ButII. Inst . Cat. Hist. Nat., 43 ( Sec. Geol .. 2): 39-46. 1979

UNES PAGINES DE LA HISTORIA DEL PENSAMENT GEOGRAFICA CATALUNYA

Lluis Casassas i SimO ** Rebut: desembre 1976

SUMMARYA contribution to the study of the Catalan geography

In Catalonia, at the beginning of the XXth. Century, the urban middle classes, which

were about to assume control of the national political movement, began to feel concerned

about problems of space planning. The result was the publication of a series of papers in

which it was tried to elucidate the role of Barcelona in Catalonia, studying the existence

and role of the regional subdivisions ( comarques ), defining the relations between city and

country, etc. This was a manifestation of a -political-administrative trend. which subse-

quently adquired political impetus.This new approach was facilitated by the introduction in Catalonia of new geographical

theories coming from France, affecting the work in progress. It must not be forgotten that

the Vidal theories about the geographical possibilism met an environment deeply influen-

ced by the problems of the division of Catalonia and of space planning, not to speak of

the very ola background justifying these theories. It is worth mentioning the names of Cal-

qa, Pere Gil, Andreu Bosch, etc., and of the geographers of that time: Cebria Costa, Font

i Sague, Faura i Sans, Carreras I Candi, etc.Therefore, at the beginning of this century there was a convergency in Catalonia of

the theories of the French geographical possibilism with the rational and concrete formu-

lation of political nationalism. The work of Prat de la Riba, Bofill i Matas, Rovira i Virgili,

etc., ran parallel with the basic work of Santalo, Palau i Vera, Pau Vila, etc. This conver-

gence proved to be fruitful for Catalan geography, but by itself cannot explain either the

rapid acceptance of the new theories or the extension and depth of its roots. It is neces-

sary to look for better reasons; it appears that one of the causes for the spread of these

theories was the work of the schoolteachers in Catalonia and also the work of some tea-

chers of the secondary education after the reform at the beginning of the thirties. This

paper is intended as a contribution not the study of these questions.

SCHOOLTEACHERS AND CATALAN GEOGRAPHYIt is evident that in Catalonia modern geographical studies have been initiated in lar-

ge measure by the schoolteachers . This fact is possibly due to two main causes. First, the

* Aquest treball es dedicat a la memoria del Dr. Candel i Vila.** Departament de Geografia. Facultat de Geografia i Historia. Universitat de Barcelona.

Zona Universitaria de Pedralbes. Barcelona.

39

main role played in Catalonia by the new or active school which considered that oneof the means of stimulating children's activities was to bring them very early in contactwith physical and human nature. One of the means of achieving this goal was throughscientific school excursions. This method was merely the continuation of a Catalan tradi-tion according to which excursions were a scientific activity. It is also interesting to notethe number of geographical and sociological papers published by schoolteachers. Oneexample is the work of Joan Palau i Vera.

In any case, the activities carried out by the «Patronat Escolar » of Barcelona in theGrups Escolars and of the village schoolteachers were a living thing which helped to createa high cultural background.

Very often, people impressed by the results obtained by the teaching centers inBarcelona forget the great contribution of schoolteachers in villages to the progress ofgeographical studies. It is a duty to mention some names: Balmanya at the Girones,Casassas i Canto at the Valles and at Osona, Tomas Vicenc at the Alt Emporda, Vila atLlanca, Font at Caldes de Malavella, Coma at Beget, Bastons at Blanes, and Fornaguera,Blanch, Piquer, Parunella, Martorell, Ainaud, Gall, etc.

The participation of the schoolteachers had another aspect: the publication of geo-graphical papers and local monographs, and also the inclusion of geographical materialin the reading books for children. Mention should be made of the books by Marti i Alpera,Alabart, Alsina, Benet i Petit, and specially by Artur Martorell, excellent all to them.

Lastly mention should be made of the participation of a number of schoolteachers(Felip Sole, Pere Blasi, Miquel Santalo and Pau Vila) in the preparation of the -Report onthe territorial division of Catalonia..

GEOGRAPHY AND THE REFORM OF SECONDARY EDUCATIONExcept for the work of Joan Bardina a the Escola de Mestres and that of Alexandre

Gall at Blanquerna , no precedents can be found for the activities connected with the re-form of secundary education in Barcelona during the thirties, while at the Escola Normal de laGeneralitat , with Pau Vila, and at the Institut- Escola de la Generalitat new pedagogical me-thods were developed, giving great importance to the teaching of geography.

Perhaps due to the response and later difusion of its experiences, it is necessaryto note the great importance of the pioneer woork of the Institut -Escola in spite of its shortduration.

