revista abril 2012

48
THINK! Magazine AÑO 2012. REVISTA 1 Centro S.E. Es Fusteret AÑO 2012 REVISTA 1 Centro S.E. Es Fusteret c DESESPERACION C U L P A SOLEDAD MIEDO CONFUSIÓN

Upload: nuria-lopez

Post on 01-Jul-2015

159 views

Category:

Education


2 download

DESCRIPTION

REVISTA ALUMNES FUSTERET

TRANSCRIPT

Page 1: Revista abril 2012

1

THINK! Magazine

O 2

01

2. R

EVIS

TA

1

Ce

ntr

o S

.E. E

s Fu

ste

ret

O 2

01

2 R

EVIS

TA 1

Cen

tro

S.E

. Es

Fust

eret

c

DESESPERACION

CULPA

SOLEDAD

MIEDO

CONFUSIÓN

Page 2: Revista abril 2012

2

DEFINICIÓN DE CRISIS

Una de las definiciones de crisis es la del ideograma Chino del I Ching que tiene dos acepciones: por un lado significa dificultad y por otra parte significa oportunidad.

Esto es precisamente lo que es una crisis; todas las crisis traen cambios y los cambios traen crisis.

El grito. Munch, Edvard

Dolor

Van Gogh,

Vincent

Depresión - Van Gogh, Vincent

Van Gogh fue un pintor post-impresionista

holandés que nació en 1853. A pesar de que

pintó muchas obras su trabajo no fue famoso

en vida. Dos de sus obras fueron: Depresión y

dolor. En sus obras se puede ver la expresión

del sentimiento humano. Muchas de sus obras

las pintó mientras estuvo recluido por sus

problemas de depresión.

Paradojas del destino; murió pobre y hoy en

día sus obras se venden por miles de euros y es

un pintor famoso.

Edvard Munch nació en Noruega, en 1863.Fue un pintor y

grabador expresionista. Sus evocativas obras sobre la

angustia influyeron profundamente en el expresionismo

alemán de comienzos del siglo XX.

El grito de 1893, originalmente llamado "Desesperación",

es su obra más conocida y considerada como un icono de

la angustia existencial.

2 Depresión - Van Gogh, Vincent

Dolor

Van Gogh,

Vincent

Page 3: Revista abril 2012

3

El tema de este número de la revista es de las crisis, pero más que de la súper crisis económica que estamos viviendo, de las crisis personales que tenemos nosotros/as como jóvenes. Desde el taller de ciudadanía y educación emocional vemos que en la vida hay momentos que son lineales y otros en ocasiones se convierten en sorpresas, esos momentos que son como una montaña rusa que parece que por un día bueno ocho días son malos….

… Desde el centro el Fusteret los profesionales nos comentan que se necesita tiempo para desprenderse de una situación pasada y adaptarse a otra nueva…De momento muchos de nosotros parece que estamos caminando hacia una situación nueva, por eso os contamos nuestras “crisis”, hay algunas contadas de forma narrativa y hay una contada en forma de cuento, entre otras cosas.

Esperamos que nuestras crisis sean para construir y mejorar, en todo en general… Por ahora aunque parezca impuesto, lo vivimos como una oportunidad.

Haciendo un repaso ante nuestras historias y lo que trabajamos en el centro, por lo que nos comentan y la conclusión que sacamos en este momento en general, tener una “crisis” no tiene porqué ser algo negativo, los momentos de crisis son momentos que sirven para que crezcamos y desarrollemos nuestro interior.

La introducción la hemos hecho los chicos del Fusteret con la ayuda de nuestros profesionales.

Esperamos que os guste y el contenido de la revista también.

Mar Lucas Educadora responsable

del Taller Ed. Emocional

¿CRECIMIENTO O DEPRESION?;

YO ELIJO

Page 4: Revista abril 2012

4

Coordinación:

Nuria López

Maquetación:

Severino Álvarez

Supervisión:

Antonio Sánchez

Colaboradores:

Carlos A.

Esther M.

Mar Lucas (educadora)

Antonio Salom (Profesor)

Samara M.

Melanie C.

Colaboraciones de otros centros

Centro San Miguel (Granada)

Centro Zabalik (Bizkaia)

4

Page 5: Revista abril 2012

5

El tema d'aquest número de la revista és el de les crisis, però més que

de La super crisi econòmica que estem vivint, de les crisis personals que tenim

nosaltres com a joves. Des del taller de ciutadania i educació emocional veiem

que a la vida hi ha moments que són lineals i altres que de vegades es

converteixen en sorpreses, aquells moments que som comuna muntanya russa

que sembla que per un dia bo vuit dies són dolents.... Des del centre el Fusteret els professionals ens comenten que es necessita

temps per desprendre d'una situació passada i adaptar-se a una altra

nova...De moment, molts de nosaltres sembla que estem caminant cap a una

situació nova, per això us expliquem les nostres "crisis", hi ha algunes contades

de forma narrativa i hi ha una explicada en forma de conte, entre altres coses.

Esperem que les nostres crisis siguin per construir i millorar ,en tot en general.

Per ara encara que sembli imposat, ho vivim com una oportunitat.

Fent un repàs davant les nostres històries i el que treballem al centre, pel que

ens comenten i la conclusió que hem tret en aquest moment, pensam que tenir

una "crisi" no ha de ser una situació negativa, els moments de crisi són

moments que serveixen perquè creixem i desenvolupem el nostre interior.

La introducció l'hem fet els nois del Fusteret amb l'ajuda dels nostres

professionals. Esperem que us agradi i el contingut de la revista també.

Mar Lucas. Educadora responsable del taller Ed. Emocional

Page 6: Revista abril 2012

6

SUMARIO

SUMARI

Revista nº 1, año 2012

Revista nº 1, año 2012

1.- ¿Crecimiento o depresión?: Yo elijo

1.- Creixement o depressió?: Jo trio

3.- Editorial

3.- Editorial

4.-Mi experiencia como corresponsal

del

5.- Salida socioeducativa a la

Catedral de Palma

6.- Los días de diciembre

9.- Mi proceso en

el centro Es

Fusteret y mis

crisis personales

4.- La meva experiència com a

corresponsal del IMFOF

5.- Sortida socioeducativa a la

Seu de Palma

6.- Els dies de desembre

9.- El meu procés al centre Es Fusteret i les meves

Crisis personals

6

2.- Pasen y lean

7.- Asamblea de menores

8.- Trabajos por proyectos

2.- Passin i llegeixim

7.- Assemblea de menors

8.- Treball per projectes

Page 7: Revista abril 2012

7

SUMARIO SUMARI Revista nº 1, año 2012 Revista nº 1, año 2012

COLABORACIONeS 10.- LA ALPUJARRA

Centro san miguel (granada) 11.- A la recerca DE LA Felicitat

Centre Zabalik (Bizkaia)

12.- GIMNASIA CEREBRAL

13.- PER RIURE UNA ESTONA

14.- ILUSIONES OPTICAS

15.- ¿DE QUIN ARBRE VARES CAURE?

Page 8: Revista abril 2012

8

PASEN Y LEAN

Es ese mes que no da lugar a la duda, el que despoja las primeras notas florales y nos advierte de que algo grande está al caer. Marzo, más que un mes, es un mero trámite que funciona como bisagra para decir adiós al invierno y proceder al deshoje primaveral, que nos hace soñar con que un futuro mejor es posible.

Nuestro marzo lleva adherido grandes momentos al calor de algunos de los mejores artículos de la temporada (como el de Esther M.) y otros tantos descubrimientos que llenan nuestras páginas, como el nacimiento de nuestro BLOG, que

nos adelanta un futuro plagado de geniales encuentros.

También es el mes en el que visitamos y en el que nos visitan. Y hablando de visitas, nos paramos también a estrechar lazos y a reforzar el pulso de esa relación que nos aúna con otros centros colaboradores, centros ya amigos, sin los cuales esta revista ya no sería la misma. Con los planes del verano a la vuelta de la esquina, marzo es sobre todas las cosas, el mes de la puesta a punto. Comienza la cuenta atrás, definitivamente. ADELANTE!!

8

Page 9: Revista abril 2012

9

Març , és aquell mes que no dóna lloc al dubte, el que fa arribar

les primeres notes florals i ens adverteix de què qualque cosa grossa

està per arriba. Març més que un mes, és un tràmit que funciona com

una frontisa per dir adéu a l’hivern i inicia el desfull primaveral, que

ens fa sommiar amb que un futur millor és possible. El nostre març du

adherit grans moments de calor d’alguns Deus millors articles de la

temporada (com el de n’Esther M.) i altres descobriments que omplen les

nostre pàgines, com el naixement del nostre BLOG, que ens avança un

futur ple de genials trobades. També és le mes en el que visitem i ens

visiten. I parlant de visites, no aturem d’engegar llaços i reforçar el pols

d’aquesta relació que ens uneix amb els altres centres col·laboradors,

centres ja amics, sense els quals aquesta revista ja no seria la mateixa.

