3r TRIMESTRE CURS 2008-2009 NÚM 3 ANY I

REVISTA TRIMESTRAL DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI DE PORRERES

POVIM N

BON ESTIU!

Revista TrimestralNúm 3 - Any I

IES PORRERESCTRA. MONTUIRI S/N 07260

PORREREST 971 168 590 – F 971 168 217

iesporreres@educacio.caib.es

COORDINADOR

Biel Vich

Comissió de la revista

Francisca Artigues

Mika Obrador

Miquel A. Serra

Correcció lingüística

Margalida Sampol

Maquetació

Miquel A. Serra

Biel Vich

Col·laboradors

Neus Oliver, Sandra Garcia,Enrique Rodríguez, Eladi Es-teve, Antònia Mora, JaumeAdrover, Elena Bauza, Jose,Xisca Mut, Rodri Calvo, Marga-lida Sampol, Joana Mª Tomàsi Joan Miralles

ImprimeixImpremta Adrover

07630 CAMPOS - Ronda Cata-lunya, 56 - T 971 651 616

Aquesta és una revista in-dependent i plural. La sevaopinió s’expressa nomésper mitjà dels editorials.Els articles firmats expres-sen únicament l’opinió delsseus autors.

Opinió

2

GRÀCIES PER HAVER ESTAT ALUMNESMEUS DURANT TRES CURSOS

SUMARIOPINIÓ 2

ACTUALITAT 3

PQPI 3

Institut solidari 3

Excursió a Pol·lèntia 4

Final de curs a l’hort 5

REPORTATGES 6

“Biotoston” 6

Sant Jordi 2009 8

1ª promoció 11

CREACIÓ 15

En l’amor no hi ha ... 15

El paradís 16

T’enyor, t’estim 18

CARTES 19

FLC 20

ANUARI 22

1A/1B 22

1C/1D 23

1E/2A 24

2B/2C 25

2D/2E 26

3A/3B 27

3CD/4A 28

4B/4CD 29

PASSATEMPS 30

CÒMIC 31

LA PUBLICACIÓ D’AQUESTA REVISTA HA ESTAT POSSI-BLE GRÀCIES AL PATROCINI DE:

A tots els alumnes de 4t d'ESO,

Neus OliverHe estat professora dellengua anglesa de gai-rebé tots voltros des deque cursàveu 2n d'ESO.I n'estic molt agraïda icontenta. La veritat ésque ha estat un orgullensenyar-vos cada diaun poc més, no noméssobre la meva assigna-tura sinó també sobre eldia a dia. Heu estat unagran font d'inspiracióper a desenvolupar lameva metodologia i cre-ació de materials. M'heu

motivat a emprendremolts projectes: festade Saint Patrick, inter-canvi amb la StiglundsSkola, tenir un ajudantlingüístic (que encarame demana per voltrosamb entusiasme), parti-cipar d'eTwinnings, i elviatge d'estudis. La veri-tat és que vos enyorarémolt i se'm farà difíciltornar el curs vinentsense tenir-vos al cen-tre. Vos desig tota lasort del món en aquestfutur que vos espera.

Actualitat

3

L'IES PORRERES AMPLIA L'OFERTA EDUCATIVADirectivaA partir del curs que ve, els alumnes que estiguininteressats a fer un Programa de Qualificació Pro-fessional Inicial, un PQPI, ja el podran fer al nostreinstitut.Es tracta d'un programa relacionat amb l'agricul-tura, activitat que durant molts d'anys va ser undels principals motors econòmics de les Illes, peròque després, amb l'arribada del turisme i el desen-volupament del sector serveis va quedar un pocdesplaçat. Actualment la societat, de cada vegada

Programa de qualificació professional inicial (PQPI)

l'IES Porreres ja forma part de la xarxa de centres educatius solidaris

L' IES PORRERES, UN INSTITUT SOLIDARI.DirectivaA partir del mes de maig del 2009, l'IES Porreresforma part de la xarxa de centres educatius solida-ris. Es tracta de formar una aliança amb el FONSMALLORQUÍ DE SOLIDARITAT I COOPERACIÓ. Quèsuposa aquest pacte entre el Centre i el Fons?. Ésinstitucionalitzar l'activitat que es venia fent des decursos anteriors. Per part del centre suposa establiruna comissió voluntària amb un coordinador/a queserà el portaveu entre el Centre i el Fons, així comdedicar, al menys una activitat a l'any a la solidari-tat. Per part del Fons, estableix el compromís de fa-cilitar informació i material per fer les activitats quedestinarem al Fons Mallorquí. De moment, això éstot. Si volem, més endavant també ens podremagermanar amb un centre educatiu d'Amèrica delsud, però de moment, aquesta és la primera passa.

més, demana productes propis, autòctons, produc-tes ecològics, ...i sembla que en els pobles de l'in-terior de Mallorca, dedicar-se a l'agricultura pot seruna bona opció.

El PQPI que ofereix l'IES Porreres és “Auxiliar enagricultura”, i tendrà competències amb la sembra,el regadiu, l'adobament i la collita.És un programa de dos anys, en principi ens hanconcedit el primer curs, que esperam tengui un bongrup d'alumnes per iniciar-se.

Ànim i endavant!

A l’esquerra podem veure l’acte de la firma del pacte ambel fons mallorquí de solidaritat i cooperació pel qual l’ins-titut s’uneix a la xarxa de centres educatius solidaris. Éstracta d’institucionalitzar l'activitat que es venia fent desde cursos anteriors com el berenar solidari que veim a lafotografia.

