tram de tralla 26

INSTITUTMANUELDEMONTSUAR TRAM deTRALLA

2 2

SUMARI

Per un institut més silenciós...............................3

Espai AMPA.........................................................5

Resultats pla estratègic.......................................8

Treball per tasques............................................10

Notícia Patrocinadors........................................12

Intercanvi Alemanya..........................................13

Sortides..............................................................16

Diari jove........................................................... 20

Agenda 21..........................................................21

Ull crític..............................................................22

Recomanacions culturals...................................23

Consultori de la senyora Popis..........................25

Articles d’opinió................................................26

Treball de camp.................................................32

Entrevista nova professora...............................36

Els esports al centre......................................... 38

Oci..................................................................... 40

Avui coneixem…................................................42

Directora: Maribel Serrano

Disseny portada: Jordi Gort

Disseny contraportada: Jesús Alcàzar

Dipòsit legal: L-218-2002

Equip de redacció: Alba Albir, Victor Alcàzar, Marina Banyeres, Alba Domingo, Xavier Codinas,

Arnau López, Maria Martos, Ferran Muriana, Sergi Piqué, Núria Ribes, David Terés, Joan Tinis,

Roger Torrent, Arnau Torrelles, Pol Torres i Alba Trupita.


3

PER UN INSTITUT (I UN MÓN) MÉS SILENCIÓS

Ramon Llanes

Actualment, el silenci és un bé escàs. El nostre alumnat (i molts adults) conviu tot el dia amb sons i

sorolls de tot tipus. Pràcticament totes les nostres activitats quotidianes estan envoltades de soroll:

ens despertem amb sons o sorolls, pugem al cotxe o a l’autobús i sentim la ràdio, molts senten

música amb els perillosíssims auriculars tot el sant dia, el run-run del trànsit ens acompanya a totes

hores, anem pel centre comercial o pel carrer i sentim el fil musical (per cert, qui tria la música que

hi sona?), entrem en comerços que semblen autèntiques discoteques (qui vetlla per l’oïda dels de-

pendents i dependentes?) i, lògicament, a l’institut els nois i noies troben normal que hi hagi soroll!

Fixeu-vos que parlo de sentir i no d’escoltar, que són verbs totalment diferents. Sentim tantes coses

al llarg del dia, hi ha tants pocs espais i moments de silenci, que ja ens hem acostumat al fet que un

xivarri permanent ens acompanyi. I què volem, doncs, que aprenguin els i les adolescents en una

societat en la qual qui més crida sembla que sigui qui sempre té la raó? (només cal mirar qualsevol

tertúlia) o que aquell que més crida és qui sembla que té més autoritat? (a classe o a casa). Ells i

elles, tinguem-ho clar, són sorollosos perquè la nostra societat és sorollosa! (i no em vingueu amb

el tòpic –i excusa- del suposat caràcter llatí, més extravertit, quan és un tema d’educació i civisme,

per molt adolescents que siguin).

Faig aquesta reflexió perquè aquest és un tema de debat i treball continu entre el professorat i per

això volem fer aquesta reflexió en veu alta a tota la comunitat escolar per tal d’aconseguir, entre

tots, una millor qualitat educativa al nostre institut de tal manera que els canvis de classe siguin

més tranquils (i per tant, més silenciosos), que els començaments de les classes siguin més orde-

nats (i, per tant, més silenciosos), que quan ens posem a treballar en grup o fem debats o simple-

ment vulguem intervenir a classe ho puguem fer sense cridar i per tant, amb respecte i silenci etc.

perquè, en definitiva, estem convençuts que el silenci (també a casa) és imprescindible per a

l’aprenentatge.

Ja fa temps que força part del professorat no cridem (quasi mai) a classe ni aixequem la veu més del

necessari i no només per salut laboral sinó perquè només amb el nostre (i el vostre) exemple po-

dem donar un nou model de comportament en el qual el respecte, l’aprendre a escoltar i el saber

fer silenci quan convé, siguin els pilars de l’educació i la convivència.


4 4

QR! Escaneja´l i visita la web del Institut des del teu smartphone o tablet.

Actualment es veuen per la ciutat una gran quantitat de codis QR: a la parada del bus, al supermercat,

al tren... però no tothom sap què són, ni com llegir-los. El primer que cal dir és que un codi QR (quick

response code) és un mitja per enllaçar una imatge codificada amb una informació que es troba a la

xarxa. Dit d’una altra forma, els codis QR obren una finestra al món digital des d’una impressió en pa-

per. Aquest número de Tram de Tralla també conté codis QR, que han estat incorporats per tal que el

lector pugui ampliar algunes de les notícies i enllaçar amb les principals pàgines web en les quals parti-

cipa el nostre centre. Per exemple, si enfoqueu el següent codi QR

podreu ampliar la notícia que acabeu de llegir sobre el soroll a l’institut. Concretament, veureu el vídeo

que els vostres fills i filles han treballat a l’hora de tutoria per tal d’aconseguir un institut més silenciós.

Per a poder accedir a la informació encriptada en els codis QR, s’ha d’accedir a la “PlayStore” en els

sistemes android (AppStore en sistemes iPhone) i buscar una aplicació dedicada a la lectura dels codis

QR, com per exemple “Lector QR”, “QR reader” o “Scan”. Un cop tenim un d’aquests programes,

l’obrim i enfoquem amb la càmera del telèfon el codi QR, aquesta el detectarà automàticament i us

remetrà directament a la pàgina o notícia desitjada.

NOVETATS REVISTA: CODIS QR

S Pol Torres i Joan Tinis, 2n Batxillerat


5

ORIENTACIÓ AMPA (II)

TRES IDEES IMPORTANTS

En tot el procés de maduració i presa de decisió del jove, hi ha tres idees que és important

transmetre-li:

1. Les decisions no són irreversibles. Podem equivocar-nos quan decidim, i això forma part

de la nostra naturalesa. Decidim pensant-ho bé, però no oblidem que, si es tracta de

l’itinerari d’estudis i professional, més endavant tindrem noves oportunitats.

2. No fem servir, com element per decidir, la decisió dels altres. De vegades, pot ser do-

lorós prendre camins diferents dels amics, però sens dubte, en sortirem guanyant a mitjà i

llarg termini.

3. Per a un futur professional satisfactori, la formació és absolutament clau. Els estudis no

acaben a 4t d’ESO. Incorporar-se al mercat de treball sense qualificació (si no és del tot ne-

cessari) és un error important.

Recursos

Per ajudar-nos en aquest procés d'orientació el departament d’Educació posa a la nostra disposició

els recursos següents, que a més d'oferir informacions sobre tots els estudis post-obligatoris i les se-

ves sortides professionals, ofereixen eines d'autoconeixement i donen resposta a les preguntes més

freqüents que acostumem a fer-nos famílies i joves:

Estudiar a Catalunya: http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/

En aquest web del Departament d'Ensenyament podeu trobar diversos apartats sobre orientació:

( menú “Orientació”)


6 6

Autoconeixement

Hi trobareu un qüestionari que avalua la personalitat, els interessos i les capacitats del vos-

tre fill en relació amb els entorns professionals. Hi podeu consultar també informació de

suport específica per als alumnes, les famílies i els professors.

Itineraris

Per veure els camins acadèmics que el vostre fill té al seu abast i valorar els que s'adapten

més als seus objectius professionals.

On estudiar

Hi podeu consultar el mapa escolar de Catalunya per trobar el centre on cursar els estudis.

Experiències

En aquests vídeos, professionals de diferents entorns expliquen en què consisteix la seva

feina.

Món laboral

Hi trobareu una recopilació d'informacions sobre estudis i les seves sortides professionals que

poden ajudar els vostres fills a escollir un itinerari laboral.

Saló de l'Ensenyament

Al Saló de l'Ensenyament, els vostres fills poden obtenir informació sobre les opcions formatives

post-obligatòries que s'adapten més a les seves preferències i aptituds: batxillerat, carreres univer-

sitàries, estudis superiors, estudis complementaris, formació professional, idiomes, entre altres.

Enquesta d'intel·ligències múltiples

Enquesta perquè els vostres fills coneguin millor les seves capacitats i puguin escollir un itinerari

acadèmic adequat al seu perfil.

http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/: menú “Enquestes d’autoconeixement.

Educaweb.com http://www.educaweb.com/

En aquest web es presenta un apartat d'orientació acadèmica i un directori de cursos, màsters,

postgraus, carreres universitàries, FP, a distància, presencials i semipresencials.


7

ORIENTACIÓ AMPA (II)

COM AJUDO EL MEU FILL A ORIENTAR-SE : ALGUNES PAUTES CONCRETES.

Observem el nostre fill/a. Tinguem clar allò que més li agrada, allò que diu i fa amb més

il·lusió. Aquest ha de ser el punt de partença de qualsevol decisió sobre el futur. Quan hi

ha autèntic interès en alguna cosa, l’energia es converteix en oportunitats.

Parlem-hi sovint. No tant per preguntar-li sempre “què vols fer quan acabis l’ESO, què

t’agradaria fer de gran” (podem preguntar-li-ho alguna vegada però no cal fer-ho constant-

ment), sinó per fer-li veure, fer-lo adonar-se de les coses que fa, les que diu, i la il·lusió

amb què les fa. És una manera més subtil i més eficaç de fer-lo pensar sobre si mateix i el

seu futur.

Fem-lo pensar. Fem que es plantegi com li va l’escola, què li costa més, en quines coses gau-

deix i en quines s’avorreix...

