on Fagus es regenera sota els arbustos no comestibles per al bestiar, com ara Buxus sem-pervirens i Juniperus communis ssp. communis (doležal et al., 2004). Es pot parlar d’una asso-ciació positiva entre el boix i el faig, que seria un exemple clar de coexistència de plantes (loc. cit.). Aquesta associació positiva es va originar

Figura 8. Aspecte de l’interior de la fageda amb boix a la fageda Seca, prop de Collformic. Malgrat el seu aspecte exuberant, moltes d’aquestes fagedes acu-llen molt poques es pè cies. (Foto: J. Nuet Badia, 29-4-2009.)

Figura 9. La fageda de la Cortada des del pla de l’Ase Mort. En primer terme, veiem alguns boixos que en aquest sector són abundants. Al darrere a l’esquerra, els vessants del Matagalls i, al fons, les Agudes i el turó de l’Home. (Foto: J. Nuet Badia, 12-11-2009.)


mostrarien que la landa de bruguerola, que co-breix grans extensions de l’altiplà, és el resultat de la desforestació d’una roureda, més que no pas d’una fageda (op. cit.) (figura 10).

Més recentment, BolòS et al. (2004) indiquen que l’altiplà de la Calma es troba dins el domini climàcic de la roureda acidòfila de roure marti-nenc Pterido-Quercetum pubescentis.

Malgrat que la qüestió de la vegetació poten-cial de la Calma és lluny de quedar totalment aclarida, sí que es pot afirmar que ara, amb la feble profunditat i l’assecament superficial del sòl durant determinats períodes de l’any, és for-ça difícil que les es pè cies forestals recolonitzin aquesta landa.

Conclusions

A la Calma hi ha representades totes les fage-des existents al conjunt del Montseny: fageda amb buixol (Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolòs 1983), fageda amb descàmpsia (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae subass. vero-nico-galietosum O. de Bolòs 1957) i fageda amb boix (Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952).

Algunes d’aquestes fagedes se situen en uns nivells altitudinals baixíssims, a partir de 800 m a la baga d’en Cuc, al terme de Cànoves.

L’anàlisi del gràfic de les mitjanes de les prin-cipals formes vitals (figura 11) indica el següent:

des de la Calma és el pi roig (Pinus sylvestris), com s’ha observat a prop de Can Figuera (op. cit.). D’altra banda, als pendents de l’altiplà de la Calma, Perrinet va observar exemplars de faig rosegats per les cabres, la qual cosa demostra-ria que la pastura no evitaria que els faigs germi-nessin i atenyeria un cert desenvolupament (op. cit.). Si el faig fos capaç d’estendre’s pel pla de la Calma, no seria rar trobar-lo de forma esca-dussera, aquí i allà, cosa que no succeeix, se-gons comenta aquest autor, i que nosaltres tam-poc no hem observat al llarg del treball de camp. Michel Perrinet arriba a la conclusió que l’altitud a la qual es troba l’altiplà de la Calma i la com-posició florística de la vegetació que hi creix de-

Figura 10. El sot de la Pomereta i al fons les suaus ca-renes amb el cim del Sui. En primer terme, una landa de bruguerola i ginestell. Els fons de les clotades, amb sòl més profund i humit, són coberts de falguerars de falguera aquilina. (Foto: J. Nuet Badia, 24-10-2004.)

Figura 11. Gràfic amb la mitjana de les principals formes vitals de les diferents fagedes reconegudes a la Calma (Montseny)

50%

40%

30%

20%

10%

50%

40%

30%

20%

10%

Arbres Arbustos i matetes Herbes

MP p. MP c. NP p. NP c. Ch H G Th

Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinerviae Luzulo-Fagetum pobre (fagetum nudum)

Luzulo-Fagetum subass. veronico-galietosum Buxo-Fagetum

Luzulo-Fagetum variant de Quercus ilicis ssp. ilicis

Infografia: J. Nuet Badia


des més humides (Helleboro occidentalis-Fa-getum sylvaticae, Luzulo nivae-Fagetum sylva-ticae, etc.).

Les fagedes de la Calma són pobres en fito-diversitat a causa de la seva situació al conjunt del Montseny, al massís més baix i més apartat de la influència marítima, amb una pluviositat i una humitat am bien tal més baixes.

La pobresa es concreta en pocs tàxons ca-racterístics i diferencials i també en la baixa quantitat de cada tàxon trobada a les parcel·les inventariades.

Tot i aquesta pobresa, les diferents comuni-tats de fageda són perfectament diferenciables.

Quant a la dinàmica, la majoria de les fage-des presenten processos expansius. La pre-sència habitual dins la fageda de molts arbus-tos (Juniperus communis ssp. communis, Erica arborea...) i de la mateixa alzina (Quercus ilex ssp. ilex) que arrelaven en antigues landes i es-pais oberts i lluminosos és una mostra de la capacitat d’expansió i colonització d’aquestes fagedes.

Amb les dades que hem obtingut no podem pensar que les fagedes de la Calma hagin en-trat en una dinàmica de migració cap a altituds superiors a causa de l’augment de les tempe-ratures que comporta el canvi climàtic.

1. En conjunt, les proporcions de les dife-rents formes vitals no presenten gaire varia-cions.

2. Pel que fa als arbres, les irregularitats de les mitjanes són degudes més aviat al baix nom-bre de tàxon per inventari, fet que distorsio na una mica la mitjana.

3. En l’apartat de les herbes (H. hemicriptò-fits) i (G. geòfits), la mitjana és més alta com més humida és la fageda: fageda amb buixol, fageda amb descàmpsia, etc., fet que denota una ri-quesa de fitodiversitat superior.

L’anàlisi del gràfic de les mitjanes dels prin-cipals elements corològics (figura 12) indica el següent:

1. En conjunt, les proporcions dels princi-pals elements corològics no presenten varia-cions gaire marcades. Aquest fet denota que hi ha molta homogeneïtat en els diferents in-ventaris a causa de la poca variació ecològica i altitudinal del territori on s’han fet els inven-taris.

2. La presència de plantes boreoalpines en Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae es deu al fet que en alguns inventaris hi consta l’avet (Abies alba).

3. Els indicadors més evidents de diferènci-es s’han de veure en la mitjana de plantes sub-mediterrànies i mediterrànies, en els quals les mitjanes més baixes corresponen a les fage-

Figura 12. Gràfic amb la mitjana dels principals elements corològics de les diferents fagedes reconegudes a la Calma (Montseny)

60%

50%

40%

30%

20%

10%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

Alta muntanya Muntanya mitjana Terra baixa

Bor. Atl. Eur. Submed. Med. Plurireg.

Helleboro-Fagetum subass. moehringietosum trinerviae Luzulo-Fagetum pobre (fagetum nudum)

Luzulo-Fagetum subass. veronico-galietosum Buxo-Fagetum

Luzulo-Fagetum variant de Quercus ilicis ssp. ilicis

Infografia: J. Nuet Badia


BraunBlanQuet, Josias (1979): Fitosociolo-gía. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Madrid: Editorial Blume. 820 pàgines.

cácereS, Miquel de; Font, Xavier; García, Ri-card; oliVa, Francesc (2003): «VEGANA, un pa-quete de programas para la gestión y análisis de datos ecológicos». VII Congreso Nacional de la Asociación Española de Ecología Terrestre; p. 1484-1497.

caMarero, Jesús Julio; Gutiérrez, Emília (1999): «Structure and recent recruitment at alpi-ne forest-pasture ecotones in the Spanish cen-tral Pyrenees». Écoscience, núm. 6; p. 451-464.

doležal, Jirí; Št’aStná, Petra; Hara, Toshi-hiko; Šrutek, Miroslav (2004): «Neighbourhood interactions and environmental factors influen-cing old-pasture succession in the Central Pyrenees». Journal of Vegetation Science, núm. 15; p. 101-108.

Font, Xavier (2005): «La gestión de la biodi-versidad mediante bases de datos en línea y el programario B-VegAna». Recursos Rurais (serie cursos), núm. 2; p. 65-72.

ICC (2008): Atlas Climàtic de Catalunya, pe-ríode 1961-1990. Barcelona: Generalitat de Ca-talunya: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Institut Cartogràfic de Cata-lunya; Departament de Medi Ambient, Servei Meteorològic de Catalunya. 32 fulls solts.

ICC-IGC (2006): Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50.000. 24 Osona. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya: Departament de Medi Ambient i Habitatge: Institut Cartogràfic de Ca-talunya; Institut Geològic de Catalunya. 1 mapa plegat.

kunStler, George; curt, Thomas; BoucHaud, Monique; lePart, Jacques (2007): «Indirect fa-cilitation and competition in tree species colo-nization of sub-Mediterranean grasslands». Journal of Vegetation Science, núm. 17 (3); p. 379-388.

laPraz, Guy (1962-1976): «Recherches phy-tosociologiques en Catalogne». Collectanea Botanica, núm. 6 (1-2), p. 49-171; núm. 6 (4), p. 545-607; núm. 8, p. 5-61; núm. 9, p. 77-181; núm. 10, p. 205-279.

lloBet, Salvador (1947): El medio y la vida en el Montseny. Barcelona: CSIC. 518 pàgines + 1 mapa.

nuet, Josep; Panareda, Josep M. (1982): «El teix (Taxus baccata) a dues muntanyes catala-nes: Montseny i Montserrat.». Acta Grup Autò-nom Manresa, Institució Catalana d’Història Na-tural, núm. 2; p. 63-73.

Agraïments

Els nostres agraïments a la direcció i els tècnics del Parc Natural del Montseny i la Diputació de Barcelona per l’autorització i el seu suport en el desenvolupament del treball de camp.

Bibliografia

Documents impresos

BarBeta, Adrià; PeñuelaS, Josep; oGaya, Romà; juMP, Alistair J. (2011): «Reduced tree he-alth and seedling production in fragmented Fa-gus sylvatica forest in the Montseny Mountains (NE Spain)». Forest, Ecology and Management, núm. 261; p. 2029-2037.

BartoloMé, Jordi; FrancH, Jordi; PlaixatS, Josefina; SeliGMan, N. G. (2000): «Grazing alone is not enough to maintain landscape diversity in the Montseny Biosphere Reserve». Agriculture, Ecosystems and Environment, núm. 77; p. 267-273.

Baudière, André (1975): «Les hétraies acidi-philes des monts de l’Espinouze (Cévennes oc-cidentales). Composition floristique et relations avec les chênaies caducifoliés». Colloques phy-tosociologiques, núm. 3; p. 1-16.

Boada, Martí; Saurí, David (2003): «Evolución socioambiental del hayedo en el macizo del Montseny (1945-1995)». Ería, núm. 62; p. 317-324.

BolòS, Oriol de (1957): «Datos sobre la ve-getación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el valle de Arán». Collectanea Bo-tanica, núm. 5; p. 465-513.

BolòS, Oriol de (1983): La vegetació del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals. 170 pàgines + 1 mapa.

BolòS, Oriol de; ViGo, Josep; carreraS, Jor-di (2004): «Mapa de vegetació potencial de Ca-talunya». 1:250.000. Barcelona: Institut d’Estu-dis Catalans. 94 pàgines + 1 mapa.

BolòS, Oriol de; nuet Josep; Panareda, Jo-sep M. (1986): «Flora vascular del Montseny». A: terradaS, Jaume; MiralleS, Jordi (ed.): El pa-trimoni bio lò gic del Montseny. Catàlegs de flora i fauna, núm. 1; p. 41-92. Barcelona: Diputació de Barcelona. 171 pàgines.

