Memòriade la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació 2007

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Interior,Relacions Institucionals i ParticipacióSecretaria de Relacions Institucionalsi Participació

Memòriade la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació 2007

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Interior,Relacions Institucionals i ParticipacióSecretaria de Relacions Institucionalsi Participació

Gabinet Tècnic de l’Àmbit de Relacions Institucionals i ParticipacióSecretaria de Relacions Institucionals i ParticipacióDepartament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióGeneralitat de CatalunyaAv. Diagonal, 40908008 BarcelonaTel. 93 552 60 00Fax 93 552 60 80www.gencat.cat/dirip

Desembre de 2008, Imprès en paper ecològic i 100% reciclat

SUMARI

I. Organigrama 6

II. Pressupost 9

III. Recursos humans 10

IV. Secretaria de Relacions Institucionals i Participació 11

V. Direcció General de Relacions Institucionals 38

VI. Direcció General de Participació Ciutadana 46

VII. Direcció General de la Memòria Democràtica 54

VIII. Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans 61

IX. Institut d’Estudis Autonòmics 73

5

6

I. OrganigramaSecretaria de Relacions Direcció General de Subdirecció General

Institucionals Relacions Institucionals de Relacions

Josep Vendrell Fèlix Alonso Cantorné Intergovernamentals

Gardeñes Antoni Revilla Delgado

Subdirecció General de Àrea d’Afers Parlamentaris

Relacions amb el Parlament Cristina Botella Crespo

Ramon Prat Bofill

Àrea d’Afers ParlamentarisInterdepartamentals

Direcció General de Subdirecció General de

Participació Ciutadana Participació de la Generalitat

Joaquim Brugué Torruella Jordi Pacheco Canals

Subdirecció General de Àrea de Projectes i Recerca

Participació en l’Àmbit Local

Fernando Pindado Sánchez

Direcció General de la Àrea de Promoció de la

Memòria Democràtica Memòria Democràtica

Maria Jesús Bono Lahoz Eva Pérez Pérez

Àrea de Difusió, Projectes i

Assessorament Històric

J. Ignasi Sardà Rico

Oficina de Promoció dela Pau i dels DretsHumans

Xavier Badia Cardús

Subdirecció General de Servei de Recursos Humans,

Serveis de l’Àmbit de Organització, Coordinació i

Relacions Institucionals i Atenció al Ciutadà

Participació Roser López Sala

7

Enric Oltra Querol (fins al 31.08.07)

Alejandro Jiménez Albaladejo

(des de l’1.11.07)

Servei de Gestió Econòmica i

Patrimonial

Montserrat Bru Mengual

Gabinet Tècnic de l’Àmbit

de Relacions Institucionals i

Participació

Enriqueta Fontquerni Ribé

Oficina Tècnica de Suport

per al Desplegament de

l’Estatut

M. Mar Pérez Velasco

i Participació

Assessoria Jurídica en

l’Àmbit de Relacions

Institucionals

Jordi Conde Castejón

Secretaria de la Comissió

Mixta de Transferències Estat-

Generalitat

Jaume Vilalta Vilella

(fins al 13.11.07)

Secretaria de la Comissió

Bilateral Generalitat-Estat

Generalitat-Ajuntament

Secretaria de la Comissió

Mixta

de Barcelona

8

Institut d’Estudis Secretaria Àrea de Recerca

Autonòmics M. Àngel Cabellos Espiérrez

Carles Viver Pi-Sunyer

Àrea de Desenvolupament

Autonòmic

Mercè Corretja Torrens

II. Pressupost

El pressupost de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació per a l’exercici 2007 ha estat de18.031.000,00 euros. La distribució del pressupost per capítols figura en la taula següent:

Taula 1. Distribució del pressupost per capítolsPressupost aprovat

Capítols Quantitats %II. Despeses de béns corrents i de serveis 8.957.900,00 49,68IV. Transferències corrents 7.463.100,00 41,39Total operacions corrents (del cap. I al V) 16.421.000,00 91,07VI. Inversions reals 750.000,00 4,16VII. Transferències de capital 850.000,00 4,71Total operacions de capital (cap. VI i VII) 1.600.000,00 8,87VIII. Actius financers 10.000,00 0,06Total operacions financeres (cap. VIII i IX) 10.000,00 0,06Total 18.031.000,00 100,00

El pressupost executat el 31 de desembre de 2007 ha estat de 14.146.426,27 euros. L’execució del pressu-post per capítols ha estat la següent:

Taula 2. Execució del pressupost per capítolsPressupost executat

Capítols Quantitats %II. Despeses de béns corrents i de serveis 6.570.998,75 46,45IV. Transferències corrents 6.623.131,12 46,82Total operacions corrents (del cap. I al V) 13.194.129,87 93,27VI. Inversions reals 213.643,08 1,51VII. Transferències de capital 738.653,32 5,22Total operacions de capital (cap. VI i VII) 952.296,40 6,73VIII. Actius financers 0,00 0,00Total operacions financeres (cap. VIII i IX) 0,00 0,00Total 14.146.426,27 100,00

9

10

III. Recursos humans

El nombre de personal en plantilla de la Secretaria a data 31 de desembre de 2007 és de 104 efectius.

Taula 3. Llocs ocupats en data 31 de desembrePlaces

Personal funcionari 93Personal laboral 5Alts càrrecs 6Total 104

Taula 4. Personal classificat pel lloc que ocupaLlocs PlacesAlts càrrecs 6Subdirectors generals i llocs singulars de nivell equiparable 18Caps de servei i llocs singulars de nivell equiparable 14Caps de secció i llocs singulars de nivell equiparable 6Caps de negociat i llocs singulars de nivell equiparable 15Llocs base 45Total 104

IV. Secretaria de Relacions Institucionals i Participació

Les unitats orgàniques i les funcions de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació que-den establertes mitjançant el Decret 243/2007, de 6 de novembre, d'estructura del Departamentd'Interior, Relacions Institucionals i Participació (DOGC 5005, 9.11.2007).

En virtut d'aquest Decret, aquesta Secretaria té com a eixos bàsics d'actuació:• Les relacions institucionals entre el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, el Síndic

de Greuges, i les relacions de col·laboració amb el Govern de l’Estat i els de les comunitats autò-nomes.

• La participació dels ciutadans i ciutadanes en la vida política i social de Catalunya en qualsevolqüestió d’interès general.

• El reconeixement i l’impuls del dret de la ciutadania a la memòria democràtica. • La promoció de la cultura de la pau i dels drets humans.• Els estudis i la promoció de la recerca relacionada amb temes autonòmics, eina fonamental per al

desplegament estatutari.

Subdirecció General de Serveis de l’Àmbit de Relacions Institucionals iParticipacióCorresponen a la Subdirecció General de Serveis de l’Àmbit de Relacions Institucionals iParticipació, en coordinació amb la Direcció de Serveis de la Secretaria General, les funcionsd’administració, de règim interior i de gestió dels serveis de gestió econòmica, patrimonial i depersonal de la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, i d’altres que li encomanin.

Servei de Recursos Humans, Organització, Coordinació i Atenció al CiutadàActuacions endegades en matèria de recursos humansEn l’exercici de les funcions encomanades, la Secretaria de Relacions Institucionals iParticipació:a. Ha tramitat cinc expedients de compatibilitats.b. Ha concedit quatre reduccions de jornada, cinc llicències per maternitat i adopció, 38 llicències

per malaltia i incapacitats temporals (tres de les quals per accident de treball), 38 premis per ser-veis prestats i la totalitat de permisos i vacances del personal de la Secretaria de RelacionsInstitucionals i Participació.

c. Ha tramitat 48 reconeixements de serveis previs a efectes de triennis (inclòs l’abonament de trien-nis del personal interí).

d. Ha gestionat la concessió dels vals de menjador mitjançant targetes Visa/Mastercard i la sevarenovació.

e. Ha tramitat 32 seleccions mitjançant el portal EPOCA i 23 nomenaments d’interinitat i de reforç.f. Ha convocat la provisió de vuit llocs de treball: quatre mitjançant concurs de mèrits i capacitats i

quatre pel sistema de lliure designació.g. Ha gestionat 110 activitats formatives, amb un total de 2.021 hores, entre les quals s’inclouen les

accions formatives derivades de la implantació del sistema de gestió ambiental a la seu de laSecretaria de Relacions Institucionals i Participació.

h. Ha integrat en la plantilla de la Secretaria l’equip de persones del Programa d’atenció a expresos ide desapareguts i fosses comunes que fins enguany treballaven al Departament de la Presidència.

i. Ha tramitat els expedients d’alta o modificacions de les característiques de 105 llocs de treball,amb inclusió de l’expedient d’adaptació de la relació de llocs de treball en el Decret d’estructuraciódel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

Pel que fa a la gestió de la despesa dels capítols I i II, la Secretaria ha tramitat 38 expedients de per-mutes i dos expedients de transferències. S’hi inclou la gestió de l’expedient d’incorporació del crè-

11

12

dit per assumir les despeses del capítol I de les persones que integren el Programa d’atenció aexpresos i de desapareguts i fosses comunes, i la transferència de les despeses del capítol II corres-ponent a cinc xofers de representació a la Direcció General de Patrimoni del Departamentd’Economia i Finances.

Actuacions endegades en relació amb l’organització, la coordinació i l’atenció al ciutadàEn l’exercici de les funcions encomanades, la Secretaria de Relacions Institucionals iParticipació ha dut a terme les actuacions següents:

a. Ha implantat el sistema de gestió ambiental de l’edifici de l’avinguda de la Diagonal, 409.b. Ha gestionat el trasllat del personal i mobiliari del Programa d’atenció a expresos i de des-

apareguts i fosses comunes per instal·lar-los a l’edifici de l’avinguda de la Diagonal, 409, iha condicionat el nou espai destinat a activitats formatives, reunions i comunicació.

c. Ha endegat un servei mèdic per tal d’oferir atenció mèdica a tot el personal de la Secretariai per oferir-los la possibilitat de fer receptes de la Seguretat Social.

d. Ha participat en les campanyes de donació de sang, “Fem salut” i vacunació antigripal.e. Ha participat en les sessions formatives sobre ergonomia, hipertensió arterial, dislipèmies,

diabetis i nutrició, alimentació i activitat física.f. Ha gestionat les revisions mèdiques, de caràcter voluntari, adreçades a tot el personal de la

Secretaria.g. Ha mantingut les tasques d’implantació i assessorament del sistema de gestió documental

a les diferents unitats administratives del departament, la qual cosa ha suposat: incorporar180 capses transferides de les unitats administratives a l’arxiu, gestionar 61 préstecs dedocumentació a les unitats administratives, formar 48 persones sobre el sistema i fer tresavaluacions de sèries documentals.

h. Ha encomanat la gestió de 30 serveis d’àpat per donar suport a diverses reunions i actescelebrats a la seu del Departament.

i. Ha donat suport un cop per setmana a la reunió del Consell de Direcció del Departament.j. Ha difós per la intranet del Departament 146 avisos d’àmbit organitzatiu general i de personal.

13

Taul

a5.

Dis

trib

ució

del

per

sona

lals

erve

ide

laS

ecre

tari

ad

eR

elac

ions

Inst

ituc

iona

lsiP

arti

cip

ació

UNIT

ATAL

TSEV

ENTU

ALS

FUNC

IONA

RIS

IINT

ERIN

SLA

BORA

LSSU

BTOT

ALS

TOTA

L

CÀRR

ECS

GR

UP

AB

CD

EA

BC

DE

SE

XE

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

HD

Sec

reta

riaàm

bit

RE

IP1

311

19

12

21

12

11

1026

36D

Gd

ela

Mem

òria

Dem

ocrà

tica

12

21

22

68

Ofic

ina

de

Pro

moc

iód

ela

Pau

idel

sD

rets

Hum

ans

11

21

13

36

DG

de

Rel

acio

nsIn

stitu

cion

als

111

41

17

1312

25D

Gd

eP

artic

ipac

ióC

iuta

dan

a1

42

31

56

11In

stitu

td

’Est

udis

Aut

onòm

ics

13

51

14

11

17

1118

Tota

l5

124

263

426

24

31

12

11

4064

104

Diagonal, 409, d’acord amb el Reglament europeu EMAS i la norma ISO 14001.

Per tal de desenvolupar el contingut de la política ambiental es va dur a terme una diagnosi dela situació ambiental per detectar com es trobava, des del punt de vista ambiental, el lloc ones volia implantar el sistema de gestió (avinguda de la Diagonal, 409). Un cop coneguda lasituació inicial, es van fixar uns objectius de millora; es va establir una estructura organitzativa,uns procediments i unes instruccions tècniques i es van definir unes responsabilitats que aju-dessin a assolir els objectius marcats. Finalment, durant l’últim trimestre de 2007 va tenir llocuna sessió formativa sobre el sistema de gestió ambiental adreçada al personal de laSecretaria, i una empresa externa va dur a terme treballs d’auditoria per comprovar l’efectivitatd’aquest sistema.

Servei de Gestió Econòmica i PatrimonialLes activitats fetes pel Servei de Gestió Econòmica es poden agrupar en tres àrees:

Gestió comptable i pressupostàriaElaboració de l’avantprojecte de pressupost: assessorar, informar i donar el suport necessari atotes les unitats, per tal de poder redactar la proposta d’avantprojecte de pressupost de laSecretaria, i introduir-la a la base de dades del GECAT.

Seguiment, control i anàlisi de l’execució pressupostària: aquesta tasca implica donar informa-ció periòdica als responsables de les unitats sobre l’estat d’execució del pressupost, elaborartots els expedients de modificació pressupostària, elaborar i tramitar els documents compta-bles i el control de l’execució comptable, revisar tots els expedients de pagament abans detramitar-los a la intervenció delegada i qualsevol altre tipus d’expedient pressupostari (plurien-nals, incorporacions de crèdit o reconeixement de deute d’exercicis anteriors).

Taula 6. Expedients tramitats per al seguiment i control de l’execució pressupostàriaDocumentació gestionadaTipus d’expedient NombreIncorporacions de crèdit 1Generacions de crèdit 1Expedients de despesa pluriennal 15Transferències de crèdit intradepartamentals 6Transferències de crèdit interdepartamentals 9Documents comptables pressupostaris 4.315

Gestió i tramitació dels ingressosAquesta activitat implica controlar els ingressos fets en el compte restringit de la Secretaria, ila seva justificació en el Departament d’Economia i Finances. El tipus i nombre de documentses relacionen en la taula següent.

Taula 7. Expedients de gestió i tramitació d’ingressosTipus d’expedient NombreFactures emeses per la venda de publicacions 11Tramitació de l’IVA 11Expedients de tramitació d’ingressos 69Documents comptables d’ingressos 13Subvencions

14

15

Tramitació, supervisió i seguiment de les subvencions concedides per la Secretaria en coordi-nació amb les unitats responsables, l’Assessoria Jurídica, i la intervenció delegada, l’elabora-ció dels informes econòmics i documents comptables necessaris per a la seva tramitació.

Taula 8. SubvencionsTipus d’expedient NombreSubvencions no incloses en convocatòries 78Convocatòries de beques i subvencions i premis 10Subvencions mitjançant conveni 13Altres convenis de col·laboració capítol IV 10Subvencions no incloses en convocatòries 78

HabilitacióGestió del fons de maniobra: comprèn el registre, el control i el pagament de les factures i la sevajustificació periòdica en la intervenció delegada, així com el control del metàl·lic. Durant l’exercicis’han fet els arqueigs corresponents d’acord amb el que estableix la normativa, per tal que l’habili-tació quedi degudament quadrada i justificada. En la taula següent figura l’activitat duta a terme:

Taula 9. Gestió del fons de maniobraActivitat NombreFactures registrades 858Documents comptables FM 92Documents comptables ADOPJ 3

Dietes i assistències: supervisar la documentació tramesa per les unitats, elaborar els docu-ments comptables corresponents i tramitar-los a la intervenció delegada i a Economia iFinances.

Taula 10. Dietes i assistènciesActivitat NombreDietes tramitades 289Assistències 91Indemnitzacions 9Documents comptables generats 76

Contractació i patrimoniContractacióLes tasques han consistit en la tramitació dels diferents tipus d’expedients de contractació,d’acord amb la normativa vigent. Principalment les tasques consisteixen en l’elaboració delsplecs de clàusules administratives particulars, les resolucions corresponents, els anuncis delicitació, el contracte i la resolució de les possibles incidències que puguin sorgir durant laseva execució. També es fan tasques d’assessorament i de suport en qüestions de contracta-ció administrativa, i principalment en l’elaboració dels plecs de prescripcions tècniques. En lataula següent es mostren els expedients de contractació administrativa tramitats.Taula 11. Expedients de contractació administrativa

Tipus de contractes Concurs Negociat Menors TotalConsultoria i assistència tècnica 4 2 70 76Serveis 5 18 291 314Subministraments 5 55 60Obres 1 1Total contractes 9 25 417 451

Taula 12. Altres expedients de contractacióActivitat NombrePròrrogues de contracte 9Retorn de garanties 26

Adquisició i reposició de béns i subministraments, per proveir les diferents unitats directives dela Secretaria dels mitjans materials necessaris. La taula indica el nombre de comandes fetesdurant l’exercici. Taula 13. Adquisició i reposició de béns i subministramentsComandes fetes NombreMaterial d’oficina no inventariable 50Paper 27Tòner 19Mobiliari d’oficina 6Material imprès 17Petit material informàtic 12Total comandes 140

PatrimoniS’ha mantingut l’inventari dels béns mobles.

Pel que fa a assegurances, s’ha tramitat la contractació d’un suplement de pòlissa d’assegu-rança d’assistència en viatge per a la cobertura de set becaris de l’IEA.

Taula 14. Altres expedients Activitat ExpedientsIndemnització d’expresos polítics Decret 288/200, de 31 d’agost 1.970Hereus, canvi preceptor pagament indemnitzacions 160Pressupost tramitat en concepte d’indemnitzacions 2.647.043,57

Assessoria Jurídica de l’Àmbit de Relacions Institucionals i ParticipacióEl Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructuració del Departament d’Interior, RelacionsInstitucionals i Participació (DOGC 5005, 9.11.2007), preveu la configuració com a òrgan direc-tiu de l’àrea d’assessorament jurídic en l’àmbit de relacions institucionals i participació, a laqual correspon la preparació de documentació, la proposta i l’emissió d’informes segonsescaigui i, en general, l’acompliment de les funcions d’assessorament relatives a les matèriessobre les quals sigui competent la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació. Al cap-davant d’aquesta àrea hi ha un advocat de la Generalitat, assimilat a efectes retributius aadvocat en cap, que actua d’acord amb les directrius de l’advocat en cap de l’AssessoriaJurídica del Departament.

Assessorament

16

Disposicions de caràcter generalS’ha dut a terme l’estudi i/o s’ha redactat l’informe de les propostes de disposicions de caràc-ter general i, si escau, el control i el seguiment posterior fins a la publicació en el DOGC de lespropostes que es detallen a continuació:

• Avantprojecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudesdurant la Guerra Civil i la dictadura franquista

• Decret 89/2007, de 17 d’abril, de creació del Programa d’atenció a expresos i de desapare-guts i fosses comunes (DOGC 4865, 19.04.2007)

• Ordre IRP/152/2007, de 15 de maig, per la qual es convoca el I Premi 14 d’Abril de Teatre ise n’aproven les bases reguladores corresponents (DOGC 4887, 21.05.2007)

• Ordre IRP/205/2007, de 12 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores del Premi deRecerca en Drets Humans i se’n convoca el primer premi (DOGC 4908, 20.06.2007)

• Projecte de llei del Consell de Garanties Estatutàries (presentació de la iniciativa alParlament: 22.05.2007)

• Ordre IRP/231/2007, de 3 de juliol, per la qual s’aproven les bases reguladores del Premid’Innovació Democràtica i se n’obre convocatòria pública per a l’any 2007 (DOGC 4921,09.07.2007)

• Ordre IRP/346/2006, de 25 de setembre, per la qual es convoca el II Premi Josep MariaVilaseca i Marcet de l’Institut d’Estudis Autonòmics per a estudis sobre autonomia política ifederalisme (DOGC 4981, 04.10.2007)

• Ordre IRP/401/2007, de 5 de novembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de lessubvencions per a la realització d’activitats de defensa i promoció dels drets humans i sen’obre convocatòria pública per a la presentació de sol·licituds per a l’any 2008 i el bienni2008-2009 (DOGC 5006, 12.11.2007)

• Avantprojecte de llei del règim jurídic dels convenis celebrats per la Generalitat de Catalunya• Ordre IRP/424/2007, de 13 de novembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de les

subvencions destinades al Pla de formació de participació ciutadana en l’àmbit local i sen’obre convocatòria pública (DOGC 5015, 23.11.2007)

• Ordre IRP/423/2007, de 13 de novembre, per la qual s’aproven les bases generals que hande regir les subvencions a associacions no lucratives per promoure la realització de plans departicipació (DOGC 5015, 23.11.2007)

• Ordre IRP/380/2007, de 18 d’octubre, per la qual s’aproven les bases generals que han deregir les subvencions a associacions no lucratives per valorar l’impacte ambiental de plans iprogrames (DOGC 4994, 24.10.2007)

• Ordre IRP/425/2007, de 14 de novembre, per la qual s’estableixen les bases reguladores pera la concessió per a projectes adreçats a recuperar i posar en valor el patrimoni memorialdemocràtic i s’obre convocatòria pública per presentar les sol·licituds per a l’obtenció d’a-questes subvencions, per als anys 2008-2009 (DOGC 5015, 23.11.2007)

• Ordre IRP/499/2007, de 18 de desembre, per la qual s’obre la convocatòria de concurs i s’aprovenles bases per a la concessió de beques per a la recerca sobre les autonomies polítiques territorialsper a l’any 2008 (DOGC 5039, 02.01.2008) (DOGC 5053, 22.01.2008 Correcció d’errades) (*)

• Ordre IRP/9/2008, de 8 de gener, per la qual s’aproven les bases reguladores de les subven-cions per a la realització d’activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau i s’obreconvocatòria pública per a la presentació de sol·licituds per a l’any 2008 (DOGC 5051,18.01.2008) (*)

• Ordre IRP/19/2008, de 18 de gener, per la qual s’estableixen les bases reguladores de lessubvencions per a la realització d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de lamemòria històrica, i s’obre convocatòria pública per a la presentació de sol·licituds per al’obtenció d’aquestes subvencions per a l’any 2008 (DOGC 5058, 29.01.2008) (*)

• Ordre IRP/114/2008, de 13 de març, per la qual s’aproven les bases generals que han de

17

regir les subvencions als ens locals i els consorcis per promoure la participació ciutadana, ise n’obre convocatòria pública per al període 2008-2009 (DOGC 5094, 19.03.2008) (*)

Altres disposicionsS’ha dut a terme l’estudi i/o s’ha redactat l’informe de la proposta de disposicions de naturale-sa diversa i, si escau, el control i el seguiment posterior fins a la publicació en el DOGC de lespropostes que es detallen a continuació:

• Resolució, de 9 de gener, per la qual es fa públic un acord de la Comissió Bilateral deCooperació Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya (Llei ferroviària)

• Decret 6/2007, de 16 de gener, de nomenament del senyor Xavier Badia i Cardús com adirector de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (DOGC 4802, 18.01.2007)

• Resolució IRP/1160/2007, de 20 d’abril, de nomenament del senyor Rafael Grasa iHernández com a coordinador especial per a la posada en funcionament de l’Institut CatalàInternacional per la Pau (DOGC 4869, 25.04.2007)

• Acord pel qual s’autoritza la contractació de la redacció de les bases per a l’elaboració delPla d’actuació dels espais de la memòria (aprovat en la sessió del Govern de 08.05.2007)

• Acord de maig de 2007, de modificació de l’acord de febrer de 2007 del Govern de laGeneralitat de nomenament dels membres i del secretari de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat

• Resolució, de 9 de maig, per la qual es nomenen els membres de la Comissió per avaluar elsprojectes adreçats a la realització d’activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau,presentats en la convocatòria prevista en l’Ordre IRP/4/2007, de 8 de gener

• Ordre IRP/401/2007, de 5 de novembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de lessubvencions per a la realització d’activitats de defensa i promoció dels drets humans i s’obreconvocatòria pública per a la presentació de sol·licituds per a l’any 2008 i el bienni 2008-2009 (DOGC 5006, 12.11.2007)

• Ordre IRP/267/2007, de 19 de juliol, per la qual es crea la Comissió Assessora per a l’elabo-ració de la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant laGuerra Civil i el règim franquista (DOGC 4934, 26.07.2007)

• Resolució IRP/4082/2007, de 13 de desembre, de concessió del I Premi de Recerca en DretsHumans (DOGC 5066, 08.02.2008) (*)

Elaboració d’informes diversosa. S’han emès els corresponents informes preceptius, previs a la signatura de 53 convenis de

col·laboració amb diferents entitats, universitats i fundacions.b. S’han emès els informes preceptius dels plecs de clàusules administratives particulars

corresponents a 40 expedients de contractació.c. S’han emès els informes preceptius corresponents a 88 expedients de subvencions direc-

tes.d. S’han elaborat informes respecte de les diferents consultes i actuacions de les unitats direc-

tives del Departament. e. S’ha assistit a nou meses de contractació.f. S’han validat 33 escriptures de poders.

