11ESCOLTARÀS

ENTRE D’ALTRES...«Scherzo» del Quintet op. 30,

de L. Farrenc

Eleanor Rigby i Help, de The Beatles

Sentimentale, de C. Bolling

COMPETÈNCIES EN SOLFA...

Artística i cultural: valoració de la figura de Louise Farrenc com a precursora de l’accés de la dona a la música a la societat parisenca

del segle xix.

Comunicativa: capacitat de la música per transmetre

emocions per mitjà de la melodia.

The Platters, grup de rhythm and blues nord-americà de cinc veus harmoniosament conjuntades. Van ser tota una llegenda musical

fins que a finals dels anys seixanta del segle xx es van separar.

ítems

# 130

11

PS

PS

PS

PS

PS

PS

1. El ritme1.1 Els compassos simples i els compostosSi seguim la pulsació d’una melodia en descobrirem la mètrica i ens ado-narem dels accents que es van repetint periòdicament.

En el primer exemple fem servir un compàs compost, i en el segon, un compàs simple.

En els compassos simples el numerador és 2, 3 o 4 si la mètrica és binària, ternària o quaternària, respectivament. En els compassos compostos el numerador és 6, 9 o 12 si la mètrica és binària, ternària o quaternària, respectivament.

En els dos fragments anteriors la mètrica és quaternària. Quin numera-dor creus que hi haurà en cadascuna de les cançons?

1.2 La síncope i el contratempsQuan cantem o toquem una melodia, de vegades les notes vénen lligades des del temps anterior. Observa l’exemple següent:

Les notes amb una «S» no neixen amb la pulsació. Tanmateix, el seu so s’allarga fins a la pulsació següent, ja que una lligadura les uneix a la nota que segueix. Aquest efecte rep el nom de síncope i es fa servir molt sovint en el jazz i la música moderna, tot i que no és exclusiu d’aquests estils.

Quan la nota que no coincideix amb la pulsació va precedida per un silenci, es produeix un contratemps. Observa l’exemple: cadascuna de les quatre notes fa contratemps.

Dos ritmes que fan contratemps són aquests:

És molt probable que en un concert, sobretot de música pop, quan el públic segueixi el ritme amb les mans, marqui el contratemps.

Escolta aquests dos exem-ples i subdivideix la pulsació. En un dels fragments cada pulsació té tres subdivisions iguals, i en l’altre, dues.

Escolta un exemple de síncope.

Escolta un exemple de contratemps.

P= PulsacióS= Subdivisió

Els compassos poden ser sim-ples o compostos segons la sub-divisió de la pulsació.•Elscompassosde2/4,3/4i4/4

són simples. Tenen 2, 3 i 4 pulsacions, respectivament.

Cada pulsació té el valor d’una negra.

•Els compassos de 6/8, 9/8 i12/8 són compostos. També són de mètrica binària, ter-nària i quaternària, respectiva-ment. Cada pulsació té el valor d’una negra amb punt.

Quan la pulsació no coincideix amb una nota, es produeix un efecte rítmic. Si la nota es prolonga amb una lligadura fins a la pulsació següent, parlem de síncope. Si la nota és precedida per un silenci, parlem de contratemps.

11 ítems

# 131

1. Toca aquesta polirítmia alhora que escoltes un fragment d’Only you, del grup The Platters.

2. Fes el mateix amb el fragment de Love me do, de The Beatles.

3. Escolta els fragments d’àudio, porta la pulsació i la subdivisió i digues finalment si tenen un compàs simple o compost.

4. El tema principal d’un ragtime de Scott Joplin, The Entertainer, és ple de síncopes i contratemps. Senyala aquests fenòmens rítmics amb una «S» (síncope) o una «C» (contratemps). No t’oblidis de marcar la pulsa-ció a sota del pentagrama.

5. Escolta aquests fragments musicals. El ritme que marca la bateria amb la caixa o amb les mans, què és? Prova a marcar-ho a sobre de l’enregistrament.

