redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

línialescortsbarcelona linialescorts.cat · 22/6/2016 · Núm.124 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.785 exemplars quinzenals

Participació pàg 11

Per primer cop unconcurs públic decidirà el cartell de la Festa Major

Solidaritat pàg 8

Alumnes del Joan Boscà recapten 2.100 euros enuna festa compromesa

Reivindicació pàg 8

El jovent cortsenc reclamauna sala d’estudi nocturna

Sants -Les Corts pàg 15

Els comerciants fan un bonbalanç de la Mostra a Galileu

Atac vandàlic a l’espai dememòria de la presó de dones El Districte presentarà una denúncia conjunta amb la plataforma que impulsa el futur monument de record pàg 8

Tradició pàg 3

Les Corts es preparaper celebrar una novarevetlla de Sant Joan

Concert pàg 9

Miguel Bosé presenta avui al Festival Jardins de Pedralbes ‘Amo Tour’

pàg 22

Un any rodóEl Joventut guanya el torneig Flama del Canigó, el 3r títol del curs

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 22 juny 2016línialescorts.cat

línialescorts.cat 3 | 22 juny 2016Sant Joan

És la nit més curta de l’any,però també la més intensa i, sensdubte, una de les més boni-ques. Les Corts es prepara percelebrar demà una nova revetllade Sant Joan que tornarà a pro-vocar que els cortsencs surtin alcarrer disposats a gaudir d’unade les festes populars amb méstradició dels Països Catalans.

La nit del 23 de juny és unanit màgica i els cortsencs la tor-naran a viure, com fan cadaany, intensament. Els tres puntscalents del districte seran al ca-rrer Europa, entre Galileu i Gan-desa; al carrer Gandesa, a la can-tonada amb el carrer Europa i,finalment, al carrer Cardenal

Reig tocant amb l’avinguda SantRamon Nonat.

La revetlla del carrer Europaes posarà en marxa a les nou delvespre amb un espectacle defoc que farà de prèvia del soparpopular. Dues hores més tard, ales onze de la nit, arribarà l’ho-ra de la música en viu, que per-metrà allargar la festa unesquantes hores més.

El segon punt festiu, el delcarrer Gandesa, serà on es con-centraran les activitats més po-tents de la nit, organitzadesper l’Ateneu Popular de lesCorts. A partir de les set de latarda els veïns començaran amuntar les taules i cadires pelsopar posterior i a prepararl’espectacular foguera. A lesnou començarà el sopar a lafresca i, una hora més tard,serà el torn del rom cremat i la

coca de Sant Joan, dos ele-ments imprescindibles d’a-questa diada. A dos quarts d’on-ze arribarà un dels momentsmés esperats de la nit: l’encesade la foguera. Els encarregatsd’encendre-la seran Els Bocs deCan Rosés amb la flama del Ca-nigó que haurà arribat de la pla-ça de Sant Jaume, on és rebu-da per les autoritats municipals,l’Àliga de la Ciutat i els Gegants.Durant l’encesa, els Bocs esta-ran acompanyats per la Repú-bli-k de l’Avern. La revetllacontinuarà fins ben entrada lanit amb la música del Punxa-Discos Antifaç de Gala.

Per últim, a la revetlla deCardenal Reig a tocar de SantRamon Nonat, que organitzendes de l’Associació de Veïns deSant Ramon Nonat, el soparveïnal es posarà en marxa a les

nou del vespre i una hora i mit-ja més tard arrencarà el ballamb l’Orquestra Glacé Música.

Per últim, qui encara no hagicomprat els petards, un delsgrans protagonistes de la nit, en-cara hi és a temps. Les parade-tes que hi ha al districte estanubicades a la plaça Pius XII,4; alcarrer Cardenal Reig, 64; al ca-rrer Numància, 101 i 190; a laGran Via Carles III, 41; a l’avin-guda Manuel Azaña, 1; al carrerJoan d’Alós, 47 i a l’avingudaDiagonal, 601.

ORIGEN PAGÀLa celebració de la Nit de SantJoan té un origen pagà i serveixper celebrar el solstici d’estiu. Laseva història es remunta abansde la implementació del cristia-nisme. El foc és el protagonistade bona part d’aquesta festa.

Apareix a les fogueres, als co-rrefocs, als balls de diables, alsespectacles pirotècnics, als fa-nalets, a les mascletàs...

A la ciutat, la celebració ésmolt antiga, especialment ambla presència de les fogueres i lacreença que aquestes servei-xen per espantar els mals espe-rits. Un testimoni de la seva an-tiguitat és el fet que al segleXVIII es van dictar lleis que bus-caven eliminar els focs d’artifi-ci i les fogueres dins la ciutat. Sies mira més enrera, fins al segleXV, ja es troben documentsque parlen de Sant Joan, talcom queda recollit al llibre ‘Lanit de Sant Joan a Barcelona’ es-crit conjuntament per RogerCanals, Amadeu Carbó Marto-rell, Xavier Cazeneuve, MartaContijoch, Manuel Delgado Ruizi Albert Torras.

La nit més intensa » Les Corts viurà demà una altra Nit de Sant Joan amb els veïns celebrant aquesta festa popular

» La revetlla més multitudinària és la que organitzen l’Ateneu Popular de les Corts i els Bocs de Can Rosés

RedaccióLES CORTS

Les fogueres i la coca són les protagonistes de la Nit de Sant Joan. Fotos: M.Tineo i Arxiu

Opiniólínialescorts.cat| 4 22 juny 2016

publicitat 686 42 95 17línialescorts.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

14.785 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#LíniesVermelles

@leotaxil: Pablo Iglesias: El referéndumen Catalunya “calmaría el debate 25 años”.(Si fos referèndum vinculant potser hocalmaria per sempre, no?).

#BrexitORemain?

@jm_clavero: En el Brexit inglés votatoda la UE, lo mismo que toda Españaen el referéndum de Catalunya o comohizo toda Gran Bretaña en el escocés.

#SantJoan

@swarua: Això de tirar petards a mig car-rer i que explotin al costat de la gent éslegal i normal i molt divertit perquè, ésclar, és Sant Joan!

Un diari plural

per Lluís Llanas, president de l’Ass. de Comerciants Creu Coberta i vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

4Els eixos comercials com a promotors en el territori

En els nostres dies, i des d’unaperspectiva internacional, s’a-vança en el concepte de la des-centralització de la gestió. Tantdes dels estats en què es deixa en-rere la idea d’un estat centralitzatper cedir poder a entitats regio-nals o municipalistes, com tam-bé en el sector empresarial, des-localitzant la producció de com-ponents. Es tracta, doncs, d’un as-sumpte global fruit d’unes co-municacions cada dia més ràpi-des i d’unes tecnologies que hopermeten. I també, d’altra ban-da, d’un increment de les desi-gualtats a nivell internacional. Enel nostre àmbit específic, la des-centralització ha de permetremillorar la prestació de serveis ipolítiques socials.

Des de fa temps, la gestió ur-bana de la ciutat de Barcelona hapassat per processos de creaciód’unitats més petites de gestió. Sibé en un principi foren els dis-trictes de la ciutat, que han que-dat en 10 des dels anys 80, fa pocsanys es va crear una nova divisióde barris, amb la figura del con-seller de barri, amb una voluntatd’arribar de forma més efectiva alciutadà, fomentar-ne la partici-pació, tenir una línia més direc-ta d’interacció amb el governmunicipal, etc. De forma paral·lelas’han creat xarxes com la de mer-cats, la d’eixos comercials, xarxesciutadanes que permetin la par-

ticipació, etc. En definitiva, laconsolidació d’àrees de treballmés dinàmiques. En el món delcomerç, aquesta redefinició ter-ritorial també és important.

Ho és bàsicament per a al-guns assumptes que afecten lagestió diària de Barcelona. Par-lem de la gestió del turisme i laseva voluntat de descentralitzar,però també de la concentraciód’allotjaments turístics, de l’ab-sència de dades fiables sobre elcomerç de la ciutat o de la cons-trucció urbana de les superilles,passant per la desertització co-mercial d’algunes zones, el blin-datge ciutadà davant de les granssuperfícies perifèriques o els ho-raris comercials.

En aquest sentit, cal avançaren un concepte en el qual es tre-balla des de fa anys, tot i que nohi ha prou voluntat política comper implementar-ho. El delsAPEUs, o àrees de Promoció Es-pecial Urbana, o BIDs, BusinessImprovement Districts. És unconcepte que, tot i que ja té moltsanys de discussió, no s’ha acabatmai d’implementar per una visióexcessivament liberal i poc pro-teccionista del sector. Cal, tan-mateix, dotar els BIDS d’un con-junt de propostes que superi elconcepte inicial i que l’adeqüi a larealitat social i urbana dels nos-tres barris. Cal avançar cap als Ei-xos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implemen-tació d’una àrea d’aquesta mag-nitud ha de venir acompanyadad’un nou sistema de gestió públi-ca-privat. Un dels elements bàsicsque distingeix un eix tradicional ouna associació de comerciantsd’un APEU és que els comerços iestabliments que hi ha en aquestterritori, convenientment deli-mitat, tenen l’obligatorietat decontribuir econòmicament ambuna quota que reverteix en elpropi entorn. En els eixos i asso-ciacions, el fet que la quota siguivoluntària, produeix desequili-bris i greuges comparatius, a l’ho-ra d’aprofitar-se d’accions quebeneficien el conjunt de comerços,siguin associats o no.

Un altre dels beneficis quehan quedat demostrats, a part dela dinamització econòmica, és lacapacitat d’extreure dades realsdel comerç de la zona en qüestió,dades molt rellevants que des ques’eliminà l’IAE no tenim a la ciu-tat de Barcelona, i que són un re-flex fidedigne del sector, im-prescindible per determinar po-lítiques econòmiques a mitjà ollarg termini. Tot acompanyatd’un catàleg de serveis col·lecti-us com la neteja, la seguretat, ac-cions de màrqueting i de comu-nicació, promoció, llums de Na-dal i tants altres elements que,d’una forma localitzada, podengestionar-se molt millor.

Una cogestió pública-pri-vada per a cada àrea permetria,a més, que la part recaptativadel projecte tingués un retornequitatiu i unes mateixes polí-tiques aplicables a tota la ciu-tat, amb el que suposa de ra-diografia del sector.

