Llums de HanukkàCent llums per Casale Monferrato

Comissària: Claudia de Benedetti

Museu d’Història dels JueusDe desembre de 2011 a gener de 2012

Han

ukki

a de

Pui

gcer

dà (

s. X

III-X

IV),

Mus

eu d

’His

tòria

del

s Ju

eus,

Giro

naH

anuk

kia,

Mim

mo

Pal

adin

o (1

999)

. Cas

ale

Mon

ferr

ato

2 3

“Mi dor led or”, “de generació en generació”. Aquesta cita bíblica (Isaïes, 34,10), referència perfecte de l’ideal d’unió i de superació en la dispersió i en la desgràcia, serveix de símbol per la festa jueva de la Hanukkà, una celebració alegre que amb l’encesa de vuit llums durant una setmana seguida, commemora el ressorgiment jueu després de la profanació del Temple (s. II aC), tant com simbolitza el retorn de la llum al món i a l’esperit de la humanitat.

L’antiga comunitat jueva de Casale Monferrato (Piemont) fou creada el 1492 amb l’arribada de població jueva expulsada dels regnes hispànics, i amb els segles va esdevenir un punt de referència fonamental per al judaisme italià. La primera sinagoga va ser inaugurada el 1595, i l’edifici actual és una esplèndida mostra del

barroc piemontès. La sinagoga i tota la comunitat jueva de Casale van patir els terribles estralls de l’ocupació nazi i van còrrer el perill de ser aniquil·lades i destruïdes. Però un cop més, van sobreviure a l’adversitat.

El poble jueu sap que cal recordar, perquè és així com es construeix el futur. I els objectes i les obres d’art ajuden a recordar, perquè contenen en la seva essència la memòria dels gestos i dels valors simbòlics i materials que expliquen les nostres diferents històries, que configuren la nostra memòria.

Les hanukkiot (llums de Hanukkà) són objectes que evoquen el miracle i el retorn de la llum i simbolitzen la idea que d’un sol llum en sorgeixen milers d’altres, la idea de multiplicació i propagació de la llum en l’esperit de la humanitat.

Llums de HanukkàCent llums per Casale Monferrato

L’artista italià Antonio Recalcati, seduït per la bellesa de la sinagoga barroca de Casale Monferrato va mobilitzar, ara farà vint anys, una colla d’amics artistes i dissenyadors, italians i francesos, jueus i no jueus, per tal de crear làmpades Hanukkà, i va reunir un centenar de peces artístiques que en la seva diversitat de formes donen un nou sentit a una vella tradició, i són un bellíssim símbol de l’efecte del ressorgiment i l’expansió de la llum en la humanitat .

El Museu d’Història dels Jueus acollirà, a partir del dia 1 de desembre, una selecció de les hanukkiot de Casale Monferrato, amb obres dels artistes Elio Carmi, Aldo Mondino, Antonio Recalcati, Arman, Guy de Rougemont, Roberto Barni, Roland Topor, Armando Riva, Mimmo Paladino, Stefano della Porta, Tobia Ravá, Emanuele Luzzati, Marco Lodola, Jessica R. Carroll, Claude Lalanne, Daniel Schreiber, William Xerra, Davide Nido, Franco Gervasio, Daniele Milanesi i Efrem Aimondi.

La mostra es complementarà amb les peces que formen part de la col·lecció permanent del Museu: la reproducció d’un dels objectes més antics catalans, l’anomenada “Hanukkià de Puigcerdà” (s. XIII-XIV), feta de ceràmica grisa, així com les dues làmpades originals del s. XIX (una marroquina i l’altre askenasita), totes dues confeccionades amb un acurat treball en bronze, o la més contemporània, creació de l’artista novaiorquesa Ann Sperry (anys 80 del s. XX).