6. Escolta la melodia que fa el cantant i digues si són encertades o no les afirmacions següents:

a La melodia coincideix amb la pulsació que sentim en el baix. b No coincideix amb la pulsació i per això fa síncopes.

c La melodia està escrita en compàs simple.

activitats

la subdivisió el contratemps la pulsació

mà dreta – subdivisió

mà esquerra – pulsació

mà dreta – subdivisió

mà esquerra – pulsació

Tema principal dela banda sonora de Ghost

Ària núm. 3,de J. S. Bach

Fragment d’El trencanous,de P. I. Txaikovski

I want to break free, Queen

Crazy Little Thing Called Love, Queen

ítems

# 132

11

2. Els grups de cambraEn una reunió d’amics o en un programa de debat es produeix un diàleg en què tots els participants tenen la possibilitat d’intervenir. Cadascú hi diu la seva, i entre tots formen el tema del diàleg o del debat.

En música passa una cosa semblant: quan un nombre reduït d’instrumentistes –entre dos i quinze, aproximadament– es reuneix per interpretar una obra musical, formen un grup de cambra. Tots els ins-truments que integren el grup de cambra actuen com si fossin solistes. Cada músic interpreta una part diferent de la resta, i entre tots formen el diàleg musical.

L’expressió de cambra (da cambra) prové del segle xvii. En aquesta època els grups de cambra actuaven en petites sales o als salons dels palaus. Els músics, professionals o aficionats, es reunien per interpretar música sense la necessitat de recórrer a grans sales de concert. Aquestes reunions constituïen tant un fet musical com social.

Durant el segle xix, a finals del classicisme i en ple romanticisme, les difi-cultats tècniques de la partitura augmenten i calen músics professionals per poder-la interpretar. A continuació veurem els grups de cambra més habituals.

2.1 Duets i triosHi ha diverses combinacions d’instruments aptes per formar duets i trios. Els instruments que habitualment formen el duet són el piano i un instrument aeròfon o cordòfon. El trio més característic i per al qual estan escrites la majoria de les composicions és el de corda. Els seus com-ponents són un piano, un violí i un violoncel.

Quartet de corda.

Els grups de cambra reben noms diferents segons els instruments que els formen: duet, trio, quartet, quintet i altres formacions, des del sextet fins al nonet.

Escolta un fragment inter-pretat per un trio (piano, violí i violoncel).

Escolta un fragment inter-pretat per un duet (piano i violí).

quartet(de corda)

quintet(de vent-metall)

grups de cambra més comuns

duet quintet (de corda)

pianoinstrument aeròfon

o cordòfon

violí, violí,viola, violoncel/viola,

violoncel

piano, violí,

violoncel

flauta, oboè,trompa, clarinet,

fagot

violí, violí,viola, violoncel

trompeta, trompeta,trompa, trombó,

tuba

trio quintet (de vent-fusta)

ítems

# 133

11

7. Escolta els fragments musicals següents. Sabries dir quina de les obres no la interpreta un grup de cam-bra?

Estudi op. 10, núm. 1, de F. Chopin

Tercer moviment de la Sonata primavera, de L. V. Beethoven

8. Qui o quina formació la interpreta?

banda de música piano orquestra simfònica

9. Escolta el fragment musical següent i assenyala la formació que l’interpreta.

piano i violí quartet de corda quintet de vent-fusta

10. Quins instruments formen el quintet de vent-metall? Assenyala el grup correcte.

activitats

Escolta un fragment inter-pretat per un quartet de corda.

Escolta un fragment inter-pretat per un quintet format per dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba.

Escolta un fragment inter-pretat per un septet.

2.2 Quartets i quintetsEs poden fer diverses combinacions d’instruments per formar quartets i quintets. No obstant això, la combinació predilecta de molts composi-tors és el quartet de corda format per dos violins, una viola i un violon-cel. Aquesta formació neix i es consolida en l’època clàssica, al segle xviii, gràcies a l’obra de J. Haydn.

De l’ampliació del quartet sorgeix el quintet de corda format per dos violins, dues violes i un violoncel, o bé, dos violins, una viola i dos vio-loncels.

