UN LLIBRE

365 gestos para salvar el planeta(Philippe Bourseiller, 2005)

Aquest llibre ens convida a actuar cada dia de l’any per salvar el nostre planeta. Els 365 gestos estan dividits en set grans àrees en què transcorre la nostra vida: la llar, el treball, l’oci, quan anem de compres, quan cuidem els nostres fills i el jardí, i quan ens movem amb algun mitjà de transport. Propostes com ara contractar electricitat «verda» o recollir l’aigua de la pluja per a ús no alimentari poden modificar la nostra vida i canviar el món.

UNA PEL·LÍCULA

Erin Brockovich(Steven Soderbergh, 2000)

El 1993, una dona sense estudis universitaris va ser notícia perquè va aconseguir la indemnització més gran que mai s’havia pagat als Estats Units. La seua lluita en els tribunals va ser contra la companyia Pacific Gas & Electric, responsable d’haver contaminat amb crom hexavalent les aigües de tot un poble, cosa que va provocar malalties en quasi tots els seus habitants. Aquesta és la seua història.

UN WEB

www.greenpeace.es

L’organització ecologista Greenpeace va nàixer el 1971 de manera espontània. Hui té milions de socis per tot el món i al seu web podem trobar tota classe de notícies, informes i material sobre la destrucció del medi ambient i les accions per a evitar-ho.

L’ésser humà té la capacitat de transformar la naturalesa per al seu propi benefici, però moltes de les seues actuacions tenen conseqüències negatives en el nostre planeta i, per tant, per al mateix individu.

Explotem els recursos de la Terra amb gran facilitat i, fins i tot, de manera descontrolada, i no permetem la seua regeneració natural. Ens trobem davant un divorci entre la Terra i l’individu i, en alguns casos, hem hagut d’esperar a successos que han generat grans impactes ambientals per a actuar i revelar la nostra consciència ecològica (Figura 6.19).

Veurem a continuació quins són els aspectes més importants en els quals el nostre medi ambient pot degenerar-se fins a un punt en què es faça difícil la nostra pròpia vida. Molts dels problemes del medi ambient estan generats per nosaltres mateixos.

Els continguts d’aquesta unitat són:

1. Els problemes ambientals actuals.2. Les polítiques de protecció ambiental.

6ELS PROBLEMESAMBIENTALS

6

Imatge de la marea negra que va afectar les costes de Galícia després de l’enfonsament del petrolier Prestige.La contaminació de mars i oceans és un dels grans problemes ambientals actuals.

Fig. 6.1

Ecologia. És l’estudi de la distribució i l’abundància dels éssers vius, i de com estan afectats per la interacció entre els organismes i el seu medi ambient.

Consciència ecològica.Actitud positiva de les persones sobre una explotació adequada dels recursos naturals.

Ecosistema. Conjunt d’éssers vius que compartixen el mateix medi natural en què viuen i els fenòmens atmosfèrics a què estan sotmesos.

Vocabulari

Reforç 2, 6, 7, 8, 9

Ampliació 5

LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA

L’aigua és un dels factors més importants per a l’existència de vida en el planeta. Més del 70 % de la superfície ter restre està formada per aigua, i únicament un 3 % és aigua dolça.

La seua distribució és molt desigual, ja que mentre en algunes àrees del planeta és molt abundant, en unes altres escasseja. Països d’Àfrica Oriental, com ara Eritrea, Somàlia, Etiòpia o el Sudan pateixen grans sequeres, i alguns països del sud-est asiàtic són víctima de constants inundacions en les èpoques de pluja.

AA

ELS PROBLEMES AMBIENTALS ACTUALS

1

142

143

Des de fa molt de temps, els grans assentaments de població s’han localitzat a prop de rius, de llacs i a les costes. La seua població ha construït grans obres d’engi nyeria (embassaments, canals, preses...) amb l’objectiu de regular els cursos dels rius i aprofi tar l’aigua per a diverses activitats, com ara l’agricultura, la ramaderia o per al mateix consum humà. Aquestes construccions humanes provoquen grans impactes ambientals, ja que l’ecosistema de rius i llacs queda modifi cat i alterat.

El problema principal és el desequilibri entre les disponibilitats de l’aigua i una demanda que cada volta és més gran. El creixement de la població i l’augment del nivell de vida comporten una pujada del consum d’aigua i alhora, i encara pitjor, la seua contaminació. Però en contraposició a aquest augment del consum, més de 1 000 milions de persones en el món no tenen accés a l’aigua potable, i 25 000 per-sones moren cada any a causa de les defi cients condicions higièniques de l’aigua que beuen.

Els residus tòxics produïts pel mateix ésser humà són els responsables de la contaminació de les aigües de la superfície i dels aqüífers subter ranis. L’aigua no potable conté residus tòxics sufi cients per a posar en perill l’organisme, provocar malalties i, fi ns i tot, la mort (Figura 6.1).

6

144

Les causes de la contaminació de l’aigua són molt diverses: per residus pro-cedents de fàbriques (residus industrials), per l’ús de pesticides i productes químics en l’agricultura (les filtracions contaminen l’aigua subterrània), per les aigües residuals, etcètera (Figura 6.2).

Els nivells de contaminació afecten també els mars i els oceans. Residus de zones urbanes, brossa, olis i petroli de barques i maquinàries... van a parar al mar, i provoquen greus impactes mediambientals com ara les marees negres (Figura 6.3).

Aquest quadre mostra el nivell de contaminació de les aigües en les conques fluvials espanyoles, especificant quin és el factor que més influïx negativament sobre la qualitat de les seues aigües.