BolòS, Oriol de; ViGo, Josep; MaSalleS, Ra-mon M.; ninot, Josep M. (2005): Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Bar-cino, 3ª edició. 1.310 pàgines.


SalVà, Montserrat; nuet, Josep; roMo, Àngel; SalVador, Ferran (2012): «Los hayedos margina-les de La Calma (Montseny, cordillera prelitoral catalana». A: cunill, Raquel; PèlacHS, Albert; PérezoBiol, Albert; Soriano, Joan Manuel (ed.): Las zonas de montaña: gestion y biodiversidad. p. 396-401. Barcelona: GRAMP, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barce-lona; Catalunya Caixa. 418 pàgines.

ViGo, Josep (2005): Les comunitats vegetals. Descripció i classificació. Barcelona: Publica-cions i Edicions de la Universitat de Barcelona. 251 pàgines + 1 CD.

Villar, Luis; aSeGinolaza, Carlos; GóMez, Da-niel; MontSerrat, Gabriel; roMo, Ángel; uriBe, Pedro (1990): «Los hayedos prepirenaicos ara-goneses: fitosociología, fitotopografía y conser-vación». Acta Botanica Malacitana, núm. 15; p. 283-295.

Bibliografia web

Font, Xavier (dir.): B-VegAna. Anàlisis de Ve-getació i Biodiversitat. Unitat de Botànica. De-partament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona/Generalitat de Catalunya. <http://biodiver.bio.ub.es/vegana/index.html> [Consul-ta: 17 octubre 2012].

Font, Xavier: Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Gene-ralitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. <http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html> [Consulta: 17 octubre 2012].

SalVà, Montserrat; Panareda, Josep M.; nuet, Josep (2004): «El análisis a gran escala y las nuevas tecnologías: una nueva interpretación geográfica del espacio para la gestión territori-al». Scripta Nova, núm. VIII, 170. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-16.htm> [Consulta: 17 octubre 2012].

nuet, Josep; roMo, Àngel; SalVà, Montserrat; SalVador, Ferran (2010): «Les fagedes dels tu-rons de Vilarmau i de la Tremoleda, al Mont-seny». VII Monografies del Montseny. Diputació de Barcelona; p. 167-176.

ojeda, Fernado; arroyo, Juan; Marañon, Teo doro (2000): «Ecological distribution of four co-occurring Mediterranean heath species». Ecography, núm. 23; p. 148-159.

olFF, Han; Vera F. W. M.; BokdaM, J.; Bakker, E. S.; GleicHMan, J. M.; Maeyer K. de; SMit, R. (1999): «Associational resistance of plants to her-bivory may lead to shifting mosaics in grazed woodlands». Plant Biology, núm. 1; p. 127-137.

Panareda, Josep M.; nuet, Josep (1987): «Els avets de Vallfornès (Montseny, Vallès Oriental)». XXXIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Granollers: Museu de Granollers, Centre d’Es-tudis de l’Associació Cultural; p. 199-207.

Panareda, Josep M.; roSell, Alexis; nuet, Jo-sep (1981): «Una mullera amb esfagnes al Mont-seny». Butlletí de la Institució Catalana d’Histò-ria Natural, núm. 46 (Sec. Bot., 4); p. 147-154.

Panareda, Josep M.; SalVà, Montserrat; nuet, Josep (2004): Mapa de vegetació del Parc Na-tural del Montseny. Barcelona: Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals. 49 pàgi-nes + 1 CD.

PeñuelaS, Josep; Boada, Martí (2003): «A glo-bal change-induced biome shift in the Mont-seny mountains (NE Spain)». Global Change Biology, núm. 9 (2); p. 131-140.

Perrinet, Michel (1988): «Recolonisation aprés incendie et coupe dans le lande à Callune du Montseny. (Barcelona, Espagne); consé-quences pour l’aménagement». Rennes: l’Uni-versité de Rennes I. Thèse. 180 pàgines.

riVaSMartínez, Salvador (2011): «Mapa de series, geoseries y geopermaseries de la vege-tación de España». Itinera Geobotanica, núm. 18(1); p. 5-424.

rodwell, John S. (2006): «British plant com-munities. 2. Mires and Heaths». Cambridge: Cambridge University Press. 628 pàgines.

http://biodiver.bio.ub.es/vegana/index.html

http://biodiver.bio.ub.es/vegana/index.html

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-16.htm

http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-16.htm


Tau

la 1

. Fag

eda

amb

bui

xol (

Hel

leb

oro

occ

iden

talis

-Fag

etu

m s

ylva

tica

e O

. de

Bo

lòs

1957

sub

ass.

mo

ehri

ngie

tosu

m t

rin

ervi

ae O

. de

Bo

lòs

1983

)

Núm

ero

d’in

vent

ari

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

1718

1920

2122

Sint

.

Altit

ud (m

s. m

.)1.

106

1.14

01.

046

1.10

11.

136

1.17

71.

164

1.08

51.

037

1.26

61.

182

1.18

71.

276

1.03

11.

206

1.15

91.

157

1.07

11.

114

1.18

71.

105

1.21

2

Expo

sici

óN

WN

WN

NW

NW

NN

EN

EN

NW

NW

NW

NN

EN

NE

NN

WN

NE

NW

EW

NW

Incl

inac

ió (º

)35

2518

4027

2530

2645

2022

2040

2524

2010

3530

828

20

Estra

t arb

ori r

ecob

rimen

t (%

)10

095

100

9595

100

100

100

100

100

100

100

100

9010

010

010

095

9510

090

100

Estra

t arb

ori a

lçàr

ia (m

)8-

158-

1010

-15

815

-20

15-2

012

-15(

20)

15-2

012

-14

10-1

212

-20

12-1

810

-12

6-8

15-1

815

6-8

10-1

515

-20

12-1

512

-15

8-12

Estra

t arb

ustiu

reco

brim

ent (

%)

105

11

51

11

21

510

11

11

151

15

11

Estra

t arb

ustiu

alç

ària

(m)

10,

6-0,

80,

50,

50,

5-2,

50,

5-1

0,5

0,5

0,5-

0,8

0,3-

0,5

1-2

2-4

10,

3-0,

51-

21,

51-

20,

30,

51-

20,

51-

2

Estra

t her

baci

reco

brim

ent (

%)

42

15

3025

11

201

1015

515

251

52

1010

25

Estra

t her

baci

alç

ària

(m)

0,2

0,1-

0,2

0,5

0,1-

0,3

0,1-

0,2

0,1-

0,5

0,1-

0,3

0,1-

0,3

0,1-

0,4

0,15

0,1-

0,2

0,1-

0,3

0,2-

0,4

0,15

0,1-

0,5

0,2

0,1

0,1-

0,3

0,1-

0,3

0,1-

0,3

0,1-

0,3

0,2

Estra

t mus

cina

l rec

obrim

ent (

%)

22

-15

51

11

402

11

28

11

21

11

11

Estra

t mus

cina

l alç

ària

(m)

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

--

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. A

biet

i-Pic

eion

(Br.-

Bl.)

Soó

Abi

es a

lba

Mill.

+

1.1

..

..

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Abi

es a

lba

Mill.

.

+.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de la

cl.

Vacc

inio

-Pic

eete

a B

r.-B

l. 19

39

Hyl

ocom

ium

spl

ende

ns (H

edw

.) W

. P.

Schi

mp.

in B

. S. G

. .

.+

1.2

..

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

ass.

Hel

lebo

ro-F

aget

um O

. Bol

òs (1

948)

195

7

Moe

hrin

gia

trine

rvia

(L.)

Cla

irville

.

.+

++

++

+.

++

.+

++.

2+

..

++

++

IV

Phyt

eum

a sp

icat

um L

. .

..

..

.+

.+

..

..

+r

..

+.

.+

rII

Hel

lebo

rus

virid

is L

. ssp

. occ

iden

talis

(R

eut.)

Sch

iffne

r .

..

..

r.

..

.r

r.

.+

.(+

).

.r

..

II

Ane

mon

e ne

mor

osa

L.

..

..

..

..

..

.+.

2.

..

..

..

..

.I

Myo

sotis

syl

vatic

a H

offm

. .

..

.+

..

..

..

..

..

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. L

uzul

o-Fa

getu

m (S

uspl

.) B

r.-B

l. 19

52

Teuc

rium

sco

rodo

nia

L. s

sp. s

coro

doni

a .

.+

++

.+

.+

.+

..

+r

..

++

++

+III

Vero

nica

offi

cina

lis L

. .

.+

++

.+

..

+r

..

+.

+.

+(+

)r

..

III

Des

cham

psia

flex

uosa

(L.)

Trin

. +

..

1.2

..

..

.+

..

+1.

2.

++

+.2

..

..

II

Pter

idiu

m a

quilin

um (L

.) K

uhn

+.

..

.+

.+

..

r+

..

+.

..

.+

++

III

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. F

agio

n sy

lvat

icae

(Luq

uet)

R. T

x. e

t Die

m. 1

936

Fagu

s sy

lvat

ica

L.

5.5

5.5

5.5

5.4

5.4

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.4

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

V

Fagu

s sy

lvat

ica

L. p

l.+

.+

+.

1.2

++

.+

1.2

1.2

..

1.2

++

.+

1.2

1.1

1.2

IV

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. F

aget

alia

syl

vatic

ae P

awlo

wsk

i 192

8

Ilex

aqui

foliu

m L

. 1.

21.

1+

..

+.2

.1.

2+

..

.+

+.

+.

+(+

)r

..

III

Stel

laria

hol

oste

a L.

.

..

.+

..

.+

.+

+.

..

..

+.

.+

+II

Poly

stic

hum

set

iferu

m (F

orsk

.) W

oyna

r .

..

.+

..

+.

..

.+

..

..

.+

.+

.II

Annex


Dor

onic

um p

arda

lianc

hes

L.

..

..

1.2

+.2

..

..

..

..

..

.(+

).

..

.I

Luzu

la s

ylva

tica

(Hud

s.) G

aud.

ss

p. s

ylva

tica

..

.+

..

..

1.2

..

..

..

..

..

..

.I

Dry

opte

ris fi

lix-m

as (L

.) Sc

hott

ssp.

filix

-mas

.

..

..

..

.+.

2.

.r

..

+.

..

..

..

I

Myc

elis

mur

alis

(L.)

Dum

ort.

..

..

+.

..

..

..

..

..

.+

..

..

I

Sani

cula

eur

opae

a L.

.

..

..

+.2

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Taxu

s ba

ccat

a L.

.

..

..

..

..

..

.1.

2.

..

..

.+

..

I

Mer

curia

lis p

eren

nis

L.

..

..

..

..

..

..

..

(1.2

).

..

+.

1.2

.I

Mel

ica

unifl

ora

Ret

z.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

+.

..

I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

pube

scen

ti-pe

trae

ae B

r.-B

l. 19

31

Dap

hne

laur

eola

L. s

sp. l

aure

ola

++

+.

+.

++

++

..

++

.+º

.+

..

+.

III

Bux

us s

empe

rvire

ns L

. .

.+

+º+

..

..

..

..

..

.+

..

..

.I

Ace

r opa

lus

Mill.

ssp

. opa

lus

1.1

..

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.I

Hel

lebo

rus

foet

idus

L.

