revista mà 28 osona

GRATUÏT

Número 28Octubre 2010www.revistama.cat

Jamel El Meziani es el

presidente del Centro

Cultural Islámico de

Vic

Jamel El Meziani netta d amghar n Tmesmunt n Tusna n

imsermen di Vic

Jamel El Meziani is the

President of the Islamic

Cultural Centre in Vic

Jamel El Meziani est le président du Centre Cul-turel Islamique de Vic

ENTREVISTAP. 19“El Centre Cultural Islàmic és un espai de trobada”Jamel El Meziani

President del Centre

Cultural Islàmic de Vic

4

NOTICIES P. 9

Gran seguiment de la vaga general del 29S

La mayoría de trabajadores

secundaron la huelga general del

pasado 29S

Azyen ameqran n ixeddamen

swizan akid lidrab aneggaru n

29 S

Most workers supported the

General Strike on 29S

La plupart des travailleurs ont

suivi la grève générale du 29

septembre dernier

Novembre: tot a punt per la festa del xai

En el mes de noviembre

se celebra la fiesta del

cordero

Di nufumber ad yiri r3id

ameqran

5Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

REPORTATGE P. 6 I 7

November sees the

celebration of the Festival

of the Sacrifice

Au mois de novembre, on

célèbre la fête du mouton

Alibek es el dueño del restau-

rante iraquí Mesopotàmia de

Barcelona

Alibek netta d bab n uh’emmas

di Barcelona umi qqaren Jar

sin n ighezran di L3iraq

“Quan més llengües parlem, més feliços serem”

ENTREVISTA P. 4 I 5

Entrevista a Pius Alibek, autor d’‘Ar-rels nòmades’ (La Campana)

Alibek runs Mesopotamia, an

Iraqi restaurant in Barcelona

Alibek est le propriétaire du

restaurant irakien Mesopo-

tàmia de Barcelone

2 1

ENTREVISTA P. 17

“El futur de les mines de potassa és excel·lent”

Entrevista a Félix Ramos,

miner d’Iberpotash

Entrevista a Félix Ramos, minero de

Iberpotash

Amsawar akid Félix Ramos,d axeddam

di rme3den di Iberpotash

Interview with Félix Ramos,

a miner at Iberpotash

Interview avec Félix Ramos,

minier d’Iberpotash

1

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

Sostenibilitat

HeRbeS SaboneReS

El consum de detergent per uni-tat de rentat a la Unió Europea s’ha reduït un 16% en conjunt, però la reducció ha estat només d’un 6,7% per persona perquè rentem la roba més vegades. El consum per persona i any a casa nostra es xifra en 13 kg de deter-gents contra 4 kg a l’Europa del Nord. L’ús de suavitzants s’apli-ca en el 90% de les rentades quan la mitjana europea és del 50%. Estem segurs que ens cal tot el que utilitzem per tenir la roba neta? Els detergents moderns són productes sintètics derivats del petroli amb múltiples compo-nents per aconseguir la màxima neteja: el tensioactiu (que fa l’efecte del sabó); enzims, que ataquen les molècules orgàni-ques; elements blanquejadors, abrillantadors òptics, etc. La

legislació estableix que un deter-gent es pot dir biodegradable si l’element tensoactiu perd el 90 % d’aquesta propietat als 28 dies de ser abocat a l’aigua; la resta d’ingredients del detergent, que poden ser el 80%, acostumen a no ser-ho. Reduir la quantitat de detergent que fem servir equival a facilitar la tasca de les depuradores i estalviar en l’ús de productes agressius per a l’entorn. La major part de la roba diària només s’ha omplert de pols i suor, així que en realitat no ens calen la major part dels compo-nents que fem servir per rentar-la, i amb un detergent suau fet de substàncies vegetals dels que es poden trobar al mercat en tindríem prou. Fins i tot hi ha fruits secs rics amb saponina com les “nous sabonoses” de l’arbre indi Sapindus mukorossi que són idonis per a roba sense taques. Els preparats a base d’unes argiles conegudes com a zeolites permeten preparar

l’aigua per facilitar l’acció del tensoactiu i d’aquesta manera es pot rentar la roba amb menys dosi de detergent. La Campanya Wash Right, de l’Associació internacional de fa-bricants de sabons, detergents i productes de neteja, es resumeix en quatre consells que val la pena seguir: no posis la renta-dora amb poca roba; dosifica en funció de la brutícia i la duresa de l’aigua; renta amb la tempe-ratura més baixa recomanada (fins i tot en fred!), i redueix els residus causats pels envasos.

amb la col·laboració de:

Lava la ropa con menos detergenteSyad arrud s drust zi mint issizdigen

Use less detergent when you wash your clothesLavez le linge avec moins de lessive

F: S

ara

BLá

zqUez

3Revista MàUn espai de convivència



En contra del que anunciaven taumaturgs insignes, la vaga general va ser un èxit! No es pot viure penjat dels fòrums d’Internet i dels mitjans neofatxes de la TDT i ad-jacents en la seva campa-nya antisindical que sols busca desmuntar l’estat

del benestar i els drets socials i laborals. La vaga ha servit i servirà per la defensa i avenç de les conquestes socials.La ciutadania no està ni adormida, ni morta, ni enterrada. Es va mobilitzar i va fer vaga per defensar els seus drets. La vaga general ha tingut elements més forts que les anteri-ors, com el d’espectacular el seguiment en el sector industrial i en els joves que s’informen més per la xarxa que pels canals controlats pels pols econòmics i empresarials.Cal exigir la retirada de la reforma laboral, combatre-la sindicalment, judicial i en el seu desenvolupament reglamentari: els propers mesos seran crucials en aquest sentit. És per això que no podem abaixar la guàrdia de les mobilitzacions i la pressió. I si la reforma laboral la contractació, el preu de l’acomi-adament..., hi havia algun sector que se la sentia un xic llunyana, que pensin que ara ve la batalla de la reforma de les pensions, de l’allargament de la jubilació als 67 o 70 anys, del còmput pel càlcul de les pensions dels 15 als 20 o 25 anys (o tota la vida laboral diuen sense vergonya alguns beneits!).La lluita dels sindicats i dels treballadors de la veïna França ens ha de servir per englobar en el marc europeu i global el nostre combat. No es pot traslladar automàticament el seu model de vagues paren sobretot els sectors estratègics i estan molt afectats pel tema de l’allargament de l’edat de jubilació, la nostra vaga general va ser més contundent i seguida, la seva, però, es visualitza més. Els propers mesos seran clau. De moment al desembre hi haurà més mobilitzacions.

*

eDIToRIaL

eDIToRIaLHay que continuar trabajan-do para defender las conquis-tas socialesaR’MaTba`aItxessa negh ad nkemmer rxedmett nnegh mah’end ad nawi tiseqqar i weydud

eDIToRIaLIt is necessary to keep work-ing to defend what we have gainedeDIToRIaLIl faut continuer à travailler pour défendre les conquêtes sociales

Cesc Poch i Ros

La defensa de les conquestes socials

La PRÓXIMaPReGUnTa:¿Crees que se tendría que limitar el ir a buscar setas?

neXT QUeSTIon:Do you think the number of mushroom collectors should be controlled?

aSeQSI ID GHaYaSSen:Twarid belli ad ggen rh’edd i werqad n weghrum n tbaghra

La PRoCHaIne QUeSTIon : Pensez-vous qu’il faudrait limiter la cueil-lette des cham-pignons ?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

blog

Estic totalment en desacord amb el nou calendari, si volen seguir el model europeu que co-mencin per altres coses més im-portants que ajudin a millorar els resultats acadèmics. Aquí no té sentit començar el curs més aviat quan encara fa tanta calor i tenir una setmana al febrer-març per no res. A més, estic comprovant, com a mare de tres fills, que els viatges i les esquia-des dels Instituts no coincidiran amb aquesta setmana, això vol dir que els alumnes perdran dues setmanes de classes. No crec que així millori el rendi-ment dels alumnes.Imma bonet

Crec que no és un bon planteja-ment. El panorama laboral dels pares no està preparat per una setmana de vacances dels fills en aquestes èpoques, sobretot

pels més petits. No hi estic d’acord, tot i que ara els meus fills ja estan en una edat (entre 12 i 16 anys) en què ja no és un problema tan gran.Glòria C. 46 anys. Vic

Em sembla perfecte que l’hagin creat, potser el nom no és l’adequat, però l’acció em sembla bé.Jordi Villar 28 anys, Cambrils

Com que actualment estic a l’atur, no tinc problema per acom-panyar els meus fills a l’escola i, de moment, no tindré inconve-nient per estar amb ells durant la primera setmana de març, que ells faran festa. Entenc, però, la posició dels pares que treballen i que no tenen horaris flexibles, que són la majoria, i que encara no saben com s’organitzaran per fer-se càrrec dels seus fills. El pro-blema és que els pares no tenen alternatives que no representin una despesa més.emma Castells 33 anys, Tarragona

En realitat és una setmana im-posada per l’Administració, que farà que molts pares haguem de

resoldre l’atenció dels nostres fills durant aquests dies. Suposarà ha-ver de desprendre uns diners que fins ara no calia fer-ho. Suposarà que alguns col·lectius (es-plais, colònies, cur

sets d’esquí, cangurs, etc.) hi facin diners a costa, evidentment de les famílies. És que fins ara al mes de febrer les coses no anaven bé? Per què aquest canvi de calendari? A què obeeix? Es parla d’algunes subvencions, però per què subven-cionar una cosa que ja estava sub-vencionada? Realment hi ha algú en el Departament d’Educació que s’ha begut l’enteniment, però el més fumut és que continua tenint més set.arcadi Figueras (USTeC·STes)

Què en penses de la setmana blanca del calendari escolar? Propera pregunta

Creus que s’hauria

de limitar el fet d’anar

a buscar bolets?

envia la teva opinió a:

[email protected]

r

Segons les dades oficials del Ministeri de l’Interior, el nombre de delictes per habitant a l’Estat espanyol ha descendit un 22,7% entre el 2002 i el 2006, anys en què la immigració ha crescut un 86,5%. La dinàmica real no coincideix amb les percepcions socials. Les estadís-tiques de presos estrangers inclouen els preventius (sense sentència dictada) i els turistes i estrangers de pas. Sense comptar ambdós grups, la proporció d’immigrants detinguts es redueix més de la meitat i arriba a una taxa molt pròxima al seu pes poblacional.

“Amb l’arribada d’immigrants hi ha més inseguretat”

LeS MenTIDeS DeL RaCISMe:LaS MenTIRaS DeL RaCISMo“Con la llegada de inmigrantes hay más inseguridad”IKHaRRIQan n’R`UnSoRIaakid wawad n ine3raq imaynuten , ittiri laamn yudrus

THe LIeS oF RaCISM“The arrival of im-migrants has brought more insecurity”LaS MenSonGeS DU RaCISMe« L’insécurité croît avec l’arrivée des immi-grants »




Entrevista a Pius Alibek, lingüista, escritor y cocin-eroAmsawar akid Pius Al-ibek, yarezzu di tusna n irsawen,d amarir ,d ah’mmas

Interview with Pius Alibek, linguist, writer and chefInterview avec Pius Al-ibek, linguiste, écrivain et cuisinier

Per què ha sentit la neces-sitat d’explicar els seus primers 26 anys de vida a l’Iraq?El motiu principal eren les ga-nes que tenia d’escriure des de feia molt de temps, i intentava escriure en totes les llengües en què ho puc fer. Sóc d’una comu-nitat multilingüe, però normal-ment comences a escriure amb lucidesa quan trobes la llengua de les teves emocions.