4

Actualitat

Catalina Montserrat Bauzà Bover, 1Anàrem d’excursió a Pollèntia, a veure les restesd’una ciutat romana situada al municipi d’Alcúdia.Primer ens van mostrar com eren les ciutats roma-nes i poguerem observar un mapa de Pollèntia.Després ens mostraren les restes d’una casa ro-mana, i les seves parts: el pati interior (atrium),l’entrada, on els esclaus rebien els convidats, elmenjador (triclinium), on menjaven ajaguts, el des-patx del senyor i les habitacions.A continuació visitàrem el fòrum, una gran plaça onhi havia els temples, edificis públics i botigues. Elfòrum es trobava al centre de la ciutat.Més enfora hi havia el teatre, amb grades semicir-culars. Els romans solien anar al teatre, però sovintxerraven enlloc de mirar l’obra. Només podien ac-tuar homes.Finalment visitarem el museu on s’exposen objec-tes trobats a les excavacions.

Saïd Garuaoui Hatji, 1L’excursió a Pollèntia esperava que fos més diver-tida, però ha estat bé. Hem partit a les vuit i mitjade Porreres. Hi havia dos autocars, un per 1C, 1D ila meitat de 1A i a l’altre 1B, 1D i l’altre meitat de1A. Vàrem arribar entre les nou i mitja i les deu. Enarribar vàrem berenar i després vàrem començar lavisita. Era molt cansat, feia moltíssima calor i ambla maleta a les espatlles encara pitjor. Caminant perPol·lèntia vam veure el teatre romà, encara que se-gons la guia pareixia grec. Després de la visita aPol·lèntia vàrem anar al museu. Era un museu pe-titíssim, però almenys no feia sol. Abans de partirvàrem visitar les murades d’Alcúdia, vàrem comprargelats i en Joan Miralles va contar un acudit delsseus. En tornar hi havia gent que deia que haviatirat els diners i que l’excursió era molt dolenta,però jo crec que es queixaven perquè ja havia aca-bat.

El teatre romà va ser una de les runes de l’antiga ciutat romana de Pollèntia que més ens va impressionar

El departament de Geografia i Història ens portà a les runes romanes

EXCURSIÓ DELS ALUMNES DE 1R A POLLÈNTIA

5

Actualitat

Catalina Vanrell, Catalina Riera i Toni Móra (crucí-feres), Tià Català (lleguminoses), Ilham Benyaou-gub (compostes) i Guillem Torrens (liliàcies).Ja som a final de curs i és hora de contar-vos comhan anat les nostres collites ...El grup del Taller de Ciències Experimentals fora uti-litzar cap producte químic ha aconseguit que totesles hortalisses cresquin amb èxit! Hem pogutrecol·lectar totes les hortalisses i totes han estatmolt bones i gustoses. Però per aconseguir-ho hemfet “matances” de llimacs i caragols amb la millorarma: la cervessa.

Durant aquest curs també hem après a agafardades de la caseta meteorològica que vàrem cons-truir amb l'ajuda d’en Quique. Construir la casetava ser un poc caos perquè el pal que aguantava lacaseta no es mantenia dret i l'anemòmetre i el pe-nell no tiraven, al final no els hem emprat.

També hem sembrat un jardí forestal amb les plan-tes que li van donar a na Sandra quan va anar a ferun curset (ullastres, mates, alzines, estepes,murta, ...). Totes les plantes menys una han sobre-viscut, aquesta planta des del primer dia que lavàrem sembrar no ha crescut gens i les seves fulleshan caigut.

També hem intentat fer una colònia aromatitzadade lavanda, l'únic problema que té és que és tanbona que no tenim compradors.

Bé, per acabar, vos donarem un consell per aquellespersones que l'any que ve han de fer aquesta opta-tiva:-Duis moltes llaunes de cervesa.-Moltes bosses de cendra.-Cada dia llevau tots el caragols i llimacs perquèsinó vos passarà el mateix que a nosaltres.

Compostes, Quenopodiàcies, Crucíferes, Lleguminoses i Liliàcies ... un dia de collita

Fora utilitzar cap producte químic hem aconseguit que totes les hortalis-ses cresquin amb èxit!

EL FINAL D'UN CURS A L'HORT

Reportatge

6

“BIOTOSTON” (DARWIN... I PENYA “XUNGA”)

Catalina Melià i Xisca Nicolau, 4A

Tal any com aquest, fa 200 anys que va arribar almón un bon home anomenat Darwin, Charles Dar-win. Nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO de Biologiai Geologia, no hem tingut més feines que estudiarel que va fer aquest homonet durant la seva vida.Ara la vos torrarem un poc igual com la mos ha to-rrada la nostra estimada professora BIO-ECO- San-dra!!!

Aquest gran home, en haver acabat la carrera decapellà i amb només 22 anys (tot un “jovensuelo”),tenia molta passejera i curiositat i va fer un granviatge que durà 5 anys en un vaixell anomenat Be-agle.Aquest gran i apassionat viatge, encara que es ma-rejava, li va il·luminar el gran camí de ...

Durant el llarg del viatge, va poder estudiar lessemblances i les diferències de moltes espècies d’a-rreu del món. Després va resumir els seus descobri-ments en el llibre “Sobre l’origen de lesespècies”.

Aquest estudi va ser realitzat conjuntament amb enWallace (que pobret, no és tan reconegut perquèno tenia tants de doblerets com el tio Darwin, i pertant, va haver de fer els descobriments des de casaseva). Aquests coneixements varen donar lloc a laTeoria de la Selecció Natural (per més informació,GOOGLE).