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

+.

+.

I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. Q

uerc

etal

ia p

ubes

cent

i-ses

silifl

orae

Klik

a 19

33

Sorb

us a

ria (L

.) C

rant

z ss

p. a

ria

.+

..

..

.(+

).

.r

.+

.+

..

.+

(r).

.II

Prim

ula

veris

L. s

sp. c

olum

nae

(Ten

.) M

aire

et P

etitm

. .

..

.+

.+

..

+.

.+

..

+.

++

.+

.II

Car

acte

rístiq

ues

de la

cl.

Que

rco-

Fage

tea

Br.-

Bl.

et V

liege

r 193

7

Poa

nem

oral

is L

. ssp

. nem

oral

is

..

+.

1.2

+.2

++

+.

r+

1.2

++.

2+

..

++.

2+

+IV

Ane

mon

e he

patic

a L.

+

.+

..

++

+.

.1.

21.

2+

.1.

2.

1.1

++

1.2

+1.

2IV

Fest

uca

hete

roph

ylla

Lam

. .

..

..

.+

..

.+

..

.+

..

..

+.2

++

II

Ger

aniu

m ro

berti

anum

L.

ssp.

robe

rtian

um

..

..

+.

..

+.

..

.+

..

..

1.2

..

.I

Euph

orbi

a am

ygda

loid

es L

. ss

p. a

myg

dalo

ides

.

..

..

+.

..

..

..

+.

..

.+

..

.I

Viol

a sy

lves

tris

Lam

. s. l

.(+

).

..

..

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Que

rcus

pet

raea

(Mat

t.) L

iebl

. (+

).

..

..

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Car

dam

ine

impa

tiens

L.

..

..

+.

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Fest

uca

hete

roph

ylla

Lam

. .

..

..

+.2

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Epip

actis

hel

lebo

rine

(L.)

Cra

ntz

s.l.

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

..

..

I

Viol

a sy

lves

tris

Lam

. ssp

. riv

inia

na

(Rei

chen

b.) T

ourle

t .

..

..

..

..

..

r.

..

..

.+

+.

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

ilici

s B

r.-B

l. (1

931)

193

6

Que

rcus

ilex

L. s

sp. i

lex

++

.+

..

..

..

++

++

++

++

+1.

11.

12.

2IV

Tàxo

ns d

’eta

pes

arbu

stiv

es p

refo

rest

als

(land

es, b

ardi

sses

...)

Eric

a ar

bore

a L.

+

+.

+º.

..

+m+

..

.+

..

+º.

+º1.

2º.

..

III

Juni

peru

s co

mm

unis

L.

ssp.

com

mun

is

.+m

..

..

+.

.1.

1m+º

.+º

..

+º1.

1+

+º+º

++m

III


Cra

taeg

us m

onog

yna

Jacq

. ss

p. m

onog

yna

..

..

.r

..

..

+2.

2+

.r

.+

..

+.

+II

Popu

lus

trem

ula

L.

..

..

.1

..

..

.1

..

.+

+.

.+

.+

II

Saro

tham

nus

scop

ariu

s (L

.) W

imm

. ex

Koc

h ss

p. s

copa

rius

..

.+º

..

.+

..

r.

.+

..

..

..

..

I

Rub

us s

p..

..

..

..

.+

.+

..

+.

.+

..

..

.I

Ros

a sp

..

..

..

..

..

..

++

..

..

..

..

rI

Prun

us s

p..

..

..

..

..

.+

..

..

..

..

r.

.I

Rub

us c

f. ca

nesc

ens

DC

. .

..

..

..

..

..

..

..

..

.+

..

.I

Altr

es tà

xons

Con

opod

ium

maj

us (G

ouan

) Lor

et in

Lo

ret e

t Bar

r. ss

p. m

ajus

.

..

+2.

2+

++

.+

++

..

++

.+

++

++

IV

Rub

us c

aesi

us L

. +

..

..

1.1

++

..

1.2

1.2

..

1.2

..

.+

+.

+III

Luzu

la fo

rste

ri (S

m.)

DC

. .

.+

.+

r.

+.

.r

..

+.

+.

.+

r.

.III

Hie

raci

um s

p..

.+

++

..

.+

+.

..

+.

+.

+.

..

.II

Poly

podi

um v

ulga

re L

. ssp

. vul

gare

.

.+

+.

..

.+.

2.

..

.+

..

..

(+)

..

.II

Saxi

fraga

gra

nula

ta L

. ssp

. gra

nula

ta

..

++

+.

..

..

..

.+

..

..

+.

+.

II

Dig

italis

lute

a L.

ssp

. lut

ea

..

++

..

+.

..

..

.+

..

.+

+.

+.

II

Cru

ciat

a gl

abra

(L.)

Ehre

nd.

..

..

+.

..

..

r.

+.

.+

..

+r

++

II

Asp

leni

um a

dian

tum

-nig

rum

L. s

sp.

adia

ntum

-nig

rum

.

.+

++

..

.+

..

..

..

..

..

..

.I

Hed

era

helix

L.

++

..

+.

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Fest

uca

gr. r

ubra

L.

..

..

..

+.

+.

..

..

..

..

..

..

I

Frag

aria

ves

ca L

. .

..

..

.+

..

.r

..

..

..

..

+.

(+)

I

Hie

raci

um g

r. m

uror

um L

. .

..

..

r+

..

..

..

..

..

.+

.+

.I

Orn

ithog

alum

cf.

umbe

llatu

m L

. .

..

..

..

..

..

+.

.r

..

..

r.

.I

Saxi

fraga

vay

reda

na L

uiz.

.

..

+.

..

..

..

.+.

2.

..

..

..

..

I

Ath

yriu

m fi

lix-f

emin

a (L

.) R

oth

..

..

..

..

+.

..

..

..

..

..

..

I

Car

dam

ine

hirs

uta

L.

..

..

..

..

..

r.

..

..

..

..

+.

I

Coi

ncya

che

irant

hos

(Vill.

) G

reut

er e

t Bur

det

..

..

..

+.

..

..

..

..

..

..

..

I

Cor

ylus

ave

llana

L.

+.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Dac

tylis

glo

mer

ata

L. s

.l..

..

.+

..

..

..

..

..

..

..

..

+I

Epip

actis

sp.

..

..

.r

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Fest

uca

sp.

..

..

..

..

..

..

+.

..

..

..

..

I

Frax

inus

exc

elsi

or L

. .

..

..

..

1.1

..

..

..

..

..

..

+.

I

Gal

ium

pum

ilum

Mur

ray

ssp.

pap

illos

um (L

ap.)

Bat

alla

et

Mas

clan

s ex

O. B

olòs

..

..

..

+.

..

..

..

..

..

..

..

I

Nar

ciss

us p

oetic

us L

. .

..

..

..

..

..

+º.

..

..

..

..

.I


Prun

ella

gra

ndifl

ora

(L.)

Scho

ller

ssp.

pyr

enai

ca (G

ren.

et G

odr.)

A.

et O

. Bol

òs

(+)

..

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.I

Prun

us a

vium

(L.)

L.

..

..

..

.+

..

..

..

..

..

..

..

I

Ran

uncu

lus

ficar

ia L

. ssp

. fica

ria

..

..

.r

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Sile

ne n

utan

s L.

ssp

. bra

chyp

oda

(Rou

y) A

sch.

et G

raeb

n.

..

.+

..

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Tara

xacu

m o

ffici

nale

Web

er in

Wig

gers

.

..

..

..

..

..

r.

..

..

..

..

.I

Frax

inus

exc

elsi

or L

. .

..

..

..

..

..

..

..

+.

+.

..

.I

Pinu

s sy

lves

tris

L.

..

..

..

..

..

..

..

..

2.1

..

..

.I

Viol

a sp

..

..

..

..

..

..

..

..

.+

+.

..

.I

Viol

a bu

bani

i Tim

b.-L

agr.

..

..

..

..

..

..

..

..

.(+

).

..

.I

Sedu

m ru

pest

re L

. ssp

. refl

exum

(L.)

Heg

i et E

. Sch

mid

.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

r.

.I

Lath

yrus

lini

foliu

s (R

eich

ard)

Bäs

sler

.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

+.

+I

Aqu

ilegi

a vu

lgar

is L

. ssp

. vul

garis

.

..

..

..

..

..

..

..

..

..

.+

.I

º pl

ante

s am

b m

ala

vita

litat

per

l’om

bra

dels

cad

ucifo

lis.

m p

lant

es m

orte

s.

pl p

lànt

ules

que

env

aeix

en l’

indr

et.

Pro

cedè

ncia

del

s in

vent

aris

:1.

Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

aigu

abar

reig

del

s so

ts d

els

Avet

s i d

els

Avel

lane

rs, 1

.106

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

arbo

nífe

r-P

erm

ià, e

squi

st. U

TM (E

D50

): 31

444

235

4622

679,

03/

09/2

009

[ref.

n004

691]

.2.

Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

vess

ant a

l sud

del

sot

del

s Av

ets,

1.1

40 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, esq

uist

os. U

TM (E

D50

): 31

444

281

4622

632,

03/

09/2

009

[ref.

n004

689]

.3.

Oso

na: e

l Bru

ll, o

baga

de

Col

lform

ic, 1

.046

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4555

9 46

2727

0, 0

8/05

/200

9 [re

f. n0

0463

0].

4. O

sona

: el B

rull,

al n

ord

del t

uró

del F

aig

de la

Ban

dera

, 1.1

01 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

445

412

4628

182,

08/

05/2

009

[ref.

n004

625]

.5.

Oso

na: e

l Bru

ll, a

l’oe

st d

el C

ollfo

rmic

, 1.1

36 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

445

800

4628

105,

08/

05/2

010

[ref.

n004

637]

.6.

Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

sot d

e la

Bio

ta, 1

.177

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: Tr

iàsi

c in

ferio

r (B

unts

ands

tein

), gr

esos

ver

mel

ls. U

TM (E

D50

): 31

444

103

4624

653,

19/

05/2

011

[ref.

NB

J0-2

0110

519g

].7.

Val

lès

Orie

ntal

: Mon

tsen

y, s

obre

la F

ont d

e le

s P

alom

eres

, 1.1

64 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

446

371

4622

010,

28/

04/2

011

[ref.

NB

J0-2

0110

428f

]. D

ades

ass

ocia

des:

en

un

met

re q

uadr

at h

em c

ompt

at q

uatr

e pl

anço

ns d

e Fa

gus

sylv

atic

a.8.

Val

lès

Orie

ntal

: Mon

tsen

y, s

ot d

e la

Pic

a de

ls O

cells

, 1.0

85 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

446

253

4622

353,

28/

04/2

011

[ref.

NB

J0-2

0110

428c

].9.

Val

lès

Orie

ntal

: San

t Per

e de

Vila

maj

or, v

essa

nt n

ord

del t

uró

del S

amon

, 1.0

37 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

447

082

4621

926,

29/

04/2

009

[ref.

n004

617]

.10

. Val

lès

Orie

ntal

: San

t Per

e de

Vila

maj

or, o

baga

del

turó

del

Sam

on, 1

.266

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4723

0 46

2160

6, 2

9/04

/200

9 [re

f. n0

0461

4].

11. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, so

t de

la B

iota

, 1.1

82 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Trià

sic

infe

rior (

Bun

tsan

dste

in),

gres

os v

erm

ells

. UTM

(ED

50):

31 4

4435

0 46

2483

4, 1

9/05

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1051

9c].