També hi ha agrupacions de quintets de vent-fusta i vent-metall. Els de vent-fusta estan formats normalment per una flauta, un oboè, una trompa, un clarinet i un fagot. Els quintets de vent-metall, els formen dues trompetes, una trompa, un trombó i una tuba, o una trompeta, una trompa, dos trombons i una tuba.

2.3 Altres formacions Al llarg de la història, els compositors han fet servir diverses forma-cions instrumentals per expressar-se. Aquestes formacions van des del sextet (sis intèrprets) fins al nonet (nou intèrprets) segons el nombre d’instruments que hi participen.

flauta travessera

saxo

trompeta

trombó

tuba

trompeta trompeta trompa trombó tuba

trompeta saxo trombó trombó tuba

cd

# 134

11

Obra

Compositor

Al segle xix, la música de cambra era present a moltes llars de la burgesia europea, en vetllades musicals i petits concerts amb majoritària participació femeni-na. Això ha quedat reflectit en el gran nombre d’obres de cambra compostes en aquest període, però no en la quantitat de dones compositores. Saps per què?

En aquella època, les famílies benestants procuraven a les seves filles una formació musical, però alhora limitaven la seva activitat a l’entorn domèstic. Enca-ra que demostrés tenir més capacitats que la majoria dels nois, a una noia difícilment se li permetia una dedicació professional a la música. Afortunadament algunes ho van aconseguir.

Ara escoltaràs el tercer moviment del Quintet op. 30 de Louise Farrenc: és una gran obra de cambra.

Louise Farrenc(1804-1875)vanéixeraParísenunafamília d’artistes, principalment dedicats a la pintura i l’escultura. Gràcies al seu talent i la insistència dels seus pares, va aconseguir ser admesa a les classes de piano i composició del conservatori, malgrat que les noies no hi tenien accés.

Va iniciar l’activitat professional al costat del seu ma-rit, el flautista Aristide Farrenc, i va aconseguir a poc a poc el reconeixement individual per la seva tasca. Va compaginar la carrera de pianista amb la composició de música per a piano sol i de cambra. En el camp orquestral ens deixà tres simfonies i dos obertures es-trenades amb èxit a diferents països.

La seva fama com a intèrpret li va permetre ocupar una plaça fixa de professora de piano al mateix con-servatori de París, i va ser l’única dona del segle que va poder accedir a un càrrec d’aquest nivell.

«Scherzo» del Quintet op. 30, de Louise Farrenc

Música de cambra a l’estiu, d’E. Antoine Durenne. En aquesta obra es pot apreciar la participació femenina en la música de cambra.

cd

# 135

B BD

11

A

C

1. Escolta l’Scherzo de Farrenc i digues quins d’aquests quatre instruments no hi intervenen.

piano flauta fagot violí

2. Escolta els temes de A i C de l’Scherzo seguint la partitura.

3. Fixa’t bé en els ritmes dels temes A i C a la partitura. N’hi ha algun que tingui síncopes? En quins compas-sos? I notes a contratemps?

4. Torna a escoltar l’Scherzo de Farrenc i omple les caselles buides del musicograma amb «A» o «C».

5. Completa les frases següents amb alguna de les opcions.

activitats

opinions, curiositats...

A banda de les seves obres, Louise Farrenc va con-tribuir a fer que la societat francesa canviés algunes idees sobre el paper de les dones en la música.

[Parlant de la 2a obertura de L. Farrenc]... ben com-posta i ben orquestrada, amb un talent difícil de tro-bar en una dona.»

H. Berlioz (compositor)

«Amb el seu rigor musical absolutament masculí, madame Farrenc ha guanyat el reconeixement dels entesos, que en les seves obres troben una força intel·lectual considerada gairebé inaccessible a les persones del seu sexe...»

F. J. Fétis (musicòleg)

El tauler

a La mètrica de l’Scherzo de Farrenc és ...

binària

ternària

quaternària

b El compàs de l’Scherzo de Farrenc és ... perquè cada pulsació té tres subdivisions.

simple

doble

compost

c El Quintet op.30 de Louise Farrenc té aquest nom perquè té cinc ...

moviments

instruments

ritmes

dvd

# 136

11

A AIntro B

Eleanor Rigby, de The Beatles, fa servir un doble quartet de corda, format per quatre violins, dues violes i dos violoncels. També apreciaràs que una part de la cançó es canta a una veu, i una altra part, a diverses veus.

