IN TITDCIb CATALANA D'HISTORIA N ATURAL

COiLUNICACICINS

Mamifers fossils descoverts a Catalunya

19

MASTODON LONGIROSTRIS Kaup.

Aquest gran mamifer fou trobat d Catalunya primerament ahtragments de caxals per En Lluis M. Vidal, en el ions del llachmiocenich-superior que cabri tot el pid d' Urgell, avuy gretat per1' erosiu de 1' aygua y essent limitat per el paleocoich (1), on la.uloutanyeta anouienada el Viral aprop de la Seu d' Urgell (2).

Es de suposar que aqueix proboscidi habitarfa per entre 'Is es-pessos arbrats que hi havia en aquella epoca del miocenich (3) enles valls properes al estany, car els pocks restes que `n romanenproban les continuades inundations que cubrian aquelles vessants1'ormant alternatives capes de lignit, ab conglonlerats -rollers cc-inentats per argila roja (4), entre quips sediments (5^ I). Antonih'aus y Condomines hi trovd alguns restes de caxals trencats 3Llenguadera (Ballestd) pe '1 cam% de Sant Joan de 1` Erin, y quoeombiuats ban resultat pertanyer al grupo del M). stodult, v que jo

(1) Menao"ias de la Contisidn del Mapa Geoldgico de Espana . Explieaci6ndel Mapa Geoldgico de Espana. por L. Mallada, 1907. Tom. VI., pag. 377 y378, en les quals hi ha resumits els conceptes de 'n Ll. M. Vidal exposats enllurs diferentes publicacions referents a n' aqueix llach miocenich.

(2) Contpte Rendu du quatrieme Congres ,Scientifique international des ra-lholique.s tenu a Fribourg (Suisse) du 16 au 20 aoilt 1897. Enumeration desmammiferes fossiles decouverts en Catalogue par M. l'abbe Jaime Alme-ra, 1895, pag. 3.

(3) Pu:g qu' aytals probiscidis son tipichs del mioc( +nicl,. Geologic de'nLapparent, any 1.85, pag. 1191.

(4) Bolettn de /a Contisi6n del. Mapa Geoldgico de Espana. Provineia deLerida, por L. M. Vidal. Tom. II, pugs 342-70. Ahont s' hi troba consideratcorn al sistema superior del Supranummulitich, y avuy at Tortonia, te-nint en compte que les capes estan en bucament.

15) En aquestes mateixes sedimentations s' hi trovaren Cervus y a mesel Dinotherinna Bacaricum, Kaup, que ' s considera corn especie transito-ria del D. t'uvieri y el D. giganteum tipich del Miocenich mitj y superior; yclue en virtut d' eixa trovalla feta per el Dr. ALnera y en Bofill se resolgne,ab intervencio de M. Deperet, el problema d' haver passat aqueixa espe-cie la serralada pirenaica , al contrari de lo que 's creya antigament. Bole-tinde la Comisidn del Napa Geoldgicode Espafl.a. Resenya geolOgica y mine-ra de In provincia de Gerona, por L. M. Vidal, T. XIII, pag. 262 a 263-54 a55. Bull. de la Soc. Giol. de France, agost 1885, p. 504.

20 INS'rTTTTC1Oi CATAT , ANA D ' HI ToI k NA ! rr X1.

he procurat restaurar sustituint tot lo qu' hi mancava, oydat per I'

exemplar que 'n presenta en Pictet (1); y corn trovi diferentes pes-

ses corresponentes a diferents caxals, pugui quant menys comple-

tar el que presento y an altre, quedant altres trossos extraviats. ['n

eolp feta Ia restauracio, me decidi a ]a deterntinaciO espec ifica, y

coin son molter les que se 'n han set, per raho de considerar els na-

turalistes certes diferencies degudes solzament al cambi d` edat del

individuu, y no vers cardcters diferencialment especifichs, m' he

vist precisat a considerarlo coat el lneteix de 'n Vidal, ja qu` es el

meteix el terreny a que pertany exa ultima trovalla, y a mes per-

que segons els cardeters que presenta.1i. Kaup ne son Hies propis,

V cntrc altros principalrnent per tenir els molars relativament tr^,s

Btastodon longirostris Kant). (Sett (IC Urel1) (11.'30 cm. A am. 8 cm.)

(ftroites ( 2) el Mastodon longirostris Kaup. Donchs be, ab la confor-

mitat del 1)r. Almera, m' apar esser els dos caxals ii Fero-posteriors

J' a,bdos parts, encara que segons explicacions de M. Kaup el su-

perior arribi algunes vegades it presentar sis carenes , ja que gene-

ralment cinch; empro 1' inferior els presenta al esser 1' individuu

an poch adult (3). Y els molars aquestos pertany*en a un de molt

adult, per sa configuraci6-

11 Traits de Paleontologie par F. J. Pictet, 1853, planche IX , fig. 9, a-b.

( 2) Ossem. fossiles de Darmstadt , 4. livre, pl. 16 A22.