Dad

es a

ssoc

iade

s: e

n un

met

re q

uadr

at

hem

com

ptat

22

plàn

tule

s de

Fag

us s

ylva

tica.

12. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, so

t de

la B

iota

, 1.1

87 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Trià

sic

infe

rior (

Bun

tsan

dste

in),

gres

os v

erm

ells

. UTM

(ED

50):

31 4

4438

7 46

2485

8, 1

9/05

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1051

9b].

Dad

es a

ssoc

iade

s: e

n un

met

re q

uadr

at

hem

com

ptat

50

plàn

tule

s de

Fag

us s

ylva

tica.

13. V

allè

s O

rient

al: M

onts

eny,

sot

a de

la R

oca

Roj

a, 1

.276

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4550

6 46

2287

0, 0

3/09

/200

9 [re

f. n0

0469

3].

14. V

allè

s O

rient

al: S

ant P

ere

de V

ilam

ajor

, fag

eda

del S

amon

, 1.0

31 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

446

816

4621

966,

29/

04/2

009

[ref.

n004

618]

.15

. Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

sot d

e la

Bio

ta, 1

.206

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: Tr

iàsi

c in

ferio

r (B

unts

ands

tein

), gr

esos

ver

mel

ls. U

TM (E

D50

): 31

444

329

4624

763,

19/

05/2

011

[ref.

NB

J0-2

0110

519d

]. D

ades

ass

ocia

des:

en

un m

etre

qua

drat

he

m c

ompt

at 1

8 pl

àntu

les

de F

agus

syl

vatic

a.16

. Val

lès

Orie

ntal

: San

t Per

e de

Vila

maj

or, p

ou d

’en

Bes

a, 1

.159

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4655

3 46

2189

9, 2

9/04

/200

9 [re

f. n0

0462

1].

17. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, rib

a es

quer

ra d

el s

ot d

e la

Bio

ta, 1

.157

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: Tr

iàsi

c in

ferio

r (B

unts

ands

tein

), gr

esos

ver

mel

ls. U

TM (E

D50

): 31

444

133

4624

819,

17/

09/2

009

[ref.

n004

702]

. Dad

es a

ssoc

iade

s: fa

geda

jove

qu

e co

loni

tza

un e

spai

ant

igam

ent c

ober

t d’u

na la

nda

de g

ineb

res

amb

algu

ns p

ins

roig

s is

olat

s qu

e cr

eixi

en a

mb

les

bran

ques

est

eses

. Fai

gs jo

ves

amb

soqu

es d

’ent

re 3

i 10

cm

de

diàm

etre

.18

. Val

lès

Orie

ntal

: San

t Per

e de

Vila

maj

or, a

l sud

-oes

t de

la fo

nt d

el F

aig,

1.0

71 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

447

418

4622

154,

29/

04/2

009

[ref.

n004

616]

.19

. Val

lès

Orie

ntal

: Mon

tsen

y, s

ot d

e la

Fon

t de

les

Pal

omer

es, 1

.114

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4631

6 46

2213

7, 2

8/04

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1042

8e].

Dad

es a

ssoc

iade

s:

en u

n m

etre

qua

drat

hem

com

ptat

25

plan

çons

de

Fagu

s sy

lvat

ica.

20. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, so

t de

la B

iota

, 1.1

87 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Trià

sic

infe

rior (

Bun

tsan

dste

in),

gres

os v

erm

ells

. UTM

(ED

50):

31 4

4418

4 46

2473

8, 1

9/05

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1051

9f].

21. V

allè

s O

rient

al: M

onts

eny,

ave

teda

de

Pas

save

ts, 1

.105

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4626

6 46

2221

2, 2

8/04

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1042

8d].

Dad

es a

ssoc

iade

s: e

n un

m

etre

qua

drat

hem

com

ptat

3-4

pla

nçon

s de

Fag

us s

ylva

tica.

22. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, so

t de

la B

iota

, 1.2

12 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Trià

sic

infe

rior (

Bun

tsan

dste

in),

gres

os v

erm

ells

. UTM

(ED

50):

31 4

4441

3 46

2483

9, 1

9/05

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1051

9a].

Dad

es a

ssoc

iade

s: e

n un

met

re q

uadr

at

hem

com

ptat

75

peus

de

Fagu

s sy

lvat

ica.


Tau

la 2

. Fag

eda

amb

des

càm

psi

a (L

uzul

o ni

vae-

Fag

etum

syl

vatic

ae S

usp

lug

as e

x B

r.-B

l. in

Br.-

Bl.,

Ro

ussi

ne e

t Nèg

re 1

952

sub

ass.

ver

oni

co-g

alie

tosu

m O

. de

Bo

lòs

1957

)

Núm

ero

d’in

vent

ari

12

34

56

78

910

1112

1314

1516

17S

int.

Alti

tud

(m s

. m.)

1.21

01.

098

1.14

61.

237

1.25

21.

080

1.17

01.

170

1.16

01.

133

1.15

21.

164

934

1.26

61.

032

1.06

51.

065

Expo

sici

óN

WN

NN

WN

NW

NN

WN

EN

EN

WN

NW

NN

WN

EN

EN

NW

Incl

inac

ió (º

)40

3535

4025

4022

2620

3030

2036

2540

4245

Estr

at a

rbor

i rec

obrim

ent (

%)

9010

010

010

095

100

100

9510

010

010

010

010

010

010

010

010

0

Estr

at a

rbor

i alç

ària

(m)

612

-15

10-1

26-

86-

86-

818

-24

8-12

12-1

512

-15

8-10

8-10

10-1

210

12-1

58-

1010

-12

Estr

at a

rbus

tiu re

cobr

imen

t (%

)5

12

00

01

02

11

11

11

00

Estr

at a

rbus

tiu a

lçàr

ia (m

)1

0,3

1-

--

1-3

-1,

50,

3-0,

50,

5-1

0,5-

10,

5-2

0,8

0,5

--

Estr

at h

erba

ci re

cobr

imen

t (%

)15

102

11

15

32

21

12

11

11

Estr

at h

erba

ci a

lçàr

ia (m

)0,

1-0,

20,

30,

1-0,

30,

1-0,

20,

1-0,

20,

1-0,

30,

1-0,

30.

2-0.

60,

20,

10,

1-0,

20,

1-0,

20,

20,

20,

2-

-

Estr

at m

usci

nal r

ecob

rimen

t (%

)2

252

31

21

11

12

21

11

11

Estr

at m

usci

nal a

lçàr

ia (m

)-

--

--

--

--

--

--

--

--

Car

acte

rístiq

ues

de l’

ass.

Luz

ulo-

Fage

tum

(Sus

pl.)

Br.-

Bl.

1952

Des

cham

psia

flex

uosa

(L.)

Trin

. 1.

21.

21.

21.

21.

11.

1+.

2.

++

++

+(+

)+

++

V

Teuc

rium

sco

rodo

nia

L. s

sp. s

coro

doni

a +

..

..

.r

++

+.

++

..

+.

III

Vero

nica

offi

cina

lis L

. .

+.

.+

.+

.+

+r

r.

..

+.

III

Pte

ridiu

m a

quili

num

(L.)

Kuh

n .

+r

..

.r

1.1

..

.r

.+

..

.II

Loni

cera

per

icly

men

um L

. ssp

. per

icly

men

um

..

..

..

..

..

..

+.

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. F

agio

n sy

lvat

icae

(Luq

uet)

R. T

x. e

t Die

m. 1

936

Fagu

s sy

lvat

ica

L.

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

5.5

V

Fagu

s sy

lvat

ica

L. p

l..

.+

..

.+.

2+

1.1

.+

+.

.+

..

III

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. F

aget

alia

syl

vatic

ae P

awlo

wsk

i 192

8

Pol

ystic

hum

set

iferu

m (F

orsk

.) W

oyna

r .

..

++

r.

..

+.

..

.+

.r

II

Ilex

aqui

foliu

m L

. +

.+

..

..

..

+r

..

..

..

II

Ste

llaria

hol

oste

a L.

.

.+

..

r+

..

..

..

..

..

I

Mer

curia

lis p

eren

nis

L.

..

..

+.

..

.+

..

..

..

.I

Dor

onic

um p

arda

lianc

hes

L.

..

..

..

+.

..

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

pube

scen

ti-pe

trae

ae B

r.-B

l. 19

31

Dap

hne

laur

eola

L. s

sp. l

aure

ola

.+

..

..

..

+º+

..

+.

..

.II

Dig

italis

lute

a L.

ssp

. lut

ea

..

..

.r

r.

++

..

+.

..

.II

Prim

ula

veris

L. s

sp. c

olum

nae

(Ten

.) M

aire

et P

etitm

. .

.r

..

..

.+

+.

..

+.

..

II

Cam

panu

la p

ersi

cifo

lia L

. .

.r

..

..

..

..

r.

..

..

I

Hel

lebo

rus

foet

idus

L.

..

..

..

..

.+

..

..

..

.I


Bux

us s

empe

rvire

ns L

. .

..

..

..

..

..

..

.+

..

I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. Q

uerc

etal

ia p

ubes

cent

i-se

ssili

flora

e K

lika

1933

Sor

bus

aria

(L.)

Cra

ntz

ssp.

aria

+

+r

..

.r

++

.r

.+

..

..

III

Sor

bus

aria

(L.)

Cra

ntz

ssp.

aria

pl.

..

..

..

..

.+

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de la

cl.

Que

rco-

Fage

tea

Br.-

Bl.

et V

liege

r 193

7

Ane

mon

e he

patic

a L.

1.

1.

++

+.

+.2

..

++.

2+

.+

.+

.III

Poa

nem

oral

is L

. ssp

. nem

oral

is

.+

r(+

).

.+

.+

+r

.+

.+

..

III

Que

rcus

pet

raea

(Mat

t.) L

iebl

. .

.r

..

..

++

..

..

+.

..

II

Fest

uca

hete

roph

ylla

Lam

. .

..

..

r+.

21,

2.

..

..

..

.+

I

Viol

a sy

lves

tris

Lam

. +

..

..

..

..

..

..

+.

..

I

Bra

chyp

odiu

m s

ylva

ticum

(Hud

s.) B

eauv

. .

..

..

..

.+

..

..

..

..

I

Viol

a sy

lves

tris

Lam

. ssp

. riv

inia

na (R

eich

enb.

) Tou

rlet

..

..

..

..

+.

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

ilici

s B

r.-B

l. (1

931)

193

6

Que

rcus

ilex

L. s

sp. i

lex

+.

+.

.+

+º+º

.+

++

+º.

+º+

+ºIV

Asp

leni

um a

dian

tum

-nig

rum

L. s

sp. o

nopt

eris

(L.)

Heu

fler

..

..

..

..

.+

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. Q

uerc

etal

ia il

icis

Br.-

Bl.

1936

Rub

ia p

ereg

rina

L. s

sp. p

ereg

rina

..

..

..

..

..

..

+.

..

.I

Tàxo

ns d

’eta

pes

arbu

stiv

es p

refo

rest

als

(land

es, b

ardi

sses

...)

Juni

peru

s co

mm

unis

L. s

sp. c

omm

unis

1.

1.

.+m

..

1.1º

.+

++m

..

+m.

+.

III

Eric

a ar

bore

a L.

.

+.

..

..

++

+.

.+º

+º.