Fem-lo responsable de decisions. Donem-li responsabilitats (adients per l’edat) i demanem-li

que decideixi coses, amb fermesa, sense por, però amb seny. Aplicant aquesta pauta en

diverses ocasions, l’ajudarem molt a madurar, quelcom essencial per decidir sobre el seu

futur.

Recordem que la manera que tinguem, els pares, de valorar la nostra feina i, en general, la

importància de la formació i del món laboral, influirà probablement en la percepció que

els nostres fills en tinguin. El nostre discurs ajudarà a fer-los més o menys responsables

envers el seu futur d’estudis i professional.

Tinguem en compte les notes que obtenen en les diferents assignatures. No cal que establim

una relació causa - efecte entre notes actuals i professions de futur, però sí recordem que

els nostres fills se sentiran sempre més forts i motivats per aquelles disciplines on, de jo-

ves, han obtingut un bon rendiment acadèmic.

Ensenyem-los a pensar en el futur. No cal que els parlem del futur a llarg termini (no és quel-

com natural en bona part dels joves), però sí en un futur que vagi més enllà del cap de set-

mana següent.


8 8

ENQUESTES DEL PLA ESTRATÈGIC

Benvolgudes famílies, a finals del curs passat us vam passar una enquesta telemàtica per saber la vostra

opinió sobre diversos aspectes del funcionament quotidià del centre. Primer de tot, volem agrair-vos la

vostra participació en l’enquesta i, en segon lloc, volíem fer-vos un retorn dels resultats.

En el full annex trobareu els resultats de la valoració que us demanàvem pregunta per pregunta.

Com a exemple, respecte a la metodologia del treball per tasques, pregunta 1: “la considero bona, perquè

penso que facilita l'aprenentatge global”, aquesta afirmació l’heu puntuada amb 7.9 sobre 10. Aquest se-

ria l’estudi merament numèric, prou important i interessant. Però a més, hem fet una petita extracció qua-

litativa amb els resultats de l’enquesta i les opinions que ens heu manifestat que ens han semblat més sig-

nificatius, que són els següents:

Debilitats per millorar:

• Seguiment del treball i dels deures, a casa.

• Tenir més informació sobre el rendiment esco-

lar.

• Pes motxilla.

• Evitar les manques de respecte entre alumnat o

envers el professorat

Fortaleses per mantenir:

• Qüestions relacionades amb el pla d’acció tuto-

rial:

ο Atenció individualitzada rebuda pel fill.

ο Atenció rebuda a les entrevistes.

ο Adaptació de l’alumne al centre.

• Gestió correcta dels conflictes.

• Valoració del centre:

ο El nostre centre està ben considerat.

ο Relació amb el professorat.

ο Sentiment de pertinença a l’institut.

• Qüestions generals:

ο Centre amb moltes ganes de treballar. Innova-

dor metodològicament

ο Comunicació/Informació centre-famílies.

ο Bon ambient. Bona convivència. Pocs conflictes i

ben resolts.

Tant de bo que tota aquesta informació es continuï

reflectint en una millora contínua de la qualitat del

servei educatiu que us oferim i en un procés de re-

flexió participatiu que vehicula objectius ambiciosos

comuns de tota la comunitat educativa.

Rebeu una salutació cordial,

Ramon Òscar Torrelles


9

TREBALL PER TASQUES: Et demanem que responguis les següents preguntes, valorant del 1 (gens d’acord) al 10 (totalment d’acord). En aquesta metodologia de treball per tasques:

1.- La considero bona, perquè penso que facilita l'aprenentatge global. 7.9 2.- Motiva el meu fill o la meva filla (me'n parla, m'ho ensenya, s'hi dedica....) 7.4 3.- El temps que dedica a l'organització i els deures és adequat a la seva edat. 6.7

ESTUDI DIARI: A banda de fer deures, pensem que és molt important que l’alumnat estudiï diàriament i repassi els continguts de les diferents matèries. Per a fomentar l’estudi diari vam acordar que en els criteris d’avaluació inclouríem un apartat de pre-guntes orals. Amb referència això: 4.- Saps si diàriament el teu fill/a dedica temps a l’estudi? SI – 87% NO –13% 5.- Si la resposta és que sí, quant temps de mitjana hi dedica diàriament? 34 min

DIVERSIFICACIÓ MATERIAL DIDÀCTIC: En els últims temps s’ha produït una diversificació del material didàctic amb què treballem amb l’alumnat: continguts digitals, activitats del moodle, llibres de text, dossiers, fitxes, quaderns d’exercicis... Respon, valorant del 1 (gens d’acord) al 10 (totalment d’acord), a les següents qüestions respecte aquest canvi significatiu:

6.- Consideres positiva la diversificació de materials? Creus que l’alumnat té pitjor (1), igual (5), o millor (10) rendiment acadèmic. 7.2 7.- L’alumnat es troba més motivat i expressa que treballa amb més ganes 7.0 8.- Et resulta senzill fer un bon seguiment del treball del teu fill/a 5.2

PLA TAC: Dins del pla TAC del centre es troba el projecte Educat 2.0 d’utilització significativa de continguts digitals en el desenvolu-pament dels currículums de les diferents matèries. Si comparem la utilització de recursos digitals amb la metodologia tradicional, respon, valorant del 1 (gens d’acord) al 10 (totalment d’acord), a les següents qüestions:

9.- La motivació de l’alumnat és major. 7.1 10.- L’alumnat aprèn més coses. 6.8 11.- L’alumnat aprèn millor. 6.9

ACCIÓ TUTORIAL: Amb referència a l’Acció Tutorial, respon, valorant del 1 (gens d’acord) al 10 (totalment d’acord), les següents qüestions:

12.- Els eixos tutorials triats per als diferents cursos són adequats. 7.7 13.- Les activitats proposades per als diferents eixos tutorials són adequades. 7.7 14.- Estic satisfet de l’atenció individualitzada rebuda pel meu fill/a. 8.1 15.- El seguiment acadèmic de l’alumnat és correcte. 7.8 16.- L’atenció rebuda pel tutor en les entrevistes realitzades és adequada. 8.9 17.- L’adaptació del nostre fill al centre va ser correcta. 8.7

18.- La informació sobre el procés d’avaluació del nostre fill/a és adequada 8.2

PLA DE CONVIVÈNCIA: Una mesura important per a la millora de l’ordre i el silenci al centre és l’establiment d’unes normes concretes i clares. Amb referència a això, respon, valorant del 1 (gens d’acord) al 10 (totalment d’acord), les següents qüestions: 19.- Al centre hi ha silenci i ambient d’ordre i treball. 7.0 20.- Al centre es fa una gestió correcta dels conflictes. 8.1 21.- Les mesures de convivència que s’apliquen són adequades a les faltes comeses. 8.0 22.- Al centre es fa una resolució ràpida dels conflictes. 8.0 23.- La relació amb el professorat és bona. 8.6

VALORACIÓ DEL CENTRE: Respon, valorant del 1 (gens d’acord) al 10 (totalment d’acord), a les següents qüestions: 24.- El nostre Institut està ben considerat. 8.6 25.- Al centre hi ha bon professorat. 8.2 26.- La programació de sortides escolars és adequada. 8.1 27.- Ens sentim ben informats del dia a dia del centre. 8.6 28.- Tinc sentiment de pertinença a l’Institut. 8.0


10 10

Aquest és el quart curs que enfilem el Treball per Tasques als boixets del nostre centre. La qualitat del fil que emprem, el temps que dediquem a entrecreuar-lo i la cura que posem en tot el procés, fan que aquest projecte doni els seus fruits a les aules. Per això volem fer-vos-en cinc cèntims. Pensem que la tas-ca docent ha de contribuir -en gran manera- al desenvolupament de les capacitats d'atenció, percepció, abstracció, relació, creació, reflexió, cooperació... dels nois i de les noies per tal que, tot l'alumnat, adqui-reixi les Competències Bàsiques que li permetin seguir aprenent al llarg de tota la seva vida. Això no és poca cosa! El TxT és un canvi organitzatiu que permet un veritable canvi metodològic; l'alumnat realitza activitats complexes, relacionades amb les diferents àrees del coneixement, que comporten una experiència vital al propi alumne. Les Unitats Didàctiques Integrades que teixirem aquest curs 2013-2014, i les Tasques finals que hi corresponen, són aquestes:

CINC CÈNTIMS DEL TXT

1a. “Una Terra sostenible” / Guiatge de la visita a l'exposició. (de l'1/10 al 22/11 a 1er ESO). Confecció i lliurament del Portafolis. El nostre alumnat, expo-sarà als passadissos del centre el material que ha elaborat sobre les temàtiques treballades: l'aigua i els materials. El dia de la visita a l'exposició, farà el guiatge a l'alumnat visitant.

2a. “L'Univers” / Exposició oral. ( del 2/12 al 7/2 a 1er ESO). Confecció i lliurament del Portafolis. Cada parella d'alumnes es posarà en la pell de dos astronautes que emprenen un viatge espacial. En el seu Diari personal narraran les observacions i vivèn-cies que experimentin i, en finalitzar-lo, exposaran oralment els aprenentatges adquirits al grup-classe. 3a. “Les cultures del món” / Mapa. (del 10/2 al 21/3 a 1er ESO). Confecció i lliurament del Portafolis A cada equip de treball s'assignarà un continent, i se li encomanarà una recerca guiada. Amb la síntesi de continguts que es vagin treballant, el grup-classe confeccionarà un gran mapa a la pared de l'aula. 4a. “El paisatge de Lleida” / Projecte i Debat. (del 30 /3 al 23/5 a 1er ESO). Confecció i lliurament del Portafolis. Es plantejarà al grup-classe una situació problemàtica. Cada equip elaborarà un projecte per tal de convèncer al Sr. Jaume que es decideixi en benefici de l'institut. Després, en el debat, cada grup -seguint el rol assignat- argumentarà les seves raons i demanarà al Sr. Jaume que prengui la decisió.

