Ta

rr

ac

o V

iVa

xV

i e

l f

esT

iVa

l r

om

d

e T

ar

ra

go

na

Del 5 al 25 de maig2014

CAT

PVP 3

SALUTACIONS 02

HOSPES AVE 03

2014 BIMILLENARI DE LA MORT DAUGUST 05Una edici especial del festival

JOAN VICEN SANTA ISABEL 07In Memoriam

ELS COLORS DAUGUST 09La policromia de lesttua dAugust de Prima Porta

ELS ESPAIS DEL FESTIVAL 13Nous espais per a una edici especial EL MN DAUGUST 15Activitats especials per commemorar el bimillenari

GENT DAUGUST 23Familiars i amics, lentorn del prncep

LART DE MANAR 29Poltica i administraci en el mn rom

EL PUNy DE ROMA 35Les legions romanes, lexrcit ms poders del mn

EL PLAER, LES ARTS, LA DIVERSI 41Enamorats de la bellesa i les emocions intenses

EL MS ENLL 47Una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

VIURE AL DIA 53La vida quotidiana a les ciutats romanes

AUGUST I TRRACO 59Quan Trraco va esdevenir capital de limperi

ESPAI DE TROBADA 67Lencontre entre el pblic, especialistes i programadors

HISTRIA EN IMATGES 73Divulgaci histrica audiovisual

MUSEUS 77Les propostes dels museus del festival

FUnUS AUGUSTi 83El funeral de lemperador

ELS ACTES DEL FESTIVAL 87

ACTIVITATS PER FORMATS 146

SERVEI DATENCI AL VISITANT 155El servei Entrades i accs a les activitats Els espais: mapa de localitzacions / Trenet En cas de pluja

INFORMACIONS DINTERS 159La botiga del festival Empreses de guies Trraco a Taula Xarxes socials

CRDITS 163Agraments i entitats collaboradores

SUMARI

JOSEP FLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

Amb ja setze edicions del festival Tarraco Viva, hem adquirit experincia i hem consolidat una de les convocatries ms excepcionals de la nostra ciutat Aquest mrit no s noms de lAjuntament, que aposta fortament i decididament per un pro-ducte que dna valor afegit a una ciutat histrica i monumental Tamb s mrit de la societat tarragonina, especialment dels grups de reconstrucci que des del primer dia sho van prendre com un repte rigors i gaireb professional

La proposta, inevitablement, ha crescut en prestigi i en qualitat Avui t una excellent acollida per part dun pblic exigent, ja sigui de casa o vingui de qualsevol rac de la rosa dels vents Lesplendor de Tarraco Viva es projecta tamb a Europa, perqu s un dels festivals de reconstrucci histrica ms reeixits i ms coneguts, fins al punt que ha inspirat daltres festivals arreu de la geografia

El bimillenari de la mort dAugust serigeix com a distintiu de la Tarraco Viva del 2014 La nostra ciutat no seria la mateixa si

aquest insigne personatge, que va fundar limperi ms slid de lantiguitat clssica, no hi hagus viscut Grcies a lemperador August, poetes com Virgili, Florus i Horaci van situar Tarragona en el mn literari, pels segles dels segles

Daltra banda, lestada dAugust a Trraco amb motiu duna llarga convalescncia ens inspira amb un acte central al voltant de lAra Pacis i una cloenda sobre lenterrament dAugust Vint dies i una muni de gaireb 800 actes que es perllongaran en tres setmanes pletriques de conferncies, gastronomia, fires, amb la presncia de museus i reconstruccions histriques que auguren lxit de convocatria

Com a alcalde de Tarragona vull donar la benvinguda als espec-tadors i als grups de reconstrucci de fora Tamb vull agrair la complicitat, lesfor i la feina feta pels tarragonins i tarragonines implicats, duna manera o altra, amb Tarraco Viva

BEGOA FLORIATinent dalcalde de Cultura de Tarragona

August moria el 19 dagost de lany 14 dC a la ciutat de Nola Enguany, doncs, se celebra el bimillenari de la seva mort El primer emperador havia nascut a Roma, un 23 de setembre de lany 63 aC Per a un tarragon les dues dates sn molt properes La primera s la festa de Sant Mag i la segona la de Santa Tecla, els dos patrons de la ciutat Casualitat? La histria no ens ho explica, per vull pensar que es tracta dun altre lligam entre el creador de lImperi rom i la nostra ciutat

August va viure dos anys a Trraco Durant aquest temps la ciutat esdevingu, dalguna forma, la capital dun Imperi que no havia fet sin engrandir-se des dels temps de les guerres pniques Aqu lemperador va rebre ambaixades de pasos llunyans com lndia Des de Trraco es repens el sistema administratiu de les provncies i amb la seva estada comena la monumentalitzaci de la ciutat

Commemorar aquest bimillenari, s commemorar les nostres arrels culturals i histriques Una cultura i histria que fa dos mil anys va tenir un dels seus moments ms brillants Per primer cop a la histria del nostre Mare Nostrum, totes les seves riberes compartiren un espai com on les mercaderies, les persones, les llenges i les idees podien viatjar duna punta a laltra com mai abans havia estat possible Fa dos mil anys el mn conegut va tenir una primera gran globalitzaci, els resultats varen ser esplndids, ciutats amb serveis pblics; ms de cent mil quilme-tres de carreteres, rutes fluvials i martimes segures, aqeductes, edificis termals i doci, una administraci molt efica

Per tot aix hem preparat una extensa programaci que espero que us agradi Benvinguts al festival Tarraco Viva, benvinguts a la ciutat de Tarragona

HOSPES AVEbenvinguda

us convidem a un viatge alantiga civilitzaci

romana

junts coneixerem els nostres orgens i compartirem la

passi per la histria

el passat ens descobrir nous futurs

benvinguts al festival rom

de tarragona!

Enguany celebrem 15 anys de NEMESIS ARQ, grup de reconstrucci histrica de Tarragona i 20 anys dARS DIMICANDI, grup de reconstrucci histrica dItlia

4

Qu commemorem?Lxit duna civilitzaci que encara avui es percep com la ms brillant de la histria de la Humanitat.

Lnic moment en la histria del Mediterrani en qu totes les seves riberes van estar unides i en progrs, com no ho havien estat mai fins aleshores.

La creativitat duna cultura, la romana, que va esdevenir una civilitzaci mediterrnia.

Un moment especialment brillant en la cultura de la Humanitat.Una primera idea dEuropa, basada en una xarxa de ciutats enllaades per vies terrestres i martimes entorn del Mediterrani.

Les arrels clssiques i mediterrnies de Catalunya.

5

2014 BIMILLENARI DE LA MORT DAUGUSTuna edici especial del festival

Pels antics, ledat dor, aquella que va existir en el temps en qu Cronos/Saturn regnaven al cel, es caracteritzava per lespont-nia abundncia dels fruits de la natura, una general pacificaci del mn en la qual els dus, els homes i fins i tot els animals sabstenien de matar-se els uns als altres, la prctica espontnia de la justcia i la devoci en tots els seus aspectes, en primer lloc en la relaci entre la divinitat i el genitors

Gilles Sauron a Augusto e Virgilio. La rivoluzione artistica dellOccidente e lara Pacis

August va encaminar tota la seva tasca a fer real el retorn de ledat dor Un perode en qu grcies a la seva intervenci i la seva poltica, la pau, la justcia, la pietat, la dignitat i la virtut regnarien entre els homes Va ser realment aix?

No exactament, per s innegable que la figura i lobra poltica del primer emperador va significar, a grans trets, un dels perodes de la histria de la humanitat en qu ms a prop sha estat duna situaci excepcional Sense fax, ni telfon, ni Facebook, ni Inter-net, ni tan sols sense una gran quantitat de funcionaris, August va transformar una Repblica oligrquica en descomposici en un nou sistema poltic que, a grans trets, encara havia de durar uns quatre segles ms La seva obra de govern, que sestengu

durant ms de quaranta anys, va incloure camps com lorganit-zaci militar amb la creaci de campaments estables al llarg de les fronteres de lImperi, la reorganitzaci estatal i provincial, la reforma de lEstat rom en profunditat, lurbanisme, lart i la literatura, entre daltres

Mai el Mediterrani havia estat unit com aleshores i mai aquest mar va ser tan el centre de mn com en aquell moment Un centre del mn plural de cultures, creences i lliure comer

s significativa lancdota que cita Suetoni a La vida dels dotze Csars, en qu explica que un dia Navegava [August]a prop de la costa de Pozzuoli [al costat de Npols] quan els passatgers i mariners dun vaixell dAlexandria [Egipte] que estava a lentrada del port varen anar a saludar-lo Vestits de blanc, cenyint corones i cremant encens, lompliren de lloances i fent vots per la seva prosperitat exclamaren que per ell vivien i que a ell li devien la llibertat de navegaci i tots els seus bns

Mag Seritjol Director del festival TARRACO VIVA

La increble habilitat dun grup dintellectuals, militars i homes de Lletres per aconseguir just el contrari de la famosa frase del Gattopardo, no es tracte que tot canvi perqu tot pugui seguir igual, sin, curiosament, que tot segus oficialment igual per a justificar que ho havien canviat tot I tamb molt similar a la revoluci tecnolgica dApple i Microsoft; ho van fer tot un grup

AUGUST DE VIA LABICANALemperador com a pontifex maximus, Museu Nacional Rom al Palazzo Massimo alle Terme, Roma

6de jovenets El Senat no va ser extingit, va seguir existint durant quatre segles, per convertit en un simple decorat

Joaqun Ruiz de Arbulo Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

August va ser lhome adequat en el moment precs i ell en fou ben conscient i en va saber treure profit Va introduir profundes reformes en tots els camps de lactivitat pblica amb tan llarga volada que sn a la base del nostre mn actual

Isabel RodUniversitat Autnoma de Barcelona

Lpoca s molt ms interessant que el personatge; s la de Virgili, Properci, Sneca Pare; la dun procs dembelliment urb sense comparatiu en el nostre mbit; la dun desenvolupament cultural molt productiu; i per damunt de tot, la duna vida civicopoltica que avui valdria la pena tenir en compte en alguns aspectes

Antonio MonterrosoUniversidad de Crdoba

August va comprendre que un imperi no es podia assentar noms en fora i en el culte personal, aspectes absolutament passatgers; va veure clar que per consolidar una idea, la de Roma, calia des-envolupar un programa cultural i social parallel al politicomilitar Vet aqu, doncs, la protecci decidida i sempre vetllada de prop de Virgili, Horaci i Livi, tres clssics de la literatura llatina; la promoci de les biblioteques; la creaci de museus descultura en els jardins pblics i privats; la monumentalitzaci i transformaci de larquitectura i lespai urb de la capital

Joan CarbonellUniversitat Autnoma de Barcelona

August s el pacificador a la manera dels herois clssics, el que port la pau i la prosperitat al poble rom, rere anys de convul-sions i guerra civil Estableix un nou ordre poltic i social com mai abans havia existit, que sestendr amb fora i de manera uniforme a tot aquell vast territori que conformava els dominis de Roma a finals del segle I aC No tant brillant intellectual-ment com el seu pare adoptiu, Juli Csar, August amb la seva esposa Livia, personatge principal en aquest esdevenir va ser linstigador intellectual de la renovaci de la societat i de lEstat, llavor de lesplendor de lImperi rom durant anys

