número 75                     setembre 2018

Un any més a

mb

l'e

conomia so

cial i

solid

ària!

Portada

Índex

1.1 Editorial "Un nou curs que comença" David Abril Hervàs

Jornada REAS

2.1 Excavació i exhumació de fosses de la guerra Una necessitat sempre amb un rerefons d'incertesa Manel Santana Morro

3.1 Les rissagues, canvi de rasant i un bon finançament Biel Payeras

3.2 La lluita social i ciutadana és la vertadera palanca per un canvi de progrés Miquel Rosselló

3.3 La campanya “Uneix-te per un bon finançament”, continua Miquel Rosselló

4.1 Les polítiques de millora de la Salut Laboral Eva Cerdeiriña

E ANTONI SANSÓ SERVERA Director General de Turisme del Govern de les Illes Balears Biel Pérez i Pep Valero

5.1 I ara ... Els supermercats cooperatius Josep Ramon Balanzat

5.1 pàg 2 FOOD COOP

5.2 Les fundacions Darder-Mascaró fan balanç de la feina feta i presenten el seu «Programa d’activitats per al curs 2018-2019»

5.3 IV Fira del mercat social, l'economia que té cura de la vida i de l'entorn

T1 Feim de Llucmajor un municipi millor Jaume Tomas

T2 Començam un nou curs amb la 7ena edició dels Premis SINOFÓS Mercè Borràs Dalmau

6.1 Solament las llibertats democràtiques faran realitat la Universitat de les Illes Josep Valero Gonzàlez

6.2 D’un Esborrany de País a un Projecte de País Joan Pau Jordà

7.1 Història breu del Seminari de Fonts Orals: «La construcció de la història social a través de la paraula» José Maria Gago Gonzàlez

7.2 Neus Nogué Serrano: "La nova normativa a la butxaca" Maties Garcias

7.3 SERGUEI DOVLÀTOV Josep Maria Traverso

Biblioteca de les publicacions de les Fundacions Darder Mascaró

El racó d'en Joan Miquel Joan Miquel Lladó

índex

Un nou curs que començaDavid Abril Hervàs

Arriba el setembre i comença un nou curs escolar, peròtambé polític. Un curs que es preveu tens, car és eldarrer abans de les eleccions autonòmiques, insulars,municipals i europees que se celebraran previsiblementel 2 de juny del 2019. El repte final d’aquest curs no ésaltre que el de validar una majoria d’esquerres quepermeti donar continuïtat a les polítiques i projectesencetats en aquesta legislatura.

Serà relativament fàcil, i ho ha estat des del principi,marcar distàncies amb el govern de José Ramon Bauzá,que semblava més entestat a imposar la seva croadacontra l’escola i el català que en administrar sàviamentels vots d’una majoria absoluta que el PP no tornarà arepetir. Aquella etapa va servir per deixar clar que tenirmolts de vots no és garantia de bon govern, i que lesmajories no han de ser mai la coartada per governarnomés pels «teus», girant l’esquena a la majoria de lasocietat.

Hem passat d’allò i de la servitud a l’oligarquia hoteleraa uns governs plurals, que posen gent progressista dediferents ideologies d’acord per treure projectesendavant, i que a més cerquen el diàleg i el consensentre diferents actors socials per abordar els gransreptes del present i del futur, com puguin ser la transicióeconòmica i ecològica de les nostres illes. A més, i dinsla misèria de ser una comunitat que per a l’Estat ésnomés una màquina de fer diners i que a més d’estargairebé intervenguda és castigada amb el pitjorfinançament, s’han fet les coses bé. Fins i tot s’hanrealitzat petits grans miracles, com la Renda socialgarantida, l’Impost turístic o la Regulació d’aspectes delnegoci turístic que eren fins fa quatre dies un vedat degrans empresaris tot i afectar el conjunt de la societat.Fins i tot se’ns comença a conèixer al món no pel turismeo la corrupció, que ja semblaven les dues grans senyesd’identitat dels illencs, sinó per allò que plantejam per

qüestions clau per a la supervivència de la humanitat,com la llei de Canvi climàtic o la de Residus. Coses queens fan millor com a societat.

La qüestió és si tot això bastarà per compensar l’onadade demagògia i de feixisme social que vénen imposatsdes de dalt, perquè aquest sistema, on la bilis i l’odivenen més que la paraula, tanta injustícia i tantamentida només s’aguanten des d’un revifament del’autoritarisme. De fet, la «guerra» dels llaços grocsimpulsada per Ciudadanos no és un tema que afectinomés a Catalunya, sinó una manera d’encarar elsconflictes socials i polítics que és als antípodes del diàlegi l’entesa que haurien de caracteritzar la política. Com hosón les irresponsables declaracions i polítiquesxenòfobes i racistes pel que fa a les persones immigrantsi refugiades, o el combat «contra la ideologia de gènere»que vol encapçalar Pablo Casado. Tot això i mésnaturalitza i dóna ales als sectors més retrògrads de lanostra societat, que no mereixen precisament elqualificatiu de demòcrates, i algunes mostres d’aixòtambé les hem pogut veure amb les furibundes ifranquistes reaccions a la imminent exhumació de lesrestes del dictador.

En aquest curs que comença no sols ens jugam ungovern de dretes o un d’esquerres, sinó tot un projectede convivència civil, que no és poca cosa. Per això, amés de vendre bona gestió, les esquerres tenen el reptede lluitar contra tanta demagògia i tant de despropòsitper part d’unes dretes que no és que s’hagin radicalitzat:és que s’han adonat que el règim cau, i amb ell elsinteressos de les oligarquies a qui serveixen, i que pertant estan disposats a dir i fer el que faci falta, sensemirar les conseqüències. Aturar els peus a aquesta gent,municipi per municipi, institució per institució, és la granassignatura d’aquest curs i del que ens resta dedemocràcia.

OPORTUNITATS DE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC (LLEI 9/2017) PER A LES EMPRESES DʼINSERCIÓ

Amb el suport deOrganitza Col•labora

CONSELLERIATREBALL, COMERÇI INDÚSTRIADIRECCIÓ GENERALTREBALL, ECONOMIASOCIAL I SALUTLABORAL

Tel. 663 051 817infobalears@reasnet.com

21 de setembre de 20189.30 a 14.00 h

FELIB (Federació dʼEntitats Locals de les Illes Balears)

C/ General Riera, 111. PalmaSala conferències

JORNADA OPORTUNITATS DE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC

(LLEI 9/2017) PER A LES EMPRESES D’INSERCIÓ

21 de setembre de 2018 - 9.30h a 14h Lloc: FELIB.C/ General Riera, 111. Palma

Inscripcions: https://goo.gl/forms/3tITzKe2byLnSxg12

9.30h Presentació de la Jornada

Liliana Deamicis (Presidenta REAS BALEARS)

Isabel Castro (Directora General de Treball, Economia Sociali Salut Laboral)

9.45h Les empreses d’inserció i les oportunitats que ofereix la nova llei 9/2017

Jordi Lopez (secretaria tècnica REAS BALEARS)

10.45hPausa cafè

Càtering Els Fogons de Plaça i degustació productes Comerç Just

11.45h Com aprofitar la normativa sobre contractació pública per a afavorir la inserció de

col·lectius en risc d’exclusió

Isabel Castro (Directora General de Treball, Economia Social i Salut Laboral;GOIB)

Cristina Ballester (Directora Insular d’Hisenda, Consell de Mallorca)

Aurora Jhardi (1a tinenta batle, Funció Pública i Govern Interior, Ajuntament de Palma)

12.00h Experiència de les empreses d’inserció a les licitacions públiques

Edurne Petrerena (Transforma) Juan Cruz Arguiñariz (Inserlantxo) Maria Jaume (Deixalles Serveis Ambientals EI, SL)

13.30hCloenda

Liliana Deamicis (REAS BALEARS)

Iago Negueruela (Conseller de Treball, Comerç i Industria)

Organitza: Col·labora Amb el suport de

1

2.1 Excavació i exhumació defosses de la guerra

Una necessitat sempreamb un rerefonsd'incertesaManel Santana Morro

Historiador i DG de Participació i Memòria Democràtica

La recerca de persones desaparegudes durant la GuerraCivil és una tasca complexa. També és una feina d'equipamb la participació de professionals i personesvoluntàries de diferent naturalesa: historiadors,arqueòlegs, antropòlegs forenses, arxivers, juristes,metges genetistes, etc. Una tasca complexa i incerta,però del tot necessària.

El novembre del 2010 la Conselleria d'Afers Socials delGovern encarregà a Memòria de Mallorca l'elaboraciód'un estudi que tengué per títol Mapa de fosses comunesde Mallorca. S'hi varen implicar moltes persones i es vadocumentar l'existència de més d'una quarantena defosses d'aquella guerra, ubicades majoritàriament encementiris i pous. Aquell grup de persones estudiosescercaren testimonis orals i d'arxiu. Però una de lesevidències era clara: els botxins deixaren poc rastre dela seva infàmia. Sabem que havien segrestat persones acasa seva o les havien capturat després d'una treta de lapresó, sabem que les portaven als indrets escollits permalmenar-les i assassinar-les. L'endemà, a trenc d'alba,després d'aquelles nits de mort, els cossos de lesvíctimes solien aparèixer a part o banda i eren enterratsen fosses. I els familiars, víctimes també, s'assabentavend'informacions, sovint incertes i difuses queassenyalaven l'indret on havien trobat el turment i lamort. En les informacions que arribaren a aquellesfamílies sovintejaren els “potser”, “probablement”, “esdiu que allà el/la trobaren”. Res segur llevat de lesdesaparicions que s'allargaren indefinidament. Enalgunes ocasions els fossers confirmaren els malsaveranys, en altres casos mai varen saber amb seguretaton foren assassinats i enterrats. Una capa de silenci idolor. Molta impunitat.

Els autors del mapa de fosses varen treballarexhaustivament. Identificaren una part important de lesvíctimes i establiren la localització on se suposa queestan enterrades. Una feina llarga i en constantactualització, perquè probablement encara quedenfosses per localitzar. Encara ara compareixen familiars,

testimonis, qualque document amb informacions noves.

Ara, més de vuitanta anys després, gràcies a un marclegislatiu favorable i a una voluntat compartida cercamles persones desaparegudes en aquelles circumstàncies.

Feim tard, molt tard. Feim massa tard perquè l'esperadels familiars ha estat llarga i molt feixuga. En moltscasos fills de les víctimes ja no hi són. Els hem de cercarsi o sí. Però res no és segur. Precisament perquè feimtard la incertesa és molt grossa. Amb el pas del tempsels cementiris s'han engrandit, s'han reformat pereixamplar i crear nous espais per a les sepultures.

Què succeí amb aquells cossos enterrats en un espaialeshores lliure del cementiri el 1936 o el 1937?Segueixen allà? O per ventura en qualque moment forentrobats i portats a una ossera? El franquisme fou llarg. Elfranquisme fou fosc. El franquisme no tenia gensd'interès a tornar les restes d'aquelles personesassassinades als familiars. De fet, passaven els anys i eldolor quedà confinat en el cercle de familiars i amics deles víctimes. Si d'una cosa no se'n parla, aviat semblaque no existeix ni mai no ha existit.

Som de l'opinió que si en qualque moment varenaparèixer de manera accidental, o no, cossos d'aquellaguerra (als anys 50, als 60 o als 70) molts optaren per nofer res. Per desenterrar-los i dipositar-los a les sepulturescol·lectives. Aleshores els ossos de les personesassassinades es barrejaven amb un oceà de cossosd'altres persones i esdevenien encara més invisibles.

I aquí rau una de les dificultats afegides a les pròpiesd'una recerca. Les hipòtesis i les certeses podenconfirmar-se o no. Els especialistes fan excavacions ambl'esperança de trobar els cossos de les persones

2

assassinades, exhumar-les, saber-ne la causa de la morti identificar-les.

A Porreres, com sabem es varen exhumar 49 cossos il'informe antropològic determina l'existència de mortviolenta. Mort a conseqüència d'un segrest, d'una treta,d'un afusellament sense judici. Se'n varen identificar 14 icontinua la presa de mostres a familiars per fer provesde genètica i poder-ne identificar més. La tasca alcementiri de Porreres encara no ha acabat perquè sols esva poder excavar parcialment (i malgrat que hi ha hagutvicissituds sobrevingudes s'espera poder-ho fer en poctemps).

A Montuïri no hi va haver sort. Malgrat que hi haviainformacions no es varen trobar els quatre campanersassassinats precisament a aquesta vila del Pla deMallorca. El grup d'arqueòlegs va obrir cada pam deterreny en el qual hi havia qualque indici, qualque

informació. Varen ser deu dies de treballs exhaustiusperò infructuosos.

A Formentera el resultat fou intermedi: es recuperarenparcialment restes de dos dels cinc formenterers quebuscàvem. En aquella excavació es recuperarenobjectes, com projectils de màuser, que feien evidentque el cementiri de Sant Ferran de ses Roques és unaltre dels escenaris d'aquella barbàrie. I ara mateix aAlaró, on queda per excavar un pou que hi ha a la zonaon se suposa foren enterrats el batle de Mancor de la Valli el seu fill, ambdós assassinats a la carretera de Tofla iconduïts al cementiri alaroner.

En definitiva, cal persistir en rescabalar a les víctimespart dels prejudicis infinits provocats en aquell períodeen el qual en aquesta terra es va apagar la llum.

3.1 Les rissagues, canvi de rasant i un bon finançamentBiel Payeras

L’arribada de l’estiu a Mallorca no sol presentarmoltes novetats, ja ho sabem: elevadestemperatures, xafogor i una sensació de saturació–que dificulta un transcurs normal de la vidaquotidiana autòctona– solen ocupar l’atenció de lanostra premsa. A vegades, però, en aquesta terrasucceeixen fets inesperats, exabruptes iextraordinaris, que destrempen –encara més–l’illa de la calma. Com les fortes rissagues al Portd’Alcúdia o al de Ciutadella, que arrasen amb tot isense preavís.

En un altre ordre de les coses, a principis d’estiu,hi ha hagut una forta rissaga que va capgirar eltranscurs de què seria la política espanyola, quetot ho banya –fins i tot, banya Balears– o hoanega. Però el que pareixia impossible, vasucceir; i La Moncloa va canviar de capità desprésd’un esclafit judicial gürtelià i d’una oscil·lació deforces provinents, en gran mesura, de la perifèriaibèrica amb fort component mediterrani. PedroSánchez, socialista, se situava al capdavant de latripulació amb els vots favorables del conjunt delspartits sobiranistes d’Espanya.

Després de la tempesta, sempre ve la calma. Peròdesprés d’una rissaga, sempre hi ha desperfectes.L’escenari després del fenomen sobtat arrossega,causa danys, inunda o copeja al personatge situatal bell mig de la zona zero, per molt fortificat oresistent que pugui ser o aparentar ser. Unavegada registrada, la marea descendeix alsnivells normals i, a la superfície, i deixa un buit. Isabem que passa amb els buits: naturalment ques’omplen, sigui per astúcia o mèrits propis, perimperatiu ètic o per incompareixença d’altri.

A tot això del finançament hi ha hagut un canvide rasant. Durant el llarg mandat de Rajoy lesreivindicacions per ampliar les quotesd’autogovern o les de millorar el finançamentautonòmic (ergo el benestar social) tenien unacosa clara, com diu la campanya del Consell

sobre el sexisme: “No i punt”. Aquest era elveredicte.

Ara la rissaga ha obert un nou escenari, queincorpora noves regles: un canvi de rasant.Tothom sap que a l’hora de conduir un cotxe noés el mateix una situació de visibilitat claraconstant i estable (com les autopistes radials del’Estat) que tenir línia contínua, pendent, boira, unpaviment lliscant i revolts (com algunescarreteres que ajunten municipis de Part Forana).Sobretot corbes.

Ingenu seria creure que la rissaga no haarrossegat una pedrota que feia anys que ningúhavia gosat rapinyar i que, ara, ens trobam en unescenari nou. La gestió de les contradiccions hacanviat de bàndol.

A les rissagues, que no avisen, els hi direm quehem entès el missatge. Ara només caldrà serintel·ligents perquè el nou escenari no ens juguiuna mala passada. Al volant en aquestescondicions una distracció es paga cara.

1

3.2 La lluita social i ciutadana és la vertadera palanca per un canvi de progrésMiquel Rosselló

del Consell de Fundacions Darder - Mascaró

El canvi de Govern a Espanya ha suposat unaentrada d’aire fresc, després de viure anys d’unambient pràcticament irrespirable, que no éspoca cosa. Tenim un nou Govern a Madrid ambestils i gestos molt diferents dels que ens teniaacostumat el Govern de Rajoy. Però el llistat degreuges que la ciutadania de les Illes té ambl’Estat continua essent el mateix, com no podiaésser d’una altra manera. Ni podem perdre lesesperances d’anar solucionant problemes cadacop que una cosa surt com no voldríem ni pensarque amb el nou President tot serà bufar i ferampolles.

El nostre infrafinançament és endèmic i continuaofegant les possibilitats reals d’un canvi de modeleconòmic, que necessitem com el pa. No podemseguir carregant amb un deute que ésconseqüència d’aquest mateix infrafinançament ila pèssima dotació de les competènciestransferències (sanitat, educació i serveis socials),no podem continuar a la cua de les inversionspressupostàries estatals, ni continuar suportantsols els costos d’insularitat, o un model definançament profundament injust pels illencs,volem el REB ja!

Necessitem que es canviï la reforma laboral i sesuprimeixi la llei mordassa i la llei Montoro.

Necessitem eliminar definitivament el risc deperforacions petrolíferes a la nostra Mediterrània,poder ampliar el Parc Natural de Cabrera odesenvolupar, sense traves, les energiesrenovables.