5a. “Les necessitats humanes”/ El mercadet de va-lors. (de l'1/10 al 21/11 a 2n ESO). Confecció i lliura-ment del Portafolis. Es pretén que l'alumne/-a iden-tifiqui les necessitats humanes, que hi reflexioni, i que valori més allò que té. El dia del mercadet, cada equip muntarà una parada interactiva i intentarà transmetre aquests valors a l'alumnat visitant. 6a. “La màgia de viatjar” / El bloc. (del 9/12 al 14/2 a 2n ESO). Confecció i lliurament del Portafolis. Cada equip haurà de planificar i preparar l’ itinerari d’un viatge per poder fer determinades visites i arribar al destí preestablert. Els continguts que es treballin s'editaran i publicaran en un blog interactiu i aquest s'exposarà oralment. 7a. “Un restaurant amb bona cuina”/ El workshop i la representació teatral. (del 3/3 al 9/5 a 2n ESO). Confecció i lliurament del Portafolis. L’alumnat pro-jectarà un restaurant i el seu funcionament. Es con-vocarà el concurs “estrelles montsuarines” a tots els equips, els quals presentaran en un workshop el disseny tècnic, i en una representació teatral simula-ran una situació real. S'atorgaran quatre estrelles montsuarines.


11

Esperem que aquestes activitats competencials estimulin l'activitat mental de l'alumnat i el motivin per l'aprenentatge. I estem segurs que si professionals i famílies adoptem una actitud positiva i sumem es-forços, contribuirem en el desenvolupament integral dels nostres joves; en la seva educació. Gaudim-ne.

Molt bon curs!

El curs 2013-2014 tots els departaments didàctics del centre, estem treballant multidisciplinàriment així:

TxT 1r franges de dues hores ininterrompudes 10h/setmana (aula ordinària) + 6 h/(EF i desdoblaments)

UDI i durada Productes comunictius Tasca integrada i espai

1a. Una Terra sostenible: l'ai-

gua i els materials 8 setmanes

Exposició dels murals de síntesi i Portafolis

Guiatge de la visita per l'expo-sició Passadissos del centre

2a. L'Univers 7 setmanes

Diari de l'astronauta, presen-tació digital i Portafolis

Exposició oral Aules

3a. Les cultures del món 6 setmanes

Mapa mundi i Portafolis Escenificació de les diferents cultures Aules

4a. El paisatge de Lleida 7 setmanes

Projecte d'enjardinament, argumentació i Portafolis

Debat sobre El problema del

Jaume Aula polivalent

TxT 2n franges de dues hores ininterrompudes 8h/setmana (aula ordinària) + 6 h/(EF i desdoblaments)

UDI i durada Productes comunicatius Tasca integrada i espai

5a. Les necessitats humanes (8 setmanes)

Paradeta al mercat i Portafolis Participació a El mercadet de

valors Pavelló

6a. La màgia de viatjar (8 setmanes)

Blog de El nostre viatge i Por-tafolis

Exposició oral Aules

7a. Un restaurant amb bona

cuina (8 setmanes)

Projecte, guió teatral i Porta-folis

Exposició oral del Workshop i representació teatral Aules i Pavelló


12 12

L’INSTITUT JA TÉ PATROCINADORS!

Aquest curs, per primer cop, un conjunt d’empreses privades col·laboren amb el nostre institut. Això vol

dir que algunes raons particulars, lligades per una o altra causa a l’afer de l’educació, han volgut lligar el

seu nom al nostre projecte educatiu fent una aportació econòmica concreta. Amb aquests diners, malgrat

les retallades actuals que l’Administració Pública ha fet als centres educatius, podrem continuar oferint

unes instal·lacions impecables i desplegant activitats pedagògiques, culturals i esportives complementà-

ries com portàvem a terme fins ara, i que creiem que donen un tret diferencial de qualitat al nostre cen-

tre.

Dins del conjunt d’empreses, cal agrair i distingir com a empreses col·laboradores: AID GRUP SERVEIS IN-

FORMÀTICS, GAMON AUTOCARS, 7 I TRIA GESTIÓ DE SERVEIS, RODI MOTOR SERVICES, FERRETERIA AL-

BERT SOLER. I a més, cal agrair especialment tres empreses més: AUTOCARS VIDAO, MJ GRUAS CONS-

TRUCTORA, AMPA INS MANUEL DE MONTSUAR l’aportació econòmica de les quals i el compromís amb el

nostre centre és encara més important, ja que són les nostres empreses patrocinadores i mecenes.

Per aquest motiu, veureu, a partir d’ara, una important difusió de la seva imatge i dels seus logotips en

diferents llocs del centre, com la nostra pàgina web, les comunicacions que fem mitjançant el Montsuar

News i també tenen un espai publicitari a la nostra revista. Agraïm des d'aquí aquesta col·laboració que

ens permet continuar oferint als vostres fills i filles una educació transversal i completa en un entorn ade-

quat.


13

INTERCANVI ALEMANYA

Deixo marxar els meus fills uns dies fora de casa, en una altra ciutat,

un altre país i amb un altra família; no em suposa cap problema, més

que el de preparar una maleta i afegir regals per a les famílies d’-

acollida. Som-hi cap a Hechingen: un primer any, un segon, un tercer i,

finalment, un altre cop aquest any. Obrint pas amb el primer fill, se-

guint amb els dos i en acabar, de moment, amb el segon dels meus.

Despatxar-los tot són avantatges... senten l’experiència de conviure

amb un altra cultura des de la seva intimitat, la millor de totes.

Aii!! Socors. Tot perfecte, però ara ens toca a nosaltres!!! Ens arriba

una noia, dos nois, un noi i una noia... la Linda, el David, el Niklass, el Moritz i la Vanessa. Ja no puc

tornar enrere així que endavant la torre de Babel, i endavant amb la normalitat.

Com organitzar la casa i preparar l’habitació? O les habitacions? Volen estar sols o en companyia?

Què compro i què cuino? Mengen de tot? Portaran bé els nostres horaris? Com organitzar les tar-

des o els dies de festa? No deixo de fer-me preguntes. I sovint al principi. Però tiro endavant, a casa

el ritme segueix i no puc oblidar la rutina i la resta dels membres de la família: el Quim es queixa, ja

podem sopar? Així que farem el que podrem, ja són un més i puc pensar que el temps pot passar

molt ràpid: tot sigui per aprendre l’idioma. Per cert, abans que arribin necessitaria fer una primera

compra de tot allò que ja em sembla que poden necessitar, per tal d’organitzar el que

s’emportaran a les sortides que ja estan programades. (Nota: no puc oblidar l’aigua amb gas!!)

Linda, David, Niklass, Moritz i Vanessa... adolescents, amb moltes ganes d’aprofitar la seva estada i

de tenir bones experiències. Tímids, discrets, respectuosos els primers dies. Agosarats, divertits,

entranyables la resta del temps.

¿Quiero comer caracoles? Mejor agua con gas, por favor. ¿Me puedes lavar esta camiseta?

He olvidado la partitura para el festival, ¿puedes llevarme a casa para recogerla? Te llevo al

médico, tienes los ojos muy rojos y pienso que tienes conjuntivitis. ¿Puedo ver la televisión y

en alemán?

Sembla una petita marató que faig sense estar entrenada i que quan per fi ja veig la línia d’arribar,

sempre i dic sempre, em comencen a caure les quatre llagrimetes. Ara ja són un membre més de la

família, però ja no puc gaudir de la seva companyia.

Montse Remacha (mare del Quim i del Manel Aguiló)


14 14

Lo primero que te pasa por la cabeza cuando tu hijo dice que quiere ir a Alemania con el grupo de

intercambio es que le va a pasar cualquier cosa y, creedme, cuando digo cualquier cosa, me refiero

a cualquier cosa. Soy terriblemente exagerada. Suerte que en algún momento de lucidez te dices:

Venga, mujer, ¿no te acuerdas del famoso dicho que donde está el cuerpo, está el peligro? Pues ya

está, ponte tranquila. Pero entonces viene cuando se amontonan en tu cabeza una retahíla de pre-

guntas. Que si la documentación, que si la economía familiar, que vete a saber qué tipo de familia le

acogerá, que si la ropa… ¡Madre mía! ¿de dónde vamos a sacar ropa para tantos días?

Cuestiones domésticas al margen, desengañémonos, lo que más te preocupa es la cantidad de cla-

ses que se perderá y si ello repercutirá en su boletín de notas. Pero mientras tu cabeza barrunta por

su cuenta, los engranajes del Montsuar se ponen en marcha, porque Rosa —que se merece un mo-

numento— y sus chicos —voluntarios encantadores— comienzan un periodo de frenética actividad

con el objetivo de coordinarlo todo, encontrar el mejor precio y hacer más cómoda la estancia de

nuestros hijos en el país de destino.