1. A Eleanor Rigby, hi ha números de l’1 al 4. Relaciona’ls amb les característiques musicals que t’indiquem.

a Tots canten a veus acompanyats de la corda. 1

b Tots canten amb la corda: McCartney, l’estrofa i les veus, la tornada. 2

c Paul McCartney canta sol acompanyat d’una guitarra. 3

d Paul McCartney canta sol acompanyat del grup de corda. 4

2. Al segon fragment pots veure una actuació en directe del grup interpretant la cançó Help. La instrumentació ha canviat, és la que fan servir habitualment. Escriu els instruments que hi trobis.

3. Ara relaciona els instruments amb el nom de cada membre de la banda.

4. La forma de la cançó Help és molt usual. Està formada per estrofa (A) i tornada (B). Mirant i escoltant el fragment, completa la forma musical utilitzada. Tingues en compte que, com moltes cançons, comença amb una introducció.

5. Tenint en compte que el compàs utilitzat és binari, segueix el metrònom i digues quants compassos té l’estrofa, i quants, la tornada. Tria l’opció correcta.

6. Quina família d’instruments apareix a Eleanor Rigby de The Beatles?

Eleanor Rigby i Help, de The BeatlesAl llarg del temps, la producció de música de cambra ha estat molt nom-brosa: obres per a trios, quartets, quintets... i moltes altres formacions instrumentals. La música moderna també incorpora, de tant en tant, elements de la música de cambra.

Tot i que eren una formació fixa de dues guitarres elèctriques, un baix i una bateria, The Beatles feien servir altres instrumentacions, entre les quals hi havia la del quartet de corda, com sentiràs en aquesta pista.

8 compassos l’estrofa i 8 la tornada 8 compassos l’estrofa i 16 la tornada

16 compassos l’estrofa i 8 la tornada 16 compassos l’estrofa i 16 la tornada

membre de la banda

1 Paul McCartney 3

42

baix elèctric

instrument membre de la banda instrument

activitats

interpreta

# 137

manipula

11

Yellow Submarine, de The BeatlesLa música de The Beatles és molt coneguda. En aquesta unitat ja has escoltat un petit fragment de dues de les seves cançons i en les properes unitats n’escoltaràs més. Ara et proposem la cançó Yellow Submarine, que va aparèixer en una de les pel·lícules protagonitzades pel grup de Liverpool.

activitat1. Interpreteu en grup aquesta proposta musical. Si no teniu algun dels instruments musicals, podeu substituir-

lo per un altre que us suggereixi el professor o la professora. Seguidament, toqueu l’obstinat rítmic amb la melodia o a sobre de l’enregistrament d’aquest arranjament.

Obstinat rítmic

Mitjançant el programa MuseScore, afegeix un ritme de bateria a dos temes molt coneguts, Memory i Oh Su-sanna! El primer en compàs compost i el segon en compàs simple. El ritme serà un joc entre la pulsació i la subdivisió.

esquema

# 138

11

...

La síncope es produeix quan una nota que no coincideix amb la pulsació

s’allarga amb una lligadura.

El contratemps es produeix quan una nota que no coincideix amb la pulsació

és precedida per un silenci.

toquen una interpretació solista de les parts d’una obra, és a dir, a cada veu li correspon un sol instrumentista. Es classifiquen

segons el nombre dels seus integrants en:

Trio

Quartet

Els compassos simples tenen dues, tres i quatre pulsacions.Cada pulsació té el valor d’una negra. La divisió natural de cada pulsació és de dues subdivisions.

Els compassos compostos tenen dues, tres i quatre pulsacions. Cada pulsació té el valor d’una negra amb punt. La divisió natural de cada pulsació és de tres subdivisions.

mètrica binària

mètrica ternària

mètrica quaternària

El ritme

Duet

Quintet

Septet

La síncope i el contratemps són efectes rítmicsque alteren els accents mètrics normals.