The teaching at the Institut - Escola , directed by Josep Estalella, had a definite humanorientation: "He who is a human being is capable of loving all of man's work: art, scien-ce, philosophy, trade, industry, geography.. The reform of secondary education at the Gene-ralitat is undoubtedly due to Josep Estalella. He had excellent collaborators, including Ra-fael Candel i Vila, Angels Ferrer i Sensat, Lluis Sole i Sabaris, who was the professor ofgeography.

For all these reasons it can be stated that in the specific field of geography, theinnovations in teaching during recent years, both in regard to pedagogical standards andto teaching practice, had their roots in the pioneer work at the Institut -Escola . Therefore,in a history of geographical thinking in Catalonia, a few pages must be devoted to JosepEstalella and to the new directions and methods which originated at the Institut -Escola.

El dia vint-i-dos de febrer de l'any 1905, lava la preocupacio per les questions deEnric Prat de la Riba publica un article a l'ordenament de 1'espai, caracteristica de((La Veu de Catalunya» que portava un les classes mitjanes urbanes, que, entitol ben significatiu: El nacionalisme plan- aquells moments, anaven a prendre la di-teja questions geografiques. L'article reve- reccio del moviment politic nacional de

40

Catalunya. Aquesta preocupacio presidf,d'una manera gairebe exclusiva, l'especula-cio teorica geografica catalana a partird'aquellcs dates. No fou estranya, doncs,l'aparicio d'una colla d'estudis (llibres, as-saigs, articles de diari i de revista) que in-tentaven d'csbrinar el paper de Barcelonaen el conjunt de Catalunya, discutir sobre1'existencia d'unes unitats territorials debase d'ambit menor que el provincial, de-finir cl contingut que s'havia de donar al'ordcnament del territori, el sentit de lesrelacions ciutat-camp, la densitat de lesrelacions intercomarcals i de les que hihavia a l'interior de cada comarca, etc.No fou estrany, tampoc, que, seguint

aqucsta orientacio, aparegues, ben aviat, enla doctrina geografica catalana, el correntque podria esser anomcnat acorrent po-lftico-administratiu», que es caracteritzavaper la investigacio de la divisio de Cata-lunya amb finalitats administratives i con-siderava les comarqucs unes unitats ope-ratives que havien de permetre el bon go-vern de Catalunya.

Tots aqucsts canvis eren facilitats pelscorrents geografics que arribaven de Fran-ca i que provocarien una transformaciodels enfocaments i dels metodes de la geo-grafia universal: l'any 1903, VIDAL DE LABLACHE havia publicat el Tableau de lageographic de la France; l'any 1908, LUCIENGALLOIS publica Regions naturelles etnoms de pays; als «Annales de Geogra-phiC», VIDAL, 1'any 1913, publica Les ca-racteres distinctifs de la geographic.Fou rernarcable la rapidesa amb que les

novcs oricntacions penctraren a Catalunyai informaren els treballs geografics ques'hi anaven realitzant. L'objecte d'aquestarticle es, precisament, escatir el sentitd'aquesta penetracio i intentar cercar lesraons que la facilitaren. Hom es detindraen 1'examen de dos aspectes fins ara pocestudiats, malgrat l'evident interes queposseeixen: el paper dels mestres d'esco-Ia en la divulgacio dels nous corrents geo-grafics i el canvi d'orientacio en els estu-dis de geografia en el segon enscnyament.La frustracio per 1'csquarterament pro-

vincial del 1833, l'esclat de la Renaixenga,la revifall.:i d'antigues denominacions ter-ritorials, la valoracio de tots els aspectespopulars i d'arrel catalana, la Iluita contracl ccntralisme i el cesarisme del poder bor-bonic i estatal, sentit com a estrany, fo-ren alguns dels fcts que ajudaren a incre-mentar la recerca de l'autenticitat catala-

na. Certament, si no es tenicn en comptctots els factors enumerats no es podriaexplicar la desclosa rapida i esponerosadels corrents vidalians a Catalunya. Be escert que cal tenir en compte que no totsortf del no-res: cal recordar, evidentment,els precedents llunyans de Calga, de PereGil, d'Andreu Bosch, d'Onofre Manes-cal, d'Esteve de Corbera, de Mateu Ay-merich, i de tots aquells autors que, desde mitjan segle xvi, i d'una manera inin-terrompuda, havien tractat del terra co-marcal i del que ara s'anomena ordena-ment del territori.Seguidament, cal recordar un altre pe-