Y, así, entre preocupaciones de una e ilusiones del otro, los días de impaciencia van llegando a su

fin. Acabas de recibir una circular del instituto que te convoca a una reunión informativa sobre los

pormenores del intercambio. Y tú vas, claro está, con la esperanza de que todas tus dudas se disi-

pen y con una cara de ansiedad que delata que es tu primera vez. Entonces, cuando oyes hablar a

los otros padres con la tranquilidad pro-

pia de la experiencia, te regañas a ti mis-

ma por haber sacado las cosas de quicio.

¡Si es que somos peores que los chicos!

Míranos en las reuniones, hablando to-

dos a la vez, precipitándonos, queriendo

exponer nuestra opinión los primeros…

¡Ay, Rosa! Debes pensar que “de tal palo,

tal astilla”. Es nuestra salvación; no hay

duda que no te aclare ni anécdota que

no te cuente.

LA PRIMERA VEZ


15

Hay respuestas para casi todo, pero aún quedan preguntas sin contestar; esas se las tendremos

que hacer a nuestros hijos cuando regresen. Y seguramente llegaremos a la conclusión que han

estado con una familia que, como nosotros, cree que este tipo de experiencias enriquece y en-

grandece la mente de los chavales. Rocío López (madre de Víctor y Jesús Alcàzar)

PRODUCCIONS DELS ALUMNES

"Der Austausch hat mir sehr gefallen. Wir sind in Deutschland elf Tage gewesen. Am Freitag

haben wir das Abschiedsfest gemacht, wir haben gesungen und getanzt und später haben wir ein

anderes Fest zu einem Deutschpartner gemacht. Da war sehr lustig! Wir haben viel gespielt und

gelacht. Der beste Tag war am Samstag. Wir sind mit unseren Austauschpartnern nach Stuttgart

gefahren. Wir haben im Zentrum eingekauft. Danach sind wir ins Starbucks Café gegangen. Später

haben wir den Zug genommen und sind wieder nach Hechingen gefahren. Am Abend haben wir

eingepackt, das ist sehr traurig gewesen. Ich freue mich auf die Ankunft der Deutschen in Mai in

Lleida, ich möchte auch nächstes Jahr nach Deutschland fahren".

"Der beste Tag für mich war am Mittwoch, wenn wir nach Stuttgart, Mercedes Museum und Fil-

dorado gegangen sind. Zuerst sind wir ins Mercedes-Benz Museum gegangen und haben wir

durch das Museum mit einen Audioführer besucht. Danach sind wir ins Stadtzentrum gegangen

und wir haben gegessen. Wir haben auch ins Stadtzentrum gekauft. Am Abend sind wir nach Fil-

dorado gegangen. Fildorado ist ein Freizeitpark. Wir sind in die Rutschbahne und ins Schwimmbad

gestiegen. Dieser Mittwoch war der beste Tag."

"Am Freitag bin ich nach Stuttgart gegangen. Dann habe ich eingekauft. Um 12 Uhr habe ich geges-

sen. Später habe ich mit meinen Freunden nochmal eingekauft. Um 17 Uhr bin ich nach Fildorado

gegangen. Im Fildorado bin ich im Schwimmbad geschwommen. Zum Schluss habe ich geduscht

und dann bin ich nach Hechingen gegangen. "

Sara Quejido, 3er ESO

Marçal Font, 3er ESO

Alba Terés, 3er ESO


16 16

Sortida de convivència a La Mitjana (1r d’ESO)

El divendres 27 de setembre, els alumnes de 1r ESO van fer una activitat de convivència al Parc de la Mitja-

na. La sortida tenia l’objectiu que els nens i nenes es coneguessin millor. Van fer diverses activitats a l’aire

lliure entre tots. Els professors van dividir les quatre classes en grups barrejats perquè els alumnes de cada

grup es coneguessin. Aquesta excursió els va permetre conèixer l’entorn que els envolta i fer nous amics.

Solidaritat amb els campaments de refugiats del Sàhara (2n d’ESO)

El dia 3 d’octubre, en Josep Agustí, ex estudiant del Montsuar, va fer una xerrada-col·loqui molt interes-

sant sobre el seu viatge a Tinduf. El Josep va poder anar-hi gràcies a Kooxacció, una plataforma de joves de

16 a 25 anys interessats a formar-se i treballar en un espai comú de reflexió per plantejar un altre concep-

te de ciutadania. Amb una presentació en power point, va explicar la seva arribada al campament de refu-

giats, com aquests vivien, les seves tradicions i les seves precàries condicions de vida.

Espectacle: Up a up. El Mètode (1er d’ESO)

El dijous dia 17 d'octubre va visitar el centre el professor i concertista Eduard Boleda, amb la divertida pro-

posta musico-teatral “Up a up”. Va oferir un concert molt original a mig camí entre la realitat i la ficció que

va agradar molt als nois i noies de 1r d'ESO. En poc menys d’una hora, l’Eduard (o algun dels Eduards) va

acabar tocant la viola en una orquestra professional!

Sortida a Cardona (2n d’ESO)

El dijous 17 d’octubre, els alumnes de 2n

d’ESO van anar d’excursió a Cardona. Allà,

van visitar el Castell de Cardona, en

l’interior del qual hi ha una església romà-

nica. En finalitzar la visita al castell, van

anar a veure les mines de sal. Van entrar

dins la mina, van recórrer els antics passa-

dissos ara ben il·luminats i es van endin-

sar per les estretes escletxes que els van

portar a grandioses sales plenes

SORTIDES


17

d’estalactites de sal, de parets blanques com la neu i van comprovar com tot era ple de túnels molt pro-

funds.

Exposició sobre Ferran Sunyer i Balaguer (2n de Batxillerat)

El dimarts 15 i dijous 17 d’octubre, l’alumnat de matemàtiques de 2n de Batxillerat va visitar, a l’Institut

d’Estudis Ilerdencs de Lleida, l’exposició “La superació d’un matemàtic”, que tractava sobre la vida de Fe-

rran Sunyer i Balaguer. Aquest matemàtic va néixer amb una atròfia del sistema nerviós que li va dificultar

les condicions de vida, però tot i així, va aconseguir ser un gran matemàtic. Va estudiar de forma autodi-

dacta. Es considera un exemple de superació i lluita.

Sortida a la piscina (1er d’ESO)

El dimecres 6 de novembre, els alumnes de 1r d’ESO van realitzar una sortida al Club Natació Lleida amb

els professors d’educació física Josep Anton Alcalde i Toni Àgreda. Un cop van arribar, es van posar els

banyadors i van començar les activitats. Es van dividir en diferents grups i cadascun d’ells s’encarregaven

d’avaluar l’activitat corresponent entre ells. Van practicar activitats com salts, propulsions, colpejos, trans-

ports i conduccions.

Treball de Síntesi (3r d’ESO)

Durant els dies 5, 6, 7 i 8 de novembre, els

alumnes de 3er d’ESO van realitzar el Tre-

ball de Síntesi a l'Empordà. Van sortir el di-

marts 5 a les 7 h del matí i van anar a veure

els aiguamolls de l’Empordà i Sant Martí

d’Empúries. L’endemà van visitar les ruïnes i

el museu d’Empúries i van fer, a la tarda, un

taller de ceràmica grega. El dijous, van estu-

diar els ecosistemes marins, la vegetació i

les dunes mediterrànies. Finalment, el darrer dia, van anar visitar les illes Medes amb un vaixell amb visió

submarina.


18 18

Fem matemàtiques a la Seu Vella (4art d’ESO)

El dimecres 30 d’octubre, els alumnes de 4rt d’ESO van fer una sortida matemàtica per tal d’assolir una

visió més àmplia de la geometria i conèixer-ne la importància que aquesta té en l’arquitectura. Per aquest

motiu, van anar a la Seu Vella, van passejar pel claustre per calcular la mida de la diagonal, l’alçada i el dià-

metre de les columnes, l’amplada i llargada dels passadissos, etc. Després, els van explicar com era la ca-

tedral per dins.

Max in Love (4art d’ESO)

El proppassat 19 de novembre, els alumnes de 4rt d’ESO es van dirigir a l’Escorxador per veure un obra de

teatre anomenada “Max In Love”. Aquest obra es treballa des de l’àrea de tutoria i té com a finalitat fer

que l’alumnat reflexioni sobre diferents temes relacionats amb l’adolescència com els estudis, l’alcohol,

les drogues, la desconfiança o el sexe.

Road Show (1er de Batxillerat)

El 19 de Novembre els alumnes de 1r de batxillerat es van dirigir a l’Auditori per participar en una activitat

de tutoria anomenada “Road Show”. Aquesta activitat tenia com a objectiu sensibilitzar els adolescents

amb els accidents de trànsit i, per aquest motiu, diferents persones (víctimes, policies, metges...) van expli-

car la seva experiència.

Concert de Berta Puigdemasa (1er

d’ESO)

Dijous 21 de novembre del 2013 es va

celebrar Santa Cecília, patrona de la

música, amb la presència a l'Institut de

l'arpista Berta Puigdemasa la qual va fer

dos interessantíssims tallers musicals per

l'alumnat de 1r d'ESO. La Pau va ser el fil

conductor d’aquest espectacle didàctic,

en què es presenta aquest instrument mil·lenari amb l’objectiu de descobrir-ne les característiques musi-

cals i la seva evolució al llarg dela història.