18

Gabinet Tècnic de l’Àmbit de Relacions Institucionals i ParticipacióAl Gabinet Tècnic de l’Àmbit de Relacions Institucionals i Participació, amb rang orgànic desubdirecció general, li corresponen les funcions de planificar, dirigir i coordinar informes i estu-dis, les publicacions de la Secretaria, així com les necessitats en matèria informàtica i lesactuacions en matèria de normalització lingüística i llengua, en general.

Informàtica i difusió electrònicaAl llarg de l’any les actuacions informàtiques s’han centrat a millorar la infraestructura tecnolò-gica, el desenvolupament de noves aplicacions de gestió i manteniment evolutiu de les ja exis-tents. Així, es poden esmentar com a actuacions més rellevants:

a. Muntatge d’una SAN (Storage Area Network): racionalitzar i optimitzar els recursos d’emma-gatzemament de dades i de procés de la Secretaria.

b. Adquisició d’un servidor SQL Server, per dotar la unitat de gestió d’expresos i de desapare-guts d’un entorn de treball més sòlid.

c. Creació d’un espai de treball en grup, col·laboratiu i d’emmagatzemament de documentacióen l’eina corporativa de la Generalitat e-Catalunya. Aquesta eina s’ha utilitzat per als grupsde treball de persones expertes que s’han format al voltant de l’Oficina Tècnica de Suportper al Desplegament de l’Estatut i de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.

d. Creació d’una nova aplicació de recursos web sobre foment de la pau.e. Creació d’una nova aplicació del fons documental i bibliogràfic de la Secretaria.f. Inici del desenvolupament d’un nou sistema de gestió de qüestions parlamentàries, incorpo-

rant al sistema les darreres possibilitats de la tecnologia:• Signatura digital• Integració amb correu, registre, gestió d’identitats

g. Inici del procés d’adaptació de la web de la Secretaria a la normativa d’imatge gràfica cor-porativa de la Generalitat.

h. Estudi previ i contractació del procés de migració de les aplicacions d’expresos i de des-apareguts a l’entorn SQL Server. Acompliment de les mesures de protecció de dades decaràcter personal.

Pel que fa a la intranet, se n’ha anat ampliant el contingut i s’ha consolidat com a eina decomunicació i informació per a tot el personal de la Secretaria. Com a novetats, cal destacarque se n’ha actualitzat el disseny amb la finalitat de donar-li un caire més agradable i dinàmic;s’ha creat l’apartat “Destacats”, en el qual es recull informació d’interès, i s’ha implementat l’a-plicació de caràcter privat, en què s’agrupa tota la normativa, els estudis, els informes i altresdocuments relacionats amb l’Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l’Estatut.

LlenguaPer tal de vetllar per la qualitat dels textos, especialment dels que s’han de difondre, s’ha con-tinuat oferint el servei de correcció, traducció i transcripció, mitjançant la intranet de laSecretaria, i s’han gestionat íntegrament en línia.

Les dades dels serveis de correcció i traducció s’ofereixen en les taules següents:

Taula 15. Dades generals sobre el servei de correcció Nombre de sol·licituds 165Sol·licituds ateses internament 113Sol·licituds ateses per una empresa 52Nombre de paraules tractades 490.976Nombre de pàgines tractades 1.384Nombre de llengües tractades 4

19

Taula 16. Dades generals sobre el servei de traduccióNombre de sol·licituds 336Sol·licituds ateses internament 31Sol·licituds ateses per una empresa 305Nombre de paraules tractades 920.923Nombre de pàgines tractades 2.821Nombre de parells de llengües tractades 11

Pel que fa a les transcripcions, se n’ha fet una.

20

Gràfic 1. Llengües tractades en les correccions

Gràfic 2. Parells de llengües tractades en les traduccions

8 2 1

154

0

50

100

150

200

català castellà anglès francès

118

77

53

26 21 189 5 4 3 2

0

20

40

60

80

100

120

140

cata

là-c

aste

llà

cata

là-a

nglès

cata

là-fr

ancè

s

cata

là-a

ranè

s

cata

là-è

usca

r

cata

là-g

allec

cast

ellà-a

nglès

cast

ellà-fr

ancè

s

cata

là-it

alià

franc

ès-a

nglès

cata

là-a

lem

any

21

Taula 17. Comparativa del servei de correcció. Anys 2005, 2006 i 2007Concepte 2005 2006 2007 Variació respecte de 2006 Nombre de sol·licituds 56 215 165 -30,3%Nombre de paraules tractades 163.683 484.250 490.976 +1,4%Nombre de pàgines tractades 486 716 1.384 +93,3%Nombre de parells de llengües tractades 2 3 4 +33,3%

Taula 18. Comparativa del servei de traducció. Anys 2005, 2006 i 2007Concepte 2005 2006 2007 Variació respecte de 2006Nombre de sol·licituds 44 101 336 +232,7%Nombre de paraules tractades 156.794 546.472 920.923 +68,5%Nombre de pàgines tractades 443 1963 2.821 +43,7%Nombre de parells de llengües tractades 8 13 11 -18,8%

PublicacionsPla de publicacions i publicacions de format petit i mitjàDes del Gabinet Tècnic es coordina l’activitat editorial de la Secretaria, entesa en sentit ampli,que inclou l’edició de llibres, publicacions periòdiques, així com també d’opuscles i fullets. Aquesta coordinació requereix que es consigni la informació en la base de dades del ConsellEditorial de la Generalitat de Catalunya, que se sol·licitin a l’EADOP els codis de l’ISBN,l’ISSN, els codis de barres i les dades del CIP, així com que es dugui a terme la tramesa insti-tucional obligatòria.

L’activitat editorial de la Secretaria es recull en la taula següent:

Taula 19. Pla de publicacions Títol de la publicació per unitats ProducteGabinet TècnicMemòria 2006 llibreDirecció General de Participació CiutadanaLa participació de les dones en el municipi / col·lecció “Participació Ciutadana”, 3 llibreInnovació democràtica i participació ciutadana. Informe 2004-2006 llibreInnovación democrática y participación ciudadana. Informe 2004-2006 llibreInnovació Democràtica, 2 publicació

periòdicaCatàleg de serveis opuscleCatálogo de servicios opusclePlanificar, executar i avaluar els processos de participació. Guia per incorporar la ciutadania a les polítiques de la Generalitat opuscleCatàleg del paisatge opuscleTreballs en benefici de la comunitat. Guia d’ús fulletTrabajos en beneficio de la comunidad. Guía de uso fulletDe l’aquí no a l’així sí fulletDirecció General de Relacions InstitucionalsRecull anual 2007 / Papers de Relacions Govern-Parlament, 1 llibreActivitat Parlamentària, 11 publicació

periòdicaActivitat Parlamentària, 12 publicació

periòdicaActivitat Parlamentària, 13 publicació

periòdica

22

Direcció General de la Memòria DemocràticaGuerra Civil a Catalunya. Veus dels sense nom / Eines per la memòria, 1 llibre,

DVD, webCatàleg de l’exposició “Quan plovien bombes” llibreMemòria Democràtica a Catalunya fulletI Premi de Teatre fulletEspais del Front del Segre: El Merengue fulletI Col·loqui Internacional: polítiques públiques de la memòria fulletMemòria -es, 1 publicació

periòdicaOficina de Promoció de la Pau i dels Drets HumansMoviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur llibreI Premi de Recerca en Drets Humans fulletConvocatòria de subvencions 2007 fulletInstitut d’Estudis AutonòmicsEl federalisme canadenc contemporani. Fonaments, tradicions i institucions /Con(Textos) A,5 llibreThe Political Economy of Fiscal Decentralization. Bringing Politics to the Study of Intergovernmental Transfers / Con(Textos) A,6 llibreAu-delà de la nation unificatrice: Plaidoyer pour le fédéralisme multinational /Con(Textos) A,7 llibreLes polítiques de la llengua i la identitat a l’era “glocal” / IEA, 50 llibreEl poder d’administrar en l’Estat autonòmic / IEA, 51 llibreLa distribució de competències en el nou Estatut / IEA, 52 llibrePolítica sanitària i comunitats autònomes / IEA, 53 llibreEstado compuesto y derecho de los ciudadanos / IEA, 54 llibreLa posición del Tribunal Supremo en el Estado autonómico / IEA, 55 llibreRevista d’Estudis Autonòmics i Federals / REAF, 4 publicació

periòdicaRevista d’Estudis Autonòmics i Federals / REAF, 5 publicació

periòdica“Devolution i décentralisation a Escòcia i Còrsega, el final d’un procés?”/ publicacióEl Clip, 39 periòdica“La competència autonòmica executiva sobre el règim administratiu publicacióde les actuacions d’inspecció tècnica” / El Clip, 40 periòdica“Normativa autonòmica relativa a la reparació econòmica dels expresos publicaciópolítics de la dictadura franquista” / El Clip, 41 periòdicaEl reconocimiento de derechos, deberes y principios en los estatutos de autonomía: ¿hacia una comprensión multinivel o en red de la protección publicacióde los derechos?” / El Clip, 42 periòdicaButlletí / Boletín / Newsletter, 6 publicació

periòdicaButlletí / Boletín / Newsletter, 7 publicació

periòdica Butlletí / Boletín / Newsletter, 8 publicació

periòdica Informe sobre l’evolució de l’Estat autonòmic l’any 2006 llibreLa posició del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic fulletPremi J. M. Vilaseca i Marcet fulletEstat compost i drets dels ciutadans fulletMundialització, lliure circulació i immigració, i l’exigència d’una llengua com a requisit fulletSeminari: La cooperació intergovernamental en el marc de les noves reformes estatutàries fullet

Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya fulletSeminari: Eleccions regionals a Europa: les bases comparatives de les institucions fulletregionals

El Gabinet Tècnic també gestiona la producció i l’edició de productes de format petit i mitjà.Enguany, s’ha fet per primera vegada la contractació per procediment negociat del servei dedisseny, producció i coordinació de materials de comunicació i publicitat de format petit imitjà. Aquest negociat ha inclòs productes del tipus: fullet –en totes les seves variants–, targe-ta d’invitació, anunci, cartell, carpeta, etc.

Criteris mediambientalsAtès que enguany a la seu central de la Secretaria, situada a l’avinguda de la Diagonal, 409,s’ha implementat el sistema de gestió ambiental, d’acord amb el Reglament europeu EMA i lanorma ISO 14001, s’ha treballat en la definició d’uns criteris mediambientals per aplicar a lespublicacions (acotades a llibres i publicacions periòdiques) de les unitats adscrites en aquestaseu. En aquest sentit, s’han obtingut unes dades que serviran per fixar objectius mediambien-tals en el seguiment del sistema de gestió ambiental de l’any 2008. Aquestes dades són:

El 100% de les publicacions s’han editat sense coberta plastificada i el 70%, en paper ecològic.El 82% s’han editat en suport paper i digital, alhora, i el 18%, només en suport digital.

Fons documental i bibliogràficPel que fa al fons documental i bibliogràfic, s’han coordinat i s’han gestionat les adquisicionsfetes a petició de les diferents unitats. S’ha adequat un petit espai per poder consultar i expo-sar les publicacions editades per la Secretaria. S’ha continuat donant suport a les personesque consulten el fons documental.

En coordinació amb els tècnics informàtics, s’ha millorat la base de dades informatitzada queconté els títols del fons documental i bibliogràfic. A aquesta base de dades es pot accedir através de la intranet i està oberta a tot el personal de la Secretaria, del Departament i d’altresdepartaments de la Generalitat de Catalunya.

Des del seu inici i fins a final de l’any, la base de dades del fons documental i bibliogràfic de laSecretaria ha registrat 1.698 entrades.

Igualment, s’ha continuat coordinant i gestionant les subscripcions als diaris oficials (DOGC iBOE), premsa (en suport paper o digital), publicacions periòdiques especialitzades, articles enlínia i altre material librari d’interès, sol·licitat a criteri de les diferents unitats orgàniques.

Pel que fa a premsa escrita i publicacions periòdiques, s’ha fet la subscripció a cinquanta dia-ris (premsa escrita i en línia) i a trenta-cinc publicacions periòdiques.

23

Plans interdepartamentalsEl Gabinet Tècnic informa anualment al Departament pel que fa a la recollida de dades delsdiferents plans interdepartamentals.

Taula 20. Seguiment de plans interdepartamentals

24

V Pla d’acció idesenvolupament de les polítiques de dones aCatalunya, 2005-2007

Pla elaborat a partir del criteri de transversali-tat, entès, d’una banda, com la necessitatque s’incorpori la perspectiva de gènere atotes les polítiques i actuacions de laGeneralitat, i, d’una altra, com el fet que espromoguin mesures específiques adreçadesa les dones des de totes les àrees del’Administració de la Generalitat.

2007: 210.207,00 €2006: 359.094,77 €2005: 119.679,50 €

Pla d’actuació de lespolítiques de joventut, 2004-2007

Recull tot un seguit de programes i d’actua-cions adreçats a joves en matèria d’emanci-pació (habitatges, ocupació, educació, salut,cultura, cohesió social i equilibri territorial) ide participació (interlocució, associacionis-me, foment de la participació i la cohesiósocial i equilibri territorial)

2007: 72.558,56 €

Pla de Govern, 2007-2010 i Pla departamental

Eines de planificació de les quals s’ha dotatel Govern de la Generalitat per tal de donarperspectiva al conjunt de les actuacions detots els departaments.

Vegeu taula indicadors

Pla Descripció i accions principals de l’àmbit Pressuposts anualsPla de recerca i innovació de Catalunya,2005-2008

Potenciació de les capacitats de recerca icompetitivitat de la societat catalana. Aquestés el quart exercici en què la Secretaria harecollit les dades de R+D+I, a través de l’apli-cació “Fitxes de les activitats R+D+I”.

2007: 1.078.459,36 €2006: 3.809.566,50 €2005: 2.964.105,34 €2004: 3.395.104,49 €(dades 2007, estimades)

Pla de ciutadania iimmigració, 2005-2008

Instrument útil per resoldre el repte que plan-teja la incorporació a la societat catalana denous ciutadans. Aquest nou model es basaen el concepte de ciutadania i de les perso-nes que han escollit Catalunya per viure-hi.Un enfocament basat en tres pilars: pluralis-me, igualtat i civisme.

Any 2007: 25.530,68 €Any 2006: 18.346,37 €

Taula 21. Indicadors en l’àmbit de relacions institucionals i participacióIndicadors 2004 2005 2006 2007Convenis, sobre els quals s’ha emès informe, que es preveu signar amb l’Administració de l’Estat 13 81 128 96Convenis, sobre els quals s’ha emès informe, que es preveu signar amb les comunitats autònomes 3 6 12 5Nombre de conflictes i de recursos que la Generalitat ha proposat retirar en el si de la Comissió Bilateral 7 2 0 1Nombre de conflictes i de recursos que el Govern de l’Estat ha proposat retirar en el si de la Comissió Bilateral 2 2 0 1Nombre de reunions plenàries de la Comissió Mixta 2 0 0 1Nombre de reunions plenàries de larepresentació catalana a la Comissió Mixta 3 2 0 1Nombre de reunions de les ponències mixtes de la Comissió Mixta 7 13 0 27Nombre d’acords de traspàs de serveis aprovats per la Comissió Mixta 8 1 0 5Transferències de recursos als ens locals, destinats a la promoció, la consolidació i la innovació en la participació 0 970.000 2.043.490,37 1.806.920,00

Nombre d’experiències de participació en l’àmbit local 63 80 197 164 Nombre d’experiències de participació en l’àmbit de la Generalitat 11 14 9 15Nombre de persones que han intervingut en processos participatius en l’àmbit de la Generalitat 114.600 127.474 19.182 4.000Nombre d’entitats que han intervingut en processos participatius en l’àmbit de la Generalitat 488 430 556 795Recursos destinats a la recerca, la promoció i la consolidació del Memorial Democràtic 46.594 1.152.647 4.175.450,67 4.618.260,62

Recursos destinats a l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans 12.000 156.880 1.023.679,44 1.125.985,08

Nombre d’iniciatives parlamentàries tramitades pel Govern 5.115 3.846 5.153 9.584 Projectes de llei aprovats pel Govern 12 28 24 23

25

Secretaria de la Comissió Mixta de Transferències Estat-GeneralitatLa Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat té la seva regulació principal en l’Estatutd’autonomia de Catalunya (disposició transitòria sisena de l’Estatut de 2006, per la qual es mantéla vigència de la disposició transitòria segona de l’Estatut de 1979, en la qual es disposa la sevacreació, la composició i les funcions, així com el procediment de formalització dels acords de tras-pàs).

D’acord amb la normativa estatutària, la Comissió Mixta de Transferències és l’òrgan encarre-gat d’inventariar els béns i els drets de l’Estat que han de ser objecte de traspàs a laGeneralitat i de concretar els serveis i les institucions que han de ser traspassats. Els acordsde traspàs aprovats prenen la forma de propostes al Govern de l’Estat, que les aprova permitjà de reial decret i es publiquen en el BOE i en el DOGC.

La Comissió Mixta és un òrgan paritari entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat deCatalunya i els vocals d’una Administració i l’altra són designats, respectivament, pel Governde l’Estat i pel Govern de la Generalitat. Les normes de traspàs de serveis de l’Estat a laGeneralitat de Catalunya i de funcionament de la Comissió Mixta estableixen que la Comissióha de ser presidida pel ministre d’Administracions Públiques i per un representant expressa-ment designat per la Generalitat, que actuen com a president i vicepresident, respectivament.

Durant l’any, la representació catalana a la Comissió Mixta s’ha vist afectada per la pèrdua dequi va ser el secretari des de la seva constitució, el senyor Jaume Vilalta i Vilella. La Comissió Mixta ha estat formada per:

PresidentJoan Saura i Laporta

VocalsCarlos Alberto Alonso EspinosaÀlex Bas i Vilafranca (des del 10 d’abril)Antoni Bayona i Rocamora (fins al 10 d’abril)Joan Caball i SubiranaMiquel Caminal i BadiaJoan Coscubiela i ConesaJosé Domingo Domingo (des del 20 de febrer)Amadeu Farré i Morell (fins al 10 d’abril) José Antonio Gilabert DelgadoNúria de Gispert i CatalàFrancesc Homs i Molist (des del 10 d’abril)Hèctor López i Bofill (des del 20 de febrer)Angel Llobet i DíezJoan Marcet i MoreraJordi Miralles i ConteJaume Renyer i AlimbauJoan Ridao i MartinLídia Santos i ArnauSalvador Sanz i PalacioJoan Manuel Tresserras i Gaju (fins al 20 de febrer)Miquel Valls i MasedaRosa Virós i Galtier

AssessorJosep Vendrell i Gardeñes

26

SecretariJaume Vilalta i Vilella (fins al 13 novembre)

La representació de l’Administració de l’Estat a la Comissió Mixta està formada per:

PresidentEl ministre i la ministra d’Administracions Públiques. Jordi Sevilla Segura (fins al 9 de juliol) iElena Salgado Méndez (des del 9 de juliol)

VocalsEl secretari i la secretària d’Estat de Cooperació Territorial, Ana Isabel Leiva Diez (fins al 14 dejuliol) i Fernando Puig de la Bellacasa Aguirre (des del 14 de juliol)El delegat del Govern de la comunitat autònoma de Catalunya, Joan Rangel i TarrésEl director i la directora general de Desarrollo Autonómico, Javier Rubio Rodríguez (fins al 21de juliol) i Petra Fernández Álvarez (des del 21 de juliol)La directora general de Finançament amb les comunitats autònomes, Sílvia López RibasLa directora general de Patrimoni de l’Estat, María de las Mercedes Díez SánchezRepresentants dels ministeris competents en les matèries que figuren en l’ordre de dia decada reunió de la Comissió

SecretariUna funcionària del Ministeri d’Administracions Públiques, Pilar Andrés Vitoria

Reials decrets de traspàs de funcions i d’ampliació de mitjans aprovatsEnguany, els acords adoptats en el si de la Comissió Mixta han comportat la promulgació delsreials decrets de traspàs de funcions i d’ampliació de mitjans, que són els que es mostren acontinuació:

27

Taula 22. Reials decrets de traspàs de funcions i d’ampliació de mitjansReial decret DOGC BOERD 506/2007, de 20 d’abril, pel qual s’amplien els mitjans traspassats a la Generalitat de Catalunya pel RD 966/1990, de 20 de juliol, en matèria de provisió de mitjans materialsi econòmics al servei de l’Administració de justícia 4877, 7.05.07 109, 7.05.07RD 506/2007, de 20 d’abril , pel qual s’amplien els mitjanstraspassats a la Generalitat de Catalunya pel RD 966/1990,

de 20 de juliol, en matèria de provisió de mitjans materialsi econòmics al servei de l’Administració de justícia 4877, 7.05.07 109, 7.05.07RD 1266/2007, de 24 de setembre, de traspàs de funcions de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de declaració d’utilitat pública de les associacions i aplicació dels beneficis fiscals a associacions i fundacions 4974, 25.09.071 230, 25.09.07RD 1267/2007, de 24 de setembre, sobre traspàs de les funcions i els serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya relatius a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 4974, 25.09.07 230, 25.09.072

RD 1268/2007, de 24 de setembre, sobre ampliació de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’agricultura: gestió, control i pagament de l’ajut comunitari a les organitzacions de productors de fruites i hortalisses d’àmbit superior a Catalunya 4974, 25.09.07 230, 25.09.07RD 1404/2007, de 29 d’octubre, de traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ordenació i gestió del litoral (autoritzacions i instal·lacions marítimes) 4998, 30.10.073 260, 30.10.07RD 1405/2007, de 29 d’octubre, sobre traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalitat de Catalunya relatives a l’assignació de l’ISBN (International Standard Book Number) i de l’ISSN (International Standard Serial Number) 4998, 30.10.074 260, 30.10.07Correccions d’errades: 1. DOGC 5010, 16.11.07; 2. BOE 244, d’11.10.07; 3. DOGC 5022, 4.12.07, i 4. DOGC 5077, 25.02.08.

Reunions plenàries de la Comissió MixtaLa Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat s’ha reunit en sessió plenària el 13 de setem-bre. En aquesta reunió s’han adoptat cinc acords de traspàs de funcions i serveis de l’Administracióde l’Estat a la Generalitat i s’ha aprovat trametre’ls al Consell de Ministres per a la seva aprovaciódefinitiva. Aquests acords són els relatius a la declaració d’utilitat pública de les associacions i apli-cació dels beneficis fiscals a associacions i fundacions; l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona; lagestió, el control i el pagament de l’ajut comunitari en matèria d’agricultura; l’ordenació i gestió dellitoral (autoritzacions i instal·lacions marítimes), i les funcions d’assignació de l’ISBN i l’ISSN.

També s’ha acordat iniciar els treballs de negociació de les ponències de treball relatives al’expedició i l’homologació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris i alMuseu Arqueològic de Tarragona i continuar amb les ponències de comunicacions electròni-ques i el grup de treball de rodalies de Renfe.

28

Reunions de les ponències mixtesLes normes de funcionament de la Comissió Mixta preveuen que el Plenari de la Comissió potcrear les ponències que consideri necessàries per preparar i elaborar les propostes d’acord detraspàs de serveis i altres acords que s’hagin d’aprovar posteriorment en una reunió plenàriade la Comissió.Durant l’any, s’han celebrat les reunions de ponències següents:

• Ponència d’immigració (16 de maig, 4 de juliol, 25 de juliol, 20 de setembre i 28 de novem-bre)

• Ponència comunicacions electròniques (21 de maig, 15 de juny, 9 de juliol, 6 de setembre,18 de setembre i 19 de novembre)

• Ponència associacions (21 de maig, 15 de juny, 18 de juny, 21 de juny, 9 de juliol i 13 dejuliol)

• Ponència Hospital Clínic (21 de maig, 8 de juny i 12 de juny)• Ponència ISBN i ISSN (28 de maig i 27 de juny)• Ponència beques (29 de maig i 20 de desembre)• Ponència ordenació del litoral (12 de juny, 4 de juliol, 4 d’octubre, 22 d’octubre, 8 de novem-

bre, 16 de novembre, 10 de desembre i 20 de desembre)• Ponència Museu Arqueològic de Tarragona (19 de juny i 25 de setembre)• Oficines d’estrangeria (dia 25 de juliol)• Ponència homologació i expedició de títols d’estudis estrangers (26 de juliol, 25 de setembre

i 21 de novembre)• Ponència inspecció de treball (27 de juliol, 2 d’octubre, 16 d’octubre i 19 de desembre)• Ponència Rodalies Renfe (10 de setembre, 14 de setembre, 19 de setembre, 25 de setem-

bre, 26 de setembre, 28 de setembre, 5 d’octubre, 8 d’octubre i 10 d’octubre)

Reunions plenàries de la representació catalana a la Comissió MixtaDurant l’any, la representació catalana a la Comissió Mixta de Transferències s’ha reunit ensessió plenària el 7 de març i el 12 de setembre. En la reunió de 7 de març s’acorda que esconstitueixin les ponències per iniciar els treballs de les matèries següents: beques i ajuts al’estudi, seguretat privada i immigració.