Necessitem que es defensi sense cap mena dedubte, la democràcia i la llibertat d’expressió.Volem en Valtònic a casa. Necessitem que s’acabidefinitivament amb les polítiquesrecentralitzadores. Ni un sol atac més al nostreautogovern. Volem que es retirin els contenciososdel Tribunal Constitucional a les lleis aprovadespel nostre Parlament. Exigim total respecte per lanostra llengua catalana i les nostres culturesinsulars.

Necessitem urgentment suport per un nou modelsostenible de mobilitat, a on el tren i el tramvia dela badia de Palma siguin la joia de la corona.

Volem que les nostres institucions participin en lagestió dels nostres ports i aeroports.

Aquestes i altres reivindicacions són les nostresassignatures pendents des de fa massa temps.Per això les nostres institucions autonòmiques,insulars i municipals no podem deixar-ne ni unasense reivindicar. Ningú entendria que enfront delnou Govern de Madrid abaixéssim la guàrdia. Siaixò és el que necessita la nostra ciutadania calseguir eixint-ho governi qui governi.

Sabem que el Govern del President Sánchez no hoté fàcil. Depèn d’una majoria parlamentaria moltplural i en conseqüència amb alguns aspectescontradictòria. I sabem que un govern, governaperò no comanda de veres. Qui té el poder deveritat és el Règim del 78. Els poders econòmicsde l’Ibex 35, el poder judicial, els partits dinàsticsi a dalt de la cúpula, la monarquia.

Amb un panorama com el que tenim, i si a això liafegim l’avanç de l’extrema dreta a la UnióEuropea, no podem confiar exclusivament en lesinstitucions. Necessitem a les nostres Illes unesinstitucions democràtiques i sobiranistes. Però noles podem deixar totes soles enfront de ladefensa dels nostres interessos com a poble.Necessitem que la ciutadania es mobilitzi.Necessitem sortir al carrer per defensar totes icada una d’aquestes reivindicacions.

2

Sense la lluita al carrer de la ciutadania braç abraç amb les nostres institucions municipals iautonòmiques no superarem mai la subordinaciódel nostre petit País i els nostres conciutadansvers a un Estat cada cop més centralista iautoritari.

I en aquesta situació és evident que el PSOE estroba davant una cruïlla molt difícil. O opta perdonar suport a la democràcia amb majúscules, ladefensa sense pal·liatius del nostre autogovern, lanostra llengua i cultura i l’aposta per un model

econòmic més just i sostenible o s’agenolladavant els poders fàctics de sempre.

I si opta per la primera opció, necessitarà elsuport de la lluita ciutadana i social i que nos’equivoquin els companys socialistes, sensemobilització social no es pot avançar cap a canvisde progrés i molt manco enfrontant-se a ella.

3.3 La campanya

“Uneix-te per un bonfinançament” continua

Miquel Rosselló

del Consell de Fundacions Darder Mascaró

El grup promotor de la campanya “Uneix-te perun bon finançament” ha continuat sense descansles seves tasques des de l’acte de presentació dela campanya a Inca a principis d’any.

Més de trenta Ajuntaments de les Illes, el Consellde Mallorca i una quinzena d’entitats socials s’hanadherit a la campanya i han donat suport al seumanifest fundacional. S’han desenvolupat unseguit d’actes a distints pobles i reunions ambmembres d’entitats socials durant aquests mesos.

S’han establert contactes i vincles decol·laboració amb la Plataforma per unfinançament Just del País Valencià, amb una visitaque una àmplia delegació Valenciana féu aMallorca. S’han distribuït díptics amb el text delmanifest i tríptics explicant els objectius de lacampanya i s’ha mantingut una bona presènciaals mitjans de comunicació.

El mes d’agost, desafiant les temperatures i latradició que tot s’atura a aquesta terra nostra enaquest mes, s’ha fet un acte a Maó el dia 10 ambassistència de nombrós públic i s’ha aprofitat lavisita a Menorca per entrevistar-se ambrepresentants de les organitzacions socials del’Illa germana, de la que va sorgir el compromísde col·laborar en actes de la campanya.

El dia 19 es va fer un combat de gloses a Sineu,amb la participació del Batlle i un representantdel grup promotor de la campanya. L’acte tinguécom a objectiu principal una de les reivindicacionsde la campanya, la derogació de la llei Montoro.

Durant aquests mesos hi ha hagut un canvi deGovern a Madrid que ens dóna esperances decara al futur però que no ens fa oblidar lagravetat del problema que suposa patir uninfrafinançament endèmic a les nostres Illes.

No disposem de diners suficients per finançaradequadament el nostre ensenyament, la nostrasanitat, cobrir les necessitats dels nostres serveissocials, per potenciar el transport públic,especialment el tren, per desenvolupar lesenergies renovables i protegir el medi ambient,potenciar la nostra llengua i cultura o permetre

que els nostres ajuntaments puguin disposar perles necessitats dels seus ciutadans dels cinc-centsmilions d’euros que la llei Montoro no permet quegastin, en definitiva per garantir una vida dignaals nostres ciutadans.

Mentre seguim essent la segona comunitat enaportar diners a l’estat i la novena a l'hora derebre, o la que està a la coa amb inversionspressupostàries els deu darrers pressupostsestatals, o la comunitat autònoma que suporta undeute d’uns 9.000 milions d’euros per estar malfinançada des del principi i haver rebutcompetències com sanitat i educaciópèssimament dotades. I no diguem del fet quesom Illes i que tenim reconeguda la nostrainsularitat a la Constitució i el dret que l’estatcompensi els costos d’insularitat per l’Estatutd’Autonomia, que no s’oblidi és una llei orgànicaestatal.

És per tot això que des del grup promotor de lacampanya a pesar d’estar esperançats amb elcanvi de Govern Central i reconeixent lesdificultats que aquest té per dur endavantalgunes de les mesures que necessitemurgentment per millora el nostre finançament nopodem ni volem aturar la nostra campanya.

Per això tenim previst una reunió del gruppromotor a principis de setembre per elaborar unfull de ruta per impulsar i enfortir la campanyafins a final d’any. I esperem que tots els queestiguin convençuts que la millora del nostrefinançament és una necessitat imperiosa iinajornable ens donin una mà.

1

4.1 Les polítiques de millora de la SalutLaboral

Eva Cerdeiriña

de l’executiva de CCOO de les Illes Balears

La recent aprovació de la Llei 7/2018 de Promocióde la Seguretat i la Salut en el Treball en les IllesBalears suposa, sense cap dubte, unimportantíssim i necessari pas en tots aquellsaspectes relacionats amb la salut en el treball enla nostra comunitat. La llei cobreix una importantllacuna en matèria legislativa, ja que Balears erauna de les comunitats que, fins avui, no comptavaamb una norma d'aquestes característiques.

A més, les dades sobre accidents laborals, la caramés visible de la precarietat i la inseguretat deles condicions de treball, són una altra de lesraons de pes que reclamaven l'engegada d'unanorma d'aquestes característiques. Serveixi coma exemple que entre gener i juny d'aquest anys'han produït un total de 10.723 accidents ambbaixa, tant en jornada com en“initinere”, quatred'ells mortals. La cara oculta són les malaltiesprofessionals, que provoquen, a l'any, un nombrede morts sis vegades major que els accidentslaborals, segons l'informe de l'OrganitzacióInternacional del Treball (OIT), però sobre lesquals existeix un subregistre i una infranotificació.Malgrat això, l'any 2016, a Balears, si atenem a larelació entre el nombre d´assalariats existents enla comunitat i el nombre de malaltiesprofessionals que es declaren,es comptabilitza 1malaltia professional per cada 1.677 personesassalariades.

La tendència a l'alça de la sinistralitat laboral (i enla nostra comunitat de forma especial) s’haproduït des de l'any 2013, un any després del'entrada en vigor de la reforma laboral del PP, iaixò no és casualitat. Les altes taxes detemporalitat, el treball a temps parcial no desitjat,l'excessiva rotació dels i les treballadores i lacurta durada dels contractes dificulten, i molt, laimplantació de mesures de prevenció. Unaprecarietat que unida a l'excés de càrrega detreball, l'augment dels ritmes de producció, senseoblidar el pes més gran que està adquirint lasubcontractació o externalització de serveis aterceres empreses i, de forma destacada, la faltad'inversió per part de les empreses en prevencióde riscos laborals, estan provocant el seuaugment.

Són, com veiem, molts els factors causants delsalts índexs de sinistralitat laboral, i queexcedeixen de l'àmbit d'aplicació idesenvolupament de la norma aprovada; esrequereix per tant una acció transversal. Però lallei posa els fonaments, realitza un diagnòsticencertat i no eludeix les responsabilitats que, dinsdel seu àmbit competencial, li correspon. Esreformula i es dota de capacitat jurídica pròpial'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral(IBASAL), organisme clau precisament per treurea la llum aquesta cara oculta que esmentàvem enlínies anteriors, la detecció i estudi de lesmalalties professionals.

Tal com es recull en el redactat de la norma, elseu objectiu no pot ser un altre que reduir lasinistralitat en el treball, a través d'una sèrie demesures i actuacions d'acció positiva destinades ala sensibilització, la formació i la promoció de laprevenció de riscos laborals.

Des de Comissions Obreres valorem de formamolt positiva la norma. Des del sindicat hemdesenvolupat una acció sindical en salut laboraldirigida a l'eliminació i control dels riscos en ellloc de treball; això és, en essència, fer prevenció.Una prevenció que requereix una capacitatsindical per exigir solucions i fer-les complir,sensibilitzar als treballadors i treballadores,elaborar propostes, negociar acords, controlar elseu compliment i verificar l'eficàcia dels mateixossón les activitats que defineixen la nostra acciósindical en matèria de salut laboral.

2

Un treball que fem i hem de seguir desenvolupantdins i fora del centre de treball; per això hemparticipat de forma activa en l'elaboració de lallei, fent visible l'invisible, convertint l'individual

en col·lectiu, transformant la percepció en acció.Un treball sindical que, a partir d'ara, compta ambuna eina fonamental, que ens permetrà millorarles condicions de treball.

1

E ANTONI SANSÓ SERVERA

Director General de Turismedel Govern de les Illes Balears

Biel Pérez, Pep Valero

És un capvespre de juliol, el carrer Montenegroestà gairebé desert i la Conselleria, a les cinc delcapvespre respira una quietud que dissimulal’activitat frenètica d’aquestes dates. La conversallarga i franca amb en Toni ens hi fa guaitar.

Primer, algunes dades personals.

Vaig néixer a Sant Llorenç des Cardassar el 1958.Vaig iniciar estudis superiors, però no els vaigacabar. Vaig començar Dret, no l’acabà. Dellavors ençà estic ficat en l'hoteleria i tota la vidahi he fet feina. Fins i tot els estius, mentreestudiava, anava a fer feina dos o tres mesos al'hoteleria. Els meus inicis polítics vénen d’aquí.Abans de les primeres eleccions municipals, elsanys 75, 76, 77, faig feina a Cala Rajada i somveïnat d’en Colau Alzina, que m’afilià al PartitComunista i hi estic fins al 81. Llavors, amb lasortida de n’Ignasi Ribas ho deix i, el 82, em vaig

atracar al PSM, ja el 83 entr de regidor de SantLlorenç, on hi estic durant 24 anys.

Els meus inicis polítics vénen donats per l’amistatamb en Colau: jo feia feina al bar d’un cosí meu iestàvem porta per porta amb la seva bugaderia.I, clar tot el dia el teníem dins el bar, em duia“Mundo Obrero”. Quan ell es va presentar a lesmunicipals, l’any 79, el vaig ajudar i estava ambell amb tot i per tot. va esser el primer tinent debatle. El primer partit al qual m’afiliï és el PartitComunista d’aquell temps. Te’n recordes, Pep? ElColau us va insistir perquè jo fos el membre deBalears que va anar a fer aquells quinze dies aMadrid, una experiència meravellosa, perquèdurant dues setmanes (devia esser el 79) estractava de preparar quadres. Vaig estar amb lamillor gent que hi havia en aquell temps.

2

Vivíem als alts de la mateixa seu del Partit i ensdonaven matadura tot el dia... tenia 19 anys.

Durant la primera legislatura municipal, com quefeia els estius a Cala Rajada, militava aCapdepera i a Sant Llorenç hi vaig anar després,ja vaig anar a fer feina a Cala Millor i em vaigintegrar a l’Ajuntament de Sant Llorenç com aPSM. El 81 l’intent de cop d’estat, els meus amicsde Sant Llorenç eren del PSM... Havíem tingut unacandidatura independent; no havia funcionat... Enel 83 ja vaig entrar a l’Ajuntament i hi he estat 24anys.

Dins l’Ajuntament vaig haver d’encapçalar elmoviment per la defensa de la Punta de n’Amer.Això em va dur, el 85, el “Premi Alzina” del GOB,com a regidor. Com que a l’Ajuntament no hovàrem poder aturar, llavors al Parlament, PSOE iPSM, vàrem presentar la llei i vàrem aconseguir,per les divergències entre UM i PP , a la fi es vaprotegir la Punta de n’Amer. Però no perquètinguéssim majoria per a protegir-la, va esser acausa d’una brega pels interessos dels uns enenfront dels interessos dels altres.... Llavors vaigparticipar en totes les lluites: la protecció de SesCovetes... aquesta és la meva aportacióecologista.

He estat diputat durant dues legislatures. Quancompaginàvem diputat i conseller del Consell,eren altres temps. Ja veis quins són els meusinicis.

Tu has estat Assessor, primer, i ara ets DirectorGeneral. Per tant, tens la continuïtat de tota lalegislatura. Què ha aportat MÉS a la gestió de laConselleria que no hagin aportat altres?

Entenc que dins les reunions de Pacte es produeixuna cosa, supòs que a causa de voler avançar enaltres temes: en Biel Barceló es planteja, en elseu moment, que dins el pacte ha d’haver-hi unaàrea econòmica important i, en principi demanaTurisme. La veritat, i així m’ho va fer a saberabans de tot aquest trui, mai pensant que ens eldonarien. Perquè no creia que el PSOE amollàs elque, d’una manera o l’altra, és el bessó gros i aixíjo li ho vaig dir. Però, així com va la negociació,un dia en Biel me crida i me diu: escolta, vàremdemanar Turisme i ens l’han donat! Et necessitper la teva vinculació amb un dels municipisturístics més importants de Mallorca. Havia estatRegidor de Turisme. Els darrers quatre anysPresident de l’Associació Hotelera de Cala Millor.Jo estava com a retirat de la política; la veritat eraque els quatre darrers anys ja havia tornat al’empresa privada i m’hi trobava bé.

Però l’amistat d’en Biel va pesar molt. Tenc elcàrrec ideal per a tu: seràs l’Assessor; per tant, not’han de posar micro, no t’han de posar res;simplement, m’has d’ajudar a dur endavant lafeina. I iniciàrem una trajectòria on, en principi, éscert que els canvis eren tan potents, tan grossos,que començàrem amb el que poguérem: enprimer lloc l’impost turístic,el nostre primerobjectiu; d’en Biel i meu i de la Conselleria. Laveritat és que molta gent pensava: si dinsaquesta legislatura posen l’impost, jas’avançarà... Nosaltres el posàrem en un any!Això ja va dur les seves conseqüències, perquè notothom ho veia igual dins el Pacte.

Vos feia por?

A nosaltres no, però pensau que hi havia diferentsidees; havíem passat una legislatura progressistaen què hi havia UM pel mig, però que no en varenvoler saber res de tornar a moure “líos” amb elshotelers. Vàrem haver de discutir molt ambHisenda, ens plantejaren diferents coses, peròl’impost és aquí.

Més passes?

La segona opció era: Bé, ja tenim l’impost, comavançar en el que sempre havíem dit, control deplaces turístiques, la saturació.... És quan, d’unamanera o l’altra, ens plantejam la Llei de lloguerturístic. Nosaltres, en principi, volíem fer una lleimés general i volíem tocar tots els aspectes delTurisme. Però les presses i la necessitat i el queestava passant ens va dur a fer una primerafornada de la llei on vàrem plantejar el lloguerturístic, però hi ficàrem moltes més coses, aixòtambé s’ha de dir.

La idea d’en Biel era: endavant! I jo, comassessor, el Director General era un altre, vaigagafar el tema de la llei des del començament: heanat als pobles a explicar-la... Amb totes lesdificultats que això suposava.

3

Ha estat fàcil?

Haguéssim pogut fer les coses de moltes maneresdistintes, però les férem així. Sobretot, perquè elParlament ens ho ha manat. No oblidem que elParlament ens va dir: regulau el tema delsplurifamiliars; perquè els unifamiliars ja estavenregulats. No ens va dir que tocàssim res delsunifamiliars! I nosaltres anàrem molt més enllà,perquè ho volguérem regular tot. I és ver quehem regulat els plurifamiliars, però també ambl’objectiu clar: després de molt de discutirjurídicament, vàrem veure que no podíem entrarsols en l’economia, perquè ens ho tombarien -hohavien tombat a Andalusia, a Madrid, a Canàries.Encara que la gent va interpretar que era unamanera de llevar-nos el mort de damunt,nosaltres decidirem: nosaltres direm què ha detenir l’habitatge, però mai direm on s’ha de fer,on es pot fer. Això ho ha de dir Urbanisme: ho hande dir els ajuntaments i ho han de dir els Consells.