En aquest cas, el català.Quan la meva primera nena tenia tres anys, jo dialogava amb ella en arameu i català. Evidentment, l’arameu, tal com està, es fa una llengua difícil per escriure literatura perquè és una llengua gairebé agonit-zant. L’altra llengua que feia servir amb ella era el català, llavors ja tenia una llengua de les emocions perquè li estàs parlant a una persona amb qui tens una relació molt natural, despreocupada, que no està enterbolida per res. Tanmateix, tenia la necessitat d’explicar-li a ella què era el que ella sentia per culpa meva, perquè per culpa del pare o de la mare, que també és de fora, ella sentia que era diferent, que era d’aquí, però tampoc era d’aquí del tot. També ho devia a la meva nova llar. Jo fa 29 anys que sóc aquí, he viscut aquí, tinc els meus amics, els meus col·legues, els meus veïns. I jo sóc d’aquí però tinc una part que és d’allà, i ells l’han de conèixer.

Què el va encoratjar?Em va encoratjar molt el fet d’haver traduït moltes novel·les de l’àrab al català i haver rebut felicitacions, això em van ani-mar molt. Em deien que tenia un estil molt bo, molt àgil, molt potent en català. Llavors penses: ara puc, ara ja no coixejo. És la

ENTREVISTA A FONDO“Cuantas más lenguas hab-las, más opciones tienes de tener una mente abierta”AMSAQAR GHAR RAJJAXTMech’ar mma tessiwred n irsawen ktar, ittiri ra3qer nnec yarzem attas ghar iwdan

IN-DEPTH INTERVIEW“The more languages you speak, the more likely you are to have an open mind”LA GRANDE INTERVIEW« Plus vous parlez de langues, plus vous avez de chances d’avoir un esprit ouvert »

g“Quan més llengües parlem, més feliços serem”Pius Alibek, Lingüista, escriptor i restaurador

Entrevista

g

L

Pius Alibek, Lingüista, escriptor i restaurador

Pius Alibek (Ainkawa, 1955), és llicenciat en filologia anglesa a Bagdad i a Barcelona. Nascut al Kurdistan, prové d’una minoria realment minoritària, l’assíria cristiana, i, a més de parlar ara-meu –la seva llengua materna–, domina l’anglès, l’àrab, el català i el kurd. És al capdavant del restau-rant Mesopotàmia, al cor de Gràcia. Ha publicat ‘Arrels nòma-des’ (La Campana), que narra els seus primers 26 anys de vida a l’Iraq. Sara Blázquez Barcelona

Entrevista




tranquil·litat de fer-ho bé. Si no ho has de fer bé, millor que no t’hi posis.

L’Iraq que retrata a ‘Arrels nòmades’ no té res a veure amb la visió estigmatitza-da que en tenim. Ha volgut trencar aquesta visió?No és la meva intenció trencar res, ni rectificar. Jo simplement descric el que he viscut. Sóc conscient de la confusió que es crea amb la visió que es té l’un de l’altre. No necessàriament hi ha d’haver gaire distància perquè aquesta visió sigui distorsionada i, sovint, aquesta distorsió és intencionada. Jo no confio en la fidelitat dels mitjans de comunicació ni en la seva professionalitat a l’hora de transmetre la informació. Crec que la majoria de mitjans són manipulats i tampoc fan prou esforç per ser fidedignes, i no és culpa de la distància. La imatge d’un lloc en relació amb un altre està manipulada, i està ma-nipulada seguint uns interessos malignes. Però això és una lluita política, una lluita social que no és la pretensió del meu llibre. Jo no tinc la necessitat de dir-li a la meva filla que aquí pensen de nosaltres d’una manera però que nosaltres som d’una altra. Li explico el que he viscut.

Com era l’Iraq de la seva joventut?Era un país com qualsevol altre país del món, amb ganes de viure, d’avançar, d’obrir camí, d’educar els fills, d’assegurar-los un bon futur. Era un país gover-nat per una dictadura, com la majoria de països del món, amb l’avantatge que tenia un bon nivell econòmic que assegurava un bon nivell de vida, d’educa-ció i de cobertura sanitària als ciutadans. L’Iraq era això, una societat amb il·lusions, amb

ganes de ser feliç, amb ganes de passar-s’ho bé. Tenia la xacra de la dictadura, però qui no la té aquesta xacra? Fins i tot veiem que la democràcia al Primer Món cada cop avançava més cap a una dictadura que cap a una democràcia.

I com és l’actual?No es pot parlar d’un país. El 2003, els americans van envair

l’Iraq, van crear molta mort i destrucció, i el van entregar a mans dels clergues i l’han convertit en un país islàmic, i això no és el pitjor, sinó que l’han entregat a mans de l’Iran. O sigui que qui ara mana a Iraq és l’Iran, curiosament. Se suposa que Iran és l’enemic número 1 d’Occident. No entenc aquests jocs polítics bruts. Avui dia l’Iraq és simplement un país islàmic

on un clergue mana més que un ministre. És el caos, és el país del món que ha estat més temps sense govern, perquè encara no s’ha format govern. Ha trencat el rècord. La mort està a l’ordre del dia, no hi ha llum, no hi ha aigua potable, l’escolarització, que era del 100%, ha baixat a menys del 10%, la dona està obligada a tapar-se, quan era la dona més preparada i amb més professionalització de tot el món àrab. Això és l’Iraq actual.

De la seva diversitat de llengües va néixer la seva vocació de lingüista?No. La llengua m’apassionava des de petit. La trobava com un gran magatzem de coneixement, i explorant la llengua tu pots anar aprenent moltes coses, des d’aquesta vessant jo he anat per la vida. Com que m’agradava vaig ser lingüista. M’ha apas-sionat, sobretot, la part de la llengua relacionada amb l’origen i l’evolució de les llengües, per-què entens el que vol dir que la llengua és viva. Els mots neixen, evolucionen, procreen, moren. I fins i tot, a diferència de l’home, poden ressuscitar.

De fet, hi ha paraules que fem servir en català que vénen de l’arameu.Sí, paraules com abat, o com gat, canya i iaia, que es remun-ten a l’accadi.

Per què va triar Barcelona com a destí?Hi era de pas i m’hi vaig quedar

Com compagina la seva feina de cuiner amb la de lingüista i escriptor?Treballo cinc nits al restaurant i així tinc temps per fer altres coses. Hi vaig a les quatre de la tarda i reparteixo el temps entre la cuina i escriure.

Mesopotàmia és una insti-tució. Quin és el seu secret?No hi ha cap secret. Són criteris tan simples com la constància i la sinceritat amb un mateix.

Què caracteritza la cuina iraquiana?És una cuina saludable i molt variada. Combina milers d’anys de tradició amb la incorporació dels productes de les dues rutes de la seda, tant la terrestre com la marítima, i també la tradició mediterrània.

Per què se sent nòmada?El nomadisme és un estat men-tal. Pot haver-hi persones que no han viatjat més enllà del lloc on van néixer i tanmateix tenen àni-ma nòmada. És una manera de sentir-se part de tota la humani-tat, de l’univers. Un nòmada duu tot el que estima a sobre.

“A diferencia del hom-bre, las palabras pueden resucitar”Wadji am cnaw arayz, iwaren zemmaren ad fghent“Unlike humans, words can come back to life”

« À la différence de l’homme, les mots peu-vent ressusciter »

Parla àrab, kurd, arameu, anglès, català... Com ha viscut aquesta diversitat de llengües?

Jo sóc lingüista de formació i crec que quantes més llengües parla una persona, més opcions té de tenir una ment oberta. Jo vaig néixer en una zona fronterera, que era una minoria dins una altra minoria dins una altra majoria. La majoria era l’àrab, l’altra minoria era la kurda, i nosaltres, una minoria dins la minoria kurda. Des de petit parlava amb naturalitat l’arameu, la meva llengua; el kurd, la meva primera llengua d’educació; l’àrab, l’anglès, i a més, els meus pares parlaven turc, era un fet natural. Quan més llengües parlem, més feliços serem. Aprendre llengües i parlar-les és un joc preciós, perquè cada nova llengua t’ajuda a millorar l’anterior. A casa parlem quatre llengües, i les meves filles no tenen cap problema. Tan de bo aquesta societat malaltissa no els deformi la ment.

Pius Alibek es autor de Arrels nòmades, que nar-ra su juventud en IrakPius Alibek netta d amarir n Arrels nòmades,iyet3awaden x ussan n temzi nnes di L3iraq

Pius Alibek is the author of Arrels nòmades, which tells of his childhood in IraqPius Alibek est l’auteur d’Arrels nòmades, qui narre sa jeunesse en Irak

g

Entrevista




Reportatge

Tot a punt per la festa del xai

El tema del mes

L’Alcorà explica que Déu va posar a prova a Ibrahim (Abraham) i li va ordenar que sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el profeta estava a punt de complir aquesta ordre, Déu el va aturar i va permetre que substituís el seu fill per un xai com a objecte d’ofrena. Pos-teriorment, l’any 624, el profeta Muham-mad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca. És des de llavors que es va establir el ritual per a la comunitat musulmana el fet de matar un xai un cop l’any, el que es coneix com l’id al-ad·ha o, més popularment, la festa del xai, la segona festivitat més important del calendari musulmà, després del Ramadà. “No es tracta només de matar un xai i menjar-se’l, aquesta festa és un acte de fidelitat als Déus”, diu l’imam Ahmed Ad-dam. Es commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l’episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l’Islam, que és dos mesos i deu dies després del final del Ramadà, i que aquest any s’escau als volts del 16 de novembre. En aquest dia, totes les famíli-es musulmanes maten un xai en record a l’acte d’Abraham. Tradicionalment, el matava el cap de família de manera ritual, però actualment, a Catalunya, les famílies el compren ja mort, sempre amb la garantia que l’animal ha estat sacrificat segons el ritus musulmà, és a dir, halal. És un dia de germanor, de solidaritat i d’alegria per a

les famílies, que comencen la festa ben d’hora al matí, amb una oració que dóna gràcies a Déu per evitar que Abraham matés el seu fill, “per evitar matar la humanitat”, diu Addam. Només després de l’oració és quan es pot matar el xai, que cada família se’l menja, acompanyats dels seus parents i veïns. “És un dia de solidaritat, i és un dia de fer les paus i d’ajudar els més necessitats”, diu Ahmed Addam, “és una festa molt gran, i cada família compra roba nova i regals per als nens”. La crisi, però, també és pre-sent el dia del sacrifici. Moltes famílies no es poden permetre comprar un xai i gaudir de la festa, és per això que “els que sí que poden fer-ho, el compar-teixen amb ells, es conviden els veïns i la festa és compartida”, diu Addam, que també assegura que “l’Islam diu que el veí és el teu germà, sigui musulmà o no. Tot i que hi ha molta gent que no entén ben bé el significat de la festa, l’islam és el respecte, la

relació entre persones, l’educació... Has de voler per als altres el mateix que vols per a tu”.

Mohamed El Idrissi és el

propietari de la carnisseria i basar

Bolux a Manlleu. Falta un mes per al dia de la festa del sacrifici i ja té 89 xais encarregats. Per a ell serà també un dia de festa i d’alegria, com per a la majoria de musulmans, però també serà un dia de molta feina. “Després de resar, els carnissers anem a l’escorxador a buscar els xais ja sa-crificats”, diu El Idris-

si, que assegura que està molt content de treballar amb l’escorxador de Vic, perquè són responsables amb el ritus halal. “Això és molt important.” L’animal ha d’estar orientat a la Meca, com demana la religió musulmana, i el sacrifici es fa amb un tall al coll. Això ho fa una persona acreditada pels mateixos musulmans que ho certifica, a més, aquest sacrifici rep totes les certificacions de sanitat animal actuals. Cada carnisser s’endú els xais

que prèviament ja li han encarregat els

seus clients. Normal-

ment, El Idrissi

en ven entre 80 i 120. “Els mu-

Ja s’acosta una de les da-tes més impor-tants del calen-dari musulmà, la popularment coneguda festa del xai, que aquest any se celebrarà a mitjans de novembre. Un imam i un carnisser ens han explicat els detalls de la celebració.

Sara Blázquez

F: Sara

Blá

zquez

F: Sar

a Bl

ázqu

ez

Se trata de la fiesta más importante del calendario musulmán, después del Ramadán.