Tanmateix, un dels nouselements amb què cal imple-mentar-ho a Barcelona ha deser, sens dubte, la Responsabi-litat Social Comercial. En aquestsentit fem nostra la idea de la di-rectora de Comerç en recon-vertir els BIDs en VIDs, és a dirValors, Innovació i Desenvolu-pament. Sens dubte, l’aplicacióde les noves àrees de gestióeconòmica, es diguin com es di-guin, han de venir amb un pa-quet de mesures socials i d’in-tervenció en el territori incor-

porades. Elements com la com-petitivitat, la cohesió social, lasostenibilitat, la cultura... han deser inherents a l’aplicació de lesàrees i a la seva gestió diària, através d’accions dirigides. Nopodem treballar els territoris i laseva activació econòmica sensetenir en compte la seva demo-grafia, els seus problemes ciu-tadans, l’atur, els joves, la gentgran, la interculturalitat, l’ur-banisme, les seves entitats itants altres factors que decidei-xen com és el nostre dia a dia, elnostre entorn.

Promoure la corresponsa-bilitat compartida entre socie-tat civil, empreses i adminis-tració ha de ser la fórmula fu-tura per gestionar els nostresbarris, eixos o unitats socials devalor compartit.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | 22 juny 2016 línialescorts.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlínialescorts.cat| 6 22 juny 2016

Parlen elsveïns

Marcos“Sí, aquesta refor-ma suposarà latransformació d’unespai molt impor-tant i emblemàticper al barri, que aramateix es veu vell i

tancat, en un de molt més obert i modern.Si els veïns el podem aprofitar serà mi-llor per a tothom.”

Meritxell“Crec que no, per-què els veïns ja te-nim problemes cadacop que hi ha partit,en temes de mobili-tat, civisme... Si aixòes fa més gran, el

problema encara anirà a més. Crec queels estadis de futbol no haurien d’estar almig d’un barri.”

David“Em fa l’efecte que elclub es podria plan-tejar marxar de lesCorts si no li donenel permís per remo-delar l’estadi. Sé quevolen fer-hi restau-

rants i coses de lleure per als nens i aixòés bo, però també hi ha altres aspectes queno m’agraden tant.”

Montse“Per als veïns seràdolenta, crearà mésaglomeracions, i perals comerços i elsbars tampoc seràbona. Caldrà veurecom acaba funcio-

nant quan estigui enllestida, però de caraal futur jo contemplaria restringir el tràn-sit quan s’hagin de jugar partits.”

Creus que la futura reforma del Camp Nou serà bona per al barri?per Pau Arriaga

Un diari obert

Si se confirman los vaticinios de los son-deos, el 27J nos encontraremos unos re-sultados similares a los del 20D. Siendolos seres humanos imprevisibles, pudie-ra pasar algo distinto, pero la abrumadoracoincidencia demoscópica no anima la es-peranza de un cambio.

Una nueva oportunidad pidieron yobtuvieron entonces estos cuatro musi-lianos hombres sin atributos, que ambi-cionan ser presidentes de la "gran na-ción", al decir del genio monclovita.¿Para qué? Para demostrar alguna ori-ginalidad, inventiva o ingenio que rom-pieran el maleficio de la repetición. Noobstante, hasta la fecha solo se les ha vis-to perserverar cada uno en su empeñocon las mismas propuestas, sin variarlasun ápice. Han mantenido sus enfrenta-mientos, oposiciones, vetos, reproches, in-compatibilidades y, si acaso, las hanahondado a base de declaraciones recí-procamente peyorativas y hasta ofensi-vas. Su esperanza parece ser que sean losotros quienes desistan. Es la fórmula mássegura para reproducir el fracaso anterior.

A una semana de las elecciones, la re-petición del marasmo no solo será re-sultado del cumplimiento de los sondeos,siempre opinable, sino de los límites rí-gidos de la lógica de la acción colectiva.El multipartidismo fragmentado sinmayorías absolutas apunta a dos con-clusiones concatenadas: a) cualquieralianza o combinación ha de contar conel PSOE; b) cualquier combinación oalianza en que entre el PSOE será funestapara él. La gran coalición, PP/PSOE, seconsidera antesala de la desaparición delsocialismo como opción futura. La co-alición PSOE-Unidos Podemos, la fago-citación del primero. La tercera posibili-dad, PSOE-Ciudadanos, es la que más sehunde en las encuestas, como si los vo-tantes quisieran enterrar el único de-mediado acuerdo que se ha dado.

Considérese: todo pacto precisa del

PSOE, pero el PSOE pierde en todo pac-to. Para los socialistas, por tanto, lo másracional es no llegar a acuerdo alguno.Pero eso es, paradójicamente, lo más ir-racional para el conjunto y, en consecu-encia, también para los socialistas. Es unasituación nada infrecuente en la realidadque vuelve locos a lo teóricos de la deci-sión racional pues rompe una regla bá-sica de la lógica aristotélica, esto es quealgo no puede ser ello mismo y su con-trario al mismo tiempo: lo racional nopuede ser lo irracional. Pero lo es.

Si tampoco ahora pueden los cuatrohéroes componer gobierno, serán preci-sas nuevas elecciones. Una posibilidad es-trafalaria para practicarla con el mismocuarteto. Nadie puede considerarla sinasomarse a un escenario de ridículo.Llevan días afirmando rotundamente queno habrá tercera votación, pero hacien-do y diciendo lo posible para provocar-la. Si la hubiera, ¿admitiría la opinión quese presentaran los mismos pretendien-tes a probar fortuna en Camelot?

Si no fuera el caso, ¿no sería precisoprorrogar la convocatoria de eleccionespara dar oportunidad a los partidos decambiar sus liderazgos? Cambiar lide-razgos es cambiar discursos. Pocos estándispuestos a escuchar estos por enésimavez, aunque la televisión ponga a los can-didatos a anunciar el tiempo de mañana.

¿Y quién estará al mando de ese in-terregno? Es obvio: un/a tecnócrata. Al-guien que goce del beneplácito de los po-deres europeos y, a ser posible, sea per-sona conocida y respetada. La disyunti-va es tan deprimente que debiera en-cender un esfuerzo para impedir que serealice, para que se incumpla.

España necesita un gobierno. Noporque haya de ser bueno en sí mismosino porque su ausencia es peor, ya queno impide el guirigay de quienes quie-ren construirlo pero no saben pordónde empezar.

4Tecnócrata al cantoper Ramon Cotarelo

4El gran debatper Mari Carmen Lozano

Arriba la nit. La televisió encesa. A casa,tots esperem expectants. Alguns anun-cis comercials i el gran debat a punt decomençar. Les salutacions i les ben-vingudes. Els periodistes donen el tretde sortida i les primeres paraules delscandidats transmeten les condolen-ces pel cruel atemptat ocorregut a unclub de la comunitat gai d’Orlando.

Quatre veus i un país per governar.Quatre veus que s’apropen i es distan-cien. Una veu vermella, una veu blava,una veu taronja i una veu lila. Veus tre-pitjant zones de llums i zones d’ombres.La veu blava allunyant-se de la cor-rupció. La veu lila acomodant-se a labutaca de les independències. La veu ta-ronja desvestint-se de neutralitats, i laveu vermella il·lusionant-se davant denous reptes. Veus antigues i noves, d’es-querres i de dretes, progressistes i con-servadores, constitucionals i naciona-listes, laiques i religioses; quatre veusi quatre rostres. Quatre homes i un des-tí encisador.

Deia l’escriptor Pío Baroja d’uncarrer que era llarg i olia a pa. Olorarcom activitat política. Quatre aromesideològiques planejant per un plató te-levisiu, i de cop penso en la política comuna aroma. Un plató gris que ensumaa roses. L’olfacte, un món complexque ens vincula o ens separa. Tanco els

ulls i deixo que l’olfacte s’aguditzi i poe-titzi les quatre veus polítiques. Quina ésla meva aroma?

L’aroma d’un polític que vol cons-truir una Espanya vertebradora i fe-deral. L’olor de la lleialtat a un projec-te que olora els drets socials per a totesles persones. L’olor d’un polític cohe-rent que es rebel·la contra injustícies idesigualats. La visió d’un home treba-llador, el seu exemple de responsabili-tat, el seu anar i venir pel carrer del so-cialisme. Miro a l’home que vol trans-metre’ns la seva veritat i comunicar-nos-la: fraternitat, solidaritat, llibertat,justícia social, igualtat de drets.

Sí, oloro la veu vermella. Les veus detots els/les socialistes que van fer pos-sible la sanitat i l’educació pública, lesbeques, les pensions, els drets de les do-nes, la llei de la dependència. Les veusque al llarg dels anys han defensat la po-lítica com l’eina que permet transfor-mar la societat des de la pau i la con-còrdia. Les veus que han fet que el nos-tre país es desenvolupi, es modernitzii miri cap al futur; les veus d’homes i dedones que han treballat per la cohesiósocial, territorial i política. Veus que fanolor de democràcia, humanisme i soli-daritat.

La veu, una sola veu, la veu verme-lla, la veu del socialisme de veritat.

@Carossone1: La confluencia en Catalunyasolo era posible prometiendo un referén-dum. Si renuncia al referéndum, Podemosse desmorona.

@FrancisRuizp: Lo de Fernández Díaz esun escándalo. Las grabaciones son un es-cándalo. No debe dimitir, tienen queecharlo.

@encampanya: Només volem fer notarque sense casos de corrupció la políticaserà un autèntic avorriment. Són en-tranyables. #DebatTV3.

Opinió en 140 caràcters

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 177 | 22 juny 2016 línialescorts.cat

Les Cortslínialescorts.cat 22 juny 2016

| 8

Un dels monòlits de l’espai de lamemòria de la presó de donesque hi ha al carrer Joan Güellamb Europa va aparèixer malmèsfa uns dies després que un o va-ris desconeguts hi cometessinun acte vandàlic.

De moment es desconeix quiés l’autor o autors de l’atac, tot ique el Districte té oberta des defa dies una investigació per des-cobrir-ne els responsables. Desdel govern municipal han volgutcondemnar “enèrgicament” elsfets i lamenten “profundamentaquest intent d’esborrar la me-mòria de milers de preses que vanpatir la repressió franquista en-tre 1939 i 1955”.