.+º

mIII

Rub

us s

p.+

..

..

..

.+

+.

..

..

..

I

Juni

peru

s co

mm

unis

L. s

sp. c

omm

unis

.

..

..

..

+.

..

.+

..

..

I

Cra

taeg

us m

onog

yna

Jacq

. ssp

. mon

ogyn

a .

.+

..

.r

..

..

..

..

..

I

Pru

nus

spin

osa

L. s

sp. s

pino

sa

..

..

..

r+

..

..

..

..

.I

Cal

luna

vul

garis

(L.)

Hul

l +

..

..

..

..

..

..

..

..

I

Pop

ulus

trem

ula

L.

..

+.

..

..

..

..

..

..

.I

Pyr

us c

f. co

mm

unis

L. s

sp. p

yras

ter (

L.) A

sch.

et G

raeb

n.

..

r.

..

..

..

..

..

..

.I

Rub

us c

f. ca

nesc

ens

DC

. .

..

..

..

+.

..

..

..

..

I

Sar

otha

mnu

s sc

opar

ius

(L.)

Wim

m. e

x K

och

ssp.

sco

pariu

s .

..

..

..

.+

..

..

..

..

I

Altr

es tà

xons

Hie

raci

ums.

l..

++.

2.

+.

+.

+.

.r

+.

..

.III

Cru

ciat

a gl

abra

(L.)

Ehre

nd.

+.

+.2

..

.r

.+

..

.+

..

..

II

Pol

ypod

ium

vul

gare

L. s

sp. v

ulga

re

.+

r+

..

..

+.

..

..

..

.II

Con

opod

ium

maj

us (G

ouan

) Lor

et in

Lor

et e

t Bar

r. ss

p. m

ajus

.

+.

..

.+

.+

..

..

..

..

I


Luzu

la fo

rste

ri (S

m.)

DC

. .

.+.

2.

..

r.

..

..

..

+.

.I

Car

ex s

p..

..

..

.+.

2+

..

..

..

..

.I

Frax

inus

exc

elsi

or L

. .

..

..

..

.+

+.

..

..

..

I

Rub

us c

aesi

us L

. .

..

..

..

+.

..

..

..

..

I

Viol

a sp

..

..

..

.r

..

.r

..

..

..

I

Asp

leni

um a

dian

tum

-nig

rum

L. s

sp. a

dian

tum

-nig

rum

.

..

..

..

..

..

..

.+

..

I

Asp

leni

um tr

icho

man

es L

. .

..

+.

..

..

..

..

..

..

I

Cep

hala

nthe

ra lo

ngifo

lia (L

.) Fr

itsch

.

..

..

.r

..

..

..

..

..

I

Gal

ium

pum

ilum

Mur

ray

ssp.

pap

illos

um (L

ap.)

Bat

alla

et

Mas

clan

s ex

O. B

olòs

.

..

..

..

..

..

.+

..

..

I

Hie

raci

um c

f. pi

lose

lla L

. .

..

..

..

.+

..

..

..

..

I

Pol

ygon

atum

odo

ratu

m (M

ill.)

Dru

ce

..

..

..

r.

..

..

..

..

.I

Sax

ifrag

a gr

anul

ata

L. s

sp. g

ranu

lata

.

+.

..

..

..

..

..

..

..

I

Sax

ifrag

a va

yred

ana

Luiz

. .

..

+º.

..

..

..

..

..

..

I

Sol

idag

o vi

rgau

rea

L. s

sp. v

irgau

rea

..

..

..

..

..

..

+.

..

.I

Sta

chys

offi

cina

lis (L

.) Tr

evis

an

..

r.

..

..

..

..

..

..

.I

º pl

ante

s am

b m

ala

vita

litat

per

l’om

bra

dels

cad

ucifo

lis.

m p

lant

es m

orte

s.pl

plà

ntul

es q

ue e

nvae

ixen

l’in

dret

.

Pro

cedè

ncia

del

s in

vent

aris

: 1.

Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

al n

ord-

oest

de

la C

asan

ova

de V

allfo

rner

s, 1

.210

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4446

5 46

2291

1, 0

3/09

/200

9 [re

f. n0

0469

0].

2. V

allè

s O

rient

al: S

ant P

ere

de V

ilam

ajor

, fag

eda

del S

amon

, 1.0

98 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

446

747

4621

885,

29/

04/2

009

[Ref

. n00

4619

].3.

Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

vess

ant e

sque

rre

del s

ot d

e l’I

nfer

n, 1

.146

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4358

4 46

2429

1, 1

7/09

/200

9 [re

f. n0

0470

5].

4. O

sona

: el B

rull,

bac

del

Vila

r, 1.

237

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4582

0 46

2433

2, 1

7/09

/200

9 [re

f. n0

0469

8].

5. O

sona

: el B

rull,

bac

del

Vila

r, 1.

252

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4563

9 46

2431

2, 1

7/09

/200

9 [re

f. n0

0469

6].

6. O

sona

: el B

rull,

oba

ga d

el tu

ró d

el P

ou V

ell,

1.08

0 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

444

944

4625

104,

17/

09/2

009

[ref.

n004

701]

.7.

Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

sot d

e la

Bio

ta, 1

.170

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: Tr

iàsi

c in

ferio

r (B

unts

ands

tein

), gr

esos

ver

mel

ls. U

TM (E

D50

): 31

444

021

4624

638,

19/

05/2

011

[ref.

NB

J0-2

0110

519h

].8.

Val

lès

Orie

ntal

: Mon

tsen

y, s

ota

el c

oll d

el R

oure

Gro

s, 1

.170

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4610

3 46

2230

4, 2

8/04

/201

1 [re

f. N

BJ0

-201

1042

8a] D

ades

ass

ocia

des:

en

un m

etre

qu

adra

t hem

com

ptat

d’1

a 1

5 pl

àntu

les

de F

agus

syl

vatic

a. E

n al

gun

punt

am

b m

olta

fulla

raca

, n’h

i arr

iba

a ha

ver 3

5.9.

Val

lès

Orie

ntal

: San

t Per

e de

Vila

maj

or, f

aged

a de

l Sam

on, 1

.160

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4675

1 46

2173

1, 2

9/04

/200

9 [re

f. n0

0462

2].

10. V

allè

s O

rient

al: S

ant P

ere

de V

ilam

ajor

, oba

ga d

el tu

ró d

el S

amon

, 1.1

33 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

447

354

4621

997,

29/

04/2

009

[ref.

n004

615]

.11

. Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

care

na d

els

Llop

s, 1

.152

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4392

7 46

2439

8, 1

7/09

/200

9 [re

f. n0

0470

4].

12. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, la

Seg

ona

Car

ena,

1.1

64 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

443

975

4624

623,

17/

09/2

009

[ref.

n004

703]

.13

. Val

lès

Orie

ntal

: Càn

oves

, bag

a d’

en C

uc, 9

34 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, fil·l

ites

i cor

nubi

anite

s. U

TM (E

D50

): 31

446

527

4620

750,

22/

05/2

009

[ref.

n004

645]

.14

. Val

lès

Orie

ntal

: Mon

tsen

y, a

l nor

d-oe

st d

e la

Roc

a R

oja,

1.2

66 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

445

357

4623

010,

03/

09/2

009

[ref.

n004

692]

. Dad

es a

ssoc

iade

s: g

aire

bé to

ta a

ques

-ta

fage

da é

s un

bos

c m

enut

que

rebr

ota

de ra

bass

a.15

. Oso

na: e

l Bru

ll, o

baga

de

Col

lform

ic, 1

.032

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4513

4 46

2853

7, 0

8/05

/200

9 [re

f. n0

0463

2]. D

ades

ass

ocia

des:

plà

ntul

es d

e Fa

gus

sylv

atic

a pe

r me-

tre

quad

rat:

10-1

2.16

. Oso

na: e

l Bru

ll, o

baga

del

turó

del

Pou

Vel

l, 1.

065

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

ambr

oord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

ques

i so

rren

ques

. UTM

(ED

50):

31 4

4508

5 46

2520

2, 1

7/09

/200

9 [re

f. n0

0469

9].

17. O

sona

: el B

rull,

oba

ga d

el tu

ró d

el P

ou V

ell,

1.06

5 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiqu

es i

sorr

enqu

es. U

TM (E

D50

): 31

445

022

4625

142,

17/

09/2

009

[ref.

n004

700]

.


Tau

la 3

. Fag

eda

amb

des

càm

psi

a i a

lzin

es (

Lu

zulo

niv

ae-F

aget

um

syl

vati

cae

Su

splu

gas

ex

Br.

-Bl.

in B

r.-B

l., R

ou

ssin

e et

Nèg

re 1

952

sub

ass.

ve

ron

ico

-ga

lieto

sum

O

. Bo

lòs

1957

, var

ian

t d

e Q

uer

cus

ilex

ssp

. ile

x)

Núm

ero

dels

inve

ntar

is1

23

45

67

89

1011

12S

int.

Alti

tud

(m s

. m.)

870

826

807

857

844

1.07

71.

098

955

1.22

71.

135

1.21

694

0

Expo

sici

óN

WN

NW

NW

NW

NN

WN

NN

EN

WN

NW

NN

NW

NW

Incl

inac

ió (º

)28

2840

2840

3028

4510

3510

15

Estr

at a

rbor

i rec

obrim

ent (

%)

9595

8010

010

010

090

8010

010

095

100

Estr

at a

rbor

i alç

ària

(m)

6-12

6-9

6-8

(8)1

0-12

6-12

12-1

47-

108-

128-

1012

-15

6-8

5-6(

12)

Estr

at a

rbus

tiu re

cobr

imen

t (%

)7

6040

105

51

1010

52

25

Estr

at a

rbus

tiu a

lçàr

ia (m

)1,

5-2,

51,

5-4

3-4

1-2,

51-

20,

5(4)

21,

5-2,

50,

8-1,

51-

20,

8-2

0,6-

1

Estr

at h

erba

ci re

cobr

imen

t (%

)15

22

515

23

11

11

80

Estr

at h

erba

ci a

lçàr

ia (m

)0,

2-0,

50,

1-0,

50,

2-0,

50,

50,

2-0,

50,

2-0,

50,

2(0,

4)0,

1-0,

30,

1-0,

2-

0,3-

0,6

0,1-

0,4

Estr

at m

usci

nal r

ecob

rimen

t (%

)2

31

32

14

22

11

2

Estr

at m

usci

nal a

lçàr

ia (m

)-

--

--

--

--

--

-

Car

acte

rístiq

ues

de l’

ass.

Luz

ulo-

Fage

tum

(Sus

pl.)

Br.-

Bl.

1952

Teuc

rium

sco

rodo

nia

L. s

sp. s

coro

doni

a +

++

.+

++

+.

..

.III

Pte

ridiu

m a

quili

num

(L.)

Kuh

n 1.

1.

+1.

11.

1+

+.

.+

.+

IV

Loni

cera

per

icly

men

um L

. ssp

. per

icly

men

um

1.1

+.

.1.

2+

..

..

..

II

Des

cham

psia

flex

uosa

(L.)

Trin

. +

.+

..

.+

+.

+.

.III

Vero

nica

offi

cina

lis L

. .

..

..

.+

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. F

agio

n sy

lvat

icae

(Luq

uet)

R. T

x. e

t Die

m. 1

936

Fagu

s sy

lvat

ica

L.