R3id ameqran ghar-s ijj n wemcan yemghar awarni arrendan di twengint n imsermenIt is the most important fes-tival in the Muslim calendar after RamadanIl s’agit de la fête la plus importante du calendrier musulman, après le Ram-adan.

g




Reportatge

sulmans volen xais d’aquí Catalunya. Ens demanen que tinguin entre sis i set mesos i que pesin entre 18 i 19 quilos, per així poder compartir-lo amb més gent”. Habitualment, en Mohamed té dos treballadors a la botiga, el dia de la festa del xai, però, la feina es complica, i

passaran de ser tres a ser-ne set o vuit. La feina també es nota a l’hora de fer caixa, “guanyo una mica més, però també en gasto més perquè he de pagar la gent que em ve a ajudar...”, diu somri-ent El Idrissi. Un cop els xais siguin tots morts, “cap allà les dues del

migdia, depenent de com vagi la feina a l’escorxador”, Moha-med es trobarà la botiga plena de persones disposades a pagar entre 160 i 180€ per un xai. “La majoria se l’emporten sencer, però alguns volen que els el ta-lli, i això ho faig gratuïtament.”Moltes famílies divideixen el xai

en tres parts: una se la queden ells, i les altres les comparteixen amb veïns i parents. “Cadascú es menja el xai com més li agrada, n’hi ha que fan pinxos, d’altres fan una barbacoa, o un esto-fat...”, diu Mohamed El Idrissi.

Es un día de perdón, de olvido de malentendidos y de ayuda a los necesitadosD ijj n was n umsamah’ jar iwdan ,u d ass n twiza akid inni war ghar yedji ca

It is a day of forgiving, of forgetting misunderstand-ings and of helping those in needC’est un jour de pardon, d’oubli des malentendus et d’aide aux nécessiteux

F: Sara

Blá

zquez




Opinió

El canvi inevitable

La legislatura s’ha acabat. I amb ella es tanca també una etapa que ha deixat el nostre país sota mínims tant nacionalment com econòmicament i socialment. De portes endins hem perdut autoestima i, de portes enfora, prestigi. Més enllà de la crisi que tot ho ha abastat, hem hagut de fer front als atacs de l’Espanya centralista i intransigent davant la nostra voluntat de ser. I tot plegat ho hem afrontat amb un govern descohesionat i sense lideratge que ens ha dut per pedregars de difícil sortida. El tripartit és una fórmula que no ha funcionat, que ha empitjorat els problemes de fons que es donaven per diversos motius, perquè no ha sabut fer-hi front.Per això ara cal un canvi. Sense mirar excessivament enrere, només el just per a no repetir errors, nosaltres apostem per liderar la nova etapa que Catalunya és a punt de començar. Una etapa en què el país pugui afrontar el seu futur amb garanties. I això implica una nova forma de governar, que ens tregui de la crisi política i econòmica en què estem immersos. Una fórmula de govern que sigui estable i que no s’embarranqui en sumes de sigles in-compatibles que després, tal com s’ha demostrat amb el tripartit, no sumen,

només resten. Resten eficàcia en la gestió i en els resultats, i això ara no ens ho podem permetre. És en aquest sentit que des de Con-vergència i Unió volem parlar clar. Explicar que el nostre és un projecte que té com a prioritat sortir de la crisi amb polítiques que reactivin el teixit productiu però també la reafirmació de la nostra dignitat nacional, amb el dret a decidir aplicat en aquells temes que suscitin àmplies majories socials com pot ser aconseguir un nou pacte fiscal que redueixi el dèficit fiscal que a hores d’ara minva la qualitat de vida de tots i cadascun de nosaltres, els catalans. Això, inevitablement, implica redefinir les relacions de Catalunya amb Espanya, ja que després de la sentència del TC se’ns han tancat les portes per les quals havíem apostat fins ara. Volem ser i tre-ballarem en aquesta direcció preservant sempre la cohesió social.És per això que cal un canvi global. En les formes de governar, en les formes de relacionar-se amb la ciutadania, en l’encaix de Catalunya a l’Estat. Els dar-rers mesos, en trobades amb diversos sectors econòmics i socials, a través del que en vam dir Docsessions, uns espais per al diàleg, vaig anar desgra-nant quines eren les nostres propostes

per a diversos temes com l’atur, la cohesió, la nació, la innovació o la sostenibilitat, entre d’altres. Perquè si volem un canvi global cal tenir propostes en tots els àmbits. I això és el que des de CiU hem estat elaborant des de fa temps i després d’haver recorregut tot el territori, a peu de carrer, intercanviant impressions amb la gent i tenint en compte tant la seva opinió com la d’experts.Ara hi ha qui, davant les pròpies mancances, ens retreu que no tenim projecte ni propostes i ens acusa, per exemple, de voler retallar serveis soci-als quan nosaltres parlem d’aprimar l’administració o ens acusa de voler empitjorar els contractes juvenils quan jo proposo reduir a la meitat l’atur en els pròxims quatre anys. Tot plegat són crítiques sense cap fonament, barroe-res, demagògiques i mal intencionades que apel•len a la por per intentar des-prestigiar-nos. Des de CiU no caurem en aquestes provocacions i des d’ara fins al dia de les eleccions continuarem recorrent el país per explicar que el canvi que proposem no és nomes una con-vicció i un compromís sinó que és, per sobre de tot, una necessitat.

Artur Mas i Gavarró

Candidat de CiU a la presidència

de la Generalitat de Catalunya

d

Opinió

La lengua es algomás que un simple vehículo de comuni-cación Tutlayt nettatt war tedji ca d ict n h’ajet i wemsawad waha

Language is more than just a vehicle for communication La langue est plus qu’un simple véhicule de communication.

En català, naturalment

Cada dia hi ha milers de nens i nenes arribats de quilòmetres enllà que estan aprenent a escriure i a parlar en català. Pas a pas, aprenen paraules noves. I així és com ha de ser. El nostre país ha estat sempre terra d’acollida de moltes comunitats diferents. Per aquí han passat grecs, romans, àrabs, germànics... i la llengua és una mostra d’això, ja que tenim paraules de totes aquestes llengües, petjades de les cul-tures que han passat per aquesta terra. La llengua no és només un vehicle de comunicació. Formar part d’una societat implica viure-hi en igualtat de condicions i, en el nostre cas, el català hi ajuda. El català és la llengua que els nens i nenes aprenen a l’escola i, per tant, també és necessari que els pares

l’aprenguin. El català obre fronteres a l’hora de trobar feina i crea empaties amb la gent d’aquí, que sempre valora positivament que els nouvinguts s’ex-pressin en català. D’aquesta manera és més fàcil deixar de ser percebut com un estranger.En aquest context, en què a casa nos-tra es parlen moltes llengües i quasi tothom entén la llengua pròpia, el català és i ha de ser el punt de trobada. És tasca de tots i totes no tancar les portes a aquesta llengua que creix dia a dia, ja que, com diu la cançó, “si la cultura és riquesa, la llengua és el nos-tre tresor”; un tresor que és de tots i totes nosaltres, de tots els que formem part d’aquest país. d

5

Amb la col·laboració:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport:

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected]

Seu Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]:Jordi Salvador, edició Camp de Tarra-gonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El Homrani

Mohamadi BouzianeJanette VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara BlázquezRedacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka Kingolo

James KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto VillaescusaCol·laboradors Osona:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard Soler

Col·laboradors Camp de Tarragona:Carla AguilarMon GrisóDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Rosa Maria Rossell Rigau

Tinenta d’alcalde de Cultura, Patrimoni

Històric i Ensenyament

Consellera de Política Lingüística

Ajuntament de Tarragona




La majoria de treballadors van participar en la vaga general convocada el passat 29 de setembre pels sindicats UGT i CCOO a Osona, va ser gairebé total al sector indus-trial. UGT i CCOO van xifrar el seguiment global en un 85%. Un 90% de les grans em-preses van secundar la vaga i un 70% de les petites i mitjanes empreses, també. Pel que fa al comerç, majoritàriament va tancar portes, segons associa-cions com Manlleu Associació de Botiguers i CentreVic. A la tarda, però, la situació es va normalitzar i molts comer-ços van optar per obrir.El transport de camions per carretera va disminuir molt, i el ferroviari va complir els serveis mínims. Els dos sindicats majoritaris de

la comarca, UGT i CCOO assegu-

ren que hi va haver un alt

seguiment de la vaga general, especial-ment en sectors com

l’industrial i l’agroa-

limentari. Les indústri-

es i principals

empreses d’Osona van restar tancades: General Cable, Girbau, Casa Tarradellas i La Farga Lacambra.El consum elèctric, un dels indicatius que s’utilitzen per calcular l’impacte de la vaga, va baixar un 25%, i el consum de gas va disminuir un 19%. Les dues dades són més

baixes que qualsevol diumenge. Molts dels treballadors que

van fer ús del seu dret a vaga es van manifestar

el mateix dia 29 al migdia a Vic. La ma-nifestació va aplegar un miler de persones que protestaven con-tra la reforma laboral

del govern espanyol. Des d’allà es va animar

els participants a conti-nuar amb les mobilitzacions.

I és que els sindicats preparen les seves estratègies contra la reforma laboral. No es donen per vençuts després de la vaga del 29 de setembre. Els sindicats continuen demanant la retirada total de la reforma laboral, i que no hi hagi més reformes en el futur, com l’allargament de l’edat de la jubilació. S’anuncien més mobilitzacions. Mentres-tant, els sindicats també pretenen contra-restar la reforma laboral des de l’àmbit sindical, judicial, i en la redacció dels reglaments que l’han de desenvolupar.

Breus Societat

La majoria de treballadors van secundar la vaga general del 29-S

La mayoría de trabajadores secundaron la huelga gen-eral del pasado 29S

Azyen ameqran n ixedda-men swizan akid lidrab aneggaru n 29 SMost workers supported the General Strike on 29SLa plupart des travailleurs ont suivi la grève générale du 29 septembre dernier

g

Els titelles tornen a CalldetenesDel 17 d’octubre al 21 de novem-bre els titelles tornen a ser les protagonistes a l’Auditori Teatre de Calldetenes, amb la celebració del Festival Calltitellesdetenes, que enguany arriba a la seva 18a edició. Aquesta edició comptarà igualment amb la representació de dues sessions diàries de cada espectacle, per donar cabuda al nombrós públic que segueix any rere any el Festival de Titelles de Calldetenes. Les sessions seran a 2/4 de 5 i a les 6 de la tarda durant sis diumenges consecu-tius. Com a novetat, aquest any les entrades es podran comprar anticipadament els diumenges al matí al bar de l’Auditori Teatre.Calldetenes pone en marcha el festival de títeres Calldetenes ad yebda urar n tesratin ukeccud

The puppet festival gets under way in CalldetenesCalldetenes met en marche le festival de marionnettes

Ja s’ha estrenat la pel·lícula ‘Pa negre’Ja s’ha estrenat la pel·lícula Pa negre, ambientada a l’Osona de 1944, cinc anys després d’acabar-se la Guerra Civil. El director de la pel·lícula, Agustí Villaronga, va adaptar la novel·la d’Emili Teixidor que porta el mateix títol. Molts extres i alguns protagonis-tes del film són d’Osona, com els dos nens protagonistes, Francesc Colomer, de Manlleu, i Marina Comas, de Torelló. A Pa negre, també hi participen actors de la talla de Sergi López, Laia Marull, Eduard Fernàndez, Mercè Aràne-ga i Nora Navas. Ya se ha estrenado Pa negre, una película muy de Osona Yarzem weghrum abarcan (pa negre), ijj usaru di Osona