Fig. 6.2

Existixen diversos problemes associats a la gestió i a l’ús de l’aigua que afecten totes les conques hidrogràfiques en més o menys mesura. Aquestes pràctiques són causa directa de la pèrdua de qualitat que tenen les nostres masses d’aigua continentals.

Sabies que...

La marea negra que es va formar després de l’enfonsament del petrolier Prestige davant de les costes de Galícia fa alguns anys va ser un dels pitjors desastres ecològics que han tingut les aigües del litoral peninsular.

Fig. 6.3

Dotze litres d’aigua ixen per una aixeta en un minut. Deixar-la oberta quan ens netegem les dents implica perdre fins a 20 litres.

Sabies que...

FOCUS 6

145

LA PAU VERDA

Greenpeace és una organització ecologista que va nàixer el 1971, d’una manera molt es-pontània. Un grup d’activistes antinuclears canadencs, alguns quàquers i objectors de consciència nord-americanes que s’havien refugiat al Canadà per no participar a la guer-ra del Vietnam van formar una petita organi-tzació anomenada «Don’t make a wave Com-mittee» (Comitè: «No provoques un sisme submarí»).

Aquest grup protestava contra les proves nu-clears que els Estats Units portaven a terme a l’arxipèlag d’Amchitka (Alaska), al nord del Ca-nadà. El nom del grup feia referència a la possi-bilitat que, pel fet de ser una zona sísmicament inestable, les proves atòmiques que allí es rea-litzaven pogueren provocar un sisme submarí.

Després de portar a terme una altra classe d’iniciatives, van decidir per fi llogar un vell pesquer, el Phillys Cormack, i viatjar amb ell a la zona on s’havia de fer la prova nuclear, amb l’objectiu d’impedir amb la seua presència física que explotaren la bomba.

Per a aquest viatge, van rebatejar el vaixell amb un nou nom, que resumia la fi losofi a del grup: Greenpeace. «Volem pau, i volem que

siga verda», manifestava un dels tripulants a la premsa abans de salpar de Vancouver (el Canadà) per a dirigir-se a Amchitka, un lloc de gran valor ecològic per les importants colò-nies d’animals que hi viuen.

El temps no perdona: els recursos s’acaben, augmenta la contaminació atmosfèrica i acús-tica, es produïx la desforestació dels grans boscos de la Ter ra i, en conseqüència, moltes espècies vegetals i animals es troben en peri-ll d’extinció.

Per això, en les últimes dècades han sorgit mol-ts moviments ecologistes com el de Greenpea-ce, partits «verds» i polítiques ambientals per a frenar o pal·liar aquests efectes. No obstant això, cuidar el medi ambient és una feina que comença en cadascun de nosaltres; en les nos-tres cases (reciclant i exercint un consum efi -cient i responsable) i en una consciència me-diambiental neta.

Nascuda de forma espontània el 1971, Greenpeace s’ha convertit en la més gran i més activa organització ecologista del món. Gràcies a la contundència dels seus actes reivindicatius i de protesta, ha aconseguit una constant aparició en els mitjans de comunicació, gràcies a la qual cosa ha pogut contribuir a despertar la consciència ecològica de molts de nosaltres.

6

146

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Si abans hem dit que l’aigua és fonamental per a la nostra vida, l’aire no ho és menys. L’acumulació de residus tòxics també es produïx a l’atmosfera, i és conseqüència de la gran majoria de les activitats humanes.

La nostra manera de viure actualment genera importants impactes ambien-tals tant de caràcter local com global. L’ús del vehicle, la calefacció i el consum de combustibles en fàbriques i mitjans de transport emeten grans quantitats de gasos tòxics a l’atmosfera (Figura 6.4).

Cal tenir en compte que la producció d’energia, i el seu ús, tant en les indús-tries com en les cases i en els mitjans de transport, és responsable de la majoria de les emissions (causades per l’ésser humà) de CO2.

Hi ha moltes classes de contaminants: el diòxid de carboni (CO2), que es pro-duïx en les reaccions de combustió; el monòxid de carboni (CO), que és molt tòxic per a l’home; els òxids de nitrogen, el diòxid de sofre, l’ozó i els cloro-fluorocarburs (CFC).

Tots ells tenen diversos efectes sobre el medi ambient: la pluja àcida, lareducció de la quantitat d’ozó i l’anomenat efecte hivernacle (Figu-ra 6.5).

Hui en dia les emissions de CO2 a l’atmosfera són molt elevades, i han superat la capacitat que té la naturalesa d’absorbir-les. L’atmosfera ter-restre actua com el vidre d’un hivernacle: permet el pas de la llum solar, però no deixa escapar la calor atrapada prop de la superfície (el CO2 im-pedix que aquesta energia s’escape). És el que es coneix com a efecte hivernacle. Aquest fenomen produïx un augment de la temperatura glo-bal del planeta, que alhora comporta efectes com ara la desertització o la disminució del gel polar.

BB

Contaminació atmosfèrica: efecte hivernacle.Fig. 6.5

Contaminació atmosfèrica.Fig. 6.4

Reforç 4, 5

147

LA DESFORESTACIÓ

La desforestació és la pèrdua de boscos a conseqüència de l’actuació huma-na. L’explotació dels recursos naturals es porta a terme per a obtenir la fusta necessària per a la construcció de mobles o altres productes, i per a l’obtenció de cel·lulosa per a la fabricació de paper.

També es pot donar el cas que zones poblades de boscos siguen riques en recursos minerals, com ara el petroli, i per a la seua explotació les companyies extractores talen grans superfícies d’arbres (Figura 6.6).