19

Sortida d’Història de l’Art (2n de Batxillerat)

El 2 de desembre, els alumnes d’Història de l’Art de Segon de Batxillerat van anar a la Fundació Sorigué

per poder observar el reportatge de fotografies de l’artista Wim Wenders. L’exposició es divideix en tres

espais diferents que l’artista ha fotografiat durant la seva vida: imatges del 11-S, “el silenci de la terra” i

Fukushima.

Not one of us (4art, 1er i 2n de Batxillerat)

El dilluns 9 de desembre, va venir al nostre

centre una companyia de teatre anglesa

que va representar l’obra teatral “Not one

of us”. L’obra, una comèdia sobre una si-

tuació divertida entre tres adolescents,

s’entenia molt bé i l’alumnat va gaudir molt

de l’espectacle. Al final, l’alumnat va fer

preguntes en anglès als actors sobre l’obra

i la seva trajectòria artística personal.

Homenatge a Salvador Espriu (4art,

1er i 2n de Batxillerat)

El proppassat dijous 12 de desembre

es va celebrar un acte de recitació de

poemes de Salvador Espriu, en ocasió

del centenari que Catalunya dedica a

l’escriptor. En una sessió solemne,

celebrada al gimnàs del Centre, es

van llegir 12 poemes de diversos lli-

bres del poeta d’Arenys. La recitació

va anar a càrrec del “Cor de Rapsodes del Sícoris Club” de Lleida. Els alumnes Arnau Costes i Xavier Escribà

van acompanyar amb la seva guitarra alguns dels pomes recitats.


20 20

DIARI JOVE: XAIC RÀDIO

Arnau López i Arnau Torrelles, 2n Batxillerat

El Roger Miret, alumne del centre, ha creat una ràdio online. Aquesta ràdio ofereix tot tipus de música

de diferents estils. El dia 1 de setembre Xaic Ràdio va complir el seu primer any d’emissió a la xarxa i

fins al moment ha rebut més de 14.500 visites i ha assolit un gran èxit a les xarxes socials. En aquesta

ràdio es poden escoltar les novetats musicals i els millors temes que han sonat a tot el món al llarg dels

últims anys, des de música house fins a hardstyle. A més a més, la ràdio sols compta amb 3 minuts de

publicitat per cada hora, cosa que fa que sigui molt més atractiva. Dues de les eines de difusió de Xaic

Ràdio són els perfils de Facebook i Twitter, on es comparteixen les novetats i les cançons que sonen al

mateix moment. Si algú està interessat en el món de la música i la ràdio i es vol unir a l’equip de Xaic

Ràdio, es pot posar en contacte amb el Roger Miret o enviar un correu electrónic a

[email protected]. Aquí us deixem l’enllaç de la pàgina principal de Xaic Ràdio! http://

radio.xaic.cat

DIARI JOVE: SORTIDA DE LLATÍ

Les élevés de latin et grec de 1er et 2e de « Batxillerat » sont allés, mercredi 16 octobre, au Teatre

Principal de Lleida pour voir le film Percey Jacson: La mer des monstres. À 11 heures du matin et ac-

compagnés de leur professeur Dori, ils sont partis du lycée et ont pris un bus qu’ils ont partagé avec

des élèves d’un autre centre.

Le film parle d’un groupe d’amis qui partent pour de nouvelles aventures pour sauver la Colonie des

Sang-Mêlés. Avant de récupérer la Toison d’Or en affrontant les dangers de la Mer des Monstres, ils

devront sauver Grover qui a été fait prisonnier. Percy va aussi découvrir qu’il n’est pas le seul représen-

tant de la famille de Poséidon.

Quand le film est fini, tous les élèves sont rentrés à leur lycée. On a beacoup aimé cette activité.

Marina Banyeres i Nuria Ribes, 2n Batxillerat

QR! Escaneja’l i visita la nostra web del Diari Jove des del teu smartphone o tablet.


21

RESUM DEL PROJECTE AGENDA 21

Alba Albir i Alba Domingo , 2n Batxillerat

Aquest any, el nostre institut l’Ins Manuel de Mont-

suar torna a col·laborar amb l’Agenda 21. Es tracta

d’un projecte que tenim els lleidatans i lleidatanes

per avançar cap a una societat més sostenible i més

humana, sense comprometre la qualitat de vida de

les generacions futures.

L’impuls definitiu a la realització d’aquest projecte

va ser la celebració, l’any 1992, de la Conferència de

les Nacions Unides sobre el medi ambient i el de-

senvolupament. En ella els estats van treballar con-

juntament per definir i construir un model de de-

senvolupament més just, eficient i ecològic que ga-

rantís el benestar de les generacions futures.

Per tal d’aconseguir millors resultats, cada localitat

elabora la seva pròpia Agenda 21. Lleida compta

amb el seu pla local que inclou accions des de les

escoles, el nostre institut també té un pla d’acció

des de 2007. Enguany continuem amb el nostre

compromís cap al medi ambient, fet que demostra

aquests 7 anys de continuïtat en el projecte.

Des de l’any 2007, el nostre centre ha engegat un

seguit de propostes:

⇒ S’ha constituït un comitè ambiental amb

membres de tots els sectors de la comunitat

educativa que té com a missió definir el pla

d'Acció, realitzar-lo i valorar-lo.

⇒ S’han recollit totes les activitats que es duen

a terme al centre en temàtiques ambientals

establint un eix transversal.

⇒ S’ha promogut l’elaboració de projectes de

recerca relacionats amb el programa de

l’Agenda 21.

⇒ S’han enjardinat els espais comuns per tal

d’obtenir espais més verds, també vam repo-

sar els arbres morts i vam aplicar el reg per

goteig.

⇒ S’ha consolidat la recollida selectiva de matè-

ria orgànica, paper, piles i envasos per tal de

consenciar els alumnes i el professorat sobre

el reciclatge.

⇒ D’ençà que es va fer la remodelació del nos-

tre institut, s’han instal·lat aixetes amb tem-

porització i llums amb sensors de so als lava-

bos.

⇒ També s’han instal·lat unes plaques solars

tèrmiques per abastir-nos d’aigua calenta.

⇒ S’han organitzat crèdits de síntesis amb temà-

tica ambiental.

⇒ S’han programat visites al museu de l’aigua i

la depuradora.

⇒ S’ha creat el càrrec de delegat ambiental a

cada classe.

⇒ S’ha promogut la participació per part de

l’alumnat en temes de sostenibilitat.

⇒ S’ha organitzat la neteja del nostre pati elabo-

rant un calendari on cada grup classe hi parti-

cipa. També s’ha portat, un cop per setmana,

una paperera mòbil.

A més a més, com a novetat, el 5 de Juny de 2013

tots els alumnes i professors de l’institut vam

col·laborar en la gravació d’un “flashmob” per cele-

brar el dia del medi ambient.

Gràcies a aquestes millores, els alumnes del Manuel

de Montsuar valorem més la importància de la

temàtica ambiental i hem après a utilitzar els recur-

sos de forma sostenible.

Cal dir que un dels professors més implicats en

aquest projecte va ser el Xavier Martínez que ens va

deixar el darrer any i que tant trobem a faltar.


22 22

ULL CRÍTIC: CONSELLS PER SI ET PREOCUPA LA TEVA ESTATURA

Hola a tots i totes! Sóc un reporter del Manuel de Montsuar i no m’agrada la meva estatura, un dia vaig

decidir mirar pàgines webs tot anant a la recerca de com poder augmentar la meva estatura, però en la

immensa majoria dels casos s’havia de comprar un producte o un altre. Però no sempre s’ha de pagar per

obtenir les coses que desitges, en aquest cas he trobat una forma gratuïta per aconseguir augmentar la

meva alçada i tampoc m’hi caldria dedicar massa temps.

La primera és no consumir cap tipus de droga, ja que impedeixen que l’hormona del creixement funcioni

correctament. La segona consisteix en no aixecar pesos. La tercera té a veure amb el fet de dormir, com a

mínim, 8 hores diàries perquè quan dormim segreguem les hormones del creixement. La quarta és

l’alimentació, una bona alimentació a base de controlar el tipus d’aliments que ingerim. La cinquena seria

fer exercici com ara córrer, saltar, caminar... La sisena ens obliga a menjar, com a mínim 3 llimones al dia

perquè el teu sistema immunològic es torni més fort. També, de forma més casolana i fàcil de dur a terme

és acostumar-te a una bona postura quan camines i, sobretot, quan estàs assegut, perquè així la gent et

veurà una mica mes alt/a!

El dia 17 d'octubre uns quants alumnes de 3r d'ESO

de l'Institut Manuel de Montsuar van oferir a

l’alumnat de 1er d’ESO una breu i interessant expli-

cació sobre la mediació, ja que enguany han iniciat

l'optativa per formar-se com a mediadors/res en el

centre. Ens van explicar que la violència física no és

l'única que es pot exercir damunt les altres perso-

nes, ja que sovint usem la violència a través de les

paraules i dels nostres gestos. Davant qualsevol pro-

blema és millor solucionar-lo parlant que no pas viure amb ell, amb la mediació tots hi guanyem!

Jordi Cordero, 2n ESO

Nil Pasqual, 1r ESO

ULL CRÍTIC: COM FUNCIONA LA MEDIACIÓ

QR! Escaneja’l i visita la secció d’Ull Crític de la nostra web des del teu smartphone

o tablet.


23

RECOMANACIONS CULTURALS

Quin llibre recomanaries a l’alumnat de l’institut?

La història interminable, de Michael Ende.

De què tracta?