Abans de restituir les estruc-tures malmeses, el Districte estàacabant de preparar, juntament

amb la Plataforma Ciutadanapel Futur Monument a la Presóde Dones de les Corts, la de-núncia, que està previst que pre-senti en breus.

L’Espai de memòria es vaconstruir el novembre de l’any2014 en el marc de les JornadesInternacionals sobre el futur Mo-

nument a la Presó de les Corts,nascut del procés participatiu dela ciutadania i associacions per re-tre homenatge i recordar les do-nes, i els seus fills, víctimes delfranquisme i empresonades enaquesta institució. L’espai és pro-visional fins que es construeixi elmonument definitiu.

Un primer pla del monòlit atacat. Foto: Districte

Atac vandàlic a l’espai dememòria de la presó de dones» El Districte, que està investigant els fets, presentarà una denúncia

conjunta amb la plataforma que impulsa el futur monument de record

El jovent cortsenc reclamauna sala d’estudi nocturna

REIVINDICACIÓ4El col·lectiuArran, amb el suport de la Plata-forma Infantil i Juvenil de lesCorts, ha demanat recentmentque s’obri una sala nocturna al ba-rri durant l’època d’exàmens, se-gons ha informat BTV.

Tot i que el passat mes de des-embre el ple del Districte vaaprovar per unanimitat l’oberturad’una sala d’estudi nocturnaabans del període d’exàmens definals d’aquest curs, de momentla mesura no s’ha dut a terme.

Aquest grup de joves no volen es-perar a l’obertura de la bibliote-ca central de les Corts, que estàprevista per al 2017, ja que con-sideren que es tracta d’una ne-cessitat urgent.

Aquesta reivindicació no ésl’única relacionada amb bibliote-ques o sales d’estudi que hi ha ala ciutat. El passat mes de gener,joves de diverses entitats juvenilsvan ocupar dues biblioteques, a laSagrada Família i Sants, per de-manar l’ampliació dels horaris.

FESTA4Els alumnes de Tercerd’ESO de l’Institut Joan Boscà,del barri de Pedralbes, van cele-brar el passat dia 8 de juny unafesta solidària que va aconseguirrecaptar 2.100 euros per finançarels estudis universitaris a unanoia de Sierra Leona, col·laboraren la manutenció de cinc nenes del’Índia i a fer una donació a l’ ONGProactiva Open Arms.

La recaptació aconseguidapels alumnes d’aquest institut vaser possible gràcies al sorteig d’un

xec regal en un centre comercial.Durant la festa solidària també hiva haver actuacions musicals i co-reografies i els alumnes de l’ins-titut van rebre la visita de mem-bres del Centre Karuna de l’Índia,que ajuden a nenes abandonades,i de Proactiva Open Arms, l’ONGque atén els refugiats provinentsprincipalment de Síria que arribena l’illa grega de Lesbos.

En una entrevista al diari ElPeriódico, Valentina Martos, unade les alumnes implicades en la

causa solidària, explica que ja fatemps que col·laboren en dife-rents projectes solidaris en elmarc de l’assignatura de Geo-grafia. Martos afegeix que la fes-ta els va “semblar una bona ideaper donar-nos a conèixer i re-captar més diners”.

Martos també relata com vanconèixer el cas de la noia de Sie-rra Leona: “Va ser a través del pe-riodista Xavier Aldekoa, que vavenir a explicar-nos la seva feinade corresponsal a l’Àfrica”.

Equipaments | El CC Pere Quart estrena nova planta El Centre Cívic Pere Quart ja ha estrenat la seva nova planta. Les obres, quehan durat més d’un any, han servit perquè el centre tingui cinc aules noves,

magatzems, un despatx, una sala d’actes i una terrassa. La nova planta, de mil metres quadrats, també permetrà acollir el casal de la gent gran.

RedaccióLES CORTS

Els joves volen més espai per estudiar a la nit. Foto: Ajuntament

2.100 euros de solidaritat

Imatge de l’Institut Joan Boscà de Pedralbes. Foto: Google Maps

Les Corts línialescorts.cat 9 | 22 juny 2016

Les Corts es preparaper a la Setmana de l’Eròtica

ACTIVITATS4Les Corts ja es-calfa motors per convertir-se, en-tre l’1 i l’11 de juliol, en el districteeròtic de la ciutat. I és que entreaquests 11 dies el Centre CívicCan Deu acollirà la celebració dela Setmana de l’Eròtica.

El certamen arrencarà ambla inauguració de l’exposició‘Diario de sexo’, que en aquestcas es podrà visitar fins al 28 dejuliol, i amb l’obertura de la ins-tal·lació col·lectiva ‘Estenedoreròtic musical’, que restarà ober-ta fins al 8 de juliol. El dia 1 tam-bé se celebrarà la iniciativa ‘Por-nografia feminista’, que té coma objectiu la reflexió sobre la por-nografia com a eina política deresposta des del feminisme.

Tres dies després de la inau-guració, el dia 4, obrirà al públicla mostra fotogràfica ‘Elles: on alllum i les ombres canten’. L’au-tor, Manel García, aposta per re-cobrar l’exaltació de l’universdel cos femení, considerat comun territori on la llum no fosqueja

i les ombres canten. El mateix dia4 es farà la xerrada ‘Part orgàs-mic, realitat, ficció o tabú’ i el ‘Ci-nefòrum eròtic: projecció i debatdes d’una perspectiva filosòfica icinematogràfica’.

Per l’endemà hi ha progra-mada la xerrada ‘Professionalsperformant l’erotisme’ i la taularodona ‘Sexe, secrets, clandesti-nitat i activisme polític’, mentreque el dimecres sis es parlarà so-bre les necessitats específiquesdels discapacitats i es projecta-rà el documental ‘Yes we fuck’.

El tram final del cicle arren-carà amb un taller sobre l’evo-lució del Tuppersex, continua-rà amb la conferència ‘L’erotis-me a “La maladie de la mort” deMarguerite Duras’ -a càrrec deRosa Trassierra- i amb la ca-valcada eròtica narrativa i aca-barà amb la festa sensorial onLas Frescas crearan una expe-riència poètica i sonora a partirde les cançons penjades a l’Es-tenedor Eròtic Musical.

El Festival Jardins de Pedralbesrebrà avui la visita d’un dels seuscaps de cartell, Miguel Bosé. Bosépresentarà aquest vespre, a par-tir de les 10, un innovador espec-tacle de dues hores amb una im-pactant escenografia gràcies a latecnologia més moderna en llum,so i vídeo, durant el qual l’artistaespanyol nascut a Panamà can-tarà temes del disc ‘Amo’ i d’altrestreballs que conformen el seumillor repertori.

Des del passat dia 11, data dela inauguració del festival, pelJardins de Pedralbes ja hi hanpassat diferents artistes. El tret desortida va anar a càrrec de TheCranberries, que van firmar unconcert basat en el seu repertori dela dècada dels 90, que va servirperquè el públic pogués gaudir detots els seus principals èxits.

Dos dies més tard va arribarel torn de Carlos Nuñez & CelticLegends, que van aconseguiromplir fins a la bandera, tal comja havien fet The Cranberries.Nuñez va reunir un públic hete-rogeni que va gaudir d’un showque va barrejar nostàlgia, humor,

alegria i uns ritmes, principal-ment gallecs i irlandesos, que vanfer les delícies de la gent.

Un dia més tard el protago-nista del festival va ser el tenorperuà Juan Diego Flórez, que vafer gal·la d’una veu privilegiadaque va despertar els elogis d’unpúblic que va pràcticament om-plir tot l’aforament. Flórez es vafer acompanyar de la soprano ca-nadenca Joyce el-Khoury.

En el quart concert del pro-grama va tornar a tocar un noucanvi de registre. En aquest cas,el duo alemany de Milky Chanceva aconseguir posar dempeus elpúblic amb el seu folk-reggaeamb ritmes electrònics de baixarevolució, al mateix temps que

van demostrar la seva capacitat defer una actuació llarga tot i tenirnomés un disc.

El següent protagonista delfestival va ser James Morrison.Divendres el jove anglès va fer unconcert més que correcte amb laseva barreja de soul i pop-rock.Tot i la seva curta carrera, i des-prés de quatre anys de silenci,Morrison va demostrar estar enplena forma.

L’últim espectacle, fins el diad’avui, ha estat la projecció d’’In-diana Jones a la recerca de l’ar-ca perduda’ amb la banda sono-ra interpretada per l’OrquestraSimfònica del Vallès. Era una deles sorpreses del programa i nova decebre al públic.

Miguel Bosé tocarà avui al Jardins de Pedralbes. Foto: Arxiu

Miguel Bosé presenta avui ‘Amo Tour’ al Jardins de PedralbesRedaccióPEDRALBES

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 10 22 juny 2016línialescorts.cat

Barris al dia línialescorts.cat 11 | 22 juny 2016

Encara queden més de tres mesosperquè les Corts torni a viure els diesmés màgics de l’any però, d’algunamanera, la Festa Major ja ha co-mençat. Ahir es va obrir el terminiper a la presentació de propostes alconcurs del cartell de la Festa Ma-jor 2016, que enguany se celebra-rà entre els dies 1 i 9 d’octubre. LaFederació de Festa Major, integra-da per diverses entitats del barri, jun-tament amb diferents comissions defestes, seran les encarregades de l’or-ganització de les jornades festives,que amb nombrosos actes confor-maran una agenda lúdica amb pro-postes per a tots els gustos i edatsque es faran, de manera majorità-ria, a les places i als carrers.

CONCURS PÚBLICA proposta de la Federació i de di-ferents comissions de festes, s’haconvocat per primera vegada unconcurs obert a la participació detothom per tal de seleccionar el car-tell, la imatge de la Festa Major. Lespropostes que es presentin al cer-

tamen han de reflectir la diversitati l’esperit de la festa, que és oberta,participativa i cívica, entre d’altres.

Ahir va començar el procésd’admissió de candidatures, que s’a-llargarà fins al divendres 8 de juliol.Les propostes s’han de presentar al’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC),a la seu del Districte, a la plaça Co-mas, entre dos quarts de 9 delmatí i dos quarts de 3 del migdia,de dilluns a divendres. Tot i això,

també s’admetran dissenys per alconcurs a la resta d’OAC de la ciu-tat, inclosa la de la plaça de Sant Mi-quel, al Barri Gòtic, que té un horarimés ampli i obre els dissabtes.