Si aquestes tales dels boscos no es fan tenint en compte les mesures de pro-tecció ambiental adequades, la pèrdua del bosc pot ser irreversible, la qual cosa és un luxe que no ens podem permetre.

El consum excessiu i la creixent demanda de fusta als països més desen-volupats generen aquesta problemàtica, però, a més, les activitats pròpies de l’activitat industrial constituïxen un altre factor molt important per al deteriorament dels boscos, ja que la pluja àcida produïda per les emissio-ns de gasos tòxics en grans fàbriques afecta considerablement les zones boscoses.

Els incendis forestals són un altre factor que a les últimes dècades ha acabat amb milers d’hectàrees arbrades, especialment en determinats espais del planeta, com és la conca mediterrània, on nosaltres habitem.

La desforestació també comporta la desaparició de la biodiversitat que té l’ecosistema desforestat. Moltes espècies d’animals i vegetals característics d’una determinada regió desapareixen.

La tala d’arbres deixa al descobert el terreny i la radiació solar li fa molt de mal. Els compostos orgànics del sòl són degradats per la llum i, com a con-

CC

La desforestació està reduint a un ritme molt elevat les grans masses boscoses del planeta.Fig. 6.6

Des de la Revolució Industrial, i a causa de l’ús intensiu dels combustibles fòssils en les activitats industrials i en el transport, s’han produït sensibles increments en les quantitats d’òxids de nitrogen i diòxid de carboni emesos a l’atmosfera, amb l’agreujant que altres activitats humanes, com la desforestació, han limitat la capacitat regenerativa de l’atmosfera per a eliminar el diòxid de carboni, principal responsable de l’efecte hivernacle.

Aquests canvis causen un progressiu augment de la temperatura terrestre, l’anomenat canvi climàtic o calfament global, que, alhora, és l’origen d’altres problemes ambientals: desertització, sequeres que són les responsables de la fam en molts països, inundacions, fusió dels casquets polars, etcètera.

Sabies que...

Reforç 1, 10

Ampliació 1, 3, 4, 5

6

148

seqüència, el deixen inservible i inutilitzable per a l’agricultura. D’altra banda, quan desapareix la cobertura vegetal, el sòl es queda més exposat a fenòmens de tipus erosiu, com els provocats per l’arrossegament de materials per l’aigua de la pluja. D’aquesta manera es perden també una gran quantitat de les matèries orgàniques que enriquixen el sòl (Figura 6.7).

La desforestació afecta tots els boscos del planeta, però el problema s’agreuja a les zones tropicals. La selva tropical perd entre un 1 i un 2 % de terreny tots els anys.

La solució a la desforestació podria ser la reforestació, però això requerix fortes inversions i, a més, la regeneració d’un bosc i el creixement de les es-pècies arbòries necessita que passen llargs períodes de temps. Per això, la millor solució d’aquest problema és fer una explotació equilibrada, ben pla-nificada, i conscienciar-se que el que realment és important és l’ús no abusiu i el reciclatge del paper i del cartró.

L’EROSIÓ I LA DESERTITZACIÓ DEL SÒL

La superfície terrestre està afectada pels processos d’erosió generats per l’aigua, el vent o el gel. També ho estan, evidentment, les capes més fèrtils d’aquesta superfície terrestre, però la presència de vegetació contribuïx a fer molt més lents els processos erosius i, per tant, ajuda a mantenir la riquesa del sòl. Si la vegetació desapareix, els processos d’erosió i de deteriorament del sòl s’accentuen i s’acceleren. Per tant, l’home pot contribuir a augmentar considerablement els processos d’erosió del sòl amb l’eliminació dels boscos o de la vegetació en general.

D’altra banda, les activitats humanes, com la desforestació o la sobreex-plotació del terreny en activitats de ramaderia i agricultura, esgoten els

DD

A Indonèsia la tala d’arbres supera els 23000 km2 anuals, una extensió equiparable a la de la Comunitat Valenciana.

Sabies que...

La desforestació comporta un procés d’eliminació de la coberta vegetal del sòl i la consegüent acceleració dels processos erosius causats per l’aigua de la pluja.

Fig. 6.7

Sòl desprotegit per falta de cobertura vegetal

La pluja forma corrents d’aigua que arrosseguen els nutrients del sòl

Reforç 11

Ampliació 1, 2, 5

149

nutrients de la terra, dificulten la regeneració de la vegetació natural i deixen al descobert la capa superficial del sòl, exposada a les radiacions directes del sol.

Parlem de desertització quan es produïx una pèrdua de productivitat de la terra. Després d’un llarg procés de degradació algunes extensions de terra arriben a convertir-se en zones desèrtiques, on l’agricultura i la ramaderia són quasi impracticables.

Les causes de la desertització radiquen, una volta més, en les accions pròpies de l’ésser humà, però no només en les accions directes sobre un determinat territori, com la desforestació o la sobreexplotació ramadera, sinó que també el calfament de l’atmosfera, les sequeres i el canvi climàtic influïxen molt en aquest procés. Prop del 30 % de la superfície terrestre es veu afectada per aquest fenomen, i no hi ha cap continent que no siga víctima d’aquests pro-cessos de desertització. Ara bé, el continent més amenaçat és Àfrica: més del 40 % de la seua superfície està amenaçada, i un 43 % del continent ja està ocupat pels deserts (Figura 6.8).

Si la causa principal de la desertització i de la deterioració del sòl és l’acció humana, també nosaltres tenim la possibilitat de frenar aquests fenòmens destructius.

En primer lloc es necessita una nova consciència i una educació ambiental, i també calen, òbviament, els recursos necessaris, ja siguen econòmics o hu-mans. La implantació de sistemes de reg, la reforestació i l’explotació plani-ficada i sostenible dels terrenys són també mesures possibles.