M Dolores BaenaMuseo Arqueolgico de Crdoba

7I N M E MOR IA M

JOAN VICEN SANTA ISABELin memoriam

Lestiu passat vam rebre amb consternaci la notcia de la mort de lamic i collaborador Joan Vicen Santa Isabel, Juanvi pels amics Professor de Llat a lInstitut Camp de Morvedre, impulsor entre daltres iniciatives de la Domus Baebia i dels Ludi Saguntini a Sagunt (Pais Valenci), magnfics exemples diniciatives divulgadores de la cultura clssica

Fou un incansable treballador en la tasca densenyar i interessar el mn acadmic i els escolars, especialment, sobre el valor daquesta cultura

Habitual visitant del nostre festival, ja des de les primeres edicions, sempre que passava per Tarragona amb algun grup dalumnes ens visitava a loficina del festival, i de les nostres converses sempre sortien idees per fer alguna nova activitat o millorar les ja fetes

Era tamb habitual que particips en algunes de les activitats dalgun dels grups del festival, aix el recordem de lictor a la Pompa Triumphalis, de senador a Senatus o de legionari a Legio

El seu esperit alegre ha deixat petjada profunda en la cultura i la societat de la seva terra El recordarem sempre amb lale-gria que el caracteritzava i amb lesperit de collaboraci que sempre desprenia

Juanvi, xec, aix no es fa

P8

Jove, alt i fort, un du amb aire marcial envoltat per xi-prers vigila la muralla Com si es tracts duna poderosa teranyina el seu bronze atrapa qualsevol visitant del pas-seig arqueolgic que hi passi pel davant Es fa difcil que lescultura dAugust divinitzat no capti latenci que, sense que ho sembli, ens est reclamant des de dalt del pedestal Imaginar com ho devia fer lescultura original de lAugust de Prima Porta a la vila de Llvia ens ha fet viatjar al passat

Si tanquem els ulls i intentem imaginar com devia ser una ciutat romana de lantiguitat, sovint el passat de la Roma imperial sens presentar amb un sol color, el blanc Per-qu blanc s com hem descobert aquest passat a museus i galeries de tot el mn Restes arquitectniques, escultures, moltes delles de marbre, han arribat a nosaltres incom-pletes no noms en la seva forma, han perdut el seu color Reconstruir-lo i recuperar els seu cromatisme original, s tamb recuperar la manera en qu els romans veien el mn que els envoltava

El color a lantiguitat s un llenguatge en si mateix, influa en les seves vides, la seva legislaci (lleis sumpturies) i la seva societat El color de la roba ens deia, entre moltes altres coses, la classe social a la qual pertanyia un ciutad Els colors terrosos tenyien el mn de les classes populars, que vestien de lli i cot, a la vegada que els blaus, vermells, rosats i daurats lluen sobre les riques sedes que noms lemperador podia portar tenyides de porpra, fins al punt que si alg vestia aquest color era considerat un conspi-rador contra lEstat Tamb podem dir que els romans ja sentien els colors que tamb agrupaven els seguidors duna quadriga al circ com avui dia ho fan els membres duna colla castellera

Els colors, per tant, omplien els carrers i els edificis dels romans: no solament les cases sestucaven de colors te-rrosos, sin que es decoraven amb pintures, somplien els seus murs danuncis publicitaris, i es pintaven altars en les cantonades i altres llocs determinats del carrer, com les que

segles desprs es poden veure a la Tarragona de dedicades a Santa Tecla o Sant Mag

Les escultures tamb estaven policromades: les de marbre amb colors naturalistes, i les de bronze, amb colors dife-rents propis del metall: aix, per exemple, els llavis es feien amb un bronze amb ms coure, per tant, ms vermells

La fora amb la qual escultura i pintura anaven unides al mn antic, queda prou clara en la resposta recollida per Plini el Vell dun dels millors escultors de lpoca clssica, el grec Praxteles, el qual responent a quina era la seva escultura preferida va dir que qualsevol que hagus estat policromada pel pintor Ncies

Efectivament el valor que es donava a lacabat en color era molt important, i sarribava en ocasions a policromar amb materials rars i luxosos, quan no es cobrien dor, fent que el cost dels materials per donar color supers de molt el de lescultura Per aix mateix una escultura en marbre blanc seria vista com una pea inacabada i causaria rebuig als ulls dels romans

Tampoc podem entendre lescultura sense pintura perqu representen dos aspectes duna mateixa unitat Els artis-tes-artesans grecs i romans buscaven en les seves creacions la mimesi, un artifici mitjanant el qual es representa lapa-rena de les coses tal com ens diu Xencrates de Calcednia i altres poetes hellenstics que es van dedicar a la crtica de lart

Per aconseguir aquest objectiu el color i la forma han danar de la m, tots els amants de la bellesa filokaloi ho sa-bien i August era un dells Lemperador i la seva cort eren conscients del poder de la imatge, aix podem imaginar lencrrec que lemperadriu Lvia, un cop vdua i retirada a la seva villa ad Gallinas albas, fa als artfexs grecs que crearen aquest paradigma de la imatge imperial que co-neixem com lAugust de Prima Porta Segurament amb un

ELS COLORS DAUGUSTla policromia de lesttua daugust de prima porta

9

afany tant de recordar la memria del seu difunt marit, com de recalcar la seva condici de primera dona de limperi

En aquesta escultura es recordava la nova era que el govern dAugust havia portat a Roma Un futur que descriu la mateixa escultura en la rica simbologia de la seva cuirassa, un prometedor nou dia en qu la pau i la prosperitat que-den reflectides en el que podem dir que s un dels cartells electorals ms antics de la histria

Arran del treball darquelegs de finals del segle XIX i del passat segle XX, el color ha anat prenent importncia en la recerca del passat i no han estat pocs els qui fins i tot han volgut reconstruir laspecte amb el qual els artistes i artesans acabaven els frums, temples i escultures que omplien el seu mn Lescultura de lEmperador August divinitzat no s cap excepci, des del moment de la seva troballa el seu marbre presenta restes de policromia que, per desgrcia, lhabitual neteja va deixar reduda a unes lleus restes de pigment

Arran de lacurada analtica realitzada sobre loriginal pels qumics dels Museus Vaticans, el Taller de restauraci i be-lles arts MV ARTE sha embarcat en un ambicis projecte: treure els colors a lAugust de Prima Porta Es pretn amb aquest projecte esbrinar com era lofici de pintor i policro-mador de lantiguitat grecoromana, patrimoni immaterial gaireb perdut i fossilitzat en els actuals policromadors de la imaginria religiosa

La realitzaci daquesta policromia ha estat possible grcies a tota una investigaci prvia sobre procediments i tcni-ques comparades, basades en parallels estilstics de poca grecoromana Tot aix ens ha generat una proposta de la imatge que devia presentar en el seu dia lAugust de Prima Porta, resultat que volem compartir amb tots vosaltres en aquesta edici especial del Festival

Jesus Mendiola Puig, Emma Zahonero Moreno i Julio Villar Robles

pg. 8 Bust dAugust preparat per MV Arte a partir de la cpia en bronze de lAugust de Prima Porta, situada al passeig Arqueolgic de Tarragona

Proves de policromia de lesttua dAugust a lestudi de MV Arte

11

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Trra-co com una ciutat oberta, a semblana de Roma, un indret atractiu per a gents vingudes dHispnia i de tot lImperi. Trraco oferia possibilitats de prosperar, un clima amable i una societat hospitalria, en definitiva, un lloc on viure b. Aquesta guia, A peu per Trraco, vol apropar-vos a aquesta gran urbs romana i seran perso-natges reals, que hi van viu-re, els qui us la presentaran i us acompanyaran pel seus voltant, pel seu ager.

16

Rafael Lpez-MonnSara Sans Hugo Prades

a pe

u

de ferraduraguies per a caminants curiosos

a pe

upe

r T

rrac

o

Cam de ferradura m 1a Cam tradicional que permet el pas danimals de ferradura carregats amb srries i arreus, per no el pas de carros. 2a f De Ferradura Collecci de guies per a caminants curiosos que edita Arola Editors. Sn pensades per a persones a qui els agrada caminar i saber per on caminen, per a persones a qui els diverteix conixer, per a caminadors que no necessiten batre ms records que els de la prpia satisfacci. La collecci De Ferradura vol ajudar a descobrir espais, racons i paisatges dels territoris de llengua catalana a aquelles persones que volen fer-ho a peu i pausadament.

per Trracopassejades i excursions10

Rafael Lpez-Monn, Tarragona 1964

Ha tingut el privilegi de fotografiar paisatges extrems, des de les glace-res arribant al mar al canal Beagle a horitzons des de 8.000 metres, per encara espera trobar la fada que li ha de concedir els tres desitjos. El primer, la pau al mn (aix sho ha copiat); el segon, s inconfessable, i el tercer, poder viatjar al passat amb una cme-ra (i tornar, s clar). Mentre no arriben, continuar treballant per explicar his-tries que parlin de paisatges, camins, festes i humanitat. No entn la vida sense passi, entusiasme i bellesa; i procura, tant com pot, transmetre espurnes daquestes obsessions en el seu treball. http://blogs.descobrir.cat/vistes/ @lopezmonne

Hugo Prades, Tarragona 1968

Illustrador polivalent. Ha treballat a Valncia i Barcelona per agncies de publicitat. Un cop torna a Tarragona i amb lestil prou definit li comencen a encarregar treballs dillustraci his-trica convertint-se, anys ms tard, en una de les seves grans passions. Fora del pas s conegut pels seus trencaclosques, activitat que realitza des de fa ms de 10 anys per una em-presa alemanya. Actualment treballa per a editorials i museus illustrant contes infantils, castells medievals o, com en aquest cas, la Trraco roma-na. http://hugopradesilustrador.blogs-pot.com.es

Sara Sans, Barcelona 1974

Llicenciada en Periodisme per la Uni-versitat Autnoma de Barcelona lany 1996. Sincorpora a la redacci de La Vanguardia a Tarragona lany 1997 i des del 2004 ns la corresponsal. Abans havia treballat al Diari de Tar-ragona i a Radio 4 i tamb va ser cor-responsal de RAC1 des de lobertura daquesta emissora i fins al 2004. Col-labora amb altres publicacions, com Descobrir Catalunya, i puntualment a la revista Alfa (editada pel Consejo de Seguridad Nuclear). s coautora del llibre Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) i de La represa democrtica. 30 anys deleccions municipals a Tarragona (Ajuntament de Tarragona, 2009).

El gran epigrafista Geza Alfoldy parlava de Trraco com una ciutat oberta, a semblan-a de Roma, un indret atractiu per a gents vingudes dHispnia i de tot lImperi. Trra-co oferia possibilitats de prosperar, un clima amable i una societat hospitalria, en defini-tiva, un lloc on viure b. Aquesta guia, A peu per Trraco, vol apropar-vos a aquesta gran urbs romana i seran personatges reals, que hi van viure, els qui us la presentaran i us acompanyaran pel seus voltant, pel seu ager.

