SIR JOHN ELIOT GARDINER: MISSA EN DO MENOR DE MOZART

MÚSICAANTIGA

24 GENER DE 2016SALA 1 PAU CASALS

THE MONTEVERDI CHOIR THE ENGLISH BAROQUE SOLOISTS SIR JOHN ELIOT GARDINER direcció

www.auditori.cat

#auditori #antigaComenta aquest concert ambSegueix-nos a

GENER DE 2016 DIUMENGE 24 19h

P R O G R A M A

THE MONTEVERDI CHOIR THE ENGLISH BAROQUE SOLOISTS SIR JOHN ELIOT GARDINER director

Simfonia núm. 40 en Sol menor, K.550

I. Molto allegroII. AndanteIII. Menuetto (Allegretto)IV. Finale (Allegro assai)

WOLFGANG AMADEUS MOZARTSalzburg 1756Viena 1791

25’

PAUSA 20’

Gran Missa en Do menor, KV 427

Kyrie · Kyrie: cor i soprano

Gloria · Gloria in excelsis Deo: cor · Laudamus te: soprano · Gratias agimus tibi; cor · Domine Deus: sopranos I i II · Qui tollis: doble cor · Quoniam tu solus: sopranos I i II i tenors · Jesu Christe: cor · Cum Sancto Spiritu: cor

Credo · Credo in unum Deum: cor · Et incarnatus est: soprano I

Sanctus · Sanctus: doble cor · Benedictus qui venit: quartet i doble cor

50’

C O M E N TA R IP e r e A l b e r t B a l c e l l s

Les tres últimes simfonies de Mozart (39, 40 i 41, “Júpiter”), escrites a l’estiu de 1788, han estat sovint considerades com una trilogia portadora de significats ma-çònics. Segons aquesta concepció, la pri-mera de les tres expressaria l’exultació entusiàstica de la persona que emprèn el procés iniciàtic; la segona transmetria els dubtes, les angoixes i les aprensions en travessar les dificultats d’aquest procés i, a la tercera, hi ressonaria l’exultació del triomf final. En tot cas, si aquesta va ser la intenció de l’autor, la Simfonia núm. 40 desplega la seva funció en un àmbit ope-rístic genuïnament mozartià. El tremolós tartamudeig bufonesc del suplicant i cele-bèrrim tema inicial, la calma sobrenatural de l’Andante, en què flota l’esperit dels tres nens de La flauta màgica, i el tràgic voluntarisme heroic del Minuet en donen un ventall prou ampli. L’Allegro assai amb què acaba l’obra ens trasllada de dret a l’escena del sopar de Don Giovanni: hi sentim l’espectre del Comandador trucant a la porta, els espasmes tremolosos del bufó Leporello i l’heroica exasperació demoníaca de Don Giovanni. És a dir, una roent síntesi escènica entre els extrems més diametrals de tragèdia i comèdia.

Fins als 25 anys, Mozart havia escrit no menys de 15 misses, fruit de la seva ac-tivitat professional al servei de la capella de Salzburg. Però a partir del moment en què es va establir a Viena com a músic in-dependent només va escriure dues misses més: el Rèquiem (un inesperat encàrrec de l’últim any, 1791) i la Gran Missa en do menor, K. 427, de 1783, l’única missa de Mozart escrita per iniciativa pròpia. Des d’un punt de vista humà, la motiva-ció sembla haver estat relacionada amb

un vot fet en ocasió d’una malaltia de la seva dona Konstanze. Des d’un punt de vista musical, la motivació sorgí de l’impacte que li va produir, l’any anterior, l’estudi del contrapunt bachià i händelià. El resultat és una impressionant obra de síntesi en què els estils més diversos es complementen en una unitat d’ordre superior amb la qual Mozart aconsegueix aprofundir en l’expressió musical del text litúrgic com no ho havia fet mai abans. (Una obra, també, que per causes no es-clarides, va quedar inacabada, ja que no té l’Agnus Dei final ni la part del Credo posterior a l’Et incarnatus.)

Si en el cor del Kyrie eleison (Senyor, tingueu pietat), la humanitat clama amb una desesperació de dimensió èpica, en el Christe la coloratura del bel canto napolità s’eleva fins a les més ingràvides cotes de destil·lació espiritual.