Els grups de cambra

pulsació

24

34

44

68

98

128

C F

.

.

.

11 test

# 139

C F

1 Un compàs simple pot tenir dos, tres o quatre pulsacions.

2 El compàs 2/4 té dues pulsacions.

3 En el compàs 6/8, la negra amb punt té una pulsació.

4 En el compàs 3/4, la negra té una pulsació.

5 El compàs 6/8, té una mètrica binària.

6 A la subdivisió d’un compàs simple escoltem dues figures.

7 La síncope no es produeix a l’inici d’una pulsació.

8 Una nota fa contratemps quan va després d’un silenci i aquest està a l’inici del temps.

9 Els instruments que habitualment integren un trio són: la flauta, el clarinet i el fagot.

10 El quartet de corda està format per un violí, una viola, un violoncel i un contrabaix.

11 El contrabaix, habitualment, no pren part d’un quartet de corda.

12 El quintet de corda pot estar format per dos violins, dues violes i un violoncel.

13 El tradicional trio de corda està format per un violí, una viola i un violoncel.

14 Al segle xvii s’utilitza l’expressió de «música de cambra».

15 Un nonet està format per no més de vuit músics.

16 El quintet de vent-fusta està format tradicionalment per una flauta, un oboè, una trompa, un clarinet i un fagot.

17 La trompa és un instrument de metall que pot estar integrat amb el quintet de vent-fusta.

18 Una de les possibles formacions clàssiques de vent-metall és dues trompetes, dos trombons i una tuba.

19 Quan el nombre d’instrumentistes d’una agrupació de cambra passa de cinc, s’anomena pel seu nom genèric de grup de cambra.

20 La trompa és un instrument de vent-metall que trobem en agrupacions de cambra de vent-fusta i de vent-metall.

21 Al segle xix, la presència de dones compositores era majoritària.

22 La música de cambra va ser molt important al segle xix.

23 Louise Farrenc va ser una compositora i flautista.

24 Les tres simfonies de Farrenc van ser estrenades amb èxit.

25 La família de Louise Farrenc es dedicava principalment a la música.

26 El quintet del tercer scherzo de Farrenc té quatre moviments.

27 Louise Farrenc va ser l’única professora del conservatori de París al segle xx.

28 El mestratge d’una dona compositora com Farrenc va sorprendre els músics de l’època.

29 The Beatles és un dels màxims exponents del pop americà.

30 La formació instrumental de The Beatles era de dues guitarres elèctriques, un baix i una bateria.

31 The Beatles es va formar durant la dècada dels seixanta.

32 The Beatles era un grup eminentment instrumental.

11

# 140

Var. A1A1 A2

a b c

El pianista i compositor francès Claude Bolling va compondre pel seu amic, el flautista Jean-Pierre Rampal, una suite per a flauta i piano. En aquesta obra Bolling volia barrejar el llenguatge de la música clàssica i del jazz, per això va afegir una bateria i un contrabaix al conjunt. Una de les peces d’aquesta suite és Sentimentale.

1. Escolta l’obra i segueix les intervencions dels instruments al musicograma.

2. Torna a escoltar l’obra i fixa’t en els motius de les partitures a, b i c. Digues a quina de les seccions A1, A2, Var.A1 (variació rítmica de A1) del musicograma correspon cada un.

3. Completa ara la resta de seccions del musicograma amb A1, A2’, B, Int. (introducció).

música... i sentimentsT’has preguntat mai per què una melodia que sentim per primera vegada i no relacionem amb res ens pot fer emocionar? És difícil saber per què el cervell reacciona així, però de vegades l’emoció no prové de cap record; són les mateixes notes les que ens porten sentiments.

sentiments... i pintura sentiments... i cinema

Sentimentale, de C. Bolling

El crit, d’Eduard Munch. D’esperit inquiet i pessimis-ta, va fer de l’angoixa i la soletat de l’ésser humà els temes de les seves obres.

La llista de Schindler (1993), de Steven Spielberg, pel·lícula que va despertar tota mena de sentiments arreu del món.

Flauta Piano Bateria i contrabaix