Premiere of Pa negre, a film that is very redolent of OsonaPremière de Pa negre, un film vraiment d’Osona

h

Noticies




I si anem més enllà, per què tampoc poden ser triats? Això és, per què tampoc poden gaudir del dret al sufragi pas-siu? Què impedeix que molts immigrants que avui resideixen al nostre país, que paguen els seus impostos, que participen activament en altres espais de la societat, que compleixen amb les seves obligacions, avui dia no puguin votar?A Espanya queda encara un llarg camí per recórrer perquè més ciutadans i ciutadanes proce-dents d’altres països puguin gaudir d’aquest dret. Aconseguir el dret al vot de les persones immigrades contribuiria sens dubte a augmentar la legitimi-tat de l’Estat, afavoriria el sentit de permanència i facilitaria la integració de les persones en la societat. El dret a vot és un dret fonamental i que simbolitza el

reconeixement d’un individu com a membre d’una societat i una comunitat política.Algunes de les mesures que s’han abordat a l’Estat Espanyol per avançar en drets polítics són els acords de reciprocitat amb altres països. Una mesura insuficient perquè exclou una gran part de la població. Creiem que s’ha de continuar reivindicant aquest dret, és important que les institucions jurídiques i polítiques consi-derin abordar-ho i promoguin un govern més proper a tots els ciutadans i ciutadanes.Des de l’Associació d’Ajuda Mú-tua d’Immigrants a Catalunya creiem que és molt important que les persones que ja gau-deixen d’aquest dret puguin exercir-lo amb plena llibertat i amb garanties, i per això hem iniciat una campanya infor-

mativa sobre la inscripció al cens electoral dels nacionals de països amb acords amb Espanya i que podran exercir el dret a vot en les properes eleccions muni-cipals, sota el lema “I tu, pots votar? Votem junts a les escoles, votem junts a les empreses. A les nostres ciutats volem votar amb tu!”. Aquesta acció d’AMIC s’emmarca en la campanya que es va iniciar fa uns anys per reivindicar el dret a vot de les persones immigrades residents a Catalunya. A través d’un díptic i d’una pà-gina web (http://amicdretalvot.wordpress.com), l’entitat infor-ma les persones immigrades sobre els països que han signat

un acord (fins ara Colòmbia, Xile, Equador, Noruega, Para-guai, Perú i Nova Zelanda) i els procediments que han de realitzar per a la inscripció al cens electoral. AMIC-UGT de Catalunya vol pro-moure la participació política de les persones immigrades, com una eina eficaç per lluitar contra la instrumentalització de la immigració i que perme-tria a les persones immigrades defensar-se dels prejudicis, del racisme i la xenofòbia, i alhora desenvolupar-se com a ciuta-dans. A més de ser la participa-ció política una garantia per a la integració, la cohesió social i la concreció de la democràcia.

Actualment per tenir ple dret a vot al nostre país, és a dir, a tot tipus d’eleccions i a ser tant elector com elegible, s’ha de tenir nacionalitat espanyola. El camí per obtenir-la no sempre és fàcil ni igual per a tots els ciutadans d’origen estranger.

La principal via per accedir a la nacionalitat espanyola pels ciutadans d’origen estranger que viuen al nostre país és la “natu-ralització per residència”, és a dir, sol•licitar la nacionalitat havent residit de forma legal i continuada al territori espanyol durant un cert temps que varia segons els casos:• La regla general es 10 ANYS DE RESIDÈNCIA. • Es redueix a 5 ANYS per als refugiats.o 2 ANYS per als nacionals de països iberoamericans, Andorra, Fili-pines, Guinea Equatorial, Portugal i Sefardites.• 1 ANY en els següents casos:Els que han nascut en territori espanyol.Els que no van exercitar a temps la facultat d’optar a la nacionalitat si en tenien dret.Els que han estat sota la tutela, guarda o acolliment d’un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius. El que faci un any que estan casats amb espanyol o espanyola i no estiguin separats legalment o de fet.

El vidu o vídua de espanyol o espanyola, si a la mort del cònjuge no hi havia separació legal o de fet. El nascut fora d’Espanya de pare o mare, avi o àvia que originària-ment haguessin sigut espanyols.

La sol·licitud es fa davant del Registre Civil del municipi on s’està empadronat, o del que correspongui en cas que aquest no tingui competència en matèria de nacionalitat. La documentació pot variar segons el Registre Civil per això és recomanable acudir al mateix registre a demanar informació. A més del temps de residència, els principals requisits son estar adaptat al tipus de vida i cultura espanyola i tenir bona conducta ciutadana. * Des d’AMIC-UGT lluitem per aconseguir que l’accés a la nacionali-tat sigui més equitatiu, independentment del país de procedència i que els drets politics es lliguin a la ciutadania i no a la nacionalitat. Pots informar-te sobre com demanar la nacionalitat a les nostres oficines d’AMIC-UGT i trobar més informació al nostre bloc: http://amicdretalvot.wordpress.com/

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaAcceso a la nacionalidad por residenciaLmawarid n rbarraniAljinsiyya deg umcan mani ttirid

Immigration law resourcesAccess to nationality by residenceRecours d’extranéitéAccès à la nationalité via la résidence

gAccés a la nacionalitatespanyola per residència

I tu, pots votar?Estrangeria

Un dels drets de participació política més difícil d’aconseguir és el dret a vot o si es prefereix el dret al sufragi actiu. Per què les persones que residei-xen habitualment en un país diferent d’origen no poden votar en els processos electorals i que periò-dicament es convoquen per renovar els òrgans de representació política?

AMIC-UGT

Sobre la inscripción al Censo Electoral

Xef uzemmem di lintixabatAbout registering on the Electoral RollÀ propos de l’inscription au Cens Électoral

g

Revista Màper a conviure a Osona 11para convivir en Osona

Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活VIVIMJUNTS

Núm. 27 octubre 2010

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

Editorial

La Defensora del Pueblo enfuncions, María Luisa Cavade Llano, ha presentat

aquest estiu un recurs al TribunalConstitucional contra la Llei d’a-collida. Ho ha fet a instàncies delgrup mixt al Parlament que, junta-ment amb el Partit Popular, vanser les dues úniques formacionsque van votar en contra d’a-questa llei, aprovada per una àm-plia majoria a la Cambracatalana. El text havia estat prè-viament consensuat amb el mónlocal, els agents socioeconòmicsi el teixit associatiu de l’àmbit mi-gratori. Empara el seu recurs enla prioritat que la normativa dónaal català com a llengua vehiculardel servei de primera acollida.Això a Catalunya és acord moltmajoritari: desenes d’entitats del’àmbit migratori, agents econò-mics, socials i municipalistes hohan defensat ara i abans. Ambmanifestos i cartes a la Defensorai també a través de la Taula deCiutadania i Immigració. Qui viuaquí coneix el caràcter integradorde la llengua catalana. A Cata-lunya es pot viure només amb elcastellà, però si es vol aconseguiruna igualtat real d’oportunitats,deixar de ser considerats immi-grants per passar a ser ciutadansi ciutadanes de ple dret, el camípassa per aprendre també el ca-talà, que és la llengua pròpia deCatalunya, sense haver de perdrecap altra llengua. Aquesta llei nodiscrimina a ningú, els usuaris delservei voluntari podran aprendreles dues llengües oficials delpaís, però hauran de començarprimer pel català. L’experiènciademostra que només així s'aca-ben aprenent les dues, ja quequan es comença pel castellà so-vint no s’acaba aprenent el ca-talà. Per tot plegat, com ja vaavançar la consellera d’Acció So-cial i Ciutadania, Carme Capde-vila, la Generalitat continuaràdesplegant la Llei d’acollidaconscient que és de gran utilitatper a reforçar la cohesió socialdel nostre país. Som Catalunya,país de convivència.

El SARU ha atès més d’un miler de consultes des d’abril

El Servei d’Acompanyament al Reco-neixement Universitari (SARU) pro-mogut per la Generalitat de

Catalunya, el Ministeri d’Educació, la Fun-dació “la Caixa” i l’Associació Atlàntida haatès més d’un miler de consultes des de laseva posada en funcionament el mes d’a-bril. La gran majoria (un 70 %) tenien aveure amb els tràmits d’homologació de tí-

tols acadèmics emesos a l’estranger. Enaquest sentit, el SARU ja ha iniciat més de300 expedients que està tramitant amb elMinisteri d’Educació, únic competent enaquesta matèria. Els objectius del serveisón “la creació de mecanismes d’inserciólaboral per als sectors qualificats i fer aflo-rar els sectors de la població qualificada através de l’agilització dels tràmits per al’homologació de la formació, així com elreconeixement de l’experiència professio-nal”. Es parteix de la convicció que l’arri-bada de treballadors i treballadoresestrangers, especialment en els darrersanys, representa una oportunitat per a mi-llorar el nivell de qualificació professionaldel conjunt de la població treballadora. Defet, segons l’Enquesta Demogràfica de Ca-talunya de 2007 de l’Institut d’Estadísticade Catalunya un 6,5 % de la població es-trangera era diplomada i un 9,2 % llicen-ciada o doctorada. El SARU assessora iinforma les persones usuàries sobre ho-

mologació de títols, sobre estudis comple-mentaris necessaris per obtenir un deter-minat reconeixement acadèmic, sobrecom aconseguir un millor reconeixementprofessional i orienta a nivell sociolaboral.Els beneficiaris poden ser persones d’ori-gen estranger residents a Catalunya en si-tuació administrativa regular, que estiguinen possessió d’un títol universitari de graumitjà o superior; així com persones autòc-tones que tinguin títols acadèmics estran-gers. L’abast territorial del servei és totCatalunya, si bé la implementació serà pro-gressiva. En aquest sentit, ja s’ha presen-tat a tècnics d’acollida i professionalspúblics de la demarcació de Girona i Bar-celona Més informació: http://saru.gencat.cat

En català, primer

Un servei per fer aflorar la poblacióqualificada

El SARU té seu a Barcelona

atès: atendidoservei: servicio

posada: puesta

El secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, valliurar al setembre els diplomes d’aprofitamentdels cursos que van fer els alumnes del Programa

de Reagrupament i Treball (PRT) 2010. Gairebé 300 per-sones han participat enguany en aquest programa queva començar el 2005 i que compta amb la participaciódel Consorci per a la Normalització Lingüística. S’adreçaa persones reagrupades, sobretot dones i joves en edatde treballar, que requereixen actuacions específiquesper a la seva integració sociolaboral. En total, al llargde 2010 s’han programat 18 cursos dels quals 12 ja hanfinalitzat, amb la participació de 4 ens locals i 13 enti-tats que han acollit les actuacions de formació laboral,lingüística en català i pràctica. Els alumnes s’han formaten sectors com ara l’educació en el lleure, relacions pú-bliques i protocol, auxiliar de cuina i restauració, benes-tar animal o maquinista de confecció, entre d’altres.

Inserció laboralde persones reagrupades

Nova edició dels cursos PRT

El Departament d’Acció Social i Ciutadania, a través de laSecretaria per a la Immigració, ha impulsat aquest 2010i per segon any consecutiu un projecte de reforç de l’en-

senyament del català durant les vacances d’estiu adreçat a l’a-lumnat dels centres d’educació primària i secundària, tantpúblics com concertats, i que han arribat recentment per rea-grupament familiar. L’objectiu és aprofitar el temps i les activi-tats de lleure inherents al juliol i agost per impartir 100 horesd’aprenentatge de la llengua, especialment en el marc dels ca-sals municipals d’estiu. La finalitat és incrementar les compe-tències lingüístiques de català dels nens i joves, estenent alsmesos de vacances les funcions que desenvolupen les aulesd’acollida durant el període lectiu. Es contribueix, així, a l’èxitescolar dels i les alumnes d’origen estranger i s’escurça el seutemps d’incorporació completa al currículum educatiu. Enguany el projecte s’ha realitzat en 17 municipis de tot Cata-lunya en col·laboració amb els ajuntaments i els consells co-marcals corresponents, i hi han participat més de 300 alumnesnouvinguts.