També s’acorda avançar en el traspàs de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, en la partici-pació de la Generalitat en els òrgans d’administració dels paradors de turisme i avançar, mitjan-çant convenis o altres fórmules, en el desenvolupament de les competències de la Generalitat enmatèria de notaries i registres i inspecció de treball. Amb relació a les ponències mixtes, s’acordala conveniència d’incorporar-hi un representant del Departament d’Economia i Finances.En la reunió de 12 de setembre s’han aprovat els cinc projectes d’acord de traspàs de serveisque el Plenari de la Comissió ha d’aprovar i que s’han esmentat en l’apartat 3.Així mateix, s’acorda iniciar els treballs de negociació de les ponències de treball, expedició ihomologació de títols i estudis estrangers en ensenyaments no universitaris i del MuseuArqueològic de Tarragona i continuar amb les ponències de comunicacions electròniques i elgrup de treball de rodalies de Renfe.

29

Propostes d’acords de traspàs de serveisPer tal de poder avançar en la preparació i l’aprovació de nous acords de traspàs de funcions iserveis, la Secretaria de la Comissió Mixta ha elaborat projectes d’acord i informes sobre elcontingut de nous traspassos en les matèries següents:

• Immigració• Comunicacions electròniques• Beques• Museu Arqueològic de Tarragona• Oficines d’estrangeria• Homologació i expedició de títols d’estudis estrangers• Inspecció de treball• Serveis de rodalies i regionals de Renfe a Catalunya

Per la seva incidència en les activitats de la Comissió Mixta, també cal destacar les resolucions imocions del Parlament de Catalunya relacionades amb el procés de transferències de funcions i ser-veis a les comunitats autònomes i, en concret, a la Generalitat de Catalunya, que figuren tot seguit:

Taula 23. Resolucions i mocions relacionades amb el procés de transferències de funcions i serveis a la Generalitat de CatalunyaResolució 30/VIII del Parlament de Catalunya, de 29 de març, sobre el desplegament de l’Estatut d’autonomia BOPC 51, 2.04.07Resolució 70/VIII del Parlament de Catalunya, de 28 de setembre, sobre l’orientació política general del Govern BOPC 132, 1.10.07Moció 3/VIII del Parlament de Catalunya, de 29 de març, sobre el retorn a Catalunya de la documentació confiscada durant el franquisme que encara està dipositada a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca BOPC 51, 2.04.07Moció 15/VIII del Parlament de Catalunya, de 4 d’octubre, sobre les telecomunicacions BOPC 136, 8.10.07

Seguiment de la conflictivitat competencialEl seguiment de l’evolució de la conflictivitat competencial s’ha continuat fent mitjançant elsinformes corresponents que reflecteixen els assumptes generats pel Govern de la Generalitat deCatalunya i pels governs de les altres comunitats autònomes davant el Tribunal Constitucionalcontra disposicions elaborades pel Govern de l’Estat, i els assumptes generats pel Govern del’Estat en relació amb les disposicions elaborades per les diverses comunitats autònomes. Enaquests informes, i pel que fa referència a la Generalitat de Catalunya, també es reflecteixen elsrequeriments entre el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat, pas previ, en les normesque no tenen rang de llei, per poder recórrer, si no hi ha acord, al Tribunal Constitucional.

L’elaboració d’aquests informes s’ha fet a partir de l’acord del Consell Executiu i del Consellde Ministres, així com dels diversos diaris oficials: DOGC, BOPC i BOE.

També cal assenyalar que aquests informes recullen l’activitat del Consell Consultiu de laGeneralitat de Catalunya, que ha de vetllar per l’observança i el compliment de la Constitució ide l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Els seus dictàmens tenen un caràcter tecnicojurídic isón sol·licitats pel Parlament de Catalunya o pel Govern de la Generalitat quan aquests han defer alguna impugnació davant el Tribunal Constitucional en defensa de les seves competèncieso perquè informi sobre un text que ha de ser aprovat, com a llei, pel Parlament de Catalunya.

30

El Consell Consultiu ha elaborat durant l’any sis dictàmens, quatre dels quals tenen una relaciódirecta amb la conflictivitat competencial:

• Dictamen 278, sol·licitat pel Govern de la Generalitat, en relació amb la Llei estatal 34/2006,de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals.

• Dictamen 279, sol·licitat pel Parlament de Catalunya, previ a la interposició de recurs d’in-constitucionalitat en relació amb la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoció del’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

• Dictamen 280, sol·licitat pel Govern de la Generalitat, en relació amb la Llei orgànica 4/2007,de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universi-tats.

• Dictamen 283, sol·licitat pel Govern de la Generalitat, en relació amb la Llei orgànica 9/2007, de8 d’octubre, de reforma de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.

L’evolució de la conflictivitat competencial durant aquest any queda reflectida en les dues tau-les següents:

Taula 24. Conflictivitat amb el pas previ de requeriment d’incompetència en els assumptes que s’han presentat davant del Tribunal Constitucional entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat

Govern de l’Estat Govern de la GeneralitatRequerimentsPlantejats — 12Finalitzats en requeriment — 7ConflictesAdmesos — 4Desistits — —Extingits — 2RecursosAdmesos — 1Desistits 1 —Extingits — —

Taula 25. Conflictivitat només en assumptes plantejats davant el Tribunal Constitucionalentre els governs de les comunitats autònomes i el Govern de l’Estat

Govern de l’Estat Govern de les comunitats autònomes

ConflictesAdmesos 1 7Desistits 1 1Extingits 1RecursosAdmesos 5 8Desistits 2 3Extingits — —

Finalment, cal indicar que la conflictivitat competencial ha desembocat en vuit sentències delTribunal Constitucional, de les quals una fa referència a un recurs d’inconstitucionalitat plante-jat pel Govern de l’Estat a les diverses comunitats autònomes; una altra fa referència a unconflicte positiu de competència plantejat per una comunitat autònoma al Govern de l’Estat, i

31

sis, a recursos d’inconstitucionalitat plantejats per diverses comunitats autònomes davant denormes estatals amb rang de llei.

Altres activitatsLa Secretaria de la Comissió Mixta, en compliment dels objectius previstos per a aquest any,ha actualitzat l’Informe sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a laGeneralitat de Catalunya.

Durant aquest any la Comissió Bilateral de Cooperació Administració de l’Estat-Generalitat deCatalunya ha estat substituïda per la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, prevista en l’article 183de l’Estatut d’autonomia de 2006. L’Estatut defineix aquesta nova Comissió Bilateral com el marcgeneral i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, principal-ment als efectes de l’intercanvi d’informació i l’establiment de mecanismes de col·laboració. Elfet que la Comissió Bilateral hagi assumit en bona part la negociació política dels traspassos defuncions i serveis ha comportat que la Comissió Mixta de Transferències hagi ampliat la sevatasca a la preparació de les seves reunions en aquesta matèria i al desplegament, la concreció il’execució dels seus acords fins a l’adopció de l’acord de traspàs corresponent.

Normativa aprovada aquest any en relació amb la Comissió MixtaEl Govern de la Generalitat ha aprovat tres decrets relacionats amb nomenaments i cessa-ments de membres de la Comissió Mixta de Transferències.

Taula 26. Resolucions i mocions relacionades amb el procés de transferències de fun-cions i serveis a la Generalitat de CatalunyaResolució 30/VIII del Parlament de Catalunya, de 29 de març, sobre el desplegament de l’Estatut d’autonomia BOPC 51, 2.04.07Resolució 70/VIII del Parlament de Catalunya, de 28 de setembre, sobre l’orientació política general del Govern BOPC 132, 1.10.07Moció 3/VIII del Parlament de Catalunya, de 29 de març, sobre el retorn a Catalunya de la documentació confiscada durant el franquisme que encara està dipositada a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca BOPC 51, 2.04.07Moció 15/VIII del Parlament de Catalunya, de 4 d’octubre, sobre les telecomunicacions BOPC 136, 8.10.07Decret 39/2007, de 20 de febrer, de nomenament d’un vocal de la representació de la Generalitat a la Comissió Mixta de Transferències DOGC 4827, 22.02.2007Decret 40/2007, de 20 de febrer, de cessament i nomenament d’un vocal de la representació de la Generalitat a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat DOGC 4827, 22.02.2007Decret 85/2007, de 10 d’abril, de cessament i nomenament de vocals de la representació de la Generalitat a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat DOGC 4860, 12.04.2007Moció 3/VIII del Parlament de Catalunya, de 29 de març, sobre el retorn a Catalunya de la documentació confiscada durant el franquisme que encara està dipositada a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola a Salamanca BOPC 132, 1.10.07Moció 15/VIII del Parlament de Catalunya, de 4 d’octubre, sobre les telecomunicacions BOPC 51, 2.04.07

32

Oficina Tècnica de Suport per al Desplegament de l’EstatutL’Oficina Tècnica de Suport per al Desenvolupament de l’Estatut (d’ara endavant, l’Oficina) esva crear en el Decret 479/2006, de 5 de desembre, d’estructuració del Departament d’Interior,Relacions Institucionals i Participació (DOGC 4776, 07.12.2006) i les seves funcions estanactualment definides en l’article 269 del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura delDepartament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DOGC 5005, 09.11.2007).

D’acord amb aquest article correspon a l’Oficina, assimilada a subdirecció general:

a. Donar suport a l’Institut d’Estudis Autonòmics en les actuacions relatives al desplegamentde l’Estatut.

b. Impulsar els projectes normatius i els acords en matèria de desplegament competencial i lesactuacions relatives al calendari de desplegament de l’Estatut.

c. Assessorar els departaments en les matèries competencials i donar suport a l’IEA en elseguiment de les disposicions estatals.

d. Donar suport a les tasques de desenvolupament de l’Estatut i a les secretaries de laComissió Mixta de Transferències, la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, i la ComissióMixta Generalitat-Ajuntament de Barcelona.

Així mateix, l’article esmentat també regula que la persona titular de l’Oficina ha de fer les fun-cions de secretaria de les diferents comissions que es puguin crear en matèria de seguimentcompetencial.

L’Oficina ha enfocat les seves actuacions segons el mandat establert en el Pla de Govern2007-2010, la Resolució 30/VIII i la Resolució 70/VIII del Parlament de Catalunya:

a. El Pla de Govern 2007-2010 dedica un capítol introductori als objectius que s’han d’assoliren relació amb el desplegament de l’Estatut atenent nous espais competencials, els meca-nismes de relació amb l’Estat i el finançament.

b. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a desplegar l’Estatut d’unamanera eficient, li dóna el seu suport i li reconeix la capacitat de marcar les prioritats i elsritmes necessaris en el procés de negociació amb el Govern de l’Estat (Resolució 30/VIII delParlament de Catalunya, sobre el desplegament de l’Estatut d’autonomia).

c. En la Resolució 70/VIII del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general delGovern, el Parlament insta el Govern a continuar desplegant l’Estatut en cooperació ambl’Estat a través d’actuacions necessàries per agilitar els treballs i la presa d’acords en laComissió Bilateral Generalitat-Estat, entre d’altres.

Suport a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat Correspon a l’Oficina donar suport a la Secretaria de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat,que s’ha constituït i posat en funcionament aquest any.Les funcions de suport a la Secretaria impliquen la redacció de documents de treball per a lesreunions de la Comissió, la col·laboració en l’elaboració de propostes d’acord i el suport en lapreparació de la documentació de les sessions.

També es dóna suport de gestió a la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació per mitjàdel seguiment de les actes de les reunions de la Comissió Bilateral, l’elaboració d’esmenes, laformalització dels corresponents acords o documents adjunts i la seva tramitació conjuntamentamb l’Estat i, si escau, la seva publicació, com per exemple la del Reglament de la Comissió.

33

Dins les funcions de suport a la Secretaria de la representació catalana de Comissió Bilateraltambé s’han dut a terme funcions d’estudi i de seguiment dels assumptes tractats, ja siguiamb l’elaboració de quadres de seguiment, d’informes o amb l’elaboració d’esquemes i orga-nigrames sobre el seu funcionament i la seva composició. S’ha incorporat la informació de lanova Comissió Bilateral a la pàgina web, especialment la que tracta sobre les funcions, lacomposició, les actuacions i el funcionament.

L’article 183 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya crea la Comissió Bilateral Generalitat-Estat com amarc general i permanent de relació entre els governs de la Generalitat i de l’Estat a l’efecte de laparticipació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències que afecten l’autono-mia de Catalunya, com també de l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanis-mes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.

Reunions de la Comissió Bilateral Generalitat-EstatEl Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han acordat el 18 de gener constituir laComissió Bilateral Generalitat-Estat i durant l’any s’ha reunit en tres ocasions:

• 26 de febrer, ha tingut lloc la reunió constitutiva de la Comissió Bilateral.• 16 d’abril, data en què s’ha celebrat la reunió extraordinària i que té com a principal objecte

l’aprovació del Reglament intern de la Comissió.• 17 de juliol, reunió en la qual s’ha fet el seguiment dels acords anteriors, s’han tancat acords

i s’han iniciat nous temes objecte de negociació.

Reglament. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es regeix pel que estableix l’article 183 del’Estatut i el seu Reglament intern, que preveu el règim de funcionament, la composició i l’estructu-ra interna de la Comissió. El Reglament de la Comissió Bilateral s’ha aprovat en la segona sessióde la Comissió i s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de l’Estat per:

• Resolució IRP/3007/2007, de 28 de setembre, per la qual es fa públic l’acord de la ComissióBilateral Generalitat-Estat pel qual s’adopta el Reglament de la Comissió (DOGC 4986,11.10.2007)

• Resolució de 18 de setembre de 2007, de la Secretaria d’Estat de Cooperació Territorial, perla qual es publica l’acord de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat pel qual s’aprova elReglament d’aquesta Comissió (BOE 244, 11.10.2007).

Àmbits d’actuacióSeguiment normatiu i conflictivitat competencial L’Oficina ha desenvolupat diferents actuacions en l’àmbit del seguiment de la normativa esta-tal i de la normativa catalana en les diferents fases de la seva elaboració des de la perspectivadel desplegament de l’EAC i dels principals aspectes competencials que la proposta normati-va planteja respecte de les previsions estatutàries i respecte de la normativa catalana vigent.

Participació en el grup de treball de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció iSolució de Conflictes, que té per finalitat analitzar, estudiar i fer el seguiment de propostes dedisposicions generals que poden tenir implicacions competencials i de les cartes de coopera-ció i de les negociacions que s’insten per a la prevenció de conflictes competencials i recursosd’inconstitucionalitat.

Seguiment dels diferents mecanismes que s’insten per evitar la conflictivitat i prevenir els con-flictes de tipus competencial a través de l’actualització dels quadres relatius a les cartes decooperació, a les negociacions instades en el marc de l’article 33 de la Llei orgànica del

34

Tribunal Constitucional, dels recursos d’inconstitucionalitat, dels requeriments d’incompetèn-cia, dels conflictes de competència plantejats i dels quadres de seguiment conjunt.

Col·laboració, cooperació i participacióConjuntament amb altres unitats del Departament i en l’àmbit de la Subcomissió de Cooperaciói Col·laboració, s’han dut a terme les actuacions de seguiment dels mecanismes de col·labora-ció que s’insten, es negocien i se subscriuen en el desplegament de l’Estatut, ja sigui a instàn-cia de la Comissió Bilateral o promoguts pels departaments i ministeris corresponents.

Participació en el grup de treball de col·laboració i cooperació de la Subcomissió de Col·labo-ració i Cooperació i realització de les actuacions que li encomana la Comissió BilateralGeneralitat-Estat.

Suport a la Secretaria de la Comissió Mixta de TransferènciesL’Oficina ha desenvolupat funcions de suport a la Secretaria de la Comissió Mixta deTransferències, col·laborant amb les seves actuacions i amb l’elaboració de documentació.Durant el darrer trimestre de l’any ha assumit les funcions de la Secretaria de forma temporal i,en concret, s’han dut a terme les actuacions següents:

a. Donar suport i preparar la documentació per a la reunió plenària de la Comissió Mixta deTransferències de setembre i col·laboració amb la convocatòria de les persones assistents.

b. Fer el seguiment de les transferències en negociació i de les acordades en les seves diferentsfases segons hagin estat impulsades per la Comissió Bilateral, siguin objecte d’estudi per unaponència tècnica o per un grup de treball, requereixin l’estudi de la normativa de referència, etc.

c. Col·laborar en l’elaboració de propostes per definir el marc competencial, la normativa apli-cable i les funcions objecte de traspàs en relació amb els diferents traspassos.

d. Participar en els grups de treball i en les ponències mixtes de negociació amb l’Estat enrelació amb els traspassos en matèria de:

• Ponència per a la negociació del traspàs en matèria d’ordenació i gestió del litoral (article149.3 i 4 EAC).

• Ponència per a la negociació del traspàs en matèria de comunicacions electròniques(article 140.7 EAC).

• Ponència per a la negociació del traspàs en matèria d’expedició i homologació de títols iestudis estrangers no universitaris (article 131.4 EAC).

• Ponència per a la negociació del traspàs de funcions i serveis en matèria d’immigració(article 138 EAC).

• Ponència per a la negociació del traspàs de la Inspecció de Treball (article 170.2 EAC).

Amb relació a la negociació del traspàs dels serveis ferroviaris de rodalies de Renfe s’ha parti-cipat i s’ha assistit a les reunions del grup de treball jurídic constituït en el si de la ponència. Grup de treball sobre beques i ajuts a l’estudi personalitzades en l’ensenyament universitari ino universitari.

Altres àmbitsAssessorar i donar suport en temes parlamentaris en l’elaboració de respostes ainterpel·lacions, resolucions i preguntes parlamentàries que tracten sobre el desplegamentestatutari o algun dels àmbits específics de desplegament. Concretament:

a. Atenció a consultes sobre informació relativa al desplegament estatutari. b. Actuacions per a la gestió i el seguiment de les funcions de l’Oficina en relació amb la base

35

de dades per fer el seguiment dels articles desplegats de l’Estatut d’autonomia deCatalunya i seguiment de les transferències.

S’ha començat a dur a terme l’estudi i la planificació per integrar les funcions de l’Oficina dinsdel sistema integral de gestió documental administrativa (SIGEDA) de la Generalitat deCatalunya, i la gestió i l’organització electrònica dels continguts de l’Oficina.

Elaboració d’un nou espai intranet en matèria de seguiment del desplegament de l’Estatut, queinclou informació d’utilitat per a les unitats relacionades del Departament que treballen el dife-rents àmbits de desplegament estatutari, seguiment i actualització de la informació.

36

V. Direcció General de Relacions Institucionals

Les funcions de la Direcció General de Relacions Institucionals (d’ara endavant, DGRI) s’handesenvolupat d’acord amb el que estableix el Decret 479/2006, de 5 de desembre, d’estructu-ració del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i el Decret 243/2007, de6 de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

En el marc de les funcions que té atribuïdes la DGRI, les actuacions més rellevants d’enguanyhan estat: pel que fa a l’impuls i la coordinació de les relacions de col·laboració i cooperacióentre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat i els de les comunitats autònomes, elpatrocini del curs La cooperació entre administracions públiques, organitzat per la UniversitatInternacional Menéndez Pelayo de Barcelona, el qual ha estat un pas important perquè ha obertuna via de reflexió nova sobre les relacions intergovernamentals des del punt de vista de laGeneralitat i ha creat un instrument per establir un punt de trobada i reflexió sobre elements decaire federal; en l’exercici de les funcions de les relacions entre el Govern i el Parlament, l’orga-nització del cicle de xerrades col·loqui en el marc de l’activitat de la Comissió Interdepartamentalde Relacions Govern-Parlament ha permès aprofundir en aspectes d’actualitat i destacats del’activitat parlamentària del Govern i ha donat lloc a la reflexió sobre qüestions poc debatudesfins ara, i l’edició de “Papers de Relacions Govern-Parlament”, que permet difondre els contin-guts de les sessions dedicades a tractar sobre les relacions entre ambdós poders i enriqueix labibliografia i doctrina sobre el dret parlamentari a Catalunya. A banda, la DGRI ha fet el segui-ment de l’activitat del Síndic de Greuges i del Consell Consultiu en relació amb l’Administracióde la Generalitat, i ha emès els informes preceptius dels projectes de convenis de col·laboraciói cooperació, i ha consolidat el registre de convenis.

Subdirecció General de Relacions amb el ParlamentActivitat parlamentària La Direcció General de Relacions Institucionals ha exercit les funcions inherents a les relacionsentre el Govern i el Parlament.

Durant l’any, s’ha coordinat, s’ha assessorat, s’ha fet el seguiment de l’activitat parlamentària is’ha donat suport al Govern per mitjà de les actuacions següents:

• Informació, suport i assessorament als departaments en relació amb la gestió de les iniciati-ves parlamentàries de control i impuls de l’activitat del Govern.

• Control del compliment de les iniciatives parlamentàries adreçades al Govern.• Instrucció i assessorament dels/de les diferents caps de Gabinet i dels/de les responsables

de Relacions Institucionals en la gestió de l’activitat parlamentària del Govern amb la finalitatde garantir l’eficàcia i l’objectivitat necessària en la gestió.

• Instrucció i assessorament als diferents responsables de relacions institucionals sobre el fun-cionament i les prestacions del programa informàtic de Qüestions Parlamentàries (Lotus-NOTES), que permet gestionar la tramitació de les iniciatives parlamentàries adreçades alGovern.

• Elaboració d’informes setmanals d’activitat parlamentària per al Govern.• Elaboració i manteniment d’observatoris de seguiment de l’activitat parlamentària del

Parlament de Catalunya.• Actualització setmanal de la informació més destacada relativa a l’activitat parlamentària del

Govern en la pàgina web del Departament.• Servei de suport tècnic i administratiu al Govern durant la celebració de les sessions plenà-

ries del Parlament.

37

El seguiment del conjunt de l’activitat parlamentària durant l’any 2007 ha presentat el balançsegüent: s’han aprovat 18 lleis, el Govern ha aprovat 23 projectes de llei i s’han celebrat 54sessions informatives de membres del Govern i del president al Parlament.

En total, s’han tramitat 10.049 iniciatives parlamentàries relacionades amb les funcions d’im-puls i de control de l’acció política i de govern (preguntes parlamentàries, sol·licituds d’infor-mació, mocions, interpel·lacions, resolucions, etc.) i s’han presentat 46 iniciatives legislatives(projectes i proposicions de llei).

Taula 27. Iniciatives parlamentàries de control i impuls tramitadesPropostes de resolució presentades 549Resolucions aprovades (subsegüents a propostes de resolució) 65Interpel·lacions substanciades 85Mocions aprovades 19Preguntes orals en Ple al Govern 117Preguntes orals en Ple al president 108Preguntes orals contestades en Comissió 546Preguntes amb resposta escrita presentades 8.149Sol·licituds d’informació i documentació presentades 357Sessions informatives del president i dels consellers i conselleres 54Total 10.049

Taula 28. Projectes i proposicions de llei presentatsProjectes de llei 23Proposicions de llei 23Total 46

La DGRI ha dut a terme el control i el seguiment de totes les mocions i resolucions adoptadespel Parlament que requerien alguna actuació del Govern.

Assistència a les reunions de la Junta de PortaveusEn representació del Govern, s’ha assistit a les reunions de la Junta de Portaveus celebradesdurant l’any, en les quals s’han tramès formalment les informacions del Govern a la Junta is’ha sol·licitat, si escau, la inclusió dels projectes de llei als ordres del dia de les sessions ple-nàries.

Comissió Interdepartamental de Relacions Govern-ParlamentLa Comissió Interdepartamental de Relacions Govern-Parlament (CIRGP), en compliment deles tasques assignades de coordinar, intercanviar informació i establir criteris en relació ambles qüestions parlamentàries, ha dut a terme 14 reunions. Bàsicament han estat reunions dedi-cades a informar sobre els ordres del dia de les sessions plenàries del Parlament, a preparar iadoptar criteris d’actuació del Govern, en relació amb l’activitat parlamentària, i a informar iestablir pautes en el seguiment de les queixes del Síndic de Greuges.

A més de les reunions periòdiques que s’organitzen en el marc de treball d’aquesta Comissió,anualment s’organitzen viatges d’intercanvi d’informació i experiències amb altres comunitatsautònomes sobre la gestió de les qüestions parlamentàries. En aquest sentit, ha tingut lloc unavisita institucional a la Junta d’Andalusia i al Parlament andalús amb un programa de reunionsde treball entre homòlegs d’ambdues institucions. Aquesta trobada s’ha dut a terme els dies

38

18 i 19 de juny i ha permès establir lligams permanents per facilitar la cooperació en aquestesmatèries i per servir de base per a actuacions conjuntes dirigides a millorar i enriquir la gestióparlamentària dels respectius governs autonòmics. Han participat en aquesta activitat unadelegació del Govern composta per una vintena de persones dels departaments de laGeneralitat que ocupen el càrrec de responsables de relacions institucionals en les oficinesdels departaments, que han estat acompanyats pels coordinadors dels tres grups parlamenta-ris que donen suport al Govern.

Activitat parlamentària de la Secretaria S’han gestionat 132 iniciatives parlamentàries, assignades a la Secretaria de RelacionsInstitucionals i Participacions, 29 de les quals han estat suports per a altres departaments.

La tipologia de totes aquestes iniciatives ha comprès: els projectes de llei (2) i les proposicionsde llei (2), les propostes de resolució (7) i les resolucions (6), les preguntes que s’han de res-pondre per escrit (94) i les preguntes que s’han de respondre oralment en Ple (3) i en Comissió(3), les sol·licituds d’informació i documentació (11) i les interpel·lacions (2) i les mocions sub-següents a interpel·lacions (2).

Pel que fa a les preguntes escrites i a les sol·licituds d’informació, s’han tramitat les iniciativesque, pel seu caràcter, comporten la gestió i la coordinació d’informació pel que fa al conjuntde departaments del Govern de la Generalitat i dels ens que en depenen.

