But Soc Cat Pediatr 1991; 52 : 21-24

Les High School Clinics: unaaproximació als adolescents.

J. C. Surfs i GranellBeca: "Societat Catalana de Pediatria"1988 per fer una estada curta al 'Adolescent Health Program. Universityof Minnesota.

Correspondencia:

J. C. Surís i Granell.Adolescent Healt ProgramBox 721 University of MinnesotaHospital and ClinicHarvard Street at East River RoadMi nneapolis, Minnesota 55455/USA

ResumLes clíniques per a adolescents a les escoles secundàries són una manera

d'apropar la medicina als adolescents. En aquest article, l'autor explica elfuncionament, els avantatges i els resultats d'aquests centres i planteja lapossibilitat de crear-ne a Catalunya.

Paraules clau: adolescents, medicina preventiva.

ResumenLas clínicas para adolescentes en las escuelas secundarias son una forma

de acercar la medicina a los adolescentes. En este artículo, el autor explica elfuncionamiento, las ventajas y los resultados obtenidos en estos centros yplantea la posibilidad de crear centros similares en Cataluña.

Palabras clave: adolescentes, medicina preventiva.

SummaryHigh school clinics are a way to approach medicine to adolescents. In this

paper, the autor explains the organization, advantages and results of thisclinincs and states the possibility to create such clinics in Catalonia.

Key words: adolescents, preventive medicine.

En un article sobre adolescents, Giovannelli l declaraque l 'adolescent emmalalteix poc, però mor sovint. Irealment es pot constatar que els adolescents sóngrup d'edat per al qual no ha disminuït la taxa de mortalitat.D 'altra banda, tot sovint s'associa el fet d'emmalaltir ambel d'anar a veure el metge, i, donat que els adolescentsvan poc al metge, se'n treu la conclusió que emmalalteixenPoc. És cert que els adolescents van poc al metge, peròaix6 es deu, sobretot, que no tenen un metge de referenciaa qui acudir o no disposen dels mitjans per accedir a laconsulta.

De fet, els adolescents presenten una patologia parti-cular i no tenen centres de referencia específics on acudirper solventar-ho: problemes d'imatge corporal (acné,obesitat), problemes emocionals (depressió, idees sui-ci des), toxicomanies (alcohol, tabac, drogues), problemesrelacionats amb la sexualitat (embaràs, mètodescontraceptius, malalties de transmissió sexual) 2 . Potsercaldrà que ens plantegem que si els adolescents no vénena consultar-nos, els haurem d'anar a buscar.

Una mica d'històriaA Minnesota, i a d'altres estats del EE.UU., han optat

per acostar la medicina als adolescents. Així es podriaexplicar, de manera senzilla, el naixement de les HighSchoolClinics(HSC; clíniques de les escoles secundàries).Donat que els joves passen més temps a l'escola onestudien que no pas al barri on viuen, posats a crearclíniques específiques per a ells, el millor es fer-ho al llocon els són més accessibles.

El principal motiu per establir aquestes clíniques va serel d'intentar disminuir l'elevada incidencia d'embarassosentre adolescents3A5 . Així inicialment, només s'oferiainformació sobre mètodes anticonceptius, embaràs,relacions sexuals... Va ser un fracàs estrepitós. La raó eraben senzilla: qualsevol estudiant que entrava a la clínicaquedava automàticament "marcada".

Aquest fet va conduir a oferir més serveis: exàmens desalut per treballar, anar de colònies o entrar en una altraescola; proves d'aptitud esportiva; tractament de petiteslesions i malalties agudes menors (cremades, talls,

21

11111111111 lllll 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89

ANYS

Taxa de fertilitat (per 1000 noies)

80

60

40

20

o

But Soc Cat Pediatr 1992,- 52

angines); vacunacions; diagnòstic i tractament d'infeccionscomunes (incloent-hi les de transmissió sexual), etc. Aixòpermetia donar privacitat als pacients, ja que els motiusper anar a la clínica podien ser molt diversos3,4.

El fet d'oferir planificació familiar va aixecar moltapolémica, perquè va haver-hi sectors que pensaven queaquestes clíniques només servirien per exalçar la practicade relacions sexuals. Els primers resultats es vanencarregar de desmentir-ho: d'una banda les taxesd'embarás van començar a disminuir, perquè esdemostrava als estudiants que tenir un fill representamolta feina, moltes responsabilitats i una gran limitació deles opcions de futur; de l'altra, va augmentar la utilitzaciód'anticonceptius entre aquells joves que eren sexualmentactius, i per tant, va disminuir el nombre d'embarassos nodesitjats3.