Com a activitats complementàries al voltant de la mostra, s’ha previst un acte el dijous 22 de desembre al vespre, presidit per l’alcalde de Girona i president del Patronat Call de Girona, Sr. Carles Puigdemont, que consistirà en l’encesa dels llums de Hanukkà. Tot seguit, es farà una visita guiada a l’exposició a càrrec de la seva comissària, Sra. Claudia de Benedetti, que acabarà amb un recital de cançons de Hanukkà amb el Cor Filharmonia i una degustació de dolços Krumiri Rossi, una especialitat de Casale Monferrato.

També s’ha previst un taller de confecció d’un llum de Hanukkà, adreçat al públic infantil i familiar, i que tindrà lloc el dimarts 3 de gener al matí.

4 5

Selecció de la col·leccióCent Llums per Casale Monferrato

ELIO CARMI 19907,5 x 52 x 10 cm

Metall platejat i coureLàmpada formada per una barra de metall platejat, de tres tubs cilíndrics units i corbats, recolzats en dos suports convexos de coure. Sobre la barra, des de l’esquerra, hi ha vuit vasos circulars de metall platejat, separats per la mateixa distància; hi ha un novè vas a l’extrem dret. Els vasos serveixen com a suport per les espelmes. El llum és un prototip per una probable producció en sèrie.

ALDO MONDINO 199786,5 x 97 x 47 cm

Ferro, bolígrafs BIC, plat de ceràmica i baldufa de fustaLaboratori Giovanni Tamburelli, SaluggiaEl títol de la làmpada, Jugend Stilo, respon a un joc de paraules que combina la paraula “Jugend”, que fa referència a al Jugenstijl europeu (corrent artístico-decorativa de finals s. XIX i principis del XX equivalent al Modernisme català), i la paraula “Stilo”, que en italià significa “agulla”. La làmpada té una elegant estructura de ferro forjat amb ondulacions decoratives pròpies del Jugenstijl, que conformen diferents braços culminats per uns suports metàl·lics en forma de fulles per a les espelmes. Sota cada un d’aquests suports pengen manats de bolígrafs BIC sense tinta (en total 98); en uns són més nombrosos que en d’altres, provocant una evident asimetria prenent com a eix central el suport reservat al shamash. Sobre la base circular de la peça descansa un plat de ceràmica de diferents colors que, a la seva vegada, guarda una baldufa.

ANTONIO RECALCATI 199743 x 179 x 60 cm

Bronze, peu de marbreFusioni d’arte 3v di Walter Vaghi, OriggioL’obra d’Antonio Recalcati, de bronze fos, s’articula a partir d’una base de marbre sobre la que s’aixeca una estructura de dos braços assimètrics conformada per un conjunt de nou fulles de bronze que representen les pregàries escrites en trossos de paper que es dipositen de forma tradicional al Mur de les Lamentacions a Jerusalem. Sobre cada una de les plaques de bronze hi descansa una espelma apunt per encendre.

ARMAN 199764 x 48 x 21 cm

Llautó fosFusioni d’arte 3v di Walter Vaghi, OriggioArman presenta una obra de bronze molt particular. Es tracta d’una peça que consta de quatre violins seccionats pel seu centre sobre una base que es constitueix per un altre violí en posició horitzontal. Les seccions de cada instrument s’obren recordant a la forma d’un ventall deixant quatre parts de violí a la dreta i quatre a l’esquerra. Al centre un màstil d’un violí s’aixeca representant la novena llum, el shamash, la flama extra que s’utilitza per encendre la resta.

6 7

GUY DE ROUGEMONT 1997125 x 51 x 50,5 cm

Acer pintatL’obra de Guy de Rougemont es constitueix com una gran estructura d’acer dividida en dues parts: la superior, on es dipositen les espelmes, i la inferior, on hom hi pot observar un seguit d’interaccions i interrelacions entre les barres metàl·liques que responen al suport de la mateixa peça. En aquesta segona part jocs geomètrics complexos són els protagonistes. A la base de les espelmes dues figures triangulars serveixen de suport, una apunta cap al shamash (la flama que s’utilitza per a encendre la resta) i l’altra condueix a un seguit de formes geomètriques que conformen un diamant dotat de dinamisme i moviment.

