principals fons documentals

8/17/2019 Principals Fons Documentals

1/30

PRINCIPALS FONTS DOCUMENTALS

SOBRE ELS MITJANS DE

COMUNICACIÓA CATALUNYA

(1976-1981)*

Marcial Murcz'ano

AGRuPA CIÓ DE R.T.V.E. DE CATALUNYA DEL P.S .U .C .,=Info rme sobre la situació

de R .T.V .E., especialment a Catalunyan, dins Nous Horitzons, n ? 51 (febrec 1979),

p p .

35-40.

ASSOCIACIÓ DE LA PREMSA DE BARCELONA, Jornades sobre La cnsi de lapr em sa,

Barcelona, Associació de la Premsa de Barcelona, 1979, policopiat.

BANCO ESPAÑOLDE CRÉDITO, Anuario Banesto de1Mercado Erpanoll981, Madrid,

Banco Español de Crédito, 1981.

BATALLA GARC~A,

.

PÉREZ DE ROZAS, C . , Tecnolo gi;~ e la prensa escrita de

Barcelona, 1979, Tesina de Llicenciatura, Facultat de Ciencies de la Informació, Uni-

versitat Autonoma de Barcelona, 1979, policopiat.

CADENA SER, Informe SER, 1979, Madrid, Cadena SER, 1979.

CASTELLÓ ROVIRA, J .

a

radio amordazada, Madrid, Sedmay Ediciones, 1977.

CENTRE DE DOC UME NTA CIÓDE LA COM UN ICAC IÓ (U.A .B.), ReculL de Docu-

ments n. 1 , Barcelona, Centre de Docu mentació d e la Comunicació, Facultat de C ien-

cies de la informació, Universitat Au tono ma de Barcelona. (sete mbr e de 198 1), polico-

piat.

La present cornpilació de fon ts docurnentals sobre els rnitjans d e comunicació a Cata lunya, q ue no

pretén ser exhaustiva. és una selecció feta en base d un treball anterior in ed it . en col. laboració arn b

M. Moragas. més ampli titulat iMatenuL.r bzbliografic.r de tnvestzgaczons reaLttzades a Catalunya

.sobre eL.í rnzqans ~ na ss iu s e comunz cac tó

1975-1981) .


2/30

9

CID , S .A. , PUBLICIDAD,

Memona 1979,

Barcelona, Cid, S.A., 1979.

CINEMA 2002,


3/30

GABINETE DE INFORMÁTICAY ESTADISTICADEL MINISTERIO DE CULTURA, 9

La realidad cultural de Esp aea,

Madrid, Ministerio de Cultura, 1978.

GENERALITAT DE CATALUNYA, Seruei de Promoció Cultura/. Proposta d'actuació,

Departarnent de Cultura i Mitjans de Comunicació, Duecció General dlActivitats

Artístiques i Literiries, 1981, policopiat.

GIFREU, J . , «La difusió de premsa diaria i setmanal a Catalunya,, dins

Analisi. Quaderns

de comunicació cultura,

nP

1

(juny 1980), pp . 23-61.

GRUP INDEPENDEN T D ESTLJDIS COMARCALS DE CATALUNYA (G .I.E .C .C .),

Sondeig d'op inió sobre Radio Sant Boi (I ) , Barcelona, G .I.E .C .C ., 1981.

GRUP DE MITJANS DE COM UNICA CIÓ DE NACIONA LISTES D ESQUERRA,

a

televisió als PaFsos Catalans. Anali si alternativa, Barcelona, Assemblea de G ricia d e

Nacionalistes d Esquerra, 1981.

GRUP DE PROFESSIONALS DE RADIOTELEVISIÓ ESPANYOLA A CATALUNYA,

Informe per a una televisió nacional a Catalunya, Barcelona, Gmp de professionals

de R .T.V.E . a C atalunya, 1980.

GUILLAMET, J . , La

nov apr ems a catalana,

Barcelona, Edicions 62, 1976.

INSTITLJT DEL CINEMA

C T L

(I.C.C.), Origen, composición y esqu ema d e func io-

namiento del

aInstitut del Cinema Catali (I.C.C.)B,Barcelona, Institut del Cinema

Cataii, 1980, policopiat.

MINISTERIO DE CULTLJRA, DIRE CCIÓ N GENERAL DE CIN EM ATOG RAFÍA,

Datos

Infonativos Cinematográficos, Acos 1965-76,

Madrid, M inisterio de C ultu ra, Direc-

ción General de Cinematografía, 1978.

MINISTERIO DE CULTURA, DIRECCIÓN GENERAL DE CINEMATOGRAFIA,

Películas, Recaudaciones, Espectadores. Datos 1976,

Madrid, Ministerio de Cultura,

Dirección General de Cinematografía, 1976.

MINISTERIO DE CULTLJRA, SECRETARIA GENERAL TÉCNICA ,

Demanda Cultu-

ral en Espaea, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, Gabinete

de Estadística e Informática, 1978.

MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARIAGENERAL TÉCNICA, Raa'zod usión

y

TelevLrión. Datos estadúticos 1975-76-77,

Madrid, Ministerio de Cultura, 1979.

MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARIA GENERAL TÉCNICA, Cinematografia.

Datos EstadGticos 1978, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica,

Gabinete de Estadística e Informática, 1980.

MINISTERIO DE CULTURA, SECRETARTA GENERAL TÉCNICA, l nino y sus hábi-

tos culturales, Madrid, Ministerio de Cultura, Secretaría General Técnica, Gabinete

de Estadística e Informática, 1980.

MUNSÓ CABÚS,J . i d altres,

Breu hzit6n;z delsprogrames e n c at d2 a R. T .

V .

E.,

Barcelo-

na, R.T.V.E., 1980.

OFICINA DE JUSTIFICAC IÓN DE LA DIFUSIÓ N (O.J .D .), Recopilación de los contro-

les efectuados en el

seo

1980,

Madrid, O.J.D., 1981.

PARÉS, M. i d altres, a

elevisió a la Cat ahn ya autonoma,

Barcelona, Edicions 62, 1981.

RADIO BARCELONA SER,

Audiencia de Radio Barcelona (O .M .

F.M.) , Barcelona,

Radio Barcelona, 1980.

RADIO TELEVISIÓ CARDED EU, R 2 d o Televisió Car dedeu . U na tercera via a la Televi-

sió,

Carded eu, 1981, policopiat.

RADIOTELEVISIÓN ESPANOLA,

R. T. V.E. 1976,

Madrid, Radiotelevisión Española,

1976.


4/30

9

RADIOTELEVISIÓN ESPA NOLA , nfor me sobre el circuito catalán de Radiotelevisión

Española, Madrid, Radiotelevisión Española, 1979, policopiat.

ROMAGUERA,

J .

(a cura de), Política acció cultural n'nematografica catalana,

Barcelona, Institut del Cinema Catali, 1980, policopiat.

SERVEI D ESTUDIS DE LA BANCA MAS

SARDA

Deu anys d'e xh ib ii ó cinematogra-

fica a Catalunya: un a aproximació cuantitativa,

198

1

policopiat.

SERVICIO DE ESTUDIO DE CONTENIDO DE RADIOTELEVISIÓN ESPANOLAE

INSTITUTO DE ESTüDIOS COMERCIALES DE OPINIÓN, Estudio sobre la

programación de l circuito catalano-balear, Madrid, Servicio de Estudios d e C onten ido

de Radiotelevisión Española, 1979, policopiat.

SOLA

1 DAC HS , LL., Hirtona dels dians en Catala. Barcelona 1879-1976, Barcelona,

E.D.M.A.S.A., 1978.

VíCTOR SAGI /COMUNICACIÓN, S. A ., Imatg e de la premsa en catala, Barcelona

Víctor Sagi/Comun icación, S. A ., 1980, policopiat.

VÍCTOR SAGI /COM UNIC ACIÓ N, S.A . , Investigación cualitativa sobre la pub licid ad

e n

T.

V

Catalana,

Barcelona, Víctor Sagi/Cornunicación, S.A., 1980, policopiat.

VÍCTOR SAGI/COMUNICACIÓN, S. A. , Sondeig qua lita tiup er a formalitzar uns tests

campanya nomalització

S

de catala, Barcelona, Víctor Sagi /Com unicació n, S .A .,

1981, policopiat.

WALTER THOMPSON, S.A.

ESPANA

Publicidad en 1979. Dianos, revistas,

W .

Cine, Extenor,

Madrid, J . Walter Th ompso n, S.A ., 1980.

A G R U P A C I ~

E RTV

DE CATALUNYA

DELP S U C

1979


5/30

Ponencies comunicacion s presentad es a les primeres jornades sobre la cn ii de la

9

premsa celebrades a Barcelona els dies 12 13 14 de febrer d el 1979.