rfode, posterior a l'esclat de la Renaixenga,que fou el que posa les bases definitives alpensament geografic catala. En aquest pe-riode, clos, potser, pels treballs de la po-ncncia per a ]a divisio territorial, es tro-ben els principals autors Catalans que, d'u-na manera total o d'una manera episodica,foren tocats per la preocupacio dels es-tudis territorials. Horn pot citar, per exem-pie, i sense pretendre de fer-ne una enu-meracio cxhaustiva, Cebria Costa, AntoniAulestia, Francesc Flos i Calcat, NorbertFont i Sague, Francesc Carreras i Candi,Maria Faura i Sans, Cesar August Torras,etc. Aqucsts son cis qui hom podria ano-menar precursors immediats dels qui ana-ven a trasbalsar, com s'ha dit abans, elcamp del pensament geografic catala.A la fi del perfode presidit per tots

aquests autors es produf, a Catalunya, laconjuncio ja assenyalada dels dos fets: laintroduccio de les idees vidalianes del pos-sibilisme geografic i la formulacio, d'unamanera concreta i racional, del naciona-lisme politic. L'any 1923, MIQUEL SANTALOpublica la seva obra cabdal: Per 1'estudide Catalunya. Concepte de la comarca geo-graf ica i dels seas factors. Corn se formauna conzarca. Assaig rnonografic: el Giro.nes. Deu anys despres, el 15 de marg deI'any 1933, JAL\IE BOFJLL i MATAS, amb unarotunditat que no havia emprat ni el ma-teix Prat de ]a Riba, resurnia el canvi ex-perimentat en el pensament nacionalistaamb els conceptes segi ents: «Catalunya,com a poble, com a organisme viu, to eldret a viure segons la seva naturalesa isegons les sever caracterfstiques. I per amercixer, amb el reconeixement dc la sevapropia personalitat, 1'exercici dcls seusdrets, no cal tampoc un plebiscit sorollos,sing que n'hi -ha prou amb una seleccioconscient i solvent que ho exigeixi.»

41

L'evolucio posterior de l'escola geogra-fica catalana, la seva dispersio i practicadesaparicio arran de la desfeta del 1939,i la ulterior represa dels treballs geogra-fics a Catalunya son fets prou recents i abastament coneguts perque calgui, ara,insistir-hi de nou. Pero, tal com s'ha ditmes amunt, hi ha aspectes que cal estu-diar amb una mica d'atencio, amb mesatencio de la que, normalment, s'hi ha de-dicat, perque sembla evident quc no espot explicar tot el canvi experimentat enla geografia catalana i la solidesa delsseus arrelaments, si nomes es tenen encompte els estudis efectuats en el camp dela teoria cientifica i es negligeixen altresfets que, potser sense tenir una relacio tandirecta amb el pensament geografic, coad-juvaren a la seva implantacio.

Cal cercar-hi unes raons mes profundes,que siguin com Farrel que lligues aquestaesponerosa desclosa teorica a la viva sabade la realitat social i popular.A les Notes per a 1'estudi del pensament

geografic a Cataluna de Liufs CASASSASes pot Ilegir:

<:Scmbla com si el comu origen pedago-gic dels capdavanters de la geografia d'a-quell periode motives entre els mestresd'escola catalans uns afanys investigadors.Durant tots aquells anys, fins als comenea-ments de 1939, anaren apareixent una se-rie considerable dc monografies locals, devalor desigual, i d'articles geografics sobretemes locals redactats per mestres.» I, <(enaquells anys tinguC una gran importanciala discussio cientifica sobre metodes dc1'ensenyament de la geografia. Foren im-portants els estudis realitzats a la Univer-sitat Autonoma i els assaigs portats a ter-me a 1'Escola Normal de la Generalitat,d'on fou professor Pau Vila, i a l'Institut-Escola de la Generalitat, on ho fou Sole iSabarfs».En LLUIS SOLE I SABARfs, pel seu canto,

afirma a L'ensenyament de les ciencies na-turals a Catalunya inig segle enrera:2

En l'ordre de l'ensenyament secundarila creacio el 2 de febrer de 1932 de 1'Ins-titut-Escola del Parc, rota la direccio deldoctor Josep Estalella, havia d'assenyalaruna nova etapa pedagogica veritablementrevolucionaria quc a Catalunya no teniaaltre precedent que cis centres Monturioli Blanquerna, dirigits per Alexandre Galii on col•labora Maria dels Angels Ferrer. Laseva obra de renovacio dels metodes peda-gogics fou tan important que be mereix un

comentari. Pei que fa referencia a lesciencies naturals, 1'ensenyament a l'Ins-titut-Escola anava a carrec de Ferrer, Fus-tagueres, Candel Vila i en part de mi ma-teix a traves de la geografia i geologia,materies que m'havien estat confiades.»Aquest article vol Csser, tal com s'ha

dit, una contribucio a I'aprofundiment de1'estudi dels dos aspectes esmentats: laparticipacio del primer ensenyament i de1'ensenyament secundari en el canvi d'o-rientacio del pensament geografic a Ca-talunya.