Però les regions més sobreexplotades del planeta són aquelles en què la seua població té pocs recursos econòmics, és víctima de sequeres i sobreviu ex-clusivament de l’agricultura i de les pastures. El seu objectiu se centra estric-tament en la difícil subsistència diària, i no tenen els recursos necessaris per a comprar adobs o per a adoptar tècniques de reg més eficaces contra la desertització.

Per tant, per a actuar contra els problemes de la desertització i de l’empobriment del sòl, caldria començar per millorar les seues condicions de vida i eradicar la pobresa que patixen.

Com pots comprovar, la lluita per la conservació del nostre planeta està directament relacionada amb la necessitat d’acabar amb la pobresa exis-tent al món.

La sobreexplotació ramadera, la desforestació i l’escalfament de l’atmosfera són factors fonamentals per a explicar el fenomen de la desertització.

Fig. 6 .8

1 Quin percentatge d’aigua dolça hi ha en el planeta? Quantes persones en el món no tenen accés a l’aigua potable?

2 Quins gasos són els principals causants de la contaminació atmosfèrica? Quins efectes tenen?

3 Què és la desforestació? Quines zones del planeta es veuen més afectades?

4 Com podem frenar la desertització?

Punt de control

6

150

LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT

El concepte de biodiversitat es referix al nombre d’espècies diferents d’éssers vius que habiten una zona. Al món hi ha zones amb més biodiversitat que d’altres. A la selva tropical, per exemple, es concentren més del 50 % de les espècies d’éssers vius que hi ha al planeta.

La biodiversitat no pot reemplaçar-se, i qualsevol canvi o alteració en un ecosistema pot tenir conseqüències nefastes per al conjunt, ja que pot com-portar la ràpida extinció d’algunes espècies. El nombre d’espècies que hi ha a la terra és cada volta menor, i es calcula que cada any desapareixen aproxi-madament més de 10 000 espècies.

Com en els altres impactes ambientals, l’amenaça sobre la biodiversitat emana fonamentalment de l’activitat humana, ja que estudis científics cer-tifiquen que només al voltant de 10 espècies desapareixen a l’any al món per causes naturals.

Les raons de la pèrdua de biodiversitat són diverses:

1. La desforestació, que posa en perill la riquesa vegetal de determinades regions del planeta, molt especialment en les zones tropicals. Amb la degradació dels boscos, els ecosistemes associats queden afectats, i mol-tes espècies animals i vegetals desapareixen o han d’adaptar-se a un nou hàbitat (Figura 6.9).

2. La sobreexplotació pesquera. Les captures són cada volta més grans, i als mars i als oceans s’han reduït considerablement el nombre d’espècies marines a causa de l’activitat pesquera. En alguns casos, les espècies cap-turades no complixen les mesures establertes (es pesquen exemplars d’una curta edat i menuts), i això posa en perill la regeneració natural (Figura 6.10).

EE

Biodiversitat. El terme biodiversitat es referix a tot el que és relatiu a la diversitat de les formes de vida i també a la complexitat interna dels ecosistemes.

Vocabulari

S’han descrit més de 1,7 milionsd’espècies diferents d’organismes vius al món. La majoria són animals, sobretot invertebrats, amb 1,3 milionsd’espècies, de les quals 1,1 milions són insectes i 45000 espècies de vertebrats. D’aquests últims, 21000 sónpeixos, 5000 són amfibis, 6500 són rèptils, 8700 són aus i 4100 són mamífers. El segon grup més nombrós és el de les plantes vasculars, amb 250000 espècies. Els fongs aporten unes 70000 espèciesa la llista. La diversitat dels microorganismes és poc coneguda, però només les diatomees, que estan millor catalogades gràcies a la seua diversitat morfològica, sumen pràcticament 100000 espècies.

Sabies que...

Els incendis forestals i la consegüent desforestació són una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat en el planeta.

Fig. 6.9

5 Per què es produïx la desertització?

6 Què és la biodiversitat? Per què es perd?

Punt de control

151

3. La reducció de l’hàbitat natural de les espècies terrestres. L’augment de població, la desforestació i l’erosió de la terra afecten la gran majoria d’animals terrestres. El seu hàbitat es queda reduït.

4. El comerç i el tràfic il·legal d’animals exòtics.

5. L’efecte hivernacle. Moltes espècies no poden adaptar-se amb rapidesa als canvis climàtics del planeta i per això veuen amenaçada la seua super-vivència (Figura 6.11).

Per tant, per a frenar aquesta catàstrofe ecològica, poden adoptar-se me-sures com ara la reducció de la tala d’arbres a la selva tropical, la prohibició de la pesca i la caça en determinades regions del planeta, i pel que fa a determinades espècies, la reducció de l’emissió de gasos causants de l’efecte hivernacle, i un control més sever de la caça furtiva i del comerç il·legal d’animals. Una volta més, en canvi, a més d’aquestes mesures a gran esca-la, també la nostra actitud individual pot actuar en benefici de tots: evitar la compra de peix acabat de nàixer o ser molt cauts quan adquirim animals exòtics com ara mascotes domèstiques són alguns suggeriments que po-dem tenir molt en compte.

La sobreexplotació pesquera causa una forta reducció de moltes de les espècies que habiten als mars i als oceans.

Fig. 6.10

L’efecte hivernacle i els ràpids canvis climàtics que té el planeta amenacen la supervivència de moltes espècies animals i vegetals, que no poden adaptar-se a aquestes oscil·lacions.