Els materials qu e s h i recullen són els següen ts:


6/30

9

han permes la substitució del tradicional sistema tipografic per la fotocomposi-

ció i I offset. L estudi es basa en I analisi dels diaris barcelonins a

Vanguardia,

El Correo Catalán, Diario d e Barcelona, El Noticiero Universal, Ava i, El Perió-

dico

i els diaris del Grupo Mundo.

CADENA SER

1979

Informe SER, 1979,

Madrid, Cadena SER.

R e c o p i h i ó de dades sobre l audiencia de la Cadena SER (1979).

Inform e destinat a les Agencies de Publicitat i preparat per la Cadena SER, com

a referencia objetiva de la

seva audiencia regional i nacional, en base a les dades

proporcionades per I Institut ECO. L informe conté els quadres següents: Emis-

sores de la Cadena SER. Audiencia diaria d e la radio per cadenes. Cobertura de

la Cad ena SER en les areas NIELSEN. Programació de la SER. Audiencia g lobal

dels programes de la SER. Evolució de I audiencia dels programes de 1977 a

1978. Perfil de I audiencia. Audiencia total d e la SER (per regions). Ranquing

d audienc ia regional (SER i d altres Cadenes). Audiencia d e la Cadena SER a la

zona del Nord-Oest. Audiencia de la Cadena SER a la zona del Nord-Centre.

Audiencia de la Cadena SER a la zona del Nord-Est. Audiencia de la Cadena

SER a la zona del Centr?. Audiencia de la Cadena SER a la zona del Llevant.

Audiencia de la Cadena SER a la zona del Sud.

C A S T E L L ~ OVIRA, J.

1977

La

radio amordazada,

Madrid, Sedmay Ediciones.

Estud i comparat sobre la situació del mi+ radio a Espanya.

L autor analitza les principals Iínies de desenvolupament de la radio a Italia ,

Gran Bretanya, Estats Units, Xile, Mexic i Espanya, subratllant les normes jurí-

diques del seu fun cioname nt. En estudiar el cas espanyol, al qual és dedicada la

major part del Ilibre, es descriuen en particular els diversos controls i censures

qu e s ha n exercit da m un t el mitja radio , la funció de la publicitat i el nou p ape r,

creatiu i informatiu, que pot oferir la radio en una societat Iliure.

CENTRE

DE

DOCUMENTACIO E

LA

C O M U N I C A C I ~

U.A . B. )

1981

Recull de Docum ents n.O

l . Barcelona, Centre de documentació de la

Comunicació. Facultat de Ciencies de la Informació, Universitat Auto-

nom a de Barcelona (setembre de l 1981), policopiat.


7/30

Dossier de reta de premsa obre mi@ ns de comunicació, elaborad anzb les in -

97

formacions aparegades a la premsa, la setmana de / 3 d'agost de setembre

d e l

1981

Informacions diverses sobre mitjans de comunicació.

CID S.A. PUBLICIDAD

1979

Memona 1979 Barcelona, CID, S.A.

Memona

i

es.tadisfinancers corresponents a l'exercici de 1979 de la companyia

CID,

S A

La m emoria ofereix dades sobre: La publ icitat a Espanya du rant I any 1979. La

inversió publicitaria per sectors. L estructura del mercat. L evolució de la societat

a 1979: facturació, personal, balanc de l em presa , comptes d explotació i de per-

dues i guanys.

CINEMA 2 2

1978

«En torno al cine catalán*, a

Cinema

2002, n? 38 (abril 1978)

Nzímero monografic de la revista especialitzada Cinem a 2002,,dedicada al cine a

Catalunya.

Els temes tractats en els articles són els següents : Realitat historica de Catalunya

(E. Vinyamata-1. Tubella ). El cine en Catalunya hasta 1920 ( G . Hu erre-P . Gon -

zález López). La profesión cinematográfica en Catalunya

(J.

Riba). Algo no está

pasando en Barcelona (M. Ordóñez). Una tendencia realista en elcine catalán

(J.E. Monterde). Aproximación al movimiento cineclubístico en Catalunya

J.

Romaguera). Otro cine..

.

¿C uá l? (M. A ntol ín). Breve historia acerca del cine

marginal en el contexto catalán

(M.

Rom). Cul-de-sac (R. Font). Informe gene-

ral sobre el derrumbamiento franquista

(M.

Rom). aGmp de Producció», (M.

Rom). Albert Abril i Antoni Martí O.M. Ferrer-M. Rom). El SAmbit Cinemaa

del Congrés de Cultura Catalana

J.

Romaguera). Para una política del cine cata-

lán (M. Porter). Cuestionario a los sindicatos.

CLARET A.

1977

«La crisi dels diaris a Catalunya i la lluita per I hegemonia en els mitjans

de comunicació», a Nous Horitzons, n ? 36 (octubre 1977), pp.

45-56.

Info rme general sobre la situació d e l sector premsa a Catalunya.


8/30

9

L aut or assenyala les interrelacions q ue existeixen entre la crisi gene ral d e la

premsa a I occident i la creixent amenaca de perd ua del pluralisme e n aq uest

sector d expressió. La Gen eralitat hauria d e definir una política clara d a ju da

f i

nancera i fiscal al sector de la informació, orientada a impedir la concentració

monopolica i a fomentar la recatalanització dels mitjans de comunicació.

OMITEDIEMPRESADE R.T.v.E. BARCELONA

1979 Per un a televisió Públ ica democrztica, Barcelona, Treballadors de

R.T.V.E. a Catalunya.

Recopilació d e m at en ds diversos sobre l actuació de la gerencia de R. T.

V .

E.

Catalunya.

Informació general de la lluita d els treballadors de R .T. V. E. a Catalunya contra

el director-gerent, Jorge Arandes.

CONGRÉS DE CULTURA

CATALANA. RESOLUCIONS

1978

«A mb it dels Mitjans d e Comunicació)), a Actes de l Congrés de Cultura

Catalana, Barcelona, p p . 301 -358.

AnZlzsi d e l a situació actual als Paisos Catalans dels pn ncipals mitja ns de co mu

nicació (bremsa, televisió), les relacions púb liq ues la p u blicitat.

Dividit e n cinc apartats, aq uest capítol d e les Actes del Congrés de Cu ltura C ata-

lana es u n b r e ~nform e d e la situació de les principals institucions d info rmac ió

en els Paisos Catalans el 1977. Encara que les anilisi comencen en alguns casos

(radio i televisió) a m b I aparició dels mitjans, el seu posterior desen volup ame nt

a Cata lunya i la seva relació d e depen denc ia en relació a I Estat Espanyol, en ge -

neral es parteix de la conjuntura dels mitjans durant el període de la dictadura

del Gen eral Franco i s inten ta redefinir el paper d aque sts 6rgans de com unica-

ció en una epoca de normalització cultural i política com la que s obriri en un

proper Estat democratic i autonomic.

El prim er apa rtat , ded icat a la premsa escrita, fa u na sínresi d e la situació pas-

sad a, actual i futur a del m itja, els seus cond iciona men ts, els problemes de gestió

de I empresa periodística, del periodista i dels lectors de premsa en catala.

En u n segon ap arta t, dedicat a la televisió, els autors recullen un a cronologia

dels principals esdeveniments en el m itj i des del 1948 A més a més, suggerei-

xen u na serie d e reformes a la programació catalana actual (197 7), i conte mp len

I implia problematica del sector respecte als professionals del mitji. En un da-

rrer ep ígraf s analitzen les condicions necessaries per a una institucionalitzac ió

de la televisió ca talana en el marc d e I auto no mi a, oferint

els autors una alterna-

tiva de televisió catalana i democritica.


9/30

El tercer aparta t es ded ica a la rid io . Els auto rs assenyalen els principals co nd i-

99

cionants del m it ji dur ant la dictadura, p er acabar fen t un anilisi de les emissores

qu e funcionen e n I actualitat i proposar solucions per a una rid io d e la Generali-

tat .

En I examinar les relacions púb liqu es als Paisos Catalans, el do cu me nt rem ar-

ca les peculiaritats de la professió des del seu recent desenvolupament i dibuixa

un a serie d iniciatives per a presentar la cultura com a objecte d activitat d e la

professió davant dels diferents públics.

Finalm ent, I anilisi d e la publicitat és presentada a través d u n a serie d objec-

tius q ue tendeixen a crear nous instrumen ts que potenciin la professió i q ue nor-

malitzin i diom iticam ent I activitat del sector.

CREXELL oan

1977

Premsa Catalana Clandestina.

1970-77 ,

Barcelona, Edicions Cr it.

Relació de 10 8 p u blicacions clandestines aparegudes als Paisos Catalans entre

1970 1977.