ELS MESTRES D'ESCOLAI LA GEOGRAFIA DE CATALUNYA

Es evident que cis estudis moderns degeografia a Catalunya han cstat impulsats,en llarga mesura, pels mestres d'escola.Aquest fet, que caldra que sigui analitzatamb mes detail en altres ocasions, pot te-nir dues causes principals. Ara n'intenta-rem discernir el pes de cadascuna.

1. Ja ha estat assenyalat moltes vega-des el paper decisiu fet a Catalunya pelscorrents de l'escola nova o activa, un ti-pus d'escola quc, tot just iniciat el se-gle xx, s'introduf i arrela a Catalunya.Aquestes escoles fonamentaren el scu en-senvament en l'activitat de ]'infant. Unade les mancrcs d'cstimular-la i afavorir-lafou posar ]'infant, des de molt aviat, encontacte amb la natura, tant en cis as-pectes ffsics com en els humans.Es per aixo quc, a la primeria del se-

gle vinte, apareguc 1'excursi6 escolar cien-tifica com a metode normal dc treball:s'observaven els fenomens de la natura(la vegetacio natural, el rocam, ]a fauna,els efectes de les tempestes, el curs delsrius, les formes del rclleu, etc.) i s'assaja-ven nous metodes d'apropamcnt a I'acti-vitat humana (enquestes al carrcr i alcamp, examen de les feines de l'agricul-tor, de les activitats artesanes, dels mer-cats, etc.).No Cs d'estranyar que aquesta mena

d'excursions fos acceptada tan rapidamenti que la seva practica esdevingues correnti contribuis a 1'extensi6 dels coneixementsde la geografia i a la implantacio dels nousmetodes geografics i de les noves doctri-nes geografiques acabades d'arribar deFranca: no Cs d'esfranyar quan es pensaque un dels corrents fonamentals de lageografia catalana, que contribui a donar-

42

li el seu caracter definitiu, fou el derivatde l'excursionisme cientific.

P-s interessant de seguir les publicacionsprofessionals dels mestres («Quadernsd'estudi», « Butlleti dels mestres», « Magis-teri catala», <(El magisteri tarragoni», et-cetera) i veure el nombre important d'ar-ticles escrits per mestres d'escola referentsa Ics questions mes o menys directamentrelacionades amb la geografia o amb algu-na de Ics ciencies que s'hi podrien consi-derar afins: la sociologia, les ciencies na-turals, el folklore, etc. Com tambe es in-teressant de veure el conjunt de publica-cions majors que els mestres catalans hidedicaren. Potser nomes caldra fer esmcnt,com a exemple, dels treballs de JOAN PA-LAU VERA, aquell mestre catala format alscentres madrilenys acostats a la Institu-cion Libre de Enseiianza, i que fou, tam-be, un dels iniciadors i definidors de lageografia catalana moderna. Vegeu, doncs,1'Estudio experimental de algunos de losanimales que se encuentran en la casa, enel jardin, en el campo y en la granja, pu-blicat per Seix; la traduccio que feu de l'o-bra de G. F. ATKINSON Estudio experimen-tal de la vida de las plantas, i els articles,tan intercssants, apareguts als aQuadernsd'estudi», entre els anys 1915 i 1917, titu-lats L'exploracid metodica de l'ambient fi-sic, Estudi de la vida de les plantes de lalocalitat. El desenrotlle de les Tulles, Latranspiracid de les Tulles i La disseminacidde les llavors. En tots els treballs de PalauVera destaca profundament, ultra la scvavalua cientifica, ]a seva preocupacio peda-gogica i una claredat metodologica extra-ordinaria.En el matcix sentit d'apropament a la

natura es podria efectuar una llista con-siderable de treballs deguts a mestres.Aquesta Ilista podria comprendre les guiesper a coneixer els arbres, els arbusts i leslianes, dc FRANCESC MASCLANS, el Ilibre d'A-NICFT VILLAR Preparacidn y desarrollo delecciones, el de FELIx MARTI I ALPERA En-savos del metodo de proyectos, i tants d'al-tres.Potser cs ara el moment d'csmentar un

fet: moltes de les experiencies efectuadesen el camp que ara ens interessa no que-daren fixades en llibres ni en les paginesdels diaris i de les revistes. L'obra queels mestres del Patronat Escolar de Bar-celona efectuaven en els grups escolars de]a ciutat i la que a tants pobles i tantesciutats dc Catalunya feien els mestres d'es-

cola, no ha estat mai escrita: fou una obraviva que ana fructificant i contribui acrear un ambient cultural elevat i exigent.Moltes vegades, enlluernats per 1'esclat