Tenim lesperana que aquesta guia contri-bueixi humilment, s clar a una nova idea de ciutat i de territori basat en el millor del seu passat, i a posar de relleu tot el que compartim els hereus de la gran civilitzaci clssica que va sorgir del Mediterrani. Com Trraco.

16

Rafael Lpez-MonnSara Sans Hugo Prades

on fo

otde ferraduraguides for curious walkers

on fo

otin

Tar

raco

Cam de ferradura m 1. (bridle path). A traditional track for pack animals but not carts. 2. f De Ferradura. A collection of guides for curious walkers published by Arola Editors. Designed for those who like walking and know where they are walking, for those who enjoy learning about things, for walkers who are not out to set records other than those of their own satisfaction. The De Ferradura collection aims to help you discover, on foot and at a leisurely pace, the places and scenery of the lands where Catalan is spoken.

in Tarracowalks and excursions10

Rafael Lpez-Monn, Tarragona 1964

Rafael has had the privilege of being able to photograph extreme landscapes, from glaciers that reach down to the sea in the Beagle Channel to horizons from altitudes of 8,000 metres, but he is still searching for the genie willing to grant him his three wishes. The first wish is peace in the world (he has been copied with that one); the second is unmentionable; and the third is to be able to travel back in time with a camera (and come back, of course). Until that happens, he will continue to work on telling us stories about landscapes, paths, festivals and humanity. He cannot understand life without passion, enthusiasm and beauty; and he tries, as much as he can, to transmit sparks of these obsessions with his work. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopezmonne

Hugo Prades, Tarragona 1968

A versatile illustrator, he has worked for advertising agencies in Valencia and Bar-celona. Returning to Tarragona, with his style fairly well defined, he began to re-ceive commissions for historical illustra-tions and over the years this has become one of his great passions. He is known abroad for his jigsaw puzzles, which he has produced for more than ten years for a German company. He currently works for publishers and museums illustrating childrens stories, mediaeval castles and, as in this case, Roman Tarraco.

http://hugopradesilustrador.blogspot.com.es

Sara Sans, Barcelona 1974

A journalism graduate from the Autono-mous University of Barcelona in 1996, in 1997 she joined the editorial staff of La Vanguardia newspaper in Tarragona and has been its correspondent since 2004. Before that she worked at the Diari de Tarragona newspaper and Radio 4. She was also the correspondent for RAC1 ra-dio from the time it began transmission to 2004. She contributes to other publica-tions, including Descobrir Catalunya and the journal Alfa (published by the Spanish Nuclear Safety Council). She is co-author of the book Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) and La represa democrtica. 30 anys deleccions municipals a Tarragona (The return to democracy. 30 years of mu-nicipal elections in Tarragona (Tarragona City Council, 2009).

The great epigraphist Geza Alfoldy spoke of Tarraco as an open city, similar to Rome, a place of attraction for people from all over Hispania and the rest of the Roman Empire. Tarraco offered opportunities to prosper, a pleasant climate and a hospitable society; in short, it was a place in which you could live well. This guide, On Foot in Tarraco, aims to bring you closer to this great Roman urbs in the company of real people who lived here during that period. They will introduce you to their city and accompany you as you get to know it and its surrounding countryside or ager.

It is our modest hope that this guide will contribute to establishing a new idea about the city and its territory, based on the best of its past and emphasising the qualities of everything we share as heirs to the great classical civilisation that, like Tarraco, arose from the Mediterranean.

16

Rafael Lpez-MonnSara Sans Hugo Prades

pi

ed

de ferraduraGuides pour promeneurs curieux

pi

ed

Trr

aco

Chemin muletier m 1. Chemin traditionnel permettant le passage danimaux ferrs chargs de paniers et de harnais, mais pas de charrettes. 2. f De Ferradura Collection de guides pour promeneurs curieux, dite par Arola Editors. Ces guides sont conus pour des personnes qui aiment la marche et qui sont curieux dapprendre, besoin de battre. La collection De Ferradura vise faire dcouvrir des espaces, des sites et des paysages des territoires de langue catalane aux personnes qui aiment prendre leur temps.

Tarracoitinraires et randonnes10

Rafael Lpez-Monn, Tarragone 1964

Il a eu le privilge de photographier des paysages extrmes, des glaciers senfon-ant dans la mer au canal de Beagle des horizons vus 8 000 mtres dal-titude, mais il espre encore trouver la fe qui lui concdera trois souhaits : Le premier, la paix dans le monde (a, il la copi) ; le deuxime est inavouable et le troisime, pouvoir voyager dans le pass avec un appareil-photo (et revenir, bien sr). Avant que ses souhaits ne se ralisent, il continuera travailler pour raconter des histoires qui parlent de pay-sages, de chemins, de ftes et dhumani-t. Il ne conoit pas la vie sans passion, sans enthousiasme et sans beaut. Il fait de son mieux pour transmettre de petites touches de ses passions dans son travail. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopez-monne

Hugo Prades, Tarragone 1968

Illustrateur polyvalent Il a travaill pour des agences de publicit Valence et Barcelone. son retour Tarragone, il a commenc recevoir des commandes dillustration historique. Ce domaine est devenu, quelques annes plus tard, lune de ses grandes passions. En-dehors du pays il est connu pour ses casse-ttes, activit quil ralise depuis plus de 10 ans pour une entreprise allemande. Il travaille actuellement pour des maisons ddition et des muses, en tant quillus-trateur de contes pour enfants, de ch-teaux du moyen-ge ou comme dans ce cas, de la Tarraco romaine. http://hugo-pradesilustrador.blogspot.com.es

Sara Sans, Barcelone 1974

Titulaire dune matrise en journalisme lUniversit autonome de Barcelone en 1996. Elle a rejoint la rdaction de La Vanguardia Tarragone en 1997, et elle en est correspondante depuis 2004. Elle avait auparavant travaill pour le Diari de Tarragona et pour Radio 4, et elle a ga-lement t correspondante de RAC1 de-puis louverture de cette station jusquen 2004. Elle travaille en collaboration avec dautres publications telles que Descobrir Catalunya, et de faon ponctuelle avec la revue Alfa (dite par le Conseil de scu-rit nuclaire). Elle est coauteur du livre Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) et de La represa democrtica. 30 anys deleccions municipals a Tarragona (La reprise dmo-cratique. 30 ans dlections municipales Tarragone) (Mairie de Tarragone, 2009).

Le grand pigraphiste Geza Alfody parlait de Tarraco comme dune ville ouverte, comme Rome, dun endroit attachant pour les gens venant de lHispanie et de tout lEmpire. Tarraco offrait des possibilits de prosprer, un climat agrable et une socit hospitalire, en dfinitive, un lieu o il faisait bon vivre. Ce guide, pied Tarraco, vise vous familiariser avec cette grande urbs romaine. Des personnages rels, qui y vcurent, vous la prsenteront et vous accompagneront aux alentours, dans son ager (agglomration).

Nous esprons que ce guide contribue, de faon modeste, bien sr, vous apporter une nouvelle perspective de la ville et du territoire, fonde sur le meilleur de son pass, et mettre en relief tout ce que nous partageons, nous les hritiers de la grande civilisation classique qui naquit dans la Mditerrane. Le meilleur de Tarraco.

Rafael Lpez-MonnSara Sans Hugo Prades

1de herraduraguas para caminantes curiosos

a pi

epo

r T

rrac

o

Camino de herradura m 1a Camino tradicio-nal que permite el paso de animales de herra-dura cargados con alforjas y arreos, pero no el paso de carros. 2a f De Herradura Colec-cin de guas para caminantes curiosos que edita Arola Editors. Estn pensadas para per-sonas a quienes les gusta andar y saber por dnde andan, para personas a quienes les divierte conocer, para caminantes que no necesitan batir ms rcords que los de la propia satisfaccin. La coleccin De Ferra-dura quiere ayudar a descubrir espacios, rin-cones y paisajes de los territorios de lengua catalana a aquellas personas que quieren hacerlo a pie y pausadamente.

por Trracopaseos y excursiones10

Rafael Lpez-Monn, Tarragona 1964

Ha tenido el privilegio de fotografiar paisajes extremos, desde los glaciares desembocando en el mar en el canal Beagle hasta horizontes a 8.000 metros de altura, pero todava espera encontrar el hada que le conceda sus tres deseos. El primero, la paz en el mundo (esto se lo ha copiado), el segundo es in-confesable y el tercero, poder viajar al pasado con una cmara (y volver, cla-ro). Mientras espera que sus deseos se cumplan, continuar trabajando para contar historias que hablen de paisa-jes, caminos, fiestas y humanidad. No entiende la vida sin pasin, entusias-mo y belleza, y procura, en lo posible, plasmar destellos de estas obsesiones en su trabajo. http://blogs.descobrir.cat/vistes/@lopezmonne

Hugo Prades, Tarragona 1968

Ilustrador polivalente. Ha trabajado en Valencia y Barcelona para agencias de publicidad. Cuando regresa a Tarra-gona, con el estilo lo suficientemente definido, le empiezan a encargar tra-bajos de ilustracin histrica que, aos ms tarde, se convertiran en una de sus grandes pasiones. Fuera del pas es conocido por sus rompecabezas, acti-vidad que realiza desde hace ms de 10 aos para una empresa alemana. Actualmente trabaja para editoriales y museos ilustrando cuentos infantiles, castillos medievales o, como en este caso, la Trraco romana. http://hugo-pradesilustrador.blogspot.com.es

Sara Sans, Barcelona 1974

Licenciada en Periodismo por la Uni-versitat Autnoma de Barcelona en 1996. Se incorpora a la redaccin de La Vanguardia en Tarragona en 1997 y desde 2004 es la corresponsal. Antes haba trabajado en el Diari de Tarrago-na, en Radio 4 y tambin fue corres-ponsal de RAC1 desde la apertura de esta emisora hasta el 2004. Colabora con otras publicaciones, como Des-cobrir Catalunya, y puntualmente con la revista Alfa (editada por el Consejo de Seguridad Nuclear). Es coautora del libro Tarraco Viva (Arola Editors, 2008) y de La represa democrtica. 30 anys deleccions municipals a Tarragona (Ajuntament de Tarragona, 2009).

El gran epigrafista Geza Alfldy hablaba de Trraco como una ciudad abierta, a imagen y semejanza de Roma, un lugar atractivo para gentes venidas de Hispania y de todo el Imperio. Trraco ofreca posibilidades de prosperar, un clima amable y una sociedad hospitalaria, en definitiva, un lugar donde vivir bien. Esta gua, A pie por Trraco, quie-re acercarse a esta gran urbs romana y sern personajes reales, que vivieron en dicha ciu-dad, los que se la presentarn y le acompa-arn por sus alrededores, por su ager.

Tenemos la esperanza de que esta gua con-tribuya -humildemente, claro- a ofrecer una nueva idea de ciudad y de territorio basa-da en lo mejor de su pasado, y a poner de manifiesto todo lo que compartimos los he-rederos de la gran civilizacin clsica que surgi del Mediterrneo, como por ejemplo Trraco.

The great epigraphist Geza Alfoldy spoke of Tarraco as an open city, similar to Rome, a place of attraction for people from all over Hispania and the rest of the Roman Empire. Tarraco offered opportunities to prosper, a pleasant climate and a hospitable society; in short, it was a place in which you could live well. This guide, On Foot in Tarraco, aims to bring you closer to this great Roman urbs in the company of real people who lived here during that period. They will introduce you to their city and accompany you as you get to know it and its surrounding countryside or ager.