Bé, per estudiar la vida d’aquest home, hem fet di-verses activitats: hem fet una entrevista sobre l’e-volució als nostres coneguts (que és el test delfinal), hem observat l’exposició del hall de l’IESsobre Darwin (otorgam un premi de 200€ al quis’hagi llegit tots els plafons), i vàrem tenir l’oportu-nitat d’assistir a una conferència sobre aquest temaun dissabte capvespre a Porreres.

Per acabar, vos convidam a un refresc a tots...eeeeh, noooo, no era una broomaaaaa!! Si vos faganes, i no vos heu dormit abans d’arribar aquí,podeu fer el següent test, és GRATUÏT!

Fa 200 anys que va arribar al món un bon home anomenat Darwin

Caricatura que pretenia ridiculitzar a Charles Darwin,pare de la teoria de l’evolució de les espècies.

Catalina Melià i Xisca Nicolau, de 4t A, autores d’aquestreportatge. Aquí les podem veure mentre visitavan l’ex-posició sobre la figura de Darwin i l’evolucionisme que eldepartament de biologia i geologia ha organitzat al halldel nostre institut amb motiu del 200 aniversari del seunaixement.

l’EVOLUCIÓ!!

Reportatge

7

TEST: ETS D’AQUEST SEGLE, DEL SEGLE XVIII O ÉSQUE VIUS A UN ALTRE PLANETA???

1. Com va aparèixer la vida a la Terra?

a) Déu va crear el món en 7 dies.b) Gràcies a una bomba atòmica.c) A partir de descàrregues elèctriques, biomolècu-les i l’aigua dels oceans.

2. Imagina’t que deixes un tros de carn deforala gelera. Després d’una setmana hi ha larvesper damunt la carn. D’on provenen aquesteslarves?

a) De la pròpia carn.c) De les mosques i altres insectes que hi han posatous.b) Són ovets d’extraterrestres.

3. Per què es podreixen els aliments, com perexemple una taronja o un tros de pa?

b) Per la humitat.a) Perquè a aquests aliments els hi ha pegat un maldolent.c) Perquè les espores dels fongs s’hi posen, s’ali-menten i es van reproduint.

4. Com han aparegut els humans a la Terra?

a) Gràcies a Adam i Eva.c) A partir de l’evolució dels primats (de les mo-nees).b) Van arribar un home de Mart i una dona deVenus.

5. És cert que els amfibis (com per exempleels granots) provenen de l’evolució dels pei-xos?

b) No! Has vist mai un peix tornar granot? BAH, hasvist massa pel·lícules.c) Sí, alguns peixos varen evolucionar i donaren llocals amfibis.a) Déu els va fer un poc parents, com nosaltres iels nostres cosins.

Les respostes vitals són les següents :

Si les teves respostes són majoritàriament A,vol dir que hauries d’haver nascut al segleXVIII, allà tothom t’hagués comprès millor ihaguessis tengut més èxit.

Si les teves respostes són majoritàriament B,hi ha dues opcions: o ets beneit o vens d’unaltre planeta. Una recomanació: vés a unmetge, d’URGÈNCIES!

Si les teves respostes són majoritàriament C,ets un CRACK! Enhorabona tio/a! Tria biologial’any que ve i aprovaràs fàcil!

Reportatge

8

CNL

En motiu de la celebració del dia de Sant Jordi lacomissió de Normalització Lingüística de l’IES Po-rreres organitzà una sèrie d’activitats.

Durant el mes d’abril confeccionàrem un calendaripoètic del mes d’abril amb poemes visuals realitzatsa les classes de català i anglès. El resultat ha estatmolt satisfactori i hem pogut fer dos calendarisforça vistosos, un per primer cicle i un per segon.

D’altra banda els alumnes de tercer s’encarregarende vendre roses amb missatge per recaptar doblersper al viatge d’estudis del curs vinent de 4t d’ESO.Es varen guanyar 528.55 euros.

Finalment, es concediren els premis del Concurs denarrativa i poesia del curs 2008-2009.Enguany es presentaren un total de 10 obres de na-rrativa i 5 de poesia. Tots els participants varen serobsequiats amb un lot de llibres i CD’s lliurats peldepartament de política lingüística de la Conselleriad’Educació. Els premiats reberen dos xecs regal de25 euros cadascun per bescanviar a la llibreriaQuart Creixent i a la botiga de música Xocolat.

Formaren els jurat els professors següents: JoanBennàssar, Maties Coll, Francisca Artigues, NeusOliver i Margalida Sampol.

Les obres i autors premiats varen ser els següents:

- PREMI DE NARRATIVA – 1ESO. “A l’amor no hi hafronteres” de Karim El Yaakoub.

- PREMI DE NARRATIVA – 2ESO. “ Diferents” deMargalida Garí Barceló”.

- PREMI DE NARRATIVA DE 3ESO. “El paradís” deJerònia Binimelis Feliu.

- PREMI DE POESIA DE 4ESO. “T’enyor, t’estim” deXisca Nicolau Ribot.

Enhorabona a tots i a totes!

La Comissió de Normalització Lingüística vol agraira tot el professorat i a l’equip directiu la seva col.la-boració en tots els actes i activitats de la diada.

La comissió de Normalització Lingüística organitzà una sèrie d’activitats

Els membres de la CNL organitzaren l’acte

Aquí veim l’obsequi que es va entregar als participantsen el concurs literari: un lot de llibres i CD’s

L’acte va començar amb l’entrega dels obsequis a totsels participants.

SANT JORDI 2OO9

Enguany es presentaren un total de 10 obres de narra-tiva i 5 de poesia.

El nivell de les obres presentades va ser molt alt i eljurat va tenir molta feina per triar els guanyadors.

Finalment, es concediren els premis: dos xecs regal de25 euros cadascun a bescanviar per llibres i CD’s

Els regals van ser lliurats pel departament de políticalingüística de la Conselleria d’Educació.

