LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA

LA RESTAURACIÓ1875

ELS ORIGENS DE LA RESTAURACIÓ

1. Règim personal i autoritari del general Serrano (gener 1874)

2. Oligarquia i burgesia conservadora

3. Exèrcit4. Església5. Alfonsins. Manifest de

Sandhurst (1.12.1874)6. Pronunciament del general

Martínez Campos (29.12.1874)La seqüència anterior explica el orígens del sistema de la RESTAURACIÓ:

“FITXA” SOBRE EL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ

• Restauració borbònica• Restauració oligàrquicaQUÈ?• EspanyaON?• 1875 – 1923 / 1931QUAN?• Monarquia• Constitució de 1876• Bipartidisme oficialCOM?• Cánovas del CastilloQUI?

Etapa històrica que s’obri després del pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt, l’any 1874, que significà el restabliment de la dinastia borbònica en la persona d’Alfons XII després del Manifest de Shandurst, i que es tanca amb la fi de la dictadura de Primo de Rivera a l’any 1931. El gran artífex del nou règim fou Cánovas del Castillo.

una definició....

"Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España [...].Afortunadamente la Monarquía hereditaria y constitucional posee en sus principios la necesaria flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que todos los problemas que traiga su restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad con los votos y la conveniencia de la nación.No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron los negocios arduos los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la Monarquía, y esta justísima regla de conducta no he de olvidarla yo en mi condición presente, y cuando todos los españoles están ya habituados a los procedimientos parlamentarios. Llegado el caso, fácil será que se entiendan y concierten las cuestiones por resolver un príncipe leal y un pueblo libre.Nada deseo tanto como que nuestra patria lo sea de verdad. A ello ha de contribuir poderosamente la dura lección de estos tiempos, que si para nadie puede ser perdida todavía lo será menos para las honradas y laboriosas clases populares, víctimas de sofismas pérfidos o de absurdas ilusiones.Cuanto se está viviendo enseña que las naciones más grandes y prósperas, y donde el orden, la libertad y la justicia se admiran mejor, son aquellas que respetan más su propia historia. [...].[...] Sea l que quiera mi propia suerte, ni dejaré de ser buen español, ni como todos mis antepasados, buen católico, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal."

FORMACIÓ I CONSOLIDACIÓ, 1875 - 1902• Regnat d‘ Alfons XII (1875 – 1885)• Regència de Maria Cristina d’Àustria (1885 – 1902)• Crisi del 98

CRISI DEL SISTEMA, 1902 - 1923• Regnat d’Alfons XIII • Crisi del 1909• Triple crisi de 1917• Crisi de 1923

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, 1923 - 1930

LES ETAPES

LES BASES DEL SISTEMA

CANOVISTA

CONSTITUCIÓ 1876

MONARQUIA

BIPARTIDISME

Partit Liberal – Conservador

P. CONSERVADORPartit Liberal –

FusionistaP. LIBERAL

BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC DELS PARTITS DINÀSTICS

BIPARTIDISME I TORN PACÍFIC DE PARTITS

caràcter bipartidista del sistema de la Restauració:

els partits dinàstics

Sistema pactista + Rei Fi de la guerra de Cuba Fi de la 3a guerra carlina

PACIFICACIÓESTABILITAT POLÍTICA

“ESTABILITAT” GENERAL DEL SISTEMA

DINS I FORA DEL TORN DINÀSTIC

MONOPOLITZACIÓ I EXCLUSSIVITAT DEL

PODER PER PART DELS PARTITS DEL TORN O PARTITS DINÀSTICS

ELEMENTS ESSENCIALS

• PACTE DE “EL PARDO”• MESURES PROGRESSISTES DEL “GOVERN LLARG” DE SAGASTA• FUNCIONAMENT “REGULAR” FINS 1898

FORA DEL TORN:

• REPUBLICANS• NACIONALISTES• SOCIALISTES• CARLISTES

PACTE DE “EL PARDO”

Per què? estabilitat després de la mort d’Alfons XII (1885)

Acord dels partits dinàstics sobre les bases del seu propi sistema

DEFENSA DE LA MONARQUIA

DEFENSA DE LA CONSTITUCIÓ

DEFENSA DE L’ESTAT LIBERAL, CENTRALISTA

I UNITARI

LA PRÀCTICA POLÍTICA

sistematització del frau i la corrupció política

“PUCHERAZO” O TUPINADA CACIQUISME

ENCASILLADO

PUCHERAZO: era un frau electoral, al que es recorria en cas que no funcionarà l’acord entre els partits dinàstics. Presentava tot tipus d'il·legalitats: des de la compra de vots i la intimidació, fins la col·locació d’urnes en llocs inaccessibles o la utilització d’electors difunts. En tot cas, els mecanismes de frau eren molt diversos.