ROBERTO BARNI 1997184 x 40 x 39 cm

Bronze fosFusioni d’arte 3v di Walter Vaghi, OriggioLa làmpada de Barni ha estat concebuda, de dalt a baix, com una successió de quatre personatges masculins col•locats un a sobre de l’altre i units a partir de peus i espatlles, respectivament. Cadascuna de les figures sosté dues flames enceses, una a cada mà, simbolitzant la Hanukkà, la Festa de les Llums. La flama que correspondria al shamash, la llum que s’utilitza per utilitza per il·luminar la resta, es troba a la part superior de l’escultura, concretament a sobre del cap de la figura situada a dalt de tot.

ROLAND TOPOR 199777 x 77,5 x 14 cm

Ferro tractatFusioni d’arte 3v di Walter Vaghi, OriggioAquesta peça es presenta en forma de dues mans grans caracteritzades per estar unides pel polze que respon al shamash, la llum que s’utilitza per utilitza per il·luminar la resta d’espelmes durant la Hanukkà. Una flama culmina la part superior de cada dit, una evocació poètica sobre la forma de diferents elements que es converteixen en un de sol.

ARMANDO RIVA 1999175 x 145 x 50 cm

AcerAquesta peça s’articula a partir d’una estructura metàl·lica que suporta nou cullerots que guarden cada una de les espelmes que s’encendran per Hanukkà, la Festa de les Llums. La novena espelma, el shamash (la flama que servirà per encendre la resta), es situa al lateral dret de la peça. A la part inferior, un drap cobreix la base de la peça, que servirà per a recollir la cera fosa despresa per les espelmes.

8 9

MIMMO PALADINO 1999200 x ø 51 cm

Argila refractària groga, argila refractària marró, llum de majòlica amb l’aplicació d’or pur en una tercera coccióCeràmica Gatti, FaenzaL’obra es presenta com una gran columna de ceràmica sense base. La peça conté nou nínxols que serveixen de contenidors de les nou llànties inspirades en les primitives llums d’oli de Hanukkà. Diversos símbols referents a la cultura i a la religió jueva, com ara l’estrella de David, decoren la superfície de la torre. A la part superior de la peça s’hi situa un nínxol especial decorat amb òxid de metall daurat destinat al shamash.

STEFANO DELLA PORTA 199971 x 75,5 x 14 cm

Ceràmica i acerAquesta peça tan curiosa d’Stefano della Porta s’articula a partir d’una estructura metàl·lica que suporta nou mistos gegants ja carbonitzats que, en part, recorden als Mistos de Claes Oldenburg, un dels màxims exponents del Pop Art. Vuit dels mistos de ceràmica de la peça de della Porta estan col·locats verticalment sobre una base llarga i estreta i un, el que correspon al shamash, està col·locat en diagonal aferrat al peu de la peça.

TOBIA RAVÁ 199977 x 61 x 12 cm

Ferro pintatLa forma de la peça de Tobia Ravá, de ferro pintat, s’inspira en la lletra “mem” de l’alfabet hebreu (es pronuncia “m” i correspon al valor numèric 40) que representa allò manifestat i allò ocult: Moisès i el Messies. La intenció de l’artista és, a través de la lletra “mem”, evocar el miracle de la llum (l’origen de la Hanukkà, la Festa de les Llums) que els Macabeus van trobar després de la destrucció del Temple en mans dels grecs. La peça s’articula a partir de nou tubs (un dels quals, el de més alçada, dedicat al shamash) i amb una barra corbada que els travessa formant una “D”. A la base hi ha col·locades dues granotes que recorden la segona plaga.

EMANUELE LUZZATI 200023,5 x 62 x 41 cm

Ceràmica d’Albisola (Itàlia)Ceramiche Il Tondo, Celle LigureAquesta obra està formada per nou figures realitzades en ceràmica d’Albisola sobre una base plana. Les figures representen rabins que es presenten com a vasos per a dipositar-hi les espelmes de Hanukkà, evocant la idea de que els rabins, com a professors, són contenidors de coneixement. Les nou figures policromades vesteixen robes tradicionals: barba llarga, abric llarg fins els peus, barret negre, expressions facials diferents i, a les espatlles, llueixen el tradicional tal·lit (un mocador de color blau i blanc per a orar). La figura del rabí que està al capdavant del grup representa la novena llum, la que correspon al shamash (la llum que s’utilitza per a encendre les altres).