Amb el plans d’estiu al cap del cantó, març es sobre totes les coses, el

mes de “posada a punt”. Comença el compte enrera, definitivament.

ENDAVANT!!!!!

PASSIN

I LLEGEIXIN

Page 10: Revista abril 2012

10

… CRISIS!!!!

Qué buen título para el momento que estamos

pasando!!!! Uffff!!!!

Como podréis observar a medida que vayáis leyendo

nuestra revista, este número es algo más corto que otros,

pero hemos pasado un trimestre muy duro, con mucho trabajo

y en algunos momentos con menos recursos y por ello no

hemos podido mantener el nivel…

De todas maneras sólo es un paréntesis y aún así nos

sentimos orgullosos del resultado. Un nuevo número de

nuestra revista sale a la luz a pesar de todos los obstáculos

que nos hemos ido encontrando.

En ella encontraréis artículos de reflexión de

nuestros chicos y chicas, muy relacionado con el concepto

que he iniciado esta editorial: CRISIS, colaboraciones de

nuestros compis de otros centros, artículos sobre actividades

de centro y salidas educativas y hasta hemos tenido tiempo de

buscar canciones o dejaros algunos chistes para arrancaros

una sonrisa a pesar de los malos tiempos.

Ah!!!!! Y una súper novedad… TENEMOS BLOG!!!!!! En

él podréis encontrar trocitos de nosotros: experiencias,

trabajos, jornadas, materiales que utilizamos,… en fin… más

sobre nosotros para vosotros

http://esfusteret.blogspot.com/

No dejéis de visitarnos y de comentarnos todo lo que

valoréis como interesante…

Nos vemos en junio

Un súper abrazo

La maes

Page 11: Revista abril 2012

11

... CRISI!

Quin bon títol per al moment que estem passant! Ufff!

Com podreu observar a mesura que aneu llegint la nostra revista, aquest

nombre és una mica més curt que altres, però hem passat un trimestre

molt dur, amb molta feina i en alguns moments amb menys recursos i per

això no hem pogut mantenir el nivell ...

De tota manera només és un parèntesi i tot i així ens sentim

orgull0s0s del resultat. Un nou número de la nostra revista surt a la llum

malgrat tots els obstacles que ens hem anat trobant.

Hi trobareu articles de reflexió del nostres nois i noies, molt relacionat

amb el concepte que he iniciat aquesta editorial: CRISI, col·laboracions

del nostres compis d'altres centres, articles sobre activitats de centre i

sortides educatives i fins i tot hem tingut temps de buscar cançons o

deixar-vos alguns acudits per arrencar-un somriure tot i els mals temps.

Ah! I una súper novetat ... TENIM BLOG!! En ell podreu trobar

trossets de nosaltres: experiències, treballs, jornades, materials que

utilitzem, ... en fi ... més sobre nosaltres per a vosaltres

http://esfusteret.blogspot.com/

No deixeu de visitar-nos i de comentar-nos tot el que valoreu com interessant ...

Ens veiem al juny

Un súper abraçada

Page 12: Revista abril 2012

12

Hola me llamo Samara y os voy a contar mi experiencia como corresponsal del Centro Es Fusteret.

Mirad, la verdad es que es una cosa muy bonita porque aprendes muchas cosas y además yo les enseño a mis compañeros cosas que ellos no puedan saber.

Joana, la pedagoga del centro, me ofreció ser la corresponsal del IMFOF en nuestro centro. Sería la responsable de que todos mis compis tuvieran toda la información que pudiera ofrecernos el IMFOF. Os explico.

Salgo cada 15 días al IMFOF, a la oficina que está situada en el edificio del Palma Arena. El IMFOF es un punto de información donde te ayudan a buscar trabajo, cursos, cosas de tiempo libre y ocio, además te explican como puedes hacerlo y ellos te la facilitan.

Cada dos semanas más o menos sé que toca ir a hacer una vista. Yo cuando llego digo: ¡Buenos días! Vengo a buscar la bolsa de unidad informativa del centro Es Fusteret y ellos ya me conocen y me preparan todo lo que tengan, cursos, explicaciones de sexología, ofertas de trabajo, postales, calendarios, etc...en general cosas interesantes para nosotros los jóvenes.

La información que me dan lallevo al centro. Aquí, en el comedor, tenemos una mesa destinada para colocar toda la información que voy recogiendo. Como os he dicho antes, esta información se va actualizando cada 15 días que es cuando la voy cambiando para los compañeros que les interese.

M

I

E

X

P

E

R

I

E

N

C

I

A

CORRESPONSAL COMO

F

O

F

M

I

L

E

D

EN EL FUSTERET.

Page 13: Revista abril 2012

13

Hola, em dic Samara i

us explicaré la meva

experiència com a

corresponsal del

Centre Es Fusteret.

Mirau, la veritat és que

és una cosa molt

bonica perquè aprens

moltes coses ia més a

més, jo els ensenyo als

meus companys coses

que ells no poden

saber.

Joana, la pedagoga del

centre em va oferir ser

la corresponsal de

l'IMFOF al nostre

centre. Seria la

responsable que tots

els meus compis

tinguessin tota la

informació que pogués

oferir-nos l'IMFOF. Us

explico.

Surt cada 15 dies a

l’IMFOF, la seva oficina

està situada a l'edifici

del Palma Arena.

L'IMFOF té aquest punt

d'informació on

t'ajuden a buscar feina,

cursos, coses de temps

lliure i oci, a més

t'expliquen com pots

fer-ho i ells t'ho

faciliten.

Cada dues setmanes

més o menys sé que

toca anar a fer una

visita. Jo quan arrib

dic: Bon dia! Vinc a

buscar la bossa

d'unitat informativa

d’Es Fusteret i ells ja

em coneixen i em

preparen tot el que

tinguin, cursos,

explicacions de

sexologia, ofertes de

treball, postals,

calendaris, etc ... en

general coses

LAMEVA EXPERIÈNCIA COM A CORRESPONSAL DEL IMFOF

AL FUSTERET

Page 14: Revista abril 2012

14

Si hay algo que no entienden o no les queda del todo claro a través de mí lo pueden saber y yo se lo facilito para que lo puedan entender. Joana, la pedagoga del centro, es la que me ayuda a mí. Yo tampoco sabía cómo hacerlo pero ella me lo explicó todo y poco a poco he ido aprendiendo.

Si necesitaba cambiar las carpetas que hay en el hogar de ocio, trabajo, tiempo libre etc...entonces yo se lo pido y ella me lo imprime. Luego yo lo pongo en su sitio.

Cada jueves tenemos la asamblea de peticiones. Al final de ella hay un apartado donde pone si algún menor le interesa disponer de información que yo he ido aportando. Si están interesados, yo les ofrezco el material o las explicaciones necesarias.

Esta es mi experiencia como corresponsal del IMFOF y reconozco que ha sido muy interesante y positiva para mí, ya que cuando yo me vaya conozco un nuevo recurso que podré utilizar si necesito algo de información.

Además Joana me dijo que podré elegir a la persona que me sustituya…

Page 15: Revista abril 2012

15

interessants per nosaltres els joves.

Hi ha diverses coses i em donen ja que el que

va sortint i jo ho porto al centre. Aquí, al

centre, al menjador tenim una taula destinada

per col·locar tota la informació que vaig

recollint. Com us he dit abans aquesta

informació es va actualitzant cada 15 dies que

la vaig canviant i als companys que els

interessa doncs ells li ho puc mirar. Si hi ha

alguna cosa que no entenen o no els queda

del tot clar ja que a través de mi poden saber i

jo els hi facilito perquè el puguin entendre,

Joana la pedagoga del centre, és la que

m'ajuda a mi. Jo tampoc sabia com fer-ho i

ella m'ho va explicar tot i jo a poc a poc anava

fent, si necessitava

canviar les carpetes

que hi ha a la llar

d'oci, treball, temps

lliure etc ... llavors

jo l'hi demano a ella

i ella em

l'imprimeix i jo ho

poso al seu lloc.

Cada dijous a

l'assemblea de

peticions al final

d'ella hi ha un

apartat on posa si

algun menor li

interessa saber

alguna cosa ja

s'ofereix material o

les explicacions

necessàries.

Això és la meva experiència com a

corresponsal ii reconec que ha estat molt

interessant i positiva per a mi. Ja que quan jo

me'n vagi conec un nou recurs que podré

utilitzar si necessito una mica d'informació.

A més podré triar qui serà el meu substitut ja

que vaig parlar amb Joana i em va dir que jo

podria triar qui seria el proper corresponsal.

Page 16: Revista abril 2012

16

Llegó el viernes día 11 de noviembre del 2011...(11/11/11)...Ese día visitamos la catedral de

Palma de Mallorca (la SEU en catalán) para ver como se reflejaba el sol en el cristal del

rosetón. Desde el centro Fusteret decidimos ir a verlo ya que habíamos estudiado y hecho

un proyecto de investigación sobre la Edad Media en

Mallorca y concretando de nuestra Catedral.