Seguiment de l’activitat del Síndic de GreugesLa DGRI ha elaborat un informe de seguiment intern dels expedients que afecten la Generalitatinclosos en l’Informe anual del Síndic de Greuges de 2006, per conèixer-ne l’estat de tramita-ció i garantir-ne el compliment/tancament, la qual cosa ha permès detectar la correcta gestiód’aquests expedients en la majoria de casos. Aquest informe s’ha sotmès al Govern i tambés’ha tramès al Síndic de Greuges amb la finalitat d’extreure aportacions de millora en les rela-cions entre ambdues institucions.

Durant el 2006, el Síndic va dictar resolució en 898 expedients que afectaven els departamentsde la Generalitat, el resultat de la tramitació dels quals es troba recollit en el quadre següent:

Taula 29. Resolució d’expedients que afecten els departaments de la Generalitatacceptades no no actuació pendent de

acceptades col·labora correcta respondre altresTotal 367 46 6 308 170 1% 40,88% 5,12% 0,67% 34,29% 18,93% 0,11%

La DGRI també ha fet el seguiment de la tramitació parlamentària dels informes extraordinarisdel Síndic de Greuges emesos durant el 2007: La contaminació acústica; El dret a l’habitatge:obstacles i límits; L’escolarització de zero a tres anys a Catalunya; Estudi comparatiu dels sis-temes penitenciaris europeus,i El tractament de l’assetjament psicològic en el marc de lesadministracions públiques catalanes. També ha assistit a totes les compareixences del Síndicen la Comissió parlamentària del Síndic de Greuges.

Per finalitzar, s’ha continuat prestant suport i assessorament als departaments en la resoluciód’expedients del Síndic i en totes les qüestions relacionades amb les peticions d’informaciód’aquest o de membres de la seva oficina.

39

Relacions amb el Consell ConsultiuDes del desembre de 2006, la DGRI té assignades específicament les funcions inherents a lesrelacions entre el Govern i el Consell Consultiu, en virtut del que estableix el Decret 479/2006,de 5 de desembre, d’estructuració del Departament d’Interior, Relacions Institucionals iParticipació (DOGC 4776, 7.12.2006), en l’article 17.1 apartat c. En compliment d’aquestesfuncions, la DGRI és la receptora dels dictàmens que emet aquesta institució i n’ha creat unregistre intern. També ha establert un circuit àgil de tramesa en el si del Govern i fa el segui-ment dels terminis per a l’emissió de dictàmens i fa també el seguiment de l’emissió de docu-mentació complementària que duen a terme els departaments al Consell Consultiu, prèvia al’emissió de dictàmens.

Seguiment de l’activitat de les Corts Generals La DGRI ha fet el seguiment de l’activitat parlamentària (projectes de llei i proposicions de llei)de les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat) i n’ha informat periòdicament tots elsdepartaments per mitjà d’observatoris. També s’ha fet un seguiment dels acords del consellsde ministres.

De manera especial, ha fet un seguiment de la Comissió General de les ComunitatsAutònomes del Senat. En les reunions d’aquesta Comissió, hi pot intervenir el Govern de laGeneralitat (el president o els consellers, segons la matèria de què es tracti); és per això que laDGRI fa un seguiment dels temes que s’hi tracten i de les assistències i intervencions delsdiversos membres del Govern.

En aquest sentit, s’ha informat periòdicament els departaments de l’activitat legislativa de lesaltres comunitats autònomes. Amb caràcter general, i pel que fa a tota l’activitat parlamentàriaa les Corts Generals, la DGRI ha establert un servei de consultoria ofert a tots els departa-ments per tal de resoldre les peticions d’informació que requereixen.

També s’ha seguit el debat de política general al voltant de l’Estat de la nació al Congrés delsDiputats del mes juny i el debat sobre la situació de l’estat de les autonomies al Senat del mesde novembre.

Publicacions i jornades S’ha redissenyat la revista Activitat Parlamentària, que, a més, ha passat a ser una publicacióquadrimestral. Se n’han editat tres números: el número 11 (març), que és un número especialsobre la iniciativa legislativa popular; el número 12 (maig), dedicat al govern local, i el número13 (octubre), un monogràfic sobre el Memorial Democràtic.

La versió en paper de la revista s’edita en català, amb sinopsis en castellà, anglès, francès iaranès. La revista, a més, també està disponible en versió electrònica i es pot consultar a lapàgina web de la DGRI (http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/relacions/dg/revista.jsp) i,com a novetat, des de 2007 s’ha incorporat al dipòsit Revistes Catalanes amb Accés Obert(RACO). Aquesta novetat permet fer el seguiment de l’activitat parlamentària del Govern a tra-vés de la revista per mitjà de la subscripció a la versió digital. Els lectors que es donen d’altaal servei d’alerta de RACO reben un avís per correu electrònic cada cop que s’edita un nounúmero.

Quant a jornades, s’ha organitzat un cicle de xerrades col·loqui en el marc de l’activitat quedesplega la Comissió Interdepartamental de Relacions Govern Parlament amb les sessionssegüents:

40

a. El 5 de juliol ha tingut lloc la sessió sobre La tramitació de les queixes del Síndic deGreuges, a càrrec de Laura Díez, adjunta al Síndic de Greuges, i Pilar Figueras, secretàriageneral del Síndic de Greuges.

b. El 18 de setembre ha tingut lloc la sessió sobre La tramitació parlamentària de la iniciativalegislativa popular, a càrrec de Xavier Muro, lletrat del Parlament de Catalunya.

c. El 18 d’octubre ha tingut lloc la sessió “El dret dels diputats a obtenir informació”, a càrrecd’Imma Folchi, secretària general del Parlament de Catalunya.

L’objectiu d’aquestes sessions ha estat aprofundir en aspectes d’actualitat i destacats de l’ac-tivitat parlamentària del Govern i, alhora, enriquir la tasca de les persones responsables de lesrelacions Govern-Parlament dels departaments de la Generalitat. En resposta a la demandadels continguts d’aquestes sessions, s’ha creat la col·lecció “Papers de Relacions Govern-Parlament”, a través de la qual es difonen les transcripcions de les sessions que estan dispo-nibles en versió electrònica a la pàgina web del Departament(http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/relacions/CommInter/Comissio_interdepartamen-tal.jsp) i també en versió en paper, a partir del “Recull 2007” de la col·lecció que s’ha editat afinal d’any.

Pel que fa a l’activitat formativa, el mes de novembre la DGRI ha organitzat un curs sobre latramitació de les iniciatives parlamentàries, desenvolupat conjuntament amb l’Escolad’Administració Pública de Catalunya, que ha tingut l’assistència i l’aprofitament d’una vintenade persones. El curs ha estat remodelat i ha augmentat el nombre d’hores i el contingut, jaque també ha tractat de la tramitació dels expedients del Síndic de Greuges.

Subdirecció General de Relacions IntergovernamentalsRelacions intergovernamentalsLa DGRI impulsa i coordina les relacions de col·laboració i cooperació entre la Generalitat deCatalunya i els governs de l’Estat i d’altres comunitats autònomes.

En el marc d’aquestes competències, la DGRI fa el seguiment dels convenis subscrits ambl’Administració general de l’Estat, les comunitats autònomes i els òrgans constitucionals oestatutaris, així com dels acords de col·laboració subscrit amb ens públics d’altres estats oorganismes internacionals.

Així mateix, arran de l’aprovació del Decret 243/2007, de 6 de novembre, d’estructura delDepartament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació es van modificar les funcions dela DGRI, ampliant-ne l’abast pel que fa a l’impuls i la coordinació de les relacions de col·labo-ració i cooperació amb el Govern de l’Estat i amb els de les altres comunitats autònomes, mit-jançant el seguiment d’òrgans específics, com ara conferències sectorials, comitès, consells,etc. ja creats o d’aquells que es puguin constituir en el futur.

D’altra banda, cal tenir en compte la creació de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat en elnou Estatut d’autonomia de Catalunya, que va permetre la constitució d’aquesta institució el26 de febrer de 2007. En el si d’aquesta Comissió es va crear la Subcomissió de Col·laboraciói Cooperació i el corresponent Grup de Treball de Cooperació i Participació. La DGRI hi partici-pa activament especialment pel que fa als mecanismes de col·laboració i participació de laGeneralitat en les institucions de l’Estat i en els seus processos decisoris, així com en l’inter-canvi d’informació quant a l’activitat convencional entre ambdós governs, a més d’altres qües-tions relatives a les relacions intergovernamentals i els diversos instruments de cooperació,com ara les conferències sectorials i els altres òrgans de col·laboració multilateral de l’Estat enquè participa la Generalitat.

41

Enguany també s’han continuat les relacions de col·laboració periòdiques amb altres governsautonòmics i amb el Govern de l’Estat iniciades aquesta legislatura, així com l’intercanvi d’in-formació sobre els àmbits d’activitats respectius.

Registre de convenisAquest any ha significat la consolidació del Registre de Convenis de Col·laboració iCooperació, després de les modificacions introduïdes pel Decret 322/2006, de 22 d’agost, quevan ampliar en dues seccions més el Registre de Convenis i que van introduir-hi mesures d’im-pacte de gènere i la implementació de noves eines informàtiques.

Així mateix, convé destacar el rol d’assessorament que ha prestat la DGRI que gestiona elRegistre als diferents departaments i organismes dependents de la Generalitat, que ha esde-vingut una tasca complementària a l’elaboració d’informes preceptius i previs a la signatura.

Pel que fa a les relacions de col·laboració i cooperació verticals, és a dir, entre la Generalitatde Catalunya i l’Estat, és interessant assenyalar que en el marc de les funcions que l’article183.2.c de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat pel que fa a “l’impuls de les mesures adequades per millorar la col·laboració entre l’Estati la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en elsàmbits d’interès comú”, el 17 de juliol, aquesta Comissió va adoptar, entre d’altres, un acordsobre l’intercanvi d’informació en matèria de convenis de col·laboració i cooperació.

Aquest acord té com a finalitat establir un mecanisme periòdic d’intercanvi d’informació entreambdues administracions sobre els convenis de col·laboració i cooperació que subscriuenentre si, que permeti una avaluació conjunta d’aquests instruments convencionals.

El Registre de Convenis és una eina de consulta pionera a tot l’Estat en la qual s’emmirallenaltres governs autonòmics, oberta a totes les administracions i a la ciutadania en general, jaque, a més de la consulta presencial dels arxius, es facilita l’accés telemàtic a la seva base dedades per Internet, en català, castellà, èuscar, gallec i aranès.

La informació que està disponible a Internet en català, castellà, èuscar, gallec i aranès també inclouun document que respon les qüestions més freqüents (FAQ) que poden plantejar-se, un recull denormativa, un apartat d’estudis i informes sobre l’activitat del Registre, informació sobre les jorna-des i seminaris que s’han dut a terme, un observatori de convenis, així com apartats específicssobre publicacions i enllaços relacionats amb aquesta matèria, que s’actualitzen periòdicament.

Durant l’any, la DGRI ha emès un informe preceptiu sobre 157 convenis de col·laboració i coo-peració, dels quals cinc es preveu que se signin amb les altres comunitats autònomes; 97,amb l’Estat; quatre, amb òrgans constitucionals o estatutaris, i 51 acords de col·laboració,amb ens públics d’altres estats o organismes internacionals.

Pel que fa als convenis horitzontals, dos s’han subscrit amb les Illes Balears; un, ambCantàbria; un, amb Galícia, i un, amb el País Basc i Galícia alhora.

Amb relació als quatre convenis de col·laboració que la Generalitat ha subscrit amb òrgansconstitucionals o estatutaris, dos s’han signat amb el Consell General del Poder Judicial; un,amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i un, amb el Síndic de Greuges.

De l’anàlisi dels acords de col·laboració que la Generalitat ha previst signar amb ens públicsd’altres estats o organismes internacionals es desprèn que, en la majoria de supòsits, l’altra

42

part signant és un ens públic d’un estat europeu, si bé també se signen acords amb enspúblics d’estats d’Amèrica Central i del Sud o amb l’Organització de les Nacions Unides (ONU)i amb la Unió Europea (UE). Enguany convé destacar que també s’han subscrit sengles acordsde col·laboració amb ens públics d’estats de l’Àfrica, del Pròxim Orient, de l’Orient Mitjà, i finsi tot amb Amèrica del Nord, concretament amb el Canadà.

També és interessant destacar l’elaboració de l’informe Balanç d’activitat del Registre deConvenis. Octubre 2004-desembre 2007, que analitza amb detall tota la informació relativa alsconvenis subscrits entre la Generalitat i l’Administració general de l’Estat, les comunitats autò-nomes, els òrgans constitucionals o estatutaris i els ens públics d’altres estats o organismesinternacionals des de l’inici fins al 31 de desembre de 2007.

Pel que fa a la col·laboració amb el món acadèmic, cal assenyalar que s’ha facilitat informaciósobre el Registre de Convenis als membres de la comunitat universitària que se’ns han adreçatper tal de conèixer en profunditat com es materialitzen les relacions de col·laboració i coope-ració de la Generalitat de Catalunya amb l’Estat, les comunitats autònomes, els òrgans consti-tucionals o estatutaris i els ens públics d’altres estats o organismes internacionals.

Relacions amb les forces armades El gener de l’any 2000, i com a continuació de la tasca iniciada al principi dels anys vuitanta,la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa van signar un conveni marc de col·labora-ció per dur a terme activitats culturals, formatives i socials adreçades al personal destinat enunitats, centres i organismes militars situats en el territori de Catalunya.

En el marc d’aquesta col·laboració i, concretament, pel que fa al Programa de rutes d’aproxi-mació als patrimonis culturals de Catalunya i Navarra, un total de 1.345 persones han partici-pat en les 16 rutes que s’han dut a terme durant aquest any.

Dins del camp de la formació, s’han dut a terme cursos de català, amb inscrits en els diferentsnivells, i també s’ha concedit una beca per al Màster Internacional de Resolució de Conflictes ivuit beques per al Postgrau de Resolució de Conflictes Armats i Gestió de Crisis.

També s’ha continuat la col·laboració en les campanyes de suport a les forces armades enmissions de pau a l’exterior.

Així mateix, s’han atorgat els premis Roger de Llúria, 17a edició. Aquests premis tenen com aobjectiu fomentar el coneixement de Catalunya entre les forces armades, mitjançant treballs oarticles en llengua catalana, castellana i fotografies.

Finalment, s’ha continuat la informatització de fitxes i l’arxiu de procediments judicials delTribunal Militar Tercer de Barcelona. Aquesta tasca de recuperació d’un dels fons documentalsmés importants per a la història del segle XX a Catalunya és possible gràcies a la cooperacióentre el Departament, que aporta els recursos necessaris per a les tasques de tractament arxi-vístic; l’Arxiu Nacional, que coordina els treballs, i el Ministeri de Defensa.

Amb aquests treballs es pretén assolir un arxiu modern, informatitzat i que permeti una consul-ta àgil de tota la documentació: més de 111.000 procediments judicials, amb més de 180.000encausats. Aquests procediments estan datats entre 1939 i 1978, però més de la meitatcorresponen al període comprès entre l’any 1939 i el principi dels anys 40.

43

JornadesS’ha organitzat el curs La cooperació entre administracions públiques. Una àmplia representa-ció de les administracions de l’Estat i de les comunitats autònomes, així com del món acadè-mic universitari estatal i europeu, ha participat en aquest curs, organitzat pel ConsorciUniversitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, sota la direcció del doctor Eliseo Aja,catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i patrocinat per la DGRI.

El curs ha tingut com a objectius principals analitzar les tècniques de col·laboració dels nous esta-tuts d’autonomia, i, en especial, dels mecanismes de cooperació bilaterals i multilaterals que s’hipreveuen, a més de les diverses fórmules de participació de les comunitats autònomes en les ins-titucions de l’Estat. Tant els ponents com les persones participants en el curs han coincidit en laimportància i la necessitat d’impulsar de manera decidida i sense més dilacions les conferènciesde presidents de governs autonòmics, com a fòrums de debat i d’intercanvi d’experiències, de lespolítiques públiques i dels assumptes d’interès comú, sense la presència del Govern de l’Estat.

Participació en organismes i comissions interdepartamentalsLa DGRI pren part en els organismes següents:

• Junta de Govern de l’Institut Català de les Dones• Comissió Interdepartamental d’Immigració• Comissió Interdepartamental de Suport a les Famílies• Comissió Interdepartamental per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones• Comissió Permanent Interdisciplinària contra la Violència de Gènere• Comissió Interdepartamental del Pla Integral del Poble Gitano• Grup de Treball Interdepartamental per al Desenvolupament dels Plans Educatius d’Entorn• Comissió Interinstitucional per a la Reinserció Social (per delegació del conseller)• Comissió Catalunya 2014• Comissió Territorial d’Urbanisme de la Vall d’Aran• Comissió pel Pla Interdepartamental per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual• Finalment, en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus, assistència a la reunió del

Consell Plenari d’aquesta institució, que s’ha dut a terme al País Basc.

44

45

VI. Direcció General de Participació Ciutadana

Les funcions de la Direcció General de Participació Ciutadana (d’ara endavant, DGPC) s’handesenvolupat d’acord amb el que estableix el Decret 479/2006, de 5 de desembre, d’estructura-ció del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i el Decret 243/2007, de 6de novembre, d’estructura del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Enel marc de les funcions que té atribuïdes la DGPC, que són, d’una banda, fomentar els valors iles pràctiques de participació ciutadana, i, d’una altra, promoure espais, processos i experiènciesde participació ciutadana, les activitats més rellevants d’enguany han estat: el suport que s’hacontinuat donant a l’àmbit local, mitjançant la convocatòria d’un programa de subvencions permillorar i promoure processos de participació ciutadana; el pla de formació dirigit a responsablestècnics i polítics; la línia de suport al món associatiu per millorar la qualitat democràtica de lesassociacions i la promoció; el debat i la reflexió sobre els instruments i canals de participació. Enl’àmbit del suport a la participació en les polítiques de la Generalitat, destaca l’obertura de diver-sos processos de participació vinculats a polítiques públiques concretes i el disseny de nousespais estables de participació. En l’àmbit d’estudis i investigació, destaquen els treballs al vol-tant del problema de la desafecció política, la participació política de col·lectius amb pautes pocparticipatives, la participació local i la transparència administrativa i la rendició de comptes.

Subdirecció General de Participació de la GeneralitatUn dels objectius de la DGPC és incentivar la participació i el debat social en el disseny, l’exe-cució i el seguiment de les polítiques de la Generalitat. Per assolir-ho, s’han desenvolupat acti-vitats en diversos vessants:

• Activitats destinades a incorporar la participació ciutadana en la presa de decisions i en l’ela-boració de plans, programes i projectes de llei: processos participatius

• Actuacions destinades a generar o millorar espais estables de participació• Actuacions per fomentar la innovació democràtica• Actuacions dirigides a la societat civil organitzada

Processos participatiusProcés participatiu per a l’elaboració de la Llei d’acollida de les persones immigrades i retorna-des a Catalunya

El Govern –a través de la Secretaria per a la Immigració– va promoure la Llei d’acollida de lespersones immigrades i retornades a Catalunya.

La DGPC i la Secretaria per a la Immigració han posat en marxa, el mes de març, un procésparticipatiu destinat als col·lectius següents: càrrecs electes i personal tècnic de les adminis-tracions locals de Catalunya, persones i representants de la societat civil. En especial, les enti-tats que treballen més el fenomen migratori.

El procés ha disposat de tres instruments. Primer, les entitats han estat convidades a 16 tallersparticipatius per les diferents demarcacions territorials. Per a cada taller, s’ha redactat un infor-me de síntesi publicat a Internet i enviat als participants perquè el validessin. Els tallers hanmobilitzat 710 participants (405 càrrecs electius i personal tècnic dels ens locals i 305 repre-sentants d’entitats). En total, van ser presents en els tallers 191 entitats i 186 ens locals.

Taula 30. Nombre de participants en els tallers

Tallers ens locals Tallers entitats TotalGranollers 41 24 65Reus 48 33 81Barcelona 52 107 159Lleida 51 48 99Manresa 61 37 98Tortosa 50 12 62Salt 70 30 100Talarn 32 14 46Total 405 305 710

Segon, s’han rebut 25 aportacions a través de correu electrònic, fax i correu postal. Tercer, eldocument de bases s’ha sotmès al Consell Assessor de la Immigració i s’ha contactat ambaltres consells i òrgans consultius de la Generalitat.

Amb els resultats dels tallers i els documents rebuts, s’ha elaborat l’informe de síntesi que s’hatramès a la Secretaria per a la Immigració i que s’ha tingut en compte en la redacció de l’a-vantprojecte de llei.

La participació en els catàlegs de paisatgeLa Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, crea el catàleg depaisatge com a eina de suport a la planificació territorial. L’Observatori del Paisatge, consorcipúblic amb presència de la Generalitat, és l’ens encarregat d’elaborar-los.

La DGPC i l’Observatori del Paisatge han promogut tres processos participatius: Alt Pirineu iAran, comarques gironines i regió metropolitana de Barcelona.

A les comarques gironines i de l’Alt Pirineu i Aran s’han obert tres instruments: una enquestavia web; entrevistes aprofundides amb agents del paisatge i sessions informatives (Figueres,Girona i Olot, a les comarques gironines, i Talarn, Vielha i la Seu d’Urgell, a l’Alt Pirineu i Aran).A les comarques gironines, s’han entrevistat 32 agents, s’han rebut 870 qüestionaris i hanassistit 101 persones a les sessions informatives. A l’Alt Pirineu i Aran s’han entrevistat 21agents, 285 ciutadans han respost l’enquesta i 95 han assistit a les sessions.

En el darrer trimestre, s’ha iniciat el procés de la regió metropolitana de Barcelona. En aquestaocasió, per les característiques poblacionals i el paisatge predominantment urbà, s’han dut aterme quatre tallers participatius i un estudi de mil entrevistes sobre la percepció i vivència delpaisatge en la regió metropolitana de Barcelona.

Taula 31. Processos de participació dels catàlegs del paisatge desenvolupatsDemarcació Mes Persones assistentsAlt Pirineu i Aran Juny 95Comarques gironines Juliol 100

La Convenció Catalana contra el Canvi ClimàticLa DGPC ha col·laborat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge en l’organitzaciód’un procés de participació per proposar mesures i accions que s’han d’incorporar en el Plad’acció per a la mitigació del canvi climàtic 2008-2012. S’ha iniciat aquest any i s’acabarà el2008; i ha constat de les fases següents:

46

47

Fase 0: sessions informatives per difondre el projecteFase 1: jornada inauguralFase 2: treball per àmbits sectorials de les accions i mesures principals (vuit tallers)

En la segona fase d’aquest espai de participació, s’ha organitzat una mostra de vint ciutadansque s’han triat d’acord amb criteris de gènere, edat, origen i país de procedència per tal degarantir la representació de la diversitat. Aquesta mostra s’ha reunit tres vegades.

Els processos de participació dels plans de gestió de les conques hídriquesLa Directiva marc de l’aigua, aprovada a final de l’any 2000, estimula la participació ciutadanaen la presa de decisions i en la redacció de plans de gestió de l’aigua. L’any 2006 es van des-envolupar els primers processos i el 2007 s’ha signat un conveni de col·laboració ambl’Agència Catalana de l’Aigua. La DGPC ha aportat 125.000 euros per a la dinamització delsprocessos i n’ha fet l’avaluació. També ha elaborat els mapes de les xarxes socials de les con-ques del Fluvià, les rieres de Llevant, les rieres Meridionals i el Cardener i l’alt Llobregat.

Els processos han començat amb sessions informatives. La fase deliberativa s’ha descomposten dues fases. En la primera, destinada a elaborar la diagnosi de l’estat de les masses d’aigua,s’han dividit els participants segons el sector d’on provenien (Administració; agroramader iforestal; industrial, empresarial i sindical, i entitats i centres de recerca). En la segona, els parti-cipants s’han dividit en grups temàtics (contaminació agrària i industrial, contaminació agríco-la, cabals de manteniment i qualitat hidromorfològica i biològica) i se’ls han demanat propos-tes per als plans de gestió de conca. Al final de cada fase s’ha fet una sessió plenària perposar en comú els resultats i, al final del procés, l’Agència Catalana de l’Aigua ha exposat qui-nes parts dels resultats ha inclòs en el pla de gestió de conca corresponent. La relació delsprocessos oberts enguany ha estat:

Taula 32. Processos oberts de participació ciutadana pel que fa a la gestió de les conques hídriquesConca Inici Previsió del final SessionsBaix Ter Setembre Febrer 2008 15La Tordera Setembre Febrer 2008 14Foix i rieres del Garraf Octubre Febrer 2008 14Fluvià Desembre Maig 2008 2Rieres de Llevant Desembre Maig 2008 2Rieres meridionals Desembre Maig 2008 2Cardener - alt Llobregat Desembre Maig 2008 1

Procés participatiu per a l’elaboració del Pla d’acció de l’Oficina per a la Promoció de la Pau idels Drets HumansL’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans ha redactat el Pla d’acció per a aquestalegislatura. La DGPC ha col·laborat en el procés de debat amb les entitats de pau i de dretshumans. El procés ha consistit en quatre trobades (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) enels mesos de novembre i desembre.