Heu fet una llei nova

I aquí hi ha la nostra gran labor: poder haver fetuna llei. Jo l’altre dia vaig esser a Madrid, a unareunió de Directors Generals convocada per lanova Secretària d’Estat de Turisme, i el que vaquedar ben demostrat - perquè ens ho varen dirclarament, és que la nostra llei és la méscompleta de l’Estat; fins i tot jo diria que és lamés completa a escala europea i, potser,mundial... Perquè té coses que ningú té. Enaquest sentit vos deia que vàrem anar molt mésenllà. Això encara falta veure-ho i explicar-ho a lagent... Perquè nosaltres, aprofitant el lloguerturístic, ens vàrem carregar articlesimportantíssims de la llei anterior. Jo diria de “leslleis” anteriors. Una de les coses que ens vàremcarregar és que, la Llei Turística del 99 va posaruna cosa molt bona, però que no va esserefectiva perquè varen posar moltes excepcions.La llei del 99 va dir: Per donar d’alta una plaçanova se n’ha de donar una de baixa; però, fixeu-vos, tot això són excepcions: hotels de cincestrelles, hotels rurals, hotels de ciutat, hotels

d’interior... Tot i, i! Habitatges. Clar, tot això vaespenyar una llei que era bona. Perquè del 99 finsal dia d’avui s’han donat unes 120.000 placesturístiques noves amb excepcions. Que no varenhaver de donar una baixa per a crear-se. I no solsva dir això! Si no que la llei del 99, a part de posartotes aquestes excepcions, va dir: i, a més a més,si un lleva una plaça obsoleta (tanca una pensió,o tanca un hostal, o això) de les que ja hi ha, enpot fer dues de noves.

Per tant, va posar per una part excepcions i perl’altra creixement en lloc de decreixement, quanla llei era bona. Això ho varen mantenir totes leslleis, les del Pacte de Progrés com les del PP.Ningú ho va tocar. Simplement hem anat, des del99, la del 2005, la del 2012, hem anat recollintaixò que ja hi havia.

Peculiaritats de la nova llei?

El gran canvi que hem produït és que hem llevattotes les excepcions. Per tant, qui vol una plaçanova, n’ha de donar una de baixa. N’ha d’adquiriruna. Llavors anirem al Consorci, perquè és un poccomplicat. La llei del 99 diu que l’Administraciópodrà tenir places; de les que es donen de baixa,però durant deu anys no fa res. Per tant, del 99 al2009 només tenim totes aquestes excepcions,que estaven en vigor. Però, si qualcú havia demenester places, podia anar a la part privada ipodia comprar aquella plaça obsoleta i a ell n’hidonaven dues. Sempre que no estiguessin dinsles excepcions. L’any 2009 Mallorca és la primeraque diu: I nosaltres no feim negoci! Perquè, d’unamanera o l’altra, hi ha gent que necessitacomprar places. Pocs, però n’hi ha.

El Consorci

Aleshores, el 2009, s’inventen el Consorci deBorsa de Places, aquest es crea dient: del 99 finsavui dia recuperam les places que s’han donat debaixa. Es crea el Consorci, després de deu anysde no tenir-ne, amb 50.000 i escaig de placesturístiques que s’havien donat de baixa i que elConsorci se les fa seves. I s’inventa i aquí hi ha laqüestió econòmica que pesa i, a més a més,donam cinc anys perquè les places que tenen elshotels, que no estan d’alta, venint a la Borsa ipagant, les autoritzam. I se n’han autoritzatdurant aquests cinc anys de vigència.

Nosaltres a això ho llevàrem, no ho vàremrenovar. Però, durant cinc anys, hi ha hagut lapossibilitat que legalitzassis places hotelerespagant. D’aquí han vingut aquests doblers; s’hanvenut unes sis mil i escaig de places d’aquelles50.000 inicials que hi havia. Més cinc mil quen’hem pogudes vendre, perquè necessitaves perfer una ampliació...

4

Per tant, hem anat venent places. Això homantenim, cosa que no passa enlloc del món,crec. Nosaltres, per donar una plaça nova actual,d’alta, l’has de comprar. Si s’enteren en l'àmbitd'Europa, encara ens ho impugnaran. Això ésil·legal!!! Em deien els altres directors generals,com és possible que a vosaltres vos hagin decomprar la plaça?? Dic: Nooo! Hem llevat totes lesexcepcions. Sigui d’un habitatge, sigui d’un hotelde cinc estrelles, sigui d’un agroturisme... Si voluna plaça, mentre en tenguem a la Borsa, la potcomprar. L’ha de comprar al preu que ara hemposat.

Jo no vull que em reconeguin, però els canvis sónprofunds: Impost Turístic, llevar totes lesexcepcions del 99, referents al canvi de places...És ver que sempre podem demanar més ,com fael GOB o d’altres; d’acord! Però abans hi haviaexcepcions i ara no n’hi ha. Abans hi havia que elqui tancava la plaça la podia vendre, i ara no. Aranomés poden venir a la Borsa; no pots anar a unparticular. Totes aquestes places que es donen debaixa per pensions o hotels... aquestes, si estanquen, vénen a nosaltres. Ell no ho pot vendre.Aquests és un dels grans canvis que també hemfet.

Decreixement?

Llavors, l’altre gran canvi que no hem sabutexplicar, o ens falta per explicar. Nosaltres hemdit que des de l’any 99 fins avui s’han donat120.000 places turístiques amb excepcions. La lleinostra diu que totes aquestes places, que s’handonat sense haver de fer intercanvi, quan esdonin de baixa, no van a la Borsa, sinó quedesapareixen. És el decreixement, potser nosuficientment explicat, a Mallorca, perquè de lesaltres illes no tinc dades, l’Ordenació és dels seusConsells. Al llarg dels anys podem donar de baixa120.000 places que no tornen; no tornen! Perquè,les úniques que poden tornar, són les que escompren a partir d’ara. Aquestes, el dia de demà,sí que les pots vendre (perquè, com que l’hacomprada, és seva). Però no aquestes 120.000,aquestes desapareixen. És ver que ara estanxerrant d’un sostre d’unes 430.000 places, peròn’hi ha 120.000 que a la llarga desapareixeran. Ensis mesos de la llei ja han desaparegut 3.700places, que són habitatges que hem anat ainspeccionar i ens havien presentat informacionsfalses i coses d’aquestes. Les hem donat debaixa. I en lloc de tornar aquestes places a laBorsa, com s’havia fet fins ara, ara desapareixen.Això és una cosa tan important pel nostresistema... Clar, la crítica dels ecologistes: Sí, però,n’heu afegit! D’acord, però estan dins la Borsa. Elque vosaltres no heu sumat mai... Ells noméscompten les places que hi ha a l’Anuari de

Turisme, que eren hoteleres, i diuen: Vosaltresentràreu amb 280.000 places turístiques i ara,avui dia, n’hi ha tantes. Nooo! Nosaltres entràremamb 280.000 places hoteleres, però ja n’hi havia44.000 d’habitatges i ja n’hi havia prop de 50.000a la Borsa. Aquestes les heu de sumar aquí!! Noles sumeu ara, perquè ja hi eren!

Hem crescut

La Borsa recordeu que existeix des del 2009. Isembla que el creixement és així. I jo tenc benclar el que hem crescut en aquesta legislatura (amés, amb dades que sortiran un dia d’aquests;perquè hi estam fent feina). Nosaltres hemcrescut durant aquesta legislatura 12.000 placeshoteleres, que sumades a aquestes 280.000, quehi havia quan entràrem, són 300.000. Són les300.000 que tenim hoteleres. I hem crescut50.000 places en habitatges, perquè no férem capmoratòria i perquè seguíem amb la llei que hihavia anterior i, per tant, a escala unifamiliarpodíem seguir donant. Hem crescut a Mallorca62.000 places turístiques dins la nostralegislatura; amb matisos.

Aquestes 12.000 hoteleres que hem crescut,pràcticament venien de permisos anteriors de lalegislatura del PP. Nosaltres hem donat l’obertura,però el qui va donar el permís... Ara, què faig jo?Amb tots els permisos en regla, amb el permísd’obra... ve aquí a demanar-me la categoria del’hotel, jo li he de donar l’obertura, no li puc ferres més! Perquè, si anàssim estrictament amb lanostra legislatura, estaríem xerrant de quatre ocinc mil places turístiques en hotels. Però, clar,vos pos un exemple senzill: Els tres hotels nousque s’han obert a la Platja de Palma (són els tresmés grossos que s’han obert) són dos de cincestrelles i un de quatre superior. Totes ellsestaven excepcionats de comprar places. S’hanobert, per tant, sense haver de comprar places.Els permisos vénen de la legislatura anterior(anys 14, 15, 16). Clar, els hem donat l’oberturanosaltres!

5

Estan dins aquestes 12.000 que ens adjudiquen. Il’altre gros important: De les 50.000 places quenosaltres hem augmentat en habitatges, quannosaltres entràrem, vàrem dir: això s’ha d’haveracabat! L’unifamiliar està permès, perquè la lleiho diu. Però hi havia molta gent que no s’haviadonat d’alta; perquè el PP s’havia girat a l’altrapart i feia el beneit per no haver de posarsancions. Nosaltres diem: No, això s’ha acabat!

Facem una llei on posarem les coses en el seulloc. I molts d’ells, una gran majoria, es donend’alta dins la nostra legislatura, però ja existien;ja feien lloguer turístic, les cases no s’hanconstruït dins la nostra legislatura. Eren cases queUrbanisme havia permès construir... enteneu? Enscarreguen un mort que ja hi era! L’únic retret és:haguérem pogut fer una moratòria mentre fèiemla llei? No ens la va demanar ningú, ni tampocningú la duia dins el seu programa electoral.Ningú deia que tocaríem l’unifamiliar. Estavaaprovat i, quan es va aprovar, ni nosaltresmateixos vàrem dir res... Perquè era una formade compartir el turisme i coses d’aquestes. Pertant, ni el Parlament ni cap partit polític el duiadins el seu programa. Per això nosaltres deim:L’unifamiliar no l’aturam. Anam a més: quanaprovam la llei donam un any de moratòria tambépels unifamiliars! I aquí ja es queixa el PI que diu:Heu fet molt més del que el Parlament vos vademanar! És ver! Però ho hem fet, durant un anyvàrem aturar.

N’estàs satisfet?

N’estic de satisfet perquè, per primera vegada,des de Turisme, s’ha fet el que sempre havíemdemanat: reduir places. Jo no puc anar al’aeroport i dir “no en vengueu més” o cosesd’aquestes... puc anar a les places, i a la llargava donant resultats: Estam baixant i estamreduint places. Encara que hi hagi hagut unapujada enganyosa (perquè ja hi era abans), peròestam reduint places. Per tant, just aquestscomponents: L’impost turístic, la reducció que espot produir al llarg de l’any, el sostre de places

que per primera vegada hem dit: tenim aquestes,i sense donar-ne una de baixa no en pots donauna d’alta.

És clar que comptam les de la Borsa de Places,les comptam perquè hi eren. Encara que noestiguessin actives, hi eren; jo no les puc negar!Què feim amb aquesta borsa de places? Dinsl’any 2017 hem donat 16.500.000 € alsAjuntaments per projectes de Mallorca. Per tant,aquests doblers de la Borsa són sagrats. Tenimuna cosa única, que ningú ens ha impugnat, il’hem d’aprofitar. Si nosaltres estam venent lesplaces i treim doblers, aquests doblers són deturisme i ningú els pot tocar; són doblersfinalistes. Enguany treim 10.600.000 euros. Araestà en exposició pública perquè els Ajuntamentspuguin presentar projectes. Tots aquests doblers,tan necessaris per als ajuntaments nostres,surten precisament d’aquesta compra de places.Vosaltres digau-los-ho als batles: Feimdesaparèixer la Borsa! També feim desaparèixeraquests doblers! Des del municipalisme hemdonat 49 projectes a 34 municipis durant el 2017.I enguany repartirem 10.600.000 € als municipis.Clar, per una part, jo podria estar d’acord amb elsecologistes en fer desaparèixer la Borsa, però perl’altra, amb les necessitats econòmiques quetenim, com puc deixar de donar aquest caramel auns ajuntaments que tots estan esperant per arealitzar projectes?

Vos sentiu entesos i amb suport de la massasocial?

Jo crec que tota política, quan es produeixencanvis, necessita el seu temps per a veure elsresultats. Els resultats immediats són mal deveure. Perquè, quan nosaltres vàrem treure la llei,vàrem donar un any de temps: el PIAT i el Consellhan d’ordenar el que li diu la llei. Què passa? Quemolta gent que té la casa, estava esperant elPIAT. I nosaltres dèiem al començament: Hi hauràpisos que es posaran al mercat. Però no s’hanposat en el mercat perquè la gent encara estàesperant il·lusionada que la cosa es pugui obrir.Fins que Palma, aquesta setmana, definitivamentdigui: A pisos no! Clar, el propietari té diferentsopcions: Vendre el pis, posar-lo a lloguer (perquè,com que no pot turístic, si vol treure unarendibilitat, l’haurà de posar de lloguer) i l’altraque hi visqui ell o que el tengui tancat. Com quedes de Aptur, des d’aquells altres, han començata dir: «això ho impugnarem!»; «això hoguanyarem!»... Clar, la gent, durant aquest any,no ha vist un resultat.

Perquè el que ens diuen les plataformes o la gentde les immobiliàries és que, al manco, hi ha un35% menys d’oferta de pisos turístics.

6

Perquè, com que posam multes a lesplataformes... la setmana passada,definitivament, després d’haver rebut les sevesal·legacions, ha sortit la multa definitiva, que ja ésa Hisenda, ja la cobraran, AirBNB. I n’hi ha duesmés a punt de resoldre definitivament, peròl’Administració té el seu temps. Perquè podenal·legar, tenen un exèrcit d’advocats i es mouen.Però, la primera, de 300.000 € a AirBNB ja ésferma. Possiblement les de Homeway i TripAdvisor sortiran fermes aquests dies.

Si la setmana que ve AirBNB segueix tenintpublicitat sense registre de Turisme, ja li podemposar 400.000 en lloc de 300.000 i així anam.Dins l’Administració feim el que podem fer.Hauran de pagar! Ara ja ha passat a Hisenda, ésaquesta que ha de cobrar, no ho cobra Turisme!Turisme ha fet tot el procés: ha contestatal·legacions.., ens han dit de tot... Però, el procésha acabat: Hisenda ha de cobrar.

Potser molts de mallorquins tenen una caseta oun pis que han heretat dels seus pares i això elsgenera uns ingressos considerables. Potser tenenla sensació que estan més controlats els petitsmentre els grossos segueixen fent la seva.

Això no és cert. Al petit, si no hi ha una denúncia,no hi anam. En principi, anam als grossos:immobiliàries grosses, plataformes... Aquest estiuanam a totes les immobiliàries de Mallorca, a lesagències de viatges... però no anam al petitdirectament. Això també és un poc d’engany dela gent. Una cosa és el que voldríem nosaltres,però, avui en dia, si poses una llei en el mercat, elmercat fa la seva feina. Quan jo sent dir: «És queheu fotut aquella família que ajudava al seufill...!»

Primer de tot, no la llei nostra, la llei anterior (itambé la nostra actual) diu que tu, els mesos quetu tens llogat això, ets una empresa. Si no,tothom podria fer el negoci que volgués sensecontrol. El primer que hauria d’entendre la gentés que això és un negoci. Que llavors serveixi perajudar a pagar els estudis del fill! És una altracosa. També podria dir: donaré menjars en aquestpis... o el que sigui. És un negoci: això estàregulat per Turisme i tu t’has de donar d’alta aTurisme i has de pagar amb totes lesconseqüències!

Quin és el problema? Com que el PP havia fet elsulls tan grossos, enganant la gent, que va prohibirels pisos i es girava cap a l’altra part i els pisos seseguien llogant, tu has volgut executar la llei i hasdit: Si no tens l’autorització de Turisme, no potsfer publicitat ni pot fer comercialització! I aquí hanvingut els problemes: Ens hem hagut de posarmalament amb la gent per fer complir les lleis.

L’anterior i aquesta. Entenc que el més fàcil és ferla demagògia que alguns fan. Però, a nosaltres noens queda més remei, perquè aquest que té,durant uns mesos o tot l’any, ha de pagar l’impostturístic. A mi m’és igual on dorm el turista, sidorm a un hotel o dorm a una casa, és un turista iha de pagar el seu impost i ha d’assumir lesconseqüències.

El temps que tu funciones com això, hauries decotitzar tot el que et pertoca i hauries de tenir elpersonal així com toca! És el que la llei ha dit: Sitens personal dins l’habitatge, has d’anar amb elsconvenis d'hoteleria. Això és el que ens handemanat els sindicats. Perquè, si no, tot és feinaen negre.! No val dir «això és un complement». Sino, tots els negocis podrien tenir aquests«complements». És un negoci! I, com a tal, has decotitzar i has de declarar tot el que et toca elsmesos que funciones. Si, llavors, els altres sismesos hi vols viure tu, ningú et dirà res.

Dónes per suposat que Mallorca està saturat...

Els mesos d’estiu està saturat per això vàremposar un sostre. Vàrem dir: aquí on pots atacar ésturísticament, per tant, és impossible que avuicresquem una plaça més a Mallorca. Però, l’únicacosa que és discutible, és aquesta Borsa dePlaces. Els ecologistes dirien: aquestes 43.000places que hi ha a la Borsa han de desaparèixer. Inosaltres deim: que desapareguin a la llarga;perquè ara hi són i ja hi eren. No les creàremnosaltres. La llei contemplava que, quan unaplaça es dóna de baixa, el Govern se la potguardar per a vendre-la i això és el que hem fet.No és que l’hàgim creada nova!

Quina estimació teniu d’oferta no reglada?

Mentre tu no arribes a una sanció o mentre noarribes al final, a què li dius «oferta no reglada»?

Se suposa que és el turista que arriba l’aeroport illavors no consta on viu...