El día señalado a las 7,45 h. de la mañana salimos del

centro con Nuria, nuestra gran maestra, Joana, la

pedagoga, Toni, el profe de nuestro centro y

Julieta, una chica que hace prácticas de integración

social. De menores éramos: Soraya, Alex, Juan y

Esther.

Os explicamos cómo fue un poco la

excursión…

…Salimos del centro Es Fusteret sobre

las 7.30 horas y llegamos a las

8.15horas, porque fuimos dando un

paseo, a buen ritmo para no llegar

tarde, desde el centro hacia la catedral.

Ya estaba el sol reflejado en el rosetón. Había mucha gente

en la catedral y nosotros nos hicimos muchas fotos. Toni,

nuestro profesor, nos explico un poco más de la historia de

la catedral.

La luz del rosetón solo se refleja en la catedral 2 veces al

año. Son los días 2 de febrero y 11 de noviembre; coincide

con la salida del sol ,hacia las 8.00 h. de la mañana.

Page 17: Revista abril 2012

17

Va arribar el divendres

dia 11 novembre 2011

.(11/11/11). Aquell dia

vàrem visitar la Seu, on

es reflectia el sol a la

plataforma de la

rosassa en la qual se

l’anomena l'espectacle

del vuit. Des del centre

Fusteret vàrem decidir

anar a veure-ho ja que

havíem estudiat i fet un projecte d'investigació sobre l'edat mitjana a Mallorca i

concretant en la nostra Catedral.

El dia assenyalat a les 7,45 del matí sortim del centre amb

Núria la nostra gran mestra, Joana la pedagoga, Toni el

profe del nostre centre i Julieta una noia que fa pràctiques

d'integració social. De menors érem Soraya, Alex, Joan i

Esther.

Us expliquem com va ser una mica aquesta excursió ...

... Sortim del Fusteret cap a les 7.30 hores i vàrem arribar a

les 8.15 hores, perquè vàremanar fent una passejada, a bon

ritme per no arribar tard, des del centre cap a la Seu.

Page 18: Revista abril 2012

18

Nos dimos una vuelta por la catedral. Alexander y Soraya

se dieron cuenta que estaban encima de una tumba…

Ambos se quitaron de encima porque tenían mucho miedo

y al mismo tiempo respeto hacia el muerto.

Ja estava el sol reflectit a la rosada. Hi havia molta gent a la Seu. Nosaltres ens vàrem

fer moltes fotos. Toni, el nostre professor,ens va explicar una mica mes de la història

de la Seu.

Esther se fue a rezar a la capilla,

y cuando vimos a Esther a

nosotros también se nos ocurrió

rezar por nuestros familiares

vivos y fallecidos. Hicimos un poco

de honor a nuestra familia.

Muchas de las personas estaban

muy ilusionadas por el espectáculo

de luz, y fue tan especial que

aplaudieron emocionadamente. En

el rosetón había colores

espectaculares. Había muchas

cámaras de televisión que

grababan el espectáculo.

Además había niños de otros colegios que fueron de

excursión a ver el rosetón y apuntaban en sus

cuadernos lo que el guía iba diciendo.

Por lo visto fue el conquistador, Jaime I, rey de

Cataluña y Aragón,quien construyo la catedral en

honor de Santa María; lo hizo encima de una mezquita,

tras echar a los “moros” a la que llamaban “Medina

Mayurqa”.

Mallorca fue conquistada en diciembre del año 1228. La

construcción de la Catedral fue la insignia del

cristianismo ya que se podía ver desde el mar.La

verdad es que pasamos un buen rato y la visita fue

súper interesante. Esperamos poder repetirlo pronto.

Page 19: Revista abril 2012

19

La rosada només surt dues vegades a l'any. Són

els dies 2de febrer i 11 de novembre, a partir

quan es posa el sol a les 8.00 del matí.

Ens vàrem donar una

volta per la catedral

Alexander i Soraya i es

van adonar que estaven a sobre d'una tomba ... Tots

dos es van apartar perquè tenien molta por i alhora

respecte cap al mort.

Esther es va anar a resar a la capella, quan vàrem veure a Esther a nosaltres també

se'ns va acudir resar pels nostres familiars vius i morts. Vàrem fer una mica d'honor a

la nostra família.

Moltes de les persones estaven molt il·lusionades per l'espectacle deles 8.00h .Va ser

tan especial que van aplaudir emocionadament. A la rosada s’hi reflectien colors

espectaculars. Hi havia moltes càmeres de televisió que gravaven l'espectacle. A més

hi havia nens d'altres escoles que van anar d'excursió a veure la rosassa i apuntaven

en els quaderns els comentaris del guia.

Segons sembla, va ser el conqueridor Jaume I, rei de Catalunya i Aragó, que la va

fundar en honor de Santa Maria; sobre d'una mesquita.Després, va fer fora els

"moros",els quals anomenaven a la Seu "Medina Mayurqa".

Mallorca que va ser conqueridael mes de desembre de l'any 1228. Potser va ser

cristiana i la construcció de la Catedral va ser la insígnia del cristianisme que podia

veure des del mar.

La veritat és que vàrem passar una bona estona i la visita va ser súper interessant.

Esperem poder repetir aviat.

19

Page 20: Revista abril 2012

20

ues la verdad, estas navidades han tenido

aspecto de crisis.Jejjejeje, peor, en el sentido que no las iba a pasar como yo deseaba. Cuando supe que iba de fin de semana a Ibiza con un contrato muy cerrado, pasé por un momento de crisis. UFFFFFF Digamos que no las

pasé como yo esperaba: fiestas, juerga, desfase!!!!, aunque reconozco que no ha estado demasiado mal; unas navidades diferentes... Y ahora os voy a contar como me han ido estas navidades. Llevaba seis meses internada en el Fusteret, cinco de ellos en régimen cerrado, por lo que no había ido apenas a mi ciudad, Ibiza. El día 23 de diciembre me concedieron un permiso para viajar a Ibiza, donde me esperaba mi madre con los brazos

abiertos. Estaba ansioso por llegar a mi casa y verla que hacía demasiado tiempo no estaba por allí. Cuando llegué a mi casa lo primero que hice fue irme para mi habitación que hacía mucho tiempo no estaba en ella. Me sentía extraño en ese espacio que siempre

había sido mío!!! Luego me dispuse a disfrutar de mis días de vacaciones. Aproveché para ir con mi madre a dar una vuelta y comprar la comida para el 24 de diciembre, queríamos que fuese una noche especial, pues íbamos a estar juntos. Por tanto dedicamos todo el 23 a los preparativos. Llego el día 24 de diciembre me levanté y lo primero que hice fue ir a llamar a mi familia en Colombia, para darle la feliz nochebuena. Más tarde mi madre y yo

empezamos a organizarlo haríamos esta Nochebuena: cena juntos, charlar, reír, abrazarnos...algo muy diferentes a las últimas Nochebuenas que había pasado donde la fiesta y el desfase era en lo único que invertía esas noches. Pensé que sería duro, que entraría en CRISIS

no poder salir por ahí con mis colegas pero la verdad no estuvo tan mal porque mi madre me supo tratar y pues esa noche cené con ella en casa y luego me fui con ella a dar una vuelta por Ibiza. Reconozco que fue una Nochebuena diferente, alternativa a lo que yo había deseado pero bonita. Lo cierto es que el resto de las navidades en Ibiza fueron bastantes apagadas pero aún así con mi madre.

P

LOS DIAS DE DICIEMBRE

POR CARLOS a.

Page 21: Revista abril 2012

21

oncs la veritat aquest Nadal han tingut aspecte de crisi, jejjejeje, pitjor en un altre aspecte al qual suposeu, és a dir en el sentit que no les anaves a passar com jo desitjava. Quan vaig saber que anava a Eivissa per amb un contracte molt tancat, vaig passar per un moment de crisi. Uffffff Diguem que no les vaig passar com jo ho esperava: festes, gresca, desfasament!, Encara que reconec que no ha estat massa malament, un Nadal diferents ... ja hora us explicaré com m'han anat aquest Nadal. Portava no sis mesos internat en Fusteret, cinc d'ells en règim tancat de manera que no havia anat tot just la meva ciutat, Eivissa. El dia 23 de desembre em van concedir un permís per viatjar a Eivissa on m'esperava la meva

mare amb els braços oberts. Estava ansiós per arribar a casa i veure que feia massa temps no estava per allà. Quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer va ser anar-me per a mi habitació que feia molt temps no hi era. Em sentia estrany en aquest espai que sempre havia estat meu! Després em vaig disposar a gaudir dels meus dies de vacances. Vaig aprofitar per anar amb la meva mare a fer un volt i

comprar el menjar per al 24 de desembre, volíem que fos una nit especial, ja que anàvem a estar junts. Per tant dediquem tot el 23 als preparatius Va arribar el dia 24 de desembre em vaig aixecar i el primer que vaig fer va ser anar a trucar a la meva família a Colòmbia, per donar-li la feliç nit de Nadal. Més tard la meva mare i jo vàrem començar a organitzar - faríem aquesta Nit de Nadal: sopar junts, xerrar, riure, abraçar ... una cosa molt diferents a les últimes nochebuenas que havia passat on la festa i el desfase era en l'únic que invertia aquestes nits. Vaig pensar que seria dur, que entraria en CRISI no poder sortir per aquí amb els meus col·legues però la veritat no va estar tan malament perquè la meva mare

em va saber tractar i ja que aquesta nit vaig sopar amb ella a casa i després em vaig anar amb ella a fer un volt per Eivissa. Reconec que va ser una nit de Nadal diferent, alternativa al que jo havia desitjat però bonica. La veritat és que la resta de Nadal a Eivissa van ser bastants apagades però tot i així amb la meva mare.