Espais estables de participacióA més dels processos participatius, la DGPC dóna suport a l’ordenació i la racionalització delsespais estables de participació de l’Administració de la Generalitat. Actualment hi ha un ampliventall de consells, taules i comissions amb dinàmiques i objectius heterogenis i sovint ambgraus insuficients de qualitat i d’eficàcia. La DGPC contribueix a millorar-los, ja sigui a travésde propostes de disseny organitzatiu, la qual cosa inclou l’assessorament en l’elaboració de lanormativa que els estableixen, o fent propostes per millorar-ne la dinàmica deliberativa. S’ha

48

elaborat el mapa de consells de participació de la Generalitat, per tenir informació de qualitatdels espais de participació actualment existents. Pel que fa als espais de participació, cal des-tacar-ne els següents:

La Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’EbreLa DGPC ha signat un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua per finançar i fer el segui-ment de la dinamització de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.

El Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus de CatalunyaLa DGPC ha assessorat l’Agència de Residus de Catalunya en els processos de participaciósobre els programes de gestió de residus que s’han desenvolupat en el si del Consell per a laPrevenció i la Gestió dels Residus de Catalunya i que ha acabat el 28 de maig, amb una ses-sió plenària.

El Consell de Seguretat de CatalunyaLa Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, subratllala participació ciutadana com a instrument per conèixer les necessitats, percepcions i demandesde la població i millorar l’eficiència amb què responen els poders públics. La DGPC, a petició dela Secretaria General del Departament, ha elaborat el document que expressa quina metodologia iorganització ha de seguir el Consell de Seguretat de Catalunya, document que ha servit de baseper al Decret 262/2007, de 4 de desembre, del Reglament del Consell de Seguretat de Catalunya.Els consells de SalutEl Departament de Salut té previst crear una quarantena de governs territorials de salut. Cadagovern territorial ha de tenir un espai de participació: el Consell de Salut. La DGPC ha propo-sat un model de referència de reglament de règim intern, que s’ha d’adaptar a cada territori ique acompanya en el desplegament d’aquests consells. D’aquestes darreres actuacions, endestaquen els mapes d’actors, que són bases de dades d’entitats conjuntament amb una pro-posta tècnica sobre els membres dels consells de salut.

Taula 33. Accions dutes a terme en el marc de la creació dels consells de salutMapes d’actors FinalitzacióOsona Juny Garrotxa Juny Baix Vallès Juny Baix Camp DesembreMontsià Desembre Bages-Solsonès DesembreBerguedà Desembre Garraf Desembre Baix Llobregat-Litoral Desembre Maresme Desembre Ripollès Desembre Alt Urgell Desembre Comarques de Lleida Desembre

El Consell Social per al Desenvolupament SostenibleEl Govern de la Generalitat, mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, vol cons-tituir un espai de participació ciutadana i associativa per deliberar sobre les polítiques ambien-tals. Des de la DGPC, a sol·licitud de la Direcció General de Polítiques Ambientals iSostenibilitat, se n’han iniciat els treballs preliminars.

49

Altres propostes preliminars: també s’han iniciat els treballs sobre el Consell de Famílies i elsmecanismes de participació orientats a la infància.

Accions d’innovació democràticaLa DGPC ha volgut convertir-se en nòdul dins la xarxa d’actors institucionals, socials i acadè-mics que reflexionen sobre la qualitat democràtica a través de diverses accions:

Indicadors estadístics de capital social i benestar subjectiuEl Pla estadístic de Catalunya impulsa l’elaboració d’indicadors estadístics sobre la qualitat dela democràcia (indicadors de capital social i de benestar subjectiu). Amb aquest objectiu s’hasignat un conveni amb la Universitat Pompeu Fabra per tal d’elaborar un informe sobre la via-bilitat de la construcció d’aquests indicadors i la seva adaptació a Catalunya.

Aquest estudi ha estat debatut en un seminari tècnic conjuntament amb l’Institut d’Estadísticade Catalunya.

Col·laboració interterritorial europeaLa DGPC, juntament amb la regió francesa de Poitou-Charentes i de la regió de la Toscana, hainiciat un projecte europeu per desenvolupar una eina de suport als processos informatius ideliberatius. S’ha presentat una sol·licitud de subvenció conjunta entre les tres administracionsdavant de la Comissió Europea, que ha estat atorgada per dur a terme el projecte de desenvo-lupar un mecanisme de participació ciutadana que ha d’integrar recursos telemàtics, xarxessocials, consulta a entitats i deliberació informada que pugui ser útil per a unitats territorialssuperiors a la local. A més del disseny, hi haurà la posada en pràctica.

Estudi sobre la desafecció políticaEl març, la DGPC ha posat en marxa un grup de treball per a l’estudi de l’abstenció electoral ila desafecció política, amb Josep Maria Vallès com a coordinador i amb la participació delCentre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat i d’equips investigadors de la Universitat PompeuFabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i diverses fundacions de recerca. Aquest grup haorientat la tasca cap a tres línies de treball principals:

Anàlisi de les percepcions i opinions dels ciutadans i ciutadanes sobre la política. L’explotacióde l’enquesta feta després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i la d’altres tre-balls existents han estat les fonts d’informació principals.

Entrevistes en profunditat a persones que han ocupat llocs de representació política, social,econòmica, cultural, científica o del món de la comunicació.

Els primers informes s’han conclòs el desembre. A partir d’aquí, el coordinador del grup ha ini-ciat la redacció del document de síntesi. L’objectiu final és redactar un informe amb recoma-nacions per als problemes que planteja la nostra democràcia a través d’un compromís entretots els sectors implicats.

Altres accionsEl gener s’ha presentat la concertació d’una metodologia de diàleg social en intervencionspúbliques sobre el territori.

Actuacions dirigides a la societat civil organitzadaSubvencions a entitats de medi ambient per presentar propostes per a plans i programes.

La Directiva 2003/35/CE estableix que les administracions públiques han de facilitar la partici-pació pública en l’elaboració de plans i programes amb impacte mediambiental. En aquestmarc, l’objectiu de la convocatòria ha estat donar suport a entitats que formen part delRegistre d’Entitats de Medi Ambient i Sostenibilitat interessades a valorar l’impacte ambientalde plans i programes. S’ha volgut facilitar els recursos suficients per elaborar aportacions ambqualitat i professionalitat.

S’han atorgat subvencions a 21 sol·licituds. La resolució d’aquesta convocatòria ha comportatl’atorgament de la quantitat de 10.406 euros.

DifusióFormacióLa DGPC, en el marc del Pla de formació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, haimpartit un curs de vint hores sobre el perquè i com de la participació ciutadana, dirigit a per-sonal del servei de l’Administració de la Generalitat que té relació amb la participació ciutada-na, al qual han assistit quinze persones.

Publicacions • Planificar, executar i avaluar els processos de participació. Guia per incorporar la ciutadania a

les polítiques de la Generalitat.• De l’aquí no a l’així sí. Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial.• Guia d’ús. Treballs en benefici de la comunitat. Prestacions en benefici de la comunitat.• Catàleg de serveis de la Direcció General de Participació Ciutadana.• Innovació democràtica i participació ciutadana al Govern de Catalunya. Informe 2004-2006.• Revista Innovació Democràtica. Núm. 2. Febrer 2007.

Subdirecció General de Participació en l’Àmbit LocalDonar suport a les experiències i als processos de participació ciutadana que es produeixenen l’àmbit local és un dels objectius de la DGPC. Aquest any s’han treballat quatre línies:

a. Subvencions per al foment de la participació en l’àmbit localb. Pla de formació per a polítics i tècnics locals c. Segona convocatòria del Premi d’Innovació Democràticad. Obertura d’una altra línia de foment de participació amb la convocatòria de subvencions

destinades a associacions no lucratives per promoure la realització de plans de participació

Convocatòria de subvencions per al foment de la participació en l’àmbit localAmb la publicació de l’Ordre IRP/2/2007, de 8 de gener, s’ha obert la convocatòria, s’hanaprovat les bases generals de les subvencions als ens locals per promoure la participació ciu-tadana, s’han presentat 254 sol·licituds i s’han atorgat subvencions a 164 projectes. La resolu-ció d’aquesta convocatòria ha comportat l’atorgament de la quantitat d’1.820.920,00 euros.

Per tal de fer un seguiment més acurat de l’execució dels projectes subvencionats s’ha consi-derat adient elaborar un projecte de seguiment de les actuacions de participació ciutadanasubvencionades en l’Ordre IRP/2/2007, contractant empreses externes per a aquesta tasca.

Les actuacions objecte de seguiment s’han dividit en diferents modalitats, d’acord amb criterishomogenis:

50

• Plans de participació• Processos de participació (barris, espai públic) • Processos de participació (POUM, territori, sostenibilitat, planificació estratègica) • Processos de participació (capacitació, cohesió social, educació, pressupost participatiu)• Desplegament d’espais i òrgans per a la participació (reglaments, òrgans, espais)

Les empreses contractades van dur a terme els serveis d’assessoria i assistència tècnica perfer el seguiment de les subvencions atorgades als ens locals i aconseguir així: facilitar uns cri-teris bàsics per al desenvolupament dels projectes, garantir que els projectes executats s’ajus-tin a allò pel qual han estat subvencionats, cercar uns mínims de qualitat en l’execució delsprojectes i garantir durant l’execució de les actuacions que els ens locals disposin d’una infor-mació útil per a l’avaluació del projecte en finalitzar-lo.

Al mateix temps, s’ha encarregat a l’Institut Govern i Polítiques Públiques (IGOP) l’anàlisi i ava-luació dels processos participatius vinculats a la convocatòria de subvencions per al fomentde la participació en l’àmbit local de la DGPC i l’anàlisi quantitativa de la convocatòria 2007 iavaluació comparativa de la qualitat dels processos participatius dels anys 2005, 2006 i 2007.

Pla de formació per a polítics i tècnics localsEn primer lloc, s’ha obert una línia de subvencions, per als anys 2007-2008, destinada a la forma-ció i capacitació del personal tècnic i dels responsables polítics per tal de millorar-ne la capacitatd’intervenció i de proposta per facilitar la participació ciutadana en les polítiques públiques locals. Les accions formatives:

a. Mòduls formatius amb un programa tancat de sis hores de durada. Aquests vint-i-cincmòduls han pretès introduir i desenvolupar mínimament el tema escollit.

b. Les jornades formatives són les activitats fetes a l’entorn d’un eix temàtic específic queincorporen diferents tipus de formats: ponències, taules rodones, grups de treball, etc.

c. Els seminaris són activitats formatives dutes a terme de manera continuada amb la intenciód’aprofundir en un determinat àmbit o tema.

En segon lloc, s’han encarregat tres accions formatives presencials per capacitar i desenvolu-par el potencial per a la creativitat i la innovació tant individual com de grup, elements clau pera la posada en marxa de processos participatius nous.

Les sessions formatives de creativitat i d’innovació s’han fet a tres grups diferents, amb unmàxim de vint-i-cinc persones:Personal de la Generalitat que promou processos de participació.

Personal tècnic dels ens locals, la funció dels quals està vinculada a les polítiques de partici-pació.

Persones procedents del món acadèmic i professional que es dediquen a tasques d’assesso-rament, recerca i elaboració de processos de participació.

Finalment, s’ha col·laborat en diverses jornades i seminaris:

a. Organització del Congrés de Democràcia Participativa Directa, a Sant Sadurní d’Anoia(novembre).

b. Col·laboració amb l’Ajuntament del Figaró i Montmany per dur a terme, simultàniament, dosprocessos participatius: els pressupostos participatius 2007 i el Pla d’acció municipal (octubre).

51

c. En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona per dur a terme les IX JornadesInternacionals de Participació i les Jornades de Reflexió entorn a l’Avaluació de laParticipació Ciutadana a Catalunya (abril).

d. Cooperació amb la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya per dur a terme elprojecte “Forma’t i participa”. Impuls de la participació ciutadana a la comarca del Maresme(setembre).

e. Participació amb l’Ajuntament de Girona per dur a terme la II Jornada de Participació i el Plade barris “Transformem els barris amb participació” (març).

Segona convocatòria del Premi d’Innovació DemocràticaAmb la publicació de l’Ordre IRP/231/2007, de 3 de juliol, per la qual s’aproven les basesreguladores del Premi d’Innovació Democràtica i s’obre convocatòria pública per a l’any 2007.S’hi han presentat nou candidatures i s’han atorgat els premis següents:

• Premi per a experiències d’ajuntaments de municipis de 1.001 fins a 5.000 habitants al’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.

• Premi per a experiències d’ajuntaments de municipis de 20.001 fins a 50.000 habitants: exaequo a l’Ajuntament de Sitges i a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

• Premi per a experiències d’ajuntaments de municipis de més de 50.000 habitants al’Ajuntament de Girona.

Subvencions destinades a associacions no lucratives per promoure la realització deplans de participacióS’ha publicat l’Ordre IRP/423/2007, de 13 de novembre, per la qual s’aproven les bases gene-rals que han de regir les subvencions destinades a associacions no lucratives per promoure larealització de plans de participació per als anys 2007 i 2008.

Els objectius d’aquestes subvencions són: fomentar els valors i les pràctiques de participacióciutadana que enriqueixen la qualitat de la vida democràtica i la pràctica de l’associacionisme iajudar les associacions catalanes a analitzar les potencialitats i les seves relacions internes iexternes per poder elaborar el pla de participació que permeti un aprofitament millor de lesmaneres variades i diverses de comprometre’s amb el projecte.

Projectes propisS’ha encarregat la realització d’un estudi preparatori per redactar una llei reguladora de la ini-ciativa ciutadana municipal a Josep Lluís Martí, professor de Filosofia del Dret de la UniversitatPompeu Fabra.

Aquest estudi ha de servir per engegar el debat sobre el contingut de la llei reguladora d’a-questa iniciativa i complir les previsions de la disposició final primera de la Llei 1/2006, de 16de febrer, de la iniciativa legislativa popular.

52

VII. Direcció General de la Memòria Democràtica

L’any 2006 va acabar amb la creació, mitjançant el Decret 479/2006, de 5 de desembre, de laDirecció General de la Memòria Democràtica (d’ara endavant, DGMD), la qual cosa va comportarpassar del Programa per a la creació del Memorial Democràtic, de caràcter temporal, a la consolida-ció, el 2007, de la DGMD com a òrgan encarregat de proposar les polítiques públiques de recupera-ció de la Memòria Democràtica a Catalunya. En el marc de les funcions que té assignades la DGMD,enguany les activitats més rellevants dutes a terme han estat: pel que fa a la proposta de polítiquespúbliques de recuperació de la Memòria Democràtica, la celebració del I Col·loqui InternacionalMemorial Democràtic: Polítiques Públiques de Memòria, que ha representat la projecció internacionaldel Memorial Democràtic; quant a l’impuls de la creació del Memorial Democràtic, l’aprovació pelParlament de Catalunya, després de més de dos anys de treball, de la Llei del Memorial Democràtic,també el mes d’octubre, i, en relació amb la promoció de la Memòria Democràtica, la commemora-ció del trentè aniversari de les eleccions de 1977 amb la inauguració de l’exposició “En transició”.S’adscriu a la DGMD el Programa d’atenció a expresos i de desapareguts i fosses comunes. En elmarc de les funcions assignades, la DGMD ha dut a terme tot un seguit d’actuacions:

La Llei del Memorial DemocràticContinuant amb el procés iniciat el 2004, el 16 de gener el Govern de la Generalitat aprovanovament el Projecte de llei del Memorial Democràtic.

A partir d’aquest moment s’inicia la tramitació parlamentària del Projecte i tenen lloc novescompareixences de persones i entitats, que s’afegeixen a les que ja va haver-hi a la legislaturaanterior. S’incorporen també al text diverses esmenes a l’articulat presentades pels diferentsgrups parlamentaris.

Finalment, el 24 d’octubre ha tingut lloc el debat, la votació i l’aprovació del Projecte de llei pelPle del Parlament i s’ha publicat en el DOGC el 12 de novembre.

Es crea, per tant, el Memorial Democràtic, com a entitat de dret públic dotada de personalitatjurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, tant en l’àmbit públic com en el privat.El seu objecte és desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica derecuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica, i, en concret, del coneixe-ment del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil; deles víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de larepressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació; de l’intent d’eliminar la llengua i lacultura catalanes; dels valors i les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de lacultura democràtica, amb la finalitat de mostrar d’una manera científica i objectiva el passatrecent i estimular la comprensió del temps present.

Política pública de restitució de la memòriaCreació d’espais de reflexió i d’intercanvi d’experiènciesLa DGMD ha organitzat, del 17 al 20 d’octubre, el I Col·loqui Internacional MemorialDemocràtic: Polítiques Públiques de la Memòria, amb el propòsit de fer confluir reflexions iexperiències sobre la necessitat d’erigir la memòria democràtica en patrimoni col·lectiu, unanecessitat que Catalunya comparteix amb molts altres països de la Unió Europea i d’arreu delmón que han patit processos traumàtics.

El Col·loqui, el primer de les seves característiques sobre la memòria, ha estat una activitat dereflexió i de formació de primer ordre. Ha tingut quatre punts principals, que han estat: la diversi-

53

tat d’estils i continguts; la transversalitat temàtica i disciplinar, és a dir, es va posar de manifestque la memòria no està reservada als historiadors, sinó a tota la societat; la transversalitat gene-racional i associativa, destacant-ne especialment l’alta participació de gent jove, i la qualitat deles ponències i la seva diversitat, que va generar un intercanvi d’experiències molt fluid i fructífer.

Hi han participat associacions, universitats i entitats memorials de l’Estat espanyol i de l’es-tranger. En aquest sentit, ha tingut un total de 623 participants. Hi han assistit 42 ponents i 14coordinadors i moderadors. A l’espai virtual de projectes, s’hi han presentat 59 comunicacionsi 28 arxius. A l’espai de projeccions s’han projectat sis documentals.

Des d’un punt de vista científic, el col·loqui ha aconseguit situar en el context internacional eldebat català sobre les polítiques públiques de la memòria.

Activitats de recerca i de conservacióEn col·laboració amb institucions:S’han desenvolupat principalment en col·laboració amb diverses institucions, amb la finalitattambé de facilitar l’accés als arxius. En aquest sentit cal destacar:

a. Conveni amb el Departament de Cultura - Arxiu Nacional de Catalunya per col·laborar en eltractament dels expedients dels centres penitenciaris de Barcelona i de la documentaciósobre els camps de refugiats que conserva l’Arxiu Nacional de Catalunya.

b. Conveni amb l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents per dur a terme el trac-tament dels expedients dels centres penitenciaris de Barcelona i de la documentació sobreels camps de refugiats de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

c. S’ha continuat també amb la col·laboració amb el Tribunal Militar Tercer i l’ANC per catalo-gar i informatitzar els expedients dels consells de guerra.

d. Conveni amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per elaborar un inventarisumari dels fons documentals que contenen informació sensible relacionada amb el període1931-1980.

e. Conveni amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació juntament amb l’entitatArxivers Sense Fronteres per recuperar els arxius de les dictadures militars del Con Sud al’Amèrica Llatina.

f. Conveni amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per crear l’arxiu de memòria oral deles víctimes del franquisme en el marc de les tasques de recopilació de memòria oral de lesvíctimes de la repressió franquista i de la lluita per les llibertats democràtiques així comtambé d’un inventari sobre els fons documentals orals o audiovisuals existents a TVC iCatalunya Ràdio de testimonis de la Guerra Civil i el franquisme.

En col·laboració amb universitats:

a. Universitat de Barcelona. Centre d’Estudis Històrics Internacions (CEHI) - Pavelló de laRepública, per dur a terme, entre altres actuacions, la continuació de l’atles de la GuerraCivil i l’organització d’un cicle de conferències sobre la Transició.

b. Universitat de Lleida, per a la continuació del desenvolupament del Pla pilot per a la localit-zació, el registre i la senyalització dels llocs característics de la Guerra Civil 1936-1939, dela repressió franquista i de la lluita antifranquista a Lleida.

c. Universitat Pompeu Fabra, per completar, juntament amb l’Amical de Mauthausen, l’activitatde recerca sobre els catalans als camps nazis i l’elaboració de la base de dades dels cata-lans que van ser presoners a Mauthausen i altres camps nazis.

d. Universitat Rovira i Virgili, juntament amb la Fundació Congrés Català de Salut Mental, per dur aterme el projecte “Repressió, silenci, memòria i salut mental”, enfocat a conèixer les conseqüèn-cies psicològiques que van provocar els fets de la Guerra Civil i la postguerra a la població.

54

En col·laboració amb altres administracions:

a. S’ha resolt la convocatòria “De l’Ebre als Pirineus: Guerra Civil i Primera Postguerra” ambl’objecte de localitzar i inventariar espais de la memòria; documentar testimonis de personescoetànies dels períodes esmentats i localitzar tota mena de documentació relacionada ambaquests períodes.

b. S’ha signat un conveni amb els consells comarcals de l’Alt Penedès, del Baix Penedès i delGarraf, amb l’Institut d’Estudis Penedesencs i amb el Museu de Vilafranca - Vinseum per dura terme el projecte de recerca i divulgació històrica “Tots els noms al Penedès, 1931-1978”.

Activitats de formacióLa funció de formació s’ha dut a terme també mitjançant la col·laboració amb altres institu-cions. En aquest sentit s’han signat diferents convenis:

a. Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per organitzar les IV JornadesInternacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials.

b. Conveni amb el Departament d’Educació per organitzar conjuntament activitats educatives(conferències, jornades, actes, premis, etc.) i publicar materials i documents d’interès perals centres educatius i per a les instàncies i els organismes que treballen en temes de fontsorals i de recuperació de la memòria històrica democràtica.

Activitats commemoratives o d’homenatgeEntre els actes organitzats o coorganitzats per la DGMD destaquen:Dia Internacional de Commemoració de l’Holocaust: conferència d’Alberto Spektorowski, alPalau Robert, 26 de gener; la presentació del Premi 14 d’Abril de Teatre; l’homenatge a lesdones del 36, al Palau de la Generalitat; la rebuda del Comitè Internacional de l’Amical deRavensbrück, i “Les eleccions de 1977, trenta anys després”.

Entre els actes que han rebut el suport de la DGMD destaquen:La inauguració del monument a la Memòria Històrica de Mataró, l’homenatge a la lluita obrerade Motor Ibérica, el 70è aniversari de l’Hospital de Sang de Valls, l’aniversari de la primeramanifestació del moviment de gais i lesbianes i el concert La balada dels herois, de BenjaminBritten, a Sant Felip Neri, en memòria dels bombardeigs de la Guerra Civil.

Activitats de difusióExposicions Entre les produïdes o coproduïdes per la DGMD destaquen:

• “La maternitat d’Elna. Bressol de l’exili”, en itinerància des del desembre de 2005. Enguanys’ha presentat a Reus, Cerdanyola, Solsona i Capellades.

• “Els jocs oblidats. L’Olimpíada Popular del 36”, en itinerància per Barcelona i Lleida.• “Els mapes en la Guerra Civil espanyola. 1936-1939”, coproduïda amb l’Institut Cartogràfic

de Catalunya, en itinerància per Sevilla, Saragossa, Osca, Terol, Granada i Màlaga.• “La Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències”, feta en col·laboració amb l’Arxiu

Nacional de Catalunya, en itinerància per Valls i Solsona.• Inauguració de l’exposició “Pau Casals i l’exili”, coproduïda amb l’Oficina de Promoció de la

Pau i dels Drets Humans i la Fundació Pau Casals.• “Ausencias/Absències”, en col·laboració amb Casa Amèrica.• “La Transició segons Carlos Bosch”, inaugurada a la Visual Gallery de Sonimag, amb UPIFC

- Sindicat de la Imatge.

55

56

• “Quando piovevano bombe”, en itinerància per Itàlia, concretament per Novi Ligure(Bolonya), en col·laboració amb el Museu d’Història de Catalunya.

• Inauguració el 20 de novembre, a Barcelona, d’“En transició”, coproduïda amb el Centre deCultura Contemporània de Barcelona, la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales i laSociedad Estatal para la Acción Cultural, comissariada per Antoni Martí, Manuel Risques iRicard Vinyes.

Entre les exposicions que van rebre el suport de la DGMD destaquen:

• “Capa aquí”, sobre el pas de Robert Capa pel Penedès; ha estat en itinerància per Vilafrancadel Penedès i el Vendrell.

• “El Camp de la Bota”, en itinerància per l’Hospitalet de Llobregat.• “SEAT 600, motor de llibertat”.• “Retrats de migració”.• “Les altres arts de CIFESA. 1932-1956”.

Publicacions• Destaca especialment la coedició amb el Departament d’Educació del número 1 de la

col·lecció “Eines de Memòria”: Guerra Civil a Catalunya. Veus dels sense nom, adreçat a l’a-lumnat de centres de secundària.

• Altres publicacions són:• Pau Casals i l’exili, catàleg de les exposicions en col·laboració amb l’Oficina per a la

Promoció de la Pau i dels Drets Humans.• En transició, catàleg d’exposició, en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània

de Barcelona, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales i SEACEX.• Els mapes en la Guerra Civil. 1936-1939, catàleg d’exposició en col·laboració amb l’Institut

Cartogràfic de Catalunya.• Quando piovevano bombe, catàleg d’exposició, en col·laboració amb el Museu d’Història de

Catalunya.

