'

FESTA MAJOR DE

JUNEDA 1977 DIES, 26, 27, 28, 29 i 30 D'AGOST

Salutació Alegría, satisfácelo, amistat, bullid, germanor i goig

son alternatives acollidores que comporta d'entre a/tres la nostra FESTA MAJOR.

Aqüestes manifestacions tan espontánies es donen de per sí en un poblé que es progecta a sí mateix constant-ment, fent de les seves peculiaritats una norma de viure i que en el cas de la FESTA MAJOR teñen mes consis­tencia perqué amb ella participen el qui és a casa, el qui ve a viure amb nosaltres aquests dies tan agradables i aquell que per qua/sevol circumstáncia es troba de pas a Juneda.

Vo/dríem que totes aqüestes virtuts nostres les sentís-sim encara mes quan la tenora ens comenci a fer sentir el puntejar alegre de "la danca mes bella de totes les dances que es fan i es desfan" i que al formar l'anella i donar-nos les mans en plena germanor, el nostre cor bategui al unisón pensant tots que la nostra FESTA MAJOR ha d'ésser enguany i com sempre de les testes mes acollidores i agradables que es poden donar arreu del poblé cátala.

A tots us saludem de debo en la nostra FESTA MAJOR i també a tots us desitgem que la passeu molt bé, amb molta alegría i pau i que aquest bon regust ens fací sentir ansiosos d'una nova FESTA MAJOR.

LA COMÍ S SI Ó LOCAL DE FES TES.

M.a Dolors Martí Pujol Damisel-la d'honor

M.a Josepa Sabaté Bea Damisel-la d'honor

M.a Elisa Teixidó Perera PUBILLA

PREGUNTES QUE MEREIXEN RESPOSTA.

AMB EL SR. BATLLE DE LA VILA EN JOAN CAPDEVILA I SEDO

Som molt prop de la FESTA MAJOR. I pensó també que, com sempre, el Sr. Batlle ens hauria de dir algunes paraules, millor dit, podría respondre a les nostres preguntes. Es l'hora de poder-lo veure i faig l'intent. El Sr. Capdevila és al seu despatx i em reb molt amable-ment. El fí és el de parlar breus moments de la nostra Vila, de I'Administrado Municipal i també de la FESTA MAJOR. Accedeix gustos al meu desitg i aquí queden transcrites les preguntes que li vaig fer i també les respostes que em va donar per tots els junedencs i per tots aquells que de debo estimen a la nostra Vila.

—Está, Sr. Capdevila, la Casa Consistorial íntegrament al servei del poblé després de la seva nova construcció?

—Si, la nostra Casa és ja una ferma realitat i, a partir de la seva inaugurado que va correr a carree del Governador Civil Sr. Mardones Sevilla el dia 12 de desembre proppassat, es pot dir que va ésser completat definitivament el procés inaugural i de servei d'aquesta joia, de la que tots els junedencs ens podem sentir mes que satisfets.

—Ha copsat vosté opinions respecte d'aquesta obra?

— Puc dir que sí i que he parlat amb persones que podien donar resposta sincera a la qüestió i, francament, salvant alguna opinió que molt respecto, la majoria ha convingut en que reialment el lloc era el mes apropiat i que la distribució i el servei eren els mes idonis per tots nosaltres.

—Parlem d'obres locáis? — Bé, podem parlar-ne, sí, pero hem de convenir en principi que,

degut ais gastos que ens ha irrogat l'obra de la Casa Consistorial, no s'ha fet mes que alió que dintre del marc de possibilitats de l'Admi-nistració podría teñir prioritat. De totes maneres, puc dir que l'Ajunta-ment ha emprés la tasca de portar a terme una de les obres que hem considerat mes necessária en l'actualitat. Es tracta de la pavimentació del carrer de La Costa i aquesta tindrá lloc breument. Son fets els

Projectes i Pressupostos ¡ es pot dir que hem aconseguit de la Cornissió Provincial de Servéis Técnics una subvenció de l'Estat, a fons perdut, d'un milió de pessetes. Aquesta gestió feta peí nostre Consistori fará possible que l'obra pugui realitzar-se sense que l'aportació del veínat tingui d'ésser excessivament carregosa per a financar l'obra a que em refereixo. Aquesta obra, com d'altres que ja s'han realitzat, es fará seguint el sentir de la Corporació Municipal que no és altre que el de no gravar en excés l'erari municipal i tampoc les butxaques del veínat. La pavimentació del carrer de La Costa será un fet dintre de l'any en curs.