4.3

4.3

3.3

4.4

4.4

5.5

5.4

4.3º

5.5

5.5

5.5

3.1

V

Fagu

s sy

lvat

ica

L. p

l..

..

..

.+

..

+.

+II

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. F

aget

alia

syl

vatic

ae P

awlo

wsk

i 192

8

Ilex

aqui

foliu

m L

. +

++

1.2

.+

..

3.3

.1.

2+

IV

Taxu

s ba

ccat

a L.

.

..

..

.+º

.+

.+

.II

Pol

ystic

hum

set

iferu

m (F

orsk

.) W

oyna

r .

..

..

..

..

..

+I

Mel

ica

unifl

ora

Ret

z.

..

..

..

..

..

.+

I

Ste

llaria

hol

oste

a L.

.

..

..

.+

..

..

.I

Mer

curia

lis p

eren

nis

L.

..

..

..

..

+.

..

I


Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

pube

scen

ti-pe

trae

ae B

r.-B

l. 19

31

Dap

hne

laur

eola

L. s

sp. l

aure

ola

..

++

.+

..

..

.+

II

Cor

onill

a em

erus

L. s

sp. e

mer

us

.+

..

..

..

..

.+

I

Hel

lebo

rus

foet

idus

L.

..

..

.+

..

..

..

I

Ace

r opa

lus

Mill

. ssp

. opa

lus

..

..

..

..

..

+.

I

Dig

italis

lute

a L.

ssp

. lut

ea

..

..

..

+.

..

..

I

Bux

us s

empe

rvire

ns L

. .

..

..

..

..

+.

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. Q

uerc

etal

ia p

ubes

cent

i-se

ssili

flora

e K

lika

1933

Sor

bus

aria

(L.)

Cra

ntz

ssp.

aria

.

.+

(+)

++

+.

..

.+

III

Car

acte

rístiq

ues

de la

cl.

Que

rco-

Fage

tea

Br.-

Bl.

et V

liege

r 193

7

Que

rcus

pet

raea

(Mat

t.) L

iebl

. .

+.

.1.

1.

..

..

+.

II

Ane

mon

e he

patic

a L.

.

..

..

++

..

+.

1.2

II

Bra

chyp

odiu

m s

ylva

ticum

(Hud

s.) B

eauv

. +.

2.

..

+.

..

..

..

I

Euph

orbi

a am

ygda

loid

es L

. ssp

. am

ygda

loid

es

..

..

.+

..

..

..

I

Loni

cera

xyl

oste

um L

. .

..

..

..

..

..

+I

Vici

a se

pium

L.

..

..

..

..

..

.+

I

Poa

nem

oral

is L

. ssp

. nem

oral

is

..

..

++

..

..

..

I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

ilici

s B

r.-B

l. (1

931)

193

6

Que

rcus

ilex

L. s

sp. i

lex

4.3

4.3

3.3

2.2º

2.1

1.2º

+º1.

1º1.

1+

1.1

1.1º

V

Rus

cus

acul

eatu

s L.

.

..

+.

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. Q

uerc

etal

ia il

icis

Br.-

Bl.

1936

Rub

ia p

ereg

rina

L. s

sp. p

ereg

rina

++

++

+.

..

..

.+

III

Tàxo

ns d

’eta

pes

arbu

stiv

es p

refo

rest

als

(land

es, b

ardi

sses

...)

Eric

a ar

bore

a L.

1.

14.

32.

21.

1+

++º

1.1º

..

.+º

IV

Rub

us s

p.+

.+

.+

+.

.+

++

.III

Juni

peru

s co

mm

unis

L. s

sp. c

omm

unis

.

..

..

+m+º

m+

+m+º

m+º

+ºII

Sar

otha

mnu

s sc

opar

ius

(L.)

Wim

m. e

x K

och

ssp.

sco

pariu

s .

.+º

..

..

+.

..

.I

Cal

luna

vul

garis

(L.)

Hul

l .

.(+

).

..

..

..

..

I

Cle

mat

is v

italb

a L.

.

..

..

+º.

..

..

.I

Pyr

us m

alus

L. s

sp. m

alus

.

..

..

+.

..

..

.I

Cra

taeg

us m

onog

yna

Jacq

. ssp

. mon

ogyn

a .

..

..

+.

..

+.

.I


Ros

a sp

..

..

..

..

..

..

+I

Pop

ulus

trem

ula

L.

..

..

..

..

.+

..

I

Altr

es tà

xons

Hed

era

helix

L.

.+

.+

1.1

..

..

..

5.4

II

Cas

tane

a sa

tiva

Mill

. +

++

2.2

(+)

..

..

..

.III

Sol

idag

o vi

rgau

rea

L. s

sp. v

irgau

rea

+.

+.

+.

.+

..

..

II

Hie

raci

um s

p..

..

..

.+

+.

+.

.II

Cor

ylus

ave

llana

L.

..

..

..

..

.+

.5.

4I

Con

opod

ium

maj

us (G

ouan

) Lor

et in

Lor

et e

t Bar

r. ss

p. m

ajus

.

..

..

1.1

+.

..

..

I

Asp

leni

um a

dian

tum

-nig

rum

L. s

sp. a

dian

tum

-nig

rum

.

+.

..

..

..

..

+I

Rub

us c

aesi

us L

. .

..

..

..

..

..

1.2

I

Car

ex s

p..

..

..

+.

..

..

.I

Aqu

ilegi

a vu

lgar

is L

. ssp

. vul

garis

.

..

..

+.

..

..

.I

Lath

yrus

lini

foliu

s (R

eich

ard)

Bäs

sler

.

..

..

.+

..

..

.I

Pol

ypod

ium

vul

gare

L. s

sp. v

ulga

re

..

..

.+

..

..

..

I

Frag

aria

ves

ca L

. .

..

..

..

..

..

+I

Cru

ciat

a gl

abra

(L.)

Ehre

nd.

..

..

..

+.

..

..

I

º pl

ante

s am

b m

ala

vita

litat

per

l’om

bra

dels

cad

ucifo

lism

pla

ntes

mor

tes

pl p

lànt

ules

que

env

aeix

en l’

indr

et

Pro

cedè

ncia

del

s in

vent

aris

:1.

Val

lès

Orie

ntal

: Càn

oves

, bag

a d’

en C

uc, 8

70 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, gra

nit.

UTM

(ED

50):

31 4

4594

2 46

2052

9, 2

2/05

/200

9 [re

f. n0

0464

2].

2. V

allè

s O

rient

al: C

ànov

es, b

aga

d’en

Cuc

, 826

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

arbo

nífe

r-P

erm

ià, g

rani

t. U

TM (E

D50

): 31

445

926

4620

597,

22/

05/2

009

[ref.

n004

640]

.3.

Val

lès

Orie

ntal

: Càn

oves

, bag

a d’

en C

uc, 8

07 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, fil·l

ites

i cor

nubi

anite

s. U

TM (E

D50

): 31

445

809

4620

488,

22/

05/2

009

[ref.

n004

638]

.4.

Val

lès

Orie

ntal

: Càn

oves

, bag

a d’

en C

uc, 8

57 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, gra

nit.

UTM

(ED

50):

31 4

4593

0 46

2055

3, 2

2/05

/200

9 [re

f. n0

0464

3].

5. V

allè

s O

rient

al: C

ànov

es, b

aga

d’en

Cuc

, 844

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

arbo

nífe

r-P

erm

ià, g

rani

t. U

TM (E

D50

): 31

445

945

4620

584,

22/

05/2

009

[ref.

n004

641]

.6.

Val

lès

Orie

ntal

: Càn

oves

, bag

a d’

en C

uc, 1

.077

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

arbo

nífe

r-P

erm

ià, fi

l·lite

s i c

ornu

bian

ites.

UTM

(ED

50):

31 4

4660

8 46

2065

7, 2

2/05

/200

9 [re

f. n0

0464

8].

7. V

allè

s O

rient

al: S

ant P

ere

de V

ilam

ajor

, fag

eda

del S

amon

, 1.0

98 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, esq

uist

os m

icac

itics

i so

rren

cs. U

TM (E

D50

): 31

446

620

4621

974,

29/

04/2

009

[ref.

n004

620]

.8.

Val

lès

Orie

ntal

: Càn

oves

, bag

a d’

en C

uc, 9

55 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, fil·l

ites

i cor

nubi

anite

s. U

TM (E

D50

): 31

446

216

4620

536,

22/

05/2

009

[ref.

n004

644]

. Dad

es a

ssoc

iade

s: E

ls fa

igs

tene

n br

anqu

es m

orte

s, s

obre

tot l

es

cent

rals

i al

tes,

per

la s

ecad

a de

l’es

tiu d

el 1

994.

9. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, en

tre

el s

ot d

els

Avet

s i l

a so

leia

de

Vallf

orne

rs, 1

.227

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

arbo

nífe

r-P

erm

ià, e

squi

stos

. UTM

(ED

50):

31 4

4448

6 46

2252

8, 0

3/09

/200

9 [re

f. n0

0468

7].

10. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, ve

ssan

t esq

uerr

e de

l sot

de

la B

iota

, 1.1

35 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Cam

broo

rdov

icià

, esq

uist

os m

icac

ítics

i so

rren

cs. U

TM (E

D50

): 31

443

907

4624

696,

17/

09/2

009

[ref.

n004

706]

.11

. Val

lès

Orie

ntal

: Tag

aman

ent,

care

na e

ntre

el s

ot d

els

Avet

s i l

a so

leia

de

Vallf

orne

rs, 1

.216

m. G

eolo

gia

i sub

stra

t: C

arbo

nífe

r-P

erm

ià, e

squi

stos

. UTM

(ED

50):

31 4

4447

5 46

2253

6, 0

3/09

/200

9 [re

f. n0

0468

6].

12. V

allè

s O

rient

al: T

agam

anen

t, so

t del

s Av

ella

ners

, rib

a es

quer

ra, 9

40 m

. Geo

logi

a i s

ubst

rat:

Car

boní

fer-

Per

mià

, esq

uist

os. U

TM (E

D50

): 31

443

957

4622

193,

03/

09/2

009

[ref.

n004

688]

. Dad

es a

ssoc

iade

s: e

spai

de

bosc

am

b un

úni

c fa

ig g

ros

i mol

tes

plàn

tule

s. P

el to

rren

t (so

t del

s Av

ella

ners

), hi

cor

re a

igua

, tot

i la

seq

uera

.


Taula 4. Fageda amb descàmpsia, pobra (Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Nègre 1952 subass. veronico-galietosum O. de Bolòs 1957, fagetum nudum)

Número d’inventari 1 2 3 4 5 Sint.

Altitud (m s. m.) 1.245 1.133 1.300 1.188 1.122

Exposició N N N NW NNE

Inclinació (º) 40 38 35 12 25

Estrat arbori recobriment (%) 100 100 100 100 100

Estrat arbori alçària (m) 10-12 15-20 8-10 18-25 10-12

Estrat arbustiu recobriment (%) 0 0 0 0 1

Estrat arbustiu alçària (m) - - 0 - 0,5

Estrat herbaci recobriment (%) 1 1 1 5 -

Estrat herbaci alçària (m) - 0,1-0,3 0,2 0,1-0,2 -

Estrat muscinal recobriment (%) 2 1 2 1 -

Estrat muscinal alçària (m) - - - - -

Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936

Fagus sylvatica L. 5.5 5.5 5.5 5.5 5.5 V

Fagus sylvatica L. pl. r + . +.2 . III

Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928

Ilex aquifolium L. . . . 2.2 . I

Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar . . + . . I

Mercurialis perennis L. . . + . . I

Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937

Anemone hepatica L. . . + + . II

Festuca heterophylla Lam. . + . . . I

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1931

Buxus sempervirens L. . . . . r I

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses...)