Le grand pigraphiste Geza Alfody parlait de Tarraco comme dune ville ouverte, comme Rome, dun endroit attachant pour les gens ve-nant de lHispanie et de tout lEmpire. Tarraco offrait des possibilits de prosprer, un climat agrable et une socit hospitalire, en d-finitive, un lieu o il faisait bon vivre. Ce guide, pied Tarraco, vise vous fami-liariser avec cette grande urbs romaine. Des person-nages rels, qui y vcurent, vous la prsenteront et vous accompagneront aux alen-tours, dans son ager.

El gran epigrafista Geza Al-fldy hablaba de Trraco como una ciudad abierta, a imagen y semejanza de Roma, un lugar atractivo para gentes venidas de His-pania y de todo el Imperio. Trraco ofreca posibilida-des de prosperar, un clima amable y una sociedad hospitalaria, en definitiva, un lugar donde vivir bien. Esta gua, A pie por Trraco, quiere acercarse a esta gran urbs romana y sern perso-najes reales, que vivieron en dicha ciudad, los que se la presentarn y le acompaa-rn por sus alrededores, por su ager.

de ferraduraguies per a caminants curiosos

seus del Mn (Museus i Jaciments romans), Frum Trraco (empreses de divulgaci del patrimoni), Nundinae (Fira de programadors) i Artfex (demostracions dels artesans de rpliques de peces arqueolgiques) a ms de les activitats de recreaci programades

ESPAIS PATRIMONI MUNDIAL

Com s habitual, shan programat activitats del Festival a la major part del espais de Trraco declarats Patrimoni Mundial: a lAmfiteatre, al Frum Provincial-Pretori rom, al Circ, a les Muralles i al Frum de la Colnia

LAGER

El Festival t una profunda vocaci de territori i reivindica les relacions de lURBS amb el seu AGER Des de fa anys se celebren activitats a Constant (a la villa romana de Cencelles, Patrimoni Mundial), a Altafulla (davant la villa romana del Munts, Patrimoni Mundial) i a Cambrils (a la vi-lla romana de la Llosa) Enguany celebrem la incorporaci per primera vegada de dos nous espais: el Priorat i Salou (a la villa romana de Barenys) Ambds estaran vinculats a la divulgaci del mn del vi en el mn clssic; els aspectes religiosos duna banda i els de la producci de laltra

NOVETATS DEL FESTIVAL

Aquest any el festival s especial Hem demanat a tots el participants que presentessin propostes sobre el tema dAugust i la seva poca Quasi la totalitat de les activitats sn de nova creaci i estan pensades per a aquesta edici Per aix aquest any no trobareu letiqueta NOU o NOVE-TAT al costat de les activitats del programa Agram a tots els grups i persones que realitzaran activitats el treball i lesfor que aix ha comportat

EL RECINTE FIRAL

El Recinte Firal del Palau de Congressos es converteix, aquesta edici, en un centre cultural dedicat a August i la seva poca, on es realitzaran ms de 250 actes

La recreaci AUGUST, EL PODER DE LA MSCARA ser, enguany, lactivitat central del festival, on sanir des-vetllant i descobrint aspectes de la seva vida personal i fa-miliar, la seva obra poltica, la seva visi de Roma i del mn

La reproducci a escala de lARA PACiS, aix com de lescul-tura dAUGUST DE PRIMA PORTA, formaran part, amb altres reproduccions, de lExposici AUGUST, UNA CIVI-LITZACI MEDITERRNIA que, en format de visites comentades, ens acostaran a lpoca del primer emperador

Els centres educatius que ho desitgin, podran participar en una activitat de recreaci de caire participatiu, AU-GUST AL TEU GUST, reservant la seva visita a lOficina del festival

CAMP DE MART

A ms de les recreacions histriques, el segon cap de setma-na, el dissabte 17, durant tot el dia, i el diumenge 18 durant tot el mat, programem el PUERI FESTIVAL TARRACO VIVA, amb tallers i activitats de recreaci adreades al p-blic familiar, on els petits podran participar en les activitats pensades per a ells

Alhora, tamb trobareu activitats al voltant de la GAS-TRONOMIA que ens permetr fer un viatge a lantiga civilitzaci romana a travs del paladar Tallers de recrea-ci de menjar i vi, xerrades i presentacions de productes que ja es trobaven a les cuines romanes Podrem fer un aperitiu i degustar les tapes de recreaci a la CAUPONA, elaborades pels restaurants de lAssociaci Trraco a Taula

El darrer cap de setmana, divendres 23, dissabte 24 i diu-menge 25, s el de les FIRES i TROBADES: Roma als Mu-

ELS ESPAIS DEL FESTIVALnous espais per a una edici especial

13

El mn dAUGUST

activitats especials per commemorar el bimillenari

i

ActivitAts Al recinte firAl

imatge i poder el govern lara pacis leneida la religi

larquitectura els mapes

AUGUST

AUGUST DE PRIMA PORTACpia en bronze situada al passeig Arqueolgic de Tarragona

15

16

Cum ex Hispania Galliaque, rebus in iis provincis prospere gestis, Romam redi, Ti. Nerone P. Qintilio consulibus, aram Pacis Augustae senatus pro reditu meo consacrandam cen-suit ad campum Martium, in qua magistratus et sacerdotes virginesque Vestales anniversarium sacrificium facere iussit.

Res Gestae, 12,2

Quan vaig tornar a Roma dHispnia i la Gllia, desprs dhaver resolt amb xit les empreses en aquestes provn-cies, durant el consolat de Tiberi Ner i de Publi Quintili, el Senat va acordar que calia consagrar en honor del meu retorn, un altar a la Pau Augusta junt al Camp de Mart, i va disposar que els magistrats, sacerdots i verges Vestals hi celebressin un sacrifici cada any

La motivaci de lAra PacisEfectivament, tal com ens explica August amb les seves prpies paraules, laltar dedicat a la Pau Augusta va ser dedicat pel Senat, el 13 aC, desprs de resoldre amb xit les empreses a Hispnia i la Gllia Aquestes empreses a les quals ell es refereix duna manera tan vaga sn, de fet, la plena conquesta de la pennsula Ibrica, amb la resoluci de les guerres cntabres, i la difcil pacificaci de la zona alpina, dues empreses duna transcendncia que ultrapas-sava la simple victria militar, ja que per primera vegada, tot lImperi Rom (s a dir, tot el territori dins dels limes) es trobava pacificat Aquest fet va provocar que per tercera vegada a la histria de Roma es tanquessin les portes del Temple de Janus (RG, 13)

Tanmateix sha de fer notar, i tal com el mateix August ens relata quan comenta aquest fet, que la Pau tal com lente-nien els romans i a diferncia de nosaltres, no saconseguia per labsncia de guerra o violncia sin per la derrota total dels enemics: Cum per totum imperium populi Romani terra marique esset parta uictoriis pax (la Pau shagus aconseguit amb victries, per terra i mar, en tota lextensi dels dominis del poble rom) La mateixa visi la tenien

els enemics de Roma tal com podem llegir al discurs amb qu el lder caledoni Calgaco arenga les seves tropes just abans dentrar en combat contra Agrcola a Britnia ubi solitudinem faciunt, pacem apellant (all on ho arrasen tot, ho anomenen Pau)

La inauguraci (inauguratio) de lAra Pacis fou el 30 de gener del 9 aC, curiosament (o potser no tant) el dia de laniversari del naixement la seva esposa Lvia El fet ms destacable, i que ens mostra en bona part la importncia simblica de lAra, s el fet que sinstaur anualment un sacrifici en qu participessin magistrats, sacerdots i verges vestals, vinculant aix lEstat rom a la seva gran obra, la Pau Augusta; s a dir, a ell i en un sentit ms ampli, a la seva famlia

El significat de lAra PacisLAra Pacis commemora la Pax Augusta com a inici del saeculum aureum, o segle dor, inaugurat per August Tan-mateix, el missatge s ms complex i no es pot allar del context histric en qu es fa Aix, no sha doblidar que des que va comenar el segle I aC, a part de les nombroses guerres dexpansi de Roma i de les Guerres Socials contra els seus aliats, Roma va patir fins a tres enfrontaments civils, Sulla contra Mrius, Csar contra Pompeu i molt ms recentment Octavi August contra Marc Antoni, per molt que aquest ltim es vulgui veure com una guerra contra Egipte

s en aquest context de quasi perptua inestabilitat que el missatge de la Pau i la Prosperitat que porta August, que pretn justificar i alhora legitimar el seu Principat, pren una importncia capital Per, com hem dit, s un missatge ms complex alhora que ple de matisos En la process hi ha representat lestat rom, els magistrats i els quatre collegis sacerdotals, alhora que el propi August amb tota la seva famlia El missatge s clar i entenedor: grcies a ell, com a director de lEstat, com a Princeps (el primer) sha aconseguit la Concordia Ordines, s a dir, lharmonia

LARA PACiS AUGUSTAEun monument a la pax romana

17AU G U ST

18

de lEstat rom desprs de tant de temps de turbulncies, per alhora dna a entendre que aquesta situaci no ser conjuntural ja que darrera dell hi ha la seva famlia, en definitiva els seus hereus, que perpetuaran la bona tasca de govern de Roma

Al mateix temps justifica la seva elecci com a Princeps en la mateixa histria de la ciutat de la qual els seus avantpas-sats en formen part (panells dEnees i la Lupercalia) i en presenta el gloris futur (panells de Roma i Pax) Aquest missatge semfatitza amb la idea clara i senzilla que lordre, s a dir, ell i els seus, afavoreixen labundncia infinita que veiem en les representacions vegetals, per avisa alhora dels

perills que hi poden haver si no hi ha un bon jardiner

Tot aix ho far amb una estructura que recorda la tradici romana i que, per tant, reivindica els valors tradicionals, per en marbre, molt ms durador, i amb una forma nova i ms espectacular, de tradici grega, que magnifica i alhora emfatitza el valor del missatge que aspira a ser etern En definitiva, hem dentendre lAra Pacis com la consolidaci dun pacte entre August i Roma en el qual a canvi de la seva direcci, i dels seus en el futur, Roma entrar en una eternitat daurada

David Viv Universitat de Girona

Text de lexposici August, una civilitzaci Mediterrnia

pg. 19 VASOS APOLLINARS O VASOS DE VICARELLOMuseu Nacional Rom, Roma

ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau dAugust. Roma

pg. 16 ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau dAugust. Roma

19AU G U ST

MAPES, TBULES I VASOSconixer el mn per administrar la pau

LOrbis Terrarum Pictus Marc Vipsani Agripa, el fidel company dAugust, almirall de la seva flota en Actium i segon home en importncia del principat, va ser un gran gegraf, a ms de militar i poltic Agripa manaria pintar en un dels prtics de Roma una tbula o descripci pictrica de tot el mn conegut, lOrbis Terrarum Pictus, amb la Terra dividida en tres con-tinents (Europa, frica i sia) i 24 regions (parts), totes elles provedes de dimensions en longitud i latitud