El llarg text del Gloria queda distribuït a la manera d’una cantata sense reci-tatius. La vigorosa exaltació coral amb què comença desemboca en un homenatge explícit a l’Al·leluia del Messies de Händel. Al Laudamus te, la segona soprano con-verteix l’alegria religiosa en una vivència genuïnament humana. El cor del Gratias agimus, tenyit de tintes obscures, pres-sent la magnam gloriam de Déu en la seva potencial dimensió amenaçadora. El duet del Domine Deus trasllada a la partitura el simbolisme dual del Pare i el Fill. Però el fragment més trasbalsador és el Qui tollis, un clamorós fresc tenebrista en el qual la humanitat es veu fustigada im-placablement per un ostinato orquestral d’òpera tràgica. Amb el tercet del Quo-niam tu solus Sanctus torna la llum, en

una síntesi embriagadora de contrapunt i coloratura. I el cicle del Gloria acaba amb la majestuosa doble fuga del Cum Sancto Spiritu, grandiosa construcció d’inspi-ració bachiana en què les alternances anteriors entre desesperació i exaltació donen pas finalment a una actitud objec-tiva d’imponent contemplació còsmica.

A la primera part del Credo, la professió de fe es tradueix musicalment en una robusta declamació coral obstinadament ritmada. Però a l’Et incarnatus torna la veu de soprano que, actuant gairebé com un ins-trument més, s’uneix a la flauta, l’oboè i el fagot per fondre els sentiments de dolor i tendresa en un entrellaçament melismàtic de tímbrica incandescència mística.

El Sanctus eclosiona amb una formidable aclamació triple i desemboca en la im-mensa doble fuga de l’Hosanna, un ample

flux polifònic majestuosament ramificat en el qual tenim la impressió d’assistir a la peregrinació històrica de la huma-nitat a través del temps. El quartet del Benedictus reprèn en un àmbit íntim el tema principal de la fuga, tema que torna a eclosionar al cor amb la repetició de l’Hosanna.

El sol fet de saber que les misses musicals acabaven amb un Agnus Dei ens aporta la noció que l’obra va quedar incompleta. Fins a tal punt aquesta última fuga pro-dueix una sensació de final definitiu, el final d’aquest viatge històric, que sembla haver conduït la humanitat a l’acompli-ment últim del seu fi ontològic.

WO L FG A N G A M A D E U S M OZA RT Gran Missa en Do menor, K 427

K y r i eKyrie eleison.Christe eleison.Kyrie eleison.

G l o r i a

2 Gloria in excelsis DeoGloria in excelsis Deo,et in terra paxhominibus bonae voluntatis.

3 Laudamus teLaudamus te,Benedicimus te,Adoramus te,Glorificamus te.

4 GratiasGratias agimus tibi,propter magnam gloriam tuam.

5 Domine DeusDomine Deus, Rex caelestis,Deus Pater omnipotens.Domine Fili unigenite, Jesu Christe.Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris.

6 Qui tollisQui tollis peccata mundi,miserere nobis.Qui tollis peccata mundi,suscipe deprecationem nostram.Qui sedes ad dexteram Patris,miserere nobis.

7 QuoniamQuoniam tu solus Sanctus.Tu solus Dominus.Tu solus Altissimus, ...

K y r i eSenyor, tingueu pietat.Crist, tingueu pietatSenyor, tingueu pietat.

G l o r i a

2 Glòria a Déu a dalt del cel.Glòria a Déu a dalt del cel,i a la terra, pauals homes de bona voluntat.

3 Us lloem Us lloem, us beneïm,us adorem, us glorifiquem.

4 Us donem gràcies Us donem gràciesper la vostra immensa glòria.

5 Senyor, Rei dels cels Senyor, Rei dels celsDéu Pare omnipotent.Senyor, fill unigènit, Jesucrist.Senyor Déu, anyell de Déu, fill del Pare.

6 Vós que lleveuVós que lleveu el pecat del móntingueu pietat de nosaltres.Vós que lleveu el pecat del mónacolliu la nostra súplica.Vós que seieu a la dreta del Pare,tingueu pietat de nosaltres.

7 Perquè vós sou Perquè vós sou l’únic Sant,Vós l’únic Senyor,Vós l’únic altíssim,

8 Jesu ChristeJesu Christe.

9 Cum Sancto SpirituCum sancto Spirituin gloria Dei Patris. Amen.

C r e d o

10 Credo in unum DeumCredo in unum Deum,Patrem omnipotentem,factorem caeli et terrae,visibilium omnium, et invisibilium.Et in unum Dominum Jesum Christum,Filium Dei unigenitum,et ex Patre natum ante omnia saecula.Deum de Deo, lumen de lumine,Deum verum de Deo vero.Genitum, non factum, consubstantialem Patri,per quem omnia facta sunt,Qui propter nos homines,et propter nostram salutemdescendit de caelis.