D

ELS DIES DE DECEMBRE

PER CARLOS a.

Page 22: Revista abril 2012

22

En este artículo vamos a presentaros una herramienta muy importante y útil para todos nosotros: LA ASAMBLEA

¿Qué es la asamblea de menores?

Nuestra asamblea es un lugar donde se pueden resolver los conflictos entre nosotros. También puedes dar tu voz y opinión de los diferentes temas que nos preocupan a todos los menores del centro.

¿Qué hacemos en la asamblea?

Nosotros y los profesionales del centro nos sentamos en círculo y elegimos entre todos, los dos compañeros mejores de la semana.

Aprovechamos la clase de ciudadanía para trabajar conflictos semanales y procurar llegar a acuerdos grupales.

a) Uno de los menores será es el director y el otro es el secretario. El director es elegido por ser el alumno con mejor semana y es el que “manda‘‘, es decir, el que te da la palabra, controla los tiempos, vigila nuestra actitud,… y si no cumples las normas de la asamblea te puede poner una tarjeta amarilla o una roja (la roja te supone la expulsión hacia la habitación) ’’, El secretario, que es el segundo menor mejor valorado, es el que resume todos los temas que sacamos y los va trascribiendo en un hoja de actas.

Cuando se saca un tema intentamos primero dar la opinión de manera constructiva y luego intentamos llegar a acuerdos para que se resuelva.

Después elegimos un objetivo grupal, el cual compartiremos todos y será nuestro compromiso de equipo para esa semana. Cada chico y chica lo trabajar a partir de su objetivo individual. Cada semana se revisan tanto el objetivo grupal como los objetivos individuales.

Cuando terminamos firmamos todos los asistentes el acta para expresar nuestro acuerdo.

Page 23: Revista abril 2012

23

En aquest article anem a presentar-vos una eina molt important i útil per a tots nosaltres: L'ASSEMBLEA QUÈ ÉS L'ASSEMBLEA DE MENORS? La nostra assemblea és un lloc on es poden resoldre els conflictes entre nosaltres. També pots donar la teva veu i opinió dels diferents temes que ens preocupen a tots els menors del centre. QUÈ FEM A L'ASSEMBLEA?

Nosaltres i els professionals del centre ens asseiem en cercle i triem entre tots, els dos millors de la setmana. Aprofitem la classe de ciutadania per treballar conflictes setmanals i procurar arribar a acords grupals. Un dels menors serà és el director i l'altre és el secretari. El director, que és triat com l'alumne amb millor setmana, o és el que "mana'', és a dir, el que et dóna la paraula, controla els temps, vigila la nostra actitud, ... i si no compleixes les normes de l'assemblea et pot posar una targeta groga o una vermella (la vermella et suposa l'expulsió cap a l'habitació)'', El secretari, que és el segon menor ben valorat, és el que resumeix tots els temes que traiem i els va transcrivint en un full d'actes. Quan es treu un tema intentem primer donar l'opinió de manera constructiva i després intentem arribar a acords perquè es resolgui. Després escollim un objectiu grupal, el qual compartirem tots i serà el nostre compromís d’equip per a aquesta setmana. Cada noi i noia que treballar a partir del seu objectiu individual. Cada setmana es revisen tant el grup com els individuals.

Quan vam acabar vam signar tots els assistents l´acta per fer ver el nostre acord.

Page 24: Revista abril 2012

24

¿QUÉ SE APRENDE DE LAS ASAMBLEAS?

Aprendemos a poder llegar a un acuerdo o una solución sin llegar a una discusión fuerte.

Aprendemos a respetar el turno de palabra y a ponernos en el lugar del otro (empatía).

También aprendemos a resolver las cosas hablando y sin llegar a la violencia.

¿PUEDES LLEGAR A ALGO CON LA ASAMBLEA?

Puedes llegar a muchas cosas, soluciones aceptables entre ambos y puedes tener una mediación.

Siempre sales con un acuerdo positivo.

OPINION PERSONAL SOBRE LA ASAMBLEA:

Opino es que es muy favorable tener una asamblea en un centro de menores, donde convivimos las 24 horas del día.

Quieras o no quieras, siempre tienes algún conflicto y la única manera de solucionarlo y poder desahogarte es sacarlo delante de tus compañeros y que ellos te puedan ayudar y aconsejar.

Puede ser que la convivencia con quien tengas el problema pueda empeorar, pero para eso hay mediaciones.

Yo os ofrezco que si tenéis algún conflicto en el hogar podáis sacarlo en la asamblea, los miércoles a las 11:45 hasta las 13:00 horas.

Atentamente:

MELANIE C.

Page 25: Revista abril 2012

25

QUÈ S'APRÈN DE LES ASSEMBLEES? Aprenem a poder arribar a un acord o una solució sense arribar a una discussió forta. També aprenem a respectar el torn de paraula ja posar-nos al lloc de l'altre (empatia). També aprenem a resoldre les coses estovar i sense arribar a la violència. POTS ARRIBAR A ALGUNA COSA AMB L'ASSEMBLEA? Pots arribar a moltes coses, solucions acceptables entre tots dos i pots tenir una mediació. Sempre surts amb un acord positiu.

OPINIÓ PERSONAL SOBRE L'ASSEMBLEA: Doncs el que opino és que és molt favorable tenir una assemblea en un centre de menors, on convivim les 24 hores del dia. Tant sí com no, sempre tens algun conflicte i l'única manera de solucionar-ho i poder desfogar és treure'l davant dels teus companys i que ells et puguin ajudar i aconsellar. Pot ser que la convivència amb qui tinguis el problema pugui empitjorar, però per això hi ha mediacions. Jo us ofereixo que si teniu algun conflicte a la llar pugueu treure a l'assemblea, els dimecres a les 11:45 fins les 13:00 hores. Atentament: MELANIE C.

Page 26: Revista abril 2012

26

Por Esther M. C.

Trabajar por proyectos es una manera de hacer trabajos en

equipo. Como os hemos ido adelantando, nosotros en el aula

de Es Fusteret, es una práctica habitual. Principalmente lo

hacemos con las asignaturas de naturales y sociales, ya que

son las dos asignaturas que tienen más cuerda para trabajar

sobre ellas, pero que complementamos con informática,

lengua castellana o lengua catalana.

¿Qué es trabajar por

proyectos?

En primer lugar, lo que

se hace es repartir a

los menores por

grupos, normalmente

equitativos y

compensados, luego se

les da el tema que

tienen que investigar, y

a continuación, se van

repartiendo las tareas

por partes.

A partir del

tema a

trabajar nos

planteamos

interrogantes:

Qué sabemos,

qué nos falta

por saber, qué

nos gustaría

averiguar

Después, con toda

la información que

vamos sacando por

Internet, libros,

revistas,

documentales,…

vamos elaborando

un dossier. Que

será la base de

nuestra exposición

oral.

Por último, La

exposición oral la

complementamos

con material de

apoyo: un power

point, montaje de

fotos o un mural.

Ya que a la hora de

exponerlos es más

fácil de entender y

de explicar.

¿Cómo lo hacemos en Es Fusteret?

En el aula solemos estudiar partir del trabajo por proyectos. Los temas de lengua, sociales

o naturales los desarrollamos e investigamos a partir de proyectos que hacemos por grupos, ya

que es una manera muy efectiva de que todos los menores entiendan e interioricen lo que se está

hablando, porque no todos tienen el mismo nivel escolar. Además, aprenden a trabajar en equipo,

que a la mayoría nos hace falta y es una manera de trabajar el pánico escénico de tener que

exponer los trabajos en público.

26

Page 27: Revista abril 2012

27

A l’aula solem treballar i estudiar a partir del treball que feim per projectes. Temes de llengua, socials o naturals els

investigam i feim els nostres treballs per projectes amb grups, ja que es una manera molt efectiva de que tots els

menors entenguin i interioritzin del que s’està xerrant, perquè no tots tenen el mateix nivell escolar. A més

aprenem a treballar en equip, que a la majoria ens fa falta millorar i a més ens ajuda a superar el pànic escènic a

l’hora de exposar els treballs.