Però això és fals, també. Avui en dia resulta queper l’aeroport, i les estades s’han escurçat molt,

7

passa molta més gent que primer venia quinzedies i era molt bo de controlar. Com que la llei haestablert, i aquí és a on podem anar, que avui endia ningú pot fer publicitat o comercialitzaciód’una plaça turística sense estar d’alta a Turisme,on anam nosaltres? On podem actuar? Anam a lespàgines web, allà on sigui, per si trobam qualquepublicitat (sigui d’hotel, apartaments, pisos,cases) sense registre de Turisme. Aquí actuam,tenguin o no turistes. Aquesta és la gran passaque ha donat la llei. Abans havies de tocar a lesportes, trobaves o no hi trobaves el turista; haviesde demostrar... Avui, no! Avui, si trobam publicitato comercialització, estan agafats. Perquè la lleidiu clarament que tu no pots fer publicitat icomercialització turística sense el registre deTurisme. Si no hi ha aquest registre, podem pegara les plataformes i podem pegar als propietaris;perquè el responsable és el propietari,l’intermediari i el que et fa la publicitat.N’enganxam tres... De moment a qui pegam? Alque et fa la publicitat i a l’intermediari, que solesser la immobiliària. De moment no vas alpropietari, hi anirem, no quedarà més remei! Hianam a base de denúncies.

Quina Mallorca volem a deu o vint anys, vista?

El problema és que una cosa és el que voldríem il’altra és la realitat. La realitat ens diu,malauradament, que l’illa de Mallorca ja,pràcticament, és turística en la seva totalitat.Primer estava concentrada a la costa, llavors vacomençar en el camp... Però avui en dia no hi hacap municipi de Mallorca que no tengui placesturístiques oficials (o a través d’establiments, quetots en tenen, o a través dels habitatges). Això ésuna realitat, estan donades d’alta a Turisme.Tenim actualment a Mallorca 300.000 places atots tipus d’hotels i tenim 91.000 places ahabitatges. Llavors hi hauria les 43.000 de laBorsa que sumen el total de 430.000. Això és unarealitat.

Dins Petra hi ha tots els habitatges que hi ha. Te’nvas a la plaça de Petra qualsevol dia i està plena

de ciclistes. Quina excusa tenc jo perquè elsnegocis i l’Ajuntament no participin d’aquestatortada? Sempre pos aquest exemple, perquè ésreal. Quan en els anys noranta en Canyelles té lapunyetera idea de convertir el nostre camp, en laCalifòrnia d’Europa, aquest sempre havia anatlligat al pagès, ja que no s’havia plantejat fer unacasa a fora vila que no anàs relacionada ambl’agricultura o la ramaderia; no pensaven enxalets, La idea que el camp s’havia d’urbanitzar,ve d’aleshores i és el que tenim. Una cosa és elque turísticament jo pugui pensar i l’altra lesmesures urbanístiques, que les ha de prendre unaltre!

L’altre dia ho discutia amb un batle: a tu, amb lesnormes subsidiàries, quants de solars hotelers etqueden? Ets tu el qui les havia de llevar en el seumoment! L’Ajuntament de Sant Llorenç, amb uncanvi de normes l’any noranta, ens carregàrem lameitat de les urbanitzacions que encara noestaven posades! Ens varen dir de tot...! Que noens bastarien els doblers del poble per aindemnitzar... No n’hi ha hagut capd’indemnització! Perquè jugàrem a escalaurbanística. Però, avui, d’icones, el quedefensàvem conjuntament amb els ecologistes,que sempre ens trobàvem, cada vegada enqueden manco! Perquè estan aprovades dins lesurbanitzacions que tenim i estan aprovades dinsles normes municipals. Podem créixer perquèpoden fer-ho a escala de normes (hi poden feruna casa més perquè hi ha permís). Primer lalluita era més clara, perquè lluitaves per icones:Que no urbanitzassin la Punta de n’Amer ; que nourbanitzassin Es Trenc... Però, avui, aquestesicones, amb la Llei d’Espais Naturals han quedatmolt delimitats. Avui has de lluitar perquè nofacin més places, però dins el que ja tenim! Iarribam tard perquè se’ns ha desbordat tot.

I això fa que Mallorca no pot esser mai sosteniblesi no posam mesures. Entre tots, però!!! No solsTurisme!! Turisme pot posar les que ha posat,però no podem aturar que ens facin una casa afora vila; qui ho pot aturar és Urbanisme. Sigui elConsell o sigui l’Ajuntament, exigint els metresque li toquen. Nosaltres no podem aturar quefacin piscines, no és competència nostra. La gentvol que Turisme, com que és tan transversal, hofaci tot, però no pot fer-ho. Hem entrat i hem fetla llei. L’amenaça de l’Estat va esser «nopodeu...!». I nosaltres vàrem dir «això ésUrbanisme», i així l’hem salvada. A Canàries estàimpugnada. Varen dir «aquí sí i aquí no» i el jutgeles va dir: «per què? Digau-m’ho urbanísticamenta això». A nosaltres no ens ho han impugnatperquè vàrem fer una feina prèvia de saber quèpodíem fer.

8

A Menorca, Eivissa i Formentera, qui regula elsostre?

Els Consells. A Eivissa, si un vol obrir una plaçanova, l’ha d’anar a comprar al Consell, que té unaborsa, igual que nosaltres, amb les places que esdonaven de baixa. Té unes 9.000 places i les potanar venent mentre en tingui; això és el sostre. IFormentera també, allà ho controla el mateixConsell, no tenen un organisme a posta.

Curiosament a Menorca, mentre el PTI no hodigui, no hi ha un sostre. Això preocupa, perquèavui en dia poden créixer! Esper que prest elConsell de Menorca aprovi un sostre, perquè si noes pot mallorquinitzar aviat. Ja seria un absurd...Llavors hi ha el tema de les competències.Nosaltres no hem transferit Ordenació, que és elque ara volem fer. Perquè l’Estatut ens diu que ésdels Consells i Mallorca no ho va voler en el seumoment... Nosaltres no hauríem de controlar resde tot això; El control l’ha de fer el Consell, cosaque ja hi és en els altres tres. Mallorca no vaacceptar Ordenació en el seu moment. Semblaque l’any que ve sí la pot tenir

Arribam tard

Sí que arribam sempre tard, perquè pràcticamentdes dels anys seixanta, que s’inicia el boom delturisme aquí, després de la balearització, idesprés del Decret Cladera, que, per primeravegada, va dir «posem més metres», sempre hemanat creixent. Però també havíem anat creixenten places... i ara, al manco, hem aturat una cosa.Hem aturat la places, No podem aturar l’aeroport,no podem... però les places sí. El que dius és: «Nopodem créixer una plaça més!». El qui vengui hade tenir per dormir; si no li dónes per dormir, s’hopensarà. Sempre hem crescut, i això és el granproblema nostre i el gran dilema que no hemsabut solucionar, en positiu.

Perquè tota l’oferta, que nosaltres dèiem«aquesta és bona», era el que havíem d’haverplantejat fa quaranta anys. Però, quan no hasanat eliminant l’oferta que tu no vols, i tu has fet

un hotel així com toca, però no has eliminat elshooligans de Magaluf o de Platja de Palma... Quanduies els ciclistes deies: «molt bé!», però, comque s’ha desbordat, com que no posam sostresenlloc...! Totes les coses que funcionen... vàremcomençar amb 10.000 ciclistes... en vénen 20.000i ara en volem... Ara en vénen 50.000, però nohem establert mai quants de ciclistes pot absorbirMallorca. Com que són els mesos de març i abril,o octubre i novembre..., com que interessaperquè allargues la temporada, has dit «quevenguin!».

Perquè en l’estiu en vénen pocs de ciclistes; eljuliol i l’agost no hi ha qui hi vagi per les carretesamb bicicleta, però els mesos de març i abril nopots passar... I les infraestructures són les quesón... Però, les infraestructures, fins ara,governant el PP o fins i tot amb alguns Pactes, «jaen farem d’infraestructures!» això era la idea.Que falta aigua...? farem desoladores! L’aeroport?L’ampliarem! Sempre hi havia la solució nefasta...No feies un plantejament realista de dir: «si no hiha aigua, no podem!». No havies de ferdessaladores, ja no havia de permetre res més.Sempre a escala urbanística! La gran erradanostra ha estat que, en l'àmbit urbanístic, no hemposat les fites allà on les havíem de posar. I avuiens trobam desbordats i amb uns problemes quetenen una solució difícil; perquè hi ha el que hiha!

Quan vaig a Campanet i convers amb la nostrabatlessa i li dic: «ara hem prohibit, a dins solrústic, els habitatges». Ella em respon: «Toni! Totel meu terme està protegit... vols dir que ara lescases no podran...?». No! I llavors anam a la plaçadel poble i em diu: «Veus aquesta casa? Estavaabandonada, ara fa lloguer turístic. És d’uncampaneter; l’ha arreglada i l’ha llogada. Veusaquella botiga? Estava a punt de tancar; ara vabé... Com contradius això?! Malauradament, comque tothom vol viure del turisme, perquè notenim res més (no hem avançat en altresaspectes), tothom vol participar del pastís. I quanel vols llevar a aquells que no en tenien... costa!La mateixa gent, el mateix votant nostre, en trobqualcú: «Vatuadell, m’has fet una traJe! Jo haviaarreglat la casa dels meus pares i ara no ho pucfer...». Sí, però on feim la diferència? Tu l’hasarreglat; molt bé. Però, aquell especulador quen’està arreglant deu? Com l’atur? No el puc aturara ell i no aturar-te a tu! Nosaltres vàrem posar ala Llei una cosa que ens pensàvem que ensimpugnarien i no ho han fet: que un, amb elmateix nom, no pot tenir tres habitatges. De tresper amunt no en pot tenir, per aturar un pocl’especulació. La Llei és per a tots!

9

El gran dilema nostre és: com aconseguir que a lallarga el turisme sigui sostenible en aquestaspecte. Per tant, forçadament, per a essersostenible, hem d’anar a decreixements. I aixòcosta. El mateix PIAT, que el Consell aprovaràaquests dies, ha establert unes normes. Però, nodeixarà que, si un té un hotel urbà, o un solarurbà on ho pot fer un hotel, com ho podemprivar?! Quan és urbà paga el IBI de fa vint anys...si es decideix a fer l’hotel, com ho atures? Si hi téuna casa dins urbà, com ho atures? Hi ha unesdificultats afegides que compliquen molt les cosesa Turisme. Hem de fer el que podem.

La Llei també regula el «tot inclòs»?

El tema «tot inclòs» anava dins un altre paquet.Hi ha molta confusió aquí, perquè el «tot inclòs»està regulat per llei del 2012. El problema és que,com totes les lleis fetes per ells, el PP es va girarcap a l’altra part i va dir: bé, ja ho hem posat! Perescrit ja hem quedat bé! Però, no varen fer resper actuar. El que ara nosaltres volem posar ésper a poder actuar. I això xoca, perquè sónqüestions econòmiques. Pensau que no hi ha capregulació del «tot inclòs» en tot l’Estat Espanyol. Il’altre dia ho vaig demanar al Centre BalearEuropa i no n’han trobada cap en tota la UE Totsels nostres competidors no la tenen; en xerren,però ningú ho té, Per què? Perquè és difícil.Xocaràs amb normatives estatals. Nosaltres araintentarem amb tres coses: el tema de l’alcohollligat a la salut pública. El tema del «tot inclòs» noel tocarem. No prohibirem, perquè ens eltombarien l’endemà mateix, l’alcohol. Haurem dedir que, en el «tot inclòs» no es podrà serviralcohol fora del dinar i el sopar (una cosa així; ésel que acabam de perfilar). Ho hauremd’especificar. Jugam amb el tema de la salut: Siqualcú vol alcohol, que l’hagi de pagar; que no lisurti gratis.

També deim: si qualcú vol fer «tot inclòs», hodemanin també a través de Medi Ambient a fid’obligar-los a què tots els productes que donen,vaixelles i altres siguin reciclables o reutilitzable.Vas contra el plàstic, per exemple (i ja hi vol anarla Llei del Residus), estam actuant ambconsonància amb una altra llei que vol fer elGovern. Hauran de tenir un personal per a recollirles palanganes o els tassons (no com ara, que totse’n va als fems). Els hotels del «tot inclòs» arautilitzen el plàstic més barat i tot se’n va als fems.També podem demanar que si tu vols tenir el «toinclòs» has de tenir capacitat de tenir tots elsclients dins l’hotel. Has de contemplar si tensespai. Si no els pots tenir als llocs comuns, nopodràs tenir «tot inclòs». Estam jugant per aquí,però molt alerta a utilitzar paraules de prohibicióo paraules que no vagin lligades a medi ambient.

Si va lligat només a economia, t’ho tombaran. Siel mes que ve la treim tornarem a esser pioners aescala mundial. Com que tothom ens mira, igualque ho hem estat amb el lloguer turístic, tambého volem esser amb aquesta. A mi ja m’handemanat per esser ponent a una convocatòria dela Secretaria d’Estat amb les altres comunitats,per fer un grup de treball i explicar el quenosaltres hem fet. La gent queda amb els cabellsdrets... Ningú s’ha plantejat comprar places. Sóncoses amb les quals anam avançant, que ens fanpioners, però és molt delicat i no ens hemd’equivocar. El «tot inclòs» estava en els «Acordspel canvi» i abans d’acabar la legislatura hotindrem legislat. Una legislatura dura el quedura...

Per què a la distribució de l’Impost de TurismeSostenible hi ha tantes núvies? Sembla la novarepartidora...

Té una explicació: nosaltres gestionam misèria. Iquan hi ha un caramel tothom el vol. Jo entencque moltes d’aquestes coses que arribam a feramb l’Impost Turístic, malauradament aquest ésel nostre error, no s’haurien de fer. Com que notenim finançament i hi ha necessitats... Aramateix, hem afegit enguany una cosa en qüestióde gent amb necessitat d’habitatge. Aquestescoses, això hauria de sortir del pressupost de laComunitat! La gent està tan desesperada que jono m’atrevesc a dir que no. Endemés, des d’unaopció d’esquerres, sempre tens excuses per diraixò. Però, clar, llavors et sortirà la FederacióHotelera i aquests i et diran de tot: em fan moltapor els titulars dins Alemanya d’aquests diarissensacionalistes que posin: «Els nostres doblersserveixen per als marginats o per les donesmaltractades...». Això, al seu país, ho solucionenells. Això és el gran perill. Però, les necessitatssón tantes...

10

El primer any, quan es va posar en marxa, a partirdel juny del 2016, hi havia necessitats molt duresdes de Medi Ambient! Com arreglar depuradoresque vessaven… Vàrem dedicar una partimportant a reparar depuradores. Això haviad’haver anat amb el cànon d’aigua; per a això lagent paga! Per a mantenir les depuradores... i, sino basta, que pugin el cànon, que pugin elsimposts! Però, clar, varen veure una sortida peraquí i l’han aprofitada. El perill que ara veig ésque ara hem augmentat l’impost turístic, i això noho hem dit, pensau que en el segon any ja l’hempujat! El doble durant els mesos d’estiu! Com quehi ha molts més doblers, també hi ha molta mésgent que està a l’expectativa... Necessitats depatrimoni, necessitats mediambientals... i no entindrem per a tots!

Això suposa tensions internes dins el Govern...

Clar! Nosaltres, a la darrera convocatòria, vàremdir que no als ajuntaments, si no venia amb unacord de diferents ajuntaments. Si era un projectede diferents ajuntaments, el podíem tenir encompte. Ens ha duit unes crítiques horroroses!Dels nostres batles mateixos.

Una altra crítica: els municipis turístics et diuen.«ah, la recaptació més grossa la feim aquí! Perquè fer una cosa a Vilafranca?». Entram endinàmiques que, fins i tot dins el mateix partit,segons les necessitats dels batles... Ells volenseguir guanyant eleccions, ho enteneu?

Fins i tot entre les illes. Va costar, però nosaltresvàrem posar que, al manco, havia d’haver-hi unrepartiment per illes en consonància... Però etsurten els eivissencs i et diuen de tot! «Resultatque jo m’enduc els mateixos doblers que Menorcai nosaltres recaptam molt més!»

I surten els quatre hotelers d’Eivissa i els quatreaprofitats i et fan demagògia pura: «Ens roben elsdoblers dels imposts perquè se’n va aMenorca...!» Aquest és el joc... Llavors,políticament, n’hi ha de més porucs i passenpena, nosaltres tenim la llei, però altres tenenl’Agència Tributària. I passen pena i jo tot el dia

discutesc amb ells... ja passaven pena amb lapujada: «Això serà un desastre...!» Perquè estàs aun pacte; i un va per lliure i els altres dosgovernam, però governam d’aquella manera!Nosaltres volíem altres imposts per exemple a lesgrans superfícies.., però l’excusa va esser: «no,ara ja hem posat el doble...» I no hem fet elsimposts que havíem de fer en l'àmbit de mediambient i coses d’aquestes. El PSOE no ho vol...vull dir que no és fàcil!

Creus que pot haver-hi, a causa dels límits delpetroli, una possible crisi del turisme de masses,per aquest turisme de vols barats? Es contemplacom hipòtesi de futur, o ningú hi vol pensar?