—Em pot dir, Sr. Capdevila, alguna cosa respecte de la nova rotulado deis carrers de la Vi/a?

— Puc dir que la Corporació Municipal, en el darrer Pie celebrat, va prendre l'acord de fer la rotulado de tots els carrers de la Vila amb cátala. També va ésser acord del Pié accedir a la petició de la majoria deis véíns del carrer Major amb el sentit de que aquesta populosa i concorreguda via junedenca tingues novament la seva antiga denomina­do de "CARRER MAJOR" tota vegada que per tothom és coneguda i anomenada així mateix. Diré també que, posteriorment, ha sigut presentada a la Secretaria Municipal una nova sol-licitud de canvi de denominació de carrer i espero que el proper Pie Municipal entengui sobre aquesta qüestió i d'altres possibles peticions que es puguin fer en aquest sentit.

—Em voldria dir, Sr. Capdevila, alguna cosa respecte de la nova

política municipal inspirada en les passades eleccions generáis al nostre país?

— Pensó sincerament al respecte, que hem d'esperar a que es fací la convocatoria a les Eleccions Municipals i aleshores podrem parlar de política local i també deis homes que puguin viure i comportar aquesta política local, com també de que tots poguem laborar al unisón per la prosperitat del nostre estimat poblé dintre d'un marc d'amistat, de respecte i d'entrega total deis uns envers els altres, d'una manera generosa, posant per damunt de tot els interessos vitáis del poblé en el que vivim. Esperem, repeteixo, a que el poblé novament es pro-nuncfí i com a conseqüéncia d'aquest fet, els nous homes que ens go-vemin i portin la política local siguin conscients, responsables, genero­sos, de molta estima al nostre poblé i sobretot d'ámplia entrega ais demés. Jo per la meva part així ho desitjo.

— Qué pot dir-me respecte al Programa Oficial de la nostra FESTA MAJOR?

—Simplement, puc dir-li que la Comissió Local de Festes ha fet tots els possibles perqué els actes programáis siguin del gust de tot-hom, de tal manera que tots nosaltres i aquells que durant aquests dies ens visitin, poguem parlar de la maravella i encís de la nostra FESTA MAJOR.

—Alguna cosa mes per dir, Sr. Capdevila?

— Sí, espero que tant jo com els meus companys de Consistori, persones totes molt conegudes al nostre poblé i conscients de la seva responsabilitat, poguem arribar al terme de la nostra gestió i donar per acabada la mateixa, amb la satisfacció d'haver estat secundáis per tot el poblé i, així mateix, donar per acabada la nostra tasca amb tota dignitat. I sobretot fer constar que la nostra petita experiencia será aportada en tot moment a favor d'aquells que siguim els propers regidors de la nostra estimada Vila.

I finalment en aqüestes diades tant tradicionals com son les de la nostra FESTA MAJOR, desitjar a tot-hom que passin uns dies molt alegres i amb plena satisfacció, amb la seguretat de que aquest és el meu major desig i el de la Corporació Municipal.

L'entrevista ha acabat. Pensó que el Sr. Capdevila, Batlle de la nostra Vila, ha estat molt sincer amb les seves paraules. L¡ dono les mes expressives grácies i li desitjo que passi també bona FESTA MAJOR

M.G.F.

SOBRE BIBLIOGRAFÍA JUNEDENCA

L'any 1.925 aparegué un treball monográfic: "LA VILA DE JUNEDA (Breu resum historie)" (1), escrit per Ramón Arques i Gongues, fill i aleshores alcalde de la poblado motiu d'estudi.