Treballar per projectes es una manera de fer treballs en equips.

Com vos em anat avançant, en l’aula d´Es Fusteret, es una

pràctica habitual. Principalment ho feim amb les assignatures de

naturals i socials, ja que son les dues assignatures que tenen mes

corda per treballar sobre elles, però que ho complementam amb

informàtica, llengua castellana o llengua catalana.

,

-

A partir del tema ens plantegem

interrogants: què sabem, que ens falta per

conèixer, que ens agradaria esbrinar…

Després, amb tota la informació

que anam traguet per Internet,

llibres, revistes, documentals…

anam elaborant un dossier. Que

serà la base de la nostra

exposició oral.

Page 28: Revista abril 2012

28

Desde mi punto de vista como menor, el trabajo por proyectos es una

manera muy buena para mejorar la convivencia entre nosotros, ya que como

sabéis, estamos las 24 horas del día siempre juntos, y no todos nos llevamos

bien.

También como anteriormente he dicho, es importante ya que no todos

tenemos el mismo nivel escolar y así todos lo podemos entender, trabajar y

colaborar juntos y además es más divertido que escuchar a la maestra.

Exposiciones

Orales

Ciber periodistas

Mujeres científicas a lo

largo de la historia El universo

Plazas de Europa

El día de la mujer

trabajadora

Pero la más especial fue la exposición

que hicimos en el taller de familias.

Todos los chicos y chicas expusimos un

tema delante de nuestras familias, fue

muy emocionante!!!!

28

Page 29: Revista abril 2012

29

La exposició oral la complementam amb material de recolzament: un power point, muntatge de fotos o mural.. Ja

que a la hora de esposar-los es més fàcil de entendre y explicar.

EXPOSICIONS ORALS:

Aquest any hem fet varies

exposicions, entre elles, una de les

més importants han estat ciber periodistes, dones científiques al llarg de la historia,

documental de l’úter, el univers, places de Europa, el dia de la dona treballadora…

Però el més especial ha sigut la exposició que vam fer al taller de famílies. Tots els al•lots y

al•lotes vam exposar un tema davant de les nostres famílies, va ser molt emocionant!!!!

OPINIÓ PERSONAL:

Des de el meu punt de vista com a menor, el treball per projectes es una manera molt bona per millorar la

convivència entre nosaltres, ja que com sabeu estem les 24 hores del dia sempre junts, y no tots ens duem bé.

També com anteriorment he dit, es important ja que no tots tenim el mateix nivell escolar i així tots podem

entendre, treballar i col•laborar junts i a més es més divertit que escoltar a la Mestra.

Page 30: Revista abril 2012

30

odo empezó un martes, que me

dieron hora para ir al juzgado, fui y me

dieron la noticia de que tal vez, me pedirían

internamiento en un centro de Palma llamado

es Pinaret, yo estaba muy triste y justo salí de

la policía fui a hablar con mi novio y le conté

lo que me paso, él como ya estuvo en el

centro, y ahora está su hermano, sabe lo que

es, y me tranquilizo y me dijo que no me

preocupara que seguro que no me meterían

en ningún lado, que lo decían para darme

miedo y que cambiara antes de que fuera

demasiado tarde.

Yo le hice caso, y pensé que solo me habían

dado un aviso. Al cabo de una semana, me

llamaron de lo judicial y me dijeron que el

domingo tenía que ir a un juicio, yo como

estaba con mi novio en ese momento, pues se

lo dije, y me dijo que no fuera ni en broma,

que era una trampa ya que era de lógica un

buen domingo, nunca hacen un juicio,

entonces me dijo que el lunes seguro que me

querían llevar a los juzgados de Palma de

Mallorca. Yo estaba hecha polvo en aquel momento, no podía consentir que me

T

Mi proceso en el centro Fusteret y mis

crisis personales.

Por Esther m.

Page 31: Revista abril 2012

31

El meu procés al centre Fusteret

i les meves crisis personals.

Per Esther M.

Tot va començar un dimarts, que em van donar hora per anar al jutjat, vaig anar i em van donar la notícia que potser, em demanarien internament en un centre de Palma anomenat es Pinaret, jo estava molt trista i just vaig sortir de la policia vaig anar a parlar amb el meu xicot i li vaig explicar el que em va passar, ell com ja va estar al centre, i ara hi ha el seu germà, sap el que és, i em tranquil·litzar i em va dir que no em preocupés que segur que no em ficarien enlloc, que ho deien per donar-me por i que canviés abans que fos massa tard. Jo li vaig fer cas, i vaig pensar que només m'havien donat un avís. Al cap d'una setmana, em van trucar del judicial i em van dir que diumenge havia d'anar a un judici, jo com estava amb el meu xicot en aquell moment, ja li ho vaig dir,

i em va dir que no fos ni de broma, que era un parany ja que era de lògica un bon diumenge, mai fan un judici, llavors em va dir que dilluns segur que em volien portar als jutjats de Palma de Mallorca. Jo estava feta pols en aquell moment, no podia consentir que em traguessin d'ell, tenia molta por a perdre, encara que sabés que ell em esperaria fins al final. En aquest moment, volia morir-me, no podia creure-ho. Vaig prendre una decisió equivocada però que anava a fer, ja no podia ni amb mi mateixa, tot m'anava malament, estava enganxada a la etiqueta mina, als porros, com que no tenia diners feia mangarrufes amb coca, estava barallada amb la meva família, vaig començar a anar amb el bo i millor de Ciutadella (Menorca), estava acabada, i que menys que vaig decidir, fugar-me. Vaig agafar i me'n vaig anar per Maó, a una casa, que tenia un amic del meu xicot, em quedi aquí, tres mesos i mig, fins que em van trobar, en una discoteca, en aquest moment anava amb el meu xicot, i recordo perfectament l' moment, va ser davant d'una floristeria, em vaig trobar als nacionals de front, jo no sabia si anaven a per mi o pel meu xicot, ja que ell té problemes amb la policia des de petit, i en aquest instant vaig demanar a déu que no ens reconeguessin a cap dels dos, i seguissin de llarg, però no va ser així, em van dir Esther vingui puja al furgó, jo em miri al meu amor, i li vaig dir, t'estimo no ho oblidis, sabent que seria l'última vegada que parlaria amb ell en molt temps, i el va agafar i em va dir jo també us vull però no et preocupis et prometo que ara vinc a comissaria i faré el possible per treure't d'aquí.

31

Page 32: Revista abril 2012

32

quitaran de él, tenía mucho miedo a perderlo, aun que supiera que él me

esperaría hasta el final. En ese momento, quería morirme, no podía creerlo. Tomé

una decisión equivocada pero que iba a hacer, ya no podía ni con mi misma,

todo me iba mal, estaba enganchada a la quetamina, a los porros, como no tenía

dinero trapicheaba con coca, estaba peleada con mi familia, empecé a ir con lo

mejorcito de Ciudadela (Menorca), estaba acabada, y que menos que decidí,

fugarme.

Cogí y me fui por Mahón, a una casa, que tenía un amigo de mi novio, me

quede ahí, tres meses y medio, hasta que me encontraron, en una discoteca, en

ese momento iba con mi novio, y me acuerdo perfectamente del momento, fue

delante de una floristería, me encontré a los nacionales de frente, yo no sabía si

iban a por mí o a por mi novio, ya que él tiene problemas con la policía desde

pequeño, y en ese instante pedí a dios que no nos reconocieran a ninguno de los

dos, y siguieran de largo, pero no fue así, me dijeron Esther venga sube al

furgón, yo me mire a mi amor, y le dije, te amo no lo olvides, sabiendo que sería

la última vez que hablaría con él en mucho tiempo, y el cogió y me dijo yo

también te quiero pero no te preocupes te prometo que ahora vengo a comisaría

y haré lo posible para

sacarte de ahí.

Yo dentro del furgón,

me sentía, una

delincuente una mala

persona, pero era mi

realidad, estaba

haciendo las cosas

pesimamente, no era

consciente de hasta qué punto me metí

dentro de ese mundo, Salí del coche, y

como me prometió me lo encontré, ahí,

fuera de la comisaria, con un cigarro, con su

chaqueta de Kani roja, que le regalé cuando hicimos un año, nunca voy a borrar

esa imagen de mi mente, desde ese día, no lo he volví a ver más.

Page 33: Revista abril 2012

33

Jo dins del furgó, em sentia, una delinqüent una mala persona, però era la mevaEn realitat, estava fent les coses pèssimament, no era conscient de fins a quin punt em vaig ficar dins d'aquest món, Vaig sortir del cotxe, i com em va prometre el vaig trobar , aquí, fora de la comissària, amb un cigar, amb la seva jaqueta de Kani vermella, que li vaig regalar quan vàrem fer un any, mai vaig a esborrar aquesta imatge de la meva ment, des d'aquest dia, no l'he vaig tornar a veure més.