Juntament amb la planificació familiar, també es vacomençar a donar suport a les mares adolescents: podienportareis seus fills perquè els visités el pediatre i disposavend'una llar d'infants a la mateixa escola, on podien deixarles criatures mentre eren a classe. Això permetria que lesadolescents no deixessin els seus estudis després deparir i, per tant, no entressin en el cicle de pobresacaracterístic de les mares adolescents.

EstructuraEl personal que hi treballa consta, en general, de: una

recepcionista, una nurse practitioner( la nurse practitionerés una categoria dintre dels professionals de la sanitatque es troba entre el metge i la infermera. Fan dos anysmés d'estudis que les infermeres i poden fer diagnòsticsi curar ferides menors; fins i tot poden signar certificatsmèdics, però no receptes. Bàsicament segueixen protocolsestablerts i consulten amb el metge qualsevol cosa queobservin fora de la normalitat.), un auxiliar clínic, unainfermera pediàtrica, un assistent social, un nutricionista,un metge (habitualment un pediatre especialista enadolescents), un educador sanitari i, en alguns casos, unginecòleg. De fet només els quatre primers sónpermanentment a la clínica; els altres hi van a tempsparcia13,6.

Aquestes clíniques consten d'un parell de salesd'exploració (amb una 'litera preparada per fer exploracionsginecològiques), un despatx per a estrevistes o teràpiesde grup, un petit laboratori i una sala d'espera. Tant a lasala d'espera com a les sales d'exploració hi ha, a més degran quantitat de pósters, revistes i opuscles informatiusque els joves poden llegir i consultar (i fins i tot endur-se'na casa si ho desitgen). Aquest fet, a més d'informar elsjoves, els fa saber, en haver-hi informació a l'abast, que noés tabú parlar de certes coses i que poden consultar sobrequalsevol tema que els pugui interessar o preocupar.

Fig. 1 Evolució de la taxa de fertilitat a les escoles amb HSC

AvantatgesEl principal avantatge que presenten aquestes clíniques

és l'accessibilitat. Els adolescents disposen d'una clínicaa la pròpia escola, per la qual cosa no s'han de desplaçarper ser visitats o tractats (amb la qual cosa es minimitzala pèrdua d'hores de classe). A més a més, això asseguraun seguiment dels pacients, ja que seis cita per a controls.Si tenim en compte que fins als 15 anys els joves van almetge acompanyats pels seus pares i que desprésd'aquesta edat només els acompanyen a urgències quanpresenten un problema agut, i no sempre, aquest és unpunt molt important. Sovint, el motiu pel qual els pares otutors dels joves no els porten al metge és perquè estantreballant a les hores de consulta. Així, doncs, tenir un llocon ser atesos sense haver-se de desplaçar fa que elspares no hagin de perdre hores de treba114.

Un altre avantatge és que aquestes clíniques podendonar uns serveis als quals normalment l'adolescent nopot accedir i que un servei d'urgéncies no proporciona (niés la seva funció fer-ho). Així, ofereixen un lloc on tractar,controlar i prevenir les malalties d'un grup d'edat tradi-cionalment desatès. Però si pensem que quan l'adolescentacudeix a urgències normalment és per solventar unproblema agut, les HSC proporcionen tota una serie deserveis (des de terapia de grup per a obesos o drogadictesfins a ensenyar com fer l'autoexploració mamaria otesticular, passant el control de les malalties cròniques)als quals l'adolescent, en general, no té accés3.

El fet de tenir personal sanitari qualificat permanentmenta l'escola permet impartir classes d'educació sanitaria isexual. Aixi, a banda d'informar sobre mètodes anticon-ceptius, maneres de prevenir les malalties de transmissiósexual, i de recolzar les mares joves, el personal que hitreballa també fa una tasca molt important donant classessobre dietética, abús de drogues, higiene bucal, exercicifísic adequat, etcétera. D'aquesta manera es pot integrarfàcilment l'educació sanitaria que es dóna a classe amb el

22

00O

0 .1111111111111111111111111111111111111111111111111100 .1111111111111111111111111111111111111111111111111111

4 e:miredoed

E4A A A4 AAA AA'

10090eo

70

60

53

40

30

23

10

o79 83 81 82 83 84 85 88 87 88 89

ANYS ESCOLARS

B u t Soc Cat Pediatr 1992; 52

Fig. 2 Motiu de la visita

tractament o el control a la clínica, ja que en aquestesxerrades no solament donen informació, sinó que serveixende pont als joves per cercar els serveis que necessitin.