cxtraordinari de les institucions culturalscatalanes de Ics primeres decades del se-gle xx, institucions generalment situades aBarcelona, hom tendeix a oblidar la con-tribucio que tingueren en 1'auge assenya-lat els mestres d'escola radicats a les co-marques. Molts d'aquells homes, eixitsels uns de 1'Escola de Mestres que fundaJOAN BARDINA 1'any 1906, influits d'altrespels grups inquicts de l'Escola Moderna,i per altres esforgos, col•lectivament od'una manera individual, introduiren elsnous metodes, introduiren ]a practica de1'excursi6 cientifica escolar, i feren severles doctrines de coneixement total de Fen-torn que l'escola activa propugnava, fent,en els sous cercles, assaigs agosarats que,algunes vegadcs, fins i tot sobrepassarenalto que propugnaven els reformadors de1'epoca. En aquest respecte cal citar algunsnoms: ANTONE BALMANYA, que exerci perterres banyolincs, ENRIC CASASSAS, tant enla seva etapa de Sabadell i de Tona cornen la de mestre del Patronat barceloni,TOMAS VICENS, de Peralada, SIxT VILA, deLlanga, FRANCESC FONT, de Caldes de Mala-vella, NARCIS COMA, dc Beget, LLUis BAs-TONS, de Blanes, i MIQUEL FORNAGUERA, Pi-QUER I JOVER, PARUNELLA, BLANCH, ARTURMARTORELL, MANUEL AINAUD, ALEXANDREGALi, etc.

2. Tambe cal tenir ben present un al-tre aspecte. Potser el contacte amb larealitat viva dels pobles on exercien elmagisteri, potser el fet de poder comptaramb els estols d'entusiastes i incansablescollaboradors que eren els seus alumnes,permete que a molts mestres els fos pos-sible d'cfectuar aportacions notables alsestudis de geografia local, branca que, enaquells moments, comengava a desenvo-lupar-se. Son molts els articles de mestresd'estudi dedicats a temes geografics localsquc trobem a Ics revistes dels centres ex-cursionistes comarcals (del Valles, de Ba-ges, de Reus, etc.), a la premsa local, quehavia assolit una gran importancia i di-fusio durant les tres primeres decadesdel segle actual, o en les revistes de la ra-dio, que inserien el text de les conversesi les conferencics trameses en les sessionsradiofoniques escolars, confiades als mes-tres. Es considerable, tambe, la quantitatde monografies locals i d'estudis geogra-

43

tics locals efectuats per mestres. Per a nofer gaire extensa la relacio, horn es limita-ry a esmentar cl llibre d'ENRIC CASASSAS ICANTO Tona, estudi historic i geografic i elde PARADEDA I TAPioLA Geografia local dela vila de Sant Sadurni de Noya.

Hi ha un altre aspecte que tampoc no

es pot oblidar, i es la inclusio de temes de

caracter ampliament geografic (descrip-

cio de tipus humans, d'activitats economi-

ques, de fenomens naturals, etc.) en els in-

nombrables llibres de lectura que els mag-

nifies mestres catalans del pertode clos per

la fi de la guerra civil havien dedicat als

scus alumnes. Per tal de no fer, tampoc,

la relacio massa llarga, es poden esmcntar,

nomes, cis mestres LLUfs ALABART, RAMON

ALSINA, MARTf I ALPERA, FERRAN SERRA I

MOLINS 3 ANICET VILLAR, BENET I PETIT,

ARTUR MARTORELL, etc., autors de llibres

de lectura d'interes no minvant, en cis

quals hi ha pagines de clar contingut geo-

grafic.Finalment, cal assenyalar un fet inte-

ressant: at llarg de la historia de la geo-

graf is a Catalunya horn troba geografs

importants que havien exercit el magis-

teri de minyons, la labor dels quals cau

de pie en una historia general de la geo-

grafia catalana, on ocupen pagines ben des-

tacadcs, per la qual cosa la seva relacio

potser desborda el mare d'aquest article.

De tota manera, cal deixar constancia d'a-

quest fet i recordar tambe que, entre cis

membres de la ponencia per a la divisio

territorial, eren mestres d'escola MIOUEL

SANTALO, FELIP SOLE I OLIVE, PERE BLASI i

PAU VILA. N'hi havia que ho eren mentre

efectuaven els treballs de la ponencia, i

d'altres ho havien estat durant alguns

anys. Sembla, si mes no, que la propor-

cio es ben remarcable i que, sens dubte,

tot no es una pura coincidencia.