I aquí tenim els guanyadors: Karim El Yaakoub, Marga-lida Garí, Jeronia Binimelis i Xisca Nicolau

El coordinador de medi ambient, va aprofitar per donara 2E el premi com a grup més ecològic del 1r trimestre.

9

FotoreportatgeSANT JORDI 2009

3r DC va rebre el premi al grup més ecològic del 2n tri-mestre.

El repartiment de roses va ser tot un èxit i els alumnesde 3r d’ESO van guanyar més de 500 euros.

L’alumnat, carregat amb veritables rams de roses seguil’acte amb atenció.

Amb aquesta cara d’alegria es van quedar aquests alum-nes de 3r després de rebre un munt de roses.

Ningú, ni alumnes ni professors es va quedar sense laseva rosa de sant Jordi

10

FotoreportatgeSANT JORDI 2009

És la primera generació que ha fet tota l’ESO al nostre institut, així eren quan feien primer.

11

Fotoreportatge

NASCUTS L’ANY 93: 1a PROMOCIÓ IES PORRERESEnguany es gradua la 1a promoció que ha cursat tota l’ESO al nostre IES

Només fa quatre anys que van començar a l’institut, i ja se’n van! Com passa al temps ...

Biel Vich Vidal

El primer sant Jordi, avui és tota una tradició.Treballant a l’IES, quantes hores d’estudi!!!

En aquesta fotografia podem apreciar com l’adolescència és un període de canvis vertiginosos, com han crescut!

Quan feien 1r es van prendre molt seriosament el con-curs del grup més ecològic i van guanyar l’acampada

Com sempre el fi de curs, a la platja

12

Fotoreportatge2005-2009: QUATRE ANYS A L’IES PORRERES

A la platja s’ho van passar bomba!! Aquí els veim acompanyats de na Susana, tutora de 2Brebent la flama de la llengua al curs 06-07

Aquesta va ser la festa de sant Antoni 2008, quan jafeien 3r d’ESO.

Sopar de fi de curs de 2n d’ESO, amb na Neus i na Lla-brés

3r va ser un curs ple d’activitats, aqui veim a algunsdels participants a l’intercanvi amb l’Stigslundskola a

Suècia

També es va dur a terme un viatge a València, aquíposen a la Ciutat de les Arts i les Ciències amb na Sega-

rra i na Xisca, tutores de 3r

13

Fotoreportatge

I aquí veim als participants a les rutes literàries per te-rres basques amb na Segarra i na Yolanda mentre visi-

taven el Parlament Basc

La darrera sortida va ser a la platja de s’Amarador onaquest grupet de “bolxevics” es va fer aquesta fotogra-

fia tan “revolucionària” amb en Biel de Socials.

El viatge a València es va estructurar en un seguit derutes literàries. Els participants van visitar Gandia, laciutat natal d’Ausies March i Joanot Martorell. Aquí els

veim al palau ducal dels Bòrgia a Gandia.

I amb aquesta fotografia de grup a s’Amarador tancam aquest reportatge, les seves aventures d’enguany ja les heupogut seguir a la nostra revista. Molta sort a tots, l’IES Porreres no vos oblidarà mai!!

14

Fotoreportatge

Creació

15

EN L'AMOR NO HI HA FRONTERESKarim El Yaakoub, 1

Hi havia una vegada, a una ciutat anomenada Tàn-ger, un jove que es deia Samir.En Samir volia anar a Espanya per tenir una novavida i un bon futur per la seva família.Quan va arribar, va anar cap a Sevilla on un bonhome li va donar sostre i li va aconseguir una becad'estudis. En Samir no va perdre el temps i va co-mençar a estudiar.Després de dos anys....A la ciutat de Sevilla hi havia una gran festa. EnSamir desprès d'estudiar va anar a la festa i vaveure una ballarina:- És la dona més guapa que he vist a la meva vida!Deia en Samir al seu amic Jesús.- No et facis il·lusions amic meu: és la filla de l'al-calde, li deia en Jesús.- Tens raó. La filla de l'alcalde mai es fixarà en jo.Deia en Samir un poc trist.Samir va veure un cartell on deia “ES NECESSITACAMBRER” i va anar a l'ajuntament a preguntar.Quan hi va entrar, li van venir ganes de fer un“pixo” i va entrar al bany. Quan va sortir es va toparamb la filla de l'alcalde:- Ai! Perdó, va dir ella.- Has ballat molt bé, li va dir en Samir molt nerviós.- Gràcies... però, a mi m'obliguen a ballar, el meusomni és formar una família.En Samir tot romàntic li va dir:- Els teus ulls m'il·luminen. El teu somriure emmata d'alegria. El teu perfum em torna boig.A poc a poc s'anaven acostant i quan s'anaven a ferun petó, va interrompre en Jesús:- Samir! T'estava cercant... Vinga ens hem d'anar.Ell la va mirar i li va dir:- Bé... me n'he d'anar ... però... què noms?- Rosario..., i tu?- Jo som en Samir. Em pots donar el teu telèfon?- Sí, apunta: 899888897- Bé, demà et trucaré!L'endemà en Jesús es va trobar amb el seu amicSamir i li va dir.- La teva amiga se n'ha tornat a Nova York amb elseu pare i m'ha dit que hi estarà un any!En Samir, tot nerviós, va marcar el telèfon de Rosa-rio però qui va contestar no va ser ella, sinó l'acaldeque li va dir amb un to amenaçador:- Mira, et diré una cosa: la meva filla mai tindrà unarelació amb un jove estranger sense recursos.