(3) Traite de Paleontologie par F. J. Pietet, 1853, Tom. I, p. 284;. •A la

mitchoire inferieure ... ] a derniere avait six collines transverses: yen

Msmoires de la Socists Gsologique de 1"rance , Quelques remarques sur les

Mastodontes a propos de 1' animal du Cherichiara , por A. Gaudry, 1891.

Mem. N. 5. T. It. Fase. 1, p. 3 y lam. 3.

IN..rrrtictu CATAr.sNA D'IZI.ToRfA NATtrRAI. 21

La forma especial de les dents d' aytal Mastodon fa creurer queera Iasi totalment herbivor, corn se demostra per la trovalla feta

en P Ani6rica septentrional en 1' interior d' un esquelet fossil que

en el lloch corresponent al est6mach hi romanian qualques rester

ve;etals. ] en virtut d' ax6 no es d' extranyar que avay nosaltres

els trobem en tin llocli quina formaci6 es lacustre y que la rode-

java una frondosissima vegetaci6 coin era en el Hach mioc6nich del

hair-Pirineu, essent extingit en el periode Plioc6nich per sobtats

cambis climatol6gichs.Aquexa metexa especie, per ara, no tinch present s' hagi trobat

en altres llochs de Catalunya (1), encar que si s' han recullit en el

lignit d' Estavar (Cerdanya) (2) diferents fragments, al-tin molar

complert y defenses del Mastodon angustidens Cuv., coin tamb6 en

el Tortonia de Banyeres (Panad6s) (3); al ensemps que en les mar-

gues de in Saint de Sabadell que 's creuen del pontia (4); y a mes

un a.ltre que pot esser el Mastodon arvernensis Croizet et Jobert, en

el sub-sol de Les Corts de Sarria corresponent al Plasencia (a). S' ha

de tenir en compte que el M. longi;•ostris fou ext(s per casi tota In

(1) No s6 ahont hi hei els restes suposats d' aquest Mastodon que vita elDr. Almera en el Bull. Soc. ,geol. de France, troisieme serie, T. XXVI, 1898,

p. 690 y 740, com tambe en el Bol. de la Comision del Mapa Gral. de Espana,tom. A\ VII (1903), p. 110-22 y 165-77, de les capes pontianes de Tarrassa yfiardanyola.

(2) Boletin de la Real Academia de Ciencias y Arles de Barcelona. Informesobre el descubrimieuto de un gran vertebrado, el Mastodon angustidene, enla mina de lignito do Estavar (Cerdana), por D. Arturo Bofill, 1901, Ter-cera 6poca: Vol. II, Niim. I, p. 31 a 36; Boletin... id. Sobre la presencia delHiparion gracile Kaup, en la mina de lignito denominada <Mercedes. deltermino de Sanabastre (Cerdaita), por D. Arturo Bofill, 1900, Tercera (poca,Vol. 1, N. 27, p. 372 a 373; Compte Rendu..., p. 3; Bol. Real... id. Sobre la seriede Mamiferos fosiles descubiertos en Cataluna, 1898. Tercera 6poca, Vol. 1,Num. 20. p. 353; Crdnica Cientifica. Recientes descubrimientos paleontologi-cos on Cataluna y efectuados por el Can6nigo Dr. D. Jaime Almera y donArturo Bofill y Poch. T. XII, Nitm. 268, p. 3 it 4, 1889; Bull. de Soc. geol. deFrance. Note sur la Geologia et sur les mammiferes fossiles du bassin la•custre (mioc. sup .) de la Cerdagne , par Deperet et R6rolle , 1885, p. 362;Explicacida del Mapa Geolbgico de Espana por Mallada, 1907, T. VI, p. 454 it455; Curs de Geologia aplicada a Catalunya , per Mossen Font, p. 424.

(3) Comptc Rendu... p. 3; Bol. Real... id. Sobre la serie de 6famiicr0-f6siles descubiertos on Cataluna . p. 353.

( 4) En les mateixes anteriors.

(5) (.'ompte Rendu ... etc., id. per el Dr. Almera. plana 3

INtiFITUCIU CATALANA D'HISTORIA NATURAL

Europa , y tant es aixi clue n ' hi ha exemplars en molts ninseos,essent tin Irani cumplert el que presenta el British Museum (NaturalHistory ), Comwal Road, London S. AV. (1 ), per lo que se 'n pollentrobar on altres indrets de Catalunya.