Jo crec que el turisme avui és molt vulnerableAvui estàs a dalt de tot i demà et poden tombar.Sigui per la crisi del petroli, sigui per unsatemptats, sigui pel que sigui... som moltvulnerables. El que la gent no ha entès és quenosaltres, durant aquests darrers anys, hemviscut d’un turista prestat; que no era nostre; ique no ho havia d’esser! El problema és que, comque ha vingut, ara ningú el vol amollar. Nosaltreshavíem d’absorbir el que podíem absorbir, peròha vingut de rebot i ara ningú el vol amollar. Peròés que jo crec que ens en ressentiríem perquèhem anat molt més enllà del que podíem anar. Nohem fet una política d’un turisme sostenible iavui, malauradament, amb més de 300.000places turístiques, o 400.000, que tenim aMallorca... Potser l’ideal seria tenir-ne 150.000 o100.000. Però, una cosa és l’ideal i l’altra el quetenim. Comences a tancar hotels? Comences atancar places?...

Vos pos un exemple: Nosaltres pensàvem, no solsnosaltres, fins i tot el PP quan feia les seves lleis,dèiem que hi ha molta oferta obsoleta, ellssempre ens responien: «això, el mercat horegularà! Desapareixeran!» Aquestes pensions,aquests hostals no podran competir idesapareixeran... No han desaparegut! Per què?Perquè hi ha tal demanda cap a Mallorca, quel’oferta obsoleta segueix vivint. I avui en diatenim 10.000 places turístiques dins una ofertaque no arriba ni a una estrella! Ni tan sols té unaestrella, són aquelles pensions i hostals que viuend’aquella manera perquè no s’han reformat nis’han fet res, però viuen perquè hi ha unademanda d’això, també! No tothom pot anar ahotels. I, clar, com que hi ha aquesta demanda, sipoden venir en un vol de baix cost... Hi ha vols avoler cada dia per venir; no necessiten anar en unpaquet turístic. I la gent ve! Avui en dia encaravas a Cala Rajada i, una oferta que havia dedesaparèixer (són pensions que estan en elcentre; que encara comparteixen bany...) no hadesaparegut. Per què? Perquè hi ha vuit

11

discoteques durant l’estiu i el que vol la gent ésanar a divertir-se i li interessa poc si hi ha unbany dins l’habitació o coses d’aquestes.

Aquest és el gran drama que tenim! però tambéles infraestructures: l’aeroport... Durant el juliol il’agost, aquell monstre... I, quin és el problema?Això, baix del meu punt de vista, no ho podem fertots sols. Si tenim les competències que tenim, ésver que podem fer més, però, amb lescompetències que tenim, les coses de l’Estat noes toquen. Demà mateix, si l’Estat volgués, podriaampliar l’aeroport! Per damunt de nosaltres! Eldeclara d’interès general i fa dues pistes més...

Els anys seixanta i setanta del segle passat ja esdeia que el turisme era una indústria fràgil

mentre altres economistes deien que esconsolidaria...

Hem de pensar una cosa: la gent vol viatjar; i mésquan s’ha destapat tot això del baix cost. Ningúes vol privar de les vacances i, malauradament,tenim una situació privilegiada en aquest aspectei la gent juga amb aquestes circumstàncies. Jocrec que les Illes Balears, enmig d’una crisimundial, al menys tendria una sortida, però nopodria alimentar tot això. De la mateixa maneraque no hem pogut absorbir tots els treballadorsde la construcció quan havien vingut el temps dela bombolla.

Es diu que en un futur no hi haurà feina per atothom. Haurem d’aprendre a omplir el tempsd’oci. Anam a un altre model de societat.

En els anys seixanta, en els inicis, qui es podiaoposar a aquella balearització quan tu, de dia endia milloraves? Feia molt mal lluitar contra això,perquè si tu milloraves... Mirau la quantitat detreballadors que venien de la Península... Hi haviabonança. Jo, que he viscut aquests inicis, sempreretrec això, perquè, primer, en els soterranis delshotels, pel qui feia feina allà, també era el seu llocde viure. Tots tenien les lliteres en els soterranis.La gent vivia allà durant els sis mesos que venieni després se’n tornaven. Tota aquesta gent, a poca poc, s’ha establert aquí. Era llavors que havíemde planificar el futur de Mallorca!

Si ara poguessis tornar enrere i diguessis: Nooo,és que a Cala Millor amb deu hotels en tindrienprou! No amb vuitanta, com en tenim ara! Clarque seria l’ideal, però, com ho duen els altressetanta? És el que tens. I, si ens ve una crisi, hihaurà molta gent que patirà; però, mentre això nosucceeixi, la gent està obsessionada amb elpunyeter turisme. I això es va desbaratar un poc,també, amb el tema de les segones residències.Perquè, com que tenim el que tenim, ara i abans

els europeus volien venir i, com que tenen poderadquisitiu, estan comprant les cases del centre dePalma. Darrerament, tornen venir suecs idanesos, gent nòrdica que havia desaparegutdurant uns anys. Quan jo vaig començar a unhotel, tots eren suecs. En un parell d’anys, elmercat anglès i l’alemany s’ho va carregar,desaparegueren. Però, vénen o a comprar la casao als hotels nous que han obert a Palma, no van ala costa. No n’hi ha de suecs a Cala Millor!Queden en el redol de Palma.

A mi em sembla molt bé que Palma plantegi quehem d’aturar, però arriba tard. Arriba tard! PerquèUrbanisme fa anys que havia d’haver dit: anem aveure el que hi ha d’haver en el centre de Palma.Però, com que no ho ha dit, avui en dia tenimcent hotels d’aquests de ciutat: cinquanta fets icinquanta en construcció... i espera! Ens desbordatot!

Hi ha feina marcada al davant?

Ara volem fer feina en la pròxima llei, la volemtreure ja. Perquè el «tot inclòs» és un dels temes,però n’hi ha d’altres. La Llei Turística l’hem hagutde fer per fases. I ara, amb la segona fase, hemvist el que funciona i el que no funciona. Unexemple que pos: Els hotels de Ciutat. La lleiposava que el noranta per cent de les habitacionsdels hotels de Ciutat poden esser individuals. Ésun exemple. Què feia la gent amb la Llei del2012? Ens enganaven com a xinesos, perquè etposaven habitació individual, però llavor la veniendoble. Què volem fer nosaltres ara? No hi hahabitacions individuals en un hotel! Amb la novallei, volem dir: tota habitació d’hotel és de duesplaces. L’han de comprar; cosa que no, tothomcompra individual (perquè s’estalvia una plaça).Nosaltres volem dir: Totes les habitacions d’hotelsón dobles, si li volen donar un ús individual, fes-ho... Si no, t’enganen.

Tots aquests esforços, evident de millora, com esvenen electoralment?

12

Ho haurem de mirar a això, perquè, de moment,no ho estam aconseguint. Jo he discutit, avegades, amb els de TerraFerida o amb els delGOB, jo no m’he negat mai a asseure’m i discutir.A ells els va bé la demagògia, perquè això és elque ven, però haurien d’esser conscients que: oaixò, o el que ve darrere! Perquè... molt decriticar... Un dia que els del GOB varen venir aquíbaix amb les caretes d’en Biel Barceló i na InmaBenito, vaig devallar i els vaig demanar: Quan voshe vist a l’Aeroport? Tot això que ens veniu aprotestar aquí, és a l’aeroport que ho hauríeu defer, és a l’Estat que no ens deixa canviar lescoses! Què voleu que facem? És això: intentamfer coses, a vegades no estàs satisfet perquè veusque una gent, que teòricament lluites amb ells illuites pel que ells volen.... És cert que semprepodem fer més i és ver que sempre hem dedemanar més, jo estic d’acord que demanin mésnomés faltaria, però qualque culleradeta de melestaria bé! Perquè, si no, és que ens cremareu anosaltres també! I, si ens cremau a nosaltres, quevenguin els altres i veureu què faran!

Potser la gent d’esquerres no valora prou la feinaque estau fent

En temps del President Bauzà ens queixàvem dequè funcionava a través de decrets llei, sense

participació. Però, clar, quan tu vols participació,també és participació del contrari! Quan nosaltresvàrem fer la Llei del Lloguer Turístic, varenpresentar tres-cents escrits d'al·legacions.«Tothom està en contra...!» No deien que unapart, cent cinquanta, anava en contra del quevolia l’altra cent cinquanta. Això és participació.La participació té unes conseqüències, i duretards (al·legacions, respostes...). Hem d’anaralerta en caure en el que criticàrem als altres.Nosaltres no volíem anar amb decrets llei. Aixòsuposa contradiccions que a vegades són dures.Es tracta d’exercir una cultura democràtica. Elproblema d’avui és que, quan fas una lluitad’aquestes, no saps qui tens darrere, quit’acompanyarà. Sembla que va contra els seusllocs de feina. Els sindicats mateixos estan comestan. Sempre hi ha una segona lectura queneutralitza la causa. Dins l'hoteleria el gran repteés aconseguir que els treballadors, explotats,considerin que els defensam.

Tant de bo sapiguem valorar totes les petites ograns passes que es van donant en un tema tanenvitricollat i tan vital per a les nostres Illes.Gràcies, Toni, i no defalleixis.

1

5.1 I ara ... Els supermercats cooperatius

Josep Ramon Balanzat

Cada vegada hi ha una consciència més clara entreàmplies capes de la societat de fer que l'acte deconsumir esdevingui un acte revolucionari, transgressor;un acte que millori el món i ens serveixi per millorar lanostra salut, com seria el cas de l'alimentació.

Avui ja no és suficient en rebre la nostra caixa deverdures ecològiques cada setmana o en buscar el quenecessitam a la secció bio de les grans cadenes desupermercats. Tampoc ens satisfà haver de comprarproductes sans a algunes cadenes com VERITAS a preusdesorbitats. Necessitam una altra alternativa que enspermeti consumir de manera sana, ètica, responsable i aun preu raonable.

Al món ja existeixen algunes experiències que han donatresposta a aquest repte de consumir bo, sa i barat sensecontribuir a engreixar la maquinària capitalista de lesgrans superfícies comercials. Una d'aquestesexperiències, tal vegada la més exitosa, és la de PARKSLOPE FOOD COOP, una cooperativa de consumidorsinstal·lada a Brooklyn, Nova York, des de fa anys i quecompta amb un gran supermercat que proveeix defruites, verdures, làctics, carn, peix, productes de neteja,etc. a milers de cooperativistes que busquen comprarproductes bons, ecològics, locals i a bon preu.

Recentment aquest supermercat cooperatiu s'ha fetfamós arreu per un documental que explica la sevaexperiència. Es tracta de FOOD COOP i la seva projeccióa diferents llocs d'Europa i recentment a l'Estat espanyolestà servint d'inspiració a molts consumidors conscients iresponsables que busquen una alternativa.

Ara, a Mallorca, estam d'enhorabona perquè en elspròxims dies aquest documental serà projectat a Palmaen el marc de la Fira del Mercat Social que tendrà lloc afinals de setembre, els 28 i 29, als Jardins de laMisericòrdia.

L'objectiu és obrir un debat a ca nostra sobre laconveniència d'organitzar-mos i engegar una iniciativacooperativa d'aquestes característiques.

Per completar aquest debat sobre els supermercatscooperatius convidarem a la Fira a un representant d'unainiciativa recentment inaugurada a València, es tracta de

SOM ALIMENTACIÓ (somalimentacio.com). Amb ellsaprendrem com ha estat l'aventura de dissenyar i portarendavant un supermercat “en mans de la gent”, comdiuen ells.

Esteu atents a les vostres pantalles perquè ben aviat jaus podreu apuntar a la sessió de projecció deldocumental. Val la pena participar en aquest debat.

El Planeta i la nostra salut s'ho mereixen.

2

5.2 Les fundacions Darder-Mascarófan balanç de la feina feta i presenten el seu «Programa d’activitats per al curs 2018-2019»

Les fundacions Darder-Mascaró han presentat aquestestiu el balanç de la feina feta en el darrer any en quèl’Ateneu Pere Mascaró i la Fundació Emili Darder hanfusionat la seva activitat, centrada en el debat d’ideesper tal de transformar la realitat social, política ieconòmica a les nostres Illes.

D’entre les activitats realitzades, destaca la importanttasca de publicacions relacionades amb la memòriahistòrica i la història crítica en coordinació amb l’editorialLleonard Muntaner, amb els llibres Mallorca davant elcentralisme, Aurora Picornell, de la història al símbol, oLa casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca com aresultat d’aquesta intensa feina.

També cal destacar el treball en xarxa de les fundacionsamb altres entitats i moviments socials, com laPlataforma en defensa d’un finançament just,l’Associació Mercat Social Illes Balears, la Plataformacontra el TTIP, la Xarxa de Renda Bàsica o la Banca ÈticaFIARE. Entre aquest treball volem destacar l’aposta pelCol·lectiu Alternatives, que té com a objectiu repensar elmodel econòmic a les nostres Illes i que recentment vapresentar el document Pensar per Avançar.

Des de les fundacions també hem impulsat nombrososdebats i conferències al llarg del curs, partint de la ideaque el debat d’idees diferents és la base de la formacióamb esperit crític, i per això en el proper curs tenimdiferents propostes formatives, com ara l’escola detardor sobre sobirania i transformació social al setembrei un seminari sobre feminisMES a l’octubre. En aquestàmbit també impulsarem l’Escola Oberta Ciutadana comuna proposta formativa en cooperació amb movimentssocials, sindicats i entitats de Mallorca.

Finalment, des de les fundacions també es col·laboraamb altres fundacions de l’espai sobiranista iprogressista de l’Estat, amb la recent creació d’un Fòrumde fundacions del qual compartim la Secretaria tècnicaamb el CIEMEN i la Iratzar Fundazioa, i el compromís dela celebració del Fòrum estatal del 2018 a Palma,coincidint amb la Diada de Mallorca.

Podeu consultar la memòria d’activitats del curs 2017-2018 i el programa d’activitats del curs 2018-2019 a laweb de les fundacions (www.fundacionsdardermascaro.cat)

1

5.3 IV Fira del mercat social, l'economia que té curade la vida i de l'entorn

Jordi López

membre de REAS i de l’Associació Mercat Social Illes Balears

Davant la insostenibilitat social i ambiental del sistemaeconòmic actual, en els darrers temps estam assistint ala proliferació d'iniciatives econòmiques sorgides de lasocietat civil per donar respostes a necessitats nocobertes ni per l'estat ni pel mercat convencional;iniciatives d'economia social i solidària amb vocació detransformació social que posen la cura de les persones ide l'entorn en el centre de l'economia.

Així, davant l'emergència d’habitatges que vivim,sorgeixen iniciatives de cohousing, d'habitatgecooperatiu en cessió d'ús; davant el paper de la bancaen la crisi financera, es consolida la banca ètica; davantel creixent poder de les multinacionals sobre el quemenjam, proliferen iniciatives com les cooperativesd'alimentació ecològica o de comercialització directa deproductes ecològics locals; davant el creixementimparable del vehicle privat, sorgeixen alternatives demobilitat sostenible basades en el vehicle elèctriccompartir; davant el paper antiecològic i antisocial de lescompanyies de subministrament energètic, esconsoliden les cooperatives de comercialitzaciód'energies netes...

En paral·lel, altres iniciatives econòmiques amb vocacióde transformació de llarga trajectòria, en àmbits com elcomerç just, la reutilització, el foment delcooperativisme, la inserció de persones en risc d'exclusiósocial o discapacitat, la comunicació, educació i culturaalternativa, etc., cada vegada tenen més capacitat pergenerar productes i serveis amb criteris de consumresponsable, que tenen cura de les persones i del'entorn.

A través tant dels expositors com del programad'activitats paral·leles, la IV Fira del mercat social quetendrà lloc als Jardins de la Misericòrdia de Palma elsdies 28 i 29 de setembre, vol acostar a la ciutadania

interessada en aquest consum transformador les sevesalternatives de consum responsable; afavorint aixíl'accés del públic als seus productes i serveis, i també elconeixement mutu i la intercooperació entre els propisintegrants del mercat social, afavorint així la consolidaciód'experiències i el seu efecte multiplicador.

Una característica fonamental d'aquesta altra economiaamb una clara vocació de transformació social és la sevaconstrucció col·lectiva, ja que el mercat social és unaxarxa de producció, distribució i consum de béns iserveis, però també d'aprenentatge i d'experimentaciócol·lectiva, que funciona amb criteris ètics, democràtics,ecològics i solidaris en un territori determinat,constituïda tant per empreses i entitats d'economiasocial i solidària com de persones consumidoresindividuals u organitzades col·lectivament. L'objectiu éscobrir amb un ventall el més ampli possible de productesi serveis una part significativa de les necessitats delsseus participants, fent possible la desconnexióprogressiva del capitalisme depredador.

Ja sabem que no podem deixar en mans del mercat lacura de la vida i de l'entorn, i per això vos animam aparticipar en aquesta construcció col·lectivad'alternatives econòmiques: contribuint a la difusiód'aquesta quarta fira del mercat social, visitant les sevesparadetes per conèixer de primera mà les alternativesque s'ofereixen o participant en les diferents activitats.

www.mercadosocial.net/balears

2

Programa de la IV Fira deMercat Social de Mallorca

Divendres, 28 de setembre

16 h - Obertura de portes

17 h - Presentació Comissió "Pels bons tractes" i "Protocol davant situacions d'assetjament",

Entrepobles

17.30 h -Taula rodona: Habitatge cooperatiu en cessió d'ús

18.30 h - encara per concretar

19 h - Conferència: Peru Sacia FIARE BANCA ETICA

Dissabte, 29 de setembre

10.30 h - Demostració eCotxe (Aparcament Via Roma)

11 h - Performance las Kaprichosas

12 h - Visita institucional

13 h - Conversa oberta sobre supermercats cooperatius i ecològics

14/16 h - dinar

16.30 h - taller de ràdio i salut mental, Fundació Deixalles amb Ràdio Tortuga

17 h - Taller familiar d'escacs en viu, Associació Monitors d'Escacs de les Illes Balears

18 h - Presentació UCTAIB i Arç Coop

18.30 h - Presentació programa Confia, Treball Solidari

19 h - encara per concretar

1

T1 Feim de Llucmajor un municipi millorJaume Tomas

Tinent de Batlle de l’Ajuntament de Llucmajor

Han passat tres anys que MÉS per Llucmajor forma partdel Govern municipal i m’agradaria repassar els fets iprojectes realitzats i els que avui dia tenim en marxa pera un futur pròxim siguin una realitat.