Programes de televisió i produccions audiovisuals • Entre els programes i documentals produïts en què la DGMD ha col·laborat destaquen:• Barcelona sota el franquisme• Darrere la finestra • Viure a Manresa sota el franquisme• El braç de les fúries

Cal esmentar també el conveni signat amb Televisió de Catalunya per dur a terme el documen-tal televisiu Topografia de la memòria.

Premi 14 d’Abril de TeatreS’ha convocat el Premi 14 d’Abril de Teatre amb la finalitat de premiar textos dramàtics nouscentrats en la recuperació de la memòria històrica de la lluita per la democràcia i les llibertatsnacionals. La dotació del premi ha estat de 12.000 euros, i a més hi ha hagut dos accèssits.

Cooperació i projecció exteriorEl I Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic: Polítiques Públiques de la Memòria haestat l’activitat més important des del punt de vista de la projecció exterior.Gràcies a aquest espai han nascut noves iniciatives de col·laboració, entre les quals destaca elconveni firmat amb l’Instituto Espacio para la Memoria de la Ciudad de Buenos Aires ambl’objectiu de mantenir un intercanvi permanent d’experiències sobre les raons i formes detransmissió de la memòria democràtica i la promoció dels drets civils.

També cal destacar el viatge de contacte amb diferents memorials de Xile i l’Argentina, la col·labo-ració amb Europe de la Mémoire i la participació en el projecte “Le Chemin de la Liberté”.Suport a projectes de restitució de la memòria democràticaEl suport a projectes de restitució de la memòria sorgits des del territori o gràcies al teixitassociatiu s’ha dut a terme bàsicament a través de la convocatòria de subvencions, adreçadaa entitats sense afany de lucre, ajuntaments i consells comarcals.

L’objecte d’aquesta convocatòria han estat projectes de recuperació de la memòria democràti-ca que incloguin accions commemoratives o d’homenatge, de recerca, de difusió, de formacióo d’elaboració d’inventaris de simbologia franquista.

Coincidint amb l’aniversari de les primeres eleccions democràtiques i el restabliment de laGeneralitat de Catalunya, s’ha fet atenció especial en els projectes centrats en el període de latransició.

L’import total destinat a aquesta convocatòria ha estat d’1.300.000 euros. S’han presentat 260projectes, dels quals han obtingut subvenció 227. L’import màxim concedit ha estat de 28.000euros i l’import mitjà per projecte ha estat de 5.727 euros.

Entre els projectes subvencionats podem destacar per la seva qualitat i pel nivell de difusióassolit el projecte de recerca “Exili, repressió i vida quotidiana a Tàrrega (1939-1961)”, presen-tat pel Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega; el projecte de creació i difusió de la web“Didàctica: presodelescorts.org”, presentat per l’Associació per la Cultura i la Memòria deCatalunya, i el projecte “Recepció i commemoració de Le Chemin de la Liberté”, presentat pelConsorci Ecomuseu Valls d’Àneu.

L’experiència en la gestió dels ajuts en anys anteriors ha aconsellat que determinats projectes,els de recuperació del patrimoni democràtic i de senyalització, tinguin un termini d’execuciómés ampli i un tractament diferenciat respecte de la resta d’actuacions de restitució de lamemòria democràtica. És per això que s’ha decidit fer aquest any una convocatòria separada.

Creació de la xarxa d’espais de memòria a Catalunyaa. Mitjançant l’impuls a les iniciatives que parteixin del territori per dur a terme projectes per loca-

litzar, senyalitzar, recuperar el patrimoni memorial democràtic. Aquestes iniciatives tenen lafinalitat de dignificar la memòria de les víctimes i ressaltar els valors democràtics en les etapescompreses entre el 1931 i 1980, mitjançant l’expressió i la reconstrucció d’espais memorials,bé facin referència a patrimoni tangible existent com intangible (dignificació de fosses comu-nes a Camarasa, Cervera, Llavorsí i Sanaüja). Cal destacar el projectes següents: “Camins del’exili” –la Jonquera–, “Camí de la llibertat” –Sort–, “Espais del front del Segre” –Camarasa–,“Refugis de rereguarda” –Sant Adrià de Besòs–, “Itineraris de la Guerra Civil” –la Segarra–, etc.

b. Mitjançant la participació directa en espais memorials propis.• Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE). La DGMD ha esdevingut

l’òrgan que ha de vehicular la relació de la Generalitat amb el COMEBE. A aquest efecte s’hapromogut la modificació dels seus estatuts i s’han canalitzat els recursos de la Generalitatper al desenvolupament d’aquest projecte memorial.

• Museu de l’Exili de la Jonquera. S’han dut a terme les gestions necessàries per a la creaciódel Museu Memorial de l’Exili, que tindrà per objecte l’exposició, la recerca, la interpretació ila divulgació del fenomen històric de l’exili de 1939 i la subsegüent diàspora; se n’ha definitel model de gestió; s’han aportat els recursos necessaris per posar-lo en funcionament, is’ha preparat la creació del consorci que el gestionarà.

57

c. Mitjançant la redacció d’un pla d’actuació dels espais de la memòria democràtica.Tot aquest seguit d’actuacions en el territori ha fet necessària una planificació conjunta de les futures intervencions sobre el patrimoni memorial. Per aquest motiu s’ha encarregat l’e-laboració del Pla d’actuació dels espais de la memòria a Catalunya amb l’objectiu de definirles línies que cal impulsar en el territori, que permeti facilitar la unificació dels criteris d’inter-venció, d’interpretació i de senyalització; identificar els recursos del patrimoni memorial, ianalitzar els projectes de memòria arreu de Catalunya.

Reconeixement i reparació a les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquistaEn el marc del reconeixement i de la reparació a les víctimes s’ha treballat en dos àmbits fona-mentals:

Amb relació a les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme:a. Avantprojecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudesdurant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

S’ha elaborat l’Avantprojecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones des-aparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista amb la finalitat de reconèixer-los ladignitat; fer efectius els drets dels seus familiars a obtenir informació sobre el seu destí, siescau; recuperar-ne les restes, i, si això no fos possible, senyalitzar el lloc de l’enterrament irecuperar-lo com a espai de memòria.

També és objecte de la Llei satisfer el dret de tota la societat a saber la veritat dels fets esde-vinguts i les circumstàncies en què es van produir les desaparicions i les vulneracions delsdrets humans comeses durant el període esmentat.

El text estableix que la Generalitat és qui ha de dur a terme les actuacions necessàries perlocalitzar i, si escau, identificar les restes. És a dir, la Generalitat encapçala el procés de loca-lització, obertura, senyalització i assumeix els costos que se’n puguin derivar.

Aquest Avantprojecte de llei emana de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, queestableix que la Generalitat ha de vetllar pel reconeixement de totes les persones que han patit“persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”o “a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència”. És, per tant, comple-mentari de la Llei del Memorial Democràtic, emmarcat en el mateix precepte estatutari.

En els treballs d’elaboració d’aquest Avantprojecte han participat activament els experts inte-grants de la Comissió Assessora, creada mitjançant l’Ordre IRP/267/2007, de 19 de juliol, ambla missió d’assessorar el Departament en aquesta matèria, així com també els membres de laComissió Interdepartamental creada per acord de Govern de 8 de gener de 2003, en la qualestan representats, a més del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, elsdepartaments de Salut, Cultura i Mitjans de Comunicació, Governació i AdministracionsPúbliques, Justícia i Innovació, Universitats i Empresa.

Un cop elaborat el text definitiu, el 20 de novembre, amb la finalitat de facilitar la participació de lesentitats i les persones interessades, es va sotmetre al tràmit d’informació pública durant el termini dequinze dies.

Tant la Comissió Assessora com la Comissió Interdepartamental han acompanyat els treballsd’elaboració del text inicial, han valorat les esmenes presentades pels diferents departaments ifinalment han consensuat el text definitiu de l’Avantprojecte de llei actual.

58

Durant aquest període hi han presentat observacions diversos departaments de la Generalitat,així com també l’Agència Catalana de Protecció de Dades i l’Institut Català de les Dones, atèsque aquests dos organismes són de consulta obligada per tramitar qualsevol projecte de llei.

b. Cens de persones desaparegudesS’ha continuat elaborant el cens de persones desaparegudes, en el qual s’han incorporat 427sol·licituds més de recerca, amb un total acumulat de més de 2.000 i se n’han resolt 102 d’untotal acumulat de 234.

En aquest àmbit cal destacar el conveni subscrit amb l’Associació per a la Recuperació de laMemòria Històrica de Catalunya amb la finalitat d’unificar el cens de persones desaparegudesintegrant-hi els registres que tenia l’entitat esmentada.

Atenció als expresos políticsEl Programa d’atenció als expresos polítics ha continuat amb la gestió de les sol·licituds d’in-demnització a les víctimes de la privació de llibertat durant la Guerra Civil i el franquisme. Eltotal sol·licituds resoltes ha estat de 665, l’import concedit ha estat d’1.385.748,80 euros.

D’altra banda, s’han presentat 272 noves sol·licituds d’indemnització.

59

VIII. Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

Les funcions de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, assimilada a direcciógeneral, queden fixades en els diferents decrets d’estructura del Departament. En el marc deles funcions que té atribuïdes, l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans (d’araendavant, l’Oficina) ha dut a terme diverses actuacions, les més rellevants de les quals són lessegüents: les dirigides a impulsar la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP),aprovat pel Parlament de Catalunya, en la sessió plenària de 28 de novembre, mitjançant laLlei 14/2007, de 5 de desembre, de creació de l’Institut Català Internacional per la Pau. S’hadut a terme i s’ha organitzat, conjuntament amb l’Associació Espanyola d’Investigació per a laPau (AIPAZ), una trobada de centres d’investigació per la pau, amb la finalitat de contribuir adefinir la futura agenda de l’ICIP i permetre reflexionar i debatre sobre l’estat de la qüestió dela investigació per la pau a Espanya i Catalunya.

Una altra actuació destacada ha estat l’elaboració del Pla d’acció de l’Oficina 2008-2010, queha permès planificar i definir els àmbits de treball i els seus objectius. Per fomentar la recercaen matèria de pau i drets humans, s’han firmat convenis de recerca amb quatre universitatspúbliques catalanes, d’acord amb les línies prioritàries de la Llei 21/2004, de foment de la Pau,i s’ha creat el Premi de Recerca en Drets Humans, del qual s’ha fet la primera convocatòria.Per tal de fomentar la col·laboració amb la societat civil, s’ha donat suport al teixit social cata-là relacionat amb l’àmbit de la pau i dels drets humans, mitjançant convocatòria de subven-cions per a activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau. En total hi ha hagut 101projectes subvencionats.

Desenvolupament institucional1. L’impuls de la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) com a entitat de dret

públic amb personalitat jurídica pròpiaElaboració del marc normatiu de l’ICIPEl Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 14/2007, de 5 de desembre, de l’ICIP, en el Pledel 28 de novembre.S’ha encarregat a Joan Perdigó i Solà l’assessorament i la redacció d’un avantprojecte dereglament orgànic de l’ICIP.

Estudis i assessorament per posar en funcionament l’ICIPEstudi “Catalunya i el foment de la pau: exploració i consulta per al futur ICIP”, UniversitatAutònoma de Barcelona. En el marc de la darrera etapa de treballs preparatoris per posar enfuncionament l’ICIP, l’estudi s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de les entrevistes fetes a un ampliventall d’actors, tant de l’Administració com de les universitats i del moviment per la pau.Aquest estudi orienta sobre el Pla estratègic plurianual de l’ICIP, determina les coordinacionsque s’han d’establir i permet identificar i conèixer amb més profunditat els principals projectesque es duen a terme a Catalunya per al foment de la pau.

2. Elaboració del Pla d’acció de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets HumansL’establiment de la nova Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans planteja la neces-sitat de definir un pla d’acció després d’haver establert les funcions, atès que és una estructu-ra de nova creació en l’organigrama del Govern de Catalunya.L’Oficina està concebuda com a estructura governamental amb la missió principal de desen-volupar unes polítiques públiques de foment de la pau i promoció dels drets humans. Tot i quel’Oficina s’ha d’ocupar, com el mateix nom indica, de dos àmbits diferents, pau i dretshumans, el cert és que estan estretament vinculats, com ho evidencia l’article 3 de la Llei

60

21/2003, de foment de la pau, i també la doctrina i la pràctica internacionals. El seu caràcterpermanent i la seva novetat quant a unitat dins l’Administració, així com la voluntat de trans-parència en l’acció de Govern, aconsellaven la realització d’un exercici de planificació que per-metés estructurar les activitats de l’Oficina, així com la valoració posterior pel que fa a l’assoli-ment d’objectius.

S’han sol·licitat una sèrie d’estudis que han de permetre desenvolupar un pla a partir d’unesbases sòlides. Sota l’assessorament de Jaume Saura i Estapà, professor titular de DretInternacional Públic de la Universitat de Barcelona, i Rafael Grasa i Hernández, professor deRelacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’han encarregat els estu-dis següents:

a. Línies d’actuació de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans en matèria defoment de la pau. Antoni Pigrau i Solé, catedràtic de Dret Internacional Públic i RelacionsInternacionals de la Universitat Rovira i Virgili.

b. Estratègies de respecte i coordinació governamental en matèria de drets humans. ArgeliaQueralt i Jiménez, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

c. Inventari de les competències de la Generalitat de Catalunya que es veuen afectades pertractats internacionals signats per Espanya en matèria de drets humans. David Bondia iGarcia, professor titular de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

d. Vinculació amb organitzacions i programes internacionals en l’àmbit dels drets humans enfunció de les competències de la Generalitat en matèria de relacions exteriors, a l’emparadel nou Estatut. Xavier Pons i Ràfols, catedràtic de Dret Internacional Públic de laUniversitat de Barcelona.

f. Vinculació amb la Unió Europea en l’àmbit dels drets humans en funció de les competènciesde la Generalitat en matèria de relacions exteriors, a l’empara del nou Estatut. Montserrat Pi iLlorens, professora titular de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma deBarcelona.

S’ha treballat en la redacció del Pla d’acció per aquesta legislatura, que conté els àmbits detreball i els seus objectius.

Després d’un llarg procés de reflexió i d’elaboració, i sobre la base dels estudis esmentats,l’Oficina ha elaborat una primera versió del Pla.

Aquest document inicial ha permès posar en marxa, juntament amb la DG de ParticipacióCiutadana, un procés de consulta a les persones i entitats d’arreu de Catalunya que des de fatemps estan treballant en l’àmbit de la pau i els drets humans al nostre país. S’han fet tallersparticipatius a Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona, durant els mesos de novembre i desem-bre, en què han participat una cinquantena de persones, que representaven 49 entitats, i enels quals s’han recollit propostes i suggeriments sobre l’actuació de l’Oficina.

Actuacions en l’àmbit del desenvolupament de polítiques públiques de foment de la pau idels drets humans1. Reforçar l’existència de recursos pedagògics per fomentar la cultura de la pau i els drets

humans. Conveni amb la Universitat de Barcelona per continuar impulsant el projecte PAULAConveni amb la Fundació UB Solidaritat de la Universitat de Barcelona per desenvolupar elprojecte PAULA, una eina virtual de suport a la tasca docent en l’ensenyament primari i secun-dari, en matèria d’educació per la pau. Les activitats que s’han impulsat enguany a través d’aquest conveni han estat:

61

62

a. Desenvolupar un portal de recursos a Internet per desplegar el projecte PAULA d’educació perla pau.

b. Recollir les propostes dels municipis i dur-hi a terme actes presencials.c. Elaborar una guia didàctica per orientar els educadors sobre com treballar el tema de la pau

des dels currículums docents.d. Col·laborar en el Premi de Recerca per la Pau del projecte PAULA d’educació per la pau, tot

formant part del jurat i assistint a l’acte de lliurament dels premis.

Conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona - Escola de Cultura de PauLes activitats que s’han impulsat gràcies al conveni signat entre l’Oficina i la UAB - Escola deCultura de Pau han estat:

a. Difondre i aplicar el material i els recursos pedagògics d’educació per la pau elaborats l’any2006 per a les franges d’edat compreses entre els 8 i 12 anys i els 12 i 16 anys.

b. Configurar, dissenyar i preparar aquest material i recursos pedagògics per publicar-los.

2. Fomentar la investigació i recerca sobre el foment de la pau i dels drets humansL’àmbit universitari i alguns centres de recerca desenvolupen des de fa temps una tasca inves-tigadora en el terreny de la pau i els drets humans. S’han establert unes línies de recerca prio-ritàries en col·laboració amb els actors implicats de manera que es pugui desenvolupar unafeina investigadora de qualitat. Per tal d’assegurar aquestes tasques de recerca s’han signatconvenis amb diferents universitats.

Assegurar la recerca d’acord amb les línies prioritàries que estableix la Llei de foment de la pau Convenis de recerca amb les universitats públiques catalanes:

a. Creació, organització i competències del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.Universitat de Barcelona.

b. La participació de la Xina en l’arquitectura de seguretat de l’Àsia oriental. UniversitatPompeu Fabra.

c. Concepte de jurisdicció universal i casos oberts a l’Audiència Nacional Espanyola.Universitat Rovira i Virgili.

d. Estudi sobre tres línies d’actuació prioritàries per a l’ICIP. Universitat Autònoma deBarcelona.

Suport als investigadors i investigadores en matèria de pau i drets humansLa convocatòria del I Premi de Recerca en Drets Humans compleix un doble objectiu: d’unabanda, promoure la recerca i el treball d’investigació sobre els drets humans a Catalunya, i, del’altra, omplir el buit que suposa que en l’àmbit universitari català no es disposa de cap convo-catòria com aquesta. S’han rebut més de vint treballs de recerca que inclouen la pràctica tota-litat de temàtiques relatives al foment dels drets humans. El jurat, format per Victòria Camps(catedràtica d’Ètica de la UAB), Marc Carrillo (catedràtic de Dret Constitucional de la UPF), M.Rosario Huesa (catedràtica de Dret Internacional Públic de la UIB), Jaume Saura (professortitular de Dret Internacional Públic de la UB) i Xavier Badia (director de l’Oficina), ha consideratcom a guanyadora Sílvia Morgades Gil pel treball titulat “Els drets humans com a motor de l’e-volució del règim internacional de protecció dels refugiats”.

Recuperar la memòria del pensament pacifista i del moviment per la pauL’establiment d’una estratègia d’actuació de l’Oficina necessita tenir estudis complementarisper definir amb precisió les seves actuacions en l’àmbit del foment d’una cultura de pau i de lapromoció, formació i foment dels drets humans a Catalunya. En aquesta línia, s’ha cregutadient encarregar l’estudi següent:

63

Primera fase del projecte de creació de fonts orals i un fons documental del moviment de lapau a Catalunya. Enric Prat.3. Promoure la cultura de pau i el respecte pels drets humans com a eina pràctica de millorade la convivència social a CatalunyaÉs fonamental projectar la cultura de la pau i dels drets humans en la solució dels conflictessocials que se succeeixen en l’àmbit domèstic. Aquest programa s’ha d’entendre, a més,d’una manera àmplia, ja que són diversos els àmbits en què es pot aplicar.

Suport a iniciatives de lluita contra l’estigmatització socialPer tal de contribuir al reconeixement institucional dels col·lectius gais, lesbianes i transgène-res, l’Oficina ha donat suport a la conferència sobre diversitat familiar, pronunciada pel presi-dent d’honor de la Coordinadora, Jordi Lozano González, que ha estat convidat a Riga, de l’1al 3 de juny, pel grup Mozaika de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals de Letònia per expli-car els avenços legislatius que a Catalunya han assolit les parelles del mateix sexe en matèriad’adopció i matrimoni.

Actuacions per millorar la situació de desigualtat de gèneresL’Oficina ha donat suport al projecte “Ponts de dones per la pau”, organitzat per Dones xDones (per la Pau), en col·laboració amb el col·lectiu Dones de Negre de Belgrad i que es des-envolupa en tres àmbits geogràfics diferents (Barcelona, Sèrbia/Bòsnia-Herzegovina iPalestina/Israel). Aquest projecte ha contribuït de manera important al foment de la pau i lalluita contra l’estigmatització social dels col·lectius més indefensos mitjançant un recull de tes-timonis de les dones víctimes de les guerres i alhora resistents, per recuperar i construir laseva memòria històrica.

El 5 i 6 d’octubre, a la seu de l’Institut d’Estudis de la Mediterrània (Barcelona), ha tingut lloc larealització de les II Jornades de Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània,“Comuniquem amb una altra mirada: un pont per a la pau i els drets humans”, organitzadesper l’Associació de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, amb el suport de l’Oficina. En lesjornades han participat professionals de les dues ribes de la Mediterrània amb la finalitat queels diàlegs per la pau i el desenvolupament dels drets humans no sigui una excepció en lainformació quotidiana, sinó una tasca de responsabilitat i de construcció d’una convivènciaamb valors humans, que afavoreixi el camí dels països de la Mediterrània cap a la pau i el res-pecte als drets humans. L’activitat central del projecte eren diverses comunicacions i ponèn-cies en el marc d’aquestes jornades i l’establiment d’un pont comunicatiu sòlid que, mitjan-çant eines informatives i comunicatives pròpies i bones pràctiques en la informació i la comu-nicació d’oposició als conflictes bèl·lics, afavoreixi el camí dels països de la Mediterrània cap ala pau i el respecte als drets humans.

Promoció d’iniciatives audiovisuals de sensibilització en l’àmbit del foment de la pau i els dretshumans L’Oficina ha donat suport a la realització del documental Diumenge a les cinc, elaborat per BATA-BAT. Aquest audiovisual és el fruit de diversos anys d’investigació i recerca, i contribueix demanera important al foment de la pau mitjançant un documental sobre el procés de pau aIrlanda, que l’encara des d’un punt de vista nou, concretament sobre la perspectiva penal i laseva importància en aquest procés de pau. En el documental participen dos expresos, hi hahagut aportacions de la família i amics, així com la participació complementària d’altres protago-nistes del procés, com mediadors i mediadores, funcionaris i funcionàries de presons i víctimes.

Difondre les iniciatives de foment de la pau i els drets humansa. Jornada de Commemoració Dia Internacional de la Pau. Conferència Nurit Peled-Elhanan.El 21 de setembre, en motiu de la celebració del Dia Internacional de la Pau, s’han organitzatun seguit d’actes, entre els quals figura una trobada del conseller amb Nurit Peled-Elhanan,investigadora de la Universitat de Tel-Aviv sobre temes d’educació de la pau i premi Sakharovde llibertat d’expressió i drets humans del Parlament Europeu l’any 2001, i posteriorment ambels mitjans de comunicació. El mateix dia, l’Oficina ha organitzat un acte públic al PalauRobert de Barcelona, en el qual Nurit Peled-Elhanan ha pronunciat una conferència sobre elconflicte Israel-Palestina: “L’establiment de la identitat israelita a través de la negació de laidentitat i els drets dels palestins: una visió global de l’educació a Israel”.

b. Traducció al català i presentació de l’Informe del programa de les Nacions Unides per aldesenvolupament humà (PNUD). Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UniversitatPolitècnica de Catalunya.

Des de 1998, l’Associació per a les Nacions Unides a Catalunya, la càtedra UNESCO deSostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre UNESCO deCatalunya i la Creu Roja a Catalunya –amb el suport i la col·laboració de la Diputació deBarcelona, la Fundació Caixa Sabadell i l’Obra Social i Cultural de Sa Nostra i, des de 2005,del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya–,coediten i presenten conjuntament l’edició en català de l’Informe sobre el desenvolupamenthumà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Humà (PNUD). L’acte depresentació d’aquesta edició en català té caràcter públic i gratuït i hi participa des de l’inici unmembre de l’equip de redacció de l’informe.

c. Jornada de Commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans. Conferència ÁlvaroGil-Robles.

El 10 de desembre, en motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans,l’Oficina ha organitzat una sèrie d’actes, entre els quals figura el lliurament del I Premi deRecerca en Drets Humans i la conferència d’Álvaro Gil Robles, excomissari de drets humansdel Consell d’Europa i professor de la Universitat Complutense de Madrid. La conferència estitulava “Los valores democráticos en la Europa de hoy” i s’ha llegit a la Universitat PompeuFabra, a Barcelona.

d. Declaració de suport als procediments especials del Consell de Drets Humans de lesNacions Unides.

Amb motiu de la realització de les discussions al si del Consell de Drets Humans de lesNacions Unides sobre la reforma dels procediments especials, l’Oficina ha decidit presentaruna declaració catalana de suport als procediments esmentats. La declaració s’ha produït grà-cies a una iniciativa de l’Escola de Cultura de Pau, n’han estat els redactors Xavier Pons (vice-president de l’ANUE), Jaume Saura (president de l’IDHC), Sabina Puig (membre de Justícia iPau), Vanessa Valiño (directora de l’Observatori DESC), Agustí Colomines (director de laUNESCOCAT) i Roger Revilla (president de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans).Posteriorment s’ha obert l’adhesió de les entitats catalanes i per acabar s’ha lliurat a lesNacions Unides.

El 14 de juny se n’ha fet una presentació pública al Centre Internacional de Premsa deBarcelona.

Encàrrec de l’estudi “Campanyes internacionals de desarmament”Per tal de fer accessible la informació sobre les campanyes internacionals de desarmament actualss’ha considerat adient encarregar un estudi a Xavier Alcalde sobre aquest moviment social. Campus per la Pau a Girona.