El llibre narra la història d’un noi marginat anomenat Bastian,

que es dedicava a la lectura de llibres a les golfes del seu insti-

tut. Entre els llibres en va trobar un d’anomenat La història

interminable que tractava sobre la destrucció d’un regne de

fantasia, en el qual una mena de “no res” està destruint el país

i totes les criatures que hi habiten. Durant la lectura, Bastian

arriba a la conclusió que l’única manera de salvar aquest regne és que ell entri en el llibre i el salvi

personalment.

Per quina o quines raons el recomanaries?

Perquè tracta la fantasia des d’un punt de vista elaborat i profund i revisa de forma acurada alguns

dels aspectes més importants de la naturalesa humana. Trobo que és un llibre que no et deixa indi-

ferent, no és un dels imprescindibles, però de ben segur que et canvia la visió del món.

Quina nota posaries al llibre?

No crec que sigui un llibre al que es pugui posar una nota, però basant-me en el meu punt de vista li

ficaria un 9. Tanmateix, si es llegeix l’edició escrita en diversos colors, la nota pujaria fins

l’excel·lència total.

Víctor Alcàzar, alumne 2n Btx


24 24

Quina pel·lícula recomanaries a l’alumnat de l’institut? Per quines

raons?

Us recomanaria Casablanca, car és un film rodat envers els anys de la

Segona Guerra Mundial (1942), on s’explica la història d’un personatge

cínic i desencantat, Rick (interpretat per Humphrey Bogart), que re-

genta un Cafè a la ciutat marroquina de Casablanca, en aquells mo-

ments sota comandament francès, però en realitat controlada pels

alemanys. Casablanca era el punt de sortida per a molts europeus que

fugien dels nazis. Gairebé tota la pel·lícula transcorre entre les parets

del bar, Rick’s Café Americain, excepte la memorable escena final de

l’aeroport. És una pel·lícula mítica que m’agrada molt perquè té uns

Josep Lara, professor de

literatura castellana

Pol Torres i Joan Tinis, 2n de Batxillerat

diàlegs magnífics, amb unes frases plenes de dobles sentits, d’ironia, de tristesa, però també d’amor,

d’amistat, de sacrifici. Però sobretot, és un cant a la llibertat.

En aquest film no hi ha una frase que no tingui un sentit especial. Algunes s’han fet famoses: “Això que

sento són els canons dels alemanys o els batecs del meu cor?” li diu el protagonista a la seva enamorada

(interpretada per la sublim Ingrid Bergman). O “Torna a tocar-la, Sam” (es refereix a la famosa melodia de

la pel·lícula, As Time Goes By). I, per sobre de totes, “Sempre ens quedarà París”, la frase amb què el pro-

tagonista renuncia al seu amor en favor de la lluita contra el feixisme. Ah, me’n deixava una altra, “Això és

el començament d’una gran amistat”, frase que tanca el film mentre es veu als dos personatges, abans

rivals, desaparèixer entre la boira.

C/ Martí Gralla, 4 – 25005 LLEIDA

Telèfon 973 22 11 86 – Fax 973 22 41 54

RECOMANACIONS CULTURALS


25

CONSULTORI DE LA SENYORA POPIS

Núria Ribes i Marina Banyeres, 2n Batxillerat

Què puc fer si un professor em té mania?

En primer lloc, és difícil que aquesta circumstància es doni, ja que generalment els “profes” només volen

el millor per nosaltres i que arribem a aprendre i a assolir els coneixements de la matèria. Tot i això, si ho

penses, el que has de fer és analitzar la situació detingudament i mirar si ets tu o el professor qui té el pro-

blema. Potser la teva conducta durant les seves darreres classes no ha estat adequada i, per això, ara et

sembla que es fixa més en tu que en la resta. Després d’haver analitzat i raonat amb coneixement, et re-

comanem que vagis a parlar amb ell o ella i que li expliquis com et sents. Els professors del Montsuar te-

nen la virtut de prestar-nos molta atenció i de preocupar-se molt per nosaltres. Pensa que si un professor

es mostra estricte amb tu és perquè creu, sens dubte, que pots fer més i arribar més lluny.

Una amiga meva marxarà aquest any del centre , què puc fer perquè s’ho passi bé abans de marxar a

Girona?

El més important que has de fer és mostrar-te alegre i no trista davant d’ella perquè això li pot afectar de

manera negativa. T’aconsellem que li demostris a cada moment com és d’important per a tu i que la facis

sentir valorada. Pensa que, tot i la distància, continuareu sent amigues, ja que les xarxes socials avui en

dia ho faciliten molt. També podríeu fer-li una festa sorpresa per a demostrar-li que realment us importa i

que no l’oblidareu mai. En darrer lloc, has d’apreciar i disfrutar cada moment que pots viure amb ella sen-

se pensar en el futur. Procura fixar-te sempre en el costat positiu de les coses i pensa que Girona no està

lluny i podràs anar-la a veure i passar uns dies amb ella sempre que vulguis.

Aquesta és una nova secció de la nostra revista on intentarem resoldre els vostres dubtes.

Per aquest motiu, hem anat a una classe de 1er d’ESO i els alumnes ens han fet arribar, de

forma anònima, els següents problemes o inquietuds. Si, a partir d’ara, ens voleu explicar

algun dels vostres problemes perquè, des de la revista, us proposem una possible solució,

deixeu-lo a consergeria a nom de l’alumnat de Revista. Gràcies per participar!


26 26

OPINIÓ: LITERATURA

Alba Domingo i Alba Albir, 2n Batxillerat

Vivim un temps en què predominen els llibres i els autors creats per les editorials, per omplir les seves

butxaques amb literatura de qualitat mediocre, on es sacrifiquen les finalitats literàries al gust de la majo-

ria, quan el més important no és la història que es narra, sinó el preu del text. Aquest fenomen és símbol

de la renúncia a les coses ben fetes davant de la preferència a la simplicitat? Es tracta, potser, d’una mos-

tra de la falta d’interès de les noves generacions per apreciar i entendre una obra on cal un cert grau de

meditació i coneixements?

Se’ns acut una possible comparació entre la literatura d’avui en dia i l’activitat culinària: potser hi ha una

literatura que és el menjar ràpid o “fast food”. S’escriu de forma ràpida, repetitiva i anodina, amb l’única

finalitat que el mercat ho accepti i converteixi l’obra en un best-seller a fi de guanyar més diners. La com-

paració d’un gran escriptor que s’ha fet un nom en el món literari pel seu talent amb un best-seller, no ex-

plica que aquest darrer sigui un producte cultural de qualitat, sinó que més aviat garanteix que té una bo-

na estratègia de màrqueting al darrere. D’altra banda, la marca d’èxit de vendes no sempre garanteix lite-

ratura de qualitat. És ben cert que sobre gustos no hi ha res escrit i que no existeix una línia que marqui on

comença i on acaba la bona literatura. Cadascú busca alguna cosa diferent en un llibre; una reflexió o sim-

plement un entreteniment... Però la qualitat literària és sempre apreciable, sens dubte.

Així doncs, actualment tothom pot escriure un llibre. De fet, gairebé tots els famosos tenen la seva pròpia

autobiografia. Però no ens confonguem, no tots els llibres són literatura. No ens sembla que fomentar la

lectura a través de llibres qualssevol sigui la millor manera de fer-ho, però ens temem que no són bons

temps per a la cultura, al nostre país. És com si a l’hora de combatre la desnutrició es fomentés el consum

de McDonald’s. Total, també es tracta de menjar, oi?


27

OPINIÓ: KUORUM

La democracia representativa española es

mala, puesto que los partidos políticos ante-

ponen sus intereses a sus promesas, y reali-

zan políticas completamente contrarias a sus

intenciones electorales e incluso contrarias a

la naturaleza del partido.

Una de las maneras que existen para regular

las políticas engañosas que utilizan los partidos políticos sería aplicar una democracia directa, de manera

que los ciudadanos aprobaran o rechazaran las leyes que debaten los políticos en el Congreso de los Di-

putados. La democracia directa es técnicamente posible gracias a Kuorum, una start-up social y tecnológi-

ca nacida con el fin de fomentar una democracia más participativa. La plataforma es ideológicamente

neutral y no se decanta por ninguna opción política. A través de Kuorum, los partidos pueden observar de

primera mano la popularidad de las leyes que se tramitan durante sus legislaturas y, quizás con un poco

de suerte, cambiarlas o incluso desecharlas basándose en la presión ciudadana.

Aunque una democracia directa total requiere, como en la antigua Atenas, una alta educación de los ciu-

dadanos —cosa que en España es manifiestamente difícil de implementar— la alternativa podría ser una

democracia representativa más abierta, copiando el modelo que algunos países ya utilizan, quitando el

poder a los partidos políticos y centrándose en sistemas donde se otorgue importancia a la persona, co-

mo las listas abiertas que los grandes partidos españoles se encargan de desprestigiar a cada momento.

Si queréis participar en la iniciativa de Kuorum, no dejéis de visitar www.kuorum.org.

Victor Alcàzar i Xavier Codinas, 2n Batxillerat


28 28

L’etarra Henri Parot va ser empresonat per diferents actes terroristes i l’Estat va crear la Doctrina Parot

que denegava l’acceptació de recursos d’excarceració a presos que no haguessin complert la condemna

íntegrament, en cas que fossin de 30 o més anys de presó. Aquest nou marc jurídic va suposar que presos

condemnats a través del Codi Penal de 1973, que fins la data de la sentència Parot sortien de la presó

després de complir entre 18 i 20 anys d’internament gràcies a l’aplicació dels beneficis penitenciaris,

haguessin de romandre empresonats fins a un màxim de 30 anys.