Tres anys marcats per la necessitat d’acords amb elspartits que formen part del Pacte de Governabilitat aLlucmajor, PSOE i PI . S’ha de destacar que tots hanactuat amb un gran sentit de la responsabilitat i, en totmoment, han sabut posar els interessos de la ciutadaniaper sobre de qualsevol interès partidista. Com aportaveu de MÉS a Llucmajor vull agrair aquesta actitud,que ha permès executar gran part del full de ruta pactat.

En definitiva tres anys de molta feina i de fitesaconseguides de les quals vull resumir-vos les mésimportants.

Un ajuntament modern i proper a la gent

Consideram que la transparència pública i la participaciósón pilars claus de qualsevol administració pública delsegle XXI, en aquest sentit s’ha obert la participació enels plens municipals al ciutadà i les associacions, elspressupost participatius ha permès que 600.000 €s’hagin pogut destinar a projectes proposats pelsllucmajorers, el nou portal de transparència ha aportatllum sobre la gestió municipal.

He apostat decididament per l’administració electrònica iben aviat la gran majoria de tràmits municipals espodran iniciar de forma telemàtica, sense horaris nidesplaçament.

Recuperació de l’economia municipal

Després de tres anys podem afirmar que aquest objectiutambé ho hem assolit amb escreix, en tres anys hempassat de tenir un dels municipis amb majorendeutament de les Illes a tenir un municipi lliure dedeute, passant del 40 M d’€ el 2015 a poder deixar azero el deute municipals a inicis del 2019.

I el que dóna més mèrits a aquesta fita és que s’haassolida sense pujar impostos i sense reduir servei, benbé al contrari durant aquests la legislatura s’han reforçattots els departaments per aconseguir que l’Ajuntamentsigui una administració que doni resposta a lesdemandes del ciutadà amb celeritat i eficiència.

Llucmajor referent cultural

El Claustre de Sant Bonaventura ha esdevingut allò quetots els llucmajorers cercàvem, un referent cultural en

l'àmbit insular amb una variada i abundant ofertacultural per a tots els públics. També hem inaugurat lesnoves dependències de l’Arxiu Municipal de Llucmajor ihem dotat de més espai a la biblioteca municipal. Al2017 vàrem celebrar les primeres jornades d’estudislocals amb més de 50 ponències.

També s’han fet passes importants per a aconseguir queel Centre d’Interpretació de Fotografia Toni Catany siguid'ací a poc temps una realitat, gràcies a l’empenta de laConselleria de Cultura, Participació i Esports.

Col·laboració amb altres administracions

I és que una de les claus del que hem comentat fins araés precisament la bona sintonia i col·laboració amb lesdiferents administracions supramunicipals. Han estatmoltes i variades les col·laboracions i línies desubvencions que ens han oferit als municipis tant des delConsell de Mallorca com del Govern de les Illes Balears ique ens han permès posar en marxa diferents projectes.Amb ajudes del Consell de Mallorca, mitjançant eldepartament de Desenvolupament Local, hem millorat elcamí de sa Torre, reformat l’escoleta Fada Morgana irealitzada millora d'infraestructures a diferentsinstal·lacions esportives de Llucmajor i s’Arenal, entred’altres.

Molt destacable la col·laboració amb la Conselleria deTreball, Comerç i Indústria ja que mitjançant el SOIB hemimpulsat la inserció laboral de més de 200 persones,entre els diferents programes que ofereix, com Visibles iJoves Qualificats. Un personal que ens ha permèsreforçar els diferents serveis sense cost per les arquesmunicipals.

Tenim projectats, amb la Conselleria de Salut, dos nousPunts d’Atenció Continuada al municipi i la rehabilitació

2

de la residència de persones grans i la creació d’un noucentre de dia gràcies a l’impuls donat per departamentsde Serveis Social de Govern i Consell.

I per acabar gràcies a la Conselleria de Turisme podremenvestir la reforma de la plaça Reina Mª Cristina i lamillora de les rutes cicloturístiques, projectes valorats en1 milió d’euros. Així mateix, també hem de destacar elprojecte de millora del Torrent dels Jueus de s’Arenalvalorat en 2,5 milions d’euros i finançat amb l’Impost deTurisme Sostenible.

I encara molt MÉS

Podríem afegir altre projectes assolits aquestalegislatura: l’arribada d’aigua canalitzada a s’Estanyol iSon Bieló, ens hem convertit en un municipicardioprotegit després de la instal·lació de 24desfibril·ladors a diferents indrets del municipi, i moltsd’altres que podríem esmentar però em toca anaracabant.

Com veis han estat tres anys ben aprofitats i plens dereptes assolits, però encara són molts els que quedenper assolir i pels quals ja començam a fer feina amb laseguretat que el 2019 els ciutadans ens seguiran donantel seu suport per fer de Llucmajor un municipi millor.

T.2 Començam un nou curs amb la

7ena edició dels Premis SINOFÓSMercè Borràs Dalmau

Regidora de Benestar i Drets Socials

Ajuntament de Palma

Com cada any MÉS per Palma enceta elnou curs polític amb la celebració delsPremis Sinofós. Així, el pròxim 4 d’octubrecelebrarem la setena edició d'aquestsguardons amb la intenció de valorar latasca d'aquelles entitats o col•lectius quetreballen per fer de Palma una ciutat mésjusta, més solidària, més humana i méshabitable.

Aquests premis, que s'estructuren enquatre categories, cerquen reconèixer pertant, la feina feta per la ciutadania en lessegüents matèries: Palma Habitable (Urbanisme,Mobilitat, Medi Ambient i Seguretat Ciutadana); PalmaInclusiva (Joventut, Política Lingüística, Igualtat, GentGran, Interculturalitat, Benestar Social i Educació), PalmaCreativa (Turisme, Ocupació, Comerç, Cultura, Innovació iEconomia) i Palma Democràtica (Participació Ciutadana,Transparència, Anticorrupció i Administració Pública).

D'aquesta manera, tots els militants i simpatitzants deMÉS per Palma podran presentar propostes decandidatures als premis del 3 al 16 de setembre a travésdel correu:palma@mespermallorca.cato telefonant al971 22 59 12. Un cop tancada aquesta fase, s'obrirà unperíode de votacions perquè la militància pugui triarentre les opcions presentades.

Enguany aquest acte esdevindrà el tret de sortida d'unnou curs que estarà marcat pel compte enrere cap a leseleccions de maig del 2019. En els pròxims mesoshaurem de reivindicar tota la feina feta i implicar-mostots i totes de bon de veres per garantir la continuïtat delpacte d'esquerres a l'Ajuntament de Palma l'any que ve.

En el sentit mateix dels premis, aquesta legislatura hemestat treballant per transformar Palma en una ciutat méshabitable, inclusiva, creativa i democràtica:

- Hem millorat i incrementat notòriament el reciclatge ila gestió dels residus, hem desenvolupat un nou Pla deNeteja amb una inversió important i hem protegit espaisnaturals i barris tradicionals i emblemàtics del municipi.

- Hem donat alternativa a més de 1.000 famílies ambl’Oficina Antidesnonaments i invertirem 17 milionsd’euros per a la construcció de 140 habitatges de lloguerpúblic amb el Govern (l’objectiu és que el 10% del parcd’habitatge de Palma sigui públic). Destinam també 2

milions d’euros a ajudes en concepte de lloguer. Hemprohibit el lloguer turístic als plurifamiliars per tal degarantir l’accés a l’habitatge i la bona convivència dins laciutat.

- Hem engegat el desmantellament de Son Banya ireallotjam i donam una segona oportunitat a les famíliesmés vulnerables. Hem constituït el Consell Municipal deServeis Socials, hem creat una Cartera Municipal deServeis Socials i hem impulsat un nou model reforçant eltreball comunitari.

- Transformam Palma des de la Cultura a través de novesinfraestructures culturals i millorant les programacionsdels teatres i centres culturals i artístics de referència.Fomentam l'ús de la llengua catalana i recuperam lamemòria de la ciutat. Treballam per una cultura inclusivai participativa realçant la feina de la creació local,descentralitzant l'oferta cultural, treballant en projectesimpulsats des de la ciutadania i reforçant el ConsellMunicipal de la Cultura.

- Hem convertit l'Ajuntament en una administració méstransparent obrint-la a la ciutadania, publicant lesagendes dels regidors i regidores i realitzant audiènciespúbliques. Treballam per una ciutat més participativaestant al costat dels barris, impulsant i donant contingutals consells sectorials i de districte i amb la creació delspressupostos participatius. Tenim en compte l'opinió dela ciutadania obrint consultes i processos participatius enels temes importants de la ciutat.

En definitiva, tot un seguit d’iniciatives que treballampensant més enllà de quatre anys amb l’objectiud’aconseguir la plena transformació de Palma. La ciutatque ens agrada és inclusiva, participativa, justa ihabitable. És per això que dia 4 d'octubre hem de sermolts als Premis Sinofós. Ja ha començat el compteenrere per maig del 2019.

1

6.1 Solament las llibertats democràtiques faran realitat la

Universitat de les IllesJosep Valero Gonzàlez

Amb aquest títol, el Comitè de les Illes del PartitComunista d'Espanya, publicà el 8 de juny de 1974, unaedició clandestina sobre la realitat del debat què esproduïa a les Illes, entorn de la necessitat d'unauniversitat a les Illes Balears, a la vegada que feia unseguit de propostes.

A les 10 planes de la publicació, editada en català itambé amb una edició en castellà, hi ha temes prousuggerents analitzats des de l'actual perspectiva del2018, quaranta-quatre anys després. Un document fetquatre anys abans de la primera constitució formal del'actual UIB. En aquells temps hi havia estudisuniversitaris a Mallorca, com a delegacions de Filosofia iLletres de la Universitat de Barcelona, així com lesdelegacions als primers estudis de Dret i estudis deCiències depenent de la Universitat Autònoma deBarcelona. També hi havia l'existència de les EscolesUniversitàries de Ciències Empresarials (els anticsestudis de comerç) i de Magisteri (l'antiga Normal). LesEscoles permetien el títol de Diplomat, però en cap casde Llicenciat.

Un decret de 1972 permetia la creació de «ColegiosUniversitarios» Per tant la coordinació dels diferentsestudis universitaris que es realitzaven a Palma, espodria fer a partir de la constitució d'aquells «ColegiosUniversitarios» Figura jurídica possible i inexistent a lesIlles, per la mateixa desídia de les autoritats franquistes.

La publicació del PCE surt com una resposta ambcontraargumentacions, cap a la campanya que lesautoritats provincials del franquisme feien sobre la sevagestió per aconseguir la «Universidad Balear». En eldocument s'analitza el fracàs de la campanya econòmicaper aconseguir recursos cap a la UB que propugnava elPatronat, a causa del seu plantejament sucursalista, demanca de visió estratègica i perquè delegava en lesaportacions privades la creació i el mantenimentd'aquesta hipotètica Universidad Balear.

Després d'una introducció sobre la problemàtica generalde la Universitat al conjunt de l'estat, el caràcter elitistadel model tradicional, les noves exigències del capitalmonopolista i la crítica a la Llei General d'Educació(LGE), analitzada com un intent tecnocràtic d'adaptaciódel sistema educatiu a les noves necessitats del sistemaproductiu, es valora l'increment de les lluites estudiantils

i d'altres sectors de l'ensenyament contra la selectivitatdel model educatiu pel seu caràcter injust, antipopular, idintre del marc d'ofegament social generalitzat, com a

resposta cap a la manca de llibertats democràtiques enun temps encara de forta dictadura i repressió.

El document critica el concepte de centralisme mallorquíque el constituït «Patronato Económico de EstudiosUniversitarios y Superiores de Baleares» destil·lava entots els conceptes en què encabia el terme balear. En eldocument es proposava una distribució geogràfica delscentres universitaris per Illes, en funció d'estudisd'idoneïtat i amb consultes populars a cada illa,admetent una coordinació general que hauria d'estarubicada a una illa determinada. També critica la sevacomposició antidemocràtica i que no tenia en compte elssectors afectats. La seva supeditació centralista a laplanificació realitzada a Madrid. Un Patronat pensat perdonar suport a un encara inexistent «ColegioUniversitario», i que a sobre una vegada creat, hauria dedependre de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Seguidament fa un breu resum dels diferents estudisuniversitaris que es realitzaven a Mallorca i del perquède la seva creació, per acabar amb un seguitd'alternatives pel que hauria de ser l'EnsenyamentSuperior a les Illes. Amb un corol·lari comú: Sensellibertats democràtiques no hi hauria Universitat a lesIlles Balears i sense un plantejament realment federal del'estat, els estudis que es poguessin donar, sempre

2

estarien supeditats o condicionats, als interessos delcentralisme.

Una Universitat on el català pogués esser llengua oficial ies potenciés la nostra cultura. Una Universitat quepogués ser autogestionada democràticament pels seuscomponents. I com a propostes concretes de lluita esreclamava: Consolidació de tots els estudis universitarisexistents; implantació dels segons cicles d'aquests;implantació de noves facultats i centres en funció delsinteressos expressats per la població de cada illa; creaciód'una Assemblea Democràtica de les Illes com a marc deconfluència dels diferents sectors socials, per a lluitar iaconseguir la ruptura democràtica a les Illes.

La publicació sortia amb un preu de 10 pessetes. Hetornat a rellegir aquest document guardat a l'arxiuhistòric de CCOO i m'ha recordat tota la meva trajectòriade lluita estudiantil, portat a la delegació de Filosofia illetres de l'Estudi General Lul·lià i posteriorment alprimer any de trasllat a l'Institut de Son Malferit.

Recordava en el número anterior alguna particularitatd'aquelles lluites que impulsaven els Comitès de Curs i elpaper important que jugava el Partit Comunistajuntament amb altres forces polítiques. I com quesempre les històries oficials s'obliden de les personesanònimes que fan possibles els canvis, he cregutimportant des de la modèstia de l'Altra mirada, fer unreconeixement públic a tota aquella generaciód'estudiants i professors, que des de la seva personalimplicació, ja construïen i lluitaven de debò per unaautèntica Universitat de les Illes Balears.

6.2 D’un Esborrany de País a un Projecte de País

Joan Pau Jordà

El passat 5 de juliol es presentava, als jardins de CanAlcover, el document “Un Esborrany de País” en elmarc dels actes de final de curs de les FundacionsDarder-Mascaró. La presentació –que va generar uninteressant debat entre els assistents- no era més queel punt (i seguit!) d’un reguitzell de reflexions ques’han anat produint en l’entorn al grup de sobirania deles Fundacions des de fa més d’un any.

Ens referim a col·loquis com les jornades “UnEsborrany de País” (que donen nom al documenthomònim) on es congregaren el novembre del 2016més d’un centenar d’assistents. Amb l’excusad’analitzar el pensament de Josep Melià i el seu llibreLa nació dels mallorquins en el 50è aniversari de laseva publicació David Abril, Miquel Amengual, LluísApesteguia, Guillem Bestard, Isabel Busquets, CarlesCabrera, Joan Colom, Guillem Colom Montero, RosaCursach, Espai Marjada, Carme Gomila, Bernat Joan,Joan Pau Jordà, Sebastià Lliteres, David J. Llobet, AntoniMarimon, Tomeu Martí, Manel Martí, Francesca MasBusquets, Emylse Mas Mir, Rosa Mascaró, GabrielMayol, Jaume Mesquida, Francesca Mir, AntoniNoguera, Kike Oñate, Gabriel Payeras, David Pujol iMulet, Jaume Ribas, Miquel Rosselló, Rafel Sedano,Llorenç Soler, Pilar Terrassa, Lila Thomàs i Josep Valeroparlaren de les seves visions de com hauriad’evolucionar el sobiranisme illenc en un futur pròxim(https://drive.google.com/file/d/0B-F6WJFc7Ms1ZXJyYVc3eWo0eGM/view).

També ens referim a debats com els realitzats durantles jornades “Sobiranismes: estratègiestransformadores” realitzades el passat octubre, on hiparticiparen companys gallecs (Fundación GalizaSempre), bascos (Iratzar Fundazioa), andalusos (SATAndalús), valencians (Fundació Nexe) i catalans (del’entorn de Catalunya en Comú i En Comú Podem).Durant aquesta trobada els participants de la resta denacions sense estat d’Espanya compartiren les sevesestratègies i visions per tal de treballar en laconstrucció dels seus respectius projectes, en el marcd’un Règim del 1978 en crisi.

Totes aquestes reflexionscol·lectives han portat al’elaboració d’un treball desíntesi per part de JoanColom, Jaume Ribes,Guillem Bestard i BielPayeras que recull l’esperitde tot aquest procés, que es pot sintetitzar en “hemd’ampliar el nosaltres i disminuir els altres”. Elmallorquinisme polític està sofrint una crisi decreixement, i és moment de plantejar-se noves vies perarribar a aquells sectors de la societat encara moltallunyats de nosaltres (castellanoparlants, nouvinguts,bona part de l’empresariat). Dit d’altra forma, s’han depotenciar els referents comuns –la banderamallorquina, el fet insular, l’arrelament al territori- i elsdiscursos i formes que ens permetin connectar amb lamajoria de la societat. Això no s’ha d’entendre com uncanvi de posicionament polític o una renúncia, sinómés bé, com la recerca d’aquells discursos quepermetin connectar amb aquells que, fins ara, ensveuen com elements exògens a la seva realitat.