Cursos de català en el lleure a l’estiu

Més de 300 alumnes el 2010

lliurar: otorgarenguany: este año

requereixen: requierenacollit: acogido

lleure: tiempo libreestiu: verano

reforç: refuerzoaprofitar: aprovechar

vj 27 revista ma :Maquetación 1 4/10/10 10:54 Página 1

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

122 VIVIMJUNTS

L’Obra Social ”la Caixa” ha seleccio-nat 17 territoris que, a través d’enti-tats socials, desenvoluparan a tot

l’Estat espanyol el nou Projecte d’Inter-

venció Comunitària Intercultural. Ambaquest projecte, la Fundació ”la Caixa”pretén generar un model d’intervenció co-munitària de referència en la gestió de la

diversitat cultural vàlid en contextos mul-ticulturals. Es tracta d’un model preventiuque afavoreix la integració les relacionsde totes les persones i que contribueix ala cohesió social. A l’Estat espanyol, lapresència i l’arrelament de milions de per-sones d’origen estranger ha incrementatla intensa diversificació d’aquest país. Enaquest sentit, gestionar la diversitat so-ciocultural d’una manera pacífica, pre-ventiva i participativa és el gran repte pera molts territoris, comunitats, barris i mu-nicipis de l’Estat. Per això calen accionsintegrals i reeixides de transformació dela realitat social. A l’hora de fer aquestaselecció s’ha tingut en compte el territorid’actuació, la trajectòria de l’entitat social,la seva relació amb el territori presentat ila proposta d’equip i d’intervenció. Coma mostra d’aquest enfocament, a dos delsterritoris seleccionats, amb un alt percen-tatge de població d’ètnia gitana, les enti-tats que desenvoluparan el projectetenen una gran implicació de represen-tants d’aquest col·lectiu. Els 17 equips

estan formats per persones amb expe-riència en intervenció comunitària i me-diació intercultural, moltes d’ellestitulades en estudis relacionats amb lesciències socials. El treball en equip, la co-ordinació amb altres recursos i la capaci-tat de dinamització de la comunitat sónclau en aquest projecte. Es vol dotar depossibilitats potenciar el paper delsagents socials que intervenen en el terri-tori perquè donin respostes als reptes iles problemàtiques de la nova realitat so-cial. A Catalunya, els territoris seleccio-nats són els barris del Raval, Sant Martí iNou Barris, de Barcelona, i també Tortosai Salt.Més informació: www.lacaixa.es/obrasocial

A Barcelona, Tortosa i Salt entre d’altres

L’Obra Social “la Caixa” inicia un nou projecte de foment de la cohesió social

Tres noves guies, editades per laSecretaria per a la Immigració,han estat publicades recentment.

La "Guia d'experiències per al fomentde la convivència des del teixit asso-ciatiu" recull fins a 29 bones pràctiques

d’arreu del país i ofereix orientacionsper a desenvolupar noves activitats peral foment de la convivència des de lasocietat civil. El conjunt d’actuacionsdescrites a la guia posa de manifestl’experiència acumulada al nostre paísi la gran diversitat de projectes per a fo-mentar la convivència i la integració quehan promogut centenars d’entitats, ambla col·laboració de les administracions,algunes des de fa més de deu anys. Laselecció de les iniciatives incloses aldocument respon a la proximitat delsprojectes, a la seva perspectiva inter-cultural i al seu caràcter innovador. Perla seva banda, la publicació “Mónlocal, immigració i ciutadania. Reco-manacions per a la gestió del fet mi-gratori des dels ens locals” és fruit dela feina impulsada, des de principis de2009, pel grup de treball Món local i im-migració de la Taula de Ciutadania i Im-migració, l’òrgan assessor del Governde la Generalitat en aquest àmbit.Aborda àmbits com ara l’empadrona-

ment, el reagrupament familiar, l’arrela-ment, el treball, l’habitatge, la salut, l’es-pai públic, la participació, el comerç ola diversitat religiosa. La guia preténdonar respostes i criteris compartits alsprofessionals públics d’ens locals quegovernen la diversitat intercultural i elsseus efectes sobre la població en ge-neral. Ofereix, en primer lloc, una con-textualització del fet migratori a escalaglobal i local, delimita el marc d’actua-ció dels ens locals i els seus principisd’acció (igualtat, pluralitat i cohesió so-cial), i especifica com hauria de ser lagovernança dins de cada ens local,amb el paper i les funcions que perto-carien a l’Àrea de Ciutadania i Immigra-ció i la necessària coordinació amb laresta d’àrees implicades i altres actorsexterns. Per últim, la “Guia de recoma-nacions sobre gestió de la diversitata les empreses i d’altres organitza-cions” conté un seguit de recomana-cions per a fomentar l’acollida i laintegració dels treballadors i treballado-

res d’origen estranger. Aquest docu-ment compta amb la col·laboració delDepartament de Treball a través delServei d’Ocupació de Catalunya (SOC),CCOO, UGT, CECOT, PIMEC, Unió dePagesos i Unescocat. La iniciativa res-pon a la mesura número 24 del PacteNacional per a la Immigració, consen-suat el 2008 amb la gran majoria departits polítics, agents socioeconòmicsi entitats del sector, que insta a elabo-rar un recull de bones pràctiques degestió de la diversitat per a les empre-ses i organitzacions. També es vinculaestretament a la Llei d’acollida de lespersones immigrades i de les retorna-des a Catalunya aprovada pel Parla-ment de Catalunya el passat 28 d’abril.

Nous reculls de recomanacions i experiències per a gestionar la diversitat

En l’àmbit de les entitats, el món local i les empreses

Acte de presentació del projecte a la seu de CosmoCaixa de Barcelona

nou: nuevodesenvoluparan: desarrollarán

afavoreix: favorececompte: cuenta

clau: clave

recentment: recientementeteixit: tejidoposa: pone

incloses: incluidas


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

Vilanova de Prades és un petit pobletranquil i hospitalari situat a l’ex-trem sud-oest de la Conca de Bar-

berà, delimitant amb les comarques delBaix Camp, el Priorat i Les Garrigues. Si-tuat sota la custodia dels cims més ele-vats de la Serra La Llena, Vilanova dePrades presenta una orografia molt di-versa on contrasten els boscos de pi roigi alzines, amb zones de pissarra, terresargiloses i majestuosos cingles de con-glomerat. Per tot això, el seu entorn natu-ral constitueix sens dubte un dels seusprincipals encants, tot i que no l’únic. Entre els llocs de major interès de la viladestaquen l’església d’estil barroc enhonor a Sant Salvador (patró de la pobla-ció), l’ermita de Sant Antoni, costejada

segons la llegenda per tres dones que eslliuraren de la pesta, i tot un seguit decases que, distribuïdes per tot el poble,mostren uns portals adovellats de pedra,símbol inequívoc de la importància eco-nòmica de la vila en altres temps. Algunsd’aquests portals daten del Segle XVI.Pel què fa a les festes, les més importantsde Vilanova de Prades són la Festa Majori la Castanyada. Una celebració, aquestaúltima, que enguany se celebrarà el 23 i24 d’octubre i que a Vilanova de Pradesté un sentit especial pel fet que és aquíon es produeixen la major part de cas-tanyes de la zona. La primera castanyada popular a Vila-nova de Prades es va celebrar fa mésde trenta anys a la plaça de la Closa. Ha

passat molt de temps des d’aleshores i,any rere any, la festa i el mercat de la cas-tanya ha anat guanyant renom, prestigi inous visitants a nivell provincial. Tant ésaixí que aquesta festa s’ha convertit enuna de les diades populars més impor-tants de la comarca. Durant tot el cap de setmana, els acteses van succeint i s’organitzen exposi-cions, sopars populars, concursos gas-tronòmics, ball, teatre, etc.El punt fort de la festa de la castanyadaperò, és diumenge al matí quan s’obre elmercat de la castanya que enguany ce-lebrarà la seva 24ena edició. A les 9 enpunt, el camp de futbol municipal acolliràtothom que vulgui visitar les parades delmercat. Allí s’hi poden trobar productes

de tota mena, ja siguin naturals o arte-sans. D’altra banda, al llarg del matí s’a-niran alternant diverses actuacions decolles geganteres, ball de bastons, cas-tellers, demostracions d’oficis artesans...A més a més, qui vulgui podrà gaudird’un boníssim esmorzar popular amb lacompra d’un tiquet i, com a obsequi, to-thom estarà convidat a vi i castanyes to-rrades de franc. Vilanova de Prades usdóna la benvinguda.

Conèixer Catalunya per a més informació consultar www.vprades.altanet.org

Fira de la Castanya a Vilanova de Prades

Ajuntament de Vilanova de Prades

Major, 343439 Vilanova de Prades (Tarragona)Tel. 977 869 002www.vprades.altanet.org

fira: feriapetit: pequeño

sota: debajosens dubte: sin duda

llocs: lugaresdones: mujeres

renom: renombre


Entrevista Oriol Amorós, secretari per a la Immigració de la Generalitat

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

“Catalunya és un país en construcció”

4

Breus

Nous materials d’acollidaEl Departament d’Acció Social i Ciuta-dania acaba de publicar una novasèrie de materials impresos d’acollidai integració de les persones immigra-des que han vingut a viure a Cata-lunya. L’objectiu és facilitar elconeixement dels drets i deures bà-sics que tenen els nous catalans i ca-talanes, especialment en l’àmbitd’estrangeria, i es vincula estretamenta les previsions de la Llei d’acollida deles persones immigrades i retornadesa Catalunya aprovada recentment alParlament. S’han començat a distribuira l’octubre juntament amb un exposi-tor que permetrà aplegar i posar a dis-posició de les persones usuàries totsels continguts. Informen en diversesllengües (català i castellà i, en la ma-joria dels casos, també en les llengüesd’origen més parlades per la immigra-ció estrangera: amazic, anglès, àrab,francès, romanès, rus, urdú i xinès)sobre el web d’acollida, el servei 012Immigració, les guies per aprendre ca-talà “Viure a Catalunya”, el Servei d’A-companyament al ReconeixementUniversitari i el Programa de RetornVoluntari. Aquests materials seranconsultables també en PDF a travésde la pàgina web de la Secretaria: www.gencat.cat/dasc/immigracio

Neix un portal sobrecultura catalanaAquest estiu diverses poblacions deCatalunya acullen una nova ediciódels Filmets per la Convivència, unaselecció de curtmetratges participantsen el Festival Internacional de Filmetsde Badalona que ofereixen diversitatde visions de l'àmbit de les migracionsi de la convivència. Amb el suport dela Secretaria per a la Immigració, elsFilmets es projecten a nombroses po-blacions de Catalunya i encara hi haoportunitat de gaudir d’aquestes pro-duccions. Hi ha sessions confirmadesa: Berga (19 de setembre), Lloret deMar (24 de setembre), Tàrrega (1 d’oc-tubre), Barcelona (14 d’octubre), i Vi-ladecans (10 de desembre). Si voleuconsultar més localitats i dates de pro-jeccions podeu consultar el web de laSecretaria per a la Immigració:www.gencat.cat/dasc/immigracio ala secció “Accions de sensibilització” ovisitar el mateix web del festival:www.festivalfilmets.cat.

VIVIMJUNTS

Oriol Amorós (Barcelona, 1970),enginyer agrònom i postgrau eneconomia agrària, és el secretari

per a la Immigració del Departamentd’Acció Social i Ciutadania de la Genera-litat de Catalunya des del 2006. Davant elproper final de la present legislatura, haaprofitat aquesta entrevista al “VivimJunts” per tal de fer balanç de les actua-cions de l’organisme que dirigeix i per co-mentar altres aspectes relacionats amb lagestió de la diversitat.

Arribem al final de legislatura. Què en des-tacaria?Principalment, el canvi que hi ha hagutdurant aquest temps en la realitat del fetmigratori. Si abans les persones nouvin-gudes arribaven al nostre país en un con-text de creixement econòmic, ara enstrobem en una altra situació: la de des-trucció persistent de llocs de treball. Aixòens planteja nous reptes que hem d’a-frontar entre tots, per això és tant impor-tant els consens entre institucions, partitspolítics i agents socials.