Vaig dormir en calabossos aquella nit, bo dormir qui diu dormir no, vaig estar tota la nit pensant, plorant, perquè ho necessitava al meu costat, no em podia creure el que m'estava passant, no era conscient que les coses que cap em podrien arribar a treure la meva llibertat, jo m'ho prenia com un joc. L'endemà, a les 6 del matí em van portar a l'aeroport de Maó, emmanillada, amb quatre policies, com si fos una criminal, o millor dit, com si hagués matat algú. Estava avergonyida de mi mateixa, em vaig veure en aquell moment en un túnel sense sortida, sola, amargada, sense esperances de res.

Quan vaig arribar als jutjats de Palma, vaig arribar destrossada, plorant al més ratllat, vaig pujar les escales, i aquí asseguts, em vaig trobar la meva mare i el meu pare, en aquell moment jo els odiava, no els volia, ja que havien passat moltes coses entre nosaltres, i tampoc acceptaven la meva parella, es creien que el culpable de tot era ell, i això no va ser així, jo mateixa vaig decidir encaminar per aquest

costat, ningú em va posar una pistola al cap i em va dir, fes-ho. Jo sóc l'única culpable, estava perduda ... Primer, just vaig arribar aquí entre ha parlar amb dues psicòlogues, no podia més de plorar, i ningú podia calmar-me, tota la gent dels jutjats estava mirant-me, no podia, volia pegar-me un pessic i despertar d'aquest somni Després va venir un home alt, amb els cabells arrissats, i

amb unes ulleres de mirar, vestit en vestit i corbata, i em va

dir, Vostè és Esther M. C.?, Jo li vaig respondre, si sóc jo, em

va dir entra per aquí si us plau , jo vaig entrar i em va

començar a fer preguntes de perquè creia que havia arribat

a aquest extrem, sent una noia que no venia d'una mala

família, jo li vaig respondre que havien passat moltes coses, i que mai m'havia

imaginat que podria haver acabat en un lloc així. Ell em va dir que tot el que vaig

fer no era un joc, estava incomplint les lleis, i com a càstig, va decidir internar

33

Page 34: Revista abril 2012

34

Dormí en calabozos esa noche, bueno dormir quien dice dormir no, estuve toda la noche pensando, llorando, porque lo necesitaba a mi lado, no me podía creer lo que me estaba pasando, no era consciente de que las cosas que hacia me podrían llegar a quitar mi libertad, yo me lo tomaba como un juego.

Al día siguiente, a las 6 de la mañana me llevaron al

aeropuerto de Mahón, esposada, con cuatro policías, como

si fuera una criminal, o mejor dicho, como si hubiese

matado a alguien. Estaba avergonzada de mi misma, me vi

en ese momento en un túnel sin salida, sola, amargada, sin

esperanzas de nada.

Cuando llegué a los juzgados de Palma, llegué

destrozada, llorando a lo más rayado, subí las

escaleras, y ahí sentados, me encontré a mi

madre y a mi padre, en ese momento yo los

odiaba, no los quería, ya que habían pasado

muchas cosas entre nosotros, y tampoco

aceptaban a mi pareja, se creían que el culpable

Primero, justo llegué ahí entre ha hablar con dos psicólogas, no podía más de

llorar, y nadie podía calmarme, toda la gente de los juzgados estaba mirándome,

no podía, quería pegarme un pellizco y despertar de ese sueño..

Luego vino un hombre alto, con el pelo rizado, y con unas gafas de mirar, vestido en traje y corbata, y me dijo, Usted es Esther Marqués Caules?, yo le respondí, si soy yo, me dijo entra por aquí por favor, yo entré y me empezó ha hacer preguntas de porqué creía que había llegado a ese extremo, siendo una chica que no

venía de una mala familia, yo le respondí que habían pasado muchas cosas, y

que nunca me había imaginado que hubiera podido acabar en un sitio así. El me

dijo que todo lo que hice no era un juego, estaba incumpliendo las leyes, y

como castigo, decidió internarme durante meses en el centro es Fusteret, hasta

que cambiara para ser mejor persona en un futuro, y cambiar mi conducta de

vida.

Page 35: Revista abril 2012

35

durant 6 mesos en el centre és Fusteret, fins que canviés per ser millor persona en

un futur, i canviar la meva conducta de vida

.Just vaig arribar al centre, estava molt trist i molt nerviosa. Ja que m'havien portat de Menorca, i mai havia estat en un centre.

La meva vida en aquell moment era un infern, havia

deixat enrere el meu nòvio, a les meves amigues, a tot el

que jo més volia. Just entre, em vaig ficar al bany i vaig

trucar al meu xicot, jo sabia que estava prohibit entrar

qualsevol cosa, ja que no es podia tenir contacte amb

ningú de l'exterior, però a mi em donava tot igual, només

volia parlar amb ell i sentir la seva veu perquè sabés que

ja estava aquí i perquè em

tranquil·litzés.

Em van assignar una habitació i quan la vaig veure la meva primera impressió va

ser quedar de pedra, em vaig ficar en ella i vaig començar a plorar, al cap d'una

hora, va venir una nena morena, que era la meva companya d'habitació, i em quedi

amb ella, un estona, em va explicar com funcionava el centre, i em desfogui una

mica amb ella. A la tarda vaig anar a dutxar, i es veu que es va posar a mirar entre

les meves coses, i em va trobar el meu mòbil que havia ficat per parlar amb el meu

xicot, i hi va dir a una educadora, em van fer registre i em van enviar al H4 ,

l'endemà em van obrir un expedient, des de llavors em vaig adonar, que no es

podia confiar en cap nen que havia internat aquí dins, vaig demanar el canvi

d'habitació, i al cap de dos dies em van posar sola.

Ara fa molts mesos que estic internada aquí, m'ha costat molt adaptar-me al centre,

he tingut molts alts i baixos, molts problemes, ja que en el meu passat no tenia

normes, i ningú em deia el que podia o no podia fer, encara que ningú em va dir

que això seria fàcil, ja que abans vivia en un món paral · lel.

aquí dentro, pedí el cambio de habitación, y al cabo de

dos días me pusieron sola.

Ara després de tants mesos i a punt d'acabar la meva condemna, estic començant a adonar-me del que realment val en la vida, que s'ha de ser valent per afrontar totes les coses dolentes que hi ha al carrer, de

voler i deixar estimar els que aposten per tu, de voler per mi mateixa un futur millor, en el qual tingui els meus estudis, i pugui permetre meus capritxos sense fer mal a ningú. .

35

Page 36: Revista abril 2012

36

meses en el centro es Fusteret, hasta que cambiara para ser mejor persona en un futuro, y cambiar mi conducta de vida. Justo llegué en el centro, estaba muy triste y muy

nerviosa. Ya que me habían traído de Menorca, y

nunca había estado en un centro.

Mi vida en ese momento era un infierno, había

dejado atrás a mi novio, a mis amigas, a todo lo

que yo más quería. Justo entre, me metí en el baño y llamé a mi novio, yo sabía

que estaba prohibido entrar cualquier cosa, ya que no se podía tener contacto

con nadie del exterior, pero a mí me daba todo igual, solo quería hablar con él y

oír su voz para que supiera que ya estaba aquí y para que me tranquilizara.

Me asignaron una habitación y cuando la vi mi primera impresión fue quedarme de piedra, me metí en ella y empecé a llorar, al cabo de una hora, vino una niña morena, que era mi compañera de habitación, y me quede con ella, un rato, me explicó cómo funcionaba el centro, y me desahogue un poco con ella. Por la tarde me fui a duchar, y se ve que se puso a mirar entre mis cosas, y me encontró mi móvil que había metido para hablar con mi novio, y se lo dijo a una educadora, me hicieron registro y me enviaron al H4, al día siguiente me abrieron un expediente, desde entonces me di cuenta, que no se podía confiar en ningún niño que había internado

Ahora hace muchos meses que estoy internada aquí, me ha costado mucho adaptarme al centro, he tenido muchos altibajos, muchos problemas, ya que en mi pasado no tenia normas, y nadie me decía lo que podía o no podía hacer, aun que nadie me dijo que esto sería fácil, ya que antes vivía en un mundo paralelo.

Ahora después de tantos meses y a punto de terminar mi condena, estoy

empezando a darme cuenta de lo que realmente vale en la vida, de que hay que

ser valiente para afrontar todas las cosas malas que hay en la calle, de querer y

dejar querer a los que apuestan por ti, de querer por mi misma un futuro mejor,

en el que tenga mis estudios, y pueda permitirme mis caprichos sin hacer daño a

nadie.

Ahora puedo decir que veo esto como una oportunidad y no como un castigo.