Fig. 6.11

6

152

LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

La contaminació acústica fa referència als nivells de soroll. El soroll dels vehi-cles, les obres de construcció i les activitats d’oci –sobretot en l’àmbit urbà– contribuïxen a incrementar els decibels de soroll.

El soroll no només provoca molèsties als ciutadans, sinó que té efectes ne-gatius sobre la salut, especialment quan supera el límit de 65 decibels, segons indica l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les principals fonts de contaminació acústica provenen dels vehicles de mo-tor, que es calculen en pràcticament un 80 % del soroll emés; el 10 % cor-respon a les indústries; el 6 % als ferrocarrils i el 4 % a bars, locals públics, pubs, tallers industrials, etcètera. Tot això suposa que el problema siga especialment greu a les grans ciutats (Figura 6.12).

Des de fa alguns anys s’ha sumat a aquests factors el creixent fenomen de l’oci nocturn als carrers, a les places i als espais oberts de les poblacions, un fenomen especialment vigent al nostre país, on tenim costums de fer vida i de divertir-nos en els espais públics. Aquesta diversió nocturna provoca greus problemes entre els habitants dels espais residencials, que han de suportar contaminació acústica procedent de vehicles, d’equips de música i de les emissions sonores dels qui s’estan divertint.

Disminuir la contaminació acústica requerix una sèrie de polítiques de gestió del soroll com, per exemple:

1. Disminuir l’ús del vehicle privat a les ciutats en favor del transport públic, amb l’objectiu de contribuir alhora a la disminució de les emissions de diòxid de carboni.

2. Conscienciar que és possible la diversió respectant el descans de la població.

FF

El trànsit en les grans ciutats genera greus problemes de contaminació acústica.

Fig. 6.12

A partir dels 120 dB es pot produir la perforació del timpà.

Segons l’OCDE (Organització per a l’Economia, Cooperació i Desenvolupament), 130 milionsde persones viuen al món amb nivells sonors superiors a 65 dB, el límit acceptat per l’OMS. 300 milions més residixen en zones d’incomoditat acústica, és a dir, entre 55 i 65 dB. Per sota de 45 dB no es noten molèsties. Amb sons de 55 dB, un 10%de la població es veu afectada, i amb 85 dB tots els éssers humans se senten alterats.

Sabies que...

153

POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ AMBIENTALS

CONSCIÈNCIA AMBIENTAL I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

El terme desenvolupament sostenible és una desafortunada traducció de l’anglés. Més correctament s’hauria d’anomenar «desenvolupament conti-nuable» o desenvolupament perdurable, ja que el desenvolupament no se sosté ni se sustenta en el temps; millor dit, continua o pot continuar en el temps, o perdura o pot perdurar en el temps.

La primera definició internacionalment reconeguda de desenvolupament sostenible o desenvolupament continuable es troba en el document conegut com Informe Brundtland (1987), que és el resultat dels treballs de la Comissió de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides, creada a l’Assemblea de les Nacions Unides l’any 1983.

Aquesta definició s’assumiria a la Declaració de Rio de Janeiro (el Brasil) de 1992: és «aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de les genera-cions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a atendre les seues pròpies necessitats». D’aquesta manera s’oficialitza un enfocament en què es pretén compatibilitzar els aspectes ambientals amb els econòmics i els socials.

Com hem vist en apartats anteriors, les activitats humanes són les principals causants del deteriorament de la naturalesa. Eradicar i pal·liar aquestes con-seqüències queda a les mans dels mateixos responsables d’aquest deterio-rament, és a dir, dels ciutadans del planeta (Figures 6.15 i 6.16).

Tenir una consciència ecològica implica ser conscients que un futur millor està a les nostres mans. Per aquest motiu, a poc a poc s’ha anat estenent una consciència ecològica que reclama una explotació adequada dels recursos naturals i la necessitat de promoure polítiques de protecció mediambiental (Figures 6.13 i 6.14).

22

AA

En els envasos de molts dels productes que consumim apareixen símbols com aquest, que ens indica que es tracta d’un material reciclable.

Fig. 6.13

Ampliació

La implantació de depuradores per a millorar la qualitat de l’aigua dels rius és una de les mesures que adopten les administracions públiques contra el deteriorament de la naturalesa.

Fig. 6.15

Etiqueta de consum energètic, d’ús obligat per als fabricants d’electrodomèstics de la Unió Europea.

Fig. 6.14

6

154

La consciència ambiental de la societat es manifesta de diverses maneres. Des de la creació d’organismes estatals com ministeris de medi ambient, fins a la creació de partits ecologistes, també anomenats «verds», i organitzacio-ns no governamentals (ONG), que tenen com a finalitat la protecció i la con-servació del medi ambient.

Conscients d’aquest problema, les Nacions Unides han promogut conferèn-cies internacionals sobre medi ambient, ja que en molts casos les solucions no depenen d’un únic país, sinó que estan en mans de la comunitat interna-cional, del conjunt de tots els habitants de la Terra.

La primera conferència de les Nacions Unides referida al medi ambient es va celebrar a Estocolm l’any 1972. Des de llavors, els actes i les conferències internacionals sobre la problemàtica mediambiental no han parat: la cime-ra de la Terra, feta el 1992 a Rio de Janeiro; les reunions de Kyoto (1997); les conferències de Buenos Aires (1998), de la Haia (2000) o de Brussel·les (2005) posen de manifest la voluntat de la comunitat internacional de buscar acords i consensuar actuacions a favor de la protecció de la naturalesa i per un desenvolupament sostenible.

Cadascun de nosaltres podem contribuir al reciclatge del vidre.