Erica arborea L. . (+) . . . I

Juniperus communis L. subsp. communis . + . . . I

Prunus sp. . . . + . I

Altres tàxons

Polypodium vulgare L. subsp. vulgare + . . . . I

Rubus caesius L. . + . . . I

Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. subsp. majus . . . + . I

º plantes amb mala vitalitat per l’ombra dels caducifolis.m plantes mortes.pl plàntules que envaeixen l’indret.

Procedència dels inventaris:1. Osona: el Brull, bac del Vilar, 1.245 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 445772 4624344, 17/09/2009 [ref. n004697].2. Vallès Oriental: Montseny, sot de la Pica dels Ocells, 1.133 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 446113 4622354, 28/04/2011 [ref. NBJ0-20110428b]. Dades associades: en un metre quadrat hem comptat 20 plàn-tules de Fagus sylvatica.3. Osona: el Brull, bac del Vilar, 1.300 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 445596 4624290, 17/09/2009 [ref. n004695].4. Vallès Oriental: Tagamanent, sot de la Biota, 1.188 m. Geologia i substrat: Triàsic inferior (Buntsandstein), gresos vermells. UTM (ED50): 31 444222 4624763, 19/05/2011 [ref. NBJ0-20110519e]. Dades associades: en un metre quadrat hem comptat 40 plàntules de Fagus sylvatica.5. Osona: el Brull, fageda de la Cortada, 1.122 m. Geologia i substrat: Cambroordovicià, esquistos micacítics i sorrencs. UTM (ED50): 31 445903 4627235, 17/09/2009 [ref. n004710].


Tau

la 5

. Fag

eda

amb

bo

ix (B

uxo

sem

per

vire

nti

s-Fa

get

um

syl

vati

cae

Br.-

Bl.

et S

usp

l. 19

37 e

m. B

r.-B

l. 19

52)

Núm

ero

d’in

vent

ari

12

34

56

78

910

1112

Sin

t.

Alti

tud

(m s

. m.)

1.16

41.

120

1.07

31.

125

1.04

61.

132

1.03

61.

070

1.08

61.

084

1.06

41.

032

Expo

sici

óN

NE

NN

NE

NN

NE

NS

EN

NE

NN

E

Incl

inac

ió (º

)28

4022

2015

2042

2030

3620

26

Estr

at a

rbor

i rec

obrim

ent (

%)

100

100

100

9010

010

010

095

100

100

9510

0

Estr

at a

rbor

i alç

ària

(m)

10-1

28-

1015

-20

8-10

10-1

212

-15

8-10

8-10

8-10

(2-3

)10-

1515

-20

8

Estr

at a

rbus

tiu re

cobr

imen

t (%

)5

203

3050

7080

9090

-95

100

Estr

at a

rbus

tiu a

lçàr

ia (m

)0,

6-2

2-3,

51-

2,5

1-2

2-3

0,8-

32-

3,5

3-4

3-4

-4-

52-

3

Estr

at h

erba

ci re

cobr

imen

t (%

)1

51

2-

11

11

--

-

Estr

at h

erba

ci a

lçàr

ia (m

)0,

1-0,

20,

1-0,

20,

10,

1-0,

2-

-0,

1-

0,1-

0,2

--

-

Estr

at m

usci

nal r

ecob

rimen

t (%

)1

32

51

51

11

-2

1

Estr

at m

usci

nal a

lçàr

ia (m

)-

--

--

--

--

--

-

Car

acte

rístiq

ues

de l’

ass.

Hel

lebo

ro-F

aget

um O

. Bol

òs (1

948)

195

7

Moe

hrin

gia

trin

ervi

a (L

.) C

lairv

ille

.+

..

..

..

..

..

I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

ass.

Luz

ulo-

Fage

tum

(Sus

pl.)

Br.-

Bl.

1982

Des

cham

psia

flex

uosa

(L.)

Trin

. +

++

+.

..

..

..

.II

Vero

nica

offi

cina

lis L

. +

+.

..

..

..

..

.I

Pte

ridiu

m a

quili

num

(L.)

Kuh

n .

..

..

..

+.

..

.I

Teuc

rium

sco

rodo

nia

L. s

sp. s

coro

doni

a .

+.

..

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. F

agio

n sy

lvat

icae

(Luq

uet)

R. T

x. e

t Die

m. 1

936

Fagu

s sy

lvat

ica

L.

5.5

5.5

5.5

4.4

5.5

5.5

5.5

5.4

5.5

5.5

5.4

5.5

V

Fagu

s sy

lvat

ica

L. p

l..

+.

..

.+

+.

..

+II

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. F

aget

alia

syl

vatic

ae P

awlo

wsk

i 192

8

Ilex

aqui

foliu

m L

. .

.+

..

.+

..

..

.I

Pol

ystic

hum

set

iferu

m (F

orsk

.) W

oyna

r .

.+

..

.+

+r

+.

+III

Ste

llaria

hol

oste

a L.

.

..

+.

..

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

pube

scen

ti-pe

trae

ae B

r.-B

l. 19

31

Bux

us s

empe

rvire

ns L

. 1.

11.

2ºm

1.1

2.2

3.2

4.4

4.4

4.4

4.4

5.4

5.4

5.5

V

Dap

hne

laur

eola

L. s

sp. l

aure

ola

..

+.

..

..

..

..

I

Hel

lebo

rus

foet

idus

L.

..

..

..

.(+

).

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de l’

or. Q

uerc

etal

ia p

ubes

cent

i-se

ssili

flora

e K

lika

1933

Sor

bus

aria

(L.)

Cra

ntz

ssp.

aria

.

..

..

.+

..

..

.I

Car

acte

rístiq

ues

de la

cl.

Que

rco-

Fage

tea

Br.-

Bl.

et V

liege

r 193

7

Car

dam

ine

impa

tiens

L.

..

+.

..

..

..

..

I

Ane

mon

e he

patic

a L.

.

..

+.

r.

++

..

.II

Bra

chyp

odiu

m s

ylva

ticum

(Hud

s.) B

eauv

. .

..

..

..

.r

..

.I

Que

rcus

pet

raea

(Mat

t.) L

iebl

. .

..

..

..

..

..

+I


Poa

nem

oral

is L

. ssp

. nem

oral

is

.+

+.

..

.+

..

..

II

Car

acte

rístiq

ues

de l’

al. Q

uerc

ion

ilici

s B

r.-B

l. (1

931)

193

6

Que

rcus

ilex

L. s

sp. i

lex

++º

.1.

1.

..

.+

..

+III

Tàxo

ns d

’eta

pes

arbu

stiv

es p

refo

rest

als

(land

es, b

ardi

sses

...)

Eric

a ar

bore

a L.

+

+ºm

..

..

..

..

.+m

II

Juni

peru

s co

mm

unis

L. s

sp. c

omm

unis

.

+º.

+m.

..

..

..

.I

Cle

mat

is v

italb

a L.

.

..

..

..

.+

..

.I

Cra

taeg

us m

onog

yna

Jacq

. ssp

. mon

ogyn

a .

..

..

..

.+

..

.I

Pop

ulus

trem

ula

L.

..

.1.

1.

..

..

..

.I

Sar

otha

mnu

s sc

opar

ius

(L.)

Wim

m. e

x K

och

ssp.

sco

pariu

s .

+º.

..

..

..

..

.I

Rub

us s

p..

..

+.

..

..

..

.I

Altr

es tà

xons

Hie

raci

um s

p..

+.

..

..

..

5.5

..

I

Sax

ifrag

a gr

anul

ata

L. s

sp. g

ranu

lata

.

++

..

..

..

..

.I

Cor

ylus

ave

llana

L.

..

..

..

+.

..

..

I

Hed

era

helix

L.

..

..

..

+.

..

..

I

Cor

ylus

ave

llana

L.

..

..

..

+.

..

..

I

Cas

tane

a sa

tiva

Mill

. .

..

.+

..

..

..

.I

Hie

raci

um s

p.+

..

..

..

..

..

.I

Asp

leni

um a

dian

tum

-nig

rum

L. s

sp. a

dian

tum

-nig

rum

.

+.

..

..

..

..

.I

Pol

ypod

ium

vul

gare

L. s

sp. v

ulga

re

.+

..

..

..

..

..

I

Sile

ne n

utan

s L.

ssp

. bra

chyp

oda

(Rou

y) A

sch.

et G

raeb

n.

.+

..

..

..

..

..

I

Gal

ium

cf.

mar

itim

um L

. .

+.

..

..

..

..

.I

Sile

ne c

f. vu

lgar

is (M

oenc

h) G

arck

e .

+.

..

..

..

..

.I

Gal

ium

sp.

.+

..

..

..

..

..

I

Cru

ciat

a gl

abra

(L.)

Ehre

nd.

..

.+

..

..

..

..

I

º p

lant

es a

mb

mal

a vi

talit

at p

er l’

om

bra

del

s ca

duc

ifolis

.

m p

lant

es m

ort

es.

pl p

lànt

ules

que

env

aeix

en l’

ind

ret.

Pro

ced

ènci

a d

els

inve

ntar

is:

1. O

sona

: el B

rull,

so

ta la

Puj

ada

de

la M

el, 1

.16

4 m

. Geo

log

ia i

sub

stra

t: C

amb

roo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiq

ues

i so

rren

que

s. U

TM

(ED

50):

31 4

449

35 4

626

936,

17/

09/

200

9 [r

ef. n

00

4707

]. D

ades

ass

oci

ades

: fag

eda

irre

gul

ar, n

o g

aire

co

ntín

ua.

2. O

sona

: el B

rull,

ob

aga

de

Co

llfo

rmic

, 1.1

20 m

. Geo

log

ia i

sub

stra

t: C

amb

roo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiq

ues

i so

rren

que

s. U

TM

(ED

50):

31 4

4529

5 46

2823

1, 0

8/05

/201

0 [r

ef. n

004

636]

.3.

Oso

na: e

l Bru

ll, o

bag

a d

e C

ollf

orm

ic, 1

.073

m. G

eolo

gia

i su

bst

rat:

Cam

bro

ord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

que

s i s

orr

enq

ues.

UT

M (E

D50

): 31

445

582

4628

203,

08/

05/2

00

9 [r

ef. n

004

627

]. D

ades

ass

oci

ades

: la

fag

eda

ofe

-g

a p

er in

vasi

ó i o

mb

ra le

s b

ard

isse

s am

b S

amb

ucus

nig

ra d

el f

ons

del

s to

rren

ts.

4. O

sona

: el B

rull,

em

pri

us d

el B

rug

uès,

1.1

25 m

. Geo

log

ia i

sub

stra

t: C

amb

roo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiq

ues

i so

rren

que

s. U

TM

(ED

50):

31 4

4448

4 46

2673

8, 0

3/0

9/20

09

[ref

. n0

0469

4].

5. O

sona

: el B

rull,

ob

aga

de

Co

llfo

rmic

, 1.0

46 m

. Geo

log

ia i

sub

stra

t: C

amb

roo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiq

ues

i so

rren

que

s. U

TM

(ED

50):

31 4

4501

3 46

2848

8, 0

8/05

/201

0 [r

ef. n

004

634]

.6.