Les bases del concurs, que ser-viran també de marc normatiu pera posteriors convocatòries, esta-bleixen que els dissenys es poden re-alitzar amb qualsevol tècnica quepermeti que posteriorment es pu-

gui fotoreproduir i imprimir en qua-tre colors. Les úniques restriccionspel que fa a aquest punt són les tin-tes metal·litzades o fluorescents,de la mateixa manera que no s’ad-metran relleus ni cap mena de vo-lum enganxat. En el moment d’en-tregar les propostes, cal presentaruna còpia en suport digital i una al-tra en suport físic. Aquesta s’hauràd’entregar en un sobre tancat ambla referència Concurs per a la selecciódel cartell de la Festa Major del Districtede Les Corts de l’any 2016 i ha de serpresentada en suport rígid de 21centímetres d’ample per 42 de llargamb el lema escrit a la part posterior.Pel que fa al suport digital, cal quela imatge estigui en format Pho-toshop, Illustrator o InDesign.

La dotació econòmica del guar-dó d’enguany serà de 500 euros i eljurat només admetrà una propostaper participant. El cartell ha de ser undocument original i inèdit, que, enel marc d’una temàtica lliure, ha d’in-cloure les frases Festa Major de LesCorts 2016 i De l’1 al 9 d’octubre. Amés, es valorarà positivament quel’obra inclogui algun motiu al·lusiuals barris i que es faci referència a va-lors com la solidaritat, la integració,la convivència i la cohesió veïnal.

Les finalitats del concurs sónpossibilitar la màxima participació, in-centivar la feina de professionals i ar-tistes novells, així com la de personeso col·lectius amb inquietuds creati-ves i amb sensibilitats diverses. Aquestcertamen també vol incentivar el tre-ball col·laboratiu en el si de les enti-tats i les associacions i promoure di-ferents valors positius que van es-tretament lligats amb la festa, com lasolidaritat, la convivència o la no

discriminació. No s’admetran obresque puguin resultar ofensives, dis-criminatòries o que puguin fomen-tar actituds cíviques inadequades.

Els autors han d’assumir l’au-toria i l’originalitat de les sevesobres i s’han de comprometre a nopresentar materials ni imatges so-bre els quals no tinguin els dretsd’ús. Participant en el certamen, elsconcursants cedeixen gratuïta-

ment i sense límits de temps la uti-lització dels seus dissenys al Dis-tricte per a la promoció de la festa.

UN JURAT DE 9 MEMBRESEl regidor Agustí Colom exercirà depresident del jurat i estarà acom-panyat per cinc membres de la Fe-deració d'Associacions i Comissionsde Festes, dues persones de la Tau-la de Cultura i la cap del departamentde Comunicació del Districte (queserà la secretària però no tindrà vot).

Les seves funcions, entre d’al-tres, seran decidir quins cartells són ad-mesos al concurs, resoldre qualsevoldubte o assumpte relacionat ambaquests cartells i seleccionar i emetreel veredicte de la proposta triadacom a guanyadora. Si s’escau, el jurattambé determinaria qui i com en-tregaria el premi si es fa un acte ins-titucional d’entrega del guardó. Elsacords del jurat es prendran per ma-joria simple i si algun dels membresno pot assistir al moment de la vota-ció, pot delegar el seu vot per escrit.

La decisió, que es prendràabans que comenci el mes de se-tembre, es farà pública a l’acte depresentació de la Festa Major, pertal de difondre l’obra guanyadoradel concurs i la seva autoria.

Es busca cartell» Per primer cop un concurs públic decidirà la imatge de la Festa Major de les Corts

» Les propostes es poden presentar a totes les OAC fins al pròxim divendres 8 de juliol

Es valorarà que lespropostes incloguinreferències als barris

RedaccióLES CORTS

Ja està en marxa el concurs per decidir el cartell de la Festa Major, que l’any passat va tenir la imatge de la dreta. Fotos: Districte

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Les obres s’han depresentar en formatfísic i també digital

línialescorts.cat| 12 22 juny 2016

Amb elsuport de

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Normalment, quan parlem de col•lectius d'inserció o in-clusius, tenim la imatge de persones marginades, per-sones amb problemes psíquics o físics, que pel fet, deno posseir les habilitats que els altres considerem nor-mals, han d'estar tractades de forma diferent i especial.

Pensem que s’han de tractar barreres tant físiquescom mental perquè tots puguem desenvolupar la vidadiària sense cap handicap per la seva situació personal.

Des del Eix Comercial Sants-Les Corts estem col•la-borant amb l'administració local i altres membres actiusde la societat, a fi d'establir els mitjans necessaris per laintegració total en la societat d'aquestes persones

Recentment i amb la col•laboració de la Universitatde Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat, Entitats i Asso-ciacions, hem participat en el projecte d'adequació, delslocals comercials subvencionats pel l’administració, i dela trobada entre El Eix, i les Associacions es van des-prendre multitud de punts de trobada i van sorgir mul-titud de suggeriments i projectes, que de moment sónaixò, projectes, però que en breu i fruit de la col•labora-ció podrien engegar-se.

No obstant això, que aquesta integració, sigui fructí-fera i puguem veure aviat a aquestes persones visualit-zades en el nostre entorn diari, depèn de nosaltres, que

deixem enrere prejudicis, ja que aquestes persones nosón discapacitades, ja que tenen capacitats concordesamb la seva condició, i que poden desenvolupar tasquesen el seu àmbit igual que les demés.

De tots nosaltres depèn la seva integració, si no sapscom fer-ho, L'Eix pot ajudar-te a aconseguir-ho facilitant-te els contactes, recordeu és una labor col•lectiva, i ca-dascun de nosaltres pot aportar el seu gra de sorra.

Eix Comercial Sants-Les Corts

Per un comerç més inclusiu

El passat dissabte 11 de juny al Carrer Galileu es va en-galanar per gaudir d’una de les 3 mostres de comerçque fem al nostre eix. Vam poder gaudir d’un dia es-plèndid mentre els comerços de l’Eix Comercial feiendels seus comerços aparadors a peu de carrer, on ate-nien a tothom d’una manera més lúdica i més propera.

L'afluència de gent va ser molt important i vampoder gaudir, comprar i gaudir de totes les parades quees van desplegar per tot el carrer, mostrant tota la di-versitat i el bon tarannà del comerç de proximitat delnostre carrer.

L’ambient festiu es podia sentir per tot arreu: La mú-sica, els pallassos, les arts marcials, els espectacles pelcarrer, els teatres i sobretot el bon ambient que es res-pirava durant tota la Mostra de Comerç.

L'espai solidari, que vam organitzar a la Mostra,també va ser un dels protagonistes, ja que es repartienuna sèrie de tallers pels més petits que pel simbòlic preud'1 euro es podia participar, a més vam vendre els ja fa-mosos gots solidaris, que també vam repartir pels barsassociats del carrer, i que ens van ajudar a vendre'ls. Amés a més, vam fer un sorteig solidari amb tres grans

premis: el primer a escollir entre una bicicleta, una tele-visió i un cap de setmana; les altres dues eres unes granscistelles plenes de productes artesanals. Tota la recap-tació de les activitats aniran destinats a la Fundació CanPedró.

Volen agrair a tots els assistents a la Mostra de Co-merç del Carrer Galileu: comerciants, veïns, institucions,artistes, artesans, col·laboradors, etc. Entre tots vampoder fer d'aquest dia un jornada meravellosa on tant elcomerç de proximitat com els veïns ens vam unir pergaudir dels nostres carrers en germanor i alegria.

Mostra de Comerç al Carrer Galileu

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 049

línialescorts.cat 13 | 22 juny 2016

Entrevista a Antonio Conde i Òscar Conde, propietaris del forn Divines Temptacions

“Pan como el de antes, sin aditivos ni conservantes”

La façana del forn Divines Temptacions al c/Comandante Benítez 8

Entrevista a la Rita Rusborg i l’Anna Trifonova, propietàries de CreaTIC Nens

“La tecnología no es sólo cosa de niños”“Nuestra aventura en el barrio empezó en febrero deeste año, pero antes de tener nuestro propio local ya ha-bíamos impartido cursos en el Centro Cívico Can Deu,Les Cotxeres de Sants, etc. De hecho la gente que nosconocia nos ha seguido y ahora siguen con nostroscomo alumnos/as en el nuevo local”, ens explica l’Anna.

Què feu a Creatic Nens, els hi preguntem: “En invierno,impartimos clases extraescolares en colegios del barriode Les Corts y Sants, tanto de programación de video-juegos, de robótica, cursos de Minecraft, impresión 3d;i en verano, navidad y semana santa, solemos tener ca-sales tecnológicos. Además tenemos un centro en elRaval donde hacemos otras actividades juntamentecon otras entidades como parte de un proyecto social.También impartimos clases de robótica en inglés”, co-menta la Rita.

“Enseñamos a programar, tanto con la robótica,como con los videojuegos y también hacemos talleresde arte, manualidades i tecnología, con el objetivo a

atraer el interés de las niñas a temas tecnológicos. Mo-tivarles a conocer más sobre la tecnología a través deestas 3 líneas de talleres. Hacemos felicitaciones, apps,electrónica, juegos de mesa, conductividad, cosas másatractivos para ellas, cuando empiezan disfrutan y semotivan igual pero hace falta atraerlas a ellas y a sus pa-dres”, afegeix l’Anna.

“Los niños disfrutan mucho porque han crecido conla tecnología y no tienen miedo a crear cosas nuevas ylo adquieren bastante rápido el conocimiento. Nuestrafrase es: Tecnología, diversión y creatividad”, argumentala Rita.

Ens interessem per algun nou projecte que tinguin entremans: “A parte de nuestro trabajo en centros y colegios,tenemos un proyecto de colaboración con CaixaForumrelacionado con el videojuego Minecraft, los niños queparticipen en el proyecto podrán reconstruir el edificioCaixaForum dentro de este videojuego”, conclouen or-gulloses les co-propietàries.La Rita i l’Anna amb uns robots disenyats pels seus alumnes.