Quines actuacions promogudes per laSecretaria ressaltaria?El Pacte Nacional per a la Immigració haestat una fita molt important, perquè s’habasat en l’anàlisi compartida d’objectius iestratègies amb el conjunt de la societatcatalana. I s’ha arribat, entre d’altres, auna conclusió fonamental: aquí, a diferèn-cia d’altres llocs, la immigració que ens haarribat s’hi quedarà. Tenir consciènciad’això té una conseqüència directa, que

no és una altra que hem d’aprendre a viurejunts. Per una altra banda, la Llei d’Aco-llida ha estat la primera llei sobre immi-gració que s’ha fet mai a Catalunya.Aquesta norma aporta un element bàsicper a aquest moment de crisi econòmica:la formació és imprescindible per a fo-mentar la igualtat d’oportunitats, una igual-tat que es basa en el coneixement de lallengua del país, en el dret al treball i enels drets i els deures individuals. Aquestshan estat, des del meu punt de vista, elsmoments culminants de la legislatura.

Pel que fa a l’experiència més personal,amb què es queda d’aquests últims qua-tre anys?Les visites a diferents parts del territorihan estat molt interessants, ja que parlantamb alcaldes de pobles i ciutats, i ambd’altres persones també, es coneix moltbé les diferents realitats locals. També vaser un moment especial la participació dela Taula de Ciutadania i Immigració en lamanifestació del 10 de juliol en protestaper les retallades del Tribunal Constitu-cional a l’Estatut d’Autonomia de Cata-lunya. I tinc un record molt especial d’unareunió que vaig mantenir, al comença-ment d’ocupar aquest càrrec, amb ungrup de dones bolivianes.

Com ha estat la col·laboració amb d’altresinstitucions i actors socials durant aquesttemps?Bona. Hem partit del principi d’allò queanomenaríem la cogovernaça. Això és, elfet d’entendre que la immigració no és

una qüestió de l’aplicació més o menyscorrecta d’unes determinades polítiquespúbliques, sinó que és un procés d’apre-nentatge per a viure junts dins d’una ma-teixa societat. En aquest sentit, l’acordamb els ajuntaments, els sindicats i lespatronals ha estat fonamental.

Malgrat la crisi econòmica i determinatsdiscursos populistes, ¿podem continuarafirmant que Catalunya és una terra d’aco-llida?Totalment. Catalunya és un país en cons-trucció i té una gran força per integrar elsnouvinguts, perquè és un país de suma.Això és així tot i la crisi econòmica quepatim i la por a la diferència que encaraperviu en alguns sectors.

Si hagués d’escollir una prioritat de caraals propers anys, quina seria?L’èxit escolar per a tothom, sense capmena de dubte. No es pot negar l’evidèn-cia que, hores d’ara, la majoria de perso-nes nouvingudes realitzen feines pocqualificades. El repte està en que això jano sigui així en el cas dels seus fills. I peraixò, la formació escolar i acadèmica ésuna eina imprescindible.

Amorós assegura que ara cal posar l’èmfasi en l’èxit escolar

davant: delanteaprofitat: aprovechado

balanç: balancefet: hecho

junts: juntosretallades: recortes

sense: sin





Ella que és petita –d’alçada- i de fulles també petites i clares. Per molts és un símbol de la re-sistència. Aquella resistència, que planta cara davant del foc i la tramuntana de la història.L’olivera dóna un fruit tan deliciós com l’oliva, que el seu cor és tan dur, com les esperances de somiar en un futur millor.Un cop l’oliva passa pel trull, aconseguim l’or del poble: l’oli d’oliva verge d’Espolla. La cuina catalana i la mediterrània, sense l’oli d’oliva, no és que no fos la mateixa, sinó que no existiria. La mantega, els que som del sud, la deixem pels del nord enllà. L’oli d’Espolla, diuen les males veus en concret algú de Sant Climent que és dels pocs ell diu l’únic que les olives, sempre són de l’Empordà. Mentre d’altres llocs dels voltants, de vegades vénen algunes olives d’Itàlia,... D’Espanya només ens arriben les de La española i són sense pinyol i l’anxova no és de l’Escala. No vull dir que l’oli d’Itàlia o d’Andalusia, sigui ni pitjor ni millor. Només reivindico avui, com ahir, els productes de qualitat de la nostra terra. Els d’altres tam-bé, perquè som internacionalistes, però com deia Serra i Moret, per ser internacionalista cal partir d’algun lloc. En aquest cas, Catalunya i els seus productes de la terra primer.Jo ja he comprat l’oli d’oliva d’Espolla, per a tot l’any, vosaltres fins quan no el gaudireu...Sense anar més lluny: una amanida d’enciam de veritat, o fins i tot una pasta fresca amb uns quants pèsols. Només amb un raig generós i simpàtic d’oli d’Espolla, i a disfrutar del menjar.

*

Què fem aquestcap de setmana?

De les oliveres a l’oli de l’Empordà

La Fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i de baixa altitud (550 metres), i s’assenta damunt d’una colada de lava procedent del volcà del Croscat. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, és per això que està envoltada de bona part els vint-i-un volcans que hi ha a la comarca. Perdre’s enmig de la fageda és màgic. És un indret verd i profund, silenciós, que permet oblidar-se de tot i estar en con-tacte amb la natura. Una bona opció és aprofitar la visita a la Garrotxa per visitar la fageda, el volcà de Santa Marga-rida i el del Croscat, dos dels 40 volcans que configuren el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica.El Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa, depen-dent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, és un gran espai protegit de 15.000 ha.

Molt humanitzat, comprèn territori d’11 municipis i 26 reserves naturals. És tota una regió volcànica amb més de 40 volcans, la majoria d’erupció tranquil·la (efusiva) i posteriors colades de lava. Encara que el vulcanisme és inactiu, no podem parlar d’extinció. És una zona molt rica en flora i fauna, amb més de 1.000 espècies de plantes, bons exemples de fage-des, alzinars i rouredes seques i humides i més de 250 espècies d’animals vertebrats. El paisat-ge de la zona ha inspirat grans artistes, com el poeta Joan Ma-ragall o els pintors que es van emmarcar en la coneguda escola paisatgística d’Olot.

Anem a passejar a la fageda d’en JordàLa ‘fageda d’en Jordà’ és un dels paisatges més bonics i màgics per perdre’s en una tarda de tardor. Està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa, ja que es troba ben bé enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

COCINADe las oliveras, aceite del EmpordàAXXAM U SANWIZi zzitun, zzect n Empordà

COOKERYFrom the olive trees, oil from EmpordàCUISINEDes oliveraies, huile de l’Empordà

La fageda d’en Jordà, uno de los paisajes más bonitos del otoño

La fageda d’en Jordà,ijj n umcan zeg imucan yecnan di rexrifLa fageda d’en Jordà, one of the most beautiful autum-nal landscapes La fageda d’en Jordà, un des paysages les beaux de l’automne

g

La cuina d’en Camil




Pel·lícula:

“Amador” Direcció i guió: Fernando León de AranoaEspanya, 2010.

Marcela és una dona jove que passa necessitats econòmiques i que troba una feina durant l’es-tiu cuidant Amador, un home gran que no es pot moure del llit, en absència de la seva famí-lia. Al cap de pocs dies Amador mor, deixant Marcela en una situació difícil. Marcela se encuentra en una situación difícil

Lbatal n usaru aqqat d wad3iyya teqseh’ The main character in the film faces a difficult situa-tion L’héroïne du film se trouve dans une situation difficile

Llibre:

“Cuando nada vale nada”Raj PatelEditorial Los libros del Lince, 2010

Aquesta nova obra de Raj Patel du a terme una anàlisi despie-tada de les teories i pràctiques causants de la crisi mundial, i formula, a més, un projecte radical que permet somiar amb una sortida. Un análisis de las teorías que han creado la crisis

Th’lil n nadariyyat id yi-wyen tzawa An analysis of the theories that have created the crisis Une analyse des théories qui ont créé la crise

Música:

Arctic Jamboree Penguins

Penguins és una banda d’ska catalana, va néixer a Sant Feliu de Llobregat el març de 2006 a partir d’un combo musical de l’Escola de música. Des de llavors ha aconseguit fer-se un lloc, en l’escena jamaicana de Catalunya.The Penguins es una banda de ska catalana

The Penguins(ijdad n wedfer) tisedma n SKA n Katalunya The Penguins is a Catalan ska group The Penguins est un groupe de ska catalan

Web:

laculturanovalres.net

La Cultura no val res és un portal on cada setmana s’hi poden trobar ofertes culturals ben diverses: música, moda, art, cinema, llibres... amb un únic aspecte en comú, totes les ofer-tes són gratuïtes o estan molt bé de preu!

Un portal con ofertas cultu-rales gratuitas

Tawwart yarezmen bater i tusnawin A portal that offers free ac-cess to cultural events Un portail avec des offres culturelles gratuites

Blog:

dieteticairis.blogspot.com

El bloc de Dietètica Iris ha nas-cut amb la idea de ser un dietari i un espai per informar sobre salut, activitats, nous productes i ofertes. La intenció és que sigui un espai de trobada, debat i opi-nió entre amics interessats en la dietètica, la medicina alternati-va i el món ecològic.Un espacio para interesados en la medicina alternativa

Dinni ijjen wemcan i yenni itexsen ttibb amaynu Somewhere for those who are interested in alternative medicine Un espace pour ceux qui s’intéressent à la médecine alternative

Ressenyes

La immigració, amb ulls de nen

Cultura

El món a les mans s’endinsa en la vida d’aquests tretze infants que, de fet, són una mostra del mosaic plural de la societat catalana actual. Al llarg de la sèrie, els infants expliquen la seva realitat i activitats quotidi-anes: presenten la seva família i amics, donen a conèixer les tra-dicions del país dels seus pares i mares, però també les del país que els ha acollit i que també celebren. A més, mostren els espais municipals que fan servir

i les activitats que hi realitzen, com ara les seves escoles i els seus barris, i donen a conèi-xer les seves aficions i desitjos de futur. A Osona aquesta sèrie l’emet El9TV en l’espai Civilis, els dilluns a les 0.15 hores i en redifu-sió els dimarts a les 17.30 hores. El progra-ma també es pot veure a través d’Internet a www.xiptv.cat/elmona-lesmans.La sèrie vol sensibilit-zar la població sobre

el fet migratori, apropar-lo a la realitat quotidiana desmuntant alguns estereotips i explicant la riquesa intrínseca a la diversi-tat, entesa com una oportunitat per a la societat de futur. A través d’aquests infants amb diferents referents culturals, El món a les mans també vol reflexionar sobre les estratègies i recursos necessaris per enfortir la cohesió social i donar a conèi-xer la funció integradora dels recursos del món local, a l’abast

de tota la ciutadania. El resultat és un programa amè, en el qual els nens i nenes cons-trueixen diferents equipaments que creuen necessaris en una ciutat ideal. Els espectadors els coneixeran mentre ideen aquest món ideal. Es tracta d’un programa setma-nal de 12 minuts de durada que es va estrenar el passat 4 d’oc-tubre a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).

El món a les mans. Aquest és el títol de la minisèrie documental de 13 capítols que ha estrenat la Xar-xa de Televisions Locals (XTVL), i que projecta una mirada sobre el fet migratori des de la perspectiva dels infants, fills de famílies immigrants. Entre els protagonistes, tretze nens i nenes d’entre 9 i 12 anys, hi ha l’Ibrahim i la Sihame, dos germans de Manlleu, de família originària del Marroc.

Sara Blázquez Manlleu

Se ha estrenado una mini-serie donde 13 niños reflex-ionan sobre la inmigración

Itwagg ijj n musalsal n ih’enjiren imezyanen, days 13 n h’alaqatxef une3raqA short series has begun in which 13 children reflect on immigrationLancement d’une minisérie dans laquelle 13 enfants se penchent sur l’immigration

g

Cultura




Preguntes Creuades Espectacles

Les preguntes d’en Juan Pablo

La Ma. Magdalena respon:

Creus que existeixen mol-tes diferències culturals entre els uruguaians i els mallorquins?Si, n’hi ha. Però crec que són fàcilment superables. Els d’Uruguai també teniu un caràcter molt mediterrani.

