Viatge pel desert interior

202dijous, 21 de juliol de 1994

AVUI

NARRATIVAISABEL MONSÓ

IPaul Bowles, El celprotector.Trad. deJordi Arbonés. Edicions62, col.l. Les Millors Obres dela Literatura Universal.Barcelona, 1994.

T rieu una persona, la que vul-gueu, tant se val, i deixeu-laenmig d'un desert, un horitzó

de dunes i més dunes que semblaque no s'hagi d'extingir mai. Lle-veu-li el passaport, els documentspersonals, el talonari i les targetes,qualsevol paper que certifiqui oficial-ment la seva existencia. Abandoneu-la a la seva solitud i deixeu que eltemps faci el seu oficioPerduda en lairnmensitat d'un mar de sorra i sotael sol abrusador del tropic, aquestaesporuguida individualitat, sensearnics, parents ni coneguts en unpaís estrany, es dissoldrá en el no-resi, en el millor dels casos, aconseguirásalvar la propia vida transformadaen un pur mecanisme fisiológic 'desupervivencia. Així ho profetitzaPaul Bowles, 1'autor d'El cel protec-tor, una novel.la extraordinaria quemalauradament la majoria nomésconeix per la versió cinematográficaque en va fer Bernardo Bertolucci fauns cinc anys, quan encara no haviadescobert que el seu filó es trobava al'Orient.Com ja li ha passat tantes vega-

des, Bertolucci es va rendir en aques-ta ocasió a la bellesa visual i es vacomplaure a oferir-nos llargues se-qüéncies d'albades i crepuscles ambcamellers que anaven i venien fasci-nat per l'espectacle de formes i colorsque és el desert, no es va adonar quereduía l'argument de la novel.la a unimpactant son et lumiére per a turis-tes pobres i les reflexions de Bowlessobre la por de la mort, la indefensióde l'individu i la impossibilitat d'as-solir l'amor, a un catáleg de reacci-ons incomprensibles, molt própiesdels excentrica protagonistes, dos es-nobs nord-americans. No cal dir,dones, que la novel.la dóna cent vol-tes a la pel.lícula i que aquesta lectu-ra pot resultar molt alliconadora perals qui creuen fermament que unaimatge val més que mil paraules ique la literatura sera suplantada, enles próximes decades, pels mitjansáudio-visuals.Pero tornem a la novel.la, que és

el que ens pertoca, tenint en compteque n'ha aparegut recentrnent la ver-sió catalana -amb només uns qua-ranta anys de retard respecte a la pri-mera edició americana, publicada el1949-, que devem aJordi Arbones,un dels grans professionals de la tra-ducció. Segons Paul Bowles, El celprotector és una "historia d' aventu-res en que 1'aventura real té lloc endos plans simultániament: en el de-sert real ien el desert interior de I'es-perit" . Així, dones, el desert noacompleix solament la funció d'esce-nari de l'acció, sinó que adquireixtambé una dimensió metafórica, pertal com, en el transcurs delllarg viat-ge, els dos protagonistes, un matri-moni de sofisticats intel.lectuals deNova York, amb les seves incerteses,inquietuds, pors i subtileses, es tro-ben engolits per l'esfereídora simpli-citat del desert i avancant cap al no-res fins al caire de l'abisme de 1'exis-tencia,Recordem breument la seva histo-

ria. Sota l'amenaca de l'esclat irnmi-nent de la conflagració mundial, Porti Kit, una parella de nord-americanssense ofici ni benefici, decideixen fu-gir del tot i perdre's per l'Africa delNord durant un temps indeterrninat-un any, potser dos- en compa-nyia d'un arnic seu anomenat Tun-ner, un jove ric a qui agradaria re-conciliar 1'aventura i les comoditats.Amb el temps, la presencia d'aquestercer en discordia esdevé enutjosa

u B

Jane i Paulel 1949 , vistos pel fotóqrat Cecil Beaton. A baix. Paul Bowles fotografiat per Karl Bissinger

per a la jove parella, pero especial-ment per a Port, que voldria reconci-liar-se amb la. seva esposa desprésd'alguns anys de distanciament iquasi indiferencia. Així, dones, periniciativa de Port i aprofitant una cir-cumstáncia que els sembla propícia,marxen sense Tunner en direcciócap al desert, a pesar que Port pre-sentaja els primers símptomes d'unamalaltia estranya. Arribats a una pe-tita localitat sudanesa, Kit s'assaben-ta que hi ha una epidemia i buscadesesperadament un lloc per tal queel seu marit, víctima de la febre tifoi-de, es pugui refer, pero, com que noels accepten enlloc, acaben en unainsalubre dependencia de 1'hospitaldel destacament militar de la zona,on Port viu els seus darrers dies d'a-gonia i delirio Després del terribledesenllac, Kit decideix fugir del seupassat i s'afegeix a una caravana decomerciants tuaregs, amb els qualss'abandona a una existencia sensepensament ni desig ni voluntat.

Protecció i miratge

Així, dones, per que "el cel protec-tor"? ¿Q.¡ina mena de protecció elsofereix el cel a Port i Kit, l'un mort il' altra embogida? Probablement, capni una. La seva protecció és, com solpassar al desert, només un miratge.Els qui estan assedegats hi veuenoasis, i els qui se senten desemparatsde tot, com és el cas de Port, creuenque el cel roent del desert -tan llis iimmutable, tan tranquil.litzador-els és una protecció contra les tene-bres, contra la nit absoluta, contra elno-res de la mort, i, tanmateix, elsresulta tan facil, a Port i a Kit, tra-vessar el límit d' aquesta última pro-. tecció i caure en el buit abismal. 1 ésque és evident que, segons Bowles,res no pot emparar els protagonistesde la novel.la, de la mateixa maneraque res no empara el frágil ésserhuma, a pesar que cadascun de nos-altres s'entossudeixi a demostrar alpreu que sigui tot el contrarioCom veieu, Paul Bowles no té

res a envejar als existencialistes méslúgubres, l'obra dels quals suscitala seva més viva admiració. En vatenir notícia en els seus primersviatges a París, a la década del1930, quan ell era un jovenet deQueens que dubtava entre esdeve-nir escriptor o compositor i s'inte-ressava per tot i per tothom: un tastde surrealisme, un bon grapat deconeixences que el van influir pode-rosament, la lectura inquietant deles primeres obres de Sartre, l'acti-visme marxista, hores i hores de fe-brosa composició musical sota la tu-tela del seu amic Aaron Copland i,de sobte, un fet quasi accidentalque el va marcar profundament. ..unes vacances al Marroc. Les expe-riencies d'aquell estiu el van fasci-nar fms a tal punt que no va poderevitar de tornar-hi una vegada iuna altra. Fins que es va establir aTánger, on viu encara avui con-fiant no pas en la protecció del cel,sinó en la seva benevolencia. •