Aquestes reflexions tenen, així mateix, un factorgeneracional, i no s’ha de menystenir. Una novageneració d’illencs es repensa. En aquest sentit eldBalears va publicar un article molt aclaridor sobre “UnEsborrany de País” (29/11/2016): “el relleugeneracional en el mallorquinisme polític està més quegarantit, ja que la majoria de ponents es situen a lafranja d'edat d'entre 22 i 30 anys. De fet, com qualqueponent una mica més veterà va destacar, a bandad'altres coses, les jornades han servit per a presentaren societat una nova generació de militantssobiranistes plens d'il·lusió i sobradament preparats. “

Finalment, queda plantejar-se ara, que ens queda perfer. Ja tenim el discurs i la reflexió feta. Ara, ens tocapassar als fets. Hem de passar d’un esborrany de país,a un projecte de país. Hem de passar del “dit” al “fet” iplasmar de contingut aquesta proposta política. Peròper això, fa falta la implicació de tota la societat. Ens hiposam?

1

7.1 Història breu del Seminari de Fonts Orals: «la construcció de lahistòria social a través dela paraula»José Maria Gago Gonzàlez*Historiador

* article traduït de l’original en castellà

La insatisfacció que produïa la construcció, a mitjans desegle XX, d’una història dinàstica, institucional i elitista,en la qual l’únic camp d’estudi possible era el d’unpassat més o menys remot al qual se li llevava totcontingut crític, quasi com a una crònica, és la que vadur a alguns historiadors i corrents historiogràfics aplantejar-se un nou i renovador propòsit social de laHistòria.

Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial esdesenvolupa en el món acadèmic anglosaxó tot unmoviment de renovació acadèmic, metodològic i derecerca, associat a les fonts orals, és a dir, a l’elaboraciód’una Història basada, no en exclusiva, en els testimonisde protagonistes directes de la mateixa que va passar anomenar-se Història Oral i contant amb el suport d’altresfonts i d’altres disciplines per fer Història, és a dir que laHistòria fos comprensió del passat i coneixement delpresent en permanent interacció i on fos present elcompromís amb les majories.

A Espanya aquesta nova forma de fer Història arribarà afinals dels anys setanta amb els llibres de Roland Fraser ies difondrà en els vuitanta de la mà de dues donesrelacionades entre elles, però ubicades acadèmicamenten llocs diferents: Madrid i Barcelona. Són Maria CarmenGarcia-Nieto i Mercedes Vilanova, respectivament.Després s’incorporaran altres noms i llocs com JoanMiralles a Mallorca, o Marc Wouters a Santiago deCompostela entre d’altres.

Serà en aquest context com sorgirà el Seminario deFuentes Orales-UCM. El Seminari es va constituir com aAssociació cultural, sense afany de lucre, el novembredel 1984, encara que funcionava com a grup de feinades de l’any 1981. L’Associació, des d’un primermoment, considera el treball d’investigació històrica coma una eina per recuperar «la memòria col·lectiva» delpoble, subjecte i protagonista de la Història, i obtenird’aquesta manera un corpus d’informació indispensableper a la Història del Temps Present: Segona República,Guerra Civil, Franquisme, Transició...el SFO fixà la sevaseu a la Universidad Complutense de Madrid, mésconcretament en el Departament d’HistòriaContemporània on, la seva creadora i alma mater delSFO fou la professora Maria Carmen Garcia-Nieto París,impartia les seves classes. I tancà la seva singladura elnovembre del 2017, després de 37 anys d’existència, ara

amb la denominació de Seminario de Fuentes Orales«Maria Carmen Garcia-Nieto».

El Seminari de Fonts Orals, estatutàriament, es va fixarcom a finalitats desenvolupar projectes de recercahistòrica, organitzar col·loquis i intercanvis culturals icientífics amb aquelles associacions i centres decaracterístiques similars, potenciar la publicaciód’estudis i en general, quantes activitats culturals icientífiques puguin desenvolupar-se. La Creació d’unCentro de Documentación sobre Historia Oral així comun Archivo de Testimonios Orales.

Aquestes finalitats s’han desenvolupat tant de formaindividual com col·lectiva, en projectes que han conclòsen nombroses ocasions en Tesis doctorals, Memòries dellicenciatura, treballs acadèmics i institucionals, o enpublicacions, per part de la gran majoria dels membresdel SFO. En diverses ocasions s’ha contribuït al’esmentada investigació mitjançant els procediments decol·laboració, ajut o subvenció, del Ministerio deEducación Cultura i Deporte

La formació d’investigadors s’ha dut a terme mitjançantJornades Metodològiques, el SFO ha formalitzat fins acinc convocatòries, i xerrades de formació que algunsmembres del Seminari han impartit tant en la Universitatcom en altres àmbits i per diversos llocs de la geografiaespanyola.

La construcció «d’arxius de la paraula» ha estat elresultat d’aquestes investigacions col·lectives oindividuals i que han acabat en nombroses ocasions eninstitucions públiques per a la consulta d’investigadors ipersones interessades en els múltiples temes treballats.Uns arxius sonors -gravacions, i escrits -transcripcions,que el SFO ha construït, organitzat, i custodiatpràcticament fins a l’actualitat. Archivo de MemoriaHistórica, Archivo Histórico Nacional, Archivo de laUniversidad Complutense de Madrid

2

L’organització de trobades disciplinars ha sigut, quasides del seu origen, una constant en el quefer delSeminari. Trobades per compartir experiències i treballsde recerca històrica, mitjançant la presentació decomunicacions o l’exposició de ponències sobre temesdiversos que tinguessin a veure amb la Història Oral, oamb la temàtica de la convocatòria de les diferentsTrobades, Seminaris, Jornades o Congressos. Però tambéper a debatre sobre qüestions metodològiques, i perdescomptat, posar en contacte a distints investigadorsde procedències i interessos molts variats procedents detot l’Estat Espanyol. Ja que una de les virtuts d’aquestaAssociació ha sigut la de no circumscriure’s a un territori.Encara que tampoc ens hem limitat a una temàtica, auna procedència disciplinar, o a un àmbit de formaciódels investigadors.

Hem de fixar-nos, per la seva importància i utilitat,respecte a altres organitzades o coorganitzades pelSeminari en relació a l’afer que acab d’esmentar, a lesnomenades «Jornadas de Historia y Fuentes Orales deÁvila» és a dir a les trobades disciplinars mantingudesfonamentalment per historiadors que tenien les FontsOrals com a punt de partida dels seus treballs de recercai que s’han desenvolupat en aquesta ciutat castellanadurant bona part de la història de l’Associació.

Les Jornadas s’iniciaren el 1989 com una Trobada deFonts Orals:Fuentes Orales y Enseñanza de la Historia.L’organització anà a càrrec tant de la UNED d’Àvila comdel SFO. I l’alma mater fou naturalment Ma CarmenGarcia-Nieto París. Des d’aquell llunyà 89 s’han celebrata Àvila capital o a la província, set jornades més que hanarribat fins a l’any 2007. El 1990 se celebraren les IIJornadas sobre Fuentes Orales e InvestigaciónHistórica:Técnica y Metodologia. El 1992 les III Memoria ySociedad en la España contemporánea. Les IV el 1994Historia y Memoria del Franquismo, les V el 1996Testimonios Orales y Escritos les VI La Crisis delfranquismo y la Transicion el 1998. A l’any 2000 les VIIJornadas Memoria e identidades,

Després d’un llarg parèntesi es reprengueren lesJornades amb les VIII a l’any 2007, en aquesta ocasió alBarco de Ávila: Las fuentes orales entre la memoria y la historia. La complementariaedad con otras fuentes.Aquestes serien les darreres coorganitzades amb laFundación Cultural Santa Teresa d’Àvila. Aquestesjornades no haguessin estat possibles sense elmestratge, el savoir faire, i la implicació i la feinade naMa Carmen Garcia-Nieto París, però tampoc , en aquestsprimers anys, de José Maria Borrás. Després altrespersones, des de dins el SFO hem anat treballant per ferpossible les diferents Jornades: Pilar Folguera, Pilar Díaz,Carmen Sierra, Francisco Arriero, Carmen Ochoa, ElenaHernandez Sandoica o José Ma Gago...entre altres moltesmés i la doble presència indispensable de José LuisGutiérrez i José Manuel Trujillano des de la FCST/UNEDd’Àvila.

Per les Jornades han passat importants investigadors iinvestigadores de dins i fora del nostre País, no noméshistoriadors i no només de fonts orals. Entre elsestrangers: Philippe Joutard, François Badárida,

Alessandro Portelli, Adele Pesce, Dora Schwarztein, PieroBrunello, JF Chiantaretto, J,Ma Nunes... i entre els propis:Josep Fontana, Carme Molinero, Pere Ysas, Ismael Saz,Alfonso Ortí, Cristina Borderías, Marc Wouters, ManuelRico, Joan Miralles, Elena Hernández Sandoia, ManuelOrtiz, Antonio Elorza, Dolores Pla, Alicia Alted, MerceVilanova, Francisco Erice, Amparo Moreno, Manuel PLedesma, Ana Caballé,Teresa del Valle, Javier Ezcurra, MaEncarna Nicolás, Julian Casanova...Mercedes Alvarez.

A l’any 2005 s’organitzà conjuntament amb l’InstitutJerónimo de Uztariz i la UPN el Congrés Fuentes Orales yVisuales a Pamplona. L’any 2010 les IX Jornadesd’Història i Fonts Orals, Relatos biográficos: Fuentesorales para la historia a Madrid.

Les X Jornades el 2012 Metodologia:Nuevos desafios,nuevos encuentros. A Madrid, tant aquestes com lesanteriors se celebraren al Archivo Histórico Nacional. Dela majoria de les Jornades s’han fet Actes, unes en paper, altres en format digital.

En un altre ordre de coses el Seminario de FuentesOrales ha estat vinculat en l’àmbit associatiu ambAssociacions Orals Internacionals, com l’AssociacionInternacional de Historia Oral IOHA de la qual va ser socidurant anys, en la que alguns membres del SFOocuparen llocs rellevants com Pilar Dominguez Prats, queen fou la seva Presidenta.

El SFO ha participat com a Associació en múltiplesCongressos Internacionals d’Història Oral, com els deBarcelona, l’any 1985, Oxford el 1987,Siena Padua 1993,Nova York 1994, Goteborg 1996, Rio da Janeiro 1998,Instambul 2000, Durban 2002, Guadalajara Mèxico 2008.

Ha tingut molta importància l’elaboració i arxiu denombrosos Projectes d’Història Oral:

Capas populares y urbanismo: Palomeras un barrio

obrero de Madrid: 1950-1980.

Cultura, trabajo e identidad de las mujeres en un espacio

urbano. Madrid 1950-1980.

Mujeres en Madrid en la Guerra Civil Española.

La escuela franquista 1938-1957.

Huelgas y Transición política en Madrid,1975-1977.

Militares Demócratas: La Unión Militar Democrática.

Jueces contra el Franquismo: Justicia Democrática.

Historia Oral de la Infraestructura ferroviaria: RENFE.

La década de los setenta. Tardofranquismo y Transición,1975-1980.

Des del 1997 fins el 2002 el Seminari de Fonts Orals vaelaborar i publicà amb la col·laboració desinteressadadels seus socis, un Butlletí Informatiu amb periodicitattrimestral, La Memoria.

7.2 Neus Nogué Serrano

La nova normativa a la butxacaMaties Garcias

Qui més qui manco sap que l’Institut d’EstudisCatalans (IEC) va publicar la Gramàtica de lallengua catalana (GIEC) i que, mesos després,també va donar a conèixer l’Ortografia catalana(OIEC). La primera va veure la llum el novembredel 2016 i la segona va aparèixer el maig del2017. Són dues obres de referència per alsusuaris, aprenents i ensenyants del català, lesquals han posat al dia la normativa de la llengua,sempre a partir de l’obra de Pompeu Fabra i deles successives actualitzacions que haexperimentat al llarg d’un segle i busques.

Si l’OIEC és l’edició en un sol volum –disponible enversió en paper i en línia– de les normes de 1913,a les quals s’han incorporat alguns retocsconcrets, com és ara la reducció de la llistad’accents diacrítics o l’ús de guionets, la GIECsuposa una actualització de més gran abast ambrelació als aspectes que havia prescrit laGramàtica catalana de 1918, fins ara consideratel corpus normatiu oficial.

La nova normativa, però, no ha llençat per laborda la gramàtica vigent, ni de molt. El que hafet l’IEC ha estat recollir fenòmens de la llenguaque no s’hi havien incorporat, sobretot perquè noha plantejat la nova gramàtica com un documentbasat en la dicotomia correcte / incorrecte, sinóque ha matisat molts de fenòmens lingüísticstenint en compte si són adequats al context,d’acord amb la varietat geogràfica del parlant iamb el registre o estil en què aquest usuari vol ferservir una forma o una construcció de la llengua.

D’aquesta manera, la GIEC és una eina que ensorienta no tan sols pel que fa a la llengua escritaformal, sinó que també serveix per donar llumsobre la llengua oral i sobre l’ús en els registresmolt formals, mitjanament formals o informals, ifins i tot col·loquials. Vegem-ho amb un exemple,que no afecta el parlar mallorquí: en la llenguaformal, el quantitatiu prou és invariable (no hi haprou cadires), però en alguns parlars, en elsregistres informals, és legítim usar-lo en plural(prous cadires) i, en llenguatge col·loquial, fins itot el quantitatiu es feminitza (proutes cadires).Igualment passa amb els verbs que es combinenamb un pronom: Et penediràs d’això que has fet(més formal) o Te’n penediràs d’això que has fet

(més informal i en aquest cas habitual en elmallorquí parlat). O amb els usos d’imperatiuscom digues-me (formal) / digue’m (acceptable enmolts de registres).

D’altra banda, és evident que la gramàtica rebutjaper incorrectes aquelles solucions que són alienesa un bon parlar genuí, molt sovint ocasionadesper la interferència. Seria el cas, per exemple, del’ús de la perífrasi tenir que, o de la preposició aper referir-se percepcions (fer olor a colònia), itantes altres que infesten la llengua de moltsparlants descurats.

Tot això són fenòmens que el bon usuari de lallengua ha de saber quan i com ha de fer servir oha de rebutjar. El problema és que enfrontar-se ales 1.439 pàgines de la nova gramàtica no éstasca fàcil, i no tan sols per l’extensió del volum,sinó també per la densitat i els tecnicismes de lesexplicacions.

Per això són benvinguts llibres rigorosos i alhoramanejadissos com el que ha escrit Neus Nogués,professora de lingüística de la Universitat deBarcelona, que ens ofereix una guia essencial iclara de les novetats que han introduït tant lal’OIEC com la GIEC. El llibre resumeix i comentaels aspectes principals de la nova doctrinagramatical i remet als capítols de l’obra originalper si algú vol ampliar-ne la informació. Tambédona compte dels nous conceptes científics ques’hi utilitzen per explicar els fenòmens de lallengua.

El llibre de la Dra. Nogués fa un gran servei a unample ventall de professionals, usuaris iestudiants de la llengua que d’una manera clara ididàctica vulguin acostar-se a les novetatsnormatives establertes per l’IEC.

1

7.3 SERGUEI DOVLÀTOVJosep Maria Traverso

El temps passa de pressa i a hores d’ara SergueiDovlàtov (1941-1990) és un clàssic de la literatura russadel segle passat. Diuen que els visitants del complexturístic i cultural dedicat a Puixkin situat no massa llunyde Leningrad demanen als guies per visitar la modestacasa on Serguei es va allotjar durant uns mesos mentrefeia de guia abans de marxar cap als EUA. Diuen tambéque a Nova York, on va morir, a l’encreuament de la 63amb la 108 hi ha una placa en record seu. Sigui comsigui, les seves obres, sempre escrites en rus, s’hanpublicat a diferents idiomes i la seva escriptura té unimportant reconeixement a molts països. En català tenima l’abast uns quants títols, a LaBreu Edicions, traduïtsmagníficament per Miquel Cabal.

Parlar de Dovlàtov és, doncs, parlar de la literaturarussa/soviètica de la segona meitat del segle XX, de lavida política i cultural de Leningrad (també deTallinn/Estònia) i per extensió de l’URSS durant lespassades dècades seixanta i setanta. De literaturaclandestina, de lluita infructuosa per publicar i traspassarla fèrria censura oficial; una lluita que va portar amoltíssims autors al silenci, a la claudicació, a ladesesperació, als camps de treball i a la mort o al’emigració forçada.

Dovlàtov va ser un cas més d’aquesta darrera opció, vamarxar l’any 79 quan es van exhaurir les darrerespossibilitats de publicar a la seva pàtria. Es va negar acanviar d’ofici, l’únic que sabia conrear, el d’escriptor itransitava un procés de degradació personal ialcoholisme prou important. Amb la dona (o exdona) i lafilla ja a l’exterior, marxar del seu país era l’única sortidapossible, fins i tot va ser una recomanació d’uncomandament del mateix cos policial que el perseguia.

Pensava que l’exili exercia efectes negatius en elsescriptors, que miracles no n’hi havia enlloc; que el fetde poder publicar a l’exterior no convertiria cap dissidenten un geni. Era monolingüe, la seva llengua d’escripturai de vida va ser sempre el rus, el seu treball eren lesparaules, havia creat un nou i personal llenguatge literarimolt atent i molt deutor de la parla del carrer, delsdesheretats, dels presoners, dels amics destrossats pelsistema i per l’alcohol; una escriptura que es reconeixiaben poc en la tradició pàtria. Creador d’un llenguatgeàgil, vibrant, amb ritme, també irònic i mordaç peròsempre arran de terra, compassiu amb aquells quepateixen. Molt a prop d’autors nord-americans comSherwood Anderson a qui admirava i amb el qual teniamoltes coincidències literàries i vitals.