La majoria dels pacients poden solventar gairebé totsels seus problemes a la pròpia escola, ja que, en mitjana,només un 10% dels casos s'envien als centres de referència(bàsicament per a radiologia i proves especifiques delaboratori).

Tots els pacients, a la primera visita a la clínica, omplenun full de recollida de dades, on consten els antecedentsPersonals i familiars, els seus problemes actuals, la sevaconducta envers les relacions sexuals, les drogues, elscompanys, els pares, etcètera. Això permet, entre d'altrescoses, avaluar si tenen conductes d'alt risc i orientar-loscap als professionals que els puguin ajudar a superar-ho.

De tota manera, les HSC no són "la gran solució",Perquè tenen alguns inconvenients importants: estantancades a la nit, els caps de setmana i durant lesvacances i es perden aquells estudiants que per qualsevolmotiu abandonen els seus estudis3,4.

ResultatsEls resultats aconseguits fins ara als EEUU són

esperançadors: la taxa de natalitat a les escoles ons'ofereix planificació familiar ha disminuït de manera molti mportant, la taxa de mares joves que deixaven els estudisdesprés de parir també ha minvat significativament (del 45al 9.6%) i la majoria de les que tornen a l'escola no estornen a quedar embarassades; la taxa de fertilitat (Fig. 1)a les escoles també ha decrescut (de 79 a 35 per 1000noies)...3.

A Saint Paul (Minnesota), els motius per acudir a laclínica es distribuïen de la següent manera (Fig. 2): un47% per educació i consell, un 25% per problemes generalsde salut, i un 28% per salut reproductiva 3 . El percentatgede noies que fan servir els serveis de planificació familiarhan anat variant entre el 25 i el 40% segons les fluctuacions

Fig. 3 Percentatge de noies que usen els serveis deplanificació familiar

de la població escolar (Fig. 3) 7 . Altres estudis4 indiquen quenomés un 15% de totes les visites eren per solicitaranticonceptius.

Finalment, potser el punt més important és que elsjoves que tenen accés a una HSC tenen una taxa mésbaixa d'hospitalitzacions que els que no poden accedir-hii, per l'educació sanitaria rebuda, són millors consumidorsde la sanitat. És a dir, es fa una medicina preventiva4.

ConclusióAl nostre país8 , els adolescents (10-19 anys) repre-

senten el 16,6% de la població, és a dir, gairebé un miliód'individus segons les dades de l'any 1986. Durant el curs1984-85, a Catalunya hi havia 704.697 alumnes matriculatsa EGB ( cinqué a vuité), BUP, COU, iformació professional.Aquesta xifra representa més del 70% dels adolescents.Aquesta dada és prou significativa com per plantejar-se lapossibilitat d'implantar aquest tipus de clíniques al nostrepaís. Si a més som conscients que aquest grup d'edat ésli)nic per al qual no ha disminuït la mortalitat, que nodisposem de centres específics on els joves puguin acudira solventareis seus problemes, i que, lògicament, aquestsindividus passen moltes hores a l'escola o a l'institut,potser la implantació de clíniques per a adolescents alscentres d'estudi seria la solució per poder acostar aquestsjoves a la sanitat.

23

But Soc Cat Pediatr 1992; 52

Bibliografia1. Giovanelli G.: Pediatría y adolescencia. Ponencia presentada al congrés Avances en Pediatría, Sant Sebastià, 31

d'agost-4 de setembre de 1987.2. Fishers M., Marks A. i Trieller K.: Meeting the healt care needs of suburban youth: review of a clínica! service.

Pediatrics, 1988, 81: 8-13.3. Ahartz J. A working manual on the pioneer school-based clinics in St. Paul. Health Start Inc Saint Paul 1986.4. Blak J.L.: School-based clinics: filling unmet needs for teens. Contemporary Pediatrics 1989; 117-140.5. Galavotti C. Lovick SR.: The effect of school-based clinic use on adolescent contraceptive effectiveness. ( dades

no publicades).6. Nades P.R.: The school health service. Making primary care effective. Pediatric Clinics of North America 1974;

21: 57-73.7. Harold N. Young L.: The St. Paul story: the pioneer school-based clínico today. Healt Start Inc Saint Paul 1990.8. Generalitat de Catalunya: La joventut de Catalunya en xifres. Barcelona 1988.

Surís i Granel! JC. Les High School Clinics: una aproximació als adolescents. But Soc Cat Pediatr 1992; 52: 21-24.

24