La meva filla ja té un pretendent i d'aquí a pocseran marit i muller, i aquest pretendent és el fillde l'alcalde de Nova York, en John Michels.En Samir es va quedar trist i pensatiu. Van passarels dies i estava més convençut que el seu amoramb na Rosario hagués estat impossible. Això hopensava i li venien llàgrimes als ulls. Però no es vadonar per vençut.Va pensar a agafar un avió i anar cap a Nova York,però no tenia doblers per comprar el billet.- Jo t'ajudaré, li va dir en Jesús- Tu sí que ets el meu amic, li va dir en Samir.En Samir mirava la televisió i sortien en John Mi-chels i na Rosario, que deien que el proper dillunses casarien.- Et queden tres dies!, li va dir en Jesús.En Samir va agafar el primer avió que va trobar capa Nova York. Quan va arribar no sabia on anar ni aqui demanar. Preguntava a molta gent però ningúl'entenia fins que va trobar una família mexicana. Aen Samir li quedaven només un parell d'hores.- Senyor sap on es casarà John Michels i una es-panyola?, demanava en Samir tot preocupat.- Andale!!! compadre, pues no lo sé, yo de ti mira-ría en los carteles!- Ok! Moltes gràcies!En Samir cercava i cercava fins que va veure uncartell que posava que un americà i una espanyolase casaven a l'esglèsia de Santa Maria a les 15hores. Just arribava quan la cerimònia va comen-çar:- John Michels, acceptes na Rosario com a esposa?- Yes...ai perdó, sí, va respondre en John.- I tu, Rosario de la Fuente, acceptes en John Mi-chels com a espòs?Na Rosario no sabia el que havia de dir:- Eh... mmmmmmmmmssssssnnnDe sobte, va entrar en Samir i quan na Rosario el vaveure va anar cap a ell i es van fer petó.- T'estim, deia na Rosario- Jo també, va dir en SamirL'alcalde va ordenar que detinguessin en Samir i eltanquessin a la presó. En Samir pensava en la sevafamília, en na Rosario i en John es van casar. Peròna Rosario només tenia un cor i aquest cor era peren Samir.Als dos només els quedava la mort. Així estarienper fi junts.En Samir es va tallar les venes i na Rosario també.Així per fi van estar junts, al cel.

Guanyador del concurs de narrativa de primer d'ESO

Creació

16

EL PARADÍSJerònia Binimelis Feliu, 3BEncara recordo que podia observar-lo des de l'ho-ritzó, anava acostant-se poc a poc cap a mi. El ventbufava suau, movent lentament aquella banderatricolor que duia entre les mans, mentre els seuscabells ballaven aquella dansa, la dansa del vent.Jo estava ajaguda a la sorra, passant més de milgranets d'arena per les meves mans, mai oblidaréaquell tacte, aquella arena de paradís.Dia 23 de juny vaig agafar aquell vaixell, tota sola.Em vaig dirigir cap al meu seient el 23B. Allà m'hivaig trobar un noi ros, amb els ulls verds com lamar, tan preciosos i delicats... Vestia una samarretavermella, i enmig un far, amb uns texans desgas-tats i unes vambes. Em va semblar molt simpàtic iagradable, després de quasi dues hores parlantamb ell de la nostra vida.Llavors, la mar va començar a enrabiar-se, ferotja-ment. Tenia por, molta por, però en aquell momentvaig notar el tacte d'uns dits que m'estrenyien lamà, tan i tan fort. Sí, era ell, el Lekim, així era comm'havia dit que nomia feia mitja hora. Una onadava sacsejar el vaixell tan fort, que vaig sortir dispa-rada del seient. De cop i volta, el vaixell va comen-çar a inundar-se d'aquella aigua salada i emsemblava que d'aquella no en sortiria, però una ve-gada més ell va aparèixer. Em va agafar, i vam có-rrer entre la multitud, cercant una sortida d'aquellinfern d'aigua. Quinze minuts després érem fora elvaixell, i aquest va ser engolit per una ona gegant.Gran part de la gent, com nosaltres, cercava un trosde fusta on poder agafar-se. En Lekim i jo vam aga-far un tros de xapa on si podia llegir perfectamentel nom del vaixell, Cinatit. Va ser llavors, quan vampoder contemplar aquella onada, mai havia vist unaona tan gran, que va acabar el seu trajecte sobrenosaltres i ens va separar de la multitud. Ja erenles dotze de la nit passades, no es veia res, nomésaquella lluna plena i les estrelles que l'acompanya-ven com cada nit.Ell i jo, sobre la xapa esperant trobar la fi d'aquellmoment, ja no teníem esperances. I de cop i volta,vam acabar al paradís. Aquella illeta que a poc apoc va anar convertint-se en la nostra illeta. Quan,a les 6 del dematí vam arribar-hi, no em va semblarpas un paradís, ni res que s'hi semblàs, al contrari!Vaig començar a plorar, com mai abans ho haviafet, estava perduda, enfora de la meva família, delsmeus amics, en aquella illa, deixada de la mà deDéu i amb aquell estrany de cabells daurats. Vambaixar de la xapa, i vam caminar per dins l'aigua