Per ordre cronologic estableix un a relació am b u na breu ressenya d e les publica-

cions clandestines aparegudes als Paisos Catalans entre 1970 i 1977. El llibre

conté un a bibliografia d e fonts sobre premsa catalana clandestina (p p . 272-281) .

D I PUTAC I ~ E BARCELONA

1981

Les radios munic2pals comarcals

(abnl197 .9

a febrer

1981), Barcelona,

Publicacions del Servei d e Premsa d e la Diputació d e Barcelona, Col.lec-

ció «Com unicació» , nP 3 (marc 198 l ) , policopiat.

Dossier de re ta ll ~ e premsa sobre radios munic2pals, comarcals lliures, apare-

guts entre l ab ril de 1979 e l febrer de 1981.

El dossier és organitzat en els no u capítols següe nts: 1 ) La Ilicó del passat. 2 Les

radios Iliures. 3 ) Les experiencies a I estranger.

4)

El decret d e frecuencia mo du -

lada.

j

ls encontres de radios municipals.

G

La postura de la Generalitat.

7 ) Els Ajuntaments demanen emissores. 8 ) Informació municipal a les radios.

9 )

Altres temes.

D I PUTAC I ~

E

BARCELONA

198

Les radios municip als comarcaís (11) fm ar gj un y 1981), Barcelona, Pu-

blicacions del Servei de Premsa d e la Diputació d e Barcelona, Col~le cció

«Comunicació», n? 9 (julio1 1 9 8 1 ) , policopiat.


10/30

1°

Dossier de retalls de premsa sobre les radios municipals, comercials l h r e s , apa-

reguts el marg el uny de

1981.

El dossier és organitzat en els següen ts dotze capítols: 1 ) La tro bada del V en-

drell. 2 ) Les radios municipals , un a realitat en manta. 3 Les radios municipals i

1 Administració. 4) Les altres radios comercials. S) La radio i la normalització de l

catala. 6 No sols a Catalunya. 7) Per una radio i una televisió catalanes.

8

Ra-

dios Iliures. 9) La radio al dia . 10 ) Radio, música i cult ura . 11 ) Les radios a An -

do rra. 12 ) Franca: viatge al país d e la informació audiovisual.

DIPUT CIO E B RCELON

1981

Ui br e de les Ponencies de les comunicacions

(l), Barcelona, Diputació

de Barcelona, policopiat.

Ponencies presen tades al Congrés de la Premsa Comarcal de Catalunya, celebrat

a Canyamars (Barcelona), els dies

IS, IG 1 7

de maig de

1981.

Els materials recollits són els següents: Ponencia administrativa-jurídica

(Regió

7). Ponencia d e gestió, adm inistració, distribució i publicitat (E l 9

Nou

i

Gra-

m a ) .

Ponencia de redacció i premsa comarcal

(Regió

7,

Torho m, Delta

i

J . M .

Huertas).

Ponencia d Estatuts de 1 Associació Catalan a d e la Premsa Comarcal.

Ponencia sobre la «jeliba» publicació (Ar ada , Castellbisbal). Comunicacions:

Un a barrera insalvable per a les revistes comarcals: la pub licita t d e les grans ma r-

ques (P. Montalvo). Els costos de producció

U

Ubeda). Una experiencia de

col.laboració entre Grama i el Departam ent de Periodisme Escrit de la U .A. B.

(E. Madueño). Els corresponsals a la premsa comarcal:

ElMaresme

com a exem-

ple (R. Vallbo na). L aportació cultural d un a publicació en la seva comarca o

area d incidencia J.M. Figueres). Propostes del G .

1

E.C .C. (Grup Independent

d Est udi s Comarcals d e Ca talunya). Cap a uns serveis tecnics d lA ju t a la Premsa

Comarcal (E. Udin a). Q ue és la premsa catalana? ( N . Balagué). Comunicat del

Col.lectiu «Serveis Alterna tius d e Comunicació» (E. Anavat i d al tres ). Com uni -

cat: L Església i I altre P .C ., la Premsa Comarcal (E. Tomas ).

D I P U T C I ~ E

B RCELON

1981

Congrés d e la Premsa Comarcal de C at al un ~a . libre delc ens

(II),

Barce-

lona, Diputació de Barcelona, policopiat.

Cens de les publicacions d informac ió general editades a les comarques

catalanes.

Relació i fitxa hemerografica d e les publicacions d informació general editades a

les co marq ues catalanes.


11/30


12/30

1 2 DIVERSOS AUTORS

1979

~Te levi sió Democracia», dins

Nous HonFzons,

nP S1 (febrer 1979),

PP. 41-59.

Intervencions presentades e n e l debat

c

Televisió Democr2cia~.orgatzitzat /el

C. C . de l

P. S . U .C.

a Barcelona, el 16 de marg de 1978.

Els cinc articles publicats del debat abasten els temes següents: Algunes expe-

riencies d e la Televisió a Txecosloviquia du ran t la primavera d e Praga del 1968

U Peli kan). Idees per a I organització de la televisió catalana com a serveis. pú -

blics, unificats, com unitaris i descentralitzats (S . Schaaff). Crítica d e I actual in -

capacitat de R .T. V. E. i proposta alternativa democritica del P. C. E. (M . Bilba-

tú a). E squema d e funcionamen t actual de la Radio-Televisió Italiana (P . Valen-

za). Les possibilitats tecniques i financeres d una televisió autonoma als Paisos

Catalans O .M . Martín de Blas).

DIVERSOS AUTORS

1980

«Primeras Jornadas de Información y Comunicación Municipal». dins

i

98

CEUMT. a revista municipal, nYS3 2

3 3

i 3 5 (novembre i desembre de

1980 i febrer de 1981 , respectivament).

Pon2ncies presentad es a les ((Primeras ornadas de Infor mación y Comunicación

Municzpal))

Les setze pont ncies publicades abasten els temes següe nts: 1 ) Política d e com u-

nicació dels ajun tam ents U. Neg re). 2 ) Premsa i política municipal U. M. Soria).

3)

Les oficines de premsa i els butlletins municipals O.M. Huertas). 4) Premsa

escrita (M. Campo).

S )

Democracia i polítiques de comunicació (M. de

Moragas). 6 ) Per una política comunicacional de masses (M. Vázquez). 7) Les

tecniques de la comunicació i la informació (F. Montalvo). 8 ) Campanyes d e

conscienciació (A. Segura i F. Caries). 9) La inform ació municipal a Franca (M .

Desroc). 10 ) Les radios munic ipals i locals U Castelló). 1 1) El vídeo i el cinema

(P .I. Fages). 12 ) El cinema com a supo rt i I exhibició i distribució comercial com

a canal U .A . Gonzá lez i R. Carvajal). 13) Una tercera via a la televisió. L expe -

riencia de R.T.V. Cardedeu (T. Garriga). 14) El cartel1 i les seves funcions í .M

Trías Folch).

DIVERSOS AUTORS

1981

Cheq ueo a la Radio d e Cataluña, Barcelona. I.O.R.T.

Ponencies presentades a les rnades sobre ra d io d ~ u s i ó ealitzades a Tarrag o na

(Tortosa), Lleida, Girona 1 Barcelona (Manresa) du ra nt 1980, per iniciativa del


13/30

Centro A utó no mo de Barcelona d el Instituto Oficial de Radiodifusión y Televi-

1 3

sión (I.O .R.

T.).

En les quatre seccions en les quals s articula el llibre es recullen les tematiques

següents:

1) El bilingüisrne en la radio catalana,

A . González

(Tortosa) . La ri di o com a

mitja d e difusió cultural,

P. Barrachina

(Tortosa). La informació i comunicació,

radiofoniques,

J. Pedrol

(Tortosa). La ridio local davant la Radio Ncional,

A .

Amorós

(Tortosa).

2 ) La radio i la com unicació local i comarca l,

S. Gene

(Lleida). La radio i la se-

va projecció social, F Gelouch (Lleida). La d on a i la radio , M. Bomelon (Lleida).

La professionalitat informativa a la

r id io , A . Bautista (Lleida).

3 ) La prog ramació en les emissores locals, D. Bartolí (Gir ona ). La informació,

J. Casellas

(Gir ona ). Les relacions púb lique s i la ri di o,

P. C o d e a

(Girona ). Pas-

sat i present de la publicitat en la radio,

J . Teixidor

(G iron a). Radio catalana i ra-

dio en catala,

M. Pont

(Girona). La llengua en la radio catalana,

E.

Paniagua

(Girona). L esport en la radio, E. Mascort (Girona ). El fu tu ro de la radio comar-

cal, J . Puigb6 (Girona).

4 ) La tradición o ral, J.J . Cardenal (Manresa). Les emissores en freqüen cia m o-

dulada,

J .E. de Pedro

(Man resa). La ri di o comarcal, J

Mira

(Manresa). Les ones

lliures i la legislació, J . M . Salillas (Man resa). Financiació d e les emissores de r i -

d io ,

J

M.