DEU ANYS TREBALLANT PER AL COMERÇ DE PROXIMITAT

Entrevista al Dr. Iván Barranco i a la Dra. Belén Garrido, propietaris de ABCDENTAL

“Fem un 10% de descompte a majors de 65 anys i famílies nombroses”

“Portem a càrrec de la consulta des del 2009 encara queja porta oberta des de 2003; al barri estem molt bé, hiha molta varietat de gent, el fet d’estar a prop de l’Esta-ció de Sants ens ajuda, sempre hi ha molt de movimentde gent”, es presenten els doctors.

“Som una clínica dental familiar en la qual els trac-taments els fem sempre nosaltres, el pacient que ve eltractem com si fos de la família, no passa d’unes mansa unes altres, gairebé sempre l’atén el mateix doctor.En alguns casos concrets ve algun especialista però no-saltres volem donar un tracte de proximitat”, comental’Iván.

“L’equip el formen el Dr. Iván Barranco, especialistaen implantologia i cirurgia oral, la Dra. Belén Garrido,Directora mèdica i Odontologia integral i la Dra. SaraAzanza, especialista en ortodòncia”, ens explica la Belén.

“Tenim tot tipus de clientela, pot ser en estar al cos-tat d’un ambulatori ens visiten més la gent gran”, afirmael Dr. Barranco.

“Tenim pàgina web i també Facebook on pengempromocions i noticies. Fem un 10% de descompte a ma-jors de 65 anys i a famílies nombroses. El nostre horari ésde 9.30 a 13.30 i de 14.30 a 20.30”, afegeix la Dra. Garrido.

Els hi preguntem si tenen alguna anècdota que ens vul-guin explicar i de seguida recorden aquesta: “Va venir undia un noi d’Israel que estava a Barcelona per feina i li vacomençar a fer mal el queixal, aleshores va venir a laconsulta i li vam treure, i 2 anys després va tornar a venira la ciutat per feina i també li vam haver de treure. Ales-hores, li vaig dir aquest noi que no tornes més a Barce-lona perquè cada vegada que venia li havíem de treureun queixal”, conclou el co-propietari. El Dr. Iván Barranco i la Dra. Belén Garrido a la recepció de la clínica.

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 049

“A principios de marzo inauguramos mi hijo Òscar y youna panadería para gourmets: Divines Temptacions,donde se elabora, en horno de leña y a la vista del pú-blico, auténtico pan y bollería artesana, amasadas conharinas ecológicas, muchas de ellas a la piedra, sin adi-tivos ni conservantes y de procedencia francesa, con elclaro objetivo de ser una referencia del pan de calidaden la ciudad de Barcelona, lamentablemente tan difícilde encontrar actualmente”, es presenta el propietari.

“Porque es evidente que sobre el pan se ha mon-tado una colosal industria en las que las autoridadessanitarias le es muy difícil mantener un control quemantenga el pan industrial dentro de un mínimoriesgo para la salud, y las masas pre - cocidas y con-geladas son el estandarte de ésta industria”, afegeixAntonio.

“Por este motivo me voy a centrar sólo en algunosde los más de 50 productos químicos que son los másempleados por las panaderías industriales. DIÓXIDODE CLORO, utilizado para paliar la blancura de la ha-rina; POLIOTEXIETILENO MONOESTEARATO, paramantener la humedad y la suavidad, absorbe y retiene

el agua; CLORURO DE AMONIO, para acelerar el pro-ceso de fabricación, YODATO Y BROMATO DE POTASIO,oxidantes y para reducir el tiempo de fermentación ¡atan sólo dos minutos!, cuando en el pan atesano la fer-mentación requiere horas; ÁCIDO PROPÓNICO , in-grediente farmacológico anti hongos”, continua elco-propietari.

“Todos estos productos químicos tienen sólo unafinalidad: tratar de evitar todas las deficiencias queson provocadas por su propio método de fabricación.En cambio, el pan artesano que elaboramos en Divi-nes Temptacions, no tiene ningún secreto, sólo llevalas mejores harinas del mercado, levadura, sal y agua.Eso sí, hay que dejar que fermente 18 horas, que escuando "sube" el dióxido de carbono que se producepor la acción de la fermentación”, ens explica Antonio.

“Y con un valor añadido, puede consultar con sumédico, descubrirá que bien funcionan los intestinoscuando se come pan de verdad, artesano y como "elde antes". Te esperamos en Comandante Benítez , 8 ydisfruta con uno de los mejores panes que se elabo-ran en Barcelona”, conclou el propietari.

| 14 22 juny 2016línialescorts.cat

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Avui en dia, l'Odontologia, igual que la Medicina, es pre-senta dividida en moltes especialitats i fins i tot "hipe-respecialitats" per dir-ho d'alguna manera. Tenim laCirurgia Maxilo Facial, que tracta especialment de les si-tuacions que requereixen operar, tant per queixals delseny, glàndules salivals amb problemes o malalties, quis-tes, operacions relacionades amb la col·locació més com-plicades dels implants. També la implantologia, l'últimagran revolució de l'odontologia és una especialitat.

També tenim la Periodoncia que s'en carrega d'unade les dues malalties de la boca més importants i co-muns: la de les genives. L' altre gran malaltia de la boca ésla càries dental. L'Ortodòncia, que té moltes possibilitats:fix, removible, aprofitant forces musculars, també tenimel nou sistema per plaques transparents "invisalin". LaOdontopediatria, de la qual us vàrem parlar amb l'últimarticle. La Gerodontologia, tracta de les necessitats, so-vint diferenciades de com tractar les dents de les perso-nes més grans, pel seu estat, per les seves malalties, o finsi tot si ens trobem internades en institucions i precisenatenció fora de la clínica dental. La Pròtesi Dental, moltimportant avui en dia, perquè cal fer molt ben fetes lesdents que van a sobre dels implants i saber col·locarlesen el lloc precís. La Odontologia Estètica, avui en dia, im-prescindible amb una societat que valora tan la imatgepersonal... Hi ha també la "Odontologia Mínimament In-vasiva", que contempla especialment la prevenció i queno podem ignorar en absolut, donat la seva gran impor-tància.

Tot plegat és com un gran tràfic i precisa d'un agentregulador... sinó, sovint es pot caure en el parany que elsarbres no deixin veure el bosc. ¿Quin és el bosc en el nos-tre tema de l'odontologia? Doncs la persona mateixa,l'èsser complet, la seva integritat, el que individualment

precisa, el que espera o desitja, o sigui les seves expec-tatives, les seves pors, les seves possibilitats, econòmi-ques i de tot tipus. L'agent regulador és el dentistageneral, en podríem dir "dentista de capçalera", el queconeix al pacient i sap connectar amb ell, comunicar i es-coltar el que vol, les expectatives que té i veure que li calen l'àmbit de salut en general i com la seva boca i el trac-tament que es faci pot potenciar totalment la salut de lapersona o empitjorar-la. També té aquest paper d'agentregulador el dentista holístic o integratiu. Cada vegadamés s´estan trobant relacions científicament demostra-des entre malalties com ara la diabetes, neumònies, baixpes al nèixer, part prematur, incidència de malalties car-diovasculars …. i les malalties de les genives. A bandapodem haver altres focus iritatius emeten impulsos desde la boca de diversos tipus.

Fa uns anys, per exemple alguns especialistes, com elde la pell (dermatòleg) o l'especialista de l'ulls i Oftalmò-leg, derivava al pacient al dentista, quan una inflamaciócrònica de la pell o dels ulls no millorava amb el tracta-ment habitual, era per descartar el "foco dental ", la causad'aquesta inflamació crònica. Per això és important al-menys realitzar una radiografia gran o panoràmica de la

boca, en una de les primeres visites. La boca forma partdel ser total de la persona, i en un sentit o un altre hi haclares relacions que som un organisme totalment inte-rrelacionat, una unitat.

L'odontologia integrativa, valora tota la persona en elseu conjunt i amb totes les possibilitats per millorar lasalut sencera del pacient. Utilitza diverses eines, com arala kinesiología i la Electroacupuntura de Voll. Valora elsmaterials més adients, la importància d´un tractament oaltre per aquell pacient en concret i també per la situacióconcreta d'aquell moment. Per exemple antibiòtics sicalen o potser antiinflamatoris naturals, vitamines, pro-biòtics (o fins i tot homeopatia si està indicada) depenendel que li vagi millor al pacient en aquell moment i de lesseves necessitats íntegres; retirada dels metalls que siguipossible amb o no suport de medicines com l´ortomo-lecular, l'spagyria, els quelants de metalls en cas de ma-laltia crònica, etc.

L’odontología Integrativa és una aposta per la salut.

Feliciana Navalón CodinaMetge estomàleg

CLÍNICA DENTAL VALLESPIR

Odontologia integrativa

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 049

Comerçlínialescorts.cat

15 |

22 juny 2016

L’Eix comercial Sants-Les Cortsva celebrar el passat dissabte dia11 de juny la seva Mostra de Co-merç al carrer Galileu, que vacomptar amb la participació deprop de 120 parades, entre bo-tigues associades i artesans vin-guts de fora, informen des del’associació comercial.

Des de l’entitat també hanvalorat de manera “molt positi-va” la fira, que a banda de l’as-pecte més purament comercialva oferir activitats i tallers per atothom. De fet, es van instal·lardos escenaris al mateix carrerGalileu, un a l’altura de Violantd’Hongria i un altre a Can Brui-xa, on es va fer diverses exhibi-cions de dansa i arts marcials acàrrec d’escoles del barri.

La climatologia va ser molt

favorable, aspecte que va col·la-borar a atraure visitants, segonsexpliquen des de l’eix.

Per altra banda, l’associaciótambé va instal·lar el seu EspaiSolidari, on va vendre el seu gotsolidari –per només un euro–,creat per aportar recursos a cau-ses socials.

Des de l’associació posen demanifest com amb accions comaquesta estan aconseguint aple-

gar un bon nombre d’associats,els quals “han incrementat” da-rrerament, remarquen.

Un cop celebrada la mostra aGalileu, Sants-Les Corts aprofi-tarà els últims dies de la seva rutade tapes, la quarta que celebra,i que durant aquest mes i elpassat ha ofert una tapa i una be-guda per un preu de 2,50 euros.Hi estan participant un total de23 establiments associats.