Expulsat de la Universitat a força de suspesos es veuobligat a entrar a l’exèrcit i és destinat a tropes devigilància, a un camp de presoners. Quan ésdesmobilitzat ja porta a la maleta un relat, La Zona, unade les seves obres fonamentals. El llibre apareixeràalguns anys més tard, a principis dels vuitanta, a NovaYork i narra les seves experiències al camp. Però la sevaperspectiva, el seu to narratiu és ben diferent d’altresliteratures dedicades als camps de treball. Cercant uncamí propi, tot i la seva admiració per altres autors quehan tractat el tema, com Xalàmov als seus Relats deKolimà, no se sent dins la tradició de la literatura de lapresó o del Gulag:

“I ara ja passo al tema fonamental. A allò que expressal’essència de la vida en el camp. A allò que constitueix lasensació principal d’un antic vigilant de camp depresoners. A les característiques de la sospitosasemblança entre els guardes i els reclusos. O, per dir-hod’una manera més ampla, entre “el camp” i “la llibertat”.[…]Vaig descobrir una similitud sorprenent entre el campi la llibertat. Entre els reclusos i els vigilants. Entre elssaltaparets reincidents i els controladors de la zona deproducció. Entre els presos encarregats de distribuir les

2

tasques i els funcionaris de l’administració del camp. Atotes dues bandes de la tanca s’estenia un mateix mónsense ànima.” (La Zona, 74/75)

En la recerca d’aquest camí personal, en aquesta lluitavital, té molt clar allò que vol ser, ni un home d’acció, ésa dir, un revolucionari, ni un moralista; vol ser escriptor iexpressa amb tota claredat la seva tasca:

“L’artista segueix un altre camí. Crea una vida artificialper tal de completar la realitat vulgar. Elabora un mónartificial, en el qual l’honradesa, la franquesa i lacompassió són la norma.

Els resultats d’aquesta activitat són indubtablementtràgics. Com més fructífers són els esforços de l’artista,més palpable és la ruptura entre el somni i la realitat. Ésben sabut que les dones que abusen dels cosmèticsenvelleixen abans…” (La Zona, 64)

Honradesa, veritat, compassió, humana compassió sónpresents a la seva literatura. Algun amic el va definircom un trobador de la banalitat esmolada i no es vaofendre perquè com ell mateix va dir, vivim uns tempsen què les obvietats són insòlitament escasses. La sevaliteratura transcorre molt arran de terra, llunyd’elitismes, de grans ideals o de lliçons morals, però hiha moltíssima humanitat als seus escrits. Amic lleial delsdestrossats pel sistema, dels borratxos, dels que no esdeixen comprar; amistat que inclou el reconeixementdels seus defectes i debilitats. Com diu Ricard SanVicente al pròleg de La Zona: “L’obra de Dovlàtov gira alvoltant de la vida del seu país; de la seva vida i la delsseus amics i coneguts”. Aquests tres àmbits omplen elspaisatges de la seva literatura…i de la seva filosofia devida:

“El único camino honesto es el que discurre entreerrores, esperanzas y desengaños. La vida sólo sirvepara acabar distinguiendo dónde están situados loslímites entre el bien y el mal, con la propia experienciacomo único bagaje…No hay otro camino…” (Retiro115/116)

A aquesta tasca hi va ser fidel, va cercar aquest camífins al final, va treballar amb les paraules de formaincansable. Les seves referències no eren acadèmiquesni formals, devia pensar que l’única manerad’incorporar-se a una tradició era crear-ne una de nova.Volia construir un camí nou amb les paraules, ancorat enles narracions orals però sempre atent a tot allò quel’envoltava, sempre arran de terra; serveixi d’exempleuna reflexió seva sobre la parla dels personatges ambels quals conviu al parc Puixkin:

“Por lo general, Misha se expresaba en una jergapintorescamente estructurada. Sólo articulabacorrectamente o con alguna propiedad los sustantivos ylos verbos. Sobre todo, cuando profería obscenidades.En cuanto a los elementos secundarios, Mijal Iványch losutilizaba de manera completamente arbitraria. Usabacualquier cosa que tuviera a mano. No digo nada depreposiciones, partículas e interjecciones. Las inventabasobre la misma marcha. Su lenguaje estabaemparentado con la música clásica, la pintura abstractao el canto del jilguero. Las emociones predominabanmanifiestamente sobre el sentido.” (Retiro, 74)A ElsNostres narra la història de la seva família, des delsbesavis fins als anys d’exili personal a Nova York. Ho faamb un estil tan planer que el lector té dubtes si allò quellegeix és la història real familiar o tota una ficció. Quinaés la part real -ens demanem- i quina la novel·lada?

Dubtem que la demanda sobre aquesta qüestió tinguisentit en aquest cas. Un exemple, és veritat que va serguardià d’un camp de presoners però, també ho és queva haver de vigilar a un cosí seu? Sembla jugar amb ellector: “O sigui que jo era un guàrdia. I en Bória, unreclús.La cosa va anar de tal manera que vaig acabarvigilant el meu cosí. De fet, però, per poc temps. No tincganes de parlar-ne. Si ho fes, tot resultaria una micamassa literari. Com en els Relats del Don, de Xòlokhov”.

3

(Els Nostres, 91)Allò que comanda és la narració literària,el to narratiu, el ritme amb el qual camina la prosa queno admet excessives disgregacions, de la mateixamanera que un conta contes no es pot permetre massadivagacions sobre la trama perquè corr el risc de perdrel’atenció de l’oient. A La Zona tenim unplantejamentemblant:“He decidit deixar de banda elsepisodis més salvatges, sanguinolents i monstruosos dela vida en un camp. Tinc la sensació que semblarienespeculatius. L’efecte no provindria de la trama artística,sinó del material […] Torno a repetir que el quem’interessa és la vida, no la presó. I les persones, no elsmonstres”. (La Zona, 205)El criteri, com es potcomprovar, no és solament formal sinó de fons, deixarque la trama flueixi sense massa disgregacions, quesigui el seu ritme qui guanyi el lector, marcar límits… Síque admetia una recomanació de Dostoievski, que hihagi de fons un tema transcendental; és per això que ellector es sorprendrà quan a El Retiro, enmig d’aquellpanorama ben fotut, amb la dona i la filla a punt demarxar a l’exterior, amb l’alcohol i la degradació fentestralls, aparegui l’estima amb maiúscules i records tantendres com aquest:

“Luego hubo una cama estrecha, y palabras de esas queresulta penoso recordar a la mañana siguiente. Y lo másimportante, hubo una mañana propiamente dicha, conlos contornos de las cosas emergiendo de la oscuridad.Una mañana sin rastro de la decepción que yoaguardaba y temía.

Incluso recuerdo haberle dicho:

-Qué guapa estás esta mañana.” (El Retiro, 90)

Però tornem a Els Nostres, i al seu final, la llarga històriafamiliar que havia començat amb un besavi s’acabaràexplicant els problemes de l’exili, la separació de ladona, les difícils relacions amb la filla; ha començat apublicar però sembla com si res no canvïi. El darrercapítol és curtíssim, mitja plana i hi trobem aquestesparaules carregades de tristor i desencís, com si desprésde mirar al seu voltant se sorprengués de com haacabat tot:

“El 23 de desembre de 1981 va néixer el meu fill, aNova York. És nord-americà, ciutadà dels Estats Units. Esdiu Nicholas Dawley, ja us ho podeu ben creure.

A això han arribat la meva família i el meu país”. (ElsNostres, 145)

No volia marxar, no haguera marxat, però volia seguiessent escriptor, no volia canviar d’ofici. Deia que l’exilifeia mal als escriptors:

“Mis amigos y yo pertenecemos al exilio artístico. Somosgente con inclinaciones creativas: escritores, artistas,

redactores, críticos de arte, periodistas. Nos fuimosbuscando libertad de creación. Y los hay que han obradoen consecuencia. Aunque no todos. si se concedelibertad de creación a un gallo, todo lo que hará seráseguir entonando su quiquiriquí.

Las estamos pasando putas, esa es la verdad. En lamayoría de los casos, no dominamos el inglés.Naturalmente, no queremos cambiar de profesión.Cobrar el subsidio nos parece una indignidad”. (Oficio,195)

Al llarg de la vida va tenir molts problemes ambl’alcohol, tenia por, crec, al caos que la begudaintrodueix als nostres cossos i als nostres caps. A Retirova escriure:

“Se acabó la bebida. El dinero se volatilizó. No teníaenergía suficiente ni para moverme ni para nada.

¿Qué podía hacer? Meterme en la cama, taparme hastala cabeza y esperar. Antes o después, pasaría.

Tengo un corazón resistente. Ha soportado un centenarde borracheras.

El motor es potente. Lástima que los frenos nofuncionen. Sólo sé parar cuando me veo en la cuneta…”(Retiro,168)

L’any 90 a un carrer de Nova York el motor es va aturardefinitivament.

Aquesta mena de ressenya s’ha fet massa llarga idispersa però ens resistim a abandonar-la sense abansno transcriure una petita història d’amor que apareix aLa Zona i que deixa clar la profunda compassió humanaque habita la seva literatura. Un enamorament, si es potdir així, entre un presoner i la mestra del poble del costatdel camp, tot plegat diu així:

“A dos quilòmetres del camp hi havia una escola rural. Hitreballava una mestra, una dona magra amb les dentsmetàl·liques i un ull enterbolit.

El porxo de l’escola es veia des de la zona.

En aquesta mateixa zona hi havia un antic legal, enMakéiev. Era un home de seixanta anys que s’havia anatfent malbé per etapes.

En resum, aquest reclús s’havia enamorat de la mestrade l’escola. No en podia distingir ni els trets facials.Encara més, no en sabia ni l’edat. Estava clar que erauna dona i prou. Algú que duia un vestit passat de moda.

Es deia Izolda Sxúkina. Però en Makéiev tampoc no hosabia.

4

En realitat, no l’havia vista mai. Sabia que era una dona ien distingia el color del vestit. Tenia dos vestits: un deverd i un de marró.

Al matí, d’hora, en Makéiev s’enfilava a la teulada delbarracó. Al cap d’una estona, anunciava amb una veutronadora: “Marró!”.

Això volia dir que la Izolda havia anat al vàter…

No recordo que els reclusos es riguessin d’en Makéiev. Alcontrari, aquell sentiment suscitava un gran interès.

En Makéiev va dibuixar una margarida a la paret delbarracó. Feia la mida d’una roda de locomotora. Cadavespre, en Makéiev n’esborrava un dels pètals amb undrap.

No se sap si la Izolda va arribar mai a saber res de totaixò. El més probable és que sí. S’estava molt de tempsdreta al porxo i anava sovint al vàter.

Només es van trobar en una ocasió. En Makéievtreballava a la zona de producció. Una vegada se’l vanendur a un punt de l’exterior. La Izolda estava creuant elpoblet. Les seves rutes es van creuar prop de la torred’aigües.

La columna sencera va alentir el pas. Els guàrdies delcomboi es van neguitejar, però els presos els vanexplicar què passava.

La Izolda va passar pel costat de la columna quieta. Lesseves dents metàl·liques resplendien. Les botes de feltrese li enfonsaven al fang.

En Makéiev li va llençar un paquetet embolicat des de lafila. La Izolda l’entomà i el desembolicà. Hi havia unbroquet de plàstic fet a mà.

La dona caminà amb decisió en direcció al cap delcomboi. Va treure una bufanda curta de tricot i la donà alcaporal Boiko. Aquest la passà a un dels reclusos. El trosde roba de color de foc va continuar fila enllà, lluintsobre el fons de parracs de camp de presoners, fins queen Makéiev se la va caragolar al seu coll escardalenc.

Els reclusos es van posar en marxa. Algú va entonar:

“…On, desgraciada, on i amb qui t’entens,

amb qui et parteixes el cigarret!”

Però el van interrompre. Aquell moment empenyia cap alsilenci.

En Makéiev es va girar i va fer anar la bufanda fins a lamateixa zona. Li restaven encara catorze anys…” (LaZona, 155/156)

Per confegir aquesta ressenya hem fet servir elssegüents llibres:

Serguéi Dovlátov, Oficio, Fulgencio Pimentel, 2017.Traducció i notes de Tania Mikhelson i AlfonsoMartínez Galilea.

Serguéi Dovlátov, Retiro, Fulgencio Pimentel, 2017.Traducció i notes de Tania Mikhelson i AlfonsoMartínez Galilea. Assaig biogràfic de Lino GonzálezVeiguela.

Serguei Dovlàtov, La Zona, LaBreu Edicions, segonaedició, 2011. Pròleg de Ricard San Vicente. Traduccióde Miquel Cabal.

Serguei Dovlàtov, Els Nostres, LaBreu Edicions, 2014.Traducció de Miquel Cabal.

Biblioteca de les publicacions de les FundacionsDarder Mascaró

Lila Thomàs Andreu i Toni Ramis CaldenteySecretariat de les Fundacions

Des del Secretariat de les Fundacions Darder Mascaró hem ordenat la nostra biblioteca, us presentem les publicacionspròpies i les fetes en col·laboració amb editorials, en aquests darrers anys.

Llibres amb Ed. Documenta Balear:

GINARD, David Treballadors, sindicalistes i clandestins Volum I Documenta Balear / Ateneu Palma 2012

Treballadors, sindicalistes i clandestins. Volum II Documenta Balear / Ateneu Palma 2014

Aurora Picornell. De la història al símbol Documenta Balear /Fundacions Palma 2016

Llibres amb Ed. Lleonard Muntaner:

Diversos Autors

Un nou Estat, una nova societat Lleonard Muntaner/Ateneu Palma 2013

DD AA GINARD David

La casa del poble i el moviment obrer a Mallorca Lleonard Muntaner / Fundacions Palma 2016

DD AA MARIMON

Antoni Mallorca davant el centralisme 1715-2015 Lleonard Muntaner/Fundacions Palma 2018

MANERA Carles i NAVINÉS Ferran

La indústria invisible 1950-2016.

El desenvolupament del turisme a l’economia de les Illes Balears

Lleonard Muntaner/ Fundacions Darder Mascaro Palma 2018

SAMPOL MAS Pere

El procés català amb ulls mallorquins Lleonard Muntaner/ Fundacions Darder Mascaro Palma 2018

Llibres editats per Fundacions

Diversos Autors COLOM Joan

Un esborrany de país. Jornades. Llibre de les comunicacions Fundacions Darder Mascaró Palma 2016

Fullets

DDAA

Extractes del manifest ecosocialista 1990 Ateneu Palma 2013

Una proposta ecosocialista per a un projecte alternatiu Ateneu Palma 2014

NAVINES, F. PUIGGROS, A; RIBAS, M

Crisi econòmica, mercat de treball i benestar social Ateneu Palma 2015

VALERO, J.

El Trencaclosques espanyol, una lectura des de la periferia Ateneu Palma 2015

DDAA

Sobre el sindicalisme a les Illes Balears. Per un debat del present amb projecció de futur. Fundacions Palma2016

DDAA COLOM Joan

Un esborrany de país. Construcció Nacional a les Illes Balears del segle XXI Fundacions Darder Mascaró Palma2018

ABRIL, D.

La sobirania com element de ruptura i transformació social. Fundacions Darder Mascaró Palma2016(exclusivament en versió digital)

Memòria d'activitats 2013-2014 Ateneu Palma 2014

Memòria d'activitats 2014-2015 Ateneu Palma 2015

Pla estratègic. Cinquè aniversari Ateneu Palma 2015

Memòria d'activitats 2015-2016 Fundacions Darder Mascaró Palma 2016

Programa d'activitats 2016-2017 Fundacions Darder Mascaró Palma 2016

Memòria d'activitats 2016-2017 Fundacions Darder Mascaró Palma 2017

Programa d'activitats 2017-2018 Fundacions Darder Mascaró Palma 2017

Memòria d'activitats 2017-2018 Fundacions Darder Mascaró Palma 2018

Programa d'activitats 2018-2019 Fundacions Darder Mascaró Palma 2018

Revistes editades en paper: ISNN 2444-8117 www.laltramirada.cat

Canvi de model econòmic a les Illes. número 50 de L'Altra mirada Palma 2016

Dos anys del canvi. número 63 de L’Altra mirada Palma 2017

Les claus d'un bon finançament per a un futur millor. número 72 de L'Altra mirada Palma 2018

De totes aquestes publicacions vos oferim la versió digital d’aquelles que la tenen:

Un nou Estat, una nova societat

Un esborrany de país. Jornades. Llibre de les comunicacions

El Trencaclosques espanyol, una lectura des de la periferia

Un esborrany de país. Construcció Nacional a les Illes Balears del segle XXI. Manifest

La sobirania com element de ruptura i transformació social

Memòria d'activitats 2013-2014

Memòria d'activitats 2014-2015

Pla estratègic. Cinquè aniversari

Memòria d'activitats 2015-2016

Programa d'activitats 2016-2017

Memòria d'activitats 2016-2017

Programa d'activitats 2017-2018

Memòria d'activitats 2017-2018

Programa d'activitats 2018-2019

Canvi de model econòmic a les Illes . número 50 de L'Altra mirada Palma 2016

Dos anys del canv i. número 63 de L’Altra mirada Palma 2017

Les claus d'un bon finançament per a un futur millo r. número 72 de L'Altra mirada Palma 2018

Desitjam que aquesta biblioteca de les publicacions de les Fundacions Darder Mascaró vos resulti útil. Si és així, la podeu compartir amb les vostres amistats.

El racó d'en Joan Miquel

número  75  -  setembre 2018contraportada