Sol2

(Manresa).

DIVERSOS AUTORS

1981

Converses de Cinema a Catalunya. Pon2ncies.

Barcelona, Institut del

Cinema Catala.

Agrupació de les ponencies presentades a les primeres converses de cine a Cata-

lunya.

La relació de les

63

ponencies prese ntades, agru pades en im bi ts específics, és la

següent:

A m b i t

:

An2lLri Hist6nia:

1

Esquema historic del cinema a Catalunya

(R .

Gubern, P.S.U.C.). 2) Analisi historica (M. Porter, C. Puig i

A

Pascual,

E . R . C . ) .

A m b i t 2: Problematica in d u s t n d comercial: 1) Problem itica comercial i in-

dustrial J. Tarraz ón). 2 ) Estandars i prornoció d e curtmetratges (T. Pladevall).

3 ) Defensa

i promoció de curtrnetratges J. Romaguera). 4 ) Promoció de cine i

qualificació d e sales d e d ex hibició cinematografica (V. Casas). S La producció

cinematografica a Catalunya: crisi i perspectiva (C. Duran, P.S.U.C.). G Pro-

blernatica de la distribució cinernatogrifica J. L1. Galvarriato). 7)Problemitica


14/30

1 4

industrial i comercial (M . Porter, A. Pascual i Ch . Pu ig, E.R .C.) . 8 ) Problemati-

ca d e l exhibició J. Lecumberri). 9) Situació del cinema d anim ació i de dib ui-

xos animats a Catalunya J. Artigas i A . Miquel). 10) Problemitica de la petita i

mitjana empre sa d exhibició ( N . Agu stí). 11) L exhibició cinematografica: pro -

postes. (C. D ur an , P.S.U.C.). 12) Situació del curtmetratge. Alternativa. ( A.

d Ocon i

J .

Gu ita rt) . 13) Primeres mesures a prend re per a ajud ar la producció

del cin ema c atal i O.M . Forn, A .C .P. C. I.) . 1 4) Les cooperatives de treball asso-

ciat: alternativa per a la producció cinematografica (LI. Fer rand o). l fi ) La pro -

ducció cinematografica a Ca talunya: crisi i perspectives ( G . He rná nde z).

A m bi t 3: Problematica professional

i

d enseny amen t: 1) Ensenyament del ci-

nem a a Catalunya

(E.

Bouq ué). 2) Per un a política d aut or (M. Sanz). 3 ) L accés

a la professió per I ensenyament J. Mén dez). 4) Problem itica social i professio-

nal del treballador del cinema a Catalunya (M. Porter, A. Pascual i Ch. Puig,

E.R .C. ). J ) Escola professional de Cinema (X . Nada1 i

J .

LI. Fecé).

6

ases per a

una nova estructura cinematogrifica catalana solidaria i al servei de tots (M.

Muntaner, C.N.T.). 7) Problemitica social i professional del treballador de ci-

nema a Catalunya (E. Blasi, C.O.N.C.).

A m bi t 4: Problemes Culturals: 1 Qüestions prioritiries per a la posta e n m ar-

xa d u n a política cinematogrific a a Catalunya (J.M . López i J . Rom aguera,

N . E . ) . 2) La Se tmana d e Cinem a d e Molins de Rei

J.

Faura). 3 Producció i dis-

tribució d e cinem a alternatiu (M . Pigrau). 4) Les revistes de cinema en c ata li (E.

Rim bau ). j ) Passat, present i futu r del Festival del Film Am ateur d e la Costa

Brava (A . Hereu). 6) De la ~F ilmo tecaNacional de España en Barcelona)) a la

«Filmoteca Nacional de Catalunya)) (Eq uip Filmoteca de Barcelona). 7) Cinem a

i Historia a Catalunya

M .

Selva, E. M onterde i A. Sola). 8) Educació i imatge

(Drac Migic).

9

Present i futu r d e la Se tmana d e Cinem a Internacional a Barce-

lona

J.

LI. G uar ner ). 10) Vers una política global cinematografica del fom ent i

difusió del cinema per a m enors J. Romaguera). 11) Biblioteques-Arxius (q ua-

si) publics d e cinem a a Catalunya J. Rom aguera). 1 2) El cinema infantil (Drac

Magic). 13 ) Problemes Culturals (P .S . U . C . . 14 ) Problemes Culturals (M . Por-

ter, A. Pascual i Ch. Puig, E.R.C.). IJ) Per la promoció del cinema

J.

Min-

gue ll). 16) Vers un a política

cultural-cinematografica

d ab as t els Paisos Catalans

U.

Romaguera). 17) Problematica Cultural (M. Bou, C .O .N .C .) .

Ambi t

j

Normalització d e l catala a l cinema: 1 ) Normalització del catala al

cinema J .A. Abril i J .M . López-Llaví). 2 Normalització del catala al cinema

(M. Porter, A. Pascual i Ch . Puig, E.R .C. ). 3 ) Normalització del catala

(P .S .U.C. ) . 4) Normalització del catali al cinema

J.

Tusell , U. D. C. ) .

J

Nor-

malització del catali al cinema (LL. Galvarriato). 6) Normalització del cata12 al

cinema (X . C am í, C .O .N .C .) . 7) Normalització del cata12 al cinema

J.

Tarra-

zón ). 8 ) Protecció específica al cinema catala parlat e n c ata li (F. Be llm unt ).

9) Un toc d alerta sobre la publicitat cinematogrifica

J.

Romaguera).


15/30

A m b i t 6: Relaczbns Cinema-Televisió: 1 ) Cinema-Televisió (M. Porter, A.

105

Pascual i Ch. Puig, E.R.C. . 2) Relacions Cinema-Televisió (C. D ur an ,

P .S .U .C .) 3 ) Relacions Cinema-Televisió (R. B eleta, M. Segarra i

A .

Jover,

C.D.C.). 4) Relacions Cinema-Televisió (F. Betr iu , C . 0 . N C. ) 5) Relacions

Cinema-Televisió U. LL. Ga lvarr iato, Gremi d istribuido rs). 6) Relacions

Cinema-Televisió

J.

Tarrazón , Gremi d exh ibid ors) . 7) Relacions Cinem a-

Televisió ( D . Martí).

A m b i t 7: Trasp is de compe tencies: 1 ) Traspis d e Competencies (F. Luchetti,

C . O . N . C . ) . 2 Trasp is de Cornpetencies (M. Porter, Ch . Puig A. Pascual,

E .R.C.) .

A m b i t : Creació de l En s auto no m de l cinema catala:

1) Ens auton om

íJ LL

Galvarriato, G .D .P .B .) . 2) L ens autdn om del cinema catali U.M. Forn,

P.S .C .-P .S. O. E.) . 3) Notes sore 1 Ens Autdnom del cinema catali ( P.S .U .C .).

4) Ens Autonom. Registres

U

Cominges, C.O.N.C.) .

DIVERSOS UTORS

1981

Converses de Cin ema a C atalunya. Conclusions, Barcelona, Institut del

Cinema Catali .

Conc~zcs ions els estzcdis i d ~ c u s s i o n sealitzats a les Pn meres Converses de Cine

m a a Catalunya.

Resum dels treballs realitzats pels vuit im bi ts següents, en els quals es dividiren

les Converses de Cinem a a Catalunya: 1 ) Anilisi histdrica. 2) Problemitica in -

dustrial comercial. 3) Problem itica professional d enseny am ent. 4) Proble-

mes culturals. 5 ) Normalització del cat ali al cin ema. 6) Relació cinema -

televisió. 7) Traspis de competencies.

8

Creació de I ens auto nom del cinema

catali .

DIVERSOS UTORS

198 1

Primeres Jornades Catalanes sobre c o ~ u n i c a c i ó udio-visual,

Barcelona,

Centre d lE st jd is de la Comunicació Audio-visual, policopiat.

Agrupac ió de les ponencies presen tades a les primeres jornades catalanes de co-

municaci6 2udio-vljual.

La relació de les

9

ponencies és la següent: Bases per a una política comunicativa

a Catalunya (A . Balletbó, P .O . Costa

i

S. Schaaff). L ús del llenguatge als m it -

jans de comunicació iudio-visual (R.V. Gras). Patrons de variants dialectals

U.M. Pujal). Aplicar la normativa fabriana

U

Cabanes). La interrogad de la


16/30

106

normativa (C. Serrallonga). El llenguatge teatral R . Salvat). Tecnologia i Políti-

ca comunicativa (T. Martínez i E. Selm a). Un a política de com unicació local per

a Catalunya (E. U dina). Per q ue el docu dram a? U.M. Baget).

DIVERSOS AUTORS

1981

«La Premsa comarcal a C atalu nya» , dins A r e l , n ? 1, (abril, maig , juny

1981).