Les arts marcials van ocupar bona part de les exhibicions. Foto: ESLC

Bon balanç de Sants-Les Cortsde la Mostra al carrer Galileu

» L’eix va treure prop de 120 parades i va muntar dos escenaris» L’associació va instal·lar l’Espai Solidari, on va vendre el seu got

Obren el termini per alspremis Comerç de Barcelona

GUARDÓ4La 19a edició delspremis Comerç de Barcelona jacomença a rodar. El passat di-mecres dia 15 es va obrir el ter-mini per presentar candidaturesi romandrà obert fins al pròxim15 de juliol.

Els participants poden serbotigues i projectes comercialsque hagin fet créixer el model decomerç de proximitat barceloní.El premi vol reconèixer “l’esforçque fa el sector comercial per do-tar la ciutat d’un teixit competi-tiu, modern, divers i sostenible”,el qual “contribueix al benestarde la ciutadania”, asseguren desde l’Ajuntament.

Enguany els premis constende set modalitats: el Premi a lainiciativa comercial innovadorade l’any, el Premi al comerçcol·laboratiu, el Premi AlbertGonzález a la tasca de contribu-ció a la promoció i el coneixe-ment del comerç de la ciutat, elPremi a l’establiment comer-cial, el premi a la sostenibilitat iel Premi Mercats de Barcelona.

Per poder optar a la candi-datura al premi, els aspirantshan de presentar un imprès enlínia mitjançant un formularique es trobarà al web del con-curs. La gala de lliurament delspremis tindrà lloc a la tardor.

PROPOSTA4L’Ajuntament con-templa la possibilitat d’implan-tar zones d’autogestió comercialen algunes zones de la ciutat, se-gons ha avançat El Periódico.

Aquesta mesura vol servirper lluitar contra la clonificaciócomercial –l’aparició de cadenescomercials que treballen a tot elmón i que fa perdre la singula-ritat del comerç local– i evitarque les grans cadenes que no so-len participar de les campanyesde promoció i difusió que fan els

eixos comercials –que englo-ben el petit comerç– se’n bene-ficiïn sense formar-ne part.

D’aquesta manera, el con-sistori voldria introduir a lesgrans marques en la promociód’una zona en concret –ja quetindrien l’obligació d’implicar-seen la seva millora d’unat–, al-hora que les petites botiguesaconseguirien uns grans aliatsper tal de preservar la seva ac-tivitat històrica.

De cara al pròxim setem-

bre, el consistori formarà ungrup de treball per posar enmarxa una prova pilot.

De moment, aquesta decisiód’intentar involucrar més lesgrans cadenes en el seu entorn,sembla que ha tingut una bonarebuda pels comerciants. Des dela Fundació Barcelona Comerçconsideren que el petit comerçha de sumar esforços per créixeri fer front al fenomen del comerçdigital. Haurem d’esperar finsdesprés de l’estiu per veure-ho.

Mostra | Festa d’estiu dels botiguers dels Tres JardinsEl pròxim diumenge 3 de juliol l’Associació de Veïns i Comerciants Els Tres Jardins celebren la seva Festa d’estiu. A la celebració, que tindrà lloc de nou del matí a dues

de la tarda a l’avinguda Josep Tarradellas, oferirà una exposició dels treballs fets per membres de l’associació, una fira d’artesans i una sessió de conta contes.

RedaccióLES CORTS

Zones d’autogestió comercial?

Imatge de la gala de lliurament dels premis de l’any passat. Foto: Ajuntament

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 16 22 juny 2016línialescorts.cat

El comerç, un coixí social» La Fundació Barcelona Comerç col·labora amb

moltes iniciatives solidàries que milloren la societat

EDITORIAL/ El comerç no és només unaactivitat econòmica, un vehicle de relacióentre les persones o un il·luminador de ca-rrers, sinó que també és un actor principalper detectar problemàtiques que moltesvegades no arriben a les administracionspertinents i, si hi arriben, amb la manca derecursos que hi ha en l’actualitat no podensolucionar-les.

A part de la nostra vocació de servei alsaltres, també col·laborem amb moltes ini-ciatives que milloren la societat, sense mésretorn que la satisfacció personal d’ajudar.

Per exemple, la Fundació Barcelona Co-merç col·labora amb multitud d’esdeveni-ments de caire solidari i social, tenint coma objectiu avançar cap a una responsabili-tat social comercial del col·lectiu.

Un altre exemple pot ser una iniciativapresa per l’Ajuntament de Barcelona, endetectar una sèrie de problemàtiques en-vers les persones grans de les quals els ser-veis socials no tenen constància. La sevaproposta ha sigut posar-se en contacteamb les organitzacions comercials d’àm-bit territorial per fer de “radars”: fer arribar

als serveis socials les conductes de risc d’a-questes persones o dels seus familiars ocuidadors. Nosaltres, que estem molt aprop de les persones que vénen als nos-tres establiments, que els veiem quasicada dia i parlem amb ells, podem detec-tar un problema de malnutrició, de mal-tractament, de mala dosificació delsmedicaments, de qualsevol signe evidentde canvis en les seves conductes habituals,duent a terme una tasca d’ajuda social acost zero per a les administracions.

Aquest model de comerç és el que

hem de defensar entre tots. No volemtracte de favor, volem justícia en un mo-ment en què l’ultraliberalisme només be-neficia els que després tenen uncomportament ètic i social deplorable.Promoure la corresponsabilitat compar-tida entre actors socials, comerç i adminis-tració ha de ser la fórmula de gestionar elsnostres entorns de relació tant urbanísticacom relacional.

Pròsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundació BCN Comerç

» L’entitat recorda que fa una tasca de “radar” per detectar possibles problemàtiques als barris

Montserrat Ballarín pàg 18

“Crec que el petit comerç ha d’estar el més associat possible”

17 |

Lluís Llanas pàg 19

“La Fundació Barcelona Comerçnecessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent”

líniaEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 3 · Juny/Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

líniaencomerç

Juny / Juliol 2016| 18 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

ENTREVISTA/ Montserrat Ballarín és latercera regidora de Comerç en poctemps. Parlem amb ella sobre el seumodel de comerç, sobre l’associacio-nisme i sobre els temes candents.

Com defensarà el comerç de des del’Ajuntament?El nostre pla és ser aliats d’aquell co-merç que està fent les coses bé, quelluita per donar un servei i que està in-teressat a innovar i a tenir un signeidentitari propi. Pensem que el comerçha d’estar el més associat possible ivolem donar-li suport per tal que puguiinnovar i adaptar-se als nous temps.

Quan es començarà a donar aquest su-port?Tenim un diàleg molt fluid amb les asso-ciacions de comerciants més representa-tives i molt aviat reunirem el Consell deComerç i Ciutat, on avaluarem del Plad’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016.Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobrel’execució del Pla i, juntament amb lesidees del programa de proximitat, el pactede Govern –on hi ha una clara aposta peldesenvolupament del comerç en àrees

més problemàtiques– i amb altres ideesdel PAM, plantejar les bases del que seràel nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019.

Ha parlat abans de l’associacionismecomercial. Com el veu vostè actual-ment?El balanç és desigual segons els barris.Hi ha zones on aquest associacionismeés molt fort i això es tradueix en què elcomerç es desenvolupa, aconseguintmés força. I en altres no existeix, cosaque ens preocupa molt. En aquest sen-tit, amb la Fundació, els Districtes i elstècnics de comerç hem d’aconseguirque el sector s’organitzi. Cal començarde mica en mica, amb coses concretesper anar reforçant el teixit associatiu.

Des del maig portem un ritme frenèticamb els aldarulls de Gràcia. Hem sentita parlar de mesures de suport als co-merciants de Gràcia. En què es basen?Creiem que tota la situació a Gràcia ambel Banc Expropiat ha agreujat la situaciódelicada en la qual estava el teixit asso-ciatiu i comercial de la zona. El passat 8 dejuny hi va haver una reunió on es va pac-tar que a finals de mes hi haurà un Pla de

Comerç amb dos vessants: un de pla dexoc, amb accions ràpides i resolutives permillorar l’afluència de clients, i un segonbasat en un pla estratègic que implicariaintentar formar una federació, crear unamarca per a l’entorn, una identitat prò-pia... Un treball de més recorregut. Posa-rem els recursos que calguin, però hemde rebre informació dels comerciants persaber què els fa falta.

Un altre tema candent és el top manta,què en pensa?Nosaltres estem al costat de les personesque fan les coses correctament i d’acordamb la legalitat i d’aquelles altres que percircumstàncies de la vida estan fora de lalegalitat però que s’hi volen acostar.Creiem que a les persones que exercei-xen la venda ambulant il·legal i volentenir una nova oportunitat cal ajudar-les,i des de l’Ajuntament tenim diferents pla-taformes per fer-ho, com Barcelona Ac-tiva. Però al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pa-gament de les taxes d’ocupació o lamanca de pagament dels impostos deri-vats d’aquestes vendes són coses que di-fícilment es poden acceptar en unajuntament democràtic. Cal afegir tambéque l’assemblatge i la venda de produc-tes falsificats és un delicte. Per tant,també caldria el suport de la Generalitati la implicació de les forces de seguretatautonòmiques.

I sobre la qüestió dels horaris, quinaopinió té?Per sort tenim un acord pactat al Ple ambel qual es va arribar a un consens. Crec queaquest és l’acord que funciona, no satisfàdel tot ningú però tothom se sent repre-sentat en gran part. Crec que hem d’avan-çar en el compliment i els compromisos del’acord. Ara per ara no és el moment de tor-nar a obrir aquest debat perquè, tot i quehi ha opinions enfrontades, no podem se-guir aprofundint en les diferències.

MOSTRES/ Els eixos i associacions comercials han pre-parat uns mesos de juny i juliol farcits d’activitats i fi-res a l’aire lliure per aprofitar el bon temps. Durant elsprimers dies de juny, diferents eixos han celebrat fi-res comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, l’EixSant Martí, diumenge 5 de juny, o bé l’Eix Sant Andreu,que va sortir al carrer el passat 4 de juny.

Una altra de les activitats preferides dels eixos sónles rutes de tapes. L’Eix Sagrada Família està celebrantla seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els ei-xos del Clot, Sant Martí i Poblenou fan el seu Triata-pes fins a finals del mes que ve.