Es d' encoratjar als naturalistes quo particularment recorrin elsvoltants de ] a Seu pera que fassen serioses exploracions per apor-tar richs descubriments a la fauna fossil catalana, com fa notarMossen N. Font en sa Geologia (2); car hi ha conditions admira-bles y favorables pera ferhi importants trovalles.

ELEPHAS PRI\HGE.NIUS Blum.

El Mammouth, com se 1' anomena vulgarment, s' extenguc perIasi tot Catalunya, pera els molts restes que fins al present s' hantrobat, essent de suposar que habitaria pera los planes ahont la ve-getaciO hi devfa esser frondosa, al ensemps que per els innonibra-

bles estanys que li servian pera banyarshi, y desprOs s' cspargiacap a les valls de les ales montanyes Alontseny y Pirineus pera

hostatjarse entre castanyers centenaris, ensenyant aixi als primers

pobladors de ]a Paleolitica la casta.nya, aliment predilecte (3).

Fou molt limitada sa existencia (4), car al entrar en el periodegelar de Catalunya se 'n perde la rassa, y Ilurs restes foren arras-trats per les grans inundations que hi hagueren en el periodediIuvial ab la fusib de les nOOus, essent recoverts per aquella granquantitat d' aluvio que omplena totes les vessants formant exten-sissimes planes. Y per aixu avuy nosaltres trobem els Testes d'aquest probiscidi entre '1 dit aluvid quaternari.

Pera confirmarho se contan Ies trovalles segii.ents:En el «Alas Rossells, terme municipal de Fontrubi, partit de Vi-

lafranca del Panades, on G. Vidal de Valenciano hi reculli un trlisdo defensa d' uns 73 centimetres de )larch y 14 de didnletre, pre-

(1) A Guide to the exhibition galleries of the departement of Geology and

Palwontologg , pl. 21.(2) Curs de Geologia aplicada a Cataluna , pl. 425.

( 3) El Mundo antes de la creacidn del hombre , por MM . L. Figuier y W.

F. A. Timmermann , traducido en espanol por D. Enrique L. de Verneuit,

1871, pag. 135.

(4) Traits de Paleontologie par Pietet , 284, fentlo exelusin del quater-

nari antich, no havent existit en el periode Pliocenicb , negant 11 atribucio

feta per alguns naturalistes que han pretingut provar esser terc°ari.

INSTITUCio CATALANA D'II]STORIA NATURAL 23

sentant el marfil un xich descompost, en part recubert per terra

sorrenca que acredita pertanyer a] quaternari d' aluvi6 qu' inunda

el Panades (1). En 1883 se descubri un hermos fragment de defen-

sa a Sant Vicens dels Horts, ab totes les capes de marfil concentri-

iues, y bon trios recubert d' una argila sorrenca de llicorella des-

composta, essent de major diametre que 1' anterior, al ensemps que(•urvat (2). Tamb6 poden pertanyer a n' aquest mamifer uns pocks

Clixe d' en 'f. Colominax.

Elephas primigenius Blum. ^9 X 10 cm.)

restes molt descompostos, y probablement de defensa, trobats aArenys de Mar fent tin you als afores. A mes, fa poch temps que ]aprempsa parld d' una important banya (segons el publich) recullida

(1) Compte Rendu... etc., per el Dr. Almera, p. 3; y Crbnica Cientifica, t. 10,

10 de Janer do 1887 , N. 220, pl. 1. Descubrimiento de grandes mamiferos

f6siles en Cataluna , por J. Almera y A. Bofill.

(2) Compte Rendu ... etc., per el Dr. Almera , p. 3; Crbnica Cientifica, t. 10,

1C de Janer de 1887, N. 220, pl. 1, y Et blamut en el bajo Llobregat, por el

l,r . D. Jaime Almera . Crbnica Cientifica, t. VI, p. ?62. Barcelona, 1883.