Nzímero monografic de la revista Arrel, deáicat a la premsa comarcal a Ca tah nya .

En els nou articles es tracten els temes següents: Una visió histdrica de la premsa

comarcal U. G uil lam et) . La premsa comarcal i la censura U Bus quet s). La prem -

sa comarcal sum a 44. 378 exemplars diaris U.M. Huertas). L exemple estimulant

d E l 9

nou ( J . Masolives). Regió 7: dos anys llargs d e «premsa viva» (E qu ip Regió

7). Grama: dels anys heroics als anys de crisi (E. M adu eño) . L exposició d e Pr em-

sa Catalana actual O.M. Figueres). El Congrés de la Premsa Comarcal O.M.

Huertas). El Servei de Premsa d e la Diputació d e Barcelona (E. Udi na).

EQUIP DE LA FACULTAT DE

CIENCIES

DE LA INFORMACIÓ

1980

«Televisió i au ton om ia a Catalunya)), dins Taula de Canvi, n ? 21 (mar


17/30

FIGUERES J.M.

1979

«La premsa catalana: 1966-1979 », dins L Avenc nP 20 (octubre 1979),

PP. 66-70.

An2lisi de la premsa catalana recent.

La llei d e premsa i im pre m ta, I absencia de publicacions periodiqu es generals i

la situació dels diaris en catali (Migdia, Poble A nd ov d, Avu i, El T emp s, Punt

Diarz), són els principals aspectes q u e I autor analitza.

FIGUERES J.M.

1980

«Prensa en catalán: S00 títulos», dins Nuestro Tiempo, nP 317 (Novem-

bre 1980), PP. 84-89.

Situació actual d e la premsa catalana.

Exposició d alguns dels problem es q ue afecten la premsa catalana am b referen-

cies a la crisi el fu tu r. Inclou u n text d e Ja um e Vilalta sobre el futu r de la prem -

sa catalana i una griifica d evolució de tiratge de 1 Avui (1976-1980).

FIGUERES J.M.

1981 «Situació actual dels mitjans de com unicació d e masses en llengua cata-

lana al Principat d e C atalunya)), dins Nationalia, n ? VI pp. 39-78.

An2lisi de la premsa, r a o televisió en catala el 1980.

Ponencia presentada a les «C inqu enes jornades del C IEMEN », celebrades a

I Abadia de Cu ixi del 18 al 24 d agost del 1980, on s exposa el mo me nt present

dels grans mitjans d e comunicació en relació a la llengua catalana. C onté n om -

broses referencies b ibliog rifiqu es i reflexions d e caric ter general sobre els diver-

sos aspectes pro blem itics .

GABINETE E

ESTADÍSTICA

E

INFORMÁTICA

DEL MINISTERIO DE

CULTURA

1980

Los Hábitos Culturales de la Población Infantil, Madrid, Ministerio de

Cultura.

Els resultats més sobresortints d una enque sta realitzada pe l Ministen o de Cu l-

tara per a coneixer els h2bits culturals de la població espanyola compresa entre

els els 13 anys.


18/30

1 8

Enquesta realitzada a la població infantil espanyola per a delimitar els seus ha-

bits culturals (utilització del temps, habits de lectura, musicals, teatrals, altres

activitats i la influen cia exercida per I en torn social escolar).

De I analisi de la utili tzació del temps pel n en s evidencien uns models d a cti-

vitat i co mp ortam ent culturals setmanals les grafiques dels quals s exp ose n a les

pagines 36-38. La investigació proporciona també informació percentual sobre

les diferentes Ilengües en q u e llegeixen els nens espan yols, formes d accés a la

lectur a, principals con tingu ts d aqu es ta, accions q u e van motivar la lectu ra, etc.

Les dades s ofereixen per zones geografiques, amb la qual cosa hom pot com-

provar les diferents tendencies regionals. Un capítol del treball es dedica a

I atenc ió q u e té el nen vers la televisió i I acceptació d e program es.

G BINETE DE INFO RM ÁT IC EST DÍSTIC DEL

MINISTERIO

DE

CULTUR

1978

La Realidad Cultural de Espaifa

Madrid, Ministerio de Cultura.

Els resultats mé s sobresortints de la primera enquesta realitzada pe l M inisten de

Cultura en u n a mp li Pla dtEn que stes Culturals tend ents a con iixer la realztat

cultural dtEspan ya.

El fullet divulga alguns dels principals resultats evidenciats per I enqu esta q u e es

recullen a m b més detall en un altre llibre d e títol se mb lant. Els resultats, expo-

sats graficament i per sectors geografics, proporcionen informació sobre els te-

mes següents:

1 Practiques culturals dels espanyols: dade s sobre la lectura d e Ilibres, peri6-

dics i revistes, assistencia a bib liot eques; audició d e música, assistencia a disco te-

ques , a espectacles musicals; freqü encia en les visites a exposicions artístique s a

monuments, a representacions teatrals i a cinemes; escolta de radio, audiencia

de televisió, assistencia a espectacles esportius i practica d esports.

2 Marc organitzatiu en el qu al es realitzen les practiques cultu rals: diferents

organitzacions d e caracter cultur al, veinal, religiós, esportives, associació de pa -

res d alu m ne s, sindicals i juvenils.

3 Freqüencia mensual en hores i sortides dedicades a activitats culturals.

4)

Principals condicionaments del comportament cultural dels espanyols: co-

rrelacions ent re hores dedicades pels pares i els fills a activitats culturals assenya-

lades a

1 .

j

Demandes culturals: tendencies culturals de la població espanyola en l es-

colta d e ra dio , visió d e televisió, escolta d e música, lectura d e Ilibres, premsa

revistes; assistencia a cinemes, teatres, espectacles musicals, discoteques, biblio-

teq ue s, m use us, espectacles esportius i practiques d esp orts.


19/30

GENERALITAT DE CATALUNYA.

109

198 1

Servei de Promoció Cultural. Proposta d actuació,

Departament de Cul-

tura i Mitjans de Com unicació. Direcció Genera l d Activitats Artístiques

i Literiries, policopiat.

Pla d actuació de la Generalitat de Catalzlnya en materia de promoció cultural.

El servei de Promoció Cultural de la G eneralitat de C atalunya propo si el marc

de 1981 un pla d ac tuac ió en el qua l es considerava la necessitat de realitzar du es

amplies enquestes dirigides a 1 els ajuntam ents i 2 entitats i fundacions cult u-

r a l ~ e C atalunya, amb la finalitat d establir una G uia Cultural d e Catalunya,

en la qual figuressin totes les dades d interes cultural del Principat: serveis mu-

ni ci p al ~ e cultura , en titats , funda cions, corals, sales d exposició, teatres i cine-

mes, museus, biblioteques, publicacions, etc.

El doc um ent qu e es ressenya considera les propostes d actuació en aquest d o-

m in i, a h í com les tres etapes en les quals s hauria de portar a terme la citada ac-

tuació.

GIFREU,

J .

1980

«La difusió de premsa diaria

y

setmanal a Catalunyaa, a la revista

An2li-

si. Qu ad em s de comunicació cultura,

n ? (juny de 1980), pp . 23-61.

Estud i sobre la dryusió de premsa a Catalunya duran t els anys 1978 1979.

De I estudi em píric de la difusió de diaris i setmanaris a Catalunya l autor esta-

bleix els índexs de producció i consum de premsa en llengua ctalana. Només el

5,6 en els diaris i

1

1,5 en els setmanaris; la resta es produeix en llengua

castellana.

GRUP INDEPENDENT D ESTUDIS COMARCALS DE CATALUNYA

(GiECC)

Sondeig d op ini ó sobre Radio Sant Boi ( I) , Barcelona, G.I.E.C.C.

Estudi sobre

l

kudien

is

de Radio Sant Boi.

Investigació empírica sobre una mostra de 396 enquestes, realitzada a persones

més grans de q uinze anys de Sant B oi, am b la intenció de coneixer la seva opinió

sobre l emissora mu nic ipal. La investigació proporc iona informació sobre:

Ca-

racterístiques generals de la població enqu estada. Coneixement de l emissora

entre els radioescoltes. Estructura de I audiencia de Radio Sant Boi. Opinió so-

bre els programes de Rid io Sant Bo i. Coneixement sociolingüístic de I auditncia .


20/30

i

l o GRUP

DE

MITJANS E

COMUNI CACI ~

ENACIONALISTES

D ESQUERRA

198

La televisió als Paisos Catalans. An zl is i alternativa,

Barcelona, Assem-

blea de Gricia de Nacionalistes d Esquerra .

A n z h i propostes de l partit catala Nacionalistes dlEsquerra sobre el funciona-

men t de l a

T.

V .

a Catalunya.