ENCASILLADO: dels candidats era l’acord entre els partits polítics que negociaven i es repartien els districtes electorals. De vegades, s’elegia a algun polític que no pertanyia a cap dels partits dinàstics.

ELS PARTITS NO DINÀSTICS

“LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA”

MARGINACIÓ SECTORS

POPULARSSUFRAGI UNIVERSAL

1890

OPOSICIÓ CREIXENT

INESTABILITAT I CONFLICTIVITAT

EL REPUBLICANISME

MOVIMENT REPUBLICÀ amb quatre característiques fonamentals:

1.Gran base popular

2.Caràcter interclassista

3.Fragmentació

4.“Competència” de l’obrerisme -internacionalisme

1890

47 diputats

Blasco Ibáñez

Pablo Iglesias, 1850 - 1925

Dates i moments importants:

• 1883 – Comissió de reformes socials

• 1887 – Llei d’associacions• 1890 – Llei electoral• 1910 – conjunció

republicano – socialista.

ELS NACIONALISMES

•Fenomen finisecular: aparició i emergència dels nacionalismes a diverses zones d’Espanya.

•Es tracta de moviments heterogenis, però que troben el seu punt comú en:

CRÍTICA DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ i la seua concepció centralista i uniformitzadora de

l’Estat.

1. Un sistema polític i administratiu centralista2. Progressiu desprestigi del sistema canovista,

especialment a partir de 1898.3. La pretensió d’uniformitzar culturalment i

lingüísticament Espanya imposant una cultura oficial en castellà

4. Aparició de models alternatius d’Estat, especialment a partir de 1898.

5. La tradició històrica i institucional de Catalunya i País Basc .

6. Gran auge econòmic i industrial, sobretot de Catalunya i el País Basc, que les va convertir en els motors econòmics d’Espanya.

UNA SISTEMATITZACIÓ DE LES POSSIBLES CAUSES DEL SORGIMENT I

AUGE DELS NACIONALISMES

EL CATALANISME

•Origen del catalananisme modern: la Renaixença (1830)

•RENAIXENÇA: moviment cultural i literari que aspirava a assolir la recuperació de la llengua i la identitat cultural catalanes. •1833, Aribau, Oda a la pàtria.•Base social fonamentalment urbana i intel·lectual

•Restauració: sorgiment de dos tendències catalanistes:•Una de progressista, CENTRE CATALÀ 1882

• Valentí Almirall. Memorial de Greuges•Una de conservadora, UNIÓ CATALANISTA 1891

• Bases de Manresa

•Restauració: unificació•1901. Lliga Regionalista. Prat de la Riba i Cambó.•Suport de la burgesia industrial i comercial catalana

EL NACIONALISME BASC

•Origen: 1876: abolició dels Furs.•1878: “Concerts Econòmics”

•1895, fundació del Partit Nacionalista Basc (Sabino Arana)

•Tres factors•El foralisme literari i polític•Les guerres carlines i les abolicions dels furs •La revolució industrial i els seus efectes socials (forta inmigració)

Les bases dels nacionalismes català i basc

•CATALANISME

IMPORTÀNCIA DE LA LLENGUA

•BASQUISME

RELIGIÓ CATÒLICA I RAÇA BASCAS. Arana, 1865 -

1903

E. Prat de la Riba, 1870 - 1917

ANDALUSISME I GALLEGUISME

•Caràcter molt més “difús” que el nacionalisme basc i català

•GALLEGUISME:•Societat eminentment rural•O Rexurdimento

•ANDALUSISME:•Blas Infante, 1910•Nacionalisme vinculat a les característiques socials i econòmiques d’Andalusia.

EL VALENCIANISME POLÍTIC

•Els intents de crear un corrent polític valencianista apenes van reixir sinó fins 1904, i amb molta feblesa; les raons de la tardana aparició, així com de la seua inanitat són:

• El caràcter de la Renaixença valenciana. Va ser un moviment cultural de tardana aparició, socialment desnodrit, amb un abast territorial molt reduït (València ciutat), i que anà derivant (Lo Rat Penat,1878, C. Llombart) cap a plantejaments molts conservadors i sucursalistes (T. Llorente).