64

L’Oficina ha participat en la taula rodona “Polítiques públiques de pau a Catalunya”, en el marcdel primer Campus per la Pau a Girona, dut a terme per l’entitat Justícia i Pau i la Universitatde Girona.Publicació d’articles a la revista ONGCONGC és una revista trimestral que s’ha convertit en espai de trobada, d’exposició i de refle-xió de les accions i dels projectes que generen les organitzacions catalanes dins de les nos-tres fronteres i fora, amb especial atenció a les que d’una manera efectiva impregnen les sevesaccions de la voluntat de defensa i promoció dels drets humans, individuals i col·lectius. Coma espai d’intercanvi i diàleg, aquesta revista s’adequa a l’espai comunicatiu necessari des d’ons’informa de la tasca de l’Oficina en primer terme, però també dels principals temes de debatsobre pau i drets humans a Catalunya, així com dels valors de la societat, com ara la culturade la pau, la solidaritat o el foment dels drets humans. L’Oficina ha publicat dos articles a larevista ONGC: “L’Institut Internacional per la Pau: una nova realitat” i “2008, 60 anys de laDeclaració Universal dels Drets Humans. Un aniversari, molts reptes”, en els números 31 i 32de la revista.

Reforç dels mecanismes de la Generalitat per garantir la coordinació i la coherència deles polítiques de pau i drets humans1. Establir mecanismes de coordinació de polítiques en el si de la Generalitat.Reunió de treball interdepartamental sobre l’estratègia del Govern de Catalunya envers elMarroc

Reunió de treball interdepartamental organitzada per la Direcció General de RelacionsInternacionals (Secretaria d’Afers Exteriors) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Lareunió ha tingut lloc el 19 de març a la seu de l’IEMed, hi ha assistit el director de l’Oficina is’ha tractat sobre l’estratègia del Govern de Catalunya al Marroc. Es tracta d’una primera ini-ciativa impulsada des de la Direcció General de Relacions Internacionals destinada a conèixerles iniciatives que conformen l’acció exterior del Govern de la Generalitat.

Reunions amb diferents departaments Per tal de consensuar i establir de forma conjunta les actuacions recollides al Pla d’acció del’Oficina amb els departaments de la Generalitat, s’han fet dues reunions de treball: amb elDepartament d’Educació el 31 d’octubre i amb el de Justícia, el 12 de desembre.

Reunions a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament L’Oficina ha estat present i ha participat de forma activa en l’elaboració del Pla director 2007-2010 de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; en la realització del seu Plaanual i en la posada en marxa, dins del marc de la Comissió Interdepartamental, de la imple-mentació d’un programa d’avaluació de la cooperació catalana.

2. Promoure missions de monitoratge dels drets humans i de bons oficis, així com accionsadreçades a fomentar la defensa i la protecció dels drets humans a països tercers.Missió d’observació electoral a Guatemala

El Govern de la Generalitat ha organitzat una missió d’observació electoral amb motiu de leseleccions presidencials i legislatives que s’han celebrat a Guatemala el 9 de setembre. Atèsque la Generalitat de Catalunya ha volgut donar suport als processos de consolidació demo-cràtica i de bon govern, ha donat instruccions per posar en marxa la preparació d’aquestamissió, que s’ha organitzat conjuntament amb l’Agència Catalana de Cooperació alDesenvolupament i l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans.En la missió ha col·laborat un responsable tècnic, Jaume Saura, com a expert legal. Així mateix,

65

la missió també ha estat integrada per diputats i diputades del Parlament de Catalunya i perpersonal tècnic de la Generalitat i altres especialistes amb formació o experiència adequada.

Relacions institucionalsCol·laborar amb el marc institucional català de foment de la pau i dels drets humansDe forma regular, l’Oficina ha assistit a totes les reunions del Consell Català de Foment de laPau i ha participat de manera activa en cadascuna de les seves deliberacions. Establir vies de col·laboració i d’intercanvi amb altres administracions

a. El 27 de març, un representant de l’Oficina s’ha reunit amb el director de Drets Humans delGovern basc, per tal d’establir un espai de col·laboració en la fase de redacció del Pla d’ac-ció de l’Oficina.

b. L’Oficina s’ha reunit amb l’Institut Flamenc per la Pau, per tal d’explorar camps de col·labo-ració entre les dues institucions.

Actuacions relacionades amb el suport i la cooperació amb el teixit social actiu en l’àm-bit de la pau i els drets humans a Catalunya1. Donar suport al teixit social actiu en l’àmbit de la pau i els drets humans de CatalunyaSuport al treball en xarxa, tan nacional com internacionalEls objectius de les actuacions dutes a terme a través del conveni entre l’Oficina i la FederacióCatalana d’ONG pels Drets Humans són els següents:

a. Dotar la societat civil catalana d’una veu pròpia i forta per a la defensa dels drets humans; b. informar la nostra societat sobre la situació dels drets humans dins de Catalunya i fora; c. sensibilitzar l’opinió pública perquè la defensa dels drets humans esdevingui cosa de tots; d. oferir una espai de trobada i fomentar la col·laboració mútua entre les entitats que treballen

en l’àmbit dels drets humans, i e. mobilitzar i comprometre els poders públics perquè facin del respecte i la defensa dels drets

humans un element clau i transversal de les seves polítiques.

Suport a les tasques de sensibilització del teixit associatiu El 18 de gener s’ha publicat l’Ordre IRP/4/2007, per la qual s’aproven les bases reguladoresde les subvencions per a activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau. La quantiamàxima total que s’hi ha destinat ha estat de 600.000 euros, repartida de la forma següent:400.000 euros per a projectes presentats per entitats sense afany de lucre i 200.000 euros pera projectes presentats per entitats locals. S’hi han pogut acollir com a beneficiaris tant entitatssense finalitat de lucre com els ajuntaments i els consells comarcals de Catalunya.L’objectiu principal de la convocatòria de subvencions ha estat:

a. Reforçar i impulsar les actuacions que des de fa molts anys la societat organitzada, siguides de les entitats, des dels ajuntaments o des d’altres institucions, està duent a terme afavor del foment de la pau i de la cultura de la pau.

b. Incrementar la presa de consciència de la societat catalana davant el fenomen dels conflic-tes bèl·lics d’origen sociopolític i de la seva resolució pacífica.

c. Impulsar la identificació de projectes de foment de la pau i l’assistència i la participació enesdeveniments internacionals relacionats amb la pau.

Les actuacions i els projectes s’havien d’adreçar a:• Fomentar la cultura de pau, per tal d’incrementar la presa de consciència de la societat cata-

lana davant el fenomen dels conflictes violents.• Identificar projectes.

66

• Assistir i participar en esdeveniments internacionals relacionats amb la pau.El nombre total de sol·licituds de subvenció ha estat de 144, 113 provenen d’entitats i la resta,d’ens locals. El resum d’aquesta convocatòria és el següent:

Taula 34. Projectes presentats per tipus d’ens, aprovats i denegats en la convocatòria desubvencions per a activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau

Ajuntaments Consells comarcals Entitats TotalTotal 25 6 113 144

Taula 35. Projectes aprovats, denegats i presentats fora de termini en la convocatòria desubvencions per a activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau

Projectes PresentatsAprovats Denegats Fora de termini

Ens locals 24 6 1Entitats 77 36 0Total 101 42 1

Taula 36. Tipologia de projectes aprovats per camps d’actuació de la convocatòria de subvencions per a activitats de foment de la pau i de la cultura de la pau

Ajuntaments Consells comarcals Entitats TotalLínia 1 “Foment de la pau” 18 5 68 91Línia 2 “Identificació de projectes” 5 5Línia 3 “Participació i assistència a esdeveniments internacionals” 1 1 4 5

Altres reunions amb entitatsL’Oficina s’ha reunit al llarg de l’any amb moltes de les entitats i dels actors del teixit social deCatalunya que treballen per a la promoció i la defensa dels drets humans i de la pau.

Congressos, seminaris, jornades i conferènciesTot i que l’organització de congressos, seminaris, jornades, etc. no és un àmbit d’actuació prò-piament dit, sinó que cadascuna de les activitats organitzades s’inscriuen en un àmbit o mésdels anteriorment exposats, s’ha cregut adient agrupar-les sota aquest descriptiu amb la finali-tat de fer més visibles i entenedores les actuacions dutes a terme per l’Oficina.

1. Espais de debatSeminari permanent sobre el foment de la pau, dels drets humans i de la seguretatL’objectiu principal del Seminari permanent sobre el foment de la pau, els drets humans i laseguretat ha estat establir un espai de debat permanent entre una vintena o trentena de perso-nes que al llarg de l’any s’han reunit periòdicament per anar plantejant els temes comuns, enclau d’aproximació catalana i avantatges comparatius, de les agendes de pau, drets humans ide seguretat humana. El Seminari ha estat convocat per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i pelcoordinador per a la creació de l’ICIP, i ha tingut el suport de:

a. Les altres instàncies governamentals competents en el tema (Direcció General deCooperació i Ajut Humanitari / ACCD);

b. el Consell Català de Foment de la Pau;

67

c. federacions d’ONG de drets humans, pau i desenvolupament.Funcionament i estructura. El Seminari ha funcionat en sessions regulars de tres hores aproxi-madament cada quatre o cinc setmanes. Les sessions han estat:• La nova agenda de pau, drets humans i seguretat humana: implicacions per a la recerca i

per a l’acció des de Catalunya, a càrrec de Rafael Grasa (ponència), amb intervencions breusde Tica Font, Xavier Pons i Pol Morillas, 20 de març.

• Conflictes etnopolítics i identitaris: algunes reflexions per al debat, a càrrec de Jordi Urgell,17 d’abril.

• La obligación de proteger y el derecho de no ingerencia: los dilemas de la acción humanita-ria, a càrrec de Karlos Pérez de Armiño, 8 de maig.

• L’educació per la pau com a repte per canviar i mobilitzar l’opinió pública, a càrrec d’AlfonsBanda, 19 de juny.

• El terrorisme transnacional i com encarar-lo des dels moviments socials, a càrrec de JoséMaría Tortosa, 10 de juliol.

• Dones i construcció de pau, a càrrec de Carmen Magallón, 25 de setembre.• Educació per la pau II: prioritats i propostes, a càrrec d’Isabel Muñoz, Joan Badia, Núria

Cuadrat, Carles Vidal, Ferran Camps, Núria González, 9 d’octubre.• Economia i conflictes armats, a càrrec de José Antonio Alonso, 20 de novembre.

Trobada de centres d’investigació per la pauL’Oficina, conjuntament amb l’Associació Espanyola d’Investigació per a la Pau, ha convocat aBarcelona una trobada de centres d’investigació per la pau, els dies 29 i 30 de novembre, enquè han participat una trentena d’entitats i organitzacions.

L’objectiu principal ha estat contribuir a definir l’agenda futura de l’ICIP i permetre, en primerlloc, reflexionar i debatre sobre l’estat de la qüestió de la investigació per la pau a Catalunya ia Espanya. En segon lloc, es vol donar un nou impuls al treball col·lectiu en la investigació perla pau. I, finalment, es vol presentar el projecte de l’Institut Català Internacional per la Pau.

El programa de les jornades ha combinat ponències marc i sessions de treball tancades perals centres d’investigació convidats en format de taules rodones per permetre la participacióposterior de totes les persones participants. Les temàtiques de les sessions de treball han dis-posat de dues ponències bàsiques:a. 50 anys d’investigació per a la pau / estudis per a la pau en el món: balanç, resultats i reptes.b. La investigació per a la pau a Espanya: balanç i resultats.

En les sessions de treball s’han exposat i debatut els continguts següents: línies d’investigaciói resultats assolits fins ara, a Espanya i en clau comparada; reptes futurs de la investigació, l’e-ducació i l’acció; relació amb les institucions i entitats; potenciació del treball en xarxa; auto-nomia/independència dels poders públics; formes de divulgació del treball aconseguit.

2. Espais de sensibilitzacióOrganització de jornades, xerrades, conferències i actes de sensibilització en els quals partici-pen entitats o testimonis.

Jornada Memorial Flors Sirera. La lluita contra la impunitat a l’Àfrica central: noves perspecti-vesActe de commemoració i homenatge del desè aniversari de la mort de la cooperant manresa-na Flors Sirera, de Manuel Madrazo i de Luis Valtueña. L’acte s’ha dut a terme el 10 d’abril i haestat organitzat per l’Oficina, en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa.

68

L’acte “La lluita contra la impunitat a l’Àfrica central: noves perspectives” s’ha organitzat comuna taula rodona amb personalitats totalment vinculades a la realitat de l’Àfrica central. Jornada Memorial Joaquim Vallmajó: la lluita contra la impunitat a l’Àfrica central: noves pers-pectivesL’Oficina ha organitzat, en col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres, l’acte de commemora-ció i homenatge del desè aniversari de la mort del cooperant figuerenc Joaquim Vallmajó, acteque s’ha dut a terme el 9 de maig.

Conferència “Impunitat versus diàleg Rwanda/Congo”. Col·legi d’Advocats de BarcelonaEl 8 de maig, l’Oficina ha organitzat, en col·laboració amb el Departament de Justícia, la con-ferència “Impunitat versus diàleg Rwanda/Congo”, que ha permès aprofundir en una realitatpoc coneguda per bona part del gran públic, a causa sobretot de la poca rellevància mediàticaque desperten els fets que hi ocorren.

Jornada Parlem d’Euskadi II: en record d’Ernest Lluch

L’Oficina ha organitzat, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Departament de laPresidència, aquesta Jornada, que ha tingut lloc el 17 i 18 d’abril, a la Facultat de Geografia iHistòria de la Universitat de Barcelona.El programa de la jornada ha consistit en tres sessions en les quals hi havia convidats perio-distes, personal docent universitari i representants de diverses entitats per contrastar les dife-rents perspectives sobre els problemes actuals al País Basc. Ha clos l’acte el consellerd’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Les ponències s’han aglutinat en les sessionssegüents: “Entre el passat i el futur”; “Les propostes polítiques”, i “El llarg camí de la pau”.

Jornades de presentació del llibre El Moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futurEl moviment per la Pau a Catalunya: passat, present i futur recull les ponències de les jornades“El moviment per la Pau a Catalunya”, celebrades l’any 2006, i s’ha editat conjuntament ambla Universitat Autònoma de Barcelona. En cadascuna de les presentacions han intervingutdiferents actors de les entitats locals.

El llibre analitza i fa pública la trajectòria del moviment per la pau a Catalunya, a través demolts dels seus protagonistes. S’estructura en les principals etapes i les seves campanyes,idees, alternatives, estratègies d’acció i organitzacions. De tot això, en resulta una obracol·lectiva (de 37 autors i autores), inèdita en les seves característiques, que ha esdevingut unacontribució important en la història del moviment per la pau de Catalunya i d’Espanya.

Presentacions dutes a terme:Barcelona. Palau Robert. Amb la presència del conseller. L’acte s’ha originat en el marc de lacommemoració de les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (24 de març).Lleida. Sala Alfred Perenya. IMAC (18 d’abril)Tarragona. Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili(7 de juny)Sabadell. Casal Pere Quart (18 de juny)Girona. Centre Cultural la Mercè (9 de juliol)Manresa. Centre Flors Sirera (27 de setembre)Igualada. Espai Cívic Centre (2 d’octubre)Esplugues de Llobregat. Biblioteca Central Pare Miquel (14 de novembre)

69

70

Jornada Concòrdia. Música per la pau a la Seu Vella de LleidaL’Oficina ha col·laborat en l’organització del cicle de concerts a la Seu Vella de Lleida, percommemorar el retorn de la Seu a la ciutat, la finalització del seu ús com a caserna militar i laseva recuperació com a símbol de la cultura de pau.Seminari internacional L’economia de les drogues il·lícites. Escenaris de conflicte i dretshumans L’Oficina, conjuntament amb el col·lectiu Maloka, la Fundació CIDOB i la FundacióTransnational Institute, ha organitzat el seminari internacional L’economia de les drogues il·líci-tes. Escenaris de conflicte i drets humans, que ha tingut lloc el 22, 23 i 24 de novembre, a laFundació CIDOB de Barcelona.

El seminari ha ofert una aproximació a les noves tendències de l’economia il·legal de les dro-gues des de perspectives nacionals inscrites en l’ordre global, n’ha analitzat les dinàmiques enescenaris de conflicte, l’impacte en els drets humans i ha establert les responsabilitats quel’actual règim de drogues té en l’agreujament dels contextos d’il·legalitat.

Exposició “Pau Casals i l’exili”. Fundació Pau CasalsL’Oficina, conjuntament amb la Direcció General de la Memòria Democràtica, ha establert unconveni de col·laboració amb la Fundació Pau Casals per organitzar i dur a terme l’exposició“Pau Casals i l’exili”, que ha tingut lloc del 5 d’octubre al 30 de desembre a la Vil·la Casals.Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell).

El conveni inclou la realització de diverses activitats: l’activitat central del projecte és unaexposició dels materials que la mateixa Fundació té des de fa temps i altres que ha adquirit oque està a punt d’adquirir, i que tenen una gran importància històrica i un gran valor simbòlic,en relació amb la persona i amb la vida de Pau Casals, símbol de pau en temps de la dictadu-ra franquista. Aquest eix central s’acompanya d’un cicle de concerts, un cicle de conferènciesi l’emissió d’un programa radiofònic sobre la figura del músic i compositor.

Exposició “El paper de la impremta”. Museu Molí Paperer de CapelladesEl Museu Molí Paperer de Capellades duu a terme una nova exposició permanent amb el títol“El paper de la impremta”. La nova sala inclou una vitrina a la Nova Sala del Museu MolíPaperer de Capellades, on s’estableix un plafó divulgatiu que parla sobre la DeclaracióUniversal dels Drets Humans com a paradigma de paper imprès protagonista d’un movimentsocial internacional. L’Oficina ha donat suport financer al Museu Molí Paperer de Capellades per tal de contribuir ala tasca divulgativa dels drets humans entre les persones visitants, molt especialment esco-lars, del museu esmentat. Aquesta col·laboració s’ha destinat a l’adquisició d’un exemplar ori-ginal de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1793 i un exemplar original delDecret de la Convenció Nacional, de 4 de febrer de 1794, pel qual s’aboleix l’esclavatge de lespersones de raça negra a les colònies.

Trobada de Barcelona 2007. Justícia i Pau i Fundació per la PauEl 4, 5 i 6 d’octubre ha tingut lloc la XVIII Trobada a Barcelona 2007, amb el lema “Poder polític,poder econòmic i societat civil en el món actual”, organitzada per les entitats Justícia i Pau iFundació per la Pau conjuntament, amb el suport financer de l’Oficina. L’objectiu de la trobadad’enguany ha estat promoure la reflexió i el debat al voltant de la relació entre la geopolítica inter-nacional i la pau, i més específicament reafirmar el compromís a favor de la pau i reflexionarsobre el paper de la societat civil i els moviments socials com a agents de pau al món actual.

71

3. Participació en actes i jornades internacionalsJornades amb motiu dels 10 anys dels acords de pau a Guatemala: balanç i perspectives de lacooperació internacionalAssistència de Rafael Grasa, coordinador especial per a la posada en marxa de l’InstitutCatalà Internacional per la Pau, en les jornades organitzades pel Parlament Europeu els dies 2i 3 de maig, a Brussel·les, sobre els acords de pau a Guatemala.

Fòrum Social MundialAssistència de tècnics de l’Oficina al Fòrum Social Mundial. Aquest fòrum és una reunió mun-dial d’entitats que treballen en l’àmbit de l’acció social. En aquesta ocasió la reunió s’ha fet aNairobi (Kenya). La reunió ha tingut lloc del 20 al 25 de gener. Al Fòrum hi ha hagut tresespais, on, a més d’assistir-hi, l’Oficina ha participat de forma més activa, de tal manera queles taules de dues entitats catalanes (Justícia i Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya) iuna de japonesa (Peace Boat), que treballen pel foment de la pau i els drets humans, han ser-vit per explicar els projectes de l’ICIP i de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels DretsHumans.

IX. Institut d’Estudis Autonòmics

En virtut de les funcions atribuïdes a l’Institut d’Estudis Autonòmics (d’ara endavant, IEA), lesactuacions més rellevants dutes a terme enguany han estat: pel que fa als estudis i a les publi-cacions, ha organitzat set seminaris, ha concedit 14 beques en diverses modalitats, ha publi-cat 16 llibres en les seves diverses col·leccions i els números 4 i 5 de la Revista d’EstudisAutonòmics i Federals i tres newsletter. S’ha posat en marxa un nou sistema informàtic perdonar suport a les tasques del fons documental i bibliogràfic i s’han potenciat les activitats decooperació amb altres institucions i associacions d’àmbit espanyol i internacional dedicades al’estudi de les autonomies polítiques i del federalisme. Quant al desenvolupament de l’Estatut,s’han elaborat diversos documents sobre la planificació de l’activitat de desplegament de laGeneralitat, de l’Estat i conjunt dels dos ens; s’ha participat en la redacció de quatre esbo-rranys d’avantprojecte de llei; s’han elaborat vuit notes i deu informes sobre projectes o avant-projectes de disposicions generals de l’Estat i s’ha prestat assessorament al grup de treball dela Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la ComissióBilateral Generalitat-Estat; finalment, s’ha participat en 24 seminaris i jornades organitzadesper altres institucions sobre temes relacionats amb l’Estatut d’autonomia de 2006.

Recerca1. Activitats d’estudi i de recercaLínies de recercaL’Institut ha continuat centrant les seves activitats d’estudi i de recerca en quatre línies que,malgrat no ser excloents d’altres, han passat a constituir el nucli de l’objecte de la recerca del’Institut. Amb aquesta priorització es pretén dotar de més coherència la seva actuació enl’àmbit de la recerca i optimitzar els recursos disponibles. Aquestes quatre línies són:

a. L’Estat autonòmic i la seva evolució.b. El federalisme comparat i l’estudi de les autonomies polítiques estrangeres.c. El desenvolupament de l’autogovern de Catalunya des de la perspectiva jurídica, institucio-

nal i social.d. El procés de constitucionalització d’Europa i la seva incidència sobre l’autonomia de

Catalunya.

El mètode d’anàlisi d’aquestes quatre línies és multidisciplinari. Hi predomina l’enfocamentjurídic, però l’IEA s’ha obert a la ciència política, a l’economia, a la teoria política i a la sociolo-gia, entre d’altres.

A través d’aquestes línies, a més, es vol apropar la recerca de l’IEA a alguns dels àmbits quemés poden interessar l’Administració de la Generalitat, de manera que l’IEA pugui actuar coma centre de recerca generador d’idees i de propostes, tot establint ponts de comunicació entrel’Administració, el món acadèmic i els agents socials.

EstudisS’ha continuat amb l’execució del projecte de recerca iniciat a final de l’any 2005 sobre les rela-cions intergovernamentals a Espanya, a càrrec d’un equip interuniversitari format pels professorsXavier Arbós (UdG), Maria Jesús García (UAB), César Colino (UNED) i Salvador Parrado (UNED).Aquest projecte s’executa en col·laboració amb el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales;també té la cooperació del Forum of Federations i del Ministeri de les Administracions Públiques.L’objectiu és que en surti tant una recerca de caire acadèmic sobre l’estat i les perspectives de lesrelacions intergovernamentals a Espanya com un altre document més adreçat a l’Administració dela Generalitat que inclogui recomanacions des d’un punt de vista més pràctic.