Posició del partit esm enta t davant la situació originada per l actual sistema

d emissions de Radio Televisión Española a la comunita t ca talan a. El partit

pro-

posa I establiment gradual d una televisió pública nacional per als Paisos Cata-

lans , ind epen dent dels grups tradicionals de pressió controlada per la població.

GRUP

DE PROFESSIONALS DE

R DIO TE LE VI SI^ ESPANYOLA

A

CATALUNYA

1980

Info rme pe r a un a televisió nacional a Catalunya, Barcelona.

A nd z ii propostes d un grup d e professionals de

R.

T.V.E. sobre el funciona-

m e n t de la televisió a Catalanya.

Contribució de l gr up de professionals esmentats a I establiment de les bases del

qu e hauria d ésser una televisió nacional a Cataluny a. El gr up , després d an al it-

zar la problemitica del m it ji e n els sectors: a ) de la programació; 6 ) dels horaris

i im b it de les emissions; i c ) dels mitjans tecnics i de producció, proposa com a

mode l el d un a televisió oberta a tots els corrents d opin ió i de pensament i a la

participació de la comunitat ciutadana, i sotmesa al control democritic de les

institucions representatives d e Catalunya, és a di r, el Parlament Ca tali la Ge -

neralitat de Catalunya.

GUILLAMET, J .

1976

La nova prem sa catalana, Barcelona, Edicions 6 2 .

Estu di hzst6nc de l renaixement d e la premsa a Catalunya.

L aniilisi d e

J.

Guillamet es divideix en dos blocs. En el primer es consideren de

manera general els problemes que afecten la informació a Catalunya el 1975;

I autor s atura en tres temes bisics en la seva opin ió: 1 els aspectes tecnics pro -

fessionals; 2 els aspectes polítics referits a la lliberta t d expressió; i 3 els referits

a la llibertat d e I ús de la llengua propia del país. En u n segon bloc es considera

la premsa comarcal a Catalu nya . S estudia primer el període

1939-1966

amb

posterioritat I etapa oberta amb la Ley de Prensa de 1966 (1966-1975).En una

segona par t d aq ue st bloc es ressenya historicamen t la premsa d e les comarques

catalanes del Principat


21/30

INSTITUT DEL

CINEMA

C T L

1.C.C . )

1980

Origen, composición esquema de funcionamiento de l Institut del Ci-

nema

Catala 1.C.C.) , Barcelona, Institut del Cinema Catali, polico-

piat

Estructura compet2ncies de I Insti tut del Cinem a Catala.

Informació sobre I origen, com posició, funcion ame nt activitats de 1 Institut del

Cinema Catal i .

MINISTERIODE CULTURA, DIRECCIÓN

GENERALDE

CINEMATOGRAF~A

1978

Datos Informativos Cinematográficos, Años 1965-1976, Ma drid, Minis-

terio de Cultura, Dirección General de Cinematografía.

Informe sobre e l sector cinematografic de 196s a 1976

Informacions sob re: Productores i pel.lícules produides e ntre 1965 i 1976 . Dis-

tribució de pel~ lícu les spanyoles i estrangeres. Directors i p el~líc ules spanyoles

realitzades.

MINISTERIO DE CULTLJRA, DIRECCIÓN GENERAL DE C IN EMATOGRAF~

1976 Peliculas, Recaudaciones, Espectadores. Datos 1976, Madrid, Ministerio

de Cultura, Dirección General de Cinematografía.

Info rme sobre e l sector cinematografic e l 1976.

Informacions sob re: Recaptacions i espectadors a Espanya, per províncies. Assis-

tencia mitjana i nom bre d e pel~ lícule s, er distribuidores. Reiació entre recaptació

i nom bre d h abita nts per província (1976). Relacions de les pel.lícules, nacionals

i estrangeres, exhibides duran t I any per la seva recaptació i el no m bre d esp ecta -

dors.

MINISTERIO

DE CULTURA, SECRETAR~A

ENERALTÉCNICA

1978

Demand a Cultu ralen España,

Ma drid, Ministerio de Cu ltu ra, Secretaría

General Técnica, Gabinete de Estadística e Informática.

Primera gran enqu esta, a nivell de t ot l Estat espany ol, realitzada pe l Ministen

de Cgltura a m b la finalitat d ob ten ir les dades que permetin establir una políti-

ca cultural nactonal.


22/30

112

Les dades que proporciona la investigació present, centrada sobre I'equiparnent

cultural de 700 municipis espanyols, es basen en una amplia mostra de 52.670

enq ues tes. El «carnp cultu ral elirnitat per aquesta analisi es basa en el coneixe-

m en t estadístic de les diferents funcions culturals de cada «expressió» cultu ral.

Els sis tipus de fu ncio ns culturals ressenyats són : 1 ) la conservació del patrirnoni

cultural;

2

la creació del patrimoni cultural;

3 )

I'edició de productes culturals;

4 )

la representació d'o bre s culturals; j ) la comunicació d'o bre s culturals;

6 'anirnació. Les expressions culturals considerades, qu e abasten la totalitat de

I'espectre cultural, són:

1 )

I'expressió literaria o escrita;

2

I'expressió musical;

3 )

I'expressió plastica i arquitectonica;

4 )

I'expressió escenica; j ) I'expressió ci-

nernatografica;

6

'expressió radiodifosa i televisada;

7 )

a cultura física; i

8

el

turisrne.

Els resultats s'organitzen en les irees següents:

1 )

Indicadors culturals: Freqüencia d'utilització i exercici d'activitats cultu-

rals. Nombre mig d'hores setmanals dedicades a I'exercici d'activitats culturals.

Caricter complementari o substitutiu entre activitats culturals.

2 Condicionants d el cornportam ent cultural: Influencia de I'entorn fam iliar.

Influencia de I'entorn educatiu. Influencia de I'entorn geografic.

3 )

Grau d'utilització de I'equipament cultural:

Equipament municipal.

Equiparnent familiar.

4 )

De m an da cultu ral: Activitats culturals dernan ades. Satisfacció en la realit-

zació de les activitats culturals.

MINISTERIO ECULTURA SECRETARÍAGENERALTECNICA

1979

Raa'zod sGny TelevisrOn. Datosestadírtzios 197J-1977,

Madrid, Mi-

nisterio d e C ultura.

Taules estadístlques referides a radio i televirió durant els anys 1 9 7 J - 1 9 7 7 .

Les taules estadistiques són confeccionades aten ent a les recornenacions interna -

ci o n al ~ e la UNESCO. N o es tenen en com pte les emissores individualrnent, i

les dades com pilades són els totals d e cada província. El llibre ofereix informació

del període 1975-1977 sobre:

A

Radiodifusió: 1 ) Emissores per província, en O .M . F.M .

2

Ternps inver-

tit en els espais, segons generes

i

per províncies. 3 Setmana tipus , per províncies

i resurn anyal per rnesos. 4) Serie retrospectiva. Anys 19711 1974. j ) Personal i

salaris.

B)

Televisió:

1 )

Ternps invertit en els espais (en directe, en connexió, filma ts)

per

mesos.

2

Ternps invertit en els espais, segons generes, rnesos, i emissores

(Madrid, Barcelona i Eurovisió).


23/30

MINISTERIODE CULTURA SECRETARÍA GENERALTÉCNICA

113

1980

Cinematografía. Datos Estadí~ticos

1978, Madrid, Ministerio d e C ultu -

ra, Secretaría General Técnica, Gabinete de Estadística e Informática.

Informe sobre e l sector cinematografic el

1978.

Informació estadística sobre els sectors de Producció, D istribució, Exhibició, Fes-

tivals Cinematogrifics i Protecció Economica, elaborada a través dels sectors es-

mentats i del Servicio de Control d e Taquilla.

L informe proporciona dades sobre: activitat i característiques de les sales de

projecció (a m b els índexs sobre el nom br e d e cinemcs, espec tadors, recaptació,

assistencia mitja i despeses mitges); activitat de les productores nacionals (amb

serie estadística del p eríode 1970-1 978); distribució cinemato grifica (a m b serie

estadística del perío de 196 7-19 78); festivals cinematografics; protecció ec onomi-

ca dura nt els anys 197 1-1978; i pel.lícules espanyoles estrangeres a m b major re-

captació (1365-1978).

MINISTERIO E CULTURA

SECRETARÍA

GENERAL

TÉCNICA

1980

El nino y sus hábitos culturales

Mad rid, Ministerio d e Cu ltura, Secreta-

ría General Técnica. Gabinete de Estadística e Informática.

Enquesta a gran escala per a conzixer en pro ulnditat els habits cuíturals de l a p o

blació compresa entre sir tretze anys.