• La competència política del republicanisme blasquista• La identificació de la classe dominant valenciana amb els interessos

econòmics i polítics de l’oligarquia central.

•A l’any 1904 es creà el primer grup valencianista, València Nova, que marca el punt d’inici d’eixe corrent

MINISTRE GOVERNACIÓ

GOVERNADOR CACIC

C A C I Q U I S M E

LES GUERRES COLONIALS

LA CRISIS D’ULTRAMARCUBA

FILIPINES

CUBA

CUBA

• Crit de Yara (1868)•Guerra llarga o Guerra dels deu Anys (1868 – 1878)

•Pau de Zanjón (1878)•José Martí + Máximo Gómez: Partit Revolucionari Cubà (1893)

•Crit de Baire (1895)•Guerra chiquita (1895 – 1898)•Comprensió de les causes de la guerra de Cuba:

1.Incompliment compromisos i pactes Pau de Zanjón (1878)

2.Manca d’un procés descentralitzador3.Monopolització del mercat cubà per part de la metròpoli

LA POLÍTICA ESPANYOLA A CUBA

Absència d'una línia i visió política a

partir de la pau de Zanjón (1878)

“LES POLÍTIQUES” metropolitanes a CUBA

•Martínez Campos•Weyler•1897: estratègia de la conciliació (Sagasta):•Autonomia•Sufragi universal•Igualtat de drets•Autonomia aranzelària

LA CRISI DE 1898LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA

GUERRA DE CUBA: tres eixos:•Articulació de la revolta: José Martí i el Partit Revolucionari Cubà

•Els vaivens i indecisions de la política metropolitana a Cuba

•Els interessos econòmics i la política aranzelària

•Els interessos nord-americans

TRACTAT DE PARIS (1898):

•Pèrdua de Cuba

•Cessió de Puerto Rico, Guam i les Illes Filipines

CUBA I ELS EUA

És fonamental insistir en el paper central que adopta Estats Units: Espanya no va perdre la guerra contra una insurrecció com les moltes que ja havia sufocat, sinó contra una gran potència, els Estats Units.

“NO CREC QUE L’AUTONOMIA PUGA DONAR LA PAU A CUBA… NOMÉS HI HA UN PODER I UNA BANDERA CAPAÇ D’ASSEGURAR LA PAU. ELS ESTATS UNITS TENEN AQUEST PODER I AQUESTA BANDERA”.

Declaracions del Secretari d’Estat nordamericà Woodword després de l’entrevista amb el general espanyol Moret. 18 de març de 1898.

Wikipèdia. CAVITE

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DE

1898APARTAT 8

El desastre del 98 va traure a la llum molts problemes ...

El “problema d’Espanya”

• Problema socioeconòmic: desigualtats i conflictes socials.• Sistema canovista: sistema polític falsejat basat en la corrupció i el caciquisme. Espanya oficial – Espanya real.• Endarreriment respecte als països avançats i desenvolupats europeus.

REGENERACIONISME

Moviment ideològic i corrent polític que propugna la necessitat d’una modernització política, econòmica i social d’Espanya “europeizándola”

REGENERACIONISME

IDEOLÒGIC O INTELECTUAL POLÍTIC

• Kraussisme• Generació del 98• Joaquin Costa

Institucional: dins del sistema:• Maura• Canalejas

No institucional: fora del sistema:• Republicanisme• Catalanisme: Cambó• Socialisme

REGENERACIONISME INTELECTUAL

ANTECEDENTS

Arbitristes dels segles XVI i XVII Il·lustrats del segle XVIII

INTELECTUAL I LITERARI

Kraussisme i “Institución Libre de Enseñanza”: educació en llibertat, espírit crític i rigor científic (Giner de los Rios)

Generació del 98: Azorin, Baroja, Unamuno... “les duele España”

REGENERACIONISME SOCIAL I ECONÒMIC

Impulsat per professionals diversos, polítics, economistes: • Lucas Mallada• Silvela• Joaquin Costa• Ortega y Gasset (“España es el problema, y Europa la solución”)

PROPOSTA D’ACTIVITATS

COMENTARIS I EXERCICIS

VICENS VIVES•DOCUMENTS DE TEXT amb postures contra la guerra: pàgines 242 i 245

•Quadre amb indicadors de l’impacte econòmic del desastre de 1898

•Repassar conceptes i cronologia de la pàgina 250•Exemple de comentari de text de la pàgina 251: manifest del general Polavieja

•Comentari de textos de la pàgina 252