72

Seminaris i grups de treball interns a. SeminarisGrup de treball format per la Comissió Jurídica Assessora, el Gabinet Jurídic i l’IEA, 1 defebrer: l’exercici de les competències en el nou Estatut

Eleccions regionals a Europa: les bases competitives de les institucions regionals, 27 d’abrilKlaus Detterbeck, Universitat de MagdeburgFranz Fallend, Universitat de SalzburgLieven De Winter, Universitat Catòlica de LovainaCharlie Jeffery, Universitat d’EdimburgJohn Curtice, Universitat d’StrathclydeElisabeth Dupoirier, Institut d’Estudis Polítics de ParísAldo Di Virgilio, Universitat de BolonyaFrancesc Pallarès, Universitat Pompeu Fabra

La posició del Tribunal Suprem a l’Estat autonòmic, 17 de maigJuan Antonio Xiol Ríos, magistrat de la Sala Contenciosa del Tribunal SupremFrancisco Marín Castán, magistrat de la Sala Civil del Tribunal SupremEnrique Bacigalupo Zapater, magistrat de la Sala Penal del Tribunal SupremPablo Lucas Murillo de la Cueva, magistrat de la Sala Contenciosa del Tribunal SupremAurelio Desdentado Bonete, magistrat de la Sala Social del Tribunal Suprem

Estat compost i drets dels ciutadans, 21 de junyRainer Hofmann, catedràtic de Dret Públic i Dret Internacional de la Universitat de FrankfurtRaffaele Bifulco, catedràtic de Dret Constitucional de la Università Parthenope di NapoliLuis Ortega Álvarez, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-la ManxaAlejandro Saiz Arnaiz, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu FabraMiguel Ángel Cabellos Espiérrez, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat de GironaJordi Nieva Fenoll, professor titular de Dret Processal de la Universitat de Barcelona

Mundialització, lliure circulació i immigració, i l’exigència d’una llengua com a requisit, 26 desetembreAntoni Milian Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma deBarcelonaBruno de Witte, catedràtic de Dret Comunitari de l’Institut Universitari Europeu de FlorènciaJosé Woehrling, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de MontrealIñigo Urrutia Libarona, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat del País BascMaria Àngels Orriols Sallés, professora titular de Dret Administratiu de la Universitat Autònomade Barcelona

La cooperació intergovernamental en el marc de les noves reformes estatutàries, 7 de novembreMaria Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional de la UniversitatAutònoma de BarcelonaEnoch Albertí Rovira, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de BarcelonaEduard Roig Molés, assessor del Gabinet de la Presidència del Govern i professor titular deDret Constitucional de la Universitat de BarcelonaJosé María Pérez Medina, assessor de la Direcció General de Cooperació Autonòmica delMinisteri d’Administracions Públiques

Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, 14-16 de novembreCoorganitzat amb la Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i el Centro de

73

Estudios Políticos y ConstitucionalesJosé Luis Cascajo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de SalamancaEnoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de BarcelonaJoaquim Ferret, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de BarcelonaXavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de GironaAlejandro Saiz Arnaiz, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu FabraVíctor Ferreres, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i pro-fessor de l’Escola JudicialEdorta Cobreros, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat del País BascAntoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de BarcelonaJoan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de BarcelonaRafael Jiménez Asensio, professor associat de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu FabraManuel Gerpe, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de BarcelonaLuis Aguiar, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carles III i vocal del ConsellGeneral del Poder JudicialLuís López Guerra, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carles IIIAntoni Bayona Rocamora, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu FabraEliseo Aja, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de BarcelonaRafael Bustos, professor titular de Dret Constitucional de la Universitat de SalamancaNúria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de BarcelonaJesús Ruiz-Huerta, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Rey Juan Carlos I i direc-tor de l’Instituto de Estudios Fiscales

b. Grup de seguiment de l’evolució de l’Estat autonòmicA inici de l’any 2006, l’IEA va constituir un grup de treball intern compost per diferents especialistesen l’àmbit del dret constitucional, administratiu, internacional públic, la ciència política i la hisendapública, així com lletrats de la Generalitat, amb l’objecte de fer el seguiment i analitzar l’evolució del’Estat autonòmic. Enguany la tasca d’aquest grup ha continuat des del punt de vista de localitzarels problemes principals de funcionament de l’Estat autonòmic en els àmbits següents:

• la legislació estatal • la normativa comunitària d’interès autonòmic i la seva aplicació• la cooperació intergovernamental• l’activitat subvencional de l’Estat• l’activitat tributària i pressupostària de les comunitats autònomes • la jurisprudència del Tribunal Constitucional d’interès autonòmicDurant l’any, s’han fet diverses reunions de treball, coordinades des de l’IEA, en les quals elsmembres del grup han aportat i debatut els corresponents materials i informes parcials deseguiment. El document final es pot consultar en el web de l’IEA.

BequesSeguint una llarga tradició iniciada l’any 1985, l’IEA ha convocat beques per una quantia màxi-ma de 180.000 euros, en quatre modalitats d’ajuts:

• beques destinades a finançar estades de recerca a l’estranger• beques destinades a finançar la realització d’un treball en equip a Catalunya i/o a la resta de

l’Estat• beques destinades a finançar la realització de treballs individuals a Catalunya i/o a la resta

de l’Estat• beques destinades a finançar l’estada d’investigadors estrangers i investigadores estrange-

res en el marc de grups de recerca d’universitats catalanes

74

75

S’han convocat mitjançant l’Ordre del conseller d’Interior, Relacions Institucionals iParticipació, REP/536/2006, de 26 de setembre, i s’han concedit mitjançant la Resolució deldirector de l’IEA de 9 de maig.

De les sol·licituds presentades, la Comissió de Selecció n’ha acceptat les següents:

a. En la modalitat de beques a l’estrangerAntonio Cereijo Soto, per a la realització del treball de recerca “La justícia de proximitat com ajustícia de barri. Un nou repte per a les comunitats autònomes i els municipis: el cas deCatalunya”, a l’Institut für Kriminologie de la Universitat de Heidelberg, durant 9 mesos.

Mercè Darnaculleta Gardella, per a la realització del treball de recerca “La progressiva tendèn-cia cap a la gestió autònoma, participada i descentralitzada dels aeroports: la seva aplicació alcas català”, a l’Institut für deutsches und europäisches Verwaltungsrecht de la Universitat deHeidelberg, durant 9 mesos.

Mariona Illamola Dausà, per a la realització del treball de recerca “El repte de la integració: elmodel anglès versus el model català” a la Universitat de Londres, durant 2 mesos.

Núria Magaldi Mendaña, per a la realització del treball de recerca “La municipalització de ser-veis públics a Itàlia”, a la Università degli Studi de Florència, durant 4 mesos.Adrià Rodés Mateu, per a la realització del treball de recerca “El sistema de distribució depoders entre la federació i els estats, des de la perspectiva jurídica dels drets de participació”,al Center for State Constitutional Studies de la Universitat de Rutgers, durant 9 mesos.

Mariola Rodríguez Font, per a la realització del treball de recerca “La gestió descentralitzadade la seguretat alimentària: estudi de la intervenció de l’Administració catalana en l’àmbit ali-mentari a la llum del nou marc competencial autonòmic i europeu. L’experiència del model bri-tànic com a referent”, a la Metropolitan University de Londres, durant 6 mesos.

Xavier Vila Moreno, per a la realització del treball de recerca “Polítiques lingüístiques escolarsen situacions de plurilingüisme: resultats i impactes (Quebec, Holanda, Irlanda i Catalunya)”, alCentre d’Études Ethniques des Universités Montréalaises Babylon, al Centrum voor Studiesvan de Multiculturele Samenleving, Universität Tilburg, i a la School of Linguistics, SpeechandCommunication Studies del Trinity College, durant 3 mesos.

b. En la modalitat de beques per a la realització d’un treball en equip a Catalunya o a la restade l’Estat

Equip dirigit per Francisco Velasco Caballero, professor titular de Dret Administratiu de laUniversitat Autònoma de Madrid, per a la realització del treball de recerca “Gobiernos localesen Estados federales y descentralizados”.

c. En la modalitat de beques per a la realització de treballs individuals a Catalunya o a la restade l’Estat

Josep L. Carrion-i-Silvestre, per a la realització del treball de recerca “Estabilitat macroeconò-mica i descentralització fiscal a les comunitats autònomes espanyoles”, durant 15 mesos.

Ricard Gracia Retortillo, per a la realització del treball de recerca “El segon nivell de governlocal a Catalunya: especial atenció al cas de les vegueries”, durant 12 mesos.

Teresa Núñez Gómez, per a la realització del treball de recerca “La Conferencia de Presidentesen el nuevo marco estatutario”, durant 10 mesos.

Marc Tarrés Vives, per a la realització del treball de recerca “Dret a l’educació, llibertat d’en-senyament i servei públic educatiu: estudi del sistema escolar català en el marc de l’Estatutd’autonomia de Catalunya de 2006”, durant 14 mesos.

Aida Torres Pérez, per a la realització del treball de recerca “La projecció de l’activitat defoment sobre les competències autonòmiques: anàlisi de la pràctica estatal”, durant 12 mesos.

d. En la modalitat de beques per finançar l’estada de professorat estranger a CatalunyaJonathan Hopkin, per elaborar el treball de recerca “Els partits polítics d’àmbit no estatal. Unaperspectiva comparada”, durant 4 mesos.

Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet L’IEA ha convocat, mitjançant l’Ordre IRP/346/2007, de 25 de setembre, el II Premi JosepMaria Vilaseca i Marcet per a estudis sobre autonomia política i federalisme, dirigit a obrescientífiques, originals i inèdites, l’objecte de les quals pot ser qualsevol aspecte directamentrelacionat amb l’autonomia política i el federalisme. És un premi de caràcter internacional i enel seu àmbit és un dels millors dotats econòmicament d’Europa, atès que s’atorguen 25.000euros.

Amb aquest premi bianual l’IEA vol contribuir al desenvolupament de la recerca sobre aques-tes matèries.

2. Publicacions i difusióLlibres i publicacions periòdiquesL’activitat editora és una de les funcions bàsiques de l’IEA. Les nostres publicacions parteixend’estudis, de treballs de recerca o de seminaris.

Llista de publicacions

a. Col·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era “glocal”Albert Bastardas i BoadaCol·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”, 50

El poder d’administrar en l’Estat autonòmic: cap a una reconstrucció dogmàtica de les compe-tències autonòmiques d’execucióXavier Bernadí GilCol·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”, 51

La distribució de competències en el nou EstatutSeminari. Barcelona, 4 d’octubre de 2006Col·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”, 52

Política sanitària i comunitats autònomesSeminari. Barcelona, 14 de novembre de 2006Col·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”, 53

Estado compuesto y derechos de los ciudadanosSeminari. Barcelona, 21 de junyCol·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”, 54

76

La posición del Tribunal Supremo en el Estado autonómicoSeminari. Barcelona, 17 de maigCol·lecció “Institut d’Estudis Autonòmics”, 55

b. Col·lecció “Con(textos)A”El federalisme canadenc contemporani. Fonaments, tradicions i institucionsAlain-G. Gagnon (dir.)Col·lecció “Con(Textos)A”, 5

The Political Economy of Fiscal Decentralization. Bringing Politics to the Study ofIntergovernmental TransfersSandra León-AlfonsoCol·lecció “Con(Textos)A”, 6

Au-delà de la nation unificatrice: Plaidoyer pour le fédéralisme multinationalAlain-G. GagnonCol·lecció “Con(Textos)A”, 7

c. Llibres en coedicióLos estatutos de autonomía de CataluñaJoaquín Tornos MasIustel - Institut d’Estudis Autonòmics

Inmigración y transformación social en Cataluña: (vol. I) Aspectos socioeconómicos del fenómeno inmigratorio. Las cuestiones relevantesGuillem López i Casasnovas (dir.)Fundación BBVA - Institut d’Estudis Autonòmics

Inmigración y transformación social en Cataluña: (vol. II) Estudio jurídico comparadoEnric Argullol i Murgadas (dir.)Fundación BBVA - Institut d’Estudis Autonòmics

d. El ClipNúm. 39. “Devolution i décentralisation a Escòcia i Còrsega, el final d’un procés?”Ivan Serrano Balaguer

Núm. 40. “La competència autonòmica executiva sobre el règim administratiu de les activitatsd’inspecció tècnica”Carlos Padrós Reig

Núm. 41. “Normativa autonòmica relativa a la reparació econòmica dels expresos polítics de ladictadura franquista”Argelia Queralt Jiménez

Núm. 42. “El reconocimiento de derechos, deberes y principios en los estatutos de autonomía:¿Hacia una comprensión multinivel o en red de la protección de los derechos?”Marco Aparicio Wilhelmi i Gerardo Pisarello Prados

77

78

e. Revista d’Estudis Autonòmics i FederalsREAF, núm. 4 / abrilREAF, núm. 5 / octubre

f. Butlletí d’Estudis Autonòmics / Boletín de Estudios Autonómicos / IEA NewsletterBEA, núm. 6 / febrerBEA, núm. 7 / setembre BEA, núm. 8 / desembre

Web de l’Institut i Butlletí d’Estudis AutonòmicsS’ha continuat amb l’impuls de la projecció externa i interactiva de l’IEA com a centre de recerca enl’àmbit del federalisme i, en especial, dels processos i desenvolupaments en l’àmbit autonòmic. Tantla pàgina web com el Butlletí d’Estudis Autonòmics s’elaboren en tres idiomes (català, castellà ianglès) i més enllà de la simple traducció, la versió anglesa d’ambdós productes s’elabora tenint encompte la necessitat d’adaptar el contingut i la forma als lectors estrangers. Així, les tres versions nosón idèntiques, sinó que s’hi estructura i proporciona la informació en funció del públic que les rep.

a. La pàgina web

La pàgina web continua tenint com a eixos els quatre objectius següents:

• Facilitar la identificació i la cerca d’informació i de persones a l’IEA. La pàgina web ofereixinformació sobre la situació de l’IEA, sobre com arribar-hi i facilita els noms, els càrrecs i lesadreces electròniques d’interès per a les persones que hagin de contactar-hi.

• Difondre el calendari d’activitats de l’IEA. A més dels vincles temàtics que es troben a l’índexi des dels quals es pot trobar informació detallada, en la pàgina d’entrada de l’IEA es desta-quen les activitats recents i futures, i també es facilita l’accés directe a la revista de l’IEA i alButlletí d’Estudis Autonòmics.

• Proporcionar un instrument de documentació i cerca bibliogràfica. La base documental del’IEA es pot consultar en línia a través de la pàgina web des del vincle “Fons documental”.Així mateix, el catàleg de publicacions també s’hi pot consultar, cosa que no només serveixper difondre l’activitat de publicacions que té, l’IEA sinó que, a més, constitueix una eina decerca documental.

• Difondre material d’anàlisi i informació sobre aspectes jurídics i polítics d’actualitat referent ales comunitats autònomes i a l’Estat de les autonomies.

• En aquest sentit, la pàgina web proporciona accés a materials elaborats des de l’IEA i, almateix temps, es fa un esforç important per proporcionar altres tipus d’informació rellevant,com per exemple al voltant de l’activitat legislativa de les comunitats autònomes.

b. Butlletí d’Estudis AutonòmicsEl butlletí és l’altre instrument que contribueix a la projecció exterior de l’IEA. És una eina mésdinàmica i selectiva que la pàgina web; apareix quadrimestralment i es distribueix a través d’unallista de correu electrònic. Complementa la informació aportada a través de la pàgina web en ofe-rir, a més del calendari actualitzat d’activitats, informació detallada i actualitzada sobre diversosaspectes del desenvolupament de l’Estat de les autonomies, com ara la identificació i el vincleelectrònic de la legislació aprovada per les comunitats autònomes; la identificació i el vincle elec-

79

trònic de les sentències del Tribunal Constitucional amb transcendència autonòmica, etc. Tambées fa ressò de llibres i seminaris, i d’esdeveniments polítics destacats en altres estats compostos.

3. Fons documental i bibliogràficDes dels seus inicis la finalitat del fons ha estat, com a biblioteca i centre de documentació espe-cialitzat, oferir tot el material documental relacionat amb l’estudi de les autonomies polítiques terri-torials a Espanya i a l’estranger, en els aspectes politicoconstitucional, administratiu i financer.

La tipologia documental és molt variada: des de monografies i publicacions seriades (d’àmbitnacional i estranger), tesis, treballs, conferències, seminaris i simposis fins a articles de premsades de l’any 1985 fins a l’actualitat. Tots els registres documentals gaudeixen d’un resum breudel contingut del document, en l’idioma de publicació.

Els documents que es puguin trobar en el fons es localitzen físicament a la seu de l’Institut,però també en altres biblioteques indicades en el mateix document. El contingut de la base dedades, el 31 de desembre, ha arribat a un total de 27.480 registres o fitxes informatitzades. Durant l’any s’han incorporat 1.270 nous registres (tant en suport paper com informàtic), delsquals 581 són propietat de l’IEA, 89 no estan disponibles per consultar i la resta són propietatd’altres biblioteques. A més, al llarg de l’any s’ha posat en marxa un nou sistema informàticque dóna suport a la tasca documental, i s’ha posat a punt una aplicació de consulta en línia.

4. Cooperació institucional i acadèmicaCooperació amb altres entitats i comunitats autònomesCal destacar la col·laboració amb la resta de comunitats autònomes en el finançament de l’in-forme Comunidades autónomas, que edita anualment l’Institut de Dret Públic de la Universitatde Barcelona. La relació amb altres comunitats autònomes s’ha dut a terme també a través dela participació en seminaris i conferències que es detallen al final d’aquest document.

En concret, s’han mantingut reunions amb els organismes de les comunitats autònomessegüents:Xavier de Pedro Bonet, director general de Desenvolupament Estatutari del Govern d’AragóAlfonso Yerga, director del Centre d’Estudis Andalusos de la Junta d’AndalusiaA banda de les reunions s’han organitzat seminaris conjunts, com es pot veure en el puntdedicat a la participació de l’IEA en seminaris i jornades, per tal de divulgar el contingut i lesnovetats de l’Estatut d’autonomia de 2006. D’altra banda, s’han mantingut relacions constantsamb el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.

El 4 de maig s’ha formalitzat un protocol de col·laboració entre la Comissió Jurídica Assessorai la de l’IEA per tal de promoure el desenvolupament d’estudis, de programes, de jornades i deserveis d’actuació conjunta amb l’objectiu d’impulsar espais de reflexió, debat i difusió en rela-ció amb el nou marc estatutari.

Cooperació internacionala. Cooperació internacional per als processos de descentralització i govern localL’IEA organitza, directament o en col·laboració amb les universitats de Catalunya, cursos i pro-grames de formació adreçats a analitzar la descentralització política i la reforma del’Administració. També desenvolupa programes d’assessorament per donar suport a projectesgovernamentals en els països que es plantegen processos de descentralització territorial o dereforma administrativa.Dins aquestes activitats de cooperació, cal esmentar la continuació de les relacions que s’han

establert a Mèxic, amb l’estat de Jalisco i el Col·legi de Jalisco, que han permès l’organitzaciódel mestratge Gobierno y Administración Municipal y Estatal, en col·laboració amb el Col·legide Jalisco y el Centro de Investigación y Docencia Económicos (CIDE). La segona edició delmestratge ha acabat aquest any.

b. Integració en associacions internacionals d’estudi sobre les autonomies territorialsL’IEA forma part de la International Association of Centers for Federal Studies (IACFS), asso-ciació no governamental de caràcter internacional, integrada per centres de recerca sobre elfederalisme. L’IACFS organitza anualment un congrés per debatre i seguir el procés de desen-volupament del federalisme i de la descentralització política arreu del món. Enguany ha tingutlloc a Kingston (Canadà), i en la reunió de directors s’ha confirmat la decisió, presa a la reunióde Tübingen, de celebrar la reunió de 2008 a Barcelona.

c. Conveni de col·laboració amb el Forum of FederationsL’IEA ha renovat el conveni de col·laboració amb el Forum of Federations. En el marc del con-veni, l’Institut ha començat a distribuir la revista Federaciones, publicada pel Forum ofFederations.

S’ha participat en el seminari Gobiernos locales y áreas metropolitanas en el estado autonómi-co español, organitzat pel Forum. Aquest seminari s’integra en el programa internacional LocalGovernment and Metropolitan Regions in Federal Systems.

d. Altres activitats L’IEA rep habitualment delegacions i personalitats estrangeres, i investigadors estrangers inte-ressats a conèixer el sistema polític de Catalunya. Aquest any s’han fet trobades amb:La delegació política de la província noruega de Rogaland, 19 d’abrilEl professor Andreas Heinemann-Grüder, del Bonn International Center for Conversion, 7 dejuny. El Max-Planck-Institut für ausländisches öffentliches Recht und Völkerrecht de Heidelberg, 8d’octubre

Desenvolupament autonòmicLa funció d’assessorament per al desenvolupament autonòmic es fa mitjançant l’estudi i laproposta de vies de millora de l’autogovern i l’emissió d’informes, que poden ser de segui-ment de les iniciatives legislatives estatals o de dret comunitari que puguin tenir incidència enles competències de la Generalitat, o bé en relació amb les lleis bàsiques de desenvolupamentde l’Estatut d’autonomia.

Durant l’any la funció d’assessorament sobre la millora de l’autogovern s’ha centrat especial-ment en el desplegament de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així mateix, s’han emès elsinformes que han estat sol·licitats pel president de la Generalitat, el conseller primer, el consellerd’Interior, Relacions Institucionals i Participació i els altres consellers, per mitjà d’aquest darrer.

En l’exercici d’aquestes funcions, l’IEA ha desenvolupat diferents tasques relacionades amb eldesplegament de l’Estatut. D’una banda, ha elaborat un document de planificació del desple-gament estatutari, tant en el seu vessant intern (per la Generalitat) com extern (les diferentsactuacions per dur a terme mitjançant negociació amb l’Estat), tenint en compte les propostesdepartamentals i les diferents possibilitats que ofereix el text estatutari per tal d’articular-ne eldesplegament. Així mateix, ha redactat diversos avantprojectes de llei de desplegament de l’Estatut catalàrelacionats amb matèries de competència del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i

80

Participació. Ha formulat propostes i ha prestat assessorament jurídic per constituir òrgansmixtos i ha elaborat documents d’anàlisi i de proposta per desplegar i concretar diversos títolsestatutaris en àmbits especialment conflictius.

Pel que fa al seguiment de les reformes estatutàries de les altres comunitats autònomes, l’IEAha elaborat quadres comparatius i documents d’anàlisi d’estatuts d’autonomia.

Amb relació al seguiment de la normativa estatal que pot incidir en les competències de laGeneralitat, l’IEA ha elaborat vuit notes i deu informes sobre projectes o avantprojectes de lleiestatals i ha prestat assessorament al grup de treball de la Subcomissió de SeguimentNormatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. A més a més, s’han emès tres informes sobre altres qüestions relacionades amb el desplega-ment de les competències de la Generalitat i diverses notes relatives al traspàs de béns i ser-veis de l’Estat a la Generalitat.

Així mateix, l’IEA ha participat en els seminaris i les jornades següents per tal de divulgar elcontingut i les novetats de l’Estatut d’autonomia de Catalunya:

• Seminari Gobiernos locales y áreas metropolitanas en el Estado autonómico español. Seminari nacional integrat en el programa internacional Local Government and MetropolitanRegions in Federal Systems.Organització: Forum of Federations and International Association of Centres for FederalStudies (IACFS) i l’Instituto de Derecho Local de la Universitat Autònoma de Madrid.Lloc i data: Universitat Autònoma de Madrid, 26 de generJornades sobre la distribució de competències en el nou Estatut d’autonomia de Catalunya.Organització: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Data: 23 de febrer

• Conferència internacional “Democracia, ciudadanía y territorialidad en sociedades plurinacio-nales”.Organització: Institut Basc d’Administració Pública. Vicepresidència del Govern basc il’Institut Internacional de Sociologia Jurídica d’Oñati. Lloc i data: Oñati, Institut Internacional de Sociologia Jurídica, 14, 15, 16 i 17 de març

• Jornada sobre l’Estatut de 2006. El dret i els drets de Catalunya a la cruïlla del segle XXI.Organització: Societat Catalana d’Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).Lloc i data: Institut d’Estudis Catalans, 11 d’abril

• Jornada de la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia.Organització: Observatori de la Llengua CatalanaLloc i data: Col·legi d’Advocats de Barcelona, 3 de maig

• Conferència “El Estatuto de Autonomía de Cataluña”Organització: Institut Basc d’Administració PúblicaLloc i data: Palacio Euskalduna (Bilbao), 22 de maig

• Seminari El sistema autonómicoOrganització: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales del Ministerio de la PresidenciaLloc i data: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid, 4 i 5 de juny

• Jornada sobre el nou Estatut d’autonomia. Organització: Departament de la VicepresidènciaData: 8 de juny

• Sessió sobre “Sobirania compartida i autogovern”, del Programa Vicens Vives d’ESADEOrganització: Departament de Ciències Socials d’ESADE

• Presentació de llibre Curs de dret públic de Catalunya, de Joan RidaoLloc i data: Parlament de Catalunya, 26 de juny

81

• Taller de debat “Gobierno central y comunidades autónomas en política exterior: propuestaspara una mejor coordinación y cooperación”Organització: la Fundació CIDOB (Centro de Investigación de Relaciones Internacionales yDesarrollo) y la Fundación Alternativas, a través d’Opex (Observatorio de Política ExteriorEspañola)Lloc i data: CIDOB. Barcelona, 27 de juny

• Curs d’Especialització en Dret AutonòmicOrganització: Institut de Dret Públic de BarcelonaLloc i data: Barcelona, 28 de juny

• Taula rodona “Les claus de les reformes dels estatuts català, valencià i balear”Organització: Universitat Catalana d’EstiuLloc i data: Prada, 23 d’agost

• Jornades “Les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat”Organització: Asociación Española de Letrados de ParlamentosLloc i data: Parlament de Catalunya, 19, 20 i 21 de setembre

• Seminari anual de l’IACFSOrganització: Center for State Constitutional Studies. Rutgers University, CandemLloc i data: Kingston (Canadà), 18, 19 i 20 d’octubre

• Jornades sobre la reforma de l’Estatut de Castella i LleóLloc i data: Universitat de Salamanca, 5 de novembre

• “Seminario de derecho público”Organització: Instituto de Estudios Vascos de la Universitat de DeustoLloc i data: Universitat de Deusto (Bilbao), 6 de novembre

• “Regionalismo maturo e regionalismo emergente”Organització: Departament de Dret Públic de la Universitat de Roma Tor VergataLloc i data: Roma, 9 de novembre

• “Els reptes de la seguretat i la justícia a Espanya”Organització: Cercle d’EconomiaLloc i data: Barcelona, 13 de novembre

• Jornades sobre l’Estatut d’autonomia de CatalunyaOrganització: Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Institut d’EstudisAutonòmics i Centro de Estudios Políticos y ConstitucionalesLloc i data: seus de les facultats de dret de la Universitat de Barcelona i de la PompeuFabra, Barcelona, 14, 15 i 16 de novembre

• “El futuro del Estado autonómico. Modelo territorial”Organització: Fundación Coloquio Jurídico EuropeoLloc i data: Madrid, 23 de novembre

• “Seminario Andalucía-Cataluña sobre el desarrollo de los estatutos de autonomía”Organització: Centro de Estudios Andaluces (Consejería de la Presidencia de la Junta deAndalucía) i l’Institut d’Estudis AutonòmicsLloc i data: Sevilla, 5 de desembre

82