Fig. 6.16

Perquè el desenvolupament de les societats humanes puga ser considerat sostenible, ha de reunir les característiques següents: ha de buscar la manera amb què l’activitat econòmica mantinga o millore el sistema ambiental; ha d’assegurar que l’activitat econòmica millore la qualitat de vida de tots, no només d’uns pocs; ha d’usar els recursos eficientment, promoure el màxim de reciclatge i reutilització, desenvolupar i implantar noves tecnologies «netes» (que permeten reduir qualsevol tipus de contaminació), restaurar els ecosistemes danyats per l’activitat humana, promoure l’autosuficiència regional i, finalment, reconéixer la importància de la naturalesa per al benestar humà.

Sabies que...

7 La biodiversitat del planeta està amenaçada?

8 Quines són les principals fonts de contaminació acústica?

9 La gran majoria de països apliquen sancions i tenen polítiques mediambientals. Creus que totes són iguals de permissibles?

Punt de control

FOCUS 6

155

«LES TRES R» DEL RECICLATGE

A la brossa produïda a les cases se l’anomena «residus sòlids urbans» (RSU). La composició dels RSU sol respondre a la proporció següent: 44 % de matèria orgànica, 21 % de paper, 11 % de plàstics, 7 % de vidre, 5 % de residus tèxtils i 4 % de recipients metàl·lics.

Per tant, si analitzem la composició de la brossa que produïm diàriament, podem de-mostrar que més del 65 % d’aquests residus són reciclables. Enfront d’això, una actitud positiva i ecològica és separar els residus i dipositar-los als contenidors habilitats per a cada classe de deixalla, i així facilitar el seu tractament posterior a les plantes de re-ciclatge.

La clau per a abordar el problema de la bros-sa des de la nostra casa ha sigut resumida pels experts amb el lema de les «Tres R»: reduir, reutilitzar i reciclar.

Aquestes actituds són aplicables en el nostre dia a dia. Reduir consistix a rebutjar els dife-rents envasos o empaquetats quan aquests no complisquen una funció imprescindible des del punt de vista de la conservació, de facilitat per al trasllat o per al consum. Per exemple: els envasos familiars són preferibles als envasos individuals, o anar a comprar amb una bossa gran o un car ret permet estalviar-se el consum d’una gran quantitat de bosses de plàstic per a transportar els aliments.

Reutilitzar signifi ca intentar traure partit de tots els productes abans que es convertisquen en residus. En primer lloc, a les nostres cases o, si no, retornant-los al circuit comercial en què els hem adquirit. Hi ha una classe de be-gudes, per exemple, que encara mantenen una distribució comercial basada en les bote-lles de vidre retornable. També són aspectes importants l’ús de les piles recar regables, la reutilització de les bosses de plàstic que por-tem de la compra com a bosses per a la bros-sa, etcètera.

Reciclar consistix a retornar al cicle productiu els materials presents en els residus urbans perquè, després d’un tractament, puguen re-convertir-se una altra volta en matèria prime-ra per a elaborar nous productes. Diposita els residus als seus respectius contenidors, així s’aconseguix no només evitar el deteriora-ment mediambiental, sinó un considerable estalvi de matèries primeres i d’energia.

A més dels coneguts contenidors per a envasos, restes orgàniques, vidre i paper, cada volta són més abundants els contenidors i els serveis de recollida per a piles (en diversos establiments), medicaments (en farmàcies), teles i roba (con-tenidors urbans o en diverses organitzacions no governamentals), mobles i electrodomèstics (la gran majoria d’ajuntaments disposen de serveis de recollida a domicili), olis, etcètera.

Recorda-ho: «LES TRES R»: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.

El 65 % de la brossa que generem és reciclable. L’actitud que adoptem cadascun de nosaltres davant de la possibilitat de separar els residus i dipositar-los en els contenidors adequats és clau per abordar el problema de l’enorme creixement dels residus sòlids urbans.

6

156

POLÍTIQUES AMBIENTALS

Les polítiques dels estats i dels governs relacionades amb el medi am-bient tenen dos àmbits d’actuació: les propostes sobre un desenvolu-pament més sostenible i les polítiques directes sobre medi ambient. L’actual creixement econòmic és insostenible: amenaça els ecosistemes, sobreexplota els recursos i provoca grans desequilibris socials i ter-ritorials.

El desequilibri latent ens porta a reflexionar sobre una alternativa de desen-volupament més equilibrada, i per a això s’aposta per unes polítiques de desenvolupament sostenible, que afavorisquen un creixement econòmic respectuós amb el medi ambient i preserven els recursos naturals per a ge-neracions futures (Figura 6.17).

També es practiquen polítiques de protecció i de conservació d’espais natu-rals, que prohibixen activitats que puguen perjudicar el seu valor ecològic, com, per exemple, la creació de parcs naturals.

D’altra banda, s’establixen polítiques de prevenció i de correcció: es fan es-tudis medi ambientals per a l’execució d’infraestructures com ara autopistes i carreteres, centrals nuclears, etcètera. Així mateix, es recuperen paisatges deteriorats, es fan controls de nivells de soroll, depuracions d’aigües i in-tents de disminuir les emissions de contaminants i tòxics perjudicials per a l’atmosfera.

BB

El primer parc nacional del món va ser creat als Estats Units, a Yellowstone, el 1872. La filosofia de la conservació de la naturalesa impulsada per personatges com John Muir, que ja es consideren els precursors de l’ecologisme, va aconseguir fa més d’un segle que la figura jurídica de protecció dels parcs nacionals s’estenguera per pràcticament tot el món.