11 Et incarnatus estEt incarnatus est de Spiritu Sanctoex Maria Virgine. Et homo factus est.

12 SanctusSanctus, Sanctus, Sanctus,Domine Deus Sabaoth,pleni sunt caeli et terra gloria tua.

13 HosannaHosanna in excelsis!

14 BenedictusBenedictus qui venitin nomine Domini.Hosanna in excelsis!

8 JesucristJesucrist

9 Amb l’esperit Sant Amb l’esperit Sant i la Glòria de Déu Pare.Amén.

C r e d o

10 Crec en un sol Déu.Crec en un sol Déu.Pare totpoderós,creador del cel i de la terrade totes les coses visibles i invisibles.I crec en un sol Senyor, Jesucrist. fill unigènit de Déu, i nascut del pare abans de tots els segles.Déu, nat de Déu, llum, resplendor de la llum,Déu veritable, nascut del Déu veritable.Engendrat, no pas creat,de la mateixa naturalesa del Pare,Per ell tota cosa fou creada,El qual, per nosaltres els homes,i per la nostra salvació,davallà dels cels.

11 I per obra de l’Esperit SantI per obra de l’Esperit Santnasqué de la Verge Maria, i es feu home.

12 Sant, Sant, Sant Sant, Sant, Sant és el senyor Déu de l’univers.Els cels i la terra són plens de la vostra glòria.

13 Hosanna Hosanna a dalt del cel!

14 Beneït Beneït el qui veen nom del Senyor.Glòria a les altures!

Gardiner és un dels directors més prestigiosos i versàtils de l’actualitat musical. Fundador i director artístic del Cor Monteverdi, de l’English Baroque Soloists i de l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique, actua regularment amb les orquestres més importants del món, entre les que cal esmentar la Leipzig Gewandhaus, la Royal Concertgebouw, o la Bayerischer Rundfunk, en els millors escenaris. Reconegut com a figura clau del renaixement i de l’early music dels darrers quaranta anys, en moltes ocasions, Gardiner ha dirigit les seves formacions en gires internacionals de gran èxit i projectes innovadors, com ara la interpretació de La Peregrinació de Bach Cantata per celebrar el 250è aniversari de la mort del compositor. A més, l’any 2014 dues formacions de Gardiner van celebrar un aniversari especial: el Cor Monteverdi va fer els 50 anys i l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique els 25.

Ha fet més de 250 enregistraments amb importants discogràfiques, i un llibre sobre Bach, Music in the Castle of

SIR JOHN ELIOT GARDINER director

Heaven, que va ser publicat per Penguin el 2013. També ha rebut nombrosos premis internacionals, inclosos el Premi Gramophone per l’enregistrament en directe de les Cantates sacres de J.S. Bach amb Soli Deo Gloria i els doctorats honorífics de les Universitats de Lió, Pavia i St. Andrews i del Conservatori de Música de Nova Anglaterra. El 1990 va ser nomenat CBE, el 2005 va rebre l’Ordre al Mèrit de la República Federal Alemanya i el 2010 va ser nomenat Chevalier de la Légion d’Honneur a França. Actualment és president de l’Arxiu Bach de Leipzig.

Foto

grafi

a →

© C

hris

Chr

isto

doul

ou

L’English Baroque Soloists és, des de fa molt, una de les orquestres amb instruments d’època més importants del món. Amb el seu extens repertori, que va des de Monteverdi fins a Mozart i Haydn, els seus músics se senten tant còmodes en representacions de cambra, com en simfòniques o operístiques, i el seu so càlid, però alhora incisiu, és fàcil de reconèixer.

L’ensemble ha actuat a les sales més importants del món, incloses La Scala de Milà, el Concertgebouw d’Amsterdam o l’Òpera de Sidney. Als anys noranta van interpretar les set òperes de la maduresa de Mozart i van enregistrar algunes simfonies i el seu cicle integral de concerts per a piano. Treballa habitualment amb el Cor Monteverdi, amb qui l’any 2000 va dur a terme la famosa Peregrinació de Bach Cantata, interpretant totes les cantates sacres de Bach per tot Europa i, també, la gira amb Orphée & Eurydice de Gluck a Hamburg i Versalles i la col·laboració amb la companyia de dansa Hofesh Shechter a la Royal Opera House del Covent Garden.