Page 37: Revista abril 2012

37

Page 38: Revista abril 2012

38

Está compuesta por una serie de pueblos: Mecina del buen barón, conocida por MecinaBombarón, Yegen, Golco,

Monte Negro, Válor, Mecinilla Alfar, pero yo me centraré en aquel con el que yo me identifico: MECINA

BOMBARÓN

Es un pueblo pequeño con una población de 600 habitantes, la mayoría son ancianos. Es un lugar tranquilo para

pasar unas agradables vacaciones, pues en verano puedes disfrutar de un clima templado. En esta temporada el

pueblo se llena de una gran cantidad de turistas que disfrutan de senderos y caminos que llevan a lugares que

nadie espera encontrar.

Si tus vacaciones son las de invierno también eres acogido en este lugar. Para contrarrestar este frío

invernal nada mejor que estar con tus seres queridos a la orilla de una gran lumbre en tu chimenea.

Para aquellos que les gusten las fiestas típicas de los pueblos le he de comunicar que en esta zona se recupera

una gran cantidad de fiestas típicas como la matanza, las castañas la parva, el puchero en Yegen y la jornada

de la habichuela y muchas más que te aconsejo, si te gustan estas fiestas.

Si eres un glotón y te gusta la buena comida tradicional, te

aconsejo una variedad de platos alpujarreños como son el

pucherito, el arroz parvero, el plato alpujarreño, las migas ….

Pero para los jóvenes también tiene su lugar en este pueblo,

pues en la alpujarra se encuentran una gran cantidad de

discotecas como la Pasarela en Ugíjar, la K10 y el Kaddi en Cádiar

.

En resumen, es un pueblo que yo recomiendo visitar una vez en la vida, como la Meca, pues su belleza y su vejez,

para mi opinión, es digno de ver y visitar. Por eso me levanto todos los días y pienso orgulloso: SOY DE

PUEBLO, SOY DE LA ALPUJARRA.

.F.A.L.

CEN

TR

O D

E M

EN

OR

ES sa

n m

igu

el (

gr

an

ad

a)

38

Page 39: Revista abril 2012

39

CENTRO ZABALIK

39

Page 40: Revista abril 2012

40

40

Page 41: Revista abril 2012

41

ENCUENTRA LA C

GIMNASIA CEREBRAL

OOOOOOOOOOOOOOOOOOO O

OOOOOOOOOOOOOOOOOOO O

OOOOOOOOOOOOOOOOOOO O

OOOOOOCOOOOOOOOOOOO O

OOOOOOOOOOOOOOOOOOO O

OOOOOOOOOOOOOOOOOOO O

OOOOOOOOOOOOOOOOOOO O

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMNMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMMMMMMMMMMM

MMMMMMMMMMMMMMMMMMM MMMNMMMMMMMMM

UNA VEZ QUE HAYAS ENCONTRADO

LA C, ENCUENTRA LA N

UNA VEZ QUE HAYAS ENCONTRADO LA N

ENCUENTRA EL 6

9999999999999999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999 9999999999996999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999 9999999999999999999 99999999999999

Page 42: Revista abril 2012

42

UNA VEZ QUE HAYAS ENCONTRADO EL 6ENCUENTRA LA a UNA VEZ QUE HAYAS ENCONTRADO LA aENCUENTRA LA c

UNA VEZ QUE HAYAS ENCONTRADO LA c ENCUENTRA LA i

ååååååååååååååååååååååå¥Ã¥Ã¥Ã¥

ååååååååååååååååååååååååååÃ

¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥

ååååååååååååååååååååååååååÃ

¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥aååååååÃ

¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥

ååååååååååååååååååååååååå

ååååååååååååååååååååååååååÃ

¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥Ã¥

ååååååååååååååååååååååå

çççççççççççççççççççççççççÃ

§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§

çççççççççççççççççççççççççÃ

§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§

çççççççççççççççççççççççççÃ

§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§

ççççççççççççcççççççççççççç

çççççççççççççççççççççççççÃ

§Ã§Ã§Ã§Ã§Ã§

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!i!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!! !!!!!!!!!

Page 43: Revista abril 2012

43

Papá, ¿cuánto cuesta casarse?

- No sé hijo, yo todavía estoy

pagando.

- Sabes, querida: cuando hablas me recuerdas al mar.

> - ¡Qué lindo, mi amor! No sabía que te impresionara tanto.

> - No e impresionas. .. ¡Me mareas!

Page 44: Revista abril 2012

44

ILUSIONES OPTICAS LEE ESTO RAPIDAMENTE

Posiblemente leas "Un pájaro

está en el nido solito", pero en

realidad hay una Errata...

Léelo de nuevo. Pone "Un

pájaro está en elel nido solito".

Guapo, eh?

LAS LINEAS GRISIS ¿SON PARALELAS O NO?

Pues aunque parezca mentira, si lo están, y de principio

a fin.

Además, todos los cuadrados blancos y negros son

exactamente iguales en altura y anchura.

¿Son iguales los círculos

centrales de la izquierda y la

derecha?

Si, son idénticos aunque

nos engañen los círculos

que los rodean...

Prueba a contar las patas

de este elefante

¿QUE VES EN EL DIBUJO?

Unos ven un pato mirando hacia la

izquierda,y otros ven un conejo mirando

hacia la derecha.

EN EL PROXIMO NUMERO MAS…..

Page 45: Revista abril 2012

45

DE QUE ARBOL CAISTE?

Sigue leyendo y verás

Busca el día de tu cumpleaños y encuentra tu árbol... una vez localizado busca abajo la explicación sobre el mismo. Es interesante y preciso, además de ser parte de la astrología Celta.

Diciembre 23 a Enero 01 - Manzano

Enero 2 a 11 - Abeto

Enero 12 a 24 - Olmo

Enero 25 a Febrero 03 - Ciprés

Febrero 4 a 8 – Álamo

Febrero 9 a 18 - Cedro

Febrero 19 a 28 - Pino

Marzo 1 a 10 - Sauce Llorón

Marzo 11 a 20 - Árbol de Limas

Marzo 21 - Roble

Marzo 22 a 31 - Avellano

Abril 1 a 10 - Árbol Rowan

Abril 11 a 20 - Arce

Abril 21 a 30 - Nogal

Mayo 1 a 14 – Álamo

Mayo 15 a 24 - Castaño

Mayo 25 a Junio 03 - Árbol de Cenizas

Junio 4 a 13 - Árbol Hornbeam

Junio 14 a 23 - Higuera

Junio 24 - Abedul

Junio 25 a 04 - Manzano

Julio 5 a 14 - Abeto

Julio 15 a 25 - Olmo

Julio 26 a Agosto 04 - Ciprés

Agosto 5 a 13 - Álamo

Agosto 14 a 23 - Cedro

Agosto 24 a Septiembre 2 - Pino

Septiembre 3 a 12 - Sauce Llorón

Septiembre 13 a 22 - Árbol de Limas

Septiembre 23 - Olivo

Septiembre 24 a Octubre 03 - Avellano

Octubre 4 a 13 - Árbol Rowan

Octubre 14 a 23 - Arce

Octubre 24 a Noviembre 11 – Nogal

Noviembre 12 a 21 – Castaño

Noviembre 22 a Diciembre 1 - Árbol de Cenizas

Diciembre 2 a 11 - Árbol Hornbeam

Diciembre 12 a 21 - Higuera

Diciembre 22 - Haya

ÁLAMO (la Incertidumbre). Es

una persona con un alto sentido de la

estética, no muy segura de sí misma, valiente

sólo si es necesario, necesita rodearse de un

ambiente agradable, es muy selectiva, a

veces solitaria, muy entusiasta, de naturaleza

artística, buena organizadora, intenta

aprender a través de la filosofía, confiable en

cualquier situación, asume las relaciones muy

seriamente

ABEDUL (la Inspiración). Una

persona vivaz, atractiva, elegante, amistosa, no pretenciosa, modesta, no le gustan los excesos, aborrece lo vulgar, ama la vida en la naturaleza y la calma, no muy apasionada, llena de imaginación, un poco ambiciosa, crea una atmósfera de calma y satisfacción.

ABETO (el Misterio). Es una persona de extraordinario buen gusto, dignidad, sofisticada, ama la

belleza, temperamental, testaruda, tiende al egoísmo pero se preocupa por quienes están cerca, más bien modesta, muy ambiciosa, de muchos talentos, industriosa, amante insatisfecha, de muchos amigos y enemigos, muy confiable.

Page 46: Revista abril 2012

46

.

ARCE (la Mente Abierta). Una persona fuera de lo común, llena de imaginación y originalidad, tímida y reservada, ambiciosa, orgullosa, segura de sí misma, con sed de nuevas experiencias, algunas veces nerviosa, tiene muchas complejidades, buena memoria, aprende rápidamente, con una vida amorosa complicada, le gusta impresionar. Debes buscar tener una relación seria que te llene tu vida, eso te haría feliz.