Oso

na: e

l Bru

ll, f

aged

a d

e la

Co

rtad

a, 1

.132

m. G

eolo

gia

i su

bst

rat:

Cam

bro

ord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

que

s i s

orr

enq

ues.

UT

M (E

D50

): 31

445

747

4627

267,

17/

09/

2007

[ref

. n0

0470

9].

7. O

sona

: el B

rull,

ob

aga

de

Co

llfo

rmic

, 1.0

36 m

. Geo

log

ia i

sub

stra

t: C

amb

roo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiq

ues

i so

rren

que

s. U

TM

(ED

50):

31 4

4515

6 45

2842

7, 0

8/05

/201

0 [r

ef. n

004

631]

.8.

Oso

na: e

l Bru

ll, o

bag

a d

e C

ollf

orm

ic, 1

.070

m. G

eolo

gia

i su

bst

rat:

Cam

bro

ord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

que

s i s

orr

enq

ues.

UT

M (E

D50

): 31

444

907

462

8425

, 08/

05/2

010

[ref

. n0

0463

5].

9. O

sona

: el B

rull,

so

bre

la f

ont

del

So

t d

el R

ecto

r, 1.

086

m. G

eolo

gia

i su

bst

rat:

Cam

bro

ord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

que

s i s

orr

enq

ues.

UT

M (E

D50

): 31

445

774

4627

310,

17/

09/

2007

[Ref

. n0

0470

8].

10. O

sona

: el B

rull,

ob

aga

de

Co

llfo

rmic

, 1.0

84 m

. Geo

log

ia i

sub

stra

t: C

amb

roo

rdov

icià

, pis

sarr

es m

icac

ítiq

ues

i so

rren

que

s. U

TM

(ED

50):

31 4

4550

2 46

2822

1, 0

8/05

/20

09

[ref

. n0

0462

6]. D

ades

ass

oci

ades

: al s

ota

bo

sc

hi h

a en

tre

23 i

25 p

lanç

ons

de

Fag

us s

ylva

tica

per

met

re q

uad

rat.

La

fag

eda

enva

eix

el P

oly

stic

ho-C

ory

letu

m d

e le

s fo

ndal

ades

.11

. Oso

na: e

l Bru

ll, o

bag

a d

e C

ollf

orm

ic, 1

.064

m. G

eolo

gia

i su

bst

rat:

Cam

bro

ord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

que

s i s

orr

enq

ues.

UT

M (E

D50

): 31

445

510

4628

258,

08/

05/2

00

9 [r

ef. n

004

628]

. Dad

es a

sso

ciad

es: e

ntre

10

i 15

pla

nço

ns d

e fa

ig p

er m

etre

qua

dra

t. E

spai

de

bo

ixed

a am

b f

aig

s g

ross

os

esp

aiat

s.12

. Oso

na: e

l Bru

ll, o

bag

a d

e C

ollf

orm

ic, 1

.032

m. G

eolo

gia

i su

bst

rat:

Cam

bro

ord

ovic

ià, p

issa

rres

mic

acíti

que

s i s

orr

enq

ues.

UT

M (E

D50

): 31

445

148

4628

526,

08/

05/2

010

[ref

. n0

0463

3].


Taula 6. Fagedes de la Calma (taula sintètica)

Número de columna sintètica 1 2 3 4 5

Característiques de l’al. Abieti-Piceion Br.-Bl. 1939

Abies alba Mill. I . . . .

Abies alba Mill. pl. I . . . .

Característiques de la cl. Vaccinio-Piceetea Br.-Bl. 1939

Hylocomium splendens (Hedw.) W. P. Schimp. in B. S. G. I . . . .

Característiques de l’ass. Helleboro-Fagetum O. Bolòs (1948) 1957

Moehringia trinervia (L.) Clairville IV . . . I

Helleborus viridis L. ssp. occidentalis (Reut.) Schiffner II . . . .

Anemone nemorosa L. I . . . .

Phyteuma spicatum L. II . . . .

Myosotis sylvatica Hoffm. I . . . .

Característiques de l’ass. Luzulo-Fagetum (Suspl.) Br.-Bl. 1952

Deschampsia flexuosa (L.) Trin. II V III . II

Teucrium scorodonia L. ssp. scorodonia III III III . I

Pteridium aquilinum (L.) Kuhn III II IV . I

Veronica officinalis L. III III I . I

Lonicera periclymenum L. ssp. periclymenum . I II . .

Característiques de l’al. Fagion sylvaticae (Luquet) R. Tx. et Diem. 1936

Fagus sylvatica L. V V V V V

Fagus sylvatica L. pl. IV III II III II

Característiques de l’or. Fagetalia sylvaticae Pawlowski 1928

Ilex aquifolium L. III II IV I I

Polystichum setiferum (Forsk.) Woynar II II I I III

Stellaria holostea L. II I I . I

Mercurialis perennis L. I I I I .

Doronicum pardalianches L. I I . . .

Taxus baccata L. I . II . .

Melica uniflora Retz. I . I . .

Luzula sylvatica (Huds.) Gaud. ssp. sylvatica I . . . .

Mycelis muralis (L.) Dumort. I . . . .

Sanicula europaea L. I . . . .

Dryopteris filix-mas (L.) Schott ssp. filix-mas I . . . .

Característiques de l’al. Quercion pubescenti-petraeae Br.-Bl. 1931

Buxus sempervirens L. I I I I V

Daphne laureola L. ssp. laureola III II II . I

Helleborus foetidus L. I I I . I

Acer opalus Mill. ssp. opalus I . I . .

Campanula persicifolia L. . I . . .

Coronilla emerus L. ssp. emerus . . I . .

Característiques de l’or. Quercetalia pubescenti-sessiliflorae Klika 1933

Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria II III III . I

Sorbus aria (L.) Crantz ssp. aria pl. . I . . .

Primula veris L. ssp. columnae (Ten.) Maire et Petitm. II II . . .

Característiques de la cl. Querco-Fagetea Br.-Bl. et Vlieger 1937

Anemone hepatica L. IV III II II II

Poa nemoralis L. ssp. nemoralis IV III I . II

Quercus petraea (Matt.) Liebl. I II II . I

Festuca heterophylla Lam. II II . I .

Brachypodium sylvaticum (Huds.) Beauv. . I I . I


Viola sylvestris Lam. I I . . .

Euphorbia amygdaloides L. ssp. amygdaloides I . I . .

Cardamine impatiens L. I . . . I

Viola sylvestris Lam. ssp. riviniana (Reichenb.) Tourlet I I . . .

Geranium robertianum L. ssp. robertianum I . . . .

Festuca heterophylla Lam. I . . . .

Epipactis helleborine (L.) Crantz s.l. I . . . .

Lonicera xylosteum L. . . I . .

Vicia sepium L. . . I . .

Característiques de l’al. Quercion ilicis Br.-Bl. (1931) 1936

Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. onopteris (L.) Heufler . I . . .

Quercus ilex L. ssp. ilex IV IV V . III

Ruscus aculeatus L. . . I . .

Característiques de l’or. Quercetalia ilicis Br.-Bl. 1936

Rubia peregrina L. ssp. peregrina . I III . .

Tàxons d’etapes arbustives preforestals (landes, bardisses...)

Erica arborea L. III III IV I II

Juniperus communis L. ssp. communis III III II I I

Rubus sp. I I III . I

Crataegus monogyna Jacq. ssp. monogyna II I I . I

Populus tremula L. II I I . I

Sarothamnus scoparius (L.) Wimm. ex Koch ssp. scoparius I I I . I

Calluna vulgaris (L.) Hull . I I . .

Clematis vitalba L. . . I . I

Rosa sp. I . I . .

Rubus cf. canescens DC. I I . . .

Prunus spinosa L. ssp. spinosa . I . . .

Pyrus cf. communis L. ssp. pyraster (L.) Asch. et Graebn. . I . . .

Pyrus malus L. ssp. malus . . I . .

Altres tàxons

Polypodium vulgare L. ssp. vulgare II II I I I

Asplenium adiantum-nigrum L. ssp. adiantum-nigrum I I I . I

Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barr. ssp. majus IV I I I .

Cruciata glabra (L.) Ehrend. II II I . I

Hieracium sp. II III II . II

Rubus caesius L. III I I I .

Corylus avellana L. I . I . I

Digitalis lutea L. ssp. lutea II II I . .

Hedera helix L. I . II . I

Saxifraga granulata L. ssp. granulata II I . . I

Aquilegia vulgaris L. ssp. vulgaris I . I . .

Carex sp. . I I . .

Castanea sativa Mill. . . III . I

Fragaria vesca L. I . I . .

Luzula forsteri (Sm.) DC. III I . . .

Fraxinus excelsior L. I I . . .

Galium pumilum Murray ssp. papillosum (Lap.) Batalla et Masclans ex O. Bolòs I I . . .

Lathyrus linifolius (Reichard) Bässler I . I . .

Prunus sp. I . . I .

Saxifraga vayredana Luiz. I I . . .

Silene nutans L. ssp. brachypoda (Rouy) Asch. et Graebn. I . . . I


Solidago virgaurea L. ssp. virgaurea . I II . .

Viola sp I I . . .

Athyrium filix-femina (L.) Roth I . . . .

Cardamine hirsuta L. I . . . .

Coincya cheiranthos (Vill.) Greuter et Burdet I . . . .

Dactylis glomerata L. s.l. I . . . .

Epipactis sp. I . . . .

Festuca sp. I . . . .

Festuca gr. rubra L. I . . . .

Fraxinus excelsior L. I . . . .

Hieracium gr. murorum L. I . . . .

Narcissus poeticus L. I . . . .

Ornithogalum cf. umbellatum L. I . . . .

Pinus sylvestris L. I . . . .

Prunella grandiflora (L.) Scholler ssp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs I . . . .

Prunus avium (L.) L. I . . . .

Ranunculus ficaria L. ssp. ficaria I . . . .

Sedum rupestre L. ssp. reflexum (L.) Hegi et E. Schmid I . . . .

Taraxacum officinale Weber in Wiggers I . . . .

Viola bubanii Timb.-Lagr. I . . . .

Asplenium trichomanes L. . I . . .

Cephalanthera longifolia (L.) Fritsch . I . . .

Hieracium cf. pilosella L. . I . . .

Polygonatum odoratum (Mill.) Druce . I . . .

Stachys officinalis (L.) Trevisan . I . . .

Corylus avellana L. . . . . I

Galium sp. . . . . I

Galium cf. maritimum L. . . . . I

Silene cf. vulgaris (Moench) Garcke . . . . I

1. Helleboro occidentalis-Fagetum sylvaticae O. de Bolos, 1957, subass. moehringietosum trinerviae O. de Bolos, 1983 (22 inventaris inèdits).2. Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Negre, 1952, subass. veronico-galietosum O. de Bolos, 1957 (17 inventaris inèdits).3. Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Negre, 1952, variant de Quercus ilex ssp. ilex (12 inventaris inèdits).4. Luzulo nivae-Fagetum sylvaticae Susplugas ex Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine et Negre, 1952, fagetum nudum (5 inventaris inèdits).5. Buxo sempervirentis-Fagetum sylvaticae Br.-Bl. et Suspl. 1937 em. Br.-Bl. 1952 (12 inventaris inèdits).