Creus que hi ha un excés d’immigració?Crec que la immigració és ine-vitable, necessària per als que veniu de països en crisi i que no té perquè ser negativa per a nosaltres.

Creus que tenim una cultura amb la que fa bon conviure? Sí. Molt més fàcil que amb altres cultures amb les quals tenim més diferències.

Què és el que més t’agrada de nosaltres, els d’Uruguai?M’agrada que sigueu tan familiars. Sempre procureu molt per les persones que us envolten.

Què creus que és el més necessari perquè estem del tot integrats? Crec que és molt important que qualsevol nouvingut aprengui el català. Només d’aquesta manera podrà apren-dre del tot la nostra cultura.

En Juan Pablo respon:

Per què vas venir a Mallorca?Va ser una decisió familiar. El nostre país, Uruguai, estava en crisi i vam haver de venir a buscar noves oportunitats.

Hi ha alguna cosa d’aquí que et recordi el teu país? Sí, el mar. Però realment hi ha moltes diferències entre un lloc i l’altre; els costums, el menjar, la gent…

Penses que aprendre el català és necessari per tenir una bona convivència aquí?No. No conec ningú que no m’entengui quan m’expresso en el meu idioma natural.

Què és el que més t’agrada de viure aquí?La tranquil·litat. Aquí tot fun-ciona bé, no hi ha violència ni robatoris com a costum, com passa allà.

Se’t va fer difícil integrar-te? Vaig venir en una bona edat per integrar-me fàcilment. Tot va anar molt bé.

Les preguntes de la Mª Magdalena

La Fira Mediterrània de Manresa -Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional- torna a apostar enguany per les coproduccions amb creadors del país, i ha programat 8 noves propostes artístiques. La cantant Barbara van Hoestenberghes, i les com-panyies Marduix Teatre, Galiot Teatre i Sociedad Doctor Alonso ja van presentar al Mercat de les Flors les seves propostes. Entre el 4 i el 7 de novembre es podran veure a Manresa, com a part de les 226 activitats programades, entre les quals destaca la presència de la companyia Gelabert-Azzopardi, la palestina Rim Banna, l’algerià Kamel el Harrachi o la berber Hasna El Becharia.La cita anual amb els espectacles d’arrel, la Fira Mediterrània de Manresa, arriba enguany amb dos distintius clars. Un, la continuïtat de l’aposta per les coproduc-cions, i l’altra, la voluntat de projecció exterior amb la participació de creadors de 20 països.Aquesta fira permet la difusió de la cul-tura d’arrel, facilitant els circuits entre creadors i públic mitjançant una sèrie d’acords amb grans institucions o cer-tàmens de Catalunya com el Temporada Alta de Girona, el Mercat de les Flors de Barcelona, el Mercat de Música Viva de Vic, l’Auditori de Girona, el Centre de Cultura Contemporània d’Elx l’Escor-xador o el Centro Parraga de Múrcia, entre d’altres.Enguany, la Fira celebra la seva tretzena edició després d’haver superat l’any pas-sat els més de mil professionals acredi-tats, que la convertien en el segon mercat amb major presència internacional dins l’àmbit estatal de les arts escèniques.Per aquesta edició de 2010, la Fira propo-sa centrar-se en el concepte de “movi-ment”, “un mitjà expressiu, un viatge a les arrels, a la necessitat d’expressar-se i de comunicar-se els uns amb els altres, a recrear el món que ens envolta i trans-

formar-lo mitjançant un vincle amb les emocions més íntimes”.L’espectacle inaugural anirà a càrrec de la veterana companyia de dansa Gelapert-Azzopardi, i el seu clàssic recentment reestrenat, “Belmont”. Quant als especta-cles amb accent internacional, destaca la cantant palestian Rim Banna, la veterana berber Jasna El Becharia, l’algerià Kamel Harraci, l’italià Mimmo Epifani, els mar-sellesos Moussu T o l’Amsterdam Lezmer Band, d’Holanda.En el terreny de les coproduccions, s’afegeixen a les citades el duet format per Raül Fernàndez “Refree” i la veu de Maria Rodés, el ballarí turc Zia Azazi i el periodista Jordi Lara. La directora artís-tica, Tere Almar ha explicat els criteris d’elecció de les coproduccions. Aquests són, d’una banda, que els espectacles tinguin relació amb el lema de la Fira d’enguany “El moviment”, i de l’altra, espectacles que sorgeixin de complicitats amb institucions, entitats i espais, “que permetin donar sortida als espectacles” programats a la Fira.

La Fira Mediterrània de Manresa aposta enguany per les coproduccions

Manresa acoge la 13ª Fira Mediter-rània, que ofrece 266 propuestas artísticas

Manresa tesnewjew wis Fira tamiditiranit wis 13 dinni 266 n rxezrat di tazuriManresa hosts the 13th Fira Mediterrània, offering 266 artistic productionsManresa accueille le 13ème Salon Mediterrània, qui offre 266 propo-sitions artistiques

g

Cultura




Esports i oci

Els números canten, i el feno-men dibuixa una línia clara-ment ascendent. Des de fa una dècada proliferen les curses po-pulars i mitges maratons arreu de Catalunya, i lluny d’estancar-se, any rere any, van incremen-tant el nombre de participants. D’aquest fenomen se n’havia de beneficiar tard o d’hora la mare de totes les curses: la marató de Barcelona, L’increment de participació de l’any passat, al llindar de les 10.000 persones, va ser bàsicament pel major nombre de corredors autòctons, tot i que la prova encara té un 40% d’inscripció estrangera. En l’increment de participació en la marató ha estat molt positiu l’efecte de les proves de 10 quilòmetres. Abans el salt era molt gran: hi havia les mitges maratons i la marató, i ja s’havia arribat a un estancament de participació. Els aficionats no s’atrevien amb distàncies tan llargues, els feia molt de respec-te. L’aparició de les curses de 10 quilòmetres, primer la d’El Corte Inglés i posteriorment la dels Bombers, ha obert la porta

a nous practicants. També destaquen altres aspectes com el concepte de salut, o el córrer per córrer, a diferència d’altres esports més reglats. A més, obra la possibilitat d’ampli-ar els grups d’amistats i de fer turisme. Una altra de les causes que explica el boom de les curses po-pulars és la crisi. Anar a córrer i participar en aquestes proves és senzill i barat, i també suposa un vàlvula d’escapament dels maldecaps de la feina. Té un component social i de motivació personal. Si ara es pot parlar d’aquest fenomen és perquè fa tres dècades hi va haver una primera revolució coincidint amb l’orga-nització de la primera marató a Catalunya. Moltes de les persones que formen part de l’organització d’aquestes proves esportives cre-uen que en el fenomen actual encara s’hi ha d’engrescar les dones, ja que el percentatge de participació acostuma a ser de 88 a 12 a favor dels homes, i els corredors més joves.

El “boom” de les curses populars

g

Esport a Catalunya

El boom de les carreras popu-lares

Aduqqez(boom)n znaqi tiydu-dinThe boom in popular racesLe boom des carrières popu-laires

Humor. Partir-se de riure

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

EsportCAT

Amb només un mes ja s’han jugat sis partits més de la nostra Lliga de Futbol del

Països Catalans. El Villareal en-capçala la classificació, empatat a punts amb l’Espanyol, que han sumat 6 punts cada un. El Mallorca i el Barça es disputen el tercer i el quart lloc amb 4

punts cada un, mentre que el València, amb 3 punts, només va per davant del cuer, el Llevant, que amb dos partits jugats, encara no n’ha guanyat cap.Classificació Partits Punts jugats

1 Villareal 2 62 Espanyol 3 63 Mallorca 3 44 Barça 2 45 València 2 36 Llevant 2 0

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

Bar. Esp. Mall. Val. Vill. Llev.Barça Espanyol 0-1 4-0

Mallorca 1-1 1-2 València 2-1 Villarreal 1-2Llevant 2-1

Taula de resultats




LENGUA Vocabulario alrededor del vinoTOTALAYT (IRAS) Amawal x crab udir ( rbinu)

LANGUAGE Vocabulary connected with wineLANGUEVocabulaire sur le vin

Voluntariat per la llengua: el català uneix persones immigrants i autòctones Voluntariat per la llengua és un programa que fomenta l’ús del català entre la població immigrant i promou el volun-tariat lingüístic, de manera que posa en contacte una persona que habitualment parla català amb una altra que el parla amb dificultats, però que en té co-neixements mínims per garantir la comunicació en aquesta llen-gua. Els voluntaris i voluntàries destinen una part del seu temps a conversar amb persones inte-ressades a practicar el català a fi de guanyar fluïdesa i incorporar-lo d’una manera natural en les seves activitats quotidianes, laborals o de relació social.La formació de més de 50.000 parelles a tot Catalunya ratifica l’èxit i l’eficàcia del Voluntariat per la llengua, que no seria pos-sible sense la implicació directa de la població, persones volun-tàries que ajuden els aprenents

i aprenentes a expressar-se en català i, de retruc, facilitar-los l’acollida; i persones aprenen-tes, que s’esforcen per integrar-se lingüísticament i forcen els voluntaris a usar el català i no canviar de llengua per alleuge-rir-los la càrrega que comporta parlar-ne una que no és la seva. Seria molt desconsiderat per part nostre no correspondre’ls parlant-los en una altra llengua que no sigui la catalana.Per garantir la progressió del Voluntariat per la llengua ne-cessitem persones voluntàries i aprenentes, que fa poc que estan adoptant la llengua catalana, i que vulguin practicar-la en un entorn quotidià i amical. L’únic requisit que es demana per participar-hi és tenir més de di-vuit anys i disposar d’una hora a la setmana, durant un mínim de deu setmanes, per poder par-lar de qualsevol cosa en català

amb la persona assignada. El punt de trobada i l’hora de les trobades els decideix la parella, que té llibertat per fer qualsevol activitat (prendre un cafè, anar a comprar, visitar exposicions, passejar, fer encàrrecs i trà-mits administratius...), perquè dóna l’oportunitat a l’aprenent d’intervenir i d’expressar-se en català en diversos àmbits de la vida quotidiana i garanteix el contacte directe i personal amb altres ciutadans.Cal deslligar el Voluntariat per la llengua dels cursos de català que imparteix el Consorci per a la Normalització Lingüística. Certament l’alumnat partici-pa en la formació de parelles lingüístiques perquè vol com-plementar les classes de català practicant la llengua en un entorn quotidià, una proposta alternativa que els facilita el procés d’aprenentatge, però po-

den participar-hi totes aquelles persones catalanoparlants i no catalanoparlants que tinguin ganes de dedicar una part del seu temps a parlar en català. No t’ho pensis més i apunta-t’hi (www.vxl.cat).

Centre de Normalització Lingüística de Tarragona

Este programa de voluntariado permite practicar el catalánAhil-a yarezzem tiwura i wermad n tkatalant

This voluntary programme allows you to practise your CatalanCe programme de volon-tariat permet de pratiquer le catalan

Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

ExpRESSIONS AMb LA pARAULA ‘vI’

La verema és la collita del raïm, el fruit de la vinya. El conreu de la vin-ya ha estat un dels pilars de l’economia dels països mediterranis i és el primer mitjà de vida d’algunes comarques catalanes com l’Alt Penedès, la Terra Alta, el Tarragonès, l’Empordà...La collita es fa al setembre, en un període curt de temps per aprofitar la maduració òptima dels gotims (porció del raïm).Els veremadors per tallar el raïm utilitzen una petita falç, que es diu fa-lçó, falceta o veremall.

La feina de trepitjar el raïmAntigament, una vegada s’havia abocat el raïm al cup es trepitjava. Els raïms es trepitjaven amb els peus nus, perquè el vi agafés el tuf i la força del veremador i sortís més fort i aromàtic.Quan el raïm estava prou aixafat s’afegia la barreja de les pells i els pinyols al most, el suc del raïm. Quan el most fermentava es convertia en vi. A l’actualitat es fa amb màquines.