L’Estat va cometre un gran error al crear una llei retroactiva, és a dir, una llei que permetia la seva aplica-

ció tant en actes futurs com en passats. Els etarres condemnats i empresonats van ser jutjats amb el Codi

Penal de 1973 i l’Estat va modificar la jurisdicció a posteriori perquè fossin dictaminats segons la Doctrina

Parot, fet irònic i irracional, ja que una llei no pot passar per sobre d’una altra.

L’etarra Inés del Río va ser alliberada el passat dimarts 22 d’octubre, i com ella, 55 etarres més i altres

presos condemnats per violacions, assassinats, etc. sortiran en llibertat. Nosaltres opinem que aquestes

persones no haurien d’estar al carrer però la llei és la llei i el cert és que aquests presos van ser jutjats

justament davant d’un Tribunal que es basava en la llei d’aquell moment i, sobretot, si és culpa d’algú

que persones criminals sense acabar d’estar totalment rehabilitades i sense finalitzar la seva estada a la

presó surtin al carrer és de l’Estat, ja que van ser els seus participants els que van elegir, en els seus

temps, una llei que permetia la reducció de condemna. Tot i que cal aclarir que, en aquell moment, no es

va pensar en les persones que podien cometre crims multitudinaris. És a dir, l’Estat es va voler saltar la

llei creant una jurisdicció retroactiva per corregir l’error del passat, i ara el Tribunal Europeu dels Drets

Humans dictamina que no és legal crear una llei que pugui actuar en actes anteriors.

Núria Ribes i Marina Banyeres, 2n de Batxillerat

OPINIÓ: DOCTRINA PAROT


29

FANATISME

Al nostre parer i per a la nostra persona, és normal i fins i tot necessari, que hi hagi gent que assumeixi la

defensa de causes religioses, ètiques o polítiques que posseeix com a valors propis, tot i això sense arribar

a cap extrem. Però hi ha un risc enorme i colossal en això d'assumir les causes per les quals lluitar bàrba-

rament: el fanatisme. Car pròpiament no és inevitable això de defensar fanàticament una causa, però

quan se l’absolutitza, la caiguda en el fanatisme és gairebé automàtica i instantània.

El fanatisme és, a més d'una trava per donar per resolts els problemes reals de la gent, un fortíssim perill

en el pla del coneixement i en el pla de les actituds i pràctiques a què aquest mateix dóna lloc. Observem,

per tant, alguns dels principals trets d’aquest fenomen:

En primer lloc, aquest absolutitza la situació o problema que té en el punt de mira, i que és la que encorat-

ja la seva causa, és a dir, en la visió de la realitat que té el fanàtic no hi ha cap altra cosa més important,

rellevant i transcendental que allò que el preocupa a si mateix, i davant la qual cosa tota la resta esdevé

totalment irrellevant i prescindible al seus ulls.

En segon lloc, el debat i el diàleg, entesos com a mecanismes per aconseguir un millor coneixement i per a

corregir les visions equivocades de la realitat—car tothom pot errar— no posseeixen pas cap altra utilitat

ni pertinença per a les persones que són fanàtiques. En conseqüència, aquestes persones quan es veuen

amb altres per debatre el que fan, no fan pas altra cosa que repetir monòtonament les seves postures de

fons, encara que variïn els seus arguments i les seves proves de suport o base.

Tercerament, el fanatisme és quelcom monotemàtic. D'una manera molt i molt obsessiva, els nervis, el

cos, la intel·ligència i la voluntat del individu fanàtic estan essent bolcades, plenament, a la causa que

aquest ha assumit. En definitiva, l'ésser del fanàtic revela una forta violència contra els que són enemics

de la seva causa.

En quart lloc, a més de monotemàtic i obsessiu, l’individu fanàtic es vesteix d'una duríssima intolerància,

rebutjant fortament i visceralment les opinions, els valors i les proves contràries a les seves, agradant-li i

celebrant les que confirmen la seva visió de la realitat, però rebutjant amb una violència animal aquelles

opinions que la contrarien.


30 30

A més a més, la persona fanàtica sol ésser dotada d'una fortíssima incoherència en el seu discurs, i usual-

ment també en la seva pràctica i no és estrany que el seu discurs barregi indegudament arguments i pro-

ves de les més diverses procedències, sense cap mena de rigor i cap mica de consistència, donant, per tant

i en definitiva, un caos com el descrit en la teogonia d'Hesíode. I, sobretot, en donar per proclamades

unes amples formulacions que solen ser usualment abstractes, el fanàtic s'oblida, o simplement fa la vista

grossa de les persones en concret, aquelles de carn i ossos, a les quals no dubta pas en donar per sacrifica-

des per tal d'imposar la seva visió de la realitat.

Finalment, aquella persona fanàtica, en el seu afany de barrejar i mesclar les premisses per defensar la

seva postura, violenta amb certa brutalitat el caràcter d'allò que usa per sostenir o provar la seva visió

personal de la realitat, per exemple, barreja la ciència amb la religió, la filosofia i la moral. Però és que, a

més a més d'això, no és pas poc freqüent que traeixi la naturalesa d'aquests sabers, com podria ser en el

cas de la ciència, on alguns fanàtics ni tan sols entenen el propi significat de les seves aportacions , ja si-

guin aquestes teòriques, empíriques o del caire que s'escaigui...

Com a conclusió, quan el fanàtic proclama que posseeix la veritat sobre un tema o assumpte i esgrimeix

dificultosament i dolorosament arguments científics a favor, el que fa veritablement no és pas altra cosa

que violentar-li el propi caràcter a la ciència, la qual fou construïda des de sempre mitjançant l'acceptació

que ningú posseeix la veritat, ni tan sols els científics.

S Pol Torres i Joan Tinis, 2n Batxillerat


31

Arnau López i Arnau Torrelles, 2n de Batxillerat

Quan normalment parlem dels salaris i dels preus

dels jugadors diem que són desmesurats, que són

excessius. Diem també que ningú no es mereix co-

brar tant, ni tenir un preu tan elevat, a més a més la

seva feina pot no semblar gaire complicada.

Tot i això, els jugadors segueixen cobrant i tots els

clubs del món es barallen per ells, i arriben a pagar,

fins i tot, 96 milions d’euros per un fitxatge. A més,

després que els jugadors hagin estat contractats, els

clubs els hi han de pagar grans sous, ja que si no

prefereixen anar-se’n a un altre club. Els clubs po-

den arribar a pagar uns 50.000 euros al dia a alguns

jugadors.

Cal dir també que els jugadors són una gran in-

fluència per als seguidors dels equips i poden arri-

bar a generar més ingressos del que cobren, sense

comptar que la seva feina és jugar a futbol. És

més, quan un club guanya alguna competició, se li

dónen primes, que en funció de la competició se-

ran més o menys grans. Amb això, podem dir que

cada jugador d’un gran equip és una petita inver-

sió i que el seu preu no és desmesurat, sinó que, al

igual que qualsevol altra professió, crea un capital.

Com els gerents d’una empresa, els directors es-

portius veuen als jugadors com a fonts

d’ingressos.

A més a més, els jugadors tenen un preu i un sou

tan elevats per la senzilla raó de l’oferta i la de-

manda, i a l’igual que faria qualsevol persona al

món, demanen més sou perquè saben que

l’aconseguiran. Això passa també a l’NBA, tot i que

no és tant mediàtic com el futbol, el bàsquet

també mou els mateixos milions, i inclòs en alguns

casos, arriba a superar al futbol.

OPINIÓ: SÓN ELS SOUS DELS JUGADORS DE FÚTBOL DESMESURATS?


32 32

TREBALL DE CAMP: LES LLENGÜES A L’INSTITUT

Gràfic 1: Quina és la teva llengua materna?

Català78%

Castellà21%

Altres1%

Anglès0%

LLENGUA MATERNA

Català

Castellà

Altres

Anglès

Amb la finalitat de conèixer quines són les llengües que més es coneixen a l’institut, hem fet un estudi de

camp. Per aquest motiu, hem passat una enquesta amb vuit preguntes a 20 alumnes de cada curs (tots de

la classe B) que sumen un total de 120 individus i representen, per tant, el 24,49 % del total d’alumnes

matriculats al centre durant el curs 2013/2014. Les conclusions les podeu veure als següents gràfics:

Gràfic 2. Quina és la llengua que més utilitzes quan et relaciones amb les persones del teu entorn?

Català81%

Castellà19%

Altres0%

Anglès0%

LLENGUES PER RELACIONAR-SE

Català

Castellà

Altres

Anglès

··


33

Tal com es pot veure als gràfics 1 i 2, el català és la llengua materna de la majoria dels alumnes del

Montsuar i també la llengua que més utilitzen els estudiants en la interacció habitual amb els companys,

amics o familiars. A més a més, si comparem aquests dos gràfics, apreciem com hi ha una minoria (2%)

que, malgrat neix en famílies castellanoparlants, tria el català com a llengua d’ús habitual. Aquest és el

mateix fet que s’observa, en una proporció superior (4%), a les darreres dades generals de tota Catalunya

sobre aquestes dues qüestions (llengua materna i llengua d’ús habitual).1

Gràfic 3. Quina és la primera llengua que estudies a l’institut?