10 11

MARCO LODOLA 200197 x 210 x 35 cm

Metacrilat transparent i llums de neó (elèctrica)L’obra de Lodola consisteix en una caixa de negre que suporta vuit llums de neó en forma de mà, una representació alternativa de les llums de Hanukkà. Al centre de la superfície de la base hom hi pot veure la figura d’una mà il·luminada amb llum blanca, aquesta simbolitzaria el shamash que apareix flanquejat per dues columnes i dos lleons (un a cada banda respectivament).

JESSICA R. CARROLL 200224 x 50 x 13 cm

Filferro daurat a mà i ceraAquesta obra, que és un mòbil, es compon d’un fil d’or fet a mà que s’articula a partir de cercles concèntrics units per un punt just al centre de la peça. Nou figures de cera en forma d’abella es situen per diversos punts de l’estructura i representen les llums de Hanukkà, la Festa de les Llums.

CLAUDE LALANNE 200433,5 x 74 x 24,5 cm

Ferro i bany de bronzeL’obra de Lalanne es basa en la interpretació filològica de la descripció de la primera menorà a les sagrades escriptures. L’artista reinterpreta les formes orgàniques naturals posant l’accent en la interacció entre el creixement i el desenvolupament de la planta i el naixement de la hanukkià com a evolució de la menorà. L’estructura de l’obra és simple: la làmpada es concep com una planta, els nou braços de ferro i bronze s’entrellacen a la part central formant la base de la peça, entre aquests, el que es situa al centre correspon al shamash.

DANIEL SCHREIBER 200511,5 x ø màx. 32 x

ø mín. 30 cm

Llautó setinatLa làmpada té una petita base de forma de con truncat de bronze de la que parteix i es desenvolupa una estructura en espiral que s’estén en el pla horitzontal. Sobre aquesta espiral es situen nou tubs metàl·lics que serveixen de suport a les espelmes. Just al centre de l’espiral es situa el que correspon al shamash. A través d’aquesta forma tan dinàmica, l’obra conjuga la la idea del pas del temps materialitzat en una làmpada de Hanukkà.

WILLIAM XERRA 200632 x 49 x 48 cm

Coure (elèctrica)El llum es compon d’una làmina prima de coure gris. La forma és irregular, amb els costats lleugerament encorbats amb de manera còncava. Cargolats a la placa, es disposen com una ona nou elements de fil de coure en forma cilíndrica que serveixen com espelmes. Estan col·locats en espiral, des del més petit al més gran; els primers a deu centímetres de distància l’un de l’altre i després els altres, cada vegada una mica més propers. Els nou elements estan lligats entre ells per un cable elèctric connectat a una bombeta diminuta que es col·loca a la part superior. L’element que representa el shamash és el primer de l’espiral, el més petit, el que té una bombeta vermella que emet una llum de color.

12 13

DAVIDE NIDO 200660 x 61 x 10,5 cm

Cola calenta sobre fustaL’obra consta d’una taula la superfície de la qual ha estat completament coberta amb diminuts rastres de forma rodona fets de resina, com si fossin divisions, que s’adhererixen a l’estructura a través d’un procés d’enganxat per escalfor. La separació entre les partícules policromades i la groga permet el sorgiment de la figura de la hanukkià, el braç blanc central de la qual representa el shamash. L’artista ha col·locat els nou llums a la vora superior de la taula.

FRANCO GERVASIO 200850 x 50 x 18 cm

Vidre, metacrilat i components elèctrics (elèctrica)Neon Volta, Casale MonferratoFabricat amb tubs de vidre fi de colors fluorescents, el treball apareix com un lligam de branques que interactuen en la superfície de la pintura i s’encenen d’acord a la seqüència regular de la Festa de les Llums. El llum també està travessat per grafies en hebreu, extretes del volum Hanukkà editat per August Segre.