Sense entrar en disquisicions critiques del treball, en primer lloc direm que, grades al mateix, ha quedat constancia de documents i testi-monis relatius a la vida de la localitat desapareguts deis Arxius Parroquial i Municipal tot-just comencada la guerra del 36 (2).

L 'obra conté catorze capíto/s, quatre apéndix i el Rectorologi june-denc deis anys 1.500 al 1.920. Cadascun deis capíto/s tracta deis esdeveniments i vicíssituds que han concorregut en la vi/a junedenca dintre els períodes que n'enmarquen els enunciáis i van des de la prehistoria fins al primer tere del segle actual, amb aportado de dades de diversa índole.

Hom pot veure com el treball a vo/tes és valat per documents de primera má; d'altres vegades involucra la vida de la poblado en els fets de la historia general del nostre país. Tanmateix, aquesta circums-táncia fa entreveure un laboríos i estimable procés d'investigació.

Deu anys abans de /'apandó de /'esmentada monografía, concreta-ment el 1.915, s'havia publicat un altre treball: RELIGIÓ I PATRIA (3), el qual tingué per base un sermó que pronuncia a Juneda el claretiá Rnd. P. Josep Santandreu i Gelonch, el dia 29 d'agost del mateix any, amb motiu de la Festa Major.

El treball, sortit de la impremía el dia 8 de desembre, és un exponent abrandat de fervor religiós i patriótic, com ja pressuposa el tito/. AI costat, pero, del que suposa d'exhortació a la fíligresia june­denca, s'hi observa dos fets remarcables: una notoria erudició i un exigent rigor historiográfic, aspectes posats de manifest per les cites bibliográfí-ques i arxivístiques que en recolzen el contingut.

Volem creure que aquesta publicado serviría de base per a confegir la monografía del Sr. Arques, car hi incideix en molts d'aspectes i s'hi

observa una subtil i a voltes evident coincidencia en quan al plante-jamant deis fets, i, inc/ús, en la redaccio d'algun paragraf. No creiem arriscat, en tot cas, afirmar que entre les fonts de les qué es valgué fautor, s'hi compten les aportades per l'opuscle del P. Santandreu.

Entre un i altre autors, coetanis amb pocs anys de diferencia (Arques nasqué el 1.862 i morí el 1933 (41; el P. Santandreu venia al món el 1.876 i el deixava el 1.934 (5), existia una bona amistat mantinguda a través de relacions epistolars i amb les visites, per be que distanciades, que feia el P. Claretiá a Juneda. Podem suposar, per tant, que en el propósit del Sr. Arques d'escriure /'esmentada monografía no li mancaría l'estímul i qui sap si ¡'orientado del sacerdot convilatá i amic, qui, amb els coneixements buidats a RELIGIÓ I PATRIA i amb altres dades recollides (6), coadjuvaria a la seva realització.

RELIGIÓ I PATRIA és un treball que sembla poc conegut, inc/ús per molts junedencs: tal volta peí tiratge breu que se'n devia fer, i qui sap si també perqué la publicado del Sr. Arques, de contingut mes extens, que no pas mes rigorista, es va difondre tant a Juneda com entre els estudiosos catalans interessats en els treba/ls d'aquesta índole.

Remarquem, també, que la primera d'aquestes publicacions que veié la llum, és, segons sembla, la fita d'on parteixen bona part deis treballs dedicáis a historiar, d'una manera o altra, la trajectória seguida per la vi/a de Juneda i que el rigor que ja hem indicat abans — no oblidem, tanmateix, que en un principi fou un sermó exhortatiu—, la fan mo/t apreciable per a qualsevulga altra empresa historiográfica de la nostra localitat, atesos els camins que s'hi assenyalen.

En un ordre comparatiu, no seria just subestimar /'obra del Sr. Arques, puix que, com hem dit al comencament, al costat d'altres consideracions que se n'haurien d'adduir, té el mérit d'assegurar la permanencia de testimonis que el temps, iconoclausta, ha anat mal-versant.