cristal·lina que en aquelles hores ja era encalma,tranquil·la, serena. Vam caminar fins arribaral començament de la platja. Podia observar-se totde palmeres, i plantes no identificables per a mi.Em vaig quedar parada, no sabia què fer, com reac-cionar i ell em va agafar la mà i em va dir: '' Vinecuca, no ploris, d'aquesta ens en sortirem'', jo vaigabraçar-lo, i va ser en aquell moment quan em vaentrar dintre el cos una sensació que mai havia ex-perimentat. Semblava que m'entrés per la boca im'arribàs als peus. Aquell moment em va semblarmeravellós, encara que a qui estigués abraçant eraa una nova, i tant nova, amistat de feia mig dia.De lluny vam veure tots dos un fil de fum i vam co-mençar a córrer cap a ell. Ens vam endinsar dinsaquella vegetació, cercant aquell senyal possible devida apart de nosaltres dos. Després de 5 minutscorrent, vam arribar al focus d'aquell fum. Sí, comens podíem imaginar era una foguera, però no hihavia ningú allà, ningú que proclamàs que aquellafoguera era seva. Vam quedar vora la foguera unes5 hores, esperant el creador o creadora. En aquelltemps en Lekim em va explicar la seva vida, lesseves aficions, d'on era, quants anys tenia... Era unnoi de Xaliv, d'uns 15 anys i despreocupat de lavida. Ostres! I ara que ho pens... sempre m'ho vasemblar, és clar... com ell deia: '' sóc lliure, una ga-vina que volava pel cel blau i desapareixia per l'ho-ritzó...''. Em va explicar tantes anècdotes enaquelles cinc hores. Jo encara no m'ho creia, queestigués vivint aquella situació, era tan inversem-blant. Passades les cinc hores, ningú va aparèixer il'estómac començava a donar-nos senyals de gana.Vam entrar un altre cop dins la vegetació i vam dei-xar la foguera que ja s'havia consumit pràcticamenttota, allà. No trobàvem cap fruita, ni res comestible,però en Lekim va trobar unes bolletes vermelles,semblava una fruita exòtica o alguna cosa sem-blant, que feien molt bona pinta. Vam agafar-nemoltíssimes dels arbusts que ens les proporciona-ven i vam tornar cap a la foguera. Vam sortir d'a-quella vegetació densa, i ens vam asseure sobreaquella sorra fina i ens vam menjar totes aquellesbolletes tan particulars. Tenien tan bon gust! L'ho-rabaixa vam decidir intentar pescar, va ser un de-sastre, com fer retxes dins l'aigua. A poc a poc,anaven passant els dies. Ens anàvem unint més, isobretot intentàvem sobreviure en aquella illetadeshabitada. Segon rere segon, minut rere minut,hora rere hora, dia rere dia... Jo ja no tenia cap es-perança de tornar a casa, ho veia tan negre i per al-

Guanyadora del concurs de narrativa de tercer d'ESO

Creació

17

tra banda, ell sempre m'animava. Ens anàvemunint més de cada dia, ell era el meu únic amic ipossiblement el meu únic amor. Cada dia, notavaque aquella sensació augmentava, descontrolada-ment. Fins que un dia, estàvem contemplant les es-trelles, quan va arribar amb una onada una caixametàl·lica. Vam pensar que aquella mercaderia eradel vaixell. Vam obrir-la i allà hi havia una guitarra.Era sorprenent, estava in-tacta. El Lekim quan la vaveure, va tornar boig d'a-legria i jo no compreniares... Després em va con-tar que la guitarra haviaestat en molts de viatges,la seva única companyia, ique la música era una granpart de la seva vida. Vaanar-se'n corrent cap al'altra banda de l'illa per-què havia vist un altre ob-jecte, era una bandera. Jopodia observar-lo des de l'-horitzó, anava acostant-sea poc a poc cap a jo denou.El vent bufava suau, mo-vent lentament aquellabandera tricolor que duiaentre les mans, mentre elsseus cabells ballavenaquella dansa, la dansa delvent. Jo estava ajaguda ala sorra, passant més demil granets d'arena per lesmeves mans, mai oblidaréaquell tacte, aquella arenade paradís. En aquell ins-tant va començar a tocaruna cançó, una d'aquelles de Sopa De Cabra que etqueden sempre dins el cap, El Far Del Sud. A casa,sempre l'escoltava a l'Ipod. I va apropar-se a jo,cantant aquella melodia i em va fer un petó. Vaigquedar-me de gel, com tantes d'altres coses, no empodia creure el que estava succeint. Va posar-mela seva mà sobre la panxa i ens endinsàrem dintrela sorra. Ens vam fondre a petons enmig d'aquellparadís d'aigua cristal·lina. I llavors, va passar elque volen experimentar tots els adolescents. Sí,només teníem 15 anys i les hormones revoluciona-des... però possiblement va ser el millor que vaigpoder fer, amb totes les conseqüències que va com-portar. Aquell mateix vespre, em vaig despertarsobre les 5 de la matinada i ell no era

devora jo. Vaig aixecar-me espantada i vaig cridaramb tota la meva ànima el seu nom! No em va con-testar ningú, només el xiuxiueig de la brisa marina.A hores d'ara, encara no sé que va passar, com perart de màgia en Lekim va desaparèixer. Vaig estaruna setmana buscant-lo per tota l'illa i no vaig tro-bar cap pista d'ell. No podia més, només teniaganes de desaparèixer del món. Un altre cop més la

situació era tan inversen-blant!Cada més la panxa m'a-nava creixent més, em ve-nien vòmits i marejos. Hotenia clar, estava embaras-sada. Van passar elsmesos, fins que el compteva arribar a nou, i un diadel qual mai en sabré ladata, vaig donar a llum aun nen preciós. Era igualetal seu pare, la genètica lihavia atorgat els ulls demar del Lekim.El Lekim va ser i és el meuúnic amor, aquell ros delseient 23A del vaixell Cina-tit, aquell noi despreocupatde Xaliv amb aquella sa-marreta vermella on hihavia un far em va ensen-yar que era la paraulaamor en tots els signifi-cats. Puc dir que queaquesta història va can-viar-me el món, ara hoveig tot tan diferent...Sempre em quedarà eldubte d'on provenia aque-lla foguera...