El cellerEl celler és el lloc on s’elabora i es guarda el vi. El vi es posa dins d’ampolles o dins de bótes. En els cellers antics hi ha-via la bóta agra, destinada a fer vinagre. El vi picat o defectuós se solia dedicar a vinagre.

La tardor és temps de...

vi de la bóta del racó El vi més vell o millor del celler.

vi escumós Vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals un cop embotellat

vi generósVi fort i reconfortant vi verdVi encara no fet.

vi de pomesSidra. Beguda alcohòlica que s’obté per la fermenta-ció del suc de les pomes

Bibliografia: Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis catalans. DIEC 2Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades. Festes i costums dia a dia. Ed. AvuiBloc de cultura popular del CNL d’Osona: http://blocs.cpnl.cat/culturaosona/




ven d’un contracte indefinit, es poden predicar d’un contracte fix-discontinu. Moltes empreses, de forma fraudulenta, con-tracten les mateixes persones cada any mitjançant contractes temporals, quan pertocaria en tot cas la contractació com a fix-discontinu. El que pretenen és evitar les conseqüències i el règim legal que va lligat al contracte indefinit.Com a conseqüència d’aquesta especial naturalesa, seran molt importants les dates d’inici i les dates de cessament de l’activi-tat. Per què? Doncs perquè els dubtes i problemes que es poden generar derivaran de determi-nar quan l’empresa t’ha d’avisar i quan s’entén que finalitza l’activitat. Cal deixar clar que el cessament de l’activitat no vol dir que s’extingeixi el contracte. Parem de treballar, però el con-tracte segueix en vigor. Però què passa si arribats a la data en què l’empresa comença l’activitat (posem pel cas, obre l’estació d’esquí) i no ens crida per començar a treballar? En aquest cas, hem d’estar atents per veure si hi ha un ordre establert de crida (per exem-ple, que el conveni col·lectiu estableixi que s’ha de cridar els treballadors en funció de la seva activitat: de major antiguitat a menor antiguitat). En segon lloc i en funció de l’anterior, hem de valorar si podem estar davant d’un acomiadament.

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Félix RamosMiner d’Iberpotash

gTRAbAJA CON DIGNIDADEl contrato fijo-discontinuo IxEDDEM SE’L ÄZZRcighed n rxedmet i rebda s iqessan

WORKING WITH DIGNITYThe fixed-discontinuous contractUN TRAvAIL DIGNELe contrat à durée indéter-minée discontinu

El contracte fix-discontinuEl contracte fix-discontinu s’utilitza en els casos que les empreses necessiten la contractació d’unes persones treballadores cada any i de manera sistemàtica però sense que el període d’activitat cobreixi tot un any. És a dir, és aquell contracte que es fa en activitats de temporada o estacionals: en aquells casos que durant només, posem pel cas, 6 mesos a l’any, l’empresa necessi-ta contractar treballadors. Seria com un contracte a temps parcial, ja que no cobreix el 100 % de la jornada anual, però la diferència és que les dates concretes en que s’inicia i s’acaba la feina no són fixes, clares i determinades: depèn de l’activitat, la campanya, la temporada, la climatologia, etc. Per exemple: aquelles feines que tenen a veure amb la tempo-rada d’esquí. En un contracte parcial, com el seu nom bé indica, únicament es realitza una part de la jornada complerta que fan la resta de companys de feina, però queden fixades i ben estipulades les dates: per exemple, treballaríem els mateixos dies que la resta de companys, però en lloc de fer 40 hores setmanals en faríem 30. La diferència entre un contracte a temps parcial i un de fix-discontinu està en la certesa de les dates en què s’inicia i s’acaba la prestació de treball. En el fix-discontinu, per la pròpia naturalesa de la prestació, no es pot determinar del cert quan es comença i quan s’aca-ba la feina o la necessitat de treballar (per exem-ple, quan hi hagi prou neu per obrir l’estació). S’ha de deixar ben clar que no és un contracte temporal; ben al contrari, és un contracte de tipus indefinit. La diferència rau en la necessitat de con-tractar i que la mateixa feina es repeteix cada any. El que no sabem són les dates certes d’inici i fina-lització, però es repeteix cada any. Això implica que les mateixes condicions que s’exigeixen i deri-

Quina és la realitat del sec-tor miner a Catalunya?Existeixen dos tipus de mines, les de carbó, que subminis-tren matèria primera al sector energètic, i les de potassa, que s’empra per a la producció de fertilitzants per al camp. A Catalunya, acaba de tancar la darrera mina de carbó, a Seròs (Segrià). De potassa, en queden dues d’Iberpotash, a Súria i Sallent, que donen feina a 900 persones.El futur de les mines de potassa és excel·lent, perquè es tracta d’un sector estratègic. Amb el creixement de països com l’Ín-dia, la Xina i el Brasil, i l’incre-ment de les seves poblacions, la necessitat de fertilitzants per a conreus és cada vegada major. Per tant, la potassa té futur, al contrari del carbó (la CEE en regula la producció i ha decretat el tancament d’aquelles mines que no siguin rendibles).Les condicions dels trebal-ladors de la mina ha cen-trat el debat internacional des del succés de la mina San José a xile. Quines són les condicions a casa nostra?

Nosaltres ens trobem molt lluny de la situació que es viu al sector miner a països com Xile, on l’any passat van morir més de 600 companys, o la Xina, on el nombre de víctimes en accidents laborals a la mina supera les 2.000 cada any. En aquest sentit, nosaltres estem en el primer món, i les mesures de seguretat existents no permeten que aquest tipus d’accidents suc-ceeixin. Pel que fa les mines de carbó, són menys estables i s’hi suma el perill de patir la silicosi. Les de potassa, no obstant això, no són tan perilloses ni perjudi-cials, ja que no treballem amb sílice. Tot i així, el risc existeix: treballem amb maquinària pesada i explosius. Per això, la formació i la legislació són clau per a la protecció dels qui ens hi dediquem.Quina formació reben els miners?El treball que desenvolupem a les mines és un treball específic, no manual, com fa trenta anys. S’utilitza una maquinària tecno-lògicament molt avançada i el personal que hi treballa és molt qualificat.

Treball

“El futur de les mines de potassa és excel·lent”

Entrevista a Félix Ramos, minero de IberpotashAmsawar akid Félix Ramos,d axeddam di rme3den di Iberpotash

Interview with Félix Ramos, a miner at IberpotashInterview avec Félix Ramos, minier d’Iberpotash

g




Entrevista

“El Centre Cultural Islàmic no és només una mesquita, és un espai de trobada”

Entrevista

F: Sara

Blá

zquez

Sara Blázquez. Vic

Quan en Jamel va aterrar per primera vegada a Vic hi havia poques famílies immigrades, la majoria eren homes solters que havien vingut amb la primera onada migratòria dels anys 70 i 80, però clar, d’això ja en fa 22 anys, era l’agost de 1988. Ara presideix el Centre Cultural Islàmic, al carrer Sant Pere de la capital osonenca. Jamel El Meziani ha vist i viscut molts canvis a la ciutat durant aquests anys. “En els anys 90 hi va haver un canvi, va venir una forta onada migratòria perquè va començar una crisi al Marroc. Abans d’això la gent no es plantejava marxar, però en aquell moment molts joves ho van fer, fins i tot joves amb títols universitaris.”Com qualsevol comunitat que s’estableix en un nou indret, els musulmans vigatans es van començar a associar. L’any 1989 es van començar a trobar en un petit centre al carrer de la Ramada per acabar arreglant el nou Centre Cultural Islàmic del carrer Sant Pere. “És com el Casal musulmà”, bromeja El

Meziani comparant el Centre amb qualsevol Casal Català. “Això no és només una mesqui-ta. Si que hi ha gent que només ve a fer les oracions, però es fan classes a la canalla, xerrades i vida social. És un espai de troba-da.” A partir d’aquí el Centre va començar a participar a les es-coles, a fer traduccions i tasques de voluntariat, a col·laborar amb la policia, els jutjats i els hospitals. “Ara tot això està molt normalitzat, però sempre ho hem fet voluntàriament.” L’ob-jectiu, segons diu, no és ser un centre privat, sinó ser un espai del barri, de la ciutat, “tothom pot venir”. Els preocupen temes com el recent tancament de mesqui-tes a Lleida. “A Catalunya no hi ha mesquites, hi ha locals, garatges. En canvi a fora si que n’hi ha. És bo pel mapa cultural d’una ciutat, sinó dóna una imatge de ciutat tancada. A més, els catalans musulmans tenen dret a tenir una mesquita.” El Meziani assegura que necessiten mesquites en condicions, i no que els temples siguin als polí-gons, “això em fa mal al cor”. No entén perquè hi ha d’haver

tants problemes en un país de-mocràtic, “no molestem perquè no fem música, ni soroll...”, “ara la moda és anar contra els musulmans per poder arribar al poder, a més els mitjans de comunicació alimenten aquests discursos i creen més odi”. El president del Centre Cultural és conscient que “la convivència mai serà perfecta, però la dreta no vol solucionar problemes, sinó que en vol crear més”.

gJamel El Meziani es el pres-idente del Centro Cultural Islámico de Vic

Jamel El Meziani netta d amghar n Tmesmunt n Tu-sna n imsermen di Vic Jamel El Meziani is the President of the Islamic Cultural Centre in VicJamel El Meziani est le président du Centre Culturel Islamique de Vic

Publicitat

Avinguda de Roma, 102. Manlleu

L’escola és el camí de l’èxit

La família de l’edu-cació i de l’ensenya-ment va celebrar el 5 d’octu-bre el Dia Internaci-onal del

Mestre. És un reconeixement de tot el món a aquestes per-sones que realitzen una labor tan important com l’educació de l’ésser humà. Mereixen més d’una felicitació, respecte i apreciació. Tot el desenvolu-pament de societats, pobles, i els seus progressos depèn de la seva educació, coneixements i formació. Considerem que aquest dia és un reconeixe-ment de pobles del món i dels seus governs per l’important rol del mestre de l’escola en la construcció i la confecció de civilitzacions humanes, en la maduració del camí dels nos-tres fills; educar-los, formar-los i millorar les seves qualificaci-ons i els seus talents. Com a associacions de la societat civil estem obligats a reforçar la relació entre l’escola i l’entorn local, a gestionar la labor educativa, amb una aproximació mútua. A integrar els alumnes i els agents associatius en un clima positiu dins l’escola. Aprofito l’ocasió per felicitar l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, de Roda, pel seu 75è aniversari. És un exemple a seguir.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Octubre 2010www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!“Parlo, penso i interactuo en català”

Fa setze anys, quasi disset, que una llavor d’origen marroquina es va començar a arrelar en aquestes terres catalanes. Vaig néixer a la plana de Vic i visc a Torelló. Apassionada de les lletres, l’art i la moda, curso segon del batxillerat humanístic. Parlo, penso i interactuo en català. Visc a Cat-alunya i perfilo cada camí com ho faria qualsevol altre català, i torno a casa com ho faria, també, qualsevol català. El meu DNI mostra la mateixa nacionalitat que la de qualsevol català. Llavors què he de respondre quan em pregunten d’on sóc? Inevitablement, no podria dir altra cosa que catalana.

%Ikram Bouloum 16 anys

Hace casi 17 años que Ikram nació en Cataluña 3rah’ar ujar zi 18 n iseg-gusa Ikram tzeddegh di Catalunya

Ikram was born in Catalo-nia almost 17 years ago Ikram est né en Catalogne il y a maintenant près de 17 ans

El maestro de la escuela casi puede ser un profeta

Asermad war das yeqqim walu ad yedwer d areqqas n arebbiSchoolteachers might almost be prophetsLe maître de l’école peut presque être un prophète

g

revista mà 28 osona

Documents

19el centre cultural

osonaarmajalla fus hima

premi laus 09revista

ms felios serementrevista

uni europea sha redut

centre cultural islmic

mitjana europea s

fte du moutonalibek