A Espanya el primer parc nacional es va declarar el 1916 per a protegir les muntanyes de Covadonga (Astúries). En poc més de mig segle la conservació de la naturalesa s’ha convertit en una prioritat de tots els governs del planeta.

Sabies que...

10 Què és la contaminació acústica?

11 Què és el desenvolupament sostenible?

12 Què és reciclar? I reutilitzar?

Punt de control

La construcció de grans infraestructures porta associada cada volta més la presa de mesures de protecció i conservació dels espais naturals.

Fig. 6.17

157

POLÍTIQUES AMBIENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea, a més de moltes altres funcions, té la missió de vetllar pel medi ambient en els països europeus. Algunes de les polítiques ambientals europees més tradicionals es centren a aconseguir cotxes menys contaminants i combus-tibles més eficients i que també contaminen menys. Les normes europees sobre aquestes qüestions són de les més restrictives del món. Ja fa anys que en les Ins-peccions Tècniques de Vehicles (ITV) es controlen les emissions de gasos dels nostres vehicles, i es considera una falta greu l’excés de fums. També es promou l’ús de biocombustibles, com l’etanol (alcohol d’origen vegetal) o el biodièsel, en què es mesclen olis vegetals amb el gasoli. Així s’aconseguixen dos objectius: disminuir el consum de combustibles fòssils i reduir els nivells de contaminació.

La Unió Europea també promou el reciclatge de materials tòxics: una de les últimes campanyes de la UE pretén augmentar el reciclatge de piles i bateries perquè tenen components materials altament tòxics.

Una altra de les preocupacions de la UE són els processos de canvi climàtic i les seues conseqüències. Encara que bona part d’aquest problema està relacionat amb les activitats industrials i la producció d’energia, els ciutadans també con-taminem. És per això que la UE ha llançat la campanya «Tu controles el canvi climàtic». Les nostres cases produïxen el 16% dels gasos que provoquen l’efecte hivernacle (Figura 6.18). Amb el lema «baixa, apaga, recicla i camina» es pretén demostrar com és de senzill disminuir les emissions que provoquen l’efecte hivernacle actuant des de les nostres cases. Baixa: l’aire condicionat o la cale-facció, sobretot a la nit o quan no estigues per casa. Apaga: llums i aparells elèctrics, i tanca aixetes. Recicla: cada volta que reciclem paper, pots o tetrabrics estem estalviant energia. Camina: si aparquem l’automòbil i, en canvi, caminem o anem amb bicicleta estalviem combustible i contaminem menys. Tots podem col·laborar per a aconseguir un futur net en el nostre planeta.

CC

L’evident regressió que han tingut les grans glaceres dels Alps s’atribuïx al problema del canvi climàtic. La Unió Europea promou diverses polítiques ambientals en relació a aquest fenomen.

Fig. 6.18

13 Com es manifesta la consciència ambiental de la societat?

14 Què signifiquen «Les tres R»?

15 On es va fer la primera conferència de medi ambient?

Punt de control

Hui en dia, el 20% de la població mundial consumix el 80% dels recursos.

Sabies que...

6

158

Mapamundi del grau d’agressió o d’impacte ambiental que reben les diferents regions del planeta.

Fig. 6.19

159

160

6 ACTIVITATS FINALSPROCEDIMENTHui en dia les imatges fotogràfi ques són un element important d’anàlisi per als geògrafs. Anem a veure quina informació en podem obtenir d’elles. Per a això contem-pla detingudament aquestes dues fotografi es i contesta les preguntes següents:

a) Descriu breument el que veus en cada imatge.

b) Hi ha contaminació en les dues? De quin tipus?

c) On es produïx habitualment cada classe de con-taminació?

d) Quins creus que són els efectes sobre el medi ambient?

e) I sobre les persones?

f ) Quina de les dues creus que contamina més?

g) Què es pot fer per evitar aquestes classes de con-taminació?

h) Podem fer alguna cosa personalment?

REPÀS, REFORÇ I AMPLIACIÓ 1 Defi nix els conceptes següents:

a) Desenvolupament sostenible.

b) Desertització.

c) Medi ambient.

d) Contaminació.

2 Per què la disponibilitat dels recursos que hi ha al planeta és desigual entre els països rics i els països pobres?

3 Busca en un mapa de la península Ibèrica els espais naturals protegits més importants de la teua comunitat. Per què creus que s’han declarat àrees pro-tegides?

161

4 La gran majoria d’electrodomèstics que tenim a casa nostra disposen d’una etiqueta energètica identi-fi cativa (igual com la de la Figura 6.14). El seu àmbit d’aplicació és europeu i constituïx una font informativa al servei dels consumidors. Neveres, llavadores, asseca-dores, forns elèctrics, congeladors i aires condicionats són exemples d’electrodomèstics que tenen establerts un etiquetatge energètic.

a) Busca en ta casa dos electrodomèstics que tin-guen aquestes etiquetes. Compara les dades i anota si tenen alguna part en comú.

b) Quina funcionalitat tenen els codis de colors i lletres que van des del color verd i la lletra A fi ns al color roig i la lletra G?

c) Quin electrodomèstic ens permetrà estalviar energia?

d) Als electrodomèstics que tens en ta casa, quina classe de color o de lletra identifi cativa els carac-teritza. T’havies fi xat alguna volta en ella?

e) Observa tots els aparells elèctrics de ta casa que no estiguen en ús, però que disposen o tinguen un «pilot roig» encés. Fes-ne una llista. Creus que consumixen energia? Què hauríem de fer?

5 Busca alternatives per a reutilitzar els productes següents: una bossa de plàstic de la compra, una botella de vidre, pots de vidre, una caixa de sabates, un pot metàl·lic, una caixa de galletes. Compara les teues res-postes amb les dels teus companys de classe. Quines alternatives t’han sorprés més? Per què?