LA GEOGRAFIA EN LA REFORMADEL SEGON ENSENYAMENT

Aixt com, en parlar de la reforma de1'ensenyament primari a Catalunya, hornpot remuntar-se als primers anys del se-gle xx, i algunes vegades horn es plau, finsi tot, a recordar la figura de BALDIRI REI-XAC x i les d'altrcs precedents llunyans,en el camp del segon ensenyament vanhaver de passar unes quantes decades per-que puguern trobar realitzacions certa-ment interessants.

Ara, coin que en totes ies cores sempre

es possible de trobar alguns antecedents,

es pot fer mencio de dues institutions re-marcables: l'Escola de Mestres, de JOANBARDINA, i Blanquerna, que tingue per di-rector ALEXANDRE GALL La primera, nas-

cuda 1'any 1906, tingue una curta durada.La segona, d'intencions reformadores devalor considerable, resta limitada al camp

de 1'ensenyament privat, i es morf, com

tantes altres coses estimables, at comenga-ment de l'any 1939, d'una manera brusca.Havia calgut esperar 1'adveniment de la

Segona Republica perque adquirissin for-ma legal a Catalunya un cumul d'inquie-tuds existents en el camp de 1'ensenyamentmitja, i d'aixo cixiren la creacio de 1'Esco-la Normal de la Generalitat, de la qualPau Vila fou professor de geografia; i lafundaci6 de l'Institut-Escola, que dirigf eldoctor Josep Estalella i Graells.Quan es funda l'Institut-Escola, l'Esta-

lella tenia cinquanta-dos anys i havia es-tat professor de fisica i quimica, als insti-tuts de Tarragona i dc Girona i havia pas-sat algunes temporades a l'Instituto-Escue-la de Madrid. Es degut a la personalitatdel doctor Estalella que fou possible quel'obra de l'Institut-Escola adquiris la soli-desa necessaria perque marques, d'unamanera absoluta, tot i la curta durada de1'experiencia, tot cl curs ulterior de 1'en-senyament mitja a Catalunya.Ha estat assenyalat manta vegada el fet

que, fins ben entrat el segle vinte, els es-

tudis geografics de nivell universitari s'e-

fectuaven a la facultat de Ciencics i que,

per aquesta rao, l'aportacio dels natura-

listes no pot oblidar-se en un estudi del

pensament geografic a Catalunya. Es po-

den recordar cis noms d'un bon conjunt

d'universitaris ade ciencics» que contri-

buiren d'una manera decisiva, amb el seu

treball, al concixement geografic: ALME-

RA, BATALLER, FAURA I SANS, FONT I SA-

GUE, etc.Potser Josep Estalella podria esser ar-

renglerat entre aquests noms. Havia aca-bat, al final de segle, cis cstudis a la Uni-versitat de Barcelona, quan comcngava aprendre volada el moviment de rcformapedagogica catalana. Tracta Bardina -quefou professor de geografia en cis primerscursor de la seva escola- i, ben aviat,comenga un contacte i una relacio cons-tant amb en Galt, plens de respecte mutui d'una noble rivalitat que nomes va po-der estroncar la mort.

44

En moltes do les notes quc 1'Estalellava publicar a gairebc totes les revistescientiliqucs de 1'epoca,4 cs palesa una cla-ra oricntacio geografica. No cs tan solsla descripcio frcda de simples fets natu-rals: moltcs vegades s'hi trasllueix la pre-ocupacio per l'home. En certa ocasio vadir: « Qui es huma Os capac d'estimar totel quc cs dels homes: Fart, la ciencia, lafilosofia, el comers, la industria, la gco-graf ia.>>Durant la seva cstada als institute do

Girona i de Tarragona, i sempre que lagrandaria de la ciutat no li ho impedia,cada dia, fes el temps que fes, caminavauna hora pel camp, i en tornava pie d'ob-servacions que, despres, abocava a classe.Molt sovint, al camp, hi anava amb cisseas alumnes, i la Ilig6 apresa moltes ve-(Iades fu<gia de 1'estret mare de la «scvaassignatura)>.

Ell, llicenciat en ffsica i qufmica, pro-nuncia una confercncia a Vilafranca delPenecfes, l'any 1926, indicativa dc la scvacuriositat geografica. Aquesta confercncia,malgrat quc despres va ser valorada posi-tivament, no va tenir, potser, en aquellsmoments, la influcncia que mercixia. Elterra era, justament, el segiicnt: Avant-projecte d'iuis estudis penedesencs. D'unamancra clara i concrcta i detallada, s'hifixaven cis mctodes geografics mes mo-derns per a l'estudi d'una comarca. Enca-ra no fcia tres anys de la publicaci6 del'obra de Santal6 sobre el concepte de co-marca, i encara no havia estat publicadaLa Cerdouva cfe P:vu VII A. Com es pot vcu-re, l'Estalella pot esser col•locat, senseexageracio, entre els precursos immediatsdels moderns estudis geografics catalans.Fou a aquest home -de qui, sense tar-