Existeixen, per tant, dues fites, si no del tot énfonsades, sí forca orientadores per a reemprendre la comesa d'aprofundir el passat de la nostra vi/a en forma rigorista i actúa/. És, aquesta, una tasca abellidora i suggestiva. I mes quan, d'encá de /es dues publicacions ressenyades, s'han descobert noves arrels del nostre pretérit, les quals, sotmeses a un estudí meticulós i sistemátic, ens podrien aportar llum i fruits fins ara insospitats (7).

J. TORRENT I GELONCH

(1) Impremta-Papereria Joan Giba/.— Les Borges Blanques.— Desembre de l'any 1925. — 81 pagines en octau.

(2) El 1874, segons Arques (obra citada, pág. 29) e/s carlistes cremaren el Registre Civil de Juneda,... "fent una foguera davant de casa la Vila". Ignorem si /'autor dona aquesta referencia per haver-ho vist persona/ment (comptava aleshores 12 anys) o bé si ho extreu d'a/gun testimoni escrit o per referéncies verba/s.

(3) Impremía Católica de Jaume Miró. — L/eida. — 38 pagines en octau. Ens dona la noticia d'aquest treball el desaparegut i eminent arqueó-leg Dr. Agustí Duran i Sanpere, el qual mantingué una bona amistat amb el P. Santandreu.

(4) Dr. Josep Cornudella i Capdevila.— Butlletí del Centre Comarcal Lleidatá. N.° 80. - Octubre 1964. - Pagines 14, 15 i 16. — Figures lleidatanes.

(5) J. Torrent i Gelonch. — Butlletí del Centre Comarcal Lleidatá. — N.° 104.- Octubre 1966. Pág. 20 i 21.- FIGURES LLEIDATANES.

(6) Formulem aquest supósit basant-nos en una nota incerida en la pá­gina núm. 25 de RELIGIÓ I PATRIA, on /'autor manifesta: ... "altres cites tenim en cartera sobre aqueste personatges, pero que no anotem per no tenir-les encara del tot registrados...".

(7) Aquest treball fou escrit l'agost del 1972 i el día 1r de novembre del mateix any, el diari Tele/exprés en publicava un resum sota el títol d'"ANCESTRALISMO JUNEDENSE". En publicarlo en el Programa de la Festa Major d'enguany, volem afegir que la tasca podría esdevenir mes completa, ateses les noves descobertes i les inquietuds despertades.

ACTES

RELIGIOSOS

Día 26, divendres

Al migdia:

Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa.

A les 8 de la tarda:

Confessions.

A les 21 hores:

Missa Parroquial.

Día 27, dissabte

A les 11 hores: MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca i participa­do de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de Til-lustre Sr. Eloi Renyé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostra vila.

A les 20'30:

Funció Parroquial.

A les 21 ñores:

Missa anticipada valedora per al precepte dominical.

Día 28, diumenge

MISSES: A les 8, 12 i 20 ñores (8 i 12 del matí i 8 de la tarda).

A les 7 de la tarda:

Pregaría Comunitaria.

Día 29, dilluns

A les 12 I a les 21 ñores:

Celebració de l'Eucaristia.

A les 20'30:

Sant Rosan.

Día 30, dimarts

A les 12 ñores:

Missa de Funeral en sufragi de tots els difunts de la Parroquia.

A les 20'30:

Rosari i Cant de la Salve Mariana.

A les 21 ñores:

Missa vespertina.

Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les vostres llars en aquests jorns festius i sempre. Us ho desitja, tot invitant-vos ais pre-cedents actes el vostre sacerdot.

!

PROGRAMA OFICIAL DELS

ACTES ClVICS

Día 26, divendres

A les 22 ñores:

A LA PISTA PARC ALEGRÍA.

GRAN VETLLADA HOQUEISTA, disputant-se el III trofeu Viola-Tarragona, oue constará de:

Preliminar d'lnfantils (Equips del C.H. Juneda).