THE ENGLISH BAROQUE SOLOISTSSota el mecenatge de Sa Altesa Reial el Príncep de Gal·les

El 2015 van fer una gira pels EUA en commemoració del 450è aniversari de l’Orfeo de Monteverdi i, ja a Europa, el grup va viatjar a Munic, Frankfurt, Lucerna i París per interpretar la Missa en Si menor de Bach, que va enregistrar a Londres amb el segell Soli Deo Gloria. Properament interpretaran el Rèquiem i la Gran Misa en Do menor de Mozart i la Passió segons sant Mateu de Bach amb el Cor Monteverdi.

Foto

grafi

a →

© M

assi

mo

Gian

nell

Famós per la seva apasionada, compromesa i virtuosa forma de cantar, és un dels millors cors del panorama musical dels darrers 50 anys. De les seves nombroses gires, la més ambiciosa va ser la que va fer l’any 2000, quan va interpretar les 198 cantates sacres de J.S. Bach a més de 60 esglésies de tot Europa. El projecte sencer va ser enregistrat pel segell Soli Deo Gloria, i la revista Gramophone el va considerar “un dels projectes musicals més ambiciosos de tots els temps”. El Cor és, també, una oportunitat per a les futures generacions de cantants perquè, sovint, els seus membres canten el rol de solista que els ha convertit, més tard, en artistes d’èxit.

Des del 2007, el Programa d’Aprenents del Cor afegeix una nova i interessant dimensió al seu perfil. A més, ha participat en produccions d’òpera en escena, com ara la de Les Troyens al Théâtre du Châtelet (2003), i Carmen (2009) i Le Freyschütz (2010) a l’Òpera Còmica de París. Més recentment han fet una gira amb Orphée & Eurydice de Gluck per Hamburg i Versalles

THE MONTEVERDI CHOIRSota el mecenatge de Sa Altesa Reial el Príncep de Gal·les

i una producció escenificada al Royal Opera House, en col·laboració amb la companyia de dansa Hofesh Shechter. El Cor ha fet prop de 150 enregistraments, ha guanyat molts premis i, per celebrar el seu 50è aniversari, va representar l’obra mestra que va inspirar el seu nom: Vespers of 1610 de Monteverdi. El seu proper projecte més destacable serà la Trilogia de Monteverdi al 2017, en gira amb L’Orfeo, Il ritorno d’Ulisse in patria i L’incoronazione di Poppea commemorant el 450 anys del naixement del compositor.

Foto

grafi

a →

© M

assi

mo

Gian

nelli

SOPRANOS CHARLOTTE ASHLEY / JESSICA CALE / REBECCA HARDWICK / ANGELA HICKS / ALISON HILL / KATY HILL / GWENDOLEN MARTIN / ELEANOR MEYNELL ALTOS SARAH DENBEE / RORY MCCLEERY / ELEANOR MINNEY / SIMON PONSFORD / KATE SYMONDS-JOY / RICHARD WILBERFORCE TENORS GARETH TRESEDER solista / BENJAMIN ALDEN / ANDREW BUSHER / RORY CARVER / PETER HARRIS / GRAHAM NEAL BAIXOS ALEX ASHWORTH solista / SAMUEL EVANS / JAKE MUFFETT / RUPERT REID / LAWRENCE WALLINGTON / STUART YOUNG

PRIMERS VIOLINS KATI DEBRETZENI, concertino / DAVINA CLARKE / JOHN CROCKATT / IONA DAVIES / MADELEINE EASTON / JANE GORDON / ANNE SCHUMANN / JAMES TOLL SEGONS VIOLINS SARAH MOFFATT / ROY MOWATT / JEAN PATERSON / BEATRICE SCALDINI / JAYNE SPENCER / HENRIETTA WAYNE / HÅKAN WIKSTRÖM / HILDBURG WILLIAMS VIOLES LISA COCHRANE / ALIYE CORNISH / FANNY PACCOUD / OLIVER WILSON / MALGORZATA ZIEMKIEWICZ VIOLONCELS RUTH ALFORD / OLAF REIMERS / CATHERINE RIMER / DANIEL YEADON CONTRABAIXOS VALERIE BOTWRIGHT / CECELIA BRUGGEMEYER / MARKUS VAN HORN FLAUTA RACHEL BECKETT OBOÈS DANIEL BATES / LEO DUARTE CLARINETS NICOLA BOUD / FIONA MITCHELL FAGOTS VEIT SCHOLZ / PHILIP TURBETT TROMPES ANNEKE SCOTT / JOSEPH WALTERS TROMPETES MICHAEL HARRISON / ROBERT VANRYNE TROMBONS ABIGAIL NEWMAN / STEVEN SAUNDERS / ADAM WOOLF TIMBALES ROBERT KENDELL ORGUE OLIVER-JOHN RUTHVEN