I van anar passant els anys, i així va ser, Pau, comvaig conèixer el teu pare i com tu vas néixer. El teupare em va donar un consell aquella nit, i vull queel tinguis present, '' lluita i aconsegueix '' i em vadonar aquesta polsera que tu ara mateix portes albraç dret, aquesta polsera de pell marró és d'unviatge que va fer el teu pare al Sahara. I ara Pau,anem a dormir que estic cansada de contar-te sem-pre la mateixa història cada nit!-M'encantaria poder parlar amb ell, ara,... m'agra-daria tant... Mare! Mira l'horitzó, és un vaixell, sí!És un vaixell!-Corre Pau, corre fill, anem a fer foc i a donar sen-yals de la nostra existència, per fi tenim una opor-tunitat de sortir del paradís!

Creació

18

T’ENYOR, T’ESTIM

TT''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,,eett vvuullll vveeuurree ssoommrrIIuurree..TT''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,,eett vvuullll aaggaaffaarr ddee llaa mmàà,,ii nnoo aammoollllaarr--ttee mmaaII..

TT''eennyyoorr,, tt''eessttiimm,, tt''eennyyoorr,,eett vvuullll aabbrraaççaarr..

TT''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,,eett vvuullll oobbrrIIrr eell ccoorr,,

ii ooccuuppaarr--lloo ggaaIIrreebbéé ttoott..TT''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,,eett vvuullll mmiirraarr aallss uullllss..

TT''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,,eett vvuullll aa ttuu,,ttaann ssoollss aa ttuu..

TT''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,,eett vvuullll ccoomm eell mmééss ggrraann ddeessIIgg..

TT''eessttIImm,, tt''eennyyoorr,, tt''eessttIImm,,eett vvuullll aa ttuu,,

II aammbb ttuu,, ccaaddaa ppaarraauullaa..

Guanyadora del concurs de poesia de quart d'ESO

TT''OODDIIIITT''ooddIIII ppeerr eessttiimmaarr--ttee..TT''ooddIIII ppeerr eennyyoorraarr--ttee..

MM''OODDIIIIMM''ooddIIII ppeerr IInntteennttaarr--ttee ooddIIaarr,,

ii nnoo aaccoonnsseegguuiirr--hhoo

EEtt vvuullll aa ttuu II nnoo eett tteenncc..EEtt vvuullll aa ttuu II nnoo hhii eettss..

XXiissccaa NNiiccoollaauu RRiibboott,, 44AA

Tengo una carta para usted ...

19

GRACIAS JEFA

José Manuel SánchezNunca pensé que los primeros momentos

iban a ser tan difíciles. Cuesta dejar algo queridoatrás y lanzarse de nuevo a la aventura. Pensé entirar la toalla, en hincar la rodilla, pensé que éste noera mi sitio; los días pasaban y yo seguía sin en-contrarlo, ni a él ni a mí mismo. Me preguntaba sirealmente valía la pena el esfuerzo de luchar contraalgo, aun sabiendo que tenía en contra a muchoselementos de mi vida diaria. El desánimo cada díahacía más mella en mi persona, y no sé por qué,algo me hacía continuar... ahora tengo clarísimo elqué.

Creo que in-tenté ser la personaque no soy, luchardiariamente con loque consideraba miscarencias y olvi-darme por completode mis virtudes.Gran error. Poco apoco fui sobrelle-vando la situación yempezaba a fluir lomejor de mí.

Dios aprietapero no ahoga... melo repetía diaria-mente tantas vecesque llegué a auto-convencerme, prontollegaría ese algo queme haría volver a lasuperficie y respirarde nuevo a pulmónabierto. Había que esperar, estar atento y no des-fallecer. No dejé de luchar; me considero un lucha-dor y no me dejaría vencer tan facilmente. En todalucha cuerpo a cuerpo siempre tiene que haber al-guien en las trincheras, y ese alguien era yo.

Volví a encontrarme conmigo mismo y lohice gracias a la ayuda de las personas que me ro-dean. Ellas me hicieron volver a creer en mí. Gra-cias a todas ellas. Pero estoy, y estaréespecialmente agradecido a ella, esa persona conmayúsculas que sin pretenderlo hace el mejor delos trabajos y de la manera más eficiente posible.

Es difícil mandar sin herir susceptibilidades,

pero ella lo hace especialmente bien porque es deesa clase de personas que todo lo comprenden ydan lo mejor de si mismo sin esperar nada a cam-bio, porque sabe escuchar y brindar ayuda cuandoes necesario... porque se gana el cariño, admiracióny respeto de todo el que la conoce.

Vuelvo a ser yo, vuelvo a reconocerme en elespejo cada mañana, vuelvo a reconocer esa son-risa que ya tenía olvidada...

Su gran acierto, es ese uso que hace delsentido común, tan falto muchas veces en decisio-nes del día a día y sin que sin él, se complican las

cosas, muchas vecessin necesidad.

Escribo estaspalabras desde lasinceridad más abso-luta, desde la tran-quilidad que me da elhecho de saber queen algún momentohay que acabar conese camino que noslleva sólo a ver lascosas malas de laspersonas que nos ro-dean. Rompo unalanza a su favor, paraque con este ejemploempecemos a reco-nocer las virtudes dela gente que nosrodea. Reconocer sinmiedo esas virtudesde los demás quetambién nos ayudan

a mejorar a nosotros.En la vida se dan pocas oportunidades para

salir adelante y contar con un ser que nos induzcay enseñe que no debemos darnos por vencidos paralograr nuestras metas e ideales.

Infinitamente le agradezco todo el apoyoque me ha brindado para subir este escalón que es-pero sea el inicio de mi verdadera profesión.