A continuació dos partits entre VETERANS del REUS DEPOR-TIU, VETERANS C.H. JUNEDA i REUS DEPORTIU - SELECCIÓ CATALANA.

Acte seguit, festival de patinatge artístic, per nens i nenes del C.H. JUNEDA.

Finalitzará la vetllada amb una BALLADA DE SARDANES.

Día 27, dissabte

A les 9 del matí:

DIANA, a carree de la Banda de Cornetes i Timbalers de Torregrossa amb l'acompanyament de les Majorettes de la ma-teixa localitat.

A les 17 ñores:

Al Pare d'Esports Municipal.

FÚTBOL.

ARBECA C.F. - C.F. JUNEDA

Disputant-se un magnific trofeu donat per l'Excel-lentíssim Ajuntament. L'honorífic xut inicial el fará la Pubilla de Juneda, acompanyada de les seves Damiselles d'Honor.

Dia 28, diumenge

A dos quarts d'onze del matí:

A la Pista Pare Alegría, interessant partit de Basket-Ball.

A les 12 del matí:

III CAMPIONAT SARDANISTA DE LA TERRA FERMA.

AL PARC ALEGRÍA.

Amenitzat per la gerundina i renombrada Cobla COSTA BRAVA.

Seguidament entrega de trofeus cedits per l'Ajuntament, la Cambra Agraria i d'altres entitats i cases de comerc.

A les 17 ñores:

FÚTBOL.

AL PARC D'ESPORTS MUNICIPAL entre

U.D. LLEIDA - C.F. JUNEDA.

Es disputará un trofeu gentilment obsequiat per la CAMBRA AGRARIA.

Día 29, dilluns

A les 9 del matí:

AL PARC D'ESPORTS MUNICIPAL.

VIII CAMPIONAT SOCIAL DEL C. de TENNIS JUNEDA.

Partits corresponents a les FINALS D'INFANTILS, DAMES, SÉNIOR, DOBLES, MIXTES...

A les 17 ñores:

AL PARC D'ESPORTS MUNICIPAL.

ELS TRADICIONALS COSSOS.

Día 30, dimarts

CARRERA CICLISTA.

D'AFECCIONATS i JOVENÍVOLS, peí circuit urbá, organitzat per la Penya Ciclista Colomines i patrocinada per Til-lustre Ajuntament de la Vila.

H¡ haurá una preliminar per a infantils, alevins i cadets.

OBRA IGNORADA

El dia 29 del prop-pasat mes de Maig, es va inaugurar una secció Arqueológica al Museu d'Artesania de la Casa de Cultura de nostra Vila, quina importancia cultural ha passat desapercebuda per gairebé tots els junedencs.

Generalment estem ben informats de tot el que passa al nostre país. Els actuáis mitjans d'informació, teñen cura de posar-nos al corrent deis aconteixements mes importants a mesura que es van produint, ja siguí aquí o a l'estranger. Igual si és a la nostra península, com a Europa, ádhuc a les mes diverses parts del món. I cal felicitar-nos que així sigui, dones vivím l'época de la mes gran difusió de noticies.

Ho trobem molt natural, lógic, ¡ fíns i tot necessari. El que és contradictori i desconcertant, és constatar que malgrat tanta informado, no sabem el que tenim a casa.

Ens referim a la enorme tasca Arqueológica, prácticament descone-guda, que está portant a terme nostre bon amic en Pere Bellmunt, quins primers fruits ja están exposats al nostre Museu, en la secció Arqueológica, com citem mes amunt.

Aqüestes ratlles no teñen altra finalítat que la de voler informar a tots els junedencs principalment, de la ingent labor de nostre conciudatá, per la qual es necessita una dosis extraordinaria de vocació, estudí cons-tant, intelligéncia i dedicació total.