La investigació, realitzada sobre una mostra de

17 .444

nen s, es centra al voltant

de cinc gran objectius: 1 ) Coneixement de la utilització del temps pel n en ;

2 Coneixement dels seus hibits de lectura;

3

Coneixement dels seus hibits

musicals;

4)

Estudi d altres activitats alternatives de la població infantil (accep-

tació de programes de televisió, radio, teatre, etc.);

S

Coneixement de la in-

fluencia d e I entorn escolar i familiar en els hib its cu lturals del n en .

La mostra inclou 1.34 7 enq uestc s fetes a nens de Barcelona província, 869 d e

nens d e Ca talun ya (sense com ptar Barcelona) i 852 d e les Illes Balears. Els resul-

tats són organitzats de la manera següen t:

1

Entorn familiar, geografic educatiu del ne n.

2) Utilització del temp s pel n e n , desglossat geog rifica me nt, segons activitats,

comp anyies, situacions i mencions tempo rals, i orden at en les categories d e dies:

feiners, dissabtes i diumenges.

3

Característiques qu e conforme n I habit lector de la població infa ntil, des-

glossat segons preferencia d e lectures, llengua d edic ió, accés a la p ropie tat, per-

sones qu e decidiren la compra, lloc de comp ra, coneixement d existencia, m o-

tius q ue van d onar origen a la comp ra, nomb re d e llibres i contes posseits per la

població infantil, pressupost setmanal dedicat a la compra de llibres i tebeos,

preferencies dels pares pel que els nens llegueixin i freqüencia de les lectures.


24/30

4

4) Característiques que conformen I hibi t musical entre la població in fanti l,

desglossat segons la freqüencia d escolt a, tem itiques preferides, llengua d e gra-

vació, formes d accés a la propietat, persones que decidiren la compra, lloc de

com pra, coneixement d existencia, motius q ue originaren I adquisició, nom bre

de discos i cassetes posseits i pressupost setmanal dedica t a la compra de discos

cassetes.

S) Característiques que conformen I hibit teatral entre la població infantil,

desglossat segons índex d assistencia a rep resentacions, record de la darrera o bra ,

lloc en que es representa I obra, companyia amb la qual presencia la darrera

ob ra, actituds a participar en una obra de teatre i nom bre d ocasions qu e :ha ac-

tuat q una representació.

6 ndex d acceptació de programes de Televisió Espanyola, desglossat per

edat i sexe; característiques geogrifiques, familiars i ambientals.

7) Equ ipam ent dels centres d ensen yamen t, desglossat segons les activitats

dels centres i el seu equipament.

MUNSO CABUS, J. d altres

198

Breu hist6na dels programes en catala a RTVE, Barcelona, RTVE.

Hist6na dels programes de R .N

E.

i T .

V .E.

parlats en catala.

Recopilació heterogenia de programes, horaris i dates en que foren emesos els

programes en catali d e R . N . i T.V.E.

OFICINA E

U S T I F I C A C I ~ N E A

DIFUSION

(OJD)

198 1

Recopilación de los controles efectuados en el año 1980, Madrid, O .J.D .

Recopilació deis controls de a z~usi ó efectuats per I 0 . J . D. dura nt els anys 1979

i 1980.

Únic estudi verificable sobre la difusió real de les revistes i diaris a Espanya. No

obstant, 1 O .J. D . no controla totes les revistes i diaris en circulació, només

aquells que sol.liciten el seu control. La recopilació de controls ofereix dades so-

bre: l ) Difusió m itja de la publicació. 2 Tirada útil. 3 ) Subscriptors. 4) Difusió

total. S ) Període controlat. 6 epart ime nt geografic dtt la difusió (aquestes da -

des es troben al Butlletí mensual de I enti tat).


25/30

PARÉs

M .

d altres

1981

a elevisió a la Catalunya auto nom a, Barcelona, Edicions

6 2

Investigació base sobre el marc cultural, hist6n c, jurídic, PolítiC i tecnologic de

R .T V E. a Catahnya.

Els autor s, un eq uip form at per professors universitaris i professionals dels mit-

jans, es plantegen els principals problemes i les perspectives que han d ésser

abordades en considerar el mitja televisiu en una etapa de descentralització de

govern com el que suposa I establimen t de les autonom ies polítiques a Espanya

el 1979.

La investigació s estructura al voltant dels temes següents:

1 Perfil sociol6gic de Catalunya respecte a la televisió (M. Parés). 2 Evolució

historica de la televisió a Espanya i a Catalunya O.M. Baget). 3

La

televisió i els

textos constitucionals (M. Parés). 4) Estudi sociolingüístic de cara a una futu ra

televisió catalana

(J.

Berrio).

I

Estructura de Televisión Española (A. Fancelli,

M. Góm ez i 1. Gon zález).

G

R.T .V.E . a Catalunya avui (E. García i

S.

Schaaff).

7) Els partits polítics i la televisió (M. Parés). 8 Un mod el d e televisió per a la

Catalunya autonoma. (Conclusions).

RADIO BARCELONA SER

1980

Aildiencia de Radio Barcelona (O.M.

i F

M.), Banelona, Radio Banelona.

Recopilació de dader sobre l audiencia de Radio Barcelona

Informe preparat per a les Agencies de Publicitat i Anunciants per Radio Barce-

lona com a referencia objectiva de la seva audiencia en I iirea metropolitana de

Barcelona, en base a les investigacions realitzades per 1 Institu t ECO . L informe

conté els quadres següen ts: Ranqu ing general d audiencia de les emissores co-

m er cia l~ e Barcelona en O .M . i F.M. (dilluns a divendres). Ranquing general

d audien cia de les emissores comercials de Barcelona en O .M . i F.M . (dissabtes).

R in qu in g general d audie ncia de les emissores comercials de Barcelona en O .M .

i F.M. (diumenges). Audiencia de Radio Barcelona en O.M. i F.M. cada dos

quarts (dissabtes). Audiencia de Radio Barcelona en O.M. i F.M. cada dos

quarts (dium enges ). Pesglossament de I audiencia de Radio Barcelona en O .M .

Desglossament de l audienc ia de Radio Barcelona en F.M. Esquema de progra-

mació de Radio Barcelona en O .M . Esquema de programació d e Radio Barcelo-

na e n F .M. Programes locals de Radio Barcelona. Emissores preferides pel qu e fa

a la música. Emissores preferides pel que fa a la informació. Emissores preferides

per la seva credibilitat. Emissores més identificades amb Catalunya. Actituds de

I audiencia en F.M. Emissores que s escolten am b un a nitidesa m es gran en

O .M . i F.M. Metodologia de 1 Informe. Planell d e I area metropolitana de B ar-

celona.


26/30

6 R DIO

TELEVISIO

C RDEDEU

1981

Radio TelevzSió Cardedeu. Una tercera via a la Televisió, Cardedeu, Ri-

dio Televisió C arde deu , policopiat.

Me mo na informativa de l emzssora local de telévisió Radio Televisió Cardedeu.

Informació general sobre els orígens del projecte de creació d un a emissora co-

munitari a d e televisió a la ciutat d e Cardedeu (Barcelona). La memoria contem-

pla un a desigual serie d aspectes

histories,

tecnologics, economics, de programa-

ció i jurídico-polítics, la solució dels quals permetria el funcionam ent de noves

emissores de televisió, alternatives als sistemes tradicionals de monopoli estatal i

oligopoli comercial.

R DIOTELEVISI~NSP ÑOL

1976

RTVE,

1976, Madrid , Radiotelevisión Española

Anuan de Radiotelevbión Espatiola.

Síntesi de les activitats desenvolupades pel «Organismo Público Centralizado»

RTVE, durant el 1976.

L anuari inclou informació sobre els apartats següen ts: Síntesi historica de la

radio i televisió espanyoles (p . 18). Normativa jurídica vigent (197 6). Com posi-

ció del Consejo General

i

Organigrama de Radiotelevisión Española (pp.

9 ,

10 i

11 ). Funcionam ent dels Serveis Informatius ( p . 20 i SS .). rogrames per a I exte-

rior ( p. 4 7). Programes setmanals (p . 58 i SS .).Cinema a Televisió Espanyola

(pp. 74-79). Altres programes: religiosos, musicals, dramatics, de divulgació,

concursos, telefilms, esports, Ilibres, etc. Informació sobre producció: propia i

estrangera (19 76). Característiques tecniques dels equ ips d e distribució. Televi-

sió exterior (sa tel.lit), per cable i color ( pp . 149-15 1). Audiencia de R .T .V .E .

(p p . 154 i SS).Publicitat ( p . 174). Administració i finances (p . 168 ss.). Vendes

a d altres paisos ( p p . 1 84-1 83). Eurovisió i activitats internacionals de R .T.V .E.

Institu to Oficial de Radiodifusión y Televisión (pp . 196-197). Radio Nacional de

España (p . 202 i SS. . Agenda de Centres i corresponsals de R.T.V .E. (pp . 263-278).