La calor convida a sortir alcarrer a gaudir dels eixos

ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiudel BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el pas-sat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnava-si, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda GeneralMitre i Arimón. Abans, uns altres cinc eixos comer-cials van celebrar les seves.

L’Eix Sagrada Família va obrir foc el passat 20 de maig,mentre que l’Eix Sant Andreu la va celebrar l’endemà. Unasetmana més tard, el 27 de maig, l’Eix Sant Martí va treu-re les seves propostes de moda i complements al carrerCantàbria i dijous 2 de juny va ser el torn de l’Eix Sarrià.L’endemà divendres dia 3 va ser el torn de l’Eix Clot.

Des de la Fundació Barcelona Comerç, impulso-ra del cicle d’actes de moda al carrer, s’ha fet un bonbalanç de les desfilades i s’ha assegurat que milers depersones han estat testimonis d’un cicle que preténdemostrar que els barris també marquen tendència.

Milers de barcelonins omplen lesdesfilades del BCN Moda al Carrer

“El comerç ha d’estar elmés associat possible”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç de l’Ajuntament

Juny / Juliol 201619 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3 comerç en línia

“La Fundació necessitava adaptar-seals nous temps, i això estem fent”

CONSUM/ El Parlament Europeuha aprovat una resolució que ins-ta la Comissió a posar en marxamesures contra les pràctiquesdeslleials en la cadena de distri-bució d’aliments, per tal de garantiringressos justos als productors imés varietat de productes alsclients. A més, també reclamacombatre la sobreproducció i elmalbaratament. “Hem de fer mésper millorar l’equilibri entre elsproveïdors i els supermercats”, hadit un dels ponents de la resolució.

El ParlamentEuropeu, contra lapràctica deslleial

FORMACIÓ/ El Cibernàrium, alcarrer Roc Boronat, 117, acolliràels pròxims dies 21 i 23 una ses-sió formativa gratuïta adreçadaa planificar i posar en marxauna botiga virtual. Aquesta ac-tivitat mostrarà els passos que calseguir per muntar la botiga a laxarxa mitjançant el programariOSCommerce, una plataformalliure i gratuïta. El concepte debotiga virtual representa l’in-tent de traslladar l’operativa tra-dicional d’un comerç a internet.

Un taller per posaren marxa unabotiga virtual

Lluís Llanas / Vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

DADES/Segons dades publicadesfa pocs dies per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), les vendes delpetit comerç de proximitat cata-là van augmentar un 6,8% a l’abrilrespecte al mateix mes de l’anypassat. Aquest augment ha estat,en aquesta ocasió, superior al dela mitjana estatal, que va ser del6,4%. Les comunitats autònomesque més han augmentat vendeshan estat les Illes Balears –ambprop del 9%–, País Basc –8,5%– iMadrid –8,3%–.

Tornen a créixer lesvendes del comerçde proximitat

ENTREVISTA/ Lluís Llanas és presidenti botiguer a l’Associació de Comerciantsde Creu Coberta i, des del passat mesde maig, quan es va elegir la nova Juntaa la Fundació Barcelona Comerç, tambéés vicepresident executiu. Amb ell par-lem dels canvis a la Fundació i de comen sortiran beneficiats els eixos.

Quins canvis es podran veure a laFundació?Estem avançant cap a una gestió més ho-ritzontal. La nostra intenció és involucrarcada cop més els patrons de la fundació,els presidents dels eixos, els quals tenenun coneixement molt profund del co-merç de la ciutat i són clau per a la nos-tra organització.

Quines funcions desenvoluparà coma vicepresident executiu?M’encarregaré del desenvolupamentd’activitats de la Fundació durant l’any,seguint els programes i les estratègiesdefinides amb el patronat, el presidenti el director. A més, m’encarregaré de lagestió de diferents àrees com el pro-grama de relacions amb nous eixos,acords institucionals, immigració, res-ponsabilitat social corporativa i acom-panyament i serveis als associats, entred’altres.

Què aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quinessón les necessitats de la Fundació i de-finir quins valors volem defensar. Coma Fundació hem d’adequar-nos als noustemps, amb estratègies definides. LaFundació també ha de ser capaç de do-nar resposta a nous fenòmens: hi ha ha-gut molts canvis en el món associatiu,molts canvis polítics i divisió d’opi-nions en temes sensibles, i això ens haportat a la definició d’un nou programa.Aquest nou programa es basa en qua-tre pilars: transparència, treball en xar-xa, serveis i responsabilitat social cor-porativa.

En què es basarà aquesta transpa-rència que cita?Cal avançar cap a una manera d’actuarque reforci la confiança que els eixos co-mercials tenen en nosaltres: hem de fer

accessible tota la informació i exposar-la als nostres associats, implantant de-terminats mecanismes d’autocontrol irendició de comptes.

I pel que fa al treball en xarxa?La gestió d’una associació, i en aquest casd’una fundació, només es possible quanes pensa i es fa en xarxa. Una associacióés una xarxa de relacions. El treball enxarxa té dues vessants: una d’externa,amb la qual pretenem reforçar la xarxade relacions amb entitats i diferents or-ganitzacions innovadores i comple-mentàries en l’àmbit de ciutat, per poderdesenvolupar projectes compartits iarribar a tots els temes d’importància,convertint-nos en agents de transfor-mació amb capacitat de formular opi-nions i d’exercir lideratge. L’altra vessantés més interna, a nivell d’organització, iens permetrà ser més dinàmics a l’horade prendre decisions i de tirar projectesendavant alhora que impliquem moltmés els patrons.

I com es defensarà la ResponsabilitatSocial Corporativa?El comerç ha de tenir una exigència èti-ca. La Responsabilitat Social Corporati-va ha de ser la contribució activa i vo-luntària per millorar en l’àrea social,

econòmica i ambiental, avançant cap ala formació d’eixos socialment respon-sables.

Tot això com ajuda els eixos?Esperem que, començant per aquestesaccions, els eixos se sentin part activade la Fundació en ser ells mateixos elsque gestionaran les àrees autònomes.Això sí, sempre seguint els valors in-closos dins del nostre codi ètic, el plad’actuació, els estatuts i tenint en comp-te que hi hagi sempre una viabilitat eco-nòmica.

També s’ha parlat molt de nous serveisi iniciatives. En podria citar algunes?La Fundació ha d’evolucionar cap a laprestació de serveis de qualitat. Estàclar que hem de ser una central de ser-veis incorporant accions com la Q dequalitat, desenvolupant plans com eldefensor del client, intentant donarsuport als eixos a nivell de comunica-ció... És a dir, reforçar l’estructura de laFundació per donar serveis als associats.El nostre lema és Cultura, Ciutat i Co-merç i, per tant, hem d’evolucionarcap a aquesta prestació de serveis dequalitat oferint també sistemes de pla-nificació, de seguiment i d’avaluació pertal de valorar-ne l’impacte.

Juny / Juliol 2016| 20 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

línialescorts.cat 21 | 22 juny 2016Comerç en Línia

L’èxit d’una botiga no es mesura no-més amb el volum de vendes o ambel tipus de clientela que aplega. Ladiferència entre mirar cap enda-vant amb optimisme o replantejar-se el negoci depèn, molt sovint, decom es gestionen els recursos. I unexemple n’és l’optimització del con-sum d’energia elèctrica.

Poca gent sap que, de mitjana,una botiga d’alimentació consu-meix 29.128 kWh anuals, el que estradueix en una despesa de 4.500euros, o que un establiment co-mercial dedicat al sector del lleurees gasta cada any una mitjana de1.200 euros només en energia con-sumida. Aquestes dades, propor-cionades per un estudi recent del’Institut Català d’Energia (ICAEN),mostren que el marge de milloraper escurçar despeses als comerçosde Catalunya és ample.

És per aquesta raó que la Ge-neralitat va iniciar el passat 23 demaig una campanya per fomentarl’estalvi i l’eficiència energètica als co-merços, amb l’objectiu d’avançar cap

a un sector “més productiu, rendiblei sostenible”. El programa, que por-ta per nom Estalvi d’Energia al teu co-merç, inclou tallers formatius i fins itot la possibilitat de gaudir d’un diag-nòstic gratuït de consum elèctric ales botigues que així ho sol·licitin.

DIAGNÒSTIC DE FRANCAmb els diagnòstics energètics defranc que ofereix el programa, els bo-tiguers comprovaran quin és el seupotencial d’estalvi i quines mesurespoden posar en pràctica per millo-rar-lo el màxim possible. Aquestaanàlisi s’ha de demanar en la sol·li-citud d’inscripció als tallers.

Un cop assessorats, els boti-guers tenen accés a una línia de fi-nançament per aplicar les obresnecessàries i esdevenir un establi-ment eficient energèticament par-lant. En concret, el Consorci de Co-merç, Artesania i Moda (CCAM) tin-drà disponible, fins al 30 de setem-bre, una línia de préstecs de 10.000a 100.000 euros amb un aval del70%, els quals seran tramitats ambCaixaBank o Banc Sabadell.

EINES PER ESTALVIARPer la seva banda, les sessions for-matives –que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig,amb la jornada inaugural– estanencaminades a conscienciar i in-formar sobre la despesa energèti-ca i a conèixer accions, eines i pràc-tiques de gestió elèctrica que qual-sevol persona pot impulsar a la sevabotiga, les quals, de retruc, “acabenredundant en la rendibilitat delnegoci, en la seva imatge envers elsseus clients i en el medi ambient”,asseguren des del departamentd’Empresa i Coneixement.

Aquests tallers se celebraranarreu de Catalunya fins al dia 27 dejuny, tot i que a Barcelona ja vanacabar dimarts dia 7 de juny ambuna sessió al Centre d’Artesania deCatalunya, situat al carrer BanysNous, 11, de dos quarts de 10 a dosquarts de 12 del matí.

Per inscriure’s a les sessions calvisitar la web www.ccam.cato enviarun correu a l’adreça electrònica chernandez@gencat.cat. I per obte-nir més informació sobre el pro-grama, la Generalitat també ha ha-bilitat el telèfon 934 849 909 pera qualsevol dubte. La iniciativaha estat impulsada per la Gene-ralitat a través del CCAM, l’ICAENi l’Associació de Gremis d’Instal·la-dors de Catalunya (AGIC).

