P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 01/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

122

DENOMINACIÓ : C/ Àngel Guimerà, tram comprès entre els núm. 3-12 Altres denominacions: Pla de l’Estació. Pla de les Serrasses. Carrer Ejército Español

SITUACIÓ : Carrer situat sobre les Serrasses, que enllaça a nord-est amb la

cruïlla entre l’avinguda Rafael de Casanova i carretera de Conanglell, a la que li és paral·lela.

DATA DE CONSTRUCCIÓ : S’urbanitzà a partir de 1932. AUTOR : Ramon Casalí, Pere Coma Baulenes i altres.

PROMOTOR : Joan Fontserè Plans, Francesc Tornamira, constructors. TIPOLOGIA : Carrer en cul de sac corresponent a un creixement del nucli urbà

durant la dècada de 1930. CONTEXT : Carrer urbanitzat de forma més o menys unitària i lligada al mur

de contenció que l’eleva, proporcionant-li unes magnífiques vistes a migdia sobre la població

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló.

Desembre 1999. Classificació: Sòl Urbà. Qualificació: Illes de Pati Interior (Zona E). Qualificació vial: Xarxa Viària Local. Afectació: 6,5 (PB + 1PP) d’alçària reguladora (actual) RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2500

EPB+III

VP

E

DG

V

L

PB+II

E

V

V

PB+I

EP

PB

PB+II

PB+II

PB

+III

PB

+II

PB+II

E

93°

N

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 01/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

122

DESCRIPCIÓ : Carrer iniciat com a promoció de noves cases unifamiliars

entremitgeres durant els anys 30 del segle XX, urbanitzat mitjançant un mur de contenció de mamposteria de còdols sobre les Serrasses. Aquesta disposició el situa en un mirador privilegiat a les vistes a sud-oest sobre la població. Per aprofitar aquest avantatge i produir un millor assolellament del carrer s’edificà només la façana nord-est, deixant aquesta sense obstacles de visió, exceptuant dues magnífiques fileres de moreres negres, la fulla caduca de les quals permet protegir del sol les façanes a l’estiu i el pas dels tènues raigs d’aquest a l’hivern. És força estret, 10 metres, i en forma de cul de sac.

Els habitatges unifamiliars que s’hi construí són diferents, però segueixen una coherència conjunta per alguns caràcters que es mantenen. Són edificacions entremitgeres, en unes parcel·les de 8 metres d’amplada, ocupades fins a una profunditat d’uns 14 metres. La part posterior està destinada a pati interior d’illa. Presenten una altura variable entre planta baixa i un pis, situats al principi del carrer, i planta baixa i dos pisos, a la meitat del carrer, tots coberts amb una teulada de dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En aquest conjunt apareix com a element singular el número 11, en el que se substitueix el ràfec de la coberta per un coronament de façana en forma de frontó. Les façanes tendeixen a una simetria marcada per un eix central on se situa la porta d’accés, rectangular i estreta, i una balconada superior en els edificis que presenten planta baixa i un pis. A banda i banda d’aquest eix de simetria hi ha unes finestres de menor dimensió i algun portal secundari. La franja superior, corresponent al sotacoberta, està oberta per unes petites espitlleres per ventilar. Cada edifici és singular i s’adapta a la formalització d’aquestes característiques comunes de diferent manera.

Edificis a destacar: núm. 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11 i 12 EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Residencial. Actual: Residencial. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Conserva una certa idea d’unitat però hi ha hagut

reformes que la trenquen i algunes edificacions relativament recents que es desmarquen d’aquesta coherència.

VALORACIÓ: Conjunt que exemplifica un tipus de creixement seguint una certa

idea d’unitat i coherència, portat a terme el primer terç del segle XX. Zona arqueològica ibero-romana.

DADES HISTÒRIQUES: L’any 1932 es va projectar un nou carrer al Pla de les Serrasses.

Ben aviat va començar a edificar-se. Segimon Canudas es va construir una casa de planta baixa i un pis segons el projecte de Ramon Casalí. El seu germà, Pere Canudas, paleta, es féu una casa idèntica el mateix any.

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 01/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

122

Joan Fontserè Plans, constructor, també iniciava l’edificació de cases unifamiliars seguint una casa model. Francesc Tornamira, constructor, feia la casa de Maurici Marçal l’any 1933. Pere Subirà es feia una casa de planta baixa i dos pisos. El mateix any, Ferran Català es feia construir una casa d’aires noucentistes projectada per l’aparellador Pere Coma Baulenas i edificada pel constructor Francesc Tornamira. L’any 1935, Perpètua Parareda es construïa una casa projectada per Coma Baulenas.

Passats els primers anys, el carrer quedà gairebé acabat. Al final del carrer s’hi construí, l’any 1946, el taller de Francesc Casals Viñals, de Ripoll. L’empresa Riptor, després CATA, és, encara avui, una de les més importants del terme dedicada a la fabricació i comercialització d’extractors.

Les darreres cases del carrer varen ser la número 5, edificada per Joan Fontserè l’any 1951, i la casa de Martí Alsina Comellas, la número 4, edificada l’any 1963.

Els darrers anys s’han fet reformes en algunes cases, però el conjunt es manté força estable.

El carrer només té una banda perquè la carretera de Conanglell ocupa l’espai que haurien d’ocupar les cases de l’altra banda.

La troballa de restes arqueològiques l’any 1952 significa que la zona va estar habitada, potser només esporàdicament, durant el període ibero-romà..

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000. Torelló 1999. - AMT, Llicències d’Obres de 1932 – 1935

- GENERALITAT de CATALUNYA. DPTOP. Direcció General d’Urbanisme, Estudis urbans 4, Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda. 1984.

Escrita: - GENERALITAT de CATALUNYA. DPTOP. Direcció General d’Urbanisme, Estudis urbans 4, Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda. 1984. - MOLERA I CLOTA, SANTI, L’Abans. 2001-2002. - SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - AMT, llicències, urbanisme.

GRAU DE PROTECCIÓ : CAP.

- És podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló, d’acord amb els paràmetres de la zona “A” CONJUNTS HISTÒRICS

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: RP 01/28

RP AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L' AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

n

úm

. d

'ord

re

122

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ:

C/ Àngel Guimerà, tram comprès entre els núm. 3-12

DESCRIPCIÓ:

- Carrer urbanitzat als anys 30 ubicat coma tancament i

façana del serrat de les Serrasses.

- Aquest indret té expectatives de Jaciment arqueològic.

SITUACIÓ:

Zona de les serrasses

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la

part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’intervenció preventiva

signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002