R DIOTELEVISI~N

SP ÑOL

Informe sobre el circuito catalán de Radiotelevz~iónEspatiola,

polico-

piat.

Memoria sobre el circuit catala de R.T.

V .

E.

Informe sobre la situació del C entro

e

Producción de Programas d e R.T .V.E .

en Ca taluña (1979). Es descriu I evolució historica del centre , els mitjans tecnics

i hu m an s, la producció i programació del circuit catala, les hores d emissió i ,

fi

nalme nt, I audiencia.


27/30

ROMAGUERA, J .

a

cura de)

7

1980

Política acció cul tural cinematogr2 f;ca catalana, Barcelona, Institut del

Cinema Catala, policopiat.

Esbovany s de treb allp er a delimitar unapo n2n cia sobre la política lá cc ió cul-

tural d u n a cinematografia catalana.

El contingut s organ itza en les cinc arees següents: 1 Estudis de producció.

2 Ensenyarnent. 3 ) Filrnoteca. 4) Biblioteques i arxius. j Difusió cinernato-

grafica alternativa.

SERVEI

D~ESTUDIS

E

LA

BANCA

M S S RD

198

1

De u An ys d Exbibició Cinematogr2f;ca a Catalunya: un a aproximació

quantitativa,

policopiat.

Investigació encarregada pe r l l ns titu t d el Cine ma Catala al Servei d Estu dis d e

la Banca Mas Sarda a m b la intenció d e con2ixer el p e s economic d e la indiístria

cinematogrdfica catalana.

El treball, qu e és un avenc d u n estudi més amp li en fase d elaboració, co ntem -

pla solarnen t la par t relativa a I exhib ició cinematograf ica i analitza els tres temes

següents:

1

Davallada en el nom bre de sales de projecció.

2

Davallada del

vo-

lurn global d assitencia al cinema . 3 ) Augm ent relatiu de les recaptacions.

SERVICIO DE ESTUDIO DE

CONTENIDOS

E

RADIOTELEVISION

ESPAÑOLAE INSTITUTO DE ESTUDIOS COMERCIALES DE

OPINION E.C.O.) .

1979

Estudio sobre laprogramacGn del circuito catalano-balear,

Madrid, Ser

vicio d e Estudios d e C onte nido d e R. T. V .E ., policopiat.

Estudi de l audie ncia d e la programació e n catald de R

TVE

(1979)

.

Investigació empírica sobre una rnostra de 1.200 individus, del Principat i les

Illes Balears, amb la finalitat de recollir la repercusió de la prograrnació del cir-

cuit de R.T .V.E . catalano-balear, a partir d e les dades obtingudes per 1 Institut

EC O. La investigació proporciona informació sob re: L audiencia del circuit

catalano-balear. Comportament i actituds vers els diferents programes. Horaris

6ptims i quantitat de programes catalans a emetre.


28/30

118

SOL 1 DA CH S LL.

1978

Hi t6n;z dels diani en Catala. Barcelona

1879-19 76, Barcelona,

E.D.M.A.S.A.

Estudi sobre els vint-i-sis dians de Barcelona, editats en llengua catalana, entre

1879

i

1976.

La fitxa tecnica que acompanya els breus i generals comentaris introductoris de

cada publicació, inclou una informació precisa sobre els temes següents: 1 Pri-

mer i darrer número editats. 2 Format del diari i nombre de pagines. 3 Preu.

4) Adreces de la Redacció i im prem tes.

j

irada.

6

om dels directors, redac-

tors i principals col.laboradors.

VÍCTOR SAGI

C O M U N I C A C I ~ N.A .

1980

Imatge de la premsa en catala, Barcelona, Víctor Sagi, policopiat

Estu di de mercat sobre la premsa en catala.

A través d u n a enq uesta d o pin ió , basada e n I analisi sociol6gica de la din imic a

de g rups , I estudi avalua els qua tre temes següents: 1 La imatge de l diari en ca-

tala

Avui;

2 la influencia en els lectors del diari

Avu i

de la política catalana;

3

les tendencies q ue s observen entre els lectors de premsa davant la premsa es-

crita en catala; i

4)

I evolució més aconsellable per al dia ri

Avui.

V ~ C T O R AGI C O M U N I C A C I ~ N .A .

1980

Investigación cualitativa sobre la pub licidad en

T .

V . Catalana, Barcelo-

na , Víctor Sagi, policopiat.

Estud i de mercat sobre la publicitat a la televisió catalana.

A través d una mostra de 10 persones, catalanes

i

no catalanes, I estudi tracta

d investigar I opinió dels entrevistats sobre la imatge de la televisió catalana i la

seva publicita t. Segons els autors, la televisió catalana cgaudeix d e bona ima tge

.

)

porta un control de programació bastant seriós

. . )

i és respectada per la se-

va audienc ia. La seva programació té una Iínia educativa, cu ltural i obe rta ». En

funció de I anterior, la publicitat que s emetés a Catalunya hauria de controlar la

seva quantitat

i

adeq uar la qualitat a I audiencia a la qua l va dirig ida.


29/30

VÍCTOR SAGI COMU NICACIÓN S. A.

9

198 1

Sondeig qualitatiu per a formalitzar un s tests campanya normalització

ús de catala,

Barcelona, Víctor Sagi, policopiat.

Preestudi d opi nió pública,

Els objectius d e la investigació se centren en : 1 ) coneixer I opin ió que tenen les

persones dels missatges proposats en una campanya publicitaria i comprovar si

aquests s ajusten als inicialment fixats; 2 el grau d e comprensió i valoració dels

elements iconics semintics qu e componen els missatges; i 3 avaluació general

dels mitjans usats en una campanya de normalització d e I ús del catala.

D e I estud i realitza t, es remarca la necessitat d ev itar qualsevol connotació

ideologica en la presentació de la cam panya, de desenvolupar-la sense al.lusions

i sensibilitzar les persones en el sentit d evidenciar qu e es tracta d u n a campanya

d integració d e dues comu nitats, evitant en tot m om ent obrir portells entre ells,

com els qu e podrien resultar d e la utilització de missatges unidireccionals d un a

com unitat (la catalana) a I altra (la castellana), si aquests no fossin acceptats pels

darrers, etc.

J . WALTER THOMSON S.A.

Publicidad en 1979. Diarios, revistas,

T.

V . , Cine, Exterior, Madrid,

Walter Thompson, S.A., España.

Info rme economic sobre la inversió pub licit2 na a Espanya dur ant e l

1979.

L analisi realitzada pel Dep artam ent d Investigació de J . W . Thompson estudia

el total de la inversió publicitaria als principals mitjans durant el 1979.

Els resultats obtinguts es basen en les dades subministrades per REPRESS i les

proporcionades per AEPE per CETESA, pel que fa referencia al mitji exterior.

L informe de J . W . Thompson d e 1979, dividit en set quadern s indepen dents,

ofereix informació sobre la inversió publicitaria en els següents mitjan s:

1 Diaris: Serie estadistica sobre la inversió controlada en el mitji de 1975-

1979. Marques anunciades anilisi per sectors d activ itat comercial. No mb re

d anuncis, mida i perspectives en el mitja.

2 Revistes: Serie estadistica sobre la inversió en els 91 títols contro lats , des de

1974 fins al 1979. Marques anunciades anilisi per sectors d activita t comercial.

Nom bre d anu ncis , mida perspectives en el mitja .

3 ) Televisió: Serie estadística sobre la inversió en el mitj2 durant el període

1971-1979 am b els increments anyals per cada una de les cadenes. Nom bre de

marq ues anunciades, prirneres m arques per sectors i inversió. Analisi de les mar -

ques per sectors d activita t comercial. Duració dels anuncis i temps ocupat a

T.V.E.


30/30

12

4) Radio: Serie estadística sobre la inversió controlada en el mitj2 durant el

període 1976-1 979. Marques anunciades anilisi per sectors d activitat comer-

cial. Nombre d anuncis, duració i perspectives en el mitji.

S Cinem a: Inversió controlada en el mi tj i dur ant el 1979. Marques anuncia-

des i anilisi per sectors d activitat comercial. Nom bre d an unc is, mida i perspec-

tives en el mitji.

G

Publicitat Exterior: Inversió en el sector en 1979. Marques anunciades

anilisi per sectors d activitat comercial. No mbre d anunc is, mida i perspectives

en el mit j i .

En les conclusions, I informe assenyala, entre d altres coses, qu e el volum to -

tal de la inversió en publicitat durant el 1979 a Espanya fou de 81.250 milions

de pessetes (estima t). D altra ban da, dur ant el període estudiat la publicitat a

diaris, revistes, televisió, radio i cinema es trobava en una base estacional, esserit

la del mitji televisió la més acusada.

principals fons documentals

Documents