Con todo mi agradecimiento, y seguro deque a partir de ahora el rojo, en todas sus tonalida-des, es mi color.

GRACIAS JEFA.

Foreign Languages CornerF.L.C.

20

OUR AMAZING DAYS IN SWEDEN!!

STIGSLUNDSKOLA – IES PORRERES EXCHANGE (II)

30/04/09On the thirtieth, all the participants of the exchangeflew to Sweden. The journey was very tiring. In theaeroplane there were a lot of screams, laughs…When we arrived to the village, Gävle, the familieswere waiting outside the school. That night wedidn’t see the houses, because we were exhaustedand we went to sleep.

01/05/09On the first of May, some of us went to the beach,visited the grandmother’s houses or we only slept,because we were very tired. In the afternoon, allthe students and teachers went to Susana’s houseand there we had dinner together, played and spokewith the friends. Next, the students went to a beau-tiful, big park. There, some played “brend-ball”others played “mini-golf” or only talked and laug-hed.

02/05/09On the 2nd of May, we went to the old golf courseand there, we played Brendball. After that, we dida barbecue and had lunch. Then, some people wentto the beach. The beaches were very beautiful anddifferent from ours. In the afternoon, everybodywent to Sofia’s house and to a park.

03/05/09On the 3rd of May, some went to a big shoppingcentre to see a lot of Swedish shops and buy newclothes and had lunch in Ikea.The tradition in Swe-den is going to IKEA and at the end buy one or twohot dogs. We ate a hot dog and then we went backhome. In the afternoon, everybody was was at San-dra’s house. We had a good time because we playedto WiiSports. At night, we stayed in our houses.

04/05/09The fifth day was our first day of class with theSwedish people!! We taught Spanish during thefirst, second and the third session. Then, at 11:00we had lunch in the dinning room of their school.Yes! They eat at eleven o’clock!!After school, everybody returned to their home withtheir partner.

Foreign Languages CornerF.L.C.

21

OUR AMAZING DAYS IN SWEDEN!!

STIGSLUNDSKOLA – IES PORRERES EXCHANGE (II)

06/05/09Wednesday was very different from Tuesday. Wewent to the zoo; at the zoo we saw some animals:bears, lynxes, wolves… Later, we returned to Gävleto stay with the families.

07/05/09The seventh day, at 10 o’clock we went to the Pri-son Museum. It’s a very interesting and old place.The prison has got a lot of history. In the afternoonwe had dinner near the river, and then we went tothe city centre, and we went shopping.

08/05/09The eighth day we went to Stockholm, the capital ofSweden. First, we went to a museum. There, therewas a big ship, which was found under the sea bythe people of Sweden. After that, we went to thecity centre. We saw the house of the King and a lotof buildings.Then we went to buy some clothes and visit the citywithout the teachers. It was a very fun trip!

09/05/09This day we had breakfast with the families. Next,we went to the supermarket and bought some foodand presents for the family, we also packed thebag, had a shower… Finally, we said “good bye” tothe families. The girls cried a lot!! Next, we went tothe airport and returned to Mallorca.

Anuari

22

PRIMER

ESO

APRIMER

ESO

B

Anuari

23

PRIMER

ESO

CPRIMER

ESO

D

Anuari

24

PRIMER

ESO

E

SEGON

ESO

A

Anuari

25

SEGON

ESO

B

SEGON

ESO

C

Anuari

26

SEGON

ESO

D

SEGON

ESO

E

Anuari

27

TERCER

ESO

ATERCER

ESO

B

Anuari

28

TERCER

ESO

QUART

ESO

A

CD

Anuari

29

QUART

ESO

B

QUART

ESO

CD

30

Passatemps1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

HORITZONTALS: 1. Primer signe del zo-díac. Un vagó desgavellat. 2. Extraordinari,ultramesura. 3. Propietari. Doctrina políticapròpia de la Federació Anarquista Ibèrica.4. Fàcil de manejar. Arbre matemàtic. 5.Acció de tondre. Mesquí, gasiu. 6. On secelebra un partit de futbol. Magistrat muni-cipal. 7. Prefix admès. Que pot fer avortar.8. Fer doble, augmentar fins al doble. Tijade ferro per rostir pollastres. 9. Forma devida religiosa d'alguns cristians que es re-tiren a la solitud. 10. Llàntia. Terra desga-vellada.

MOTS ENCREUATS

VERTICALS: 1. La seva companya és deiaEva. Alumne d'una academia militar. 2. Ju-gadora que conclou una jugada rematantla pilota cap a la porteria contrària. 3. Queobeeix a la mateixa llei. Se'l donen elsocells enamorats. 4. Esquerra Catalana, norepublicana. Espasme. 5. Sobrellom. Roigfosc, aplicat especialment al color dels ca-valls. 6. Peça d'argila assecada i cuita, em-prada per fer parets. Va carregat amb unacosa. 7. Xisclar. Iridi. 8. Abans. Acció de re-tastar. 9. Creença en els vampirs. 10. Queconté oli. On es desenvolupa l'embrió ma-mífer.

5 3

7 4 1 2 8 5

8 4 6

2 3 1

5

2 8 6

6 8 2

4 3 1 2 5 8

1 3

586971432

741632985

329584167

654298371

193457826

278316549

965823714

437169258

812745693

SUDOKU

JEROGLÍFICO SOLUCIONS PASSATEMPS

Cada sudoku te una solució única. Introdueix dígits de l’u al nou en els es-pais buits, de manera que no se’n repeteixi cap en una mateixa fila, co-lumna o subquadrícula de 3x3.

SACERDOTE

Còmic

31

Còmic

32