Anglès77%

Alemany23%

PRIMERA LLENGUA

AL CENTRE

Anglès

Alemany

1 Institut d’Estadística de Catalunya (2009). Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, Barcelona: Generalitat de Catalunya.

http://idescat.cat/p/eulp2008


34 34

Respecte a quines són les llengües estrangeres estudiades a l’institut, la majoria dels estudiants enques-

tats tria l’anglès. Tanmateix, gairebé una quarta part dels alumnes, s’inclina per l’alemany com a primera

llengua, opció possible al nostre centre.

Gràfic 4. Estudies alguna llengua estrangera fora de l’institut?

NO54%

SI46%

LLENGUA ESTRANGERA FORA DEL CENTRE

NO SI

Gràfic 5. On l’estudies?

Acadèmia privada

62%

Altres6%

EOI7%

Professor privat 25%

CENTRES DE LLENGUES

Acadèmia privada

Altres

EOI

Professor privat

··


35

Una mica més de la meitat dels alumnes no estudia cap llengua estrangera fora del centre. Però aquells

que sí ho fan només n’estudien una: l’anglès. D’altra banda, els centres d’estudis d’idiomes més freqüen-

tats pels estudiants són, en primer lloc, les acadèmies privades i, en segon lloc, els professors particulars.

Només un 7% d’estudiants va a l’Escola Oficial d’Idiomes a estudiar anglès. Nosaltres creiem que és impor-

tant aprendre més d’una llengua estrangera, ja que així podem ampliar el ventall de sortides laborals, i

també tindrem més facilitats per poder viatjar arreu del món i conèixer gent de diferents cultures i països.

Maria Martos i Alba Trupita, 2n Batxillerat


36 36

NOVA PROFESSORA A L’INSTITUT

Nom: Núria Escolà Pons

Edat: 42

Lloc de naixement: Mollerussa

Estat Civil: Casada

-Tens fills o filles?

Dues nenes una de 8 anys i una altra d’un any i mig.

-En quin centre vas estudiar?

A l’institut Terres de Ponent de Mollerussa.

-Quina carrera vas estudiar? Per què?

Vaig estudiar biologia a la UB. No ho tenia massa clar,

però feia la branca científica al batxillerat i el meu pare

em va orientar en la decisió final.

-Com vas arribar a professora? Vas voler sempre dedi-

car-te a aquesta professió?

No especialment, però era una de les possibilitats que

se m’oferia a l’acabar la carrera. Vaig fer diverses feines

abans que em cridessin de les llistes d’ensenyament, i

des de llavors, fins ara.

-Has treballat en altres centres?

Sí, en els últims 7 anys he estat treballant a Montblanc (Tarragona).

-T’agrada el centre nou en el que t’has integrat? Què et semblen els alumnes?

La impressió del nou centre és molt bona. L’equip docent m’ha rebut molt bé, i en especial les companyes

del departament. Els alumnes són semblants a Montblanc, tot i que tinc algun grup que m’ha costat més,

però ens hem adaptat.

-Quin és l’experiment que més t’ha agradat explicar als alumnes durant aquests anys?

Els experiments i les pràctiques m’agraden en general perquè motiven l’alumne. Les disseccions o les

pràctiques de bioquímica, les observacions microscòpiques... Una de les activitats que m’agraden més dels

cursos passats eren les visites als microscòpics electrònics de les universitats amb els alumnes, ja que els


37

deixaven manipular i fer fotos, i en sortien molt satisfets.

-Quin és l’experiment (dels que hagis fet) que et fascina més?

Crec que aquesta pregunta seria més adequada per algú que es dediqués a la investigació! A mi el que

més em motiva és veure alumnes que s’interessen pel que explico i poder contribuir a despertar la seva

vocació.

-Ets molt dura amb els alumnes?

Intento ser justa.

-Alguna anècdota viscuda amb els teus alumnes?

Un alumne que en un experiment en lloc d’un cor de xai va portar un cor de vaca i els estris que teníem

no servien perquè eren massa petits.

-Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Ara mateix em dedico a la vida familiar. Compaginar la vida laboral amb la familiar es difícil.

-Què és el més important que has après de la vida?

Que les coses que s’aconsegueixen amb esforç donen més satisfacció.

-Estàs llegint algun llibre actualment?

No. Però l’últim que he llegit és El miracle de la vida d’Anna Veiga. Aquesta doctora ens explica en primera

persona la història de la fecundació in vitro a Espanya.

-Vols dir alguna frase per als teus alumnes per finalitzar l’entrevista?

Que valorin la feina del professor, que necessita molta dedicació.

Roger Torrent i David Terés, 2n Batxillerat


38 38

ESPORT ESCOLAR

Al nostre institut des de fa temps es realitzen diverses activitats esportives en horari extraescolar,

dirigides als alumnes del centre que estan interessats en l’esport. Entre aquestes activitats, cal desta-

car les activitats de voleibol, bàdminton, futbol i bàsquet. Totes les activitats es fan a les tardes,

després de finalitzar les classes i duren un parell d’hores. L’esport més practicat és el Voleibol que

compta amb molts practicants, totes noies. De fet, aquests equips participen en nombroses competi-

cions a nivell escolar.

Els nostres alumnes aquest any participen també en les competicions de bàdminton i de futbol i obte-

nen sempre uns bons resultats fruit del bon treball que s’està portant a terme. Els alumnes estan molt

satisfets amb aquestes activitats que es van iniciar fa temps.

Volleyball is a sport team in which two

teams of six players are separated by a

net.

You can play on hardwood, grass, sand or asphalt.

You can use rally or side-out scoring. You can play

one game or the best of three or best of five sets.

You can play to 15, 25, 30 or whatever number of

points you so desire.

VOLLEYBALL

Laura Caballol i Núria Baró, 4art ESO


39

This team was formed a long time ago. Nuria and I have

been in this team since 1st of Eso. Our coach is Jaume

Miró. We started as “infantils” and nowadays we are

juvenils. At this moment in the “juvenils” team we are

eleven players.

We started to compete in 2nd of Eso. We train twice

a week after school, but sometimes we also play in

the morning break. We go to compete every Satur-

day, sometimes we win and sometimes we lose.


40 40

DOBLES DE L’INSTITUT

1

2

3 4

Hem estat buscant els dobles dels personatges més característics del nostre institut! A veure si

pots endevinar de qui es tracta cadascun!


41

5 6

7

8

S Alumnat de Revista (volen mantenir l’anonimat)


42 42

Nom: María Carmen Badia Riestra

Edat: 48 anys

Lloc de naixement: Lleida

Quin és el teu color preferit?

M'agraden molt els colors de la tardor, el blau del cel, el blanc de la neu...

Quin és el teu numero preferit?

El cinc

Quines són les teves aficions?

La meva afició és teixir punt de mitja. Tinc moltes peces fetes per mi: jerseis, jaquetes, bufandes... De fet,

he fet bufandes per tota la meva família.

Digues una paraula que defineixi què penses sobre les generacions joves.

Esperança.

Un animal amb el qual t’identifiquis?

Admiro el dofí en el seu hàbitat natural, el mar. Quan penso en el dofí, veig la immensitat del mar, la llum

del sol, la tranquil·litat, el relax... En canvi, quan el veig als parcs o en els zoos, penso que l’espècie humana

el té empresonat sense cap motiu.

Tens algun tipus d'amulet per situacions on mana la sort?

No.

Si poguessis tornar a viure un moment de la teva vida, quin seria?

Evidentment, qualsevol que va suposar una alegria: quan vaig acabar els estudis universitaris, quan vaig

trobar la meva primera feina, quan vaig aprovar les oposicions, quan van néixer els meus fills i el més re-

cent: quan el meu fill va aprovar la selectivitat i va poder matricular-se en els estudis superiors que volia.

Tens algun costum o mania que creguis que no és molt normal?

Em penso que sóc una persona bastant normal, però hi ha un parell de coses que no puc suportar: la pri-

mera és el desordre i, sobretot, a casa meva; no puc fer res en un espai que no estigui ordenat. Abans de

posar-me a preparar classes, a corregir exercicis o exàmens, he d’ordenar tot allò que no estigui al seu lloc.

Algunes vegades quan acabo d’ordenar, ja no tinc ganes de fer res més. La segona és la neteja: no puc es-

tar en espais bruts o que olorin malament, per exemple, en algun bar o cafeteria que faci olor a fregits.

També a nivell d’higiene personal, m’encanta la roba quan olora a net.

AVUI CONEIXEM...


43

Nom: David Terés Molí

Edat: 17

Lloc de naixement: Lleida

Quin és el teu color preferit?

El verd

Quin és el teu número preferit?

El cinc

Quines són les teves aficions?

Practico freeski durant l'hivern a Cerler, a l'estiu longbo-

ard. També m'agradar sortir de festa i viatjar quan puc.

Digues una paraula que defineixi què penses sobre les generacions joves.

Bogeria

Un animal amb el qual t’identifiquis?

L' Unicorn, perquè és mític, especial i imposible de veure.

Tens algun tipus d'amulet per situacions on mana la sort?

No.

Si poguessis tornar a viure un moment de la teva vida, quin seria?

M'agradaria reviure diferents estius.

Tens algun costum o mania que creguis que no és molt normal?

La manera de vestir i alguns moments de bogeria puntuals.

Ferran Muriana, 2n Batxillerat

AVUI CONEIXEM...

tram de tralla 26

Documents