La Tbula de PeutingerLOrbis Pictus sha perdut per la Biblioteca Nacional de Viena custodia la denominada Tbula de Peutinger, un rtol o volum de pergam compost per onze fulles unides de 34 x 60 cm amb una longitud total conservada de 6,82 m Mostra tot el mn conegut en lAntiguitat Clssica des de loce Atlntic fins a Ceilan i lndia, amb els tres conti-nents dEuropa, frica i sia, mars i illes dibuixats, retolats i acolorits entorn de Roma i el Mediterrani

Aquest mapa del mn va ser dibuixat el segle IV dC i copiat de nou el segle XII, per amb tota seguretat sinspira en aquell mn pintat per ordre dAgripa Inclou lesment de 600 provncies i regions romanes, nacions i pobles estran-gers, i anota amb precisi 3 000 ciutats unides per 70 000 milles romanes de calades, s a dir, ms de 100 000 km, amb distncies mesurades amb precisi sorprenent en un marc geogrfic molt esquemtic per comprensible que dibuixa i anomena mars, serralades, boscos, rius i llacs Sha considerat per aix, que s una plasmaci grfica de lanomenat Cursus Publicus, el servei oficial de comunica-cions i correu de lImperi Rom

De Cadis a RomaSn quatre vasos cilndrics de plata que imiten la forma de les pedres milliars, trobades el 1852 a Bagni de Vicarello, un establiment termal situat al costat del llac Bracciano,

30 km al nord de Roma Tots quatre porten les seves parets cobertes per inscripcions incises, totes diferents, per que indiquen en la seva coronaci que contenen litinerari en-tre Gades (Cadis) i Roma A les bases sanota la distncia total entre ambdues ciutats, 1840 milles romanes, aprox 2 723 km En el cos central dels gots, ordenades en llistes verticals separades per columnes, apareix la llista de 106 mansions (ciutats i parades de postes) que el viatger hau-ria de trobar al final de cada jornada de marxa, amb les distncies respectives entre elles

Els quatre vasos, datats en lpoca dAugust i Tiberi (27 aC 20 dC), mostren canvis en la ruta a mesura que sana-ven executant noves obres El viatger podia comprar un daquests gots en el moment demprendre un llarg viatge com una autntica guia de carreteres revisada i posada al dia Segons aquests gots, el viatge per terra entre Gades i Roma utilitzant les calades romanes durava tres mesos i mig (106 jornades), amb una mitjana diria de 26 km

Joaqun Ruiz de Arbulo Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

20

a ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau dAugust. Roma

c MiLiTES ET CAEMEnTERiiS, Soldats i ConstructorsReproducci de la Taula de Peutinger. LEGIO I GERMANICA

b AUGUST DE PRIMA PORTAMuseus Vaticans, Roma

d TEMPLE DE MARS ULTORFrum dAugust a Roma

21AU G U ST

AUGUSTEl poder de la mscara

REcREAci HisTRicA

AUGUSTUna civilitzaci mediterrnia

VisiTA comEnTAdA

ARA PACiS AUGUSTAEUn monument per a un imperi

VisiTA comEnTAdA

IMATGE I PODERLAugust de Prima Porta

VisiTA comEnTAdA

AUGUST AL TEU GUSTVine a conixer lemperador de Roma

AcTiViTAT EscolAR

PRAEFECTURA AnnOnARiAUna llavor de lestat del benestar

REcREAci HisTRicA

DEO AUGUSTOUn nou du per a una nova era

REcREAci HisTRicA

EL LLEGAT DAUGUSTLa poltica per damunt de tot

XERRAdA

LENEIDA

XERRAdA

ELS VASOS DE VICARELLO I LA TBULA DE PEUTINGERXERRAdA

LESTADA DAUGUST A TRRACO

XERRAdA

LARA PACiS

XERRAdA

EL FRUM DAUGUST

XERRAdA

LA ROMA DE MARBRE

XERRAdA

LA FAMLIA DAUGUST

XERRAdA

89

90

90

91

91

91

92

92

92

93

93

93

94

94

94

EL MN DAUGUSTndex dactivitats

GEnT dAUGUST

familiars i amics, lentorn del prncep

ii

monlegs des de lAntigA romA

livia drusila tiberi jliamecenes antonia minor

GEnT dAUGUST

JLIA, LA fILLA DAUGUSTMerc Rovira

23

24

a ARA PACiSMonument commemoratiu de la pau dAugust. Roma

c SEQVERE ME! Prostituci a Roma, Thaleia (Tarragona)

b CAiUS BAEBiUS, Sevir AugustalUn nou ric. Alex Manrquez

d JLIA, LA fILLA DAUGUSTMerc Rovira

En lambient de la classe senatorial del final de la repbli-ca, lambient que va viure August com a fill dun senador dorigen plebeu de Velletri, les segones noces i els divorcis eren a lordre del dia Sigui en el primer cas per les moltes morts provocades pels parts o sigui en el segon cas per millorar les aliances de classe (negocis inclosos) o el man-teniment de les fortunes familiars en un ambient proper, els matrimonis formaven part dels assumptes importants de les famlies poderoses

Casaments entre cosins i cosins germans eren habituals, aix com les adopcions per interessos de classe i de negocis Recordem que el mateix August va ser adoptat com a fill pel seu tiet-avi Juli Csar Aquesta adopci el va convertir a tots els efectes jurdics amb canvi de cognoms incls, en fill del gran general i cnsol de la repblica tardana Marc Antoni, per menysvalorar la vlua del jove Octavi, digu pblicament que aquest ho devia tot al seu nom, el nou, s clar, ja que desprs de ladopci canvi el seu nom de Gai Octavi Turri pel de Gai Juli Csar filius

Un cop assumit el poder personal absolut, encara que matisat per la funcionalitat de les diferents magistratures, August va comenar a prendre decisions en el camp dels enllaos familiars La futura herncia dun Imperi, b valia prendres seriosament amb qui es casava cadasc Ja abans de ser el princeps del nou Estat, August va utilitzar les dones de la seva famlia com a peons duna poltica daliances interessades Aix, fu divorciar la seva germana Octvia, casada amb Claudi Marcel, per casar-la amb Marc Antoni, aleshores aliat poltic Daquest casament naixeria Antnia la Menor, la qual seria mare del futur emperador Claudi

August es va casar tres vegades La primera amb Clodia, de la qual no va tenir descendents La segona, Escribonia, de la qual va tenir lnica filla, Jlia, i finalment amb Lvia Drusilla, de la qual no va tenir fills A Jlia, la seva nica filla, la va casar en primeres npcies amb Claudi Marcel, fill

de la seva germana Octvia; eren, per tant, cosins germans Un cop vdua, la va tornar a casar amb el seu amic ntim i gran collaborador poltic, Marc Vipsani Agripa Daquest segon matrimoni, la filla de lemperador tingu tres fills: Gai Csar, Luci Csar, Agripa Pstum; i dues filles: Jlia i Agripina (futura mare de lemperador Calgula) Els dos primers fills, un cop mort Marcel (fill dOctvia i primer marit de Jlia) foren els escollits per heretar el seu avi Malauradament, per, tots dos van morir molt joves

Quan Jlia enviud dAgripa, August la va tornar a casar, aquest cop amb el futur emperador Tiberi, el seu fillastre i, per tant, germanastre de Jlia Tiberi era fill del primer matrimoni de Lvia Drusilla Era un pas ms per fer de la gens Cludia part integrant de la famlia imperial De fet seria Tiberi qui finalment, i un cop adoptat formalment pel mateix August, el succeir a la seva mort

Del matrimoni dOctvia, germana dAugust, amb el trium-vir Marc Antoni, naixeren dues filles: Antnia la Major i Antnia la Menor La segona filla ja hem dit que es va casar amb Drus i tingueren dos fills: Claudi i Germnic Aquest darrer es va casar amb la tamb nta dAugust, Agripina Antnia la Major es va casar amb Luci Domici Ahenobard, amb qui tingu una filla, Domicia Ahenobard, i un fill, Gneus Domici Ahenobard, el qual va ser pare del futur emperador Ner

Us heu fet un embolic? Normal August va utilitzar els membres de la seva famlia i en especial les dones (dona, germana, filla, ntes) per la seva ambici poltica, amb lesperana que el poder, tan rduament guanyat, no marxs del nucli familiar de la gens Jlia En part, ho aconsegu per el preu va ser molt alt: la filla Jlia i la nta tamb Jlia, desterrades a lexili El seu fillastre, Tiberi, separat de la seva primera dona i gran amor Vipsania (filla dAgripa i, per tant, cunyada de la segona dona de Tiberi, Jlia) Els nts (Agripa Pstum), assassinats per ordre seva o de Tiberi Una famlia dall ms normal

ASSUMPTES DE FAMLIAquan els afers familiars esdevenen poltica destat

25G E N T DAU G U ST

26

27G E N T DAU G U ST

LiViA DRUSiLAEsposa de lemperador

REcREAci HisTRicA

TIBERIEl fillastre eficient

REcREAci HisTRicA

JLIALa filla dAugust

REcREAci HisTRicA

MECENESLideleg del rgim

REcREAci HisTRicA

OCTVIALa germana fidel

REcREAci HisTRicA

ANTNIA MINORneboda, tieta i mare demperadorsREcREAci HisTRicA

HORACIEl poeta del CARPE dIEM

REcREAci HisTRicA

VIRGILIUn poeta per un imperi

REcREAci HisTRicA

AGRIPALhome per a tot

REcREAci HisTRicA

MARC ANTONILa fascinaci per lOrient

REcREAci HisTRicA

FRinHistries duna prostituta al llit dAugust

REcREAci HisTRicA

LUCiUSUn veter soldat dAugust a Trraco

REcREAci HisTRicA

CAiUS BAEBiUSSevir augustal. Un nou ric

REcREAci HisTRicA

PAULLiAnUS, LAniSTA CiRCULATORUn empresari de gladiadors a Trraco

REcREAci HisTRicA

GENT DAUGUSTndex dactivitats

95

95

95

96

96

96

97

97

97

98

98

98

99

99

LiViA DRUSiLA, ESPOSA DE LEMPERADORA lombra dAugust. Assumpta Mercader

lArT dE mAnAr

poltica i administraci en el mn rom

iii

romA des de lA polticA

el poder la justciales obres pbliques lurbanisme

la propaganda

POLTICA

Legionaris de la Legio VII Gemina a laqeducte rom de TarragonaProjecte Phoenix (Tarragona)

29

Roma fu front a les caresties alimentries (unes 25 en el perode que va de la segona guerra pnica a linici del principat dAugust), primer duna manera improvisada, per finalment organitzar un veritable organisme estatal de control dels aliments i el seu preu: la prefectura de lannona Annona s una divinitat romana que representava els dons que la terra donava als homes al llarg dun any (annus)

Un primer pas per garantir la subsistncia alimentria de la poblaci (ms pobra) de Roma, la feren els germans Grac, el 123 aC, amb la Lex Sempronia Frumentaria, ins-tituren per llei el repartiment gratut o a baix cost de gra a la ciutadania Desprs les lleis repressives de Sulla les revocaren Pompeu i desprs Csar les restituren, i aquest darrer afeg loli i el vi en el repartiment