Seria útil explicar alguns detalls que ajudin a valorar aquesta obra. Ais voltants del nostre poblé hi ha detectats uns indrets amb vestigis de poblats primitius. La major part d'ells descoberts ¡ excavats per en Bellmunt. A les seves troballes es van afegír cinc sacs plens de frag-ments, de resultes d'unes excavacions escolars fetes anys endarrera. Després d'una minuciosa llimpiesa, cal clasificar-la, ja que tot estava barrejat, segons les característiques que responen a les diverses époques, cosa que no es pot fer sense ésser un profund coneixedor. Llavors

és l'hora de la reconstrucció de la peca. Impossible de dur a terme sense una documentació profunda que ha tingut d'adquirir nostre amic.

Les reconstruccions que avui es poden admirar son:

Una ánfora artesana feta a má, 1500 anys a. de C. 4 ánfores ibériques mediterránies S. III i I a. de C. (aviat está dit, pero, costa bon xic mes de fer-ho, ja que l'ánfora de menys trossos n'hi han 75, i encara no hi son tots; els que falten cal fer-los amb escaiola) 2 plats cerámica Campaniana, " A " Factura Helenística S. III i I. a. de C. 2 peces cerámica Sigillata época Romana Imperial S. I i II després de C.

Sois citem les mes ¡mportants per no allargar massa la Mista.

Es necessari examinar detingudament totes les peces per copsar tot el seu valor.

També volem donar les grades a tots els junedencs que han fet la seva aportació a la secció Arqueológica, mitjancant l'entrega de pedrés i fragments d'un valor historie remarcable.

Voldriem ara fer una crida a tots els junedencs, per mor que es facin ressó de rimportáncia que revesteix l'obra d'en Bellmunt, fent-li patent nostre agraí'ment i continuí enriquint nostre Museu, visitant-lo sovint i així ens podrem sentir tots orgullosos de posseir una Secció Arqueológica com molts pocs pobles poden gaudir.

LA COMISSIÓ PERMANENT DE LA CASA DE CULTURA.

MANUEL ORTIZ I CASTELLO Lleida, 1-IV-1899 , v o m. Juneda, 20-V-1977

El setembre de l'any 1.933 en inaugurarse el curs escolar, s'incorporava a les tasques docents de Juneda el Sr. Manuel Ortiz i Castelló junt amb a/tres mestres, també de bona memoria. Els qui en aquella época anavem a "estudi" vam teñir una impressió que aleshores potser no enteniem prou bé, pero la perspectiva del temps transcorregut i les circumstáncies viscudes, ens ha permés de valorar-ho amb claredat i creiem que amb justesa. Foren uns temps en els qua/s la labor peda­gógica era exercida sobre la base d'unes valors etiques i estétiques ¡mpregnades d'un alt sentit humanístic. Era, sens dubte, el rebrot d'aquella Escola que ja tingué bona florida a comptar del 1.916 sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya i que havia de teñir millor granada amb l'impuls de la Genera/itat.

El Sr. Ortiz, "el senyor mestre de la segona classe", víngué a Juneda amb la illusió d'una vocació que pogué reafermar grades a no pocs sacrificis i esforcos; i qui sap si aquesta mateixa circumstáncia li proporciona el taranna pacient, senzillament obert i comprensiu que el caracteritzava.

S'arrelá tot seguit a la nostra vi/a, on contragué matrimoni amb la mestra junedenca Srta. Carme Josa. Poc després de jubilarse es traslladá a Barcelona, al costat deis dos filis que hi cursaven carrera. Amb tot, mantingué la casa a Juneda on passava /largues temporades per apaivagar l'enyor que en sentía. Hom el veia tot passejant pels carrers, del brac de la seva muller, atent a totes les qüestions vilatanes

/ amb les obligades parades a instancies deis junedencs que li professaven gran afecte. Quan deixava d'alenar, hi ana a descansar definitivament.

Son moltes, per tant, les generacions d'alumnes junedencs que aconduí pels camins de l'ensenyanca, i molts que, d'edat mes avancada, recavaven del seu mestratge i de la seva cordialitat, el consell que mai no e/s regatejá.

Desestima tothora qualsevol honor, i quan li demanaren la "relació de mérits" que l'havien de guardonar pels anys d'exercir el magisteri, es tanca en el mutisme mes hermétic. "No he fet res mes que complir amb el meu deure" —digué.