6 Realitza una fi txa per a analitzar els fenòmens ambientals següents: pluja àcida, efecte hivernacle, des-forestació i contaminació acústica.

Fenomen ambiental Pluja àcida Efecte hivernacle Desforestació Contaminació acústica

Causes que el provoquen

Efectes

Llocs que afecta

7 Observa la fotografi a i respon les preguntes:

a) Quin tipus de transformació de l’ecosistema s’ob-serva a la foto? Per què està disminuint tan ràpi-dament la superfície forestal?

b) Quin és el producte principal que s’extrau de for-ma directa de la tala d’arbres?

c) Per què és important conservar les zones bosco-ses del planeta? Creus que la reforestació és una bona solució per al problema.

8 Respon les preguntes següents:

a) Per què cal estalviar energia?

b) Per què hem de canviar el model energètic ac-tual?

c) Busca en un atles els països amb les principals reserves de carbó, urani, gas natural i petroli.

d) Creus que aquestes reserves d’aquests països estan garantides molts anys. Raona la teua resposta.

6 REPORTATGEOO

EL PROTOCOL DE KYOTO CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

El 1988 es va fer a la ciutat canadenca de Toronto la primera conferència sobre canvis en l’atmosfera. Una de les principals conseqüències de l’efecte hivernacle és el canvi climàtic i per això es van discutir mesures per a pal·liar aquest problema i es va crear un comité format per científics per a revisar el seu impacte i pro-posar solucions.

La segona conferència mundial sobre el clima va tenir lloc dos anys més tard a Suïssa. Els científi cs compro-mesos en els seus estudis sobre canvi climàtic van posar sobre la taula de la conferència els seus informes i van donar a conéixer la necessitat de reduir les emissions de diòxid de carboni en un 60 o un 80 % respecte dels ni-vells de 1990 per a aconseguir estabilitzar els gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera. A més a més, es va reafi rmar la necessitat d’un compromís de reducció per part de la comunitat internacional.

En la cimera de Berlín sobre el clima (1995), els països participants van acordar negociar i redactar un protocol o acord que contribuïra a limitar i a reduir les emissions

específi ques de gasos que afecten el canvi climàtic.

L’11 de novembre de 1997, els gover-ns van acordar el Protocol de Kyoto del Conveni Marc sobre Canvi Climàtic de l’ONU. Uns 36 països industrialit-zats van fi rmar aquest protocol, però per a la seua entrada en vigor havia de ser ratifi cat per un nombre sufi cient de països que en el seu conjunt foren responsables del 55 % de les emissio-ns. En l’actualitat, l’acord ha entrat en vigor, ja que l’han ratifi cat 129 països, que ar riben conjuntament al 61,6 % de les emissions globals.

El compromís obliga a limitar les emissions conjuntes de sis gasos d’efecte hivernacle d’origen humà: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), i tres gasos industrials fl uorats, que són els hidrofl uorocar-bonis (HFC), els perfl uorocarbonis (PFC) i l’hexafl uorur de sofre (SF6).

Els límits d’emissió s’estipulen respecte a l’any base de 1990 per als tres primers gasos, i respecte a 1995 per als altres tres, durant el període 2008-2012.

La reducció de la UE seria d’un 8 %; la dels Estats Units, d’un 7 %; i la del Japó, d’un 6 %. En canvi, d’altres països tenen el compromís d’estabilitzar les seues emissions o la possibilitat d’incrementar-les, com és el cas de Norue-ga. El repartiment del 8 % dels països europeus permet

162

163

també a Espa nya augmentar les seues emissions en un 15 % respecte de les de 1990.

En el Protocol de Kyoto també es van incloure una sèrie de mecanismes, com ara el comerç d’emissions (la compravenda d’emissions excedents de diòxid de carboni a altres països que tinguen els objectius co-berts), un mecanisme per al desenvolupament net (que oferix a entitats privades i als governs de països industrialitzats la possibilitat de transferir tecnologies netes a països en desenvolupament mitjançant pro-jectes de reducció d’emissions) o el mecanisme d’aplicació conjunta (que permet que un país indus-trialitzat invertisca en un altre d’industrialitzat per a executar un projecte de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle).

Tant el mecanisme per al desenvolupament net com l’aplicació conjunta han de sotmetre els seus projectes a entitats independents que valoren el grau d’adequació i de reducció de gasos perquè el país inversor puga ob-tenir la certifi cació cor responent.

Aquests mecanismes han suscitat moltes crítiques, so-bretot de les organitzacions ecologistes, que veuen un perill en el mal ús i un possible abús del comerç d’emissions. Per tant, s’ha de considerar que aquest me-canisme és una pauta addicional de les mesures de re-ducció establertes en el Protocol de Kyoto.

A més, el problema del mecanisme de desenvolupament net (MDL) radica en els projectes que es volen executar, ja que alguns dels projectes que s’estan presentant són centrals tèrmiques de combustibles fòssils o grans infra-estructures hidràuliques, segons denuncien algunes organitzacions ecologistes, que comprometen el desen-volupament sostenible.

Els governs dels diferents països que configuren el mapa polític actual han debatut els diferents meca-nismes i després que els Estats Units hagen participat en totes les reunions, el seu president no ha volgut ratificar el Protocol de Kyoto. Queda així fora d’aquest compromís internacional i mediambiental un país que és responsable del 25 % de les emissions de diòxid de carboni.

Reduir les emissions és necessari i urgent per al nostre planeta. Aconseguir un planeta net depén de tots.