24 IN,Srrrr cry CA'rm..vYA L7Irs 1'0R [ A NA FU It Al.

it Tarrassa per els senyors Palet y Cadevall, quins naturalistas s`en-

carregaren defer ab cuidado les operations pera extr6urerla; jo 1' he

vist, y a la veritat quedi sorpr6s enfront d' aquella magnlfica pessa

que 's conserva d la Casa del Como de Tarrassa juntament ab

altres trossos trobats per aquells indrets; in' apar pertanyer a in

part mitja de la defensa dreta, faltanthi ]a part corresponent a la

base y a In punta de terme. Llastima que no tingui, la colocaci6 de

dit exemplar, la deguda posici6 precisant la natural disposiciti de In

matexa, al ensemps que 1'erne unit mes escrtipulosa reconstruceio

pera sa millor conservacio. Y I! Catalunya no tant sols s' han tro-

bat defenses d' aquest Elephas, sing que tamb6 caxals, preeisantse

millor 1' existencia de dit animal: aixi tenim qu` en la colecci6

Bolus d' Ilistoria Natural (I tie hi ha a Olot, hi consta un caxal recu-

llit entre el quaternari del Pla de Vianya aprop d' Olot (1), que

pertany d un individuu relativament Jove; y per ultim se n' ha

trobat un altre magnifich tros de caxal en cl quaternari do Sarria

corresponent a 11 ultinla porci6 del postero-inferior ab ones cinch

parelles de rengles 1' esmalt, de les 23 qua arriba a tenir el sis6

caxal (2), al qua] jo crech que pertany; demostrant esser d' un in-

dividuu molt adult, que tal volta s' havia refugiat al phi de Barce-

lona, allavors tot pantanos, aliont hi tenia, sons dubte, millor

clima, on contra del molt fret que arrcu intensament regnava.

Aquestos son els Testes que fins al present s' han trobat u

Catalunya, donant proba de les moltes remades que pasturavan

pera tots indrets de nostre terreny en el periode post-plioc6niclt.

111PPOPOTAMMUS MAJOR Cuv.

Entre 'Is huparadigitats que ocuparen nostra Catalunya ha

nyantse per entre 'ls estanys de nostre terrer hi ha el gegantesch (3)

Hippopotamus d' en Cuvier; el qual ja comensa a existir al plio-

(1) Compte Bendu, etc., pet Dr . Almera , pl. 2.3.; Cronica Cientifca , p1.1, de

la citada; en el discurs pronunciat on 1' Associacio Literaria de Gironaen

1883 per on P. Alsius. Bull . Soc. geol. de France . Excursion do Gerona a

Olot et a San Juan de las Abadesas , par L. M. Vid I, 1898, troisiOme

serie , T. XXVI, p. 675 ; Rol. de la Comision del Mapa geol. de Espana, 1903,

T. XXVII, p. 90-2.(2) Traite de Paleontologie Pictet, T. 1, pl. 283; id. Atlas, planxa IX, fig

1-3; y Eecherches des Ossements fossiler, Cuvier , Atlas T. 1, planxa XII, fig. 1.

( 3) OcUographie. Hippopotames et Cochons , par M . de Blainvilie, p. 55.

INSTITUCIU' CATAL.ANA D'HISTORI:A NATURAL 25

cOnich superior, y aixi d' el] se 'n troba un caxal postero-inferior

it Terrassa (1) en el terrer format per un extens Hach plioe6niebrn' hi hague y del qual els sediments constan d' argiles gro-guenques ab claps de palets de aluvio. A mes, d Serinya al Eons deuna excavaciu practicada en el dipdsit trivertinich del pliocenichlacustre que In ha entre Banvolas V Resale y que s' ext(+n per elpla d- Usall y d' Espo-

lla, y que jau dement

les pudinguesnummuli-

tiques (2), hi trobd eu Al-

sius, segons propies co-

municacions, un caxal,

uns ullals, una dent y tin

metatarsimi, ab altres de

classificacio dificil (:;).

Empro aquexa especie

pernlanesquC fins el di-

I avid 1, probantho ]' ha -

ver ultimament trobat a

SarriA en el carrer de Ca-

rrenca, 7,A 20 metres de IIippopotanaus major Cuv. (Terrassa)

fondaria, seguint inme-

diatainent una capa sorrenca brollantne greu quantitat d' aigua, se-gons indicacions del donant, el propietari en Pallerola (4); enaytal lloch hi reculliren els pouetaires dos caxals complertsab untros de mandfbula que m' apar esser infero-posteriors de 1' esquerra.

Es de suposar que aquest Hippopotamus desaparesque de nostre

tcrrer ab les metexes circunstancies que 1' Elephas primigenius

Blum.

Barcelona, 5-12.07.MOSSEN M. FAURA Y SANS

(1) Comple Rendu .. pag. 5: Boletin de la Real Academia de Cien eias I/Artel de Barcelona , 1892, T. I, p. 918; Geologia aplicada a Catalunya, perMossen Font y Sague, p. 435; Cr6nica Cientifica, T. XV, 10 y 15 de Desem-bre do 1892, N. 362 y 363, p. 440.

(2) Boletin de la Comisi6n del Mapa Geologico de Espana, p. Vidal, T. XIII,pag. 268-57.

(3) Comepte Rendu... p. 5. En qui el Dr. Almera el posa en el quaternari

de ]a caverna de Serinyi, ab la qual no hi to cap relacio segons explica-tions particulars del mateix Alsius; y on el discuss ja citat de 'n P. Alsius

( 4) El Sr . Pallerola no feu generosa ofrena al Museo del Seminari.