Vols estalviar energia a la botiga?» La Generalitat impulsa una campanya per millorar l’estalvi energètic als establiments comercials» El programa ofereix diagnòstics de consum gratuïts als comerços i préstecs per aplicar-hi millores

RedaccióBARCELONA

L’eficiència energètica al comerç el fa ser, segons la Generalitat, “més efectiu i sostenible”. Fotos: Arxiu / Infografia: Línia

CONSELLS4L’estalvi energèticés una acció que no només ajuda arendibilitzar un negoci, sinó quetambé col·labora amb la sostenibi-litat i el medi ambient. En aquest sen-tit, un dels elements que més con-sum elèctric genera i que més im-pacte pot tenir sobre la natura és lail·luminació.

Ara per ara, el 40% de focus dellum de les botigues són fluorescents,els quals generen el 27% del con-sum, una xifra que augmenta fins al57% en el cas dels llums halògens,que suposen el 35% dels puntsd’il·luminació. Una bona pràcticaper reduir la factura de la llum ésapostar per les bombetes de baixconsum, un tipus d’il·luminació que

no arriba al 20% als comerços i queté un consum energètic inferior.

Per altra banda, un altre dels ele-ments a tenir en compte són els ai-res condicionats. Segons l’estudide l’Institut Català d’Energia sobreel consum elèctric a les botigues ca-talanes, un 69% dels establimentstenen aire condicionat. L’antiguitatmitjana dels aparells, tal com descriuel mateix informe, és de poc més dequatre anys, tot i que les xifres varienun pèl en funció del tipus de comerç.En aquest sentit, la renovació i ins-tal·lació d’equips adequats a cada es-pai permetria estalviar més.

Amb tot, aquestes són algunesde les petites accions que poden aju-dar a reduir despeses i ser sostenibles.

Petites accions per estalviar

Esportslínialescorts.cat 22 juny 2016

| 22

El femení absolut del Joventutles Corts ha completat una de lesseves millors temporades. Elcap de setmana de l’11 i 12 dejuny les noies que entrena Ser-gio Manzano van convertir-se encampiones del primer torneigFlama del Canigó, que va en-frontar equips catalans del Prin-cipat i de la Catalunya Nord. ElJoventut va fer els deures i,com a campió de Copa Cata-lunya que és, va derrotar el Bàs-ket Almeda a la final del torneigfrancès per 71 a 63.

D’aquesta manera, les cort-senques guanyen el seu tercer tí-tol d’aquesta temporada, desprésd’haver-se endut aquest darrercampionat, la Copa Federació ila Copa Catalunya, que dónaaccés a Lliga Femenina 2.

Un ascens, però, que encarasegueix en l’aire perquè l’equipnecessita assolir uns requisitseconòmics per jugar a la segonacategoria del bàsquet estatal.Des de fa setmanes l’entitat està“lluitant” i “treballant intensa-ment”, tal com explica a Línia lesCorts Josep Ramon Sala, presi-dent del club, per buscar un es-pònsor. Hi ha de marge fins amitjans de juliol, però semblaque ara s’ha obert una escletxa

per on passa un raig d’esperan-ça, ja que avui es reuniran ambl’Institut Barcelona Esports(IBE) per intentar obtenir unasubvenció. “Si ens l’asseguren, ti-rarem endavant a Lliga Feme-nina 2”, assegura Sala. “Aques-tes noies s’ho mereixen”, afegeixSala, que considera que tenen un“deute moral” amb elles.

A més, el club està sondejantunes altres opcions que podrienfer viable l’ascens de categoria.

El Joventut les Corts femení engrandeix la seva llegenda. Foto: FCBQ

El Joventut les Corts guanya elprimer torneig Flama del Canigó» Les cortsenques derroten a la final el Bàsket Almeda per 71 a 63

» El club segueix lluitant per no renunciar a Lliga Femenina 2

El Camp Nou acollirà la finalde la lliga francesa de rugby

RUGBY4El Toulon i el Racing92 s’enfrontaran aquest diven-dres dia de Sant Joan al CampNou per decidir el campió de lalliga francesa de rugby.

El coliseu blaugrana seràl’escenari de la final francesa acausa de l’Eurocopa de futbolque s’està jugant en aquell país.La federació gala ha hagut debuscar una alternativa fora delterritori francès per acollir la fi-nal, ja que els grans estadis d’a-quell país estan dedicats al fut-bol. Per aquesta raó, s’ha vistamb bons ulls celebrar la final de

la competició regular francesa al’estadi del Barça, ja que la ca-pital catalana és a prop de Fran-ça i està ben situada per als se-guidors francesos.

Amb aquest esdeveniment, elCamp Nou acollirà el primerpartit de rugby de la seva histò-ria, un enfrontament que supo-sa un dels millors que es podenveure actualment al món.

Per la seva banda, l’exfutbo-lista francès del Barça Éric Abi-dal farà d’ambaixador del partit,ja que la seva fundació està vin-culada a la lliga francesa de rugby.

Més de 25.000 persones gransfan esport als poliesportius

ESTADÍSTICA4Segons dades mu-nicipals, més de 25.000 personesmajors de 65 anys van fer esportals poliesportius l’any passat.

D’aquestes dades destaca unamajoria de dones –el 56%– da-vant dels homes –44%– i qued’entre els gairebé 180.000 abo-nats als centres esportius muni-cipals, un 15% són gent gran.

A més, cal afegir prop de1.500 persones que participen enel programa Activa’t als parcs,a través del qual diversos espaisverds de la ciutat es converteixenen escenari d’activitats esporti-

ves dos cops a la setmana. D’en-tre les 1.500 persones registra-des, és el districte de l’Eixamplequi més aplega, amb 314 inscrits,seguit del de Nou Barris. A lesCorts, per la seva banda, en vanparticipar uns 86.

L’oferta municipal d’activitatfísica per a la gent gran es com-pleta amb el programa de dina-mització de cinc dels circuitsgimnàstics per a gent gran, en elqual un entrenador dinamitza laclasse i dóna consells d’ús delsaparells de cada instal·lació. Entotal, es van produir 1.331 usos.

Terraza, capità del Polo,millor jugador de la lliga

HOQUEI4Mane Terraza, capitàdel primer equip masculí delReial Club Polo d’hoquei herba,ha estat escollit com a millor ju-gador de la lliga de Divisiód’Honor per part de la Federa-ció Espanyola d’Hoquei.

Aquest trofeu es determinaamb les votacions dels tècnicsdels equips de Divisió d’Honormasculina i femenina durantles 18 jornades de competició i elplay-off final.

Pel que fa als millors jugadorsde la final a quatre, el Polo ja varebre dos guardons. En concret,el millor jugador de la fase finalva recaure en Matías Alejandro,mentre que el jove porter càn-tabre Mario Fernández va ser no-menat millor porter.

Aquests premis han de servirper agafar forces de cara a la prò-xima temporada, després deperdre la final de lliga el passat29 de maig contra l’Egara.

RedaccióLES CORTS

Atletisme | Suspenen la Survival Run per la plujaLa pluja va ser el detonant perquè l’organització de la Survival Run –una cursa per

Collserola que havia de celebrar-se dissabte passat– decidís poques hores abans suspendre l’esdeveniment. De moment, encara no hi ha data per a la carrera, que

consta d’un recorregut de 22 quilòmetres entre Ciutat Meridiana i Sant Just Desvern.

L’exculé Abidal apadrina el partit. Foto: Abidal Foundation

Agenda línialescorts.cat 23 | 22 juny 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQDIUMENGE 3 DE JULIOL9:00-14:00 Festa d’estiu a càrrec de l’Associa-

ció de Veïns i Comerciants Els Tres Jardins. /Avinguda Josep Tarradellas.

DISSABTE 2 DE JULIOL11:00 Conferència Entre plat i exercici, trobo el

meu benefici, una xerrada on s’intenta cons-cienciar de la importància de combinar unabona alimentació. / Centre cívic Joan Oliver.

A PARTIR DEL 6 DE JULIOLDc. a les 18:00Taller monogràfic de ganxet, una

oportunitat per aprendre aquesta tècnicaper crear tot tipus de peces de roba. Cal ins-cripció prèvia al Centre cívic Joan Oliver, les pla-ces màximes són 14 i l’entrada general és de26,50 euros.

A PARTIR DE L’1 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Amagada: diario de sexo,

on Eszerda, a partir d’algunes experiències se-xuals, anava construint el seu diari personalamb aquarel·les, només amb una petitafrase escrita acompanyant la il·lustració. / Cen-tre cívic Can Deu.

A PARTIR DE L’1 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Artist@S de Pere Quart, del

grup dels alumnes dels tallers de dibuix i pin-tura del Centre cívic Joan Oliver. DIJOUS 7 DE JULIOL

17:30 Espectacle infantil El món sencer és unaludoteca, a càrrec de la companyia Mousse,que tracta sobre una nena que va aprendrea jugar gràcies a la flor blava. / Centre cívicJoan Oliver.

2 I 3 DE JULIOLTot el dia Concurs nacional de Doma clàssica a

les instal·lacions del Reial Club Polo.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat per conèixer cançons de bres-sol d’arreu del món i d’estils ben diversosper aprendre a cantar-les per adormirals nadons. / Centre cívic Josep MariaTrias i Peitx.

TallerCantem la maternitatA partir del 28 de juny

Activitat per aprendre a explorar laconsciència corporal, la relaxació ambun mateix i a desenvolupar la capaci-tat de poder expressar-nos de mane-ra més autèntica i natural. / Centre cí-vic Joan Oliver.

Taller de movimentorgànic

A partir del 30 de juny

Concert de cloenda de la temporadaactual, en homenatge a Jaume Fon-tanals, president de l’OCAB. / Or-questra de Cambra Acordions de Bar-celona (C/ Entença, 218)

Concert en homenatgea Jaume FontanalsDs. 2 de juliol a les 19:00

El Camp Nou acollirà el seu primer par-tit de rugby, ni més ni menys que la fi-nal de la lliga francesa.

Final del Top 14 de la Lliga francesa de rugby

Dv. 24 dia de Sant Joan

| 24 22 juny 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 6 de juliol