THE MONTEVERDI CHOIR

THE ENGLISH BAROQUE SOLOISTSSir John Eliot Gardiner director

L’americana Amanda Forsythe va debutar a Europa en el Festival d’Òpera Rossini de Pesaro interpretant Il viaggio a Reims (Corinna) i els duets de Bellini al recital Malibran, invitada per Joyce di Donato. També ha cantat Ariodante (Dalinda) a Ginebra, a l’Òpera estatal de Baviera i al Royal Opera House i Le nozze di Figaro (Barbarina) al Theatre des Champs-Elysées i va tornar al Covent Garden per interpretar Niobe, regina di Tebe (Manto) de Steffani amb T. Hengelbrock i Falstaff (Nannetta) amb D. Gatti i Orphée de Gluck amb Gardiner. A principis del 2015 va debutar a l’ Òpera de Seattle amb Semele (Iris) i va tornar-hi amb La flauta màgica (Pamina). A més, va interpretar L’incoronazione di Poppea (Poppea) al Festival Boston Early Music.

Recentment ha debutat als festivals Tanglewood i Mostly Mozart amb la Philharmonia Baroque i N. McGegan, i amb l’Acadèmia Santa Cecília de Roma i A. Pappano. Forsythe és habitual als festivals de música antiga de Boston i Vancouver, a l’Apollo’s Fire i al Boston Baroque, i ha

AMANDA FORSYTHE soprano

cantat, també, amb orquestres com la de l’Ulster i la Filharmònica de Cambra i la de Brabant, ambdues dels Països Baixos.

Els seus projectes de futur inclouen els rols de Vagaus a Juditha Triumphans amb el Boston Baroque, el debut amb la Simfònica de Boston i el Somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn, dirigida per A. Nelsons i el rol de Marzelline a Fidelio amb l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma. Forsythe ha fet nombrosos enregistraments entre els quals cal destacar un d’àries de Händel amb l’Apollo’s Fire per al segell Avie (2015) i un altre amb La descente d’Orphée aux enfers de Charpentier fet al Festival Boston Early Music i que el 2015 va rebre el Premi Grammy al millor disc d’òpera.

Foto

grafi

a →

© T

oni P

eñar

roya

Hannah Morrison col·labora habitualment amb sir John Eliot Gardiner, amb qui va debutar al Festival de Salzburg l’any 2013 interpretant Alexander’s Feas de Händel. Amb ell ha cantat també Paradise and the Peri de Schumann i Un Rèquiem alemany de Brahms amb l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig el 2014. Aquesta temporada 2015-16 té previst fer una gira amb el Rèquiem de Mozart i la Passió segons sant Mateu de Bach, així com tornar a actuar amb Masaaki Suzuki i el Bach Collegium Japan en la Missa en Si menor de Bach i a Montreal, com a invitada en un programa Bach/Kuhnau de l’Orquestra Barroca Ario, dirigida per Alexander Weimann. També cantarà Pimpinone de Telemann amb Hermann Max i Das Kleine Konzert a Knechtsteden.

Morrison actua regularment amb Les Arts Florissants i el director Paul Agnew i, l’any 2007, va enregistrar el CD Harmonia Sacra amb William Christie per al segell Virgin Classics. A més, ha ofert recitals de lied amb J. Middleton al Beethovenhaus de Bonn, al Regne Unit amb els pianistes

HANNAH MORRISON soprano

E. Asti i G. Johnson, al Festival d’Oxford, al Kings Place i al Wigmore Hall de Londres. Al 2016 té previst fer-ho a la Philharmonie de Colònia.