AVELLANO (lo Extraordinario). Es una

persona encantadora, no pide nada, muy comprensiva, sabe como impresionar a la gente, segura, mente abierta, positivista, activa en la lucha de causas sociales, popular, temperamental y amante caprichoso, sensual y excesivàremente apasionado, bello, sensible, honesto y compañero tolerante, con un sentido de la justicia muy preciso.

CASTAÑO (la Honestidad). De belleza inusual, no desea

impresionar, con un desarrollado sentido de la justicia, vivaz, es una persona interesada, diplomática de nacimiento, sin embargo se irrita fácilmente y es muy sensible en compañía, muchas veces por falta de seguridad en sí misma, a veces actúa con sentido de superioridad, se siente incomprendida, ama una sola vez, tiene dificultades para encontrar pareja.

HAYA (la Creatividad). Tiene buen

gusto, le preocupan las apariencias, materialista, organiza bien su vida y su carrera, es una persona ahorrativa, buen líder, no toma riesgos innecesarios, razonable, espléndida compañera de vida, gusta de mantener la línea (dieta, deportes, etc.)

ÁRBOL DE CENIZAS (la Ambición). Es una persona excepcionalmente atractiva, vivaz, impulsiva, exigente, no le importan las críticas, ambiciosa, inteligente, llena de talentos, le gusta jugar con el destino, puede ser egoísta, muy fiable y digna de confianza, amante fiel y prudente, algunas veces el cerebro control al corazón, pero asume sus relaciones muy seriamente.

ÁRBOL

HORNBEAM (el

Buen Gusto). De una

belleza muy fresca, se

preocupa por su apariencia y

su condición económica, de

buen gusto, no es egoísta,

vive de la forma más cómoda

posible de manera razonable

y disciplinada, busca bondad

y conocimiento en una pareja

emotiva, sueña con amantes

inusuales, a menudo es feliz

con sus sentimientos,

desconfía de la mayoría de

las personas, nunca está

segura de sus decisiones,

muy concienzuda . ÁRBOL DE LIMAS (la Duda). Acepta lo que la vida le da de

una manera muy compleja, odia pelear, el estrés y el trabajo, pero le disgusta la pereza y la ociosidad, es suave y sabe ceder, hace sacrificios por los amigos, de mucho talento pero no suficientemente tenaz para explotarlos, se lamenta y se queja a menudo, es una persona muy celosa pero leal.

MANZANO (el Amor). De contextura liviana, mucho carisma, es una persona llamativa y atractiva,

de un aura agradable, coqueta, aventurera, sensible, siempre enamorada, quiere amar y ser amada, compañera fiel y tierna, muy generosa, de talentos científicos, vive el día a día, filósofa despreocupada con imaginación. Totalmente despistada.

Page 47: Revista abril 2012

47

OLMO (la Mentalidad Noble). De figura agradable, buen gusto en el vestir, de

exigencias modestas, tiende a no olvidar los errores, alegre, le gusta mandar pero no obedecer, es una pareja honesta y fiel, le gusta tomar decisiones por los demás, de mentalidad noble, generosa, con buen sentido del humor, práctica.

ÁRBOL ROWAN (la Sensibilidad). Llena de encantos, alegre, da sin

expectativas, le gusta llamar la atención, ama la vida, las emociones, no descansa, e incluso gusta de las complicaciones, es tanto dependiente como independiente, tiene buen gusto, es una persona artística, apasionada, emocional, buena compañía, no olvida.

CEDRO (la Confianza). De una belleza extraña, sabe adaptarse, gusta del lujo, de

buena salud, es una persona para nada tímida, tiende a ver de menos a la demás gente, segura de sí, con determinación, impaciente, le gusta impresionar a los demás, de muchos talentos, industriosa, saludablemente optimista, en espera el único y verdadero amor, capaz de tomar decisiones rápidamente.

CIPRÉS (la Fidelidad). Fuerte, muscular, adaptable, toma lo que la vida tiene para

darle, es una persona satisfecha, optimista, ansía el dinero y el reconocimiento, odia la soledad, es una pareja apasionada, entregada y siempre insatisfecha, fiel, no se altera fácilmente, indócil, un poco pedante y totalmente desinteresada.

NOGAL (la Pasión). Implacable, es una persona extraña y llena de contrastes, a

menudo egoísta, agresiva, noble, de horizontes amplios, de reacciones inesperadas, espontánea, de ambición sin límites, nada flexible, es una pareja difícil y poco común, no siempre agrada pero se le admira, con un ingenio estratégico, muy celosa y apasionada, no se compromete.

OLIVO (la Sabiduría).Ama el sol, de sentimientos cálidos y tiernos, razonable, es una

persona equilibrada, evita la agresión y la violencia, tolerante, alegre, calma, un sentido bien desarrollado de la justicia, sensible, empática, no conoce los celos, le encanta leer y la compañía de personas sofisticadas.

PINO (lo Particular).Le encanta la compañía agradable, es una persona muy robusta,

sabe hacer de su vida algo confortable, muy activa, natural, buena compañía pero no siempre amistosa, se enamora fácilmente pero su pasión se apaga al poco tiempo, no se rinde fácilmente, se decepciona de todo hasta que encuentra su ideal, es de confianza y de carácter práctico.

ROBLE (la Valentía). Es una persona robusta de naturaleza, valiente, fuerte,

implacable, independiente, sensible, no le gustan los cambios, mantiene sus pies bien puestos sobre la tierra, y gusta de la acción.

SAUCE LLORÓN (la Melancolía). Una persona bella pero melancólica,

atractiva, muy empática, ama las cosas bellas y de buen gusto, ama viajar, soñadora sin descanso, caprichosa, honesta, puede ser influenciada pero es difícil para convivir, exigente, con buena intuición, sufre en el amor pero a veces encuentra sustento en su pareja. Algunas veces le gusta mentir es bastante amigable

HIGUERA (la Sensibilidad). Muy fuerte, es una persona un poco voluntariosa,

independiente, no permite las contradicciones o discusiones, ama la vida, su familia, los niños y los animales, un poco volátil socialmente, buen sentido del humor, Tímida pero extrovertida. Gusta de la ociosidad y la pereza, de un talento práctico e inteligencia. Persona muy sensual y atractiva al sexo opuesto. Costa de gran elegancia y porte.

Page 48: Revista abril 2012

48

“La qualitat ens demana esforçar-nos cada dia un poc més i millor, en benefici

dels nostres usuaris i de nosaltres mateixos.”

La Fundació Institut Socioeducatiu S’Estel és una entitat sense finalitat de lucre del

Govern de les Illes Balears. La seva seu social està ubicada a Marratxí.

La seva raó de ser és la d7’atendre, tractar, educar i integrar socialment els seus

usuaris en coordinació amb els recursos comunitaris existents.

Els usuaris són els menors i joves en conflicte social, les seves famílies i altres

col·lectius vulnerables com són els infants, els joves i les dones maltractades.

La seva visió és ser una organització totalment competent i de referència per prevenir i

abordar diferents situacions socials en relació amb els seus usuaris des d’un

enfocament educatiu i social de tipus multidisciplinari.

Per dur a terme aquesta tasca, la Fundació disposa de 4 centres socioeducatius, 2

casals d’assistència a dones maltractades i diverses unitats funcionals per a programes

específics. Quant a capital humà, són més de 140 persones, en paritat de gènere, les

que hi fan feina.

Avaluació CAF (Marc comú d’avaluació); pla de comunicació; web i correu corporatiu;

avaluació del clima laboral; gestió per processos; incorporació de la responsabilitat

social corporativa; plans d’acolliment; subvencions per a la formació contínua; plans de

carrera i recollocació (replacement), guies per a l’usuari; avaluació del grau de

satisfacció permanent als usuaris; noves aliances mitjançant convenis amb la

Universitat de les Illes Balears, la Fundació Universitat-Empresa (FUEIB), la Universitat

de Barcelona, la Universitat de Màlaga, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, i

diferents Conselleries...

Plans de millora que des de fa dos anys la Fundació S’Estel ha anat incorporant a la

seva gestió.

Actualment es treballa en l’elaboració del Pla Estratègic per als propers 4 anys.

Es tracta d’un grup heterogeni, resultat de l’oferiment per part de la gerència a

tots els treballadors i treballadores de S’Estel a participar i a decidir objectius

que involucren a tota l’organització; un grup de professionals on hi participen

representants dels treballadors i de les treballadores.

“Ha estat sorprenent la constitució del grup que es va formar per elaborar el Pla

Estratègic. De forma voluntària, sense cap compensació però amb motivació, s’hi varen

apuntar companys i companyes de diferents llocs de feina. Ni fet aposta! Però el que

més ens va sorprendre va ser el debat animat durant la matriu DAFO (matriu de

debilitats, amenaces, fortalesesi oportunitats). Cadascú havia de dir la seva i ningú

volia amollar!”

La Fundació S’Estel ha

implementat plans

d’acolliment per als seus

usuaris, per al personal

benvingut i per als

practicants.