dar, caldria estudiar profundament el pen-sament i l'obra- a qui fou cncarregadala direccio del tot just creat Institut-Esco-Ia do la Generalitat, el mes de fcbrer do1932.En dues reunions preparatories, el doc-

tor Estalella explica als futurs professorsquc scria l'Institut-Escola i corn s'hi hau-ricn d'cstructurar els ensenyaments. Des-pres, cada dia, un professor de lletres iun de cicncies explicaven el que ells n'ha-vien interpretat. Pero fou ell, arborat comun visionari, cl qui assenyala la pauta ques'havia de scguir: era 1'6nic quc teniala visio clara i exacta d'allo quc entrctots havia d'esser realitzat.

Fria uns quints meson que havia estat

nomenat membre do la ponencia de 1'en-senyamcnt secundari del Conscll do Cultu-ra de la Generalitat. Com sempre, hi tre-balla de valent, pie d'cntusiasme. No haviacercat el lloc, que mes aviat li crea preocu-pacions i absurdes suspicacies, pero uncop nomenat s'hi va donar de ple, acornsi li antis la vida>>. Ningu no pot discu-tir que, de fet, la reforma del segon en-senyament de la Generalitat es va deurea Joscp Estalella.

Corn fou enfocat l'estudi de la geogra-fia a l'Institut-Escola? Llufs Sole i Saba-rfs, quc hi fou cl professor do geografia,n'cxplica algunes caracteristiques:5

aPla cfclic, supressio del sistema memo-rfstic basat en el discurset del profes-sor, substituci6 de 1'actitud passiva de1'aluinne enfront de l'explicacio del profes-sor per una classe activa basada en el tre-ball col•lectiu dels alumnes organitzats enequips i segons centres d'interes, (...) di-cfactica basada en el metode deductiu, re-colzat en les experiencies i observacionsdels mateixos alumnes, (...) convivenciadell professors amb cis alumnes fora dela classe, participant en llurs jocs, fcs-tes escolars, visites, excursions, etc. (...)en poques paraules, tota una pedagogia ba-sada en la valoraci6 dels factors forma-tins per damunt dcls estrictament didac-tics i sobretot deis informatius.>>En un altre indret,e Sole i Sabarfs ma-

teix diu:Si en ensenyar la geografia hem de

fugir de I'encarcarament memorfstic, deics estadistiqucs enutjoses i de les des-cripcions inorganiques propis d'una geo-grafia arcaica, cal cercar instruments detreball que redueixin a limits adequatsl'explicacio del professor i la substituci-xin en part pcl treball d'investigacio deldeixeble.>> I

Vist tot el que s'ha exposat fins ara,hom pot comprendre faciiment que elpaper donat a la geografia en la rcformadel segon ensenyamcnt portada a termeper l'Institut-Escola fos considerable,' idue, sense cap esforc, s'hi assolis la mescstreta rclacio i fructifcra coilaboraci6amb tot cl conjunt dc lcs altres discipli-ncs:9 la historia, les cicncies naturals, laffsica, la historia de fart, la meteorologia,les cicncies socials, la geologia, etc.

Corn es natural, les experiencies de l'Ins-titut-Escola forcn valoradcs degudamenten les converses quc tingueren lloc, elsanys trenta, al Laboratori sic Pcdagogia de

45

la Universitat AutOnoma de Barcelona, ifins i tot en les reunions del govern de laGeneralitat.10Tambe a les revistes especialitzades i en

les de mes amplia difusio, a la premsadiaria ," en converses radiofoniques i enconferencies diverses i congressos, aque-lles experiencies foren debatudes , sospe-sades, moltes vegades combatudes, i ana-litzades , sempre amb gran detail i interes.A poc a poc anaren penetrant la practicadocent dels instituts , fins dels d ' orientaciopedagogica i ideologica mes allunyada;fins i tot , en els moments posteriors al1939 , quan, un cop oficialment acabada1'obra de l ' Institut - Escola, uncs circums-tancics tan adverses semblava que no ha-vien de permetre la supervivencia de capdcls sous ensenyaments.En canvi, hom pot afirmar , sense por

d'esser titllat d'exagerat, que AlexandreGali tinguc rao quan afirma que l'obra del'Institut-Escola <<en els anals de la peda-gogia catalana i de la historia de Catalu-nya no morira mai mes» .En el camp concret de la geografia, per

exemple , tot 1'csperit renovador experi-mentat els darrers anys en la docencia entots els grans, tant en les normes pedago-giques com en la practica docent, malgrat1'estretor de les guies oficials fixades i im-posades, procedcix del que s ' havia assajata l'Institut - Escola.Es per aixo que es deia al comencament