Pero la seva tasca és reconeguda tant pels companys i companyes de professió que el respecten i ¡'admiren (fou Director de la Graduada de nois) com pels alumnes, que el veneren com un símbol de bonhomia i de mentor exemp/ar. El dia que el jubilaren en tingué una bona prova d'aquest afecte, i e/1 ho considera com la recompensa mes preuada a la seva dedicado professional. En arribar a /'escola, inesperadament, trobá l'aula on impartía les l/icons plena de gom a gom. Hi era reunida tota la familia escolar: mestres, alumnes i també antícs alumnes que li vo/gueren retre l'homenatge que tant mereixia.

Ara ens ha deixat, suportant la malaltia i el tránsit postrer amb l'enteresa i la fortitud de l'home seré i clarivident. El seu record quedará viu entre e/s junedencs. I e/s que en vam rebre el mestratge, avui l'evoquem amb les paraules que va pronunciar fa vint anys, just el dia primer de gener de l'any 1957, quan s'inaugurava l'Associació d'Ex-alumnes de les Escoles Graduades de Juneda: ... "Com no ho hem de veure amb goig, si a nosaltres, els mestres, ens afecta tan directa ment?... 0 Posem tota la voluntat i tota la ¡Musió a preparar els col-legials 0 perqué puguin ésser homes profitosos, honestos i de con­ceptos elevats. Quan hi estem mes entusiásmate ens deixen enduts per la marxa del temps. No sempre el nostre treball dona els fruits anhelats. I és que en deixar l'escola 0, tampoc no sempre hom troba l'ambient mes bo i adequat (). Aixó fa que en molts casos, quan s'arriba ais vint anys, poc queda 0 del que a l'Escola se'ls havia ensenyat. () Per aquest motiu, l'obra que avui s'inaugura l'esperávem amb ¡Musió, amb l'esperanca que continui la feina ini­ciada en l'infant..."

E/s temps, evidentment, han canviat i nosaltres pensem que no tot es perd. La seva tasca, entrenyable Sr. Ortiz, com la de tants d'altres, ha donat bons fruits. Pot descansar en pau.

21 de maig del 1977

DADES PEL CONEIXEMENT DE L'ARQUEOLOGIA I HISTORIA DE JUNEDA

Amb el bon desig de donar continuitat a l'estudi del passat historie de la nostra vila, que tant magistralment porta a terme el renombrat historiador lleidatá en Rodrigo Pita i Mercé, fragments del qual ja havien aparegut d'altres anys abans a les pagines d'aquest programa de Festa Major.

Poblament Paleocristiá i Visigótic

Dins la segona meitat del segle IV, l'ambient rural del país lleidatá coneix una fase de gran prosperitat, la que contrasta amb una altra decadent de les ciutats. Les viles de la zona de Juneda, capcaleres de grans latifundis d'economia esclavista, teñen un marcat desenvolupament tant amb l'aspecte económic com cultural. La cultura i l'art roma dins

DADES PEL CONEIXEMENT DE L'ARQUEOLOGIA I HISTORIA DE JUNEDA

Amb el bon desig de donar continuitat a l'estudi del passat historie de la nostra vila, que tant magistralment porta a terme el renombrat historiador lleidatá en Rodrigo Pita i Mercé, fragments del qual ja havien aparegut d'altres anys abans a les pagines d'aquest programa de Festa Major.

Poblament Paleocristiá i Visigótic

Dins la segona meitat del segle IV, l'ambient rural del país lleidatá coneix una fase de gran prosperitat, la que contrasta amb una altra decadent de les ciutats. Les viles de la zona de Juneda, capcaleres de grans latifundis d'economia esclavista, teñen un marcat desenvolupament tant amb l'aspecte económic com cultural. La cultura i l'art roma dins

a

Aquest programa ha sigut

editat per l'Ajuntament amb

col-laborado de la Comissio

de Pestes.

Edita: Comisión Fiestas - Cuberas, S.A. Mollerusa - 8-77