Per les frumentationes o repartiment daliments gratuts o a baix preu a la plebs de Roma, es realitzava duna forma improvisada Fins que arribem a un dels protagonistes principals daquesta histria; Gai Csar Octavi, ms co-negut com August

Com diu el mateix August a les seves memries, Res Gestae Divi Augusti, jo vaig donar menjar al poble pagat de la meva butxaca, aix ser habitual a partir daleshores A poc a poc sorg la necessitat de donar una forma institu-cional a aquesta intervenci en leconomia de la societat: la prefectura de lannona

Aquesta nova prefectura tenia una oficina central a Roma, on ara hi ha lesglsia de Santa Maria in Cosmedin (on hi ha la boccadellaverit); la statioannonae El nou organis-me era presidit pel praefectusannonae, el qual comandava

una muni de funcionaris pblics: adiutores, apparitores, tabellarii, militars, etc

El praefectusannonae, no s un magistrat, no t dret a lictors i no pot collegiar-se Depn directament de lemperador, i aquest no vol que res se li escapi o que el seu subordinat ordeixi cap complot a costa del seu poder

El praefectus era escollit per les seves capacitats de comp-table i financeres, confirmades en el curs duna carrera de funcionari efica De fet, el primer prefecte de lannona va ser Caius Turrianus, un ntim amic dAugust que abans ja havia estat governador dEgipte i que durar en el crrec ms de trenta anys

La prefectura de lannona sencarrega dadquirir i fer trans-portar aliments de tot limperi a la capital, per posterior-ment distribuir-los a la plebs amb dret a les distribucions de menjar, les anomenades frumentationes Es calcula que podien ser unes 250 000 persones en poca dAugust

Una gran part del cereal adquirit procedia dEgipte Des daquesta provncia senviava cada any a Roma uns 20 000 000 de modii de gra, o sigui, unes 140 000 tones de blat (principalment) Lhistoriador Flavi Josep ens diu que en poca de Ner aquesta quantitat era suficient per alimentar tot Roma durant quatre mesos Aix ens indi-ca que cada any Roma necessitava 60 000 000 de modii, unes 420 000 tones de gra, que havien darribar a travs de companyies comercials (negotiatores, difusores) i navilieres privades (naviculari)

La flota dAlexandria era un immens comboi protegit per naus de guerra que cada any sortia dEgipte i portava a Puteoli, a la Campnia, la collita de gra egpcia Centenars i centenars de vaixells arribaven a Puteoli durant el mes de juny La seva arribada era un espectacle Ho descriu Sneca:

Avui han estat vistos els vaixells dAlexandria que anun-cien larribada de la gran flota El seu albirament fa que

LA PRAEFECTURA AnnOnARiA DAUGUST un ministeri deconomia i benestar social fa dos mil anys

31P OL T IC A

AnnOnA FRUMEnTARiAUn intent destat del benestar a la Roma antiga. Projecte Phoenix (Tarragona)

tota la Campnia estigui de festa La gent samuntega a la rada del port de Puteoli i reconeix els vaixells dAlexandria pel tipus de velam En efecte, noms aquests tenen el dret dhissar les veles altes per damunt de la verga que tots els altres vaixells arboren al llarg Res en efecte dna ms velocitat que les vergues altes, perqu en elles la pressi del vent s ms forta s per aix que cada cop que el vent bufa ms fort del convenient sabaixa la verga, la fora del vent que arriba per sota no s tan violenta Quan aquests vaixells arriben a les aiges de Capri i al promontori de Minerva (Sorrento) els altres vaixells shan dacontentar a quedar al paire; la vela alta s la marca distintiva de les naus dAlexandria

En cada pas de tot el procs, els mensores vigilaven que no hi hagus minva del producte El collegium de menso-res era poders a Ostia Provet dun rutellum, el mensor verificava les mides i el pes del blat Un ajudant amb una calculadora (abacus) lajudava Aquests mensores lliuraven als magisternavis un certificat que acreditava que portaven la crrega estipulada, sense aquestcertificat larmador no cobrava de lerari pblic

Tamb la praefectura annonaria comprava i emmagatze-mava altres productes Principalment oli El vi tamb, per no era tan important en la dieta i el seu pes en leconomia, tampoc

Sovint sha considerat lannoa una espcie dopi del poble, per tal de tenir callades les boques de la plebs romana:

panem et circensis. Per hi havia alguna cosa ms a Roma tots els governants, incls lemperador, tenien el deure moral i la conscincia de proveir daliments bsics la poblaci No com una imposici tctica sin com una necessitat estratgica el pobre emperador Claudi pag les conseqncies duna carestia daliments quan lany 51 dC va ser esbroncat i literalment cobert dimmundcies al seu pas pels carrers de Roma

Mag Seritjol Director del festival TARRACO VIVA

Dels textos de lexposici August Una civilitzaci Mediterrnia

32

33P OL T IC A

AUGUST I EL PAPIR MS ANTIC DE ROMA: EL PAPIR DE CORNELI GALXERRAdA

HISTRIA I PODEREl bimillenari del naixement dAugust a la Itlia de Mussolini. La Mostra Augustea de la Romanitat

XERRAdA

LA CULTURA COM A PROPAGANDA DE LA POLTICA DAUGUSTXERRAdA

TRAJdHispnia a Roma

PREsEnTAci dEl llibRE

CIRC MXIMLa ira de Traj

PREsEnTAci dEl llibRE

POLTICAndex dactivitats

99

100

100

100

101

101

101

102

102

102

103

EL CASAMENT DAUGUST I LVIA

REcREAci HisTRicA

IMPARTEIX JUSTCIA AMB AUGUST

Joc dE dEscobERTA

ENGINyERIA HIDRULICA I SISTEMES DEVACUACI EN TEMPS DAUGUSTXERRAdA

LURBANISME A LA ROMA DAUGUST

XERRAdA

LENGINyERIA AL SERVEI DE LA REFORMA TERRITORIAL DAUGUSTXERRAdA

LA VIA AUGUSTA I LA CREACI DELS CURSUS PUBLiCUS EN POCA DAUGUSTXERRAdA

iMPERiUMEl poder de Roma a la capital provincial de Trraco. Projecte Phoenix (Tarragona). Tarragona Histria Viva

El PUny dE romA

les legions romanes, lexrcit ms poders del mn

iV

romA des de lexrcit

lestratgiales tctiques de les legions

els comandaments els campamentsles batalles larmament

MILITAR

LA fUNDACI DE LA COLNIA TRRACOProjecte Phoenix (Tarragona)

35

36

a, d TARRACO FiDELiSLltim baluard de la Hispnia romana. LEGIO I GERMANICA - SEPTIMANI SENIORES (Tarragona)

c LA fUNDACI DE LA COLNIA TRRACO Projecte Phoenix (Tarragona)

b LEGIO, les legions de lAlt ImperiProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

Els romans tenien una antiga cerimnia per a declarar la guerra Octavi va anar al temple de Belona, la deessa de la guerra, en el Campus Martius o Camp de Mart En una franja de terra just davant del temple, que era considera-da oficialment com a territori estranger, salava la petita columna Bellica o columna de la Guerra Els sacerdots de Belona, anomenats fetiales, van llanar llances tacades amb la sang dun porc sacrificat ritualment dins daquest terreny Quan el ritual va acabar Roma va estar oficialment en guerra amb Egipte

Anthony Everitt August. El primer emperador

Octavi senfrontava a Marc Antoni per decidir, duna ve-gada per totes, qui seria lnic amo del mn rom Ho va fer, per amb una campanya prvia que ara anomenarem publicitria La guerra que estava a punt desclatar era entre dos romans, per Octavi la va convertir en una guerra con-tra la reina dEgipte, Clepatra, i entre els dus romans i els dus egipcis De cap de les maneres Octavi volia aparixer com linstigador duna nova guerra civil entre romans

Feia poc que, trencant la tradici i la legalitat, shavia apro-piat del testament de Marc Antoni i lhavia llegit, almenys les parts ms sucoses, al Senat El testament no deixava dubtes, Marc Antoni volia ser enterrat a Alexandria i re-coneixia Cesari com autntic fill de Juli Csar Octavi va aprofitar locasi i va aconseguir suports tant a Roma com a Itlia per aturar la reina oriental que havia dominat lesperit dun rom com Marc Antoni

Al segle I aC Actium era noms un petit poblet de pes-cadors de perles i una parada pels viatgers Molt a prop, enmig duna arbreda hi havia un petit temple dedicat a Apollo, el du protector de la famlia Jlia i dAugust A finals de lany 32 aC gran part de la flota de Marc Antoni estava ancorada al golf dArta Just una mica ms al nord, en un tur des don podia contemplar tot lescenari de la futura batalla, Octavi va establir el seu campament Des dall va poder veure com una part de les naus de Marc

Antoni eren cremades La manca de remers i tripulants per a tota la flota va fer que aquest ltim renuncis a les galeres ms petites i a tots els vaixells de crrega Un nvol de fum va elevar-se en lhoritz

El 2 de setembre, desprs de quatre dies de mal temps, la jornada va despertar-se amb sol Les flotes llevaren ncores Agripa, en qui Octavi havia delegat el comandament estra-tgic, embarc vuit legions i cinc cohorts de pretorians en unes noranta galeres i les despleg al llarg dun quilmetre i mig a lentrada de lestret dActium, esperant a veure qu feia lenemic

Antoni va dividir la flota en quatre parts, una delles amb la reina Clepatra dalt del vaixell insgnia Antonias i una part important del tresor dEgipte; monedes dor, plata i altres objectes de valor La resta de la flota va quedar sota el comandament de Publi Canidi Cras

Abans de fer-se a mar obert, Antoni va donar una ordre desconcertant que fou motiu de desnim; orden als seus capitans que hissessin les veles Aix no es feia mai quan sentrava en combat, ja que dificultava molt les operacions Noms es feia quan es pensava en una possible fugida, i aix ho van interpretar la majoria doficials i mariners

En sortir del cap dActium, la flota es divid en dues grans ales, amb les naus de Clepatra al darrere Antoni espe-rava que Agripa ataqus, per no es va moure Per contra, aquest esperava que Antoni avancs cap a alta mar, com aix va ser Antoni va comandar la flota de la dreta i Sosi, un competent soldat, la de lesquerra Plutarc relata que tres o quatre vaixells dOctavi sagruparen a lentorn de cadascun dels dAntoni i la lluita es va a dur a terme amb escuts de vima, llances, pals i projectils incendiaris, mentre que els soldats de Marc Antoni tamb disparaven amb catapultes des de torres de fusta

Amb la seva superioritat en galeres de guerra, Agripa va separar la seva flota en dues files Desprs de dues hores de

ACTIUMuna gran batalla de mrqueting

37M I L I TA R

batalla, Agripa va pensar que portava la davantera, per al moment saixec un vent de nord i lesquadr de Clepatra, que estava en un segon pla, va hissar veles i es dirig al punt central de la batalla, on hi havia un forat que no controlava ning El vaixell de la reina amb la seva vela morada volia travessar la lnia de batalla i fer-se a alta mar Antoni va canviar de vaixell i segu la reina amb una petita flota Al cap duna hora, el vent va bufar amb ms fora i alguns capitans dAntoni es donaren per venuts i entregaren els seus vaixells Altres es retiraren a lestret dActium