d'aquest article que en una historia delpensament geografic a Catalunya no podenmancar tampoc unes pagines dedicades aldoctor Josep Estalella i a les noves orien-tacions i als nous metodes sorgits del seuInstitut - Escola. Per a poder valorar exacta-ment la seva empremta en el pensamenti cn la practica geografica a Catalunya,caldra, doncs, cercar la documentacio del'epoca i consultar , a mes , l'obra particulardels professors que Toren responsables deles assignatures mes properes a la geogra-fia. No es podran oblidar , clones, a mes delnom del doctor Estalella, els de Lluis Solei Sabaris, d'Angels Ferrer , de Rafael Can-del i Vila.

NOTES

1. CAS:1ss:vs i Sim6, Ll.: Notes per a l'estudidel pensament geografic a Catalunya, Horne-naje a M., de los Angeles Ferrer Sensat,INEM Infanta Isabel de Aragon , Barcelona1974, pp . 118 a 124.

2. SOLE I SABARIS, Ll.: L'ensenyament de IesCiencies Naturals a Catalunya mig segleenrera, Homenaje a M.° de los Angeles Fer-rer Sensat, INEM Infanta Isabel de Aragon,Barcelona 1974, pp. 69 a 99.

3. Vegeu tambe SERRA MoLlss, F.: El mean tre-ball de vacances. Coneixernent de la locali-tat en tots els seas caires: fisic, harm, eco-nomia. Historia, Barcelona 1934.

4. Vegeu els sous articles i Ics seves notes, en-tre d'altres, a ,Cultura Popular,,, ,Analesde la Sociedad Espanola de Fisica y Qui-mica», « Boletin do la Sociedad Astrondmicade Barcelona,,, ,Butlleti de la Socictat Catali-na d'Histdria Natural», «Boletin de la So-ciedad Espanola Protectora de las Ciencias» ,«Revista de la Real Academia de Ciencias»,'<Revista de Segunda Ensenanza», etc.

5. SOLE I SABARis, Ll.: Vid. L'ensenyament deIes Ciencies Naturals a Catalunya, a Home-naje a M." de los Angeles Ferrer...

6. SOLE I SABARfs, Ll.: Atlas escolars i lecturescartografiques, a Institut-Escola, Revista del'Institut-Escola, any III, numero 17, Bar-celona, maig del 1934.

7. Al «Butlleti» de l'Institut-Escola, n., 16, Jo-sep Estalella diu: -El millor consell quepodriem donar als joves professors (...) esquo fugin, com d'escaldar-se, de la classecentrada al voltant d'un discurs. Pensin queci discurs es una forma de convenciment,es una arma de polemica, pcrd no es pasun instrument de treball. Pensin sempre quela classe ha d'esser un obrador, i no unasala d'audicions; pensin en el grotesc d'untaller de fusteria on el mestre discursegesals aprenents. D'altra part cal evitar deixar-se seduir per la proferencia que el not ator-ga al professor quo discurseja. Es una pre-forencia malsana, d'arrels identiques a lesde l'atraccid que exereeix sobre les massesel prestidigitador de carrer. Cal saber do-minar aqucsta tendencia verbalista i Terconsistir essencialment la classe on les tas-ques dels escolars. La intervenci6 del pro-fessor ha d'esser sempre moderada, silen-ciosa i oportuna. El coneixement ha dendixer on el noi, i no ha pas d'aplicar-sc-li».

8. Vegeu d'EsTALELLA, Josop, «Butlletu> de l'Ins-titut-Escola, numero 8, pagina 4, ParticleProblcmes de Geografia.

9. Aquesta collaboraci6, on el camp del segonenscnvament, ja havia estat assajada a I'Es-cola cle Mestros de Bardina, on s'encarregavado la geografia dels cursos superiors onRoscnd Serra i Pages, que a la seva afeccid«oficial,, per la geografia unia una innega-ble capacitat i interds per les questions etno-ldgiques i histOriques.

10. Ventura Gassol, conseller de Cultura de laGencralitat, va oscriure: ,Creieu que tantl'Honorable senyor president corn tot elConseil de la Gencralitat segueixen de vorala vostra obra i aspira nomds a complauretots els vostres afanys,,.

11. Vegeu, especialment, articles apareguts a,,Magisteri Catala,, (novcmbre 1932), «Diaride Tarragona,, (5-111-33), ,Dia Grafico,, (5-111-33), '<La Vanguardia,, (13-IV-33), ,L'opini6.(16-VI-33), «Revista de psicologia i pedago-gia» (numero 8, de 1935), «Butlleti dels mes-tres,, (diversos numeros, espocialment eldarrer, de goner del 1939), etc.

46