Hannah Morrison va créixer a Holanda, on va estudiar cant i piano i, més tard, va fer un Màster en Música d’actuació a la Guildhall School de Londres ambr R. Piernay.

Foto

grafi

a →

© R

olf

Fran

ke

Després de graduar-se a la Universitat de Bristol i al Royal Welsh College of Music and Drama, el gal·lès Gareth Treseder va ser membre del Cor Monteverdi. Els compromisos com a solista durant el primer període d’aprenentatge van ser la Cantata 61 i la Cantata 70 de Bach a la Cité de la Musique de París, a la Philharmonie de Berlín i al Cadogan Hall de Londres. Des de llavors ha participat com a solista en els següents enregistraments de Soli Deo Gloria: Live at Milton Court: Handel Bach Scarlatti & JS Bach: Motets. També ha representat el rol de The Shepherd a Edipus Rex de Stravinsky amb la Simfònica de Londres al Barbican i en el CD posterior d’aquesta obra.

Recentment ha cantat com a solista interpretant Dixit Dominus de Händel davant del príncep de Gal·les a Buckingham; Vespers de Monteverdi al Carnegie Hall de Nova York, al King’s College de Cambridge i al Palau de Versailles; el Rèquiem de Mozart al Royal Albert Hall; el Messies de Händel al Colston Hall; l’Elijah de Mendelssohn al St John’s Smith Square de Londres;

GARETH TRESEDER tenor

les Paradies und die Peri de Schumann al Gewandhaus de Leipzig; l’Stabat Mater de Scarlatti a la Philharmonie de Colònia i al Konzerthaus de Viena; Dream of Gerontius d’Elgar al Trinity College de Cambridge; Cantata núm. 198 i Trauerode de Bach a la Catedral de Pisa i Carmina Burana d’Orff a la Catedral de Gloucester.

A més d’això, Treseder és compositor d’obres corals sacres que han estat enregistrades i representades tant al Regne Unit, com a Amèrica i a Austràlia. A Song Was Heard at Christmas i Blessed be that Maid Marie van ser enregistrades fa poc pels BBC Singers i, des de llavors, s’han publicat diverses de les seves obres a Boosey and Hawkes.

Ashworth va estudiar a la Royal Academy of Music de Londres amb M. Wildman i J. Drake i ha cantat per tot Europa. Al Festival de Glyndebourne ha interpretat Giulio Cesare, a l’Scottish Opera Eugene Onegin i a l’Òpera Nacional de Gal·les Wozzeck. Fora del Regne Unit ha cantat I Pagliacci (Silvio) a l‘Òpera Islandesa, Giulio Cesare (Curio) a Lilla i Der Freischütz (Otakar) a l’Òpera còmica de París.

En concert, ha actuat en algunes de les més importants sales del món com ara El Royal Albert Hall interpretant Vespro de Monteverdi als Proms de la BBC, la Missa en Si menor i la Passió segons sant Mateu de Bach i Giulio Cesare de Händel. Al Symphony Hall de Birmingham va cantar el Messiah, l’Octava Simfonia de Mahler i Fantasia on Christmas Carols de Vaughan-Williams, que va repetir al Concertgebouw d’Amsterdam, i Vespro de Monteverdi al Carnegie Hall de Nova York, al Palau de la Música Catalana, a la Catedral de St Paul de Londres, al King’s College de Cambridge i a la capella del Palau de Versailles. Amb Carmina Burana d’Orff, ha actuat des del

ALEX ASHWORTH baríton

Cadogan Hall de Londres a les Illes Fèroe i a Islàndia també va interpretar Israel in Egypt de Händel i Falstaff.

Ashworth ha treballat amb directors tan importants com sir John Eliot Gardiner, sir Colin Davis, sir Roger Norrington, Trevor Pinnock o Paul McCreesh. El seus CD inclouen Edipus Rex de Stravinsky amb la Simfònica de Londres, la Missa en Si Menor de Bach, Vespro de Monteverdi amb l’orquestra the Age of Enlightenment i Maria del Carmen de Granados al Festival de Wexford, a més d’interpretar el rol de Curio al DVD de la producció de Giulio Cesare a Glyndebourne.

20152016

www.auditori.cat

DIJOUS 31 MARÇ

20.30hEntrades

a partir de 10€

FARINELLI: VALER SABADUS I CONCERTO KÖLN

MÚSICAANTIGA

Valer Barna Sabadus contratenor Concerto Köln

Debut a

Barcelona