En una batalla naval era difcil que els comandants sa-bessin exactament qu s el que passava La llum del dia minvava No es distingien b els vaixells propis i els de lenemic Octavi va veure fugir el vaixell de la Reina per no sabia si Antoni lhavia seguit Tamb va veure fugir al-guns vaixells enemics Per evitar que ms vaixells enemics fugissin, Octavi i Agripa mantingueren la flota en alta mar i aix passaren la nit

Ja de dia, Octavi, en terra ferma, va poder avaluar el re-sultat Semblava una victria almenys parcial Unes 30 o 40 galeres enemigues havien estat enfonsades i uns 5 000 legionaris dAntoni havien mort Per el gros de les tropes terrestres dAntoni encara estaven intactes Octavi intu que o perseguia aquestes tropes o la batalla noms hauria servit per endarrerir el resultat de la guerra

Els legionaris dAntoni no sabien que aquest havia fugit amb la Reina dEgipte Quan ho varen saber, a Octavi li fou fcil pactar una rendici Aqu, el vencedor es mostr geners; no va dissoldre les legions dAntoni i els va pro-metre les mateixes recompenses que al seu exrcit

Poc temps desprs Octavi va saber de la fugida dAntoni i Clepatra cap a Egipte No els va perseguir immediata-ment Es va prendre el seu temps i a poc a poc el cercle sobre el seu enemic san tancant El sucidi dAntoni i el de Clepatra marc el final dun segle de guerres civils Roma tenia un nou amo i no sassemblava a cap dels anteriors

Desprs de la batalla dActium, la memria dAntoni fou esborrada Es va llevar el seu nom dels fasti i dels registres estatals, les seves esttues foren retirades i el seu aniver-

sari, declarat dies nefastus La importncia de la batalla fou magnificada i dramatitzada com si es tracts dun dels moments ms importants de la histria En la versi oficial del vencedor, Actium es va convertir en una gran batalla naval, amb gran luxe de detalls convincents i artstics

August va fer creure que la batalla havia estat la personifica-ci de la lluita entre lest i loest A un costat estaven lhereu del gran Juli Csar i el senat i el poble de Roma, els deus de Roma lluitant contra les bestials divinitats del Nil Contra Roma lluitaven les forces heterognies de lest; egipcis, rabs, bacteris, liderats per un renegat variis Antonius armis i el que era pitjor, amb el suport duna dona estrangera;

sequiturque, nefas, Aegytia coniux (Virgili, Aen 8, 688)

Actium, que havia estat poc ms que una fugida desorde-nada dun bloqueig naval, fou transformada en una gran batalla, un duel entre Roma i lAntiRoma, entre el b i el mal Aqu Mecenes, lamic dAugust, va jugar un paper clau Va posar en marxa tots el seus protegits i aquests van escriure, millor dit, reescriure els fets des duna visi imaginativa per plena de sentit dEstat, s a dir, convenient als interessos del nou pater patriae

Horaci va escriure una oda celebrant lxit dAugust, obviant els mrits dAgripa i atacant la prfida reina dEgipte A lAra Pacis, el monument que el Senat va manar erigir ce-lebrant la pau que August havia aconseguit, hi ha autors, com Gilles Sauron, que interpreten la decoraci vegetal com un reconeixement dinstic dels vencedors dActium i una negaci a cap possibilitat dheretar el nou Estat per part dels descendents del venut dActium: Marc Antoni

38

LEGIO, LES LEGIONS DE LALT IMPERIProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

39M I L I TA R

LEGiOLegions romanes alt imperials

REcREAci HisTRicA

AUGUSTUS: iMPERATOR ET DEUSFeriale Duranum

REcREAci HisTRicA

VINE, VEU I VIU EL FESTIVALFes de LEGIOnARI BAIX IMPERIAL

TAllER

Si ViS PACEn, PARA LUDEMSi vols pau, preparat per jugar

Jocs dEsTRATGiA

VINE, VEU I VIU EL FESTIVALFes de LEGIOnARI dAUGUST

TAllER

VOLS SER UN LEGIONARI BAIX IMPERIAL? TAllER infAnTil

AUGUST I LES GUILES DE ROMA

XERRAdA

LAVITUALLAMENT DELS SOLDATS DEL RIN:mfores per a les legions dAugust

XERRAdA

AUGUST I LES GUERRES CNTABRESHispnia sotmesa

XERRAdA

MILITARndex dactivitats

122

122

123

123

123

124

124

124

125

El PlAEr, lES ArTS, lA diVErSi

enamorats de la bellesa i les emocions intenses

V

romA des del lleure

la msica la policromiael teatre lescriptura els jocs

la literatura larquitectura

CULTURA

DE MUSiCA AnTiQUi nARRABAnTEls homes de lantiguitat parlen de msica. Ludi Scaenici (Itlia)

41

42

a CARMinA CAnEREThaleia (Tarragona)

c SCRiPTORiUMTaller descriptura romana. Ricardo Placed (Osca)

b LA VIVA IMATGEPolicromia en lescultura romana: el cas de les mscares funerries de la Roma republicana. MV ARTE (Tarragona)

d LUDi APOLLinARES, JOCS EN hONOR A APOLLONemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itlia)

42

Tst

43C U LT U R A

GLADIADORSlluitar i morir a larena per tenir un lloc entre els dus

43

El munus, els jocs gladiatoris, tenien lloc en els amfiteatres Aquest tipus dedificis van sorgir a la Roma republicana i estaven formats per una arena ellptica envoltada de tres nivells de cavea, graderies originalment de fusta, les quals quedaven separades daquesta per un alt podium, destinat a protegir el pblic dels perills que tenien lloc a larena Lamfiteatre de Pompeia, edificat al voltant de lany 80 aC, constitueix lexemple ms antic conegut fins ara damfiteatre de pedra El de Trraco sedificaria a mitjan segle II dC

El cost dorganitzar el munus solia ser sufragat per un sol ciutad, leditor, moltes vegades per honrar un parent mort, si b s evident que responia a una estratgia per millorar o assegurar el seu estatus social Es tractava de persones acabalades, membres de lelit sociopoltica de la ciutat (quan no el mateix emperador)

Al segle I dC, el format del munus estava clarament con-solidat Amb suficient antelaci, el lanista, lempresari contractat per leditor per organitzar el munus (i propie-tari dels gladiadors), havia enviat quadrilles dels seus em-pleats a omplir els carrers amb pintades que anunciaven lespectacle (la data, lhora i el lloc) i els seus millors fi-txatges, aix com el nom de leditor, s clar Dos o tres dies abans del munus, tenia lloc una desfilada pels carrers o el frum de la ciutat, on els gladiadors, lleugers de roba, sexhibien seguits pels nois que carregaven amb les seves armes i les feres engabiades i transportades en carros

Arribat el gran dia, el programa amfiteatral seguia un ordre rigors que durava tot el dia i que comenava al mat amb una pompa, una desfilada solemne on el pblic assistent podia veure a cara descoberta els participants i comprovar que es complia la propaganda anunciada a les parets de tota la ciutat Leditor tamb formava part de la pompa Aquest era un moment molt important per mos-trar-se i lluir-se a la vista de tothom

Acabada la desfilada comenava lespectacle seguint sem-pre el programa establert En primer lloc es celebraven les venationes: les caceres, efectuades pels venatores, els caa-dors, i els bestiarii, una mena de domador, de categoria inferior al venator, encara que tots dos representaven el Numen Caesaris, el poder div de lemperador Per terra o per mar, de qualsevol dels territoris conquerits per Roma, arribaven animals per a les venationes Tigres asitics, lleons africans, ssos europeus, fins i tot elefants, les bs-ties podien procedir de qualsevol dels confins de lImperi

La venatio comportava un desplegament escenogrfic espectacular, ja que en moltes ocasions es recreaven a la sorra els ecosistemes als quals pertanyien les bsties i es reproduen autntiques selves on sels donava caa Les-pectacularitat de lescenari creat per a locasi, al costat de lexotisme dels animals i la seva perillositat dels mateixos, feien de la venatio un espectacle nic A ms, portava as-sociat una gran crrega ideolgica: representava el cstig als que trencaven la llei davant el triomf de la intellign-cia del caador sobre les bsties Aquestes, a ms de ser considerades inferiors, representaven un paper concret: simbolitzaven els enemics de Roma

Conclosa la venatio i arribat al migdia tenien lloc els Ludi Meridiani. La sorra es convertia llavors en lespai perfecte per aplicar el cstig a criminals, esclaus i brbars: a lin-civilitzat i, per tant, inhum La pena de mort sexhibia com un espectacle ms Els damnatii, els condemnats, ho podien ser ad bestias o ad gladium i en les execucions hi podien participar tant els venatores amb els animals, com els gladiadors

El programa amfiteatral finalitzava amb els espectacles de gladiadors El gladiador era considerat infame des del punt de vista jurdic: importunus, obscaenus (brut, re-pugnant), homes degradats per la fortuna, sense dignitas (dignitat), gaireb sense humanitat Si b per Sneca, el gladiador era un vir fortis (un home fort) Solien ser cri-

minals condemnats, esclaus, presoners de guerra, lliberts que actuaven a petici dels seus patrons i homes lliures arrunats Sentrenaven al ludus, on eren sotmesos a una frria disciplina, aprenien lofici i on en funci de les seves aptituds sels adjudicava una especialitat: samnites, tracis, mirmillons, hoplomachus, secutores, retiarius En defini-tiva, es tractava dun gran programa dedicat a satisfer les multituds que omplien les grades Aquest edifici i aquests espectacles, en mans dAugust i dels seus successors, es van convertir en grans instruments de propaganda del poder

Lespectacle del munus es reforava amb una forta crre-ga simblica i ritual URI, VINCIRI, VERBERARI, FE-RROQUE NECARI PATIOR, aquest era el sacramentum gladiatorium, el jurament pel qual els gladiadors es com-prometien a suportar ser cremats, lligats, venuts per, fi-nalment, morir per lespasa Amb aquest jurament cedien la seva vida en dipsit als dus de linframn Dii Inferi Per a ms, convertien la seva actuaci a la sorra en un acte voluntari i daquesta manera, deixaven de ser con-demnats i esclaus, per aconseguir honor a la sorra i aix accedir a la glria El seu cos es convertia en una ofre-na per als dus i lexecuci en un piaculum, un sacrifici expiatori per satisfer-los Trencar el jurament suposava una greu ofensa El perfecte compliment daquest acte no estava complet sense la cena libera en la qual conflueixen dos aspectes fonamentals que caracteritzaran els jocs am-fiteatrals: el ritual i lespectacle

La nit anterior als jocs leditor oferia un banquet a tots els participants: gladiadors, venatores, bestiarii, dam-natii tots tenien cabuda durant la realitzaci daquest sopar imprescindible que es convertia, en si mateix, en

un altre espectacle El pblic sacostava als voltants dels amfiteatres amb lobjectiu dobservar com sopaven els qui, lendem, sortirien a la sorra Per a alguns, aquell seria lltim

Les actituds variaven i aix es podia veure la voracitat dal-guns davant els diversos aliments que sels oferia i dels que podien consumir les quantitats que volguessin Cal recordar lestricta dieta a la qual eren sotmesos aquests esportistes Al costat de la voracitat, els curiosos tam-b constataven la vulgaritat que desplegaven molts dels lluitadors a la taula Lactitud ms buscada pel pblic era, per, la por Por que portava molts dels participants a abstenir-se de menjar res

Noms una cosa no podia fer el pblic que es desplaa-va a la nit a lamfiteatre desitjs de captar la intimitat daquestes persones No podien tocar, ni tastar, ni beure cap dels aliments servits a taula Noms els estava perms mirar, perqu els aliments eren part dun estricte ritual La celebraci del cena libera t un component sagrat La ingesta suposava la neteja ritual de la sang daquestes per-sones Grcies al menjar i a la beguda servida durant el sopar es netejava la sang i el cos del lluitador Es tractava dun consum simblic, un consum necessari, previ al joc Lendem, els cossos dels lluitadors es convertien en una ofrena als dus La sang vessada a la sorra anava directa-ment a linframn Es tractava duna libaci als dus, ells mateixos eren la vctima oferta i com a tal, la rebien els dus, perfectament neta i purificada grcies al cena libera.