DANIELE MILANESI 200821,5 x 49 x 43 cm

Ferro oxidat i enceratEl dispositiu està concebut com un eix de balancí en equilibri inestable, en un pedestal, que actua com un pivot. D’una banda hi ha el shamash, un contrapès a vuit llums col·locades al costat oposat. Quan totes les espelmes s’encenen, les vuit llums pesen més que el servidor (shamash), però, en consumir-se, és aquest darrer que augmenta de pes a poc a poc fins a assolir ell tot sol tota la llum i fins a tocar el punt de suport, en un punt precís de la circumferència traçada per la rotació del propi balanç.

EFREM RAIMONDI 200846 x 63 x 18 cm

Fotografia emmarcadaAquest és un treball fotogràfic, que incorpora vuit espelmes en fila alineades a l’esquerra i unides per una única goma verda, a l’espera del seu torn d’encesa. A la dreta, el shamash és l’única espelma encesa i està a un nivell inferior que les altres espelmes.

Font de les descripcions: Cento lumi per Casale Monferrato, Fondazione Arte Storia e Cultura Ebraica a Casale Monferrato e nel Piemonte Orientale. Skira editorie, Milano: 2010.

14 15

Làmpades delMuseu d’Història dels Jueus

HANUKKIÀ DE PUIGCERDÀ

Reproducció actual

10 x 26 x 2,5 cm

Pedra calcària de color blancAquesta peça forma part de la exposició permanent del Museu d’Història dels Jueus de Girona. Es tracta d’una reproducció d’un fragment de hanukkià del s. XV que, en l’actualitat, resta al Museu Cerdà de Puigcerdà (La Cerdanya) i que fou trobat en les excavacions realitzades a la zona de l’antic call jueu de Puigcerdà. La peça original és de pedra calcària de color blanc i en aquesta reproducció hi podem veure set cavitats arrodonides per a les llànties d’oli i una d’allargada.

HANUKKIÀ DEL MARROC

Inicis s. XIX2 x 14 x 5,5 cm

Metall (coure i bany daurat)Aquesta làmpada de coure amb bany daurat també forma part de l’exposició permanent del Museu d’Història dels Jueus de Girona. Es tracta d’una peça de començaments del segle XIX de meticulosa artesania, constituïda per una estructura amb nou cubetes (vuit per ser enceses) disposades en renglera a la part inferior, i una per contenir l’oli per al servei d’encesa ritual, la qual es troba situada al mig de la làmpada i a un nivell més elevat que les altres.

HANUKKIÀ DE POLÒNIA

Inicis s. XIX14 x 10 x 7 cm

Bronze i metallFeta de bronze, aquesta hanukkià del segle XIX procedent de Polònia també forma part de l’exposició permanent del Museu d’Història dels Jueus de Girona. Aquesta làmpada es constitueix a partir d’una estructura que guarda, en la seva part inferior, una renglera amb vuit cavitats per a ser enceses. Al mig de la peça i a un nivell més elevat, també disposa d’una cavitat utilitzada per a contenir l’oli per al servei d’encesa ritual.

ANN SPERRY Anys 80 (s. XX)68,5 x 33 x 3 cm

MetallLa peça disposa de vuit vasos cilíndrics paral·lels i un de central, més destacat (shamash), situats sobre un suport còncau perforat per files de múltiples cercles.L’escultora Ann Sperry, de Nova York va donar aquesta moderna escultura el 1992 al Museu d’Història dels Jueus. Actualment, es pot veure a la recepció del Museu.

Font de les descripcions: Patronat Call de Girona, 2011.

Organitza:

Col·labora:

HorarisDe dimarts a dissabte, de 10 a 18 h

Dilluns, diumenges i festius, de 10 a 14 h

Museu d’Història dels JueusCarrer Força, 8 - 17004 Girona

Tel.: 972 21 67 61callgirona@ajgirona.cat - www.girona.cat/call