Loli ynguanzo i Reis FabregatNemesis Arq

45C U LT U R A

PUBLi OViDi nASPoeta de lamor, dels dus i de lexili

lEcTUREs dRAmATiTZAdEs

LUDUS MAGnUS AUGUSTiJocs de gladiadors en honor dAugust

REcREAci HisTRicA

MUnERA GLADiATORAEl mn dels gladiadors

REcREAci HisTRicA

CARMEn SAECULARE La msica al servei del poder

REcREAci HisTRicA - concERT

LA FI DE JULI CSAR

REPREsEnTAci dE TiTEllEs RomAns

in DOMO MAECEnATiSA casa de Mecenes. El teatre en poca dAugust

REcREAci HisTRicA

CARMinA CAnEREUn concert per a August

concERT

ARS CARACTERiALart de gravar lletres a la pedra

XERRAdA - dEmosTRAci

ELS AMICS DOCTAVILamistat dels homes o la virtut

XERRAdA

DAUGUSTUS A AGOSTLevoluci fontica del llat al catal

XERRAdA

EL MN DELS GLADIADORS A LANTIGA ROMA REcREAci HisTRicA

COEnA LiBERALa nit abans del combat

REcREAci HisTRicA

EL CROMATISME DE LES ESCULTURES CLSSIQUES:LAugust de la Prima Porta

TAllER

SCRiPTORiUMTaller descriptura romana

TAllER

LA GEMMA AUGUSTEA

XERRAdA

VINE, VEU I VIU EL FESTIVALFes de GLAdIAdOR

TAllER

POMPA GLADiATORAAnunciant els Jocs

REcREAci HisTRicA

ELS COLORS DAUGUSTLa pintura mural durant lpoca augustea

XERRAdA

TESSELATUMTaller de mosaics romans

TAllER

MARC ANTONI I CLEPATRA

TiTEllEs RomAns

LA STIRAInsults i burles a la literatura llatina

PREsEnTAci dEl llibRE

CULTURAndex dactivitats

103

103

104

104

104

105

105

105

106

106

106

107

107

107

108

108

108

109

109

109

110

El mS Enll

una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

Vi

romA des de lA religi

dus divinitats supersticions creences ritus sacerdots

RELIGI

nAViGiUM iSiDiSLa cerimnia del mar. Nemesis ARQ (Tarragona)

47

48

a SPECTACULA I MAGIA AL MN ROMLorigen dalguns mites del cinema de por. Nemesis (Tarragona)

c EL MITE DEL SARCfAG DhIPLITLectura dramatitzada. Auriga, serveis culturals (Tarragona)

b BACCHAnALiAEls ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Roma)

d LA VIVA IMATGEPolicromia en lescultura romana. MV ARTE (Tarragona)

Vaig construir la Cria i el seu annex, el CALCIDI, el temple dApollo al Palat amb els seus prtics, el temple del div Juli, el Lupercal, el prtic al costat del Circ Flami-ni que es va acceptar que sanomens dOctavi pel nom de qui nhavia fet abans un altre en el mateix lloc, la residncia imperial al costat del circ Mxim, els primers temples de Jpiter Feretri i de Jpiter Tonante en el Capi-toli, el temple de Quir, els temples de Minerva, de Juno Regina i de Jpiter de la Llibertat a lAvent, el temple dels Lares a la part les ms elevada de la via Sacra, el temple dels dus Penates a la Velia, el temple de la Joventut i el temple de la Gran Mare al Palatino

XIX

Vaig reconstruir durant el meu sis consolat, vuitanta-dos temples de divinitats a Roma amb lautoritzaci del Senat, sense exlouren cap que necessits en aquell moment una reparaci

XX

En terreny privat vaig construir el temple de Mart Ven-jador i el Frum August amb diners procedents de bo-tins/ Vaig consagrar ofrenes, procedents de botins al Capitol i al temple del div Juli i al temple dApollo i al temple de Vesta i al temple de Mart Venjador, tot aix em va suposar prop de cent milions de sestercis

XXI

Desprs de la meva victria, vaig retornar als temples de totes les ciutats de la provncia dsia les seves riqueses que aquell [Marc Antoni] contra qui jo lluitava, guardava en privat desprs dhaver espoliat els temples Es van collocar a Roma prop de vuitanta esttues meves de plata, a peu, a cavall o en quadriga, que jo mateix vaig treure i amb aquests diners vaig fer donatius en or al temple dApollo en el meu nom i en el qual van aixecar en el meu honor les esttues

XXIV

Tamb he estat pontfex mxim, ugur quindecenviro amb la funci de celebrar els rituals, septenviro epulon, confrare dels collegis dels Arvales, membre del collegi de Ticio i fecial

VII

Totes aquestes afirmacions fetes pel mateix August i re-flectides en les seves memries, les RES GESTAI DIVI AU-GUSTI, ens indiquen que una bona part de la seva polti-ca va consistir a recuperar lantiga esplendor de la religi romana: la pietas Com veiem en les seves memries, va dedicar a aix un enorme esfor constructiu i restaurador, per tamb de valoritzaci dels crrecs religiosos de lEstat en la majoria dels quals el mateix August era membre

La pietas i el mos maiorum van ser dos dels pilars de la seva poltica i aix es va traduir en una legislaci que po-sava laccent en aspectes de la moral privada i la pblica (vegeu, si no, les lleis contra els solters i casats sense fills i les del manteniment de la decncia en els teatres pblics) Una poltica que al final es tornaria en contra seva, en haver dexiliar la seva prpia filla Jlia i la seva nta del mateix nom, per escndol pblic

I s que si la poltica s lart del possible, tot governant sap o aprn per experincia que canviar els hbits pblics s molt difcil, i els privats, directament impossible

PiETAS I MOS MAiORUMreligi i moral pblica

49R E L IG I

50

51R E L IG I

BACHAnALiAEl retorn de Bacus

REcREAci HisTRicA

nAViGiUM iSiDiSLa cerimnia del mar

REcREAci HisTRicA

SUPERSTiTiORituals mgics i quotidians. La convivncia entre els vius i els esperits

REcREAci HisTRicA

MITES A LA CUIRASSA DAUGUSTUn munt dhistries

TAllER

LNIMA DEL CSAR ILLUMINA EL CEL

PlAnETARi

EL MITE DHIPLIT

lEcTUREs dRAmATiTZAdEs

MOS ROMAnUSLa prctica funerria de la cremaci en poca dAugustXERRAdA

RELIGIndex dactivitats

110

110

111

111

111

112

112

AUGUST DE PRIMA PORTA, detall de la cuirassaCpia en bronze situada al passeig Arqueolgic de Tarragona

ViUrE Al diA

la vida quotidiana a les ciutats romanes

Vii

romA des del diA A diA

el menjar el vi la moda la vida al carrer

els comerciants els bombers els jocs dels nens

lartesania

VIdA qUOTIdIAnA

fORUM. La vida al carrer i a la plaa del frum de TrracoNemesis ARQ (Tarragona). Tarragona Histria Viva, estiu 2012

53

54

a TALLER DE SAL DAPiCUS. Taller de cuinaDomus Apicius (Tarragona)

c LUDi. ELS JOCS ROMANSJocs infantils. Camp dAprenentatge de Tarragona

b EL REBOST DE CAT I LA CUINA DE LA REPBLICA Taller de cuina romanaKuan Um. Gastronomia i histria (lHospitalet, Barcelona)

d ViGiLiESEls bombers de Roma. Thaleia (Tarragona)

55V I DA QU OT I DIA NA

Usava calat una mica alt per aparentar major alada; tenia sempre en la seva alcova el vestit i el calat que portava al Frum, per estar disposat a presentar-shi en cas dalgun esdeveniment

LXXIII

Menjava molt poc i sempre de coses comunes Li agradava especialment el pa barrejat, de peixos petits, de formatges fets a m i de figues seques Menjava abans de lhora acostumada, en qualsevol moment i lloc, segons les neces-sitats del seu estmac En una carta diu: He menjat en el carruatge pa i dtils, en un altre vaig menjar a la llitera una una de pa i algunes panses

LXXVI

Desprs del menjar de migdia es lliurava un moment al descans, vestit i calat, coberts els peus i posada la m sobre els ulls Desprs del sopar es retirava al seu llit de treball, en el qual vetllava una part de la nit fins que acabava, o deixava almenys molt avanat, el que li faltava resoldre dels assumptes del dia De seguida anava a ficar-se al llit, i mai dormia ms de set hores, que ni tan sols eren con-tnues, ja que en aquest espai de temps es despertava tres o quatre vegades Si, com sol succeir, no recobrava la son interrompuda, feia que li llegissin o recitessin contes Mai va vetllar a la foscor sense que lacompanys alg No li agradava matinar, i quan algun sacrifici o deure pblic lobligava a aixecar-se dhora, procurava, per no experi-mentar molsties, ficar-se al llit a casa dalgun criat seu, prop del lloc on havia danar

LXXIX

El seu aspecte era molt agradable sense que canvis amb ledat; per no mostrava cap afecci per guarnir-se; no tenia cura del cabell, que es feia tallar per diversos barbers alhora

LXXXIX

Diuen que tenia el cos cobert de taques i al pit i ventre senyals naturals intenses picors i ls del raspall dur el van omplir de callositats Tenia el maluc, la cuixa i la cama del costat esquerre febles i sovint coixejava daquest costat,

per hi posava remei amb embenatges i canyes Es queixava tamb de dolors a la bufeta que noms es calmaven quan expulsava pedres amb lorina

LXXX

Va patir tota la seva vida diverses malalties greus i peri-lloses, sobretot desprs de la submissi dels cntabres, i va tenir infarts al fetge, dels quals va perdre tota esperana de guariment Se li inflamava el diafragma a primers de primavera i patia fluxions quan bufava el vent del migdia

LXXXI

A lhivern es posava quatre tniques sota la gruixuda toga; afegia camisa i gip de llana, i sabrigava tamb cuixes i cames A lestiu dormia amb les portes de la seva cambra obertes i sovint sota el peristil del seu palau